No em pensava mai que un animalet (Kira, la meua gosseta) el trobara a faltar tant durant aquests dies que no estic al poble. Sort que tinc una família (sobretot les meues nebodes) que se n’ocupen (millor i tot que jo). Però no us podeu imaginar com la trobe a faltar… això de dir-li: "Kira, mira que és el que tinc" és la frase que més bé sap identificar, perquè a continuació sap que li done alguna "llepolia" (per a gos, clar!) per haver fet alguna cosa bé. No us en puc penjar un foto perquè no en tinc cap ací. En arribar ho faré.
Bona nit (des d’Andalusia).