Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Dol

Dol.

21 d'agost de 2006

A les 6 i 20 minuts del matí del divendres 18 d’agost la meva mare va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona. D’aquí a un mes hauria complert 82 anys. Tot i que la seva salut s’havia deteriorat progressivament en les darreres setmanes la mort és una notícia que mai s’espera i que quan arriba

Llegir més

Joaquim Jordà (ja en el record).

25 de juny de 2006

Tot i que cronològicament ja som a demà en aquests moments jo visc encara al dissabte, dia de Sant Joan (el meu sant), per la senzilla raó que encara no m’he posat al llit. Com de costum hem tingut festa grossa a casa amb l’A., els dos nois, una noia, la mare de l’A. i els meus pares. I a mitja

Llegir més

Manel (Garcia Grau).

5 de juny de 2006

Mentre redactava tot cofoi i alegre el text anterior en el que parlava de com m’havia anat de bé el cap de setmana amb repicó m’ha trucat la Dolors Jimeno des de València per dir-me que aquest matí s’havia mort l’escriptor Manel Garcia Grau. Coneixia des de fa molts anys el Manel i, tot i saber d’uns mesos

Llegir més

Alida Valli.

23 d'abril de 2006

La diada de Sant Jordi m’ha portat una notícia trista: la mort, als 85 anys, de l’actriu Alida Valli, un dels rostres més bells i, alhora, més inquietants del meu “cinema dels dissabtes”, per dir-ho en terminologia no terencimoixiana sinó d’Antonio Martínez Sarrión, que és qui va inspirar al Ramonet el nom del primer volum de

Llegir més

Adéu, “Luarca”.

18 de febrer de 2006

Ja ho vaig explicar aquí l’any passat quan li va ser concedida la Creu de Sant Jordi i ho repeteixo ara, poques hores després de saber que Luís Arribas Castro ens ha deixat. A part de la seva dimensió de locutor musical, de propagandista de Don Pollo, d’artista plàstic, d’enamorat d’Isabel (Garbí) Gemio i de mil coses més, els

Llegir més

Tot recordant Gloria Lasso.

7 de desembre de 2005

M’assabento pels diaris de la mort, diumenge passat a Mèxic, de la cantant Gloria Lasso. Tenia 83 anys i pel que sembla quinze dies abans de morir encara va actuar en un show de la televisió d’aquell país asseguda en una cadira. Feia molts anys que no tenia notícies d’aquesta dona de veu elegant, cristal·lina

Llegir més

Dol.

11 de novembre de 2005

Fora raons. Si algú pot parlar amb ple coneixement de causa sobre l’existència d’una injustícia de dimensions còsmiques són aquells pares que han hagut de passar pel tràngol de soterrar un fill o una filla. Aquests dies l’escriptora Isabel-Clara Simó està vivint una situació així. En casos com aquest el millor és el silenci respectuós i

Llegir més

“Nens i nenes de cor net…” (in memoriam Isidre Sola).

6 de setembre de 2005

M’acabo d’assabentar per la premsa que ahir va morir Isidre Sola, una de les veus més representatives de la ràdio dels anys cinquanta i seixanta. La parella que formaven ell i Encarna Sánchez era, per mèrits propis, la que acaparava la majoria dels papers de protagonistes en aquells entranyables “Teatro invisible” i “Radioteatro” gràcies als quals molta

Llegir més

En Dodó, de la Rambla.

28 de juliol de 2005

Llegeixo en un breu de La Vanguardia la notícia de la mort, als 84 anys, de Dodó Escolà, músic i cantant còmic que va tenir els seus dies de glòria a finals dels 50 i fins a la meitat dels 60. La notícia fa esment de la seva cançó “Qué pasa en el Congo”, un prodigi

Llegir més

S’ha mort la senyora Robinson.

9 de juny de 2005

Llegeixo als diaris que ahir va morir a Nova York Anne Bancroft, la mítica senyora Robinson de la no menys mítica pel·licula “El Graduado” (Mike Nichols, 1967). Tenia 73 anys i estava casada amb l’actor Mel Brooks. Amb ella se’n va un dels símbols eròtics de bona part de la meva generació ja que la pel·lícula, estrenada a Barcelona

Llegir més

No només l’Ovidi…

16 de març de 2005

No només l’Ovidi es va morir fa deu anys. També per aquelles mateixes dates -el 15 de febrer, més concretament- ens va deixar Guillem d’Efak damunt del qual ha caigut una llosa de silenci encara més pesant que la del cantant d’Alcoi. He trobat una pàgina web mallorquina que el recorda. Potser si fem córrer la veu…  

Llegir més

Deu anys sense l’Ovidi.

9 de març de 2005

Demà a aquestes hores, just el dia que farà deu anys que va morir, seré a L’Espai en el concert d’homenatge a Ovidi Montllor. Damunt de l’escenari Carles Rebassa, Ester Formosa i (fora els barrets, senyors) Toti Soler, l’amic fidel, el complement perfecte del cantant d’Alcoi. Ens agradi o no reconèixer-ho, per vergonya de tots plegats

Llegir més

Per a Oi (amb respecte i solidaritat).

9 de febrer de 2005

Per la nota d’avui del Bloc d’Oriol Izquierdo dedueixo que ell i els seus estan vivint un mal moment. Davant de situacions com aquestes no se m’acut millor reacció que el silenci respectuós, la mostra discreta de solidaritat i un posar-se a disposició pel que puguin necessitar. Ja està dit. Ja saps on som, Oriol.  

Llegir més

S’ha mort el senyor Claret, l’home de les (lleva)neus.

5 de gener de 2005

Dies enrere en aquest mateix espai evocava la gran nevada de Nadal de 1962 i avui, a través d’e-noticies.com m’assabento de la mort, als noranta-sis anys, d’Andreu Claret. A part de la seva condició de militant històric d’ERC el senyor Claret ha passat a la nostra petita història per ser l’home que va alliberar Barcelona d’aquella inesperada càrrega de neu.  (n’hi

Llegir més

Adéu, Cachas.

21 d'octubre de 2004

Ho deia ahir La Vanguardia en una nota breu: José Manuel Brabo, el Cachas, va morir el dissabte passat a Barcelona a conseqüència del que eufemísticament es diu “una llarga malaltia”. Tot i que era germà de Pilar Brabo -que va començar la seva carrera política en el PCE de Carrillo i que després, amb el PSOE, durant la

Llegir més