Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
A través de la veu sempre estimulant de la Rita Marzoa -i entremig de les punyalades a can ERC i de la no retirada de Rajoy- m’arriba la notícia de la mort aquesta matinada de l’ex abat de Montserrat Cassià Maria Just. L’abat Just.
A ell li va correspondre la difícil tasca de substituir l’abat Escarré i crec que la seva actuació va ser exemplar. Providencial, per expressar-ho amb la terminologia adient. (n’hi ha més)
Desconec els detalls del protocol previst en aquestes ocasions però per si hagués de fer-se algun acte institucional encapçalat pel Molt Honorable President (*) José Montilla (per mi no cal, eh?) pregaria als seus assessors que li preparessin un Power Point amb les lletres ben grosses i marcades amb color groc recordant-li que el difunt es deia Cassià de nom -ni Casio ni Casto, per exemple- i cognomava Just -ni Justo, ni Juste, si us plau-.
Amb la vergonya de l’acte dedicat a Palau i Fabre ja en vàrem tenir prou d’aquest color per una bona temporada.
—————————————————————————————–
(*) Aquest home clarivident que surt avui a tots els diaris dient que veu el Govern català “més unit que mai”. Ai, senyor…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!