Totxanes, totxos i maons

Dilluns, quarts de deu del vespre. Sopem a la fresca a la terrassa del noi gran de casa quan el mòbil ens avisa de l’arribada d’un missatge. Un bon amic ens diu que s’acaba de morir Xavier Mercadé, una de les ànimes des del primer moment de la revista ‘Enderrock’ i el fotògraf musical de referència des de fa una pila d’anys al nostre país.

Tot i que des de fa temps ja sabíem que un dia o altre acabaria arribant, la notícia ens colpeix profundament. El meu fill i jo acabem de perdre un bon amic i una gran persona.

No tinc dades precises (tampoc crec que ara calguin), però diria que el Xavi convivia amb la malaltia que se l’ha emportat des de fa tres anys, si no més. Recordo que abans de la pandèmia va venir un matí a casa per fotografiar un cartell de la meva col·lecció -una imatge de Maria del Mar Bonet retratada per Toni Catany– que necessitava per a la revista del mes següent i que mentre preparava els aparells per fer la feina em va explicar com es trobava. Em vaig quedar de pedra.

Pocs mesos després vaig saber que la revista arribava al número 300 i ho celebrava d’una manera molt especial: dedicava tot el número a l’obra fotogràfica de Xavier Mercadé. Més concretament a una selecció de tres-centes imatges entre els milers de fotografies que al llarg de la seva dedicació professional havia disparat.

El 300 era el número de març de 2020 (vegeu aquí). Es va presentar el 10 de març a la sala Sidecar i obria un seguit d’accions destinades a posar en valor la seva gran feina. L’endemà mateix entrava en acció la pàgina web ‘Rock Viu’ (aquesta) i tot plegat havia de culminar al cap de pocs mesos amb una exposició i un concert al Palau Robert.

Els plans, però, es varen trastocar per culpa de la pandèmia. L’acte a Sidecar es va poder fer pels pèls (jo, malauradament, no hi vaig poder anar) i l’endemà va començar a funcionar la pàgina web que avui encara està activa i renovant-se cada dia (vegeu-la aquí), però l’exposició i el concert es varen haver d’ajornar indefinidament.

Per sort el 12 de maig d’enguany es va poder inaugurar finalment l’exposició al jardí i a la Sala 4 -la que abans es deia ‘Sala Cotxeres’– del Palau Robert (vegeu aquí). Em consta que la feina de preparar-la va renovar les forces d’en Xavi i tots els informadors que aquell dia vàrem assistir a la roda de premsa de presentació -coneixedors com érem de la seva situació- vàrem sentir-nos especialment feliços de veure’l exultant i orgullós de tota la feina feta i del reconeixement que tot allò representava.

(Per cert, aquell número 300 és, de fet, el catàleg de l’exposició i si us interessa -jo us el recomano ferventment- el podeu comprar aquí en format digital.)

La mort, però, li ha arribat a sis dies del final de la mostra. Per les xarxes es va escampar de seguida la trista notícia i, en paral·lel, l’avís que aquest diumenge tancava portes. La resposta va ser massiva i des del dimarts, l’endemà mateix, la gent es va abocar a visitar-la com una mena d’últim homenatge.

Ahir, dimecres, dos dies després de la mort de Xavier Mercadé, vaig voler retre-li també el meu petit homenatge visitant una vegada més (era la quarta ja, però ben diferent de les anteriors) l’exposició. Vaig haver de fer tres quarts d’hora de cua, estona que vaig aprofitar per imaginar-me el Xavi esperant a la porta de Sant Pere i al·lucinant en veure que el gran Charlie Watts, l’etern bateria dels Stones, s’incorporava a la cua. Una escena que acabava, com era el seu costum, demanant a Watts que fes un salt i tirar cinc o sis fotografies mentre el vell rocker levitava.

Quan em va tocar entrar vaig retratar les flors que la gent havia deixat al costat de la fotografia de Mercadé que dona la benvinguda a l’exposició (vegeu la imatge de la capçalera de l’apunt) i vaig aprofitar el llibre de condolences per deixar escrita precisament aquella mateixa història que m’havia empescat mentre feia cua al jardí.

IMPORTANT: Preneu nota que el Palau Robert ha allargat una setmana més l’exposició. Teniu temps, doncs, fins al diumenge 5 de setembre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!