Tot repassant els diaris d’aquestes tres setmanes que hem estat lluny em trobo amb un text breu, bell i summament emotiu que va ser publicat el dimarts passat a la secció de Cartes al Director de l’Avui. El signa el crític literari Joan Triadú i parla de la seva relació personal amb el recentment traspassat Isidor Cònsul. Crec que
Fa una estona, en arribar a l’hotel d’Amalfi on aquests dies posem, he engegat el mòbil i m’he trobat amb una trucada d’en Josep Lluch, d’Edicions Proa, amb una noticia que, per desgràcia, no m’ha agafat per sorpresa: aquest migdia s’ha mort Isidor Cònsul, critic literari i editor, que estava afectat per una greu malaltia
Tal com vaig explicar dies enrere (vegeu aquí) aquest vespre he anat al primer dels sis concerts que Robert Fripp i la League of Crafty Guitarists tenen programats al Centre Artesà Tradicionàrius. El concert ha començat puntualment a dos quarts de deu i ha estat grandiós. Cap a la meitat, just després d’un tema llarg interpretat per Fripp que ens ha deixat sense
“Un bon amic em comunica la trista notícia de la mort de Baltasar Porcel i una frase brolla espontània dels meus llavis: se’ns ha mort un creador poderós i irrepetible, un veritable torrent. En l’extensa bibliografia de Porcel hi ha, com no podia ser altrament, nivells i registres diversos, encerts i errors, obres magnes i
Era un personatge complicat, estrany. Però era el més gran. Es diu aviat però amb “Thriller” ens va deixar el millor disc de la història del pop. I avui encara ningú l’ha superat. El 4 de novembre de 2006 (vegeu aquí) vaig parlar d’alguns rituals particulars relacionats amb aquest meravellós disc. No sé si al llarg del
L’havíem tractat molt poc, a la Mavi. Va ser durant uns dies d’agost de 2006, quan l’A. i jo vàrem anar a les festes de Bétera convidats pels bons amics Vicent i Assumpció. Dos dies de contacte, però, poden ser suficients per adonar-nos de la pasta amb què estan fetes algunes persones. Encara que aquesta relació la fem en un context
Deu ser la grip que em té reclós a casa i amb febre durant tota la setmana però entre ahir -que vaig recordar Ermengol Passola- i avui -que evocaré Carles Sabater- veig que aquestes Totxanes estan agafant un to necrològic necessari de vegades perquè a la vida hi ha d’haver de tot però que procuraré aturar aquí.
Fa temps que em ronda la idea d’escriure alguna cosa sobre la preocupant tendència que es detecta entre la gent nascuda a partir de 1975 a valorar d’una manera més aviat “light” la figura del general Franco i de la dictadura que va instaurar. Crec que aquest clima l’ha reforçat en part “Polònia”, un programa que procuro no perdre’m mai però que em sembla trampós i no tan equànim com pretén
“Com qui no vol la cosa, dia a dia i sense donar-li cap mena d’importància, la seva veu va anar teixint un primíssim però molt resistent fil invisible, una poderosa xarxa capaç d’estrényer en llibertat una teranyina d’esperances i utopies en la qual han quedat voluntàriment atrapats per sempre un munt d’homes i dones d’un
La notícia es va precipitar a última hora de la tarda d’ahir. Poc després van haver-hi correccions i desmentiments -igualment precipitats- però finalment el que era inevitable s’ha esdevingut aquest matí: s’ha mort Salvador Escamilla, cantant, actor, radiofonista, doblador, activista cultural i mil coses més. (n’hi ha més) Salvador Escamilla pertanyia a una raça de personatges que va ser vital pel redreçament cultural
A través de la veu sempre estimulant de la Rita Marzoa -i entremig de les punyalades a can ERC i de la no retirada de Rajoy- m’arriba la notícia de la mort aquesta matinada de l’ex abat de Montserrat Cassià Maria Just. L’abat Just. A ell li va correspondre la difícil tasca de substituir l’abat Escarré
L’A. i jo passem dos dies a la meravella de Siurana del Priorat i ara, en connectar-me a Vilaweb per saber què passa al món (vegeu aquí), m’assabento de la mort de Josep Palau i Fabre. Mentiria si digués que ha estat una notícia sorprenent -ja feia temps que la salut d’en Palau era força complicada- però no per
(Vegeu-lo aquí) (Escolteu-lo aquí) "Nessun dorma! Nessum dorma! / Tu pure, o Principessa, / nella tua fredda stanza / guardi le stelle che tremano / d’amore e di speranza! / Ma il mio mistero è chiuso in me, / il nome mio nessun saprà! / No, no, sulla tua bocca lo diró, / quando la