“Fa tants anys… a finals dels 60 del segle passat… A la rebotiga de la “Peluqueria Beli”, al barri de Gràcia de Barcelona, acompanyats d’una guitarra atrotinada i d’una cadira com a bateria, vam començar a trenar i harmonitzar les nostres veus…”Així comença el text que Manel Joseph va escriure en el llibret que acompanya el CD
El passat dijous 1 de setembre es va morir a Barcelona Jordi Fornas, pintor, fotògraf, dissenyador gràfic i una pila de coses més. La notícia em va arribar via Twitter poc després del seu traspàs i, si no m’erro, fora de les xarxes socials no hi ha hagut cap mitjà dels diguem-ne convencionals que se n’hagi fet ressò. No coneixia
Era un home elegant, culte i educat. Alt com un Sant Pau, la seva presència imposava i feia difícil que passés desapercebut. El seu capteniment a l’hora de parlar i de moure’s -reducte de l’època que es dedicava a l’ofici dels hotels- el definia com a home de món. Era, a més a més, un gran poeta. Vegeu aquí la pàgina que
L’Ester va començar a trobar-se malament fa uns dos anys. Al principi tenia pèrdues de concentració, poc després s’hi varen afegir problemes de coordinació i orientació. Tot plegat ho va atribuir a una possible reacció depressiva per l’estrés de la feina i mentre estava de baixa va demanar el trasllat a una altra feina que li permetés recomençar amb noves energies dintre de la
S’ha mort Miquel Pairolí, un gran escriptor. I avui tots ens sentim una mica més pobres, una mica més desemparats… Pairolí, a més a més, ens ha deixat en plena maduresa, als 55 anys, quan encara podíem esperar fites més importants en la seva àmplia i esplèndida bibliogràfia. Una primera pista que les coses no anaven com havien d’anar la vàrem
“Hola Xavier, Tot i la fama que sempre m’heu atribuït de persona amb memòria t’he de dir que em sento incapaç de recordar els detalls del nostre primer contacte. El que em consta és que va ser pels volts de 1976 a la parròquia de Santa Isabel d’Aragó, en unes sessions de catequesi d’adults… (n’hi
El desenllaç previst en el meu anterior apunt s’ha consumat finalment aquest matí. A casa et recordarem sempre, Xavier.
És una situació ben especial, la que estic vivint. Aquest apunt -que ja fa bastants mesos que em va voltant pel cap- l’escric a quarts de dotze de la nit del dimarts amb la intenció de penjar-lo a primera hora del matí del dimecres. I l’escric per deixar constància de la malaltia del Xavier, el nostre vell amic de
Un apunt apressat i breu, el d’avui, però que no he volgut deixar de fer perquè la persona que el protagonitza bé que es mereixia aquesta urgència: a finals de la setmana passada, més concretament el dia de Reis, es va morir el llibreter Gaspar Aguayo, l’home que durant una pila d’anys va regentar -al costat de la
Me’n vaig assabentar ahir pel matí, a primeríssima hora. El dia abans s’havia mort el mestre Ricard Roda, pioner del jazz a casa nostra i un dels saxofonistes i clarinetistes més complets, elegants i inspirats que hem tingut mai entre nosaltres. Llegint l’article a l’Avui del seu amic Pere Pons (vegeu-lo aquí) vaig adonar-me que ja
Encara no fa una setmana s’acomiadava dels seus lectors en el suplement de Cultura de l’Avui i jo, sabedor de la feblesa del seu estat de salut, vaig voler fer-me’n ressò en aquest Bloc (vegeu aquí) fent servir paraules que, amb un sentiment de pietós escrúpol que algun dia hauríem de fer-nos mirar tots plegats, intentaven dissimular la trista realitat. Sis dies
Acaben de dir-m’ho: fa una estona que s’ha mort Joan Triadú. I jo -tot i que sabia que d’un temps ençà no estava gaire bé de salut i que, per tant, amb vuitanta-nou anys que tenia qualsevol dia ens podria deixar- no he pogut evitar que se’m trenqués la veu quan he donat les gràcies
La cultura catalana està de dol. S’ha mort l’Antoni Anguela, un dels màxims referents de la cultura popular i, més concretament, del moviment sardanista a Catalunya dels darrers trenta anys.Després de molts mesos de lluita, la malaltia se l’ha emportat finalment als 63 anys, quan encara el seu cap i el seu cor bullien d’idees i projectes que per desgràcia ja
Abans d’ahir es va morir el nostre veí Carles Llach. Tenia 69 anys i des de feia mesos arrossegava la malaltia que finalment ha acabat amb la seva vida. Un final previsible tot i que, pel que sembla, ha arribat abans del límit de temps que els metges havien calculat. El seu pis és el que està just damunt del nostre. La parella
Fa dies que anava darrere de dedicar un apunt al capellà Jesús Urteaga, mort a finals d’agost i no trobava el moment per posar-m’hi. Fins ara que, en llegir que s’acaba de morir Luis Aguilé, m’adono que el que volia explicar sobre el mític mossèn de TVE em serveix també per parlar del cantant. El “padre” Urteaga és una referència per