Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

22 de gener de 2021
4 comentaris

El campaner de Taüll (en memòria de Jordi Fàbregas).

S’ha mort Jordi Fàbregas.

Un bon amic, un gran músic i una excel·lent persona.

Notarem la seva absència sempre. I molt especialment els dilluns a les vuit del vespre a la plaça de la Vila de Gràcia durant l’acte a favor del retorn dels presos, exiliats i represaliats polítics amb la seva guitarra i aquella presència física tan notable que tenia dirigint els músics i els que hi cantàvem.

Persona de bé com era, durant els tres anys que ja portem no va a faltar a la cita pràcticament cap dilluns.

No sé que més dir.

Potser millor que el sentim cantant la història del campaner de Taüll que es va empescar el poeta Miquel Desclot (*) en el disc de 1978 “Perquè no s’apagui l’aire” del grup Coses, del qual Jordi Fàbregas va ser membre fundador.

(*) Una altra persona de bé, en Desclot (vegeu, si no, aquí).

El campaner de Taüll

(Miquel Desclot-Coses)

El campaner de Taüll
porta una barba tan blanca
com la del bon Pirineu
i una cabellera llarga;
té un didal de mar als ulls
i el xaloc a la mirada;
és tan alt com el cloquer
i més vell que la campana.

Un pit-roig al finestró
l’ha desvetllat a trenc d’alba
i el campaner de Taüll
ha enfilat, corrents, l’escala,
calçat amb esclops de sol,
a dir el seu somni d’albada
al tornaveu de la vall.
I ha desfermat la campana.

Qui l’ha sentit de primer
ha estat el vell del vilatge
d’Erill la Vall, que no dorm,
i després el vell de Caldes
i després el de Boi,
que són gent de la contrada,
i s’ajunten amb delit
a la crida inesperada.

Així s’encenen al vent
la gent de Ponts i Oliana,
la d’Andorra i de Bellpuig,
la de Portbou i l’Escala.
De Ripoll i la Bisbal,
la de Berga i de Terrassa.
La d’Amposta i el Masnou,
la de Valls i Vilafranca…

Les batallades, a peu,
també fan la serralada
i incendien Perpinyà,
Argelers, Ceret i Prada…
I se’n van a Manacor,
a Maó i a Eivissa, en barca,
i a Gandia, Vinaròs
i Guardamar, en tartana.

El campanam revoltat
fa tremolar tot el mapa,
que s’agita com un mar
i que aixeca grans onades.
I el campaner de Taüll,
des de dalt de la muntanya,
campaneja com un foll
perquè no s’apagui l’aire.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!