Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. El 4 de desembre de 1970 Joan Fuster envia a Serra d’Or l’article de resposta acompanyat d’una breu carta a Jordi Sarsanedas, redactor en cap de la revista. Una
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. Eduard Artells comença la resposta dient que l’article de Fuster ja se l’esperava, però reconeixent que, en canvi, l’ha sorprès, per inesperada, la carta al director de Maurici Serrahima.
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. Ja he dit en l’apunt anterior que Joan Fuster va encabir la resposta a l’article d’Eduard Artells dintre de l’espai de la seva secció ‘Restriccions mentals’, però com que
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I per lligar fils és recomanable que llegiu el capítol anterior (aquest) Després del parèntesis del mes d’agost, la polèmica continua en el número de setembre de Serra d’Or amb la resposta de Joan Fuster: un article
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. La reacció d’Eduard Artells a l’article de Joan Fuster és immediata i, de fet, des del mateix títol i la frase inicial no s’esforça gens a dissimular que s’ha
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). Tot l’embolic comença a propòsit d’aquest article publicat a Tele/Estel. Fuster, home de pocs compliments, va per feina des de la primera frase. L’indigna que la paraula ‘clero’ no sigui admesa en el Diccionari i carrega, en
Sobre el corrector Eduard Artells he parlat unes quantes vegades en aquest Bloc. A part del que en diuen la Viquipèdia (això) o la Gran Enciclopèdia Catalana (això), quan a final de gener de 2021 es varen complir els cinquanta anys de la seva mort vaig publicar aquest apunt i pocs dies després vaig començar
Avui dedicaré un espai molt breu a deixar constància d’una expressió en llengua del 155. Em refereixo al famós ‘al loro’ que, tot i que l’hem traduït directament com ‘al lloro’, vol dir el mateix que ‘compte’, ‘al tanto’, ‘atenció’, ‘no badeu’ i un munt d’expressions més que el català té per donar i vendre.
Ja fa molts anys que vaig arribar a la conclusió que el millor que podia fer pel bé de la meva salut mental era mantenir-me ben lluny de tot allò que sonés a debats, tertúlies i altres mecanismes de (suposat) contrast de parers, tant a la ràdio com a la televisió. I tant si eren
Fa uns quants any parlava aquí mateix (vegeu l’apunt) de les expressions familiars que anem atresorant des de la primera infantesa -allò que la senyora Ginzburg denominava el ‘Lèxic familiar’– i com amb els anys aquestes expressions van quedant soterrades en la memòria fins que un dia, per una feliç conjunció d’atzars, surten a la
Dies enrere el digital Núvol publicava aquest article de Marta Romero Lorente que em sembla que, pel que explica, val la pena que el reprodueixi. Cosa que faré tot seguit després de demanar-vos que, si us sembla una petició assenyada i amb trellat, mireu de donar-li la màxima difusió que pugueu: 10 pobles de Catalunya
La bona gent de Vilaweb, amb la intenció de recordar que ja fa un any que publiquen cada dia el Paraulògic, em varen demanar si volia parlar-ne en un article. Vaig dir-los que sí i aquí en teniu el resultat. Jugar amb els mots: refutar Espriu, com si diguéssim… (Article publicat a Vilaweb el dilluns 5
Un article de Joan Vall Clara -imprescindible com tots els seus- al diari El Punt Avui, del qual ara és el director, que em fa pensar en tots els llepafils que fan veure que s’escandalitzen de dalt a baix cada vegada que dic (amb raó) que españa ens roba. I molt, que ens roba.
Vegeu les informacions prèvies publicades a Vilaweb (aquí) i el discurs en format d’article (aquí) Renovar la Flama de la Llengua: un compromís més necessari que mai (Continuació del parlament fet a Montserrat el 20 de febrer de 2022 amb motiu de la 53a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.) (Vegeu aquí la
Vegeu les informacions prèvies publicades a Vilaweb (aquí) i el discurs en format d’article (aquí) Renovar la Flama de la Llengua: un compromís més necessari que mai (Parlament fet a Montserrat el 20 de febrer de 2022 amb motiu de la 53a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana) Any 1922, divendres 13 de