Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Dol

Passi-ho bé, senyor Cuyàs!

15 de juny de 2020

Pertanyo a una generació que tenim els diaris sacralitzats. Tinc la impressió que ja som els últims i potser és per això que fixem al seu voltant uns quants hàbits i rituals que d’alguna manera ens ajuden a enfortir el fil íntim que ens uneix amb aquelles pàgines que a les poques hores ja seran

Llegir més

Vint-i-cinc anys sense Guillem d’Efak.

15 de febrer de 2020

Un breu apunt per recordar que avui, dissabte, es compleixen vint-i-cinc anys de la mort del cantautor Guillem d’Efak (vegeu aquí el que hi diu la Viquipèdia). En D’Efak era un gran personatge que potser no va ser comprès del tot pels qui el vàrem conèixer. Badàvem, segurament. O possiblement tot plegat passava massa aviat.

Llegir més

Omero Antonutti en el record.

6 de novembre de 2019

M’assabento pels diaris de la mort, ahir, de l’actor Omero Antonutti (vegeu aquí) i em fa pena perquè, més enllà de la seva trajectòria cinematogràfica (que desconec), el senyor Antonutti va ser el protagonista d’una pel·lícula que per a mi ha esdevingut inoblidable: “El sur”, de Víctor Erice. D’aquesta meravellosa pel·lícula recordo especialment l’escena del ball

Llegir més

Un estudiós del Baró de Maldà ens ha deixat. (En record del professor Vicenç Pascual).

21 de juliol de 2019

Els seguidors d’aquestes Totxanes recordaran la sèrie de vuit apunts que entre el 15 de febrer (aquest) i el 15 d’abril d’enguany (aquest) he dedicat a la figura de Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, arran de la coincidència, aquest 2019, de dues commemoracions relacionades amb ell: els dos-cents cinquanta anys

Llegir més

Laura.

16 de juny de 2019

Què gran que s’ha de ser perquè t’incrustis de manera inesborrable en el record de tot un país gràcies a uns acords desguitarrats i a unes llàgrimes de pura emoció davant d’un Camp Nou ple a vessar. Què gran que has estat, Laura Almerich!   ———————————————————————————————— L’any 1997 Lluís Llach va escriure una altra cançó

Llegir més

Tot recordant el gran Moncho.

30 de desembre de 2018

Mal final, el d’aquest 2018. Primerament va ser la mort de Lucho Gatica (vegeu aquí) i ara, poques setmanes després, la del gran Ramon Calabuch Batista, conegut en el reialme del bolero  –del qual va ser monarca indiscutible–  com Moncho. Poques coses tinc per dir. I moltes, en canvi, per escoltar d’aquest gran artista. Us en

Llegir més

Tot recordant el gran Lucho Gatica.

29 de desembre de 2018

El dia 13 de novembre d’aquest 2018 al qual li queden ben poques hores d’existència en el calendari ens va deixar un dels grans de la música; si més no, pels de la meva generació. Em refereixo a Lucho Gatica, l’home que va convertir el bolero en llegenda. Havia nascut a Rancagua (Xile) l’11 d’agost

Llegir més

“El pare Alexandre”, de Narcís Comadira, o el difícil art de la necrològica.

2 de novembre de 2018

Sempre m’he manifestat molt respectuós davant del noble art d’escriure textos necrològics (vegeu, per exemple, aquí i aquí). No la considero pas una feina senzilla perquè, si es vol fer amb un mínim de decòrum, no es pot encarregar al primer redactor que passa per allí ni fer-la amb el pilot automàtic posat. De fet,

Llegir més