(La sèrie comença aquí) Conversa 527, OC p. 565; 1 de març de 1924 Qualsevol mot espanyol, amb qué la seva forma no el denunciï clarament corn a no català, té avui totes les probabilitats d’esmunyir-se en el nostre lèxic, de passar sense dificultat corn a perfectament català. Acabem de trobar en un text català
(La sèrie comença aquí) Conversa 268, OC p. 378; 23 de novembre de 1922 Quan a la fi d’una ratlla cal dividir un mot i la divisió afecta un grup format per dues vocals separades per una s doble, fern anar la primera s amb la vocal precedent i la segona s amb la vocal
(La sèrie comença aquí) Conversa 124, OC pàgs. 255-256; 21 d’abril de 1920 Una construcció va actualment generalitzant-se en la llengua parlada que caldria combatre per tots els mitjans, començant, naturalment, per evitar-la en absolut en la llengua escrita. És tenir que. A cada moment sentim, en efecte, expressions corn aquestes: Tens que fer-ho, Tenir
(La sèrie comença aquí) Conversa 694, OC p. 697; 1 de novembre de 1925 És innegable que hi ha avui un bon nombre d’escriptors amatents a acollir les millores que van suggerint-se en l’obra de depuració del català. Així, hom constata corn ràpidament són adoptades la majoria de les reformes que van preparant-se: no és
(La sèrie comença aquí) Conversa 685, OC p. 689; 31 de juliol de 1925 En llegir, en un diari d’avui, «l’arquebisbe de Sant Domènec», no hem caigut que es tractava de la república de Santo Domingo fins que, més endavant, el context ens ha assabentat que, amb aquella denominació, es designava aquesta república antillana. Per
(La sèrie comença aquí) Conversa 698, OC p. 699; 15 de setembre de 1925 Qué és el gerundi? Una forma verbal que termina en ant, ent o int i que, dins una proposició, serveix per a formar frases adverbials. Forma del gerundi. El gerundi termina, tal com hem dit, en ant, ent o int: el
No fa gaire vaig trobar en un llibre d’Artur Ramon una frase que em va arribar a l’ànima: “L’obra d’art és la instantània que ha quedat d’un món perdut, el retrat d’una cultura que va existir”. Caram… ‘un món perdut’, ‘una cultura que va existir’ (i que, per tant, ja ha desaparegut). ¿Quantes vegades dec haver pensat
(La sèrie comença aquí) Conversa 171, OC p. 296; 16 de juliol de 1920 El verb castellà estar acompanyat d’una designació de lloc, tradueix el verb català ésser. A las siete estábamos en la plaza és, en català, A les set érem a la plaça. ¿Dónde está tu padre? tradueix On és el teu pare?
(La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí) Conversa 756, OC p. 742; 13 d’agost de 1926 Per expressar l’acció de rebre per mitjà de les orelles la sensació del so, el català posseïa el verb oir, prolongament del verb llatí audire; però, amb el temps, limitat l’ús d’aquell verb a l’expressió oir
(La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí) Conversa 757, OC p. 742; 24 d’agost de 1926 Diferents vegades hem combatut l’ús de certes frases verbals, degudes indubtablement a la influència de l’espanyol. Una d’elles és la combinació del verb venir amb un gerundi indicant que l’acció expressada pel verb en gerundi es
(La sèrie, amb totes les explicacions que la justifiquen, comença aquí) Conversa 398, OC p. 472; 22 de juny de 1923 Llegim en la Gaseta Municipal: «Sessió… Fou celebrada el dia… En ella assistiren…» En ella assistiren és dolent. No perquè hi manqui un hi. En ella hi assistiren fóra encara pitjor. El castellanisme evident
La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí) Conversa 380, OC p. 459; 27 de maig de 1923 Llegim en un document publicat per una entitat barcelonina: «Li agrairem tingui l’amabilitat de trametre’ns qualsevol publicació que cregui pugui esdevenir útil al nostre objecte.» Deixant de banda la impropietat amb qué sembla usat el
La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí) Conversa 204, OC p. 325; 9 d’octubre de 1920 Impossible d’aconseguir que la gent escrigui correctament el català mentre la generalitat de les publicacions catalanes abundin en faltes d’ortografia (*). La gent escriuran segurament bé un mot d’ortografia difícil si, en llurs lectures, l’han trobat
(La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí) Conversa 476, OC p. 529; 15 de novembre de 1923 En dues converses recents havem denunciat l’ús, cada dia més freqüent entre la gent jove, del verb estar en lloc de ésser, amb la significació de «trobar-se (en un lloc)». Avui no és rar de
(La sèrie comença aquí) Conversa 733, OC p. 726; 24 de març de 1926 «Els estats que han recolzat la candidatura del Reich, es veuran en una situació compromesa.» Així trobem traduït, en un diari català, el següent paràgraf d’un telegrama espanyol: «Los estados que han apoyado la candidatura del Reich, se verán en una situación comprometida.» No