(La sèrie comença aquí) L’any 1969 l’editorial Barcino va publicar una selecció de textos d’Eduard Artells amb el mateix títol de la seva secció a Serra d’Or i amb un subtítol força extens que aclaria conceptes al possible comprador que tingués el llibre a les mans amb la intenció d’emportar-se’l a casa: ‘Llenguatge i gramàtica.
(La sèrie comença aquí) El número d’octubre de 1959 -el primer Serra d’Or– ja acollia en les seves pàgines la secció d’Eduard Artells, que a més a més continuava la feina de corrector de la revista que ja exercia a Germinabit. La secció es titulava ‘Llenguatge i gramàtica’ i es va estrenar amb un article
Aquest article va ser publicat a Vilaweb el dijous 28 de gener de 2021. (vegeu-lo aquí) La història d’Eduard Artells: el corrector dur. El 28 de gener de 1971 –avui fa justament cinquanta anys– es va morir Eduard Artells i Bover, gramàtic, traductor, professor i corrector de català. És molt possible que els professionals de
Aquí teniu l’article que vaig publicar dies enrere a Vilaweb en el qual parlava d’algunes coses que es podrien fer al llarg de l’Any Joan Triadú (vegeu aquí) que acabem d’estrenar. L’accés directe és aquest però si preferiu llegir-lo sense tirar de botó dret del ratoli el trobareu, complet també, aquí sota: 2021: Tot un any per
La gent es fa seguidora fidel d’un mitjà -és a dir, s’hi subscriu- per raons molt diverses i totes ben dignes de respecte i consideració. En el meu cas -i centrant-me en la revista El Temps, de la qual soc subscriptor des de fa bastants anys- m’interessa per damunt dels altres apartats tota la secció d’Opinió. Començant
Mentre practico les rutines pròpies de l’higiene matinal irromp en el meu cap una expressió que potser feia mig segle (o més) que no sentia. Desconec per quin encadenament de percepcions m’ha arribat, però l’engrapo amb les dues mans perquè no se’m torni a escapar i li faig passar la prova del nou: li pregunto
Els qui em coneixen una mica saben que si alguna vocació frustrada arrossego és la de periodista. Ep, m’apresso a dir que, vist com m’han anat fins ara les coses, no me’n lamento gens però sí que m’agradaria tenir-ho en compte per si de cas en alguna futura reencarnació les circumstàncies es posen a to
(Vegeu aquí l’anterior apunt i les explicacions que s’hi donaven sobre el concepte de ‘fals amic’) • BURRO : mantega • CAGNA : gossa • CALCIO : puntada de peu, futbol • CAMINO : xemeneia, llar de foc • CAMPIONE : mostra, mostreig • CASCARE : adonar-se, delatar-se • COMODINO : tauleta de nit • COSTIPAZIONE :
Si voleu llegir aquest article directament en el portal de Vilaweb el trobareu (aquí) si no, a continuació us el reprodueixo íntegrament: Verdaguer: poeta estimat, sacerdot perseguit i calumniat (Article publicat a Vilaweb el dimecres 17 de juny de 2020) Quan a primera hora de la tarda del dilluns 17 de juny de 1895 –avui
Ep, que no se m’esveri ningú a la vista del títol d’aquest apunt perquè les coses –ho comprovareu de seguida– no són el que semblen. Comprendreu que després d’una sèrie com la que he dedicat durant tot un mes a descriure en nou capítols (vegeu-ne aquí l’inicial) les meves relacions amb Itàlia ara no em
Els qui tenim el vici de jugar amb les paraules, estrafer les expressions i estirar fins al límit el seu significat amb l’objectiu de dir les coses no pas pel seu nom sinó d’una manera diferent a l’habitual caiem molt sovint en la temptació de les falses etimologies (*). No estem sols: tenim una llarga
(La sèrie comença aquí) Les pel·lícules produïdes a Itàlia eren una part molt important del repertori cinematogràfic que a finals dels cinquanta i principis dels seixanta arribaven a les cartelleres de casa nostra i que tots els de casa –els pares, mon germà i jo– anàvem a veure en sessions dobles els dissabtes, tal com
Que ningú es pensi que faig el tifa o que vaig de frívol per la vida, però he de confessar que aquests dies de tancament a casa els estic aprofitant per fer un munt de coses que en circumstàncies normals no podria o no se m’acudirien de fer. Per exemple, aprofundir –de manera totalment autodidacta,
Com que estic segur que algun dia no gaire llunyà tindrem un munt de bons motius per treure a taula una ampolla de xampany (ui, ara que hi penso: demà mateix, sense anar més lluny; que compliré setanta anys) us adjunto tres articles de gent de confiança –Ramon Barnils, Joan Solà i Josep Maria Pasqual–
Vegeu aquí l’apunt que obre la sèrie amb les explicacions prèvies que la justifiquen. SALVEM ELS MOTS (i 7) Tal dia farà un any Tastaolletes Taujà (de caràcter rústec, bonhomiós…) Tenir barra Tenir en joli Tenir fogots Tenir les orelles a cal ferrer Tenir llana al clatell Tenir més “qüentu” que en Calleja Tenir més