Una bona amiga m’acaba de passar notícia de la pàgina web i del bloc de Gabriel Bibiloni, un lingüista mallorquí que és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. Pel que he pogut llegir m’ha semblat tan interessant i assenyat el que hi diu que ja l’he inclòs entre els meus
Si us agrada el joc de l’Scrabble o, simplement, us sentiu encuriosits pels jocs de llengua sapigueu que la benemèrita i abnegada gent d’Ababols, el primer Club Virtual de Scrabble en Català, ha posat en marxa una nova partida per internet. Les normes del joc les trobareu aquí (important!: cal enganxar-s’hi des de la primera jugada; després ja
Potser sigui perquè en Pau Vidal acaba d’inventariar un centenar de paraules i expressions catalanes en perill d’extinció (tant de bo només en fossin cent!) però el cert és que des de fa un temps procuro esmolar l’oïda a la percaça de mots dignes de ser rescatats del desús. Per això quan aquest matí a les sis
Acaba de sortir un llibre que em sembla summament saludable. L’ha escrit Pau Vidal, l’edita Empúries i es titula “En perill d’extinció. 100 paraules per salvar”. Tracta de mots que, dissortadament, cada dia anem arraconant empesos pels manlleus, les modes, els vicis i la tonteria (ja ho sé, ja ho sé, “tonteria” no surt al diccionari
Amb un cert estupor davant de tanta llana al clatell llegeixo a les pàgines salmó de La Vanguardia d’avui el següent titular: “La biblioteca de Baget Herms, a la Pompeu”. I unes línies més avall -dintre de la mateixa notícia- la preciosa frase: “… ha pasado a formar parte de la biblioteca de la Universidad Pompeu i Fabra”.
Llana al clatell: cosmopolites de Haima (publicat el 18 de juny). Al Fòrum hi ha una zona de 16.000 metres quadrats coberta per lones i que és l’apoteosi del bon rollo. Els cervellets rectors de l’”event” (això es diu molt ara) han batejat la cosa amb el nom de “haima” que queda d’allò més multicultural, mestís i
Si algú us vol fer creure que la llengua és un concepte híbrid, neutral o innocent engegueu-lo a pastar fang. Per què, doncs, per referir-se a la mateixa cosa els uns parlen de "Pacto de Estella" i els altres de "Pacto de Lizarra"?.
Grans marrameus fa unes setmanes quan un cervellet del departament de màrqueting de Televisió de Catalunya S.A., amarat de cosmopolitisme i multiculturalitat sostenible, va decidir que no hi havia cap grup català que donés la talla per fer la cançó de l’estiu de TV3. (n’hi ha més) Després que l’assumpte saltés a la premsa… (vaja, a tota no;