Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: CATALÀ - CASTELLÀ

Atenció! S’ha detectat un virus lingüístic!

0

Bona nit i bona hora!

Avui m’agradaria explicar certes diferències entre el català i el castellà, perquè hi ha molta interferència del castellà en el català que parlem i sovint no en som conscients. Així, doncs, l’objectiu de l’article d’avui és ajudar a detectar aquests “virus”, aquestes paraules o construccions que no són correctes, que no són català, sinó catanyol.

 

DIVENDRES – EL DIVENDRES

Cal prestar atenció a l’ús de l’article amb els dies de la setmana. Vindré divendres i Vindré el divendres no volen dir el mateix. Vindré divendres vol dir que hi anirem el divendres d’aquesta setmana (un divendres en concret), en canvi Vindré el divendres vol dir que hi aniré CADA divendres! En castellà és diferent, per això en català es fan força errors. Comparem-ho:

Vindré divendres = Vendré el viernes

Vindré el divendres = Vendré los lunes/todos los lunes

 

VESTIT

En castellà, tenen dues paraules per a dues coses diferents: un vestido és una cosa i un traje n’és una altra. En català, en canvi, no. En català, la paraula vestit té els dos significats: el de vestido i el de traje. Així, doncs, si volem dir una frase com ara El director lleva un traje muy elegante, en català hem de dir El director porta un vestit molt elegant. Si volem evitar confusions amb un possible vestit de dona, podem dir vestit d’home. Per tant, en català no és correcte dir *traje, *tratge o *trajo.

 

DESGUASSAR – DESBALLESTAR

Moltes vegades es parla de desguàs quan ens referim a cotxes perquè en castellà es diu desguace. Això, però, no és correcte.

En català, l’indret destinat al desballestament de vehicles es diu desballestador (en castellà, desguace) i el verb seria desballestar. En canvi, el desguàs és ‘un espai o una canonada que dona sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret’, per exemple el desguàs de la banyera o el desguàs d’un llac (en castellà, desagüe), i el verb seria desguassar.

 

BACTERI

Atenció! En català no parlem de *bacteries, sinó de bacteris! En castellà, aquest microorganisme és femení (bacteria), però en català és masculí (bacteri).

 

D’ESQUENA

En català, *d’esquenes no és correcte. Així, doncs, quan en castellà diuen de espaldas, en català cal dir d’esquena (singular!). Exemple: Vaig caure d’esquena i no pas *Vaig caure d’esquenes. 

 

POSPOSAR – AJORNAR

Posposar en català només vol dir ‘posar al darrere’. Per exemple: Posposeu el pronom al verb. Hem d’anar amb compte perquè en castellà postponer/posponer vol dir ‘no fer una cosa, deixar-la per a més endavant’. En català, en canvi, si volem dir que deixem per a més endavant una cosa, hem de dir ajornar. Per tant, amb el significat d’ajornar, no són correctes les formes *posposar i *aplaçar.

 

NUCLI ANTIC – BARRI ANTIC

Com que en castellà, quan es parla de la part més antiga d’una ciutat, es parla del casco antiguo, en català molta gent parla del *casc antic, però no és correcte. En català, aquesta part de la ciutat és el nucli antic o el barri antic.

 

ESCAIRE I CARTABÓ

Ull viu! Quan parlem d’aquests instruments de dibuix tècnic, per increïble que sembli, l’escaire (català) no és el mateix que la escuadra (castellà) i el cartabó (català) no és el mateix que el cartabón (castellà)! Precisament és el contrari: l’escaire és el que en castellà s’anomena el cartabón i la escuadra és el que en català s’anomena el cartabóCom que sé que costa de creure, si feu clic a escaire i a cartabó, trobareu l’entrada del diccionari castellà-català de l’Optimot on posa l’equivalent en castellà i podreu comprovar que no us enganyo. Si ho cerqueu al Termcat, també ho trobareu. Aquí teniu les imatges que ho demostren.

català:

castellà:    

 

ENGONALS

Com ja deveu saber, ingles en català són engonals, però atenció! En castellà són LAS ingles i en català, ELS engonals!

 

PICAR DE MANS

En castellà diuen dar palmas, però en català no *fem/donem palmes! En català, piquem de mans.

 

CARNI, ANORÈCTIC, DISLÈCTIC

He triat aquests adjectius que, aparentment, no tenen res a veure perquè acostumen a ser font d’errors. Com que en castellà es parla d’industrias cárnicas, en català es diu *indústries càrniques, però no és correcte. En català, són indústries càrnies, perquè l’adjectiu és carni i el femení és càrnia. Un altre error força freqüent és dir que una persona és *anorèxica: la paraula catalana és anorèctic/a. El mateix passa amb *dislèxic: en català es diu dislèctic/a.

 

TAL

La paraula tal causa bastanta confusió, per això he decidit explicar quins usos són correctes i quins no:

  • Quan volem referir-nos a una persona sense dir-ne el nom, en català diem en tal. Per tant, quan volem dir allò que en castellà és Fulanito y Menganito, en català hem de dir en tal i en tal altre.
  • En català, no és correcte dir *Ha trucat un tal Jordi. En català, hem de dir Ha trucat un cert Jordi. 
  • Tal qual és correcte en català. Per exemple: Deixa-ho tal qual.
  • En català també tenim l’expressió tal o tal; per exemple: No pretenem alterar les propietats de tal o tal producte.
  • També tenim l’expressió com a tal: En són els amos i actuen com a tals.
  • Tal també es fa servir quan no es recorda o no interessa detallar unes dades: Vindran en tal lloc a tal dia i tal hora.
  • En català, però, no està bé dir *tal i qual. És a dir, quan volem dir ‘etc.’, no és correcte dir *Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i qual; hauríem de dir Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i tal.
  • El que sí que és correcte és fer servir tal amb el significat de ‘semblant’. Per exemple: Diuen que el va insultar, però ella nega haver fet tal cosa (‘una cosa semblant’).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Bon cap de setmana!!! Fins aviat!!!

 

FALSOS AMICS CATALÀ-CASTELLÀ

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria comentar alguns falsos amics que hi ha entre el català i el castellà. N’ometré uns quants que són massa fàcils per a parlants nadius. Tanmateix, n’inclouré alguns que potser són obvis per a nosaltres, però que poden ser útils per a gent que està aprenent català i/o castellà. Vegem-los:

 

AFAMAT -ADA adj.

En català, aquest adjectiu vol dir ‘que té fam’, ‘que té gana’. Per exemple: En aquell país només hi veies misèria i gent afamada. En castellà, en canvi, aquest adjectiu vol dir ‘famós’. Per exemple: Se codea con afamados artistas.

AMASSAR v.

En català, el verb amassar s’utilitza en casos com ara Amassar una gran fortuna. En castellà, en canvi, té dos usos: el que acabem de dir i el de ‘fer la pasta per al pa’. En aquest cas, en català, utilitzem el verb pastar.

APRESSAR v.

En català, apressar vol dir ‘donar pressa a algú’. Per exemple: Es va apressar a fer-ho perquè se li acabava el termini. En castellà, apresar vol dir ‘capturar’. Per exemple: Apresaron a siete soldados.

BALDA m.

En català, és ‘una peça plana i llarga fixada al batent d’una porta o finestra que, fent-la encaixar, serveix per a assegurar-les després de tancades’. Exemple: Tanca la balda! En castellà, una balda és una ‘prestatgeria’.

BITXO m.

En català, el bitxo és aquella mena de pebrot petit que pica molt. Exemple: No posis més bitxo a l’arròs, que picarà massa. En castellà, en canvi, un bicho és una ‘bestiola’. Per exemple: Le picó un bicho en el tobillo. D’això, en català, en diem bestiola.

BODEGA f.

En català, és ‘l’espai interior d’una nau concebut per a posar-hi càrrega’. Per exemple: Ja ha posat les maletes a la bodega de l’avió. En castellà, però, té dos significats: aquest i el de ‘celler’. Per exemple: Me gustaría visitar una bodega de Jerez y catar sus famosos vinos. (Compte! En aquest cas, en català, utilitzem celler!)

CAMADA f.

En català, una camada és una ‘passa llarga, una gambada’. Exemple: Amb una camada va travessar el rierol. En castellà, en canvi, una camada és un ‘conjunt d’animals petits parits d’una sola vegada’. Exemple: Este cachorro procede de una camada de seis crías.

CIVADA f.

La civada és allò que en castellà es diu avena.  Exemple: Menjar civada és molt bo per a la salut. En canvi, la cebada en castellà és allò que en català s’anomena ordi. Exemple: La cebada es esencial en la producción cervecera.

COMETA f.

En català, les cometes són un signe de puntuació. Exemple: Les citacions van entre cometes. En castellà, en canvi, una cometa és un ‘estel’. Per exemple: Hizo volar una cometa en la playa.

DESCUIDAR-SE v.

En català, vol dir ‘oblidar-se’. Exemple: M’he descuidat la cartera a la feina. En castellà, en canvi, descuidarse vol dir ‘badar’. Exemple: Si me descuido, me cierran la puerta en las narices.

DESGUASSAR v.

En català, vol dir ‘treure l’aigua d’un lloc on és empantanada’. Exemple: Les pluges torrencials impedien desguassar tota l’aigua cap a la claveguera. En castellà, desguazar vol dir ‘desballestar’. Exemple: Después del accidente se tuvo que desguazar el coche.

LLIURAR(-SE) v.

En català, vol dir ‘donar(-se)’. Per exemple: Ja han lliurat la documentació. S’han lliurat a la bona vida. En castellà, librar(se) vol dir ‘deslliurar(-se)’. Per exemple: Lo libraron del cargo. Se libraron de un buen castigo. 

PLEGAR v.

En català, vol dir ‘interrompre la feina per reprendre-la l’endemà o a la tarda…’ i, a més, també vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Avui plego a les dues. Recorda’t de plegar la roba. En castellà, però, no té el primer significat, només vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Esta máquina sirve para plegar chapa.

RENTABLE adj.

En català, això vol dir ‘que es pot rentar’. Per exemple: Aquesta pintura és rentable, no deixa taques a la roba. En castellà, en canvi, vol dir ‘rendible, que dona un bon rendiment’. Per exemple: Vender ese género no resulta rentable.

(ES)TOVALLES f.

En català, les estovalles són ‘la peça de roba que es posa damunt la taula en parar-la’. Exemple: Les tovalles de coloraines alegren l’àpat. En castellà, en canvi, les toallas són ‘tovalloles’. Exemple: Se dejó olvidada la toalla en la ducha.

TASCA f.

En català, una tasca és ‘una feina que hem de fer, que se’ns ha assignat’. Exemple: La tasca de fitxar llibres és molt feixuga. En castellà, en canvi, vol dir ‘taverna’. Exemple: Pasaba la noche de tasca en tasca. 

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

DEL CATANYOL AL CATALÀ (II)

4

Bona nit i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català i comentar alguns errors que es fan habitualment a causa de la influència del castellà. Espero que sigui útil. (Quan una paraula o expressió porta un asterisc davant, vol dir que no és correcta).

 

*PRINGAR

Frases com ara Sempre em toca *pringar! són incorrectes. En català, *pringar no existeix. Per a expressar aquesta idea, en català fem servir tocar el rebre: Sempre em toca el rebre!

 

*LIAR

Aquest és un verb que se sent molt. Per exemple:

– *Tabac de liar no és correcte. En català, es diu tabac de cargolar.

– *Ja la tenim liada no és correcte. En català, es diu Ja la tenim armada.

Ara no puc parlar, *estic molt liat no és correcte. En català, estem enfeinats/ocupats/atabalats/desbordats

– *Vaig molt liat es pot canviar per Vaig de bòlit, que sí que és català.

 

*RABIETA o *PATALETA

Els nens catalans fan rebequeries, no pas *pataletes ni *rabietes.

 

*INALÀMBRIC

Exemple: un telèfon *inalàmbric. En català no és possible dir inalàmbric perquè ve de alambre (castellà), que en català és filferro. Per tant, els telèfons catalans són sense fils.

 

*ARREGLOS

Com que en català existeix el verb arreglar, suposo que és “normal” que les botigues diguin que *Es fan arreglos pensant-se que és correcte. Tanmateix, els cartells de les botigues haurien de dir Es fan retocs o bé Arreglem roba.

 

*SER GAFE i *TENIR GAFE

Frases com ara No vull jugar més amb tu, ets un *gafe! són incorrectes. Gafe no existeix en català. En casos com aquest hauríem de dir No vull jugar més amb tu, ets un malastruc! (o malastruga). Si tenim mala sort, en lloc de dir Quin *gafe que tinc avui! hauríem de dir Estic de pega, avui!

 

*QUE T’HI CAGUES!

Encara que totes les paraules d’aquesta expressió siguin catalanes, no és pròpia del català. En frases com ara És un fantasma *que t’hi cagues! hauríem de dir És un fantasma de ca l’ample!

 

*ESTAR CATXES

Si veiem un noi força musculat, en català no diem que *està catxes, en català està fort/quadrat. 

 

*TOCAIO

Si algú es diu igual que nosaltres, no és el nostre *tocaio, és el nostre homònim.

 

*ESTAR EMPANAT

*Estàs empanat! en català seria Estàs (ben) espès!

 

*EMPINADA

Quina pujada més *empinada! en català seria Quina pujada més costeruda/dreta!

 

*EMPAPAT

Si plou molt, no estem *empapats, sinó que estem (ben) xops/molls com un ànec.

 

*FER-SE EL SUEC

Frases com ara No cal que *et facis el suec que sé que hi ets. no són correctes. En català podem utilitzar fer l’orni o fer el sord o fer el desentès. Per tant, diríem No cal que facis l’orni que sé que hi ets, per exemple.

 

Crec que ja n’hi ha prou per avui, no? No us vull atabalar amb massa informació de cop. Aviat, uns quants casos més! 😉

(Informació extreta del llibre El catanyol es cura, de Pau Vidal.)

ERRORS FORÇA HABITUALS

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català; més concretament, a continuar explicant els errors que fem a causa de la gran influència del castellà sense ni tan sols ser-ne conscients. Avui n’explicaré uns quants més. Vegem-los:

 

 A NO SER QUE

En català, la construcció condicional a no ser que no és correcta. Una opció seria utilitzar la construcció si no és que + verb en indicatiu (No dimitiré si no és que m’ho demana el president.) o bé llevat que / a menys que + verb en subjuntiu (No dimitiré llevat que m’ho demani el president.)

 

NO M’ACLAREIXO O NO M’ACLARO

En català, quan intentem estudiar o entendre alguna cosa i ens costa, no podem dir no m’aclareixo o no m’aclaro, perquè són calcs incorrectes del castellà. En català, en aquests casos hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Amb tantes instruccions per fer anar l’aparell no m’hi entenc.

 

AFECTAR, APASSIONAR, ATABALAR, CONCERNIR, HORRORITZAR, INCOMODAR, INTERESSAR, PREOCUPAR…

Tots aquests verbs són transitius. Això vol dir que quan utilitzem un pronom amb aquests verbs, ha de ser el pronom de complement directe (i no pas el de complement indirecte). Així, doncs, quan ens referim a la tercera persona, hem de fer servir el, la, els o les (depenent de si és masculí singular, masculí plural…). Vegem-ne alguns exemples:

No la molestis que dorm (dona). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

No el molestis que dorm (home). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

Aquesta mesura no l’afecta (home/dona). És INCORRECTE DIR Aquesta mesura no li afecta.

 

AL RESPECTE

En català, només utilitzem al respecte en el sentit de Li va faltar al respecte. En canvi, no és correcte utilitzar al respecte en el sentit de ‘en aquest sentit’ o ‘pel que fa al cas’. Per exemple, hauríem de dir Jo li donaré les indicacions pel que fa al cas o bé Jo li donaré les indicacions en aquest sentit.

 

-ASI, -ESI, -ISI, -OSI, -USI

Les paraules que acaben en -asi, -esi, -isi, -osi, -usi han d’utilitzar-se sense s final quan ens referim al singular i amb s final quan ens referim al plural. És a dir, hem de dir M’he fet una anàlisi de sang (NO pas M’he fet una anàlisis de sang). En canvi, si volem parlar en plural, llavors direm Les anàlisis de sang no m’agraden gens. Com que en castellà aquest tipus de paraules porten s també quan estan en singular (un análisis), en català moltes vegades es comet l’error de posar la s final quan parlem en singular.

 

ANAR A + INFINITIU

En català, anar a + infinitiu no es pot fer servir per a indicar una acció que estem a punt de fer (futur). Una frase com ara Anem a parlar amb el nostre corresponsal a París només estaria bé si ens desplacéssim a París per parlar-hi. Si no és el cas, si no ens desplacem, llavors cal utilitzar el futur: Ara parlarem amb el nostre corresponsal a París.

Un altre exemple: la frase Anem a veure la repetició de la jugada és incorrecta, en aquest cas podríem dir Ara veurem la repetició de la jugada o bé Vegem la repetició de la jugada.

Tanmateix, cal tenir en compte que si parlem en passat, llavors anar a + infinitiu sempre és correcte, tant si ens desplacem com si no ens desplacem. Per exemple: M’asseia a taula i anava a dinar quan van trucar per telèfon (no hi ha desplaçament).

 

BODEGA

En català, la bodega NO és ‘el lloc on s’elabora i guarda el vi’, ni ‘el lloc on en venen’. D’això, en català, en diem celler. Aquest ús de bodega és un calc incorrecte del castellà. En català, la bodega és ‘la part d’una nau o una aeronau destinada a col·locar-hi la càrrega’. Per tant, en català, direm:

Vés al celler a comprar una ampolla de vi blanc.

Ja han posat les maletes a la bodega de l’avió.

 

CABEÇA D’ALLS

No, en aquest cas no es tracta de cap error. Precisament l’he inclosa en aquest article perquè és una paraula que sembla una castellanada, però no ho és en realitat. Cabeça s’assembla molt a la paraula castellana cabeza. Això no obstant, cabeça no té origen castellà, sinó que ve d’una variant llatina: capitia.

 

CALÇ o CALCI

Aquestes dues paraules sovint es confonen. Calç és el nom que donem a l’òxid de calci, un material molt usat en la construcció: Els paletes han barrejat la calç amb el ciment. El calci, en canvi, és allò que els nostres ossos necessiten.

Així, doncs, no direm frases com ara: Aquesta nena ha de prendre calç, perquè té els ossos molt fràgils. La manera correcta de dir-ho és: Aquesta nena ha de prendre calci, perquè té els ossos molt fràgils.

 

CARRERA, CURSA I CORREGUDA

Actualment, la paraula carrera figura al diccionari amb el significat d”acció de córrer en competició’, però és més correcte utilitzar la paraula cursa amb aquest significat. Per exemple: En Joan va participar en la cursa anual que organitza la federació.

Ara bé, hem de tenir en compte que quan NO es tracta de córrer en competició, la paraula adequada és correguda. Per exemple: Vaig haver de fer una correguda per agafar el tren.

 

CAURE, CALLAR, BAIXAR I PUJAR

Aquests quatre verbs no són pronominals, són intransitius. Això significa que el verb NO és caure’s, sinó caure. Per tant, en lloc de dir M’he caigut en baixar de l’autobús hem de dir He caigut en baixar de l’autobús. El mateix passa amb els altres tres verbs. Així, doncs, direm frases com ara Si no calleu, no sortireu al pati (NO pas Si no us calleu, no sortireu al pati).

 

COMPOSAR o COMPONDRE

Sovint aquests dos verbs s’utilitzen com a sinònims, però no ho són. Composar vol dir ‘imposar arbitràriament a algú una multa’, ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat’, ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Van composar els traginers per haver robat mercaderia.

Compondre, en canvi, significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’ i ‘crear, elaborar, confeccionar, arranjar’. Per tant, l’utilitzarem en frases com ara Es dedica a compondre cançons o bé Els membres que componen la família.

 

CONFORME

En català, conforme és un adjectiu invariable que apareix en frases com ara: No està conforme amb les instruccions que li han donat.

Ara bé, no és correcte utilitzar conforme ni l’expressió a mida que amb el significat de ‘a mesura que’, en aquests casos cal utilitzar a mesura que: A mesura que aneu acabant els exercicis, podeu sortir al pati.

 

(He extret gran part de la informació del llibre Diccionari de dubtes i barbarismes, de David Paloma i Albert Rico.)

Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

Del catanyol al català

0
Publicat el 7 de juny de 2016

Benvinguts de nou!!!

Feia temps que no escrivia i la veritat és que ho trobava a faltar. Avui parlaré del català, d’errors que es cometen habitualment i diré quina és la forma correcta, aquella pròpia del català i no pas del catanyol. Espero que us sembli interessant.

DISSECCIONAR*

El verb disseccionar no existeix en català, cal dir dissecar. Dissecar té més d’un significat:

1. vol dir ‘Obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l’anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica.’

2. vol dir ‘Analitzar minuciosament’. Dissecar un llibre, una obra d’art.

3. vol dir ‘Preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu.’

4. vol dir ‘L’erosió, obrir (valls i barrancs) en una superfície relativament uniforme o plana.’

Mai no podem fer servir disseccionar*!

 

QUIRÒFAN*

La paraula quiròfan* és molt difosa però és incorrecta! Encara que els especialistes la utilitzin, és incorrecta (és un calc del castellà). Així, doncs, en català cal dir sala d’operacions.

 

TU CREUS?*

Tot i que ho diem molt sovint, no és una expressió catalana. En català, quan responem a algú i volem dir el ¿tú crees? castellà, hem de dir vols dir?

 

EL PARO*

Quan parlem de la gent que no té feina, la cosa es complica una mica en català. Vegem si ho explico bé:

– Allò que en castellà es diu el paro, en català és l’atur. També podem dir desocupació, que, de fet, és més genuí en català i, per tant, preferible. En català, no és correcte dir paro*.

– L’equivalent català del castellà los parados; és a dir, la gent que està a l’atur, pot ser aturat, parat o desocupat. Fins fa poc parat es considerava incorrecte, però ara ja s’ha acceptat com a correcte. Tanmateix, encara que parat s’hagi acabat acceptant com a correcte, no ho és tant com aturat o desocupat (que són dues paraules més genuïnes en català). Per tant, és preferible dir aturat o desocupat.

 

REGISTRAR UN SOSPITÓS*

El verb registrar existeix en català, però no té el sentit de ‘Algú, examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc.’ En aquest cas, en català cal dir escorcollar: Escorcollar una casa, un armari, una nau. Sovint es comet aquest error per culpa del castellà, perquè en castellà escorcollar es diu registrar.

– Per a dir ‘inscriure en un registre’, hem d’utilitzar registrar/enregistrar. Per exemple: He enregistrat/He registrat la meva filla al padró municipal. 

– Amb el significat de ‘deixar constància d’un esdeveniment’ també podem fer servir enregistrar o registrar: Avui els diaris registren / enregistren un nou cas de fracàs escolar.

– Si volem dir ‘fixar o emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.), en un suport material adequat per poder reproduir-los quan calgui’, cal utilitzar el verb enregistrar: Van enregistrar el concert i l’altre dia el van retransmetre per la televisió.

– En el sentit de ‘detectar una cosa, observar’, cal utilitzar enregistrar. Per exemple: Durant el mes d’agost s’han enregistrat més casos de robatori.

 

GUARIR I CURAR

Sovint es confonen aquests dos verbs. Vegem-ne la diferència establerta per Fabra:

GUARIR vol dir ‘posar-se bo’. Per exemple: No cal que patiu, l’àvia guarirà de la pneumònia.

CURAR, en canvi, vol dir ‘tenir cura de’: Curar un malalt o curar el medi ambient, per exemple.

 

AGENDA APRETADA*

En català, no és correcte dir Tinc l’agenda molt apretada, bàsicament perquè el verb apretar no existeix en català. Així, doncs, en català diem Tinc l’agenda molt atapeïda.

El verb castellà apretar, en català té diversos equivalents segons el context:

PRÉMER (un gallet, el botó d’una màquina o aparell, una tecla, un timbre, un pedal).

PITJAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla, un pedal)

POLSAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla)

TOCAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla)

PICAR (un timbre, una tecla)

Exemples: La nena va picar el timbre. Pitja l’accelerador. El policia va prémer el gallet, però no va tocar el fugitiu. Prem el botó blau.

 

AMB MITJA HORA DE RETARD*

En català, podem dir Va arribar mitja hora tard, Va arribar amb retard o Va arribar amb un retard de mitja hora; però Va arribar amb mitja hora de retard* no sona bé en català. Tanmateix, de totes les opcions correctes abans esmentades, la millor és Va arribar mitja hora tard. 

 

PORTADA I COBERTA

No hem de confondre la portada d’un llibre amb la coberta d’un llibre. Totes dues són correctes, però són dues parts diferents d’un llibre. La portada és una de les pàgines del llibre, és la pàgina on figura l’autor, el títol i el peu d’impremta. La coberta, en canvi, és la part exterior de davant del llibre. 

 

 LES HORES

Quan escrivim l’hora, no és correcte escriure dos punts entre l’hora i els minuts (10:30 h). En català, escrivim un punt: 10.30 h.

LES SIGLES

Les sigles no porten ni punts ni espais. Per tant, és incorrecte escriure D.O.G.C. o D O G C, hem d’escriure DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

A més, cal destacar que les sigles no duen marca de plural, s’escriuen igual en singular que en plural. Per exemple, si parlem d’associacions de veïns, escriurem una AV / tres AV (NO escriurem tres AAVV). Només hi ha dos casos en què es dupliquen perquè estan consolidats per l’ús: PPCC (Països Catalans) i CCOO (Comissions Obreres). Per tant, no escriurem EEUU per referir-nos als Estats Units, sinó que escriurem EUA.

 

Això és tot, no us vull atabalar amb massa informació de cop. Espero que us hagi semblat interessant i/o útil. Fins aviat!!!

Com es diu “acuse de recibo” en català?

13

Benvinguts de nou!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llenguatge jurídic i administratiu català. Amb això no em refereixo al llenguatge que utilitzen els advocats i els jutges entre ells, sinó a un tipus de llenguatge que tota la ciutadania ha sentit o sentirà en algun moment de la seva vida. Tot seguit ho veurem amb més detall.

 

EXPOSA/SOL·LICITA

En molts documents escrits en català podem veure que la persona que escriu el text es refereix a si mateix amb la tercera persona del singular. És a dir, en lloc de dir Joan J. P., amb DNI XXXX… sol·licito… sovint trobem Joan J. P., amb DNI XXXX… sol·licita… Això no és correcte en català, és una còpia del llenguatge administratiu espanyol. En català, si el redactor del text parla de si mateix, ha d’utilitzar la primera persona (singular, si només és una persona, o plural, si es tracta de més d’una persona).

 

En/Na________________________

Estic segura que tots vosaltres ho heu vist algun cop, sobretot a les autoritzacions que els pares i mares signen perquè els seus fills puguin anar d’excursió amb l’escola o coses així. En català, hem d’evitar utilitzar tant En/Na com Don/a davant dels noms. Així, doncs, en lloc d’escriure En/Na Anna XXXX YYYYY simplement hem d’escriure Anna XXXX YYYYY.

 

FORMES IMPERSONALS

En els documents administratius catalans també hem d’evitar utilitzar les formes impersonals. Per exemple, no és correcte dir S’imposen les costes. Com ja hem dit, hem d’utilitzar la primera persona, perquè normalment la persona que redacta el document és la que fa l’acció en qüestió. Així, doncs, s’hauria d’escriure Imposo les costes.

 

EL RECEPTOR

A causa de la influència del castellà, en català veiem molts documents administratius que utilitzen el vostè per a dirigir-se al destinatari. Per exemple, (…) li notifico la resolució anterior. En català, hem de tractar el receptor de vós, tant si ens dirigim a una persona com a més d’una (que té la mateixa forma que el vosaltres). Per tant, hauríem de dir (…) us notifico la resolució anterior.

 

FÓRMULES D’AFALAC I SUBMISSIÓ

En català, cal que eliminem els verbs i expressions que denoten submissió i afalac, com ara Tinc l’honor de trametre... o bé Us prego que trameteu… En el primer cas, podríem simplement dir Trameto i, en el segon cas, Us demano que trameteu.

 

TRACTAMENTS PROTOCOL·LARIS

Potser alguns de vosaltres us pregunteu què és un tractament protocol·lari. Doncs es tracta de tractaments com ara Il·lustríssim/a, Sa Senyoria, Excel·lentíssim/a Senyor/a… Aquest tipus de tractaments només s’han d’utilitzar en documents molt solemnes (per exemple la invitació o el saluda) o a la capçalera o a la fi d’un document judicial. En qualsevol altre tipus de document administratiu, els hem d’eliminar. Per exemple, hem d’evitar dir Sa Senyoria per a referir-nos al jutge. Així, doncs, en lloc de dir En dono compte a Sa Senyoria, Antoni Ferrer hem de dir En dono compte al jutge, Antoni Ferrer.

 

Finalment, voldria acabar l’article amb un tema no menys important que els altres: la terminologia administrativa i jurídica catalana. La veritat és que, per desgràcia, hi ha molts calcs del castellà, molts termes que utilitzem; però que, en realitat, en català no existeixen (castellanades). Vegem com es diuen en català:

CASTELLÀ: puja a la llana _______________ CATALÀ: licitació al més dient

CASTELLÀ: pujar ______________________ CATALÀ: licitar

CASTELLÀ: alevosía ___________________ CATALÀ: traïdoria

CASTELLÀ: bastanteo __________________ CATALÀ: validació

CASTELLÀ: plazo ______________________ CATALÀ: termini

CASTELLÀ: emplazar ___________________ CATALÀ: citar

CASTELLÀ: personarse _________________ CATALÀ: presentar-se (a un lloc)

CASTELLÀ: acusar recibo _______________ CATALÀ: justificar la recepció

CASTELLÀ: acuse de recibo _____________ CATALÀ: justificant de recepció

CASTELLÀ: allanamiento de morada_______ CATALÀ: violació de domicili

CASTELLÀ: a destajo __________________ CATALÀ: a preu fet

CASTELLÀ: a los solos efectos __________ CATALÀ: únicament a l’efecte de

CASTELLÀ: a riesgo y ventura ___________ CATALÀ: a risc i perill

CASTELLÀ: abajofirmante ______________ CATALÀ: sotasignat/da

CASTELLÀ: aduanar __________________ CATALÀ: duanar

CASTELLÀ: afrontar un pago ___________ CATALÀ: atendre un pagament

CASTELLÀ: anticipo __________________ CATALÀ: bestreta

CASTELLÀ: búsqueda y captura _______ CATALÀ: crida i cerca

CASTELLÀ: apremiar _________________ CATALÀ: constrènyer

CASTELLÀ: bursátil __________________ CATALÀ: borsari

CASTELLÀ: cobertura del seguro________ CATALÀ: abast de l’assegurança

CASTELLÀ: cobro revertido ____________ CATALÀ: cobrament a destinació

CASTELLÀ: dar parte _________________ CATALÀ: notificar

CASTELLÀ: deshauciar _______________ CATALÀ: desnonar

CASTELLÀ: devengar _________________ CATALÀ: meritar

CASTELLÀ: dia de autos _______________ CATALÀ: dia dels fets

CASTELLÀ: IVA repercutido _____________ CATALÀ: IVA transferit

CASTELLÀ: parte _____________________ CATALÀ: comunicat

CASTELLÀ: partida de nacimiento ________ CATALÀ: certificat de naixement

CASTELLÀ: rentable ___________________ CATALÀ: rendible

CASTELLÀ: ruegos y preguntas __________ CATALÀ: torn obert de paraules

CASTELLÀ: sin ánimo de lucro ___________ CATALÀ: sense finalitat de lucre

CASTELLÀ: suma y sigue _______________ CATALÀ: ròssec

CASTELLÀ: vivienda ____________________ CATALÀ: habitatge

 

Aquests són només uns quants casos de termes que no diem correctament en català, com ara precs i preguntes en lloc de dir torn obert de paraules. He intentat posar-hi els casos dels termes més coneguts per no allargar massa l’article. Espero que us hagi estat útil. Fins aviat i bon carnaval!!!

Bon cop de falç!

8
Publicat el 24 d'abril de 2015

Com que ahir va ser Sant Jordi, crec que avui hauria de parlar de la nostra llengua i de la nostra cultura. Més concretament, voldria comentar uns quants refranys catalans i comparar-los amb la corresponent traducció al castellà. M’agradaria que us fixéssiu en allò que tenen en comú totes aquestes dites catalanes. Al final de l’article us diré la conclusió a la qual he arribat.

  • QUI MATINA FA FARINA: Aquesta expressió vol dir que ‘qui es lleva aviat pot aprofitar el dia’. En castellà, seria A quien madruga Dios le ayuda.
  • NO DIGUIS BLAT SI NO ÉS AL SAC I BEN LLIGAT: Aquesta expressió vol dir que ‘és millor no cantar victòria abans de saber si el resultat ha sigut positiu’, encara que creiem que la cosa en qüestió ens ha anat bé. Aquí, en castellà dirien Antes que acabes no te alabes o bé No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado.
  • ÉSSER PEIX AL COVE: Equival a dir bufar i fer ampolles. En castellà, podem dir está chupado, es pan comido o eso está hecho.
  • ET CONEC, HERBETA, QUE ET DIUS MARDUIX: Utilitzem aquesta frase feta per a dir que ja sabem de quin peu calça aquella persona, que ja li hem vist el llautó. En castellà, seria Te conozco bacalao (aunque vengas disfrazado)!
  • ÉS TARD I VOL PLOURE: Aquesta expressió s’usa per a dir a algú que s’espavili, que tenim pressa. En castellà, una possibilitat seria Andando que es gerundio!
  • I VET AQUÍ UN GAT, I VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS! Quan acabem d’explicar un conte, en català diem aquesta frase. En castellà, en canvi, seria Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado!
  • CANVIAR L’AIGUA A LES OLIVES / ANAR A FER UN RIU: Aquestes expressions, com ja sabeu, són eufemismes que s’utilitzen pera dir de manera educada que hem de pixar. En castellà, diuen hacer sus necesidades.
  • PORTAR AIGUA AL SEU MOLÍ: Moltes vegades, cadascú intenta que les coses s’esdevinguin en profit propi. En aquest cas, és quan diríem aquesta expressió. En castellà, en canvi, diuen barrer hacia dentro.
  • MUTS I A LA GÀBIA: Quan volem que algú calli, li diem muts i a la gàbia! En castellà, però, diuen A callar! o bé punto en boca!
  • CARA DE POMES AGRES: Si algú fa cara de pomes agres, vol dir que ‘està enfadat’. En castellà, diuen que pone mala cara.
  • ESTAR DE MALA LLUNA: Quan algú està de mal humor, diem que està de mala lluna. En castellà, en aquest cas diuen estar de mal humor.
  • ENTRE NAPS I COLS: Aquesta vol dir ‘entre una cosa i l’altra’. En castellà, aquí dirien entre pitos y flautas.
  • QUI NO TÉ UN ALL, TÉ UNA CEBA: Això vol dir que ‘tothom té un mal o altre’ o que ‘tothom té una preocupació o altra’. En castellà, es diu El que no cojea, renquea.
  • NÉIXER AMB LA FLOR AL CUL: Si algú neix amb la flor al cul, vol dir que ‘sempre ha tingut molt bona sort’. En castellà, es diu nacer con buena estrella.
  • GUANYAR-SE LES GARROFES: Si algú es guanya les garrofes, vol dir que ‘treballa per guanyar-se la vida’. En castellà, en aquest cas, diuen ganarse la vida.
  • INVENTAR LA SOPA D’ALL: Segur que heu sentit dir, en castellà, que una persona se cree que ha descubierto América! Doncs, en català, diem que es pensa que ha descobert la sopa d’all!
  • ARRIBAR I MOLDRE: Per a dir que hem aconseguit una cosa amb molta facilitat, podem dir que ha sigut arribar i moldre. En castellà, aquí dirien llegar y besar el santo.
  • ENGEGAR A PASTAR FANG: Si engeguem algú a pastar fang, li estem dient que ‘se’n vagi a fer punyetes’, per dir-ho de la manera més fina possible. En castellà, diuen mandar a freír espárragos.
  • I UN BE NEGRE (AMB POTES ROSSES)! Aquesta expressió s’usa per a dir que ‘sí home! ara hi corro!’; és a dir, per a dir que no a una demanda d’algú. En castellà, en aquesta situació dirien Na nai, naranjas de la China!
  • FER FIGA: Fer figa vol dir ‘fallar, deixar de funcionar’. En castellà, no hi ha res que *haga higo (com van dir els nostres amics de la Trinca a la cançó Coses de l’idioma), sinó que flaquea, flojea, etc.
  • FER-NE UN GRA MASSA: Si estem discutint amb algú i ens alterem massa i exagerem, l’altra persona ens dirà que n’estem fent un gra massa. En canvi, en castellà, diuen pasarse de rosca, per exemple.
  • FER VOLAR COLOMS: Aquesta expressió vol dir ‘il·lusionar-se molt’. En castellà, diuen hacer castillos en el aire.
  • SOL COM UN MUSSOL: Si estem sols, podem dir estic sol com un mussol. En castellà, en canvi, diuen estar más solo que la una. 
  • ANAR A TANCAR ELS ÀNECS: Aquesta és una expressió que m’agrada molt i que faig servir, és com dir anar a fer nones; o sigui, ‘anar a dormir’. En castellà, en canvi, diuen irse al sobre o bé planchar la oreja.
  • HAVER BEGUT OLI: Si algú ja ha begut oli, vol dir que ‘ja no pot escapar-se d’una cosa desagradable, que ja no hi ha remei’. En castellà, però, no *beven aceite, sinó que diuen ¡ya está perdido! o ¡ya no hay nada que hacer!
  • NO PUC DIR NI FAVA: En català, diem que no podem dir ni fava si estem tan esgotats o tan tips que no podem ni parlar. En castellà, amb el sentit d’estar tip diuen estoy lleno i amb el significat d’estar esgotat diuen no puedo con mi alma.

Si us hi fixeu i compareu les expressions catalanes amb les castellanes, veureu que en català hi ha moltes més expressions que utilitzen paraules relacionades amb l’agricultura i el camp en general (només cal escoltar l’himne d’Els Segadors). Només volia observar que el català és una llengua molt agrícola, ja que fins fa poc era un país on l’agricultura era molt important. Com podeu veure, les llengües reflecteixen la cultura i la mentalitat de la gent. Així, doncs, si un país és molt agrícola, utilitzarà moltes expressions i vocabulari agrícoles. Això és precisament el que diu una hipòtesi lingüística anomenada Environmental hypothesis. Bàsicament, aquesta hipòtesi defensa que l’entorn en què vivim determina la nostra llengua (vocabulari, expressions…). De fet, és una mica el contrari de la Hipòtesi de Sapir-Whorf, de la qual vaig parlar a l’article Cada llengua és una visió diferent del món, que afirma que la nostra llengua materna determina la manera com interpretem el món. Jo opino que les dues hipòtesis tenen la seva part de raó, tal com hem pogut veure amb els exemples exposats en aquests dos articles. Gràcies per llegir-me i fins aviat!

El català de TV3 segons Mònica Terribas

9
Publicat el 5 de gener de 2015

Avui m’agradaria parlar del català que utilitzen els mitjans de comunicació, tant escrits com orals. És un català correcte? Heu observat mai algun error? Tot seguit us presentaré alguns exemples d’errors que he trobat.

1. La primera acció que desenvoluparà Condis amb el suport de la UOC per divulgar la Candidatura entre els seus clients és posar al seu abast un centenar de receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les que, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats.

La construcció preposició + article + que és incorrecta, en casos com aquest hem d’usar preposició + què o bé preposició + el qual/la qual. Així, doncs, en aquesta frase hauríem de dir receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les quals, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. o bé receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb què, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.

2. A més de difondre les receptes de la cuina tradicional catalana que ha estudiat la UOC, Condis també té previst col·locar a gran part dels seus establiments de Catalunya amb expositors i flyers que inclouran les receptes de temporada que proposa aquest receptari, informació sobre la Candidatura i sobre la forma d’adherir-se a la mateixa.

Mateix/a no és un pronom, sempre ha d’acompanyar un nom. Només hi ha un cas en què s’utilitza com a pronom, quan el mateix vol dir ‘la mateixa cosa’: Sempre fas el mateix! A part d’aquest cas, mateix no s’ha d’utilitzar com a pronom per a referir-se a una cosa anteriorment esmentada. Així, doncs, s’han d’evitar frases com la de l’exemple 2. En el següent enllaç trobareu més exemples.

3. El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG, contempla tots aquests compromisos 

En català, els convenis no contemplen res perquè, que jo sàpiga, els convenis no tenen ulls. Contemplar vol dir ‘esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista’, per exemple contemplar els estels, contemplar el paisatge, contemplar una imatge. Quan parlem de lleis, podem utilitzar verbs com ara preveure: El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG preveu tots aquests compromisos.

4. No obstant, el tuit original ja corria com la pólvora i acumulava crítiques a dojo.

En castellà, diuen no obstante, però en català no. En català, hem de dir això no obstant o bé no obstant això. Hem de pensar que no obstant = malgrat. Oi que no diríem Malgrat, el tuit original ja corria… Doncs no obstant és com malgrat, no poden anar sols, sempre han d’anar acompanyats d’algun sintagma nominal: Malgrat les pluges, els excursionistes van continuar. / No obstant les pluges, els excursionistes van continuar. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: Optimot.

5. La xifra de parats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) es va situar al finalitzar el desembre del 2014 en 4,4 milions de persones.

En català, no hi ha parats perquè no tenim paro, tenim atur. Així, doncs, a Catalunya tenim aturats, no pas parats.

Finalment, avui m’agradaria destacar les paraules de Mònica Terribas quan encara era directora de TV3. En una entrevista a Crònica.cat del 6 de gener de 2010, quan se li va preguntar si el nivell de la llengua que reben els televidents de TV3 era suficientment correcte,  va respondre un rotund no i va afegir: Els nostres periodistes, els nostres professionals, els nostres artistes estan treballant molt més fora, estan parlant molt més en altres llengües, i no només en castellà, sinó també en francès, en anglès, i quan treballen en català, alguns d’ells fa temps que ja no hi treballaven. I d’altres diguem que el seu àmbit natural d’expressió i d’audició és el castellà. I això empobreix molt la qualitat de la nostra llengua. 

Què pretén dir amb això? Que parlar llengües estrangeres és una excusa vàlida per a no parlar català correctament? No hi ha periodistes capaços d’utilitzar un català correcte a Catalunya? Perquè, si n’hi ha, crec que són aquests els qui haurien de treballar a TV3, la televisió de Catalunya, no pas els qui no en són capaços. Amb aquestes paraules, Mònica Terribas està dient que les altres llengües que els periodistes parlen són més importants que el català; és a dir, per a ella és més important que els seus periodistes parlin bé l’anglès i el francès que no pas el català. I jo em pregunto: Als directors dels mitjans de comunicació francesos, també els és igual que els seus periodistes cometin errors en francès? I als directors de mitjans de comunicació anglesos, els és igual que els seus periodistes cometin errors en anglès?

Finalment, voldria afegir que, en aquesta entrevista, Mònica Terribas afirma que TV3 no pot ser la televisió dels Països Catalans, perquè no té ni l’estructura ni està creada per ser-ho. Què us sembla? Llavors, quina televisió ha de ser la nostra?

(Informació extreta del llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de Rosa Calafat.)

 

REMEIS PER AL CATANYOL

4
Suposo que heu vist molts cartells d’aquest tipus. Doncs bé, en català és incorrecte dir No utilitzar, és un error degut a la influència del castellà. En castellà, per a donar una ordre negativa s’utilitza no + infinitiu. En català, en canvi, s’ha d’usar no + 2a persona del plural. Per tant, en el cas de l’ascensor de la foto, la frase correcta és No l’utilitzeu en cas d’emergència. Per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics com ara rètols i avisos, se sol utilitzar la segona persona del plural de l’imperatiu; és a dir, el tractament de vós (no pas el de vostè o vostès): estireu, empenyeu, no creueu les vies, etc. A més, no ens oblidem del pronom que substitueix a ascensor: el!Per desgràcia, en català hi ha bastants verbs que s’utilitzen de manera incorrecta. Tot seguit, en veurem uns quants casos:

HI HA QUE / TENIR QUE / TENIR DE / SER PRECÍS

Deveu haver notat que molta gent utilitza aquestes construccions per a expressar obligació, per exemple: Hi ha que estudiar molt; Tinc que estudiar o bé Tinc d’estudiar i Per a aprovar és precís estudiar molt. Les construccions hi ha que, tenir que i tenir de no existeixen en català; ser precís, en canvi, sí que existeix, però té un significat molt diferent: l’adjectiu precís vol dir ‘exactament determinat o definit, no equívoc’. Per exemple, podríem dir frases com ara El metge va fer un diagnòstic precís (és a dir, amb precisió).

En català, tenim moltes perífrasis i construccions que expressen obligació:

Haver de + infinitiu: Divendres he d’entregar un treball.

Deure + infinitiu: L’ésser humà deu menjar per viure.

Cal + infinitiu: Cal menjar a poc a poc.

Ser necessari: És necessari menjar a poc a poc.

S’ha de + infinitiu: S’ha de respectar el medi ambient.

QUINA HORA ÉS? NO HO SÉ, SERAN LES QUATRE

Segur que heu sentit diàlegs d’aquest tipus. En aquest cas, el futur no s’utilitza com a futur pròpiament dit, sinó que s’utilitza per a expressar probabilitat: Exemples: Aquest regal serà de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, serà en una reunió de feina; No sé quin preu té, serà 10 euros aproximadamentTanmateix, aquest ús del futur és incorrecte, per a expressar probabilitat una opció és el verb deure + infinitiu. Així, doncs, aquestes frases s’haurien de formular de la següent manera: Aquest regal deu ser de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, deu ser en una reunió de feina; No sé quin preu té, deu ser 10 euros aproximadament. Curiosament, l’italià s’assembla al castellà, perquè també expressa probabilitat amb el futur: che ore sono? boh, saranno le dieci! L’anglès, en canvi, fa com el català, utilitza el verb deure (must): She must be quite rich, because she bought a ferrari! Un altre recurs per a expressar probabilitat és amb l’adverbi potser: Potser no contesta perquè està enfeinada.

EL CONÈIXER BÉ DIFERENTS IDIOMES OBRE MOLTES PORTES

Llevat de casos molt concrets, no es pot posar article davant d’un infinitiu (el conèixer). En casos així, cal dir Conèixer bé diferents idiomes obre moltes portes o bé Saber molta història no et dóna dret a tractar-me així.

GERUNDI

Aquest és un dels grans temes, el gerundi s’utilitza molt més sovint del que s’hauria d’utilitzar. A continuació, us faré una llista de tots els usos erronis del gerundi:

– Quan expressa una acció posterior a l’acció del verb principal: Va caure trencant-se la cama. Evidentment, primer caiem i després ens trenquem la cama, per tant no podem usar el verb trencar en gerundi. La frase correcta seria Va caure i es va trencar la cama.

– Quan equival a una oració subordinada amb el valor d’un adjectiu: El Govern ha aprovat un decret regulant els estudis universitaris (vol dir un decret que regula els estudis universitaris).

– Quan expressa la finalitat: Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns (hauria de ser per defensar els veïns).

– Quan equival a una frase amb la conjunció i: El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament. Aquí el que es vol dir és que El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament. 


DE + INFINITIU

En català, no tenim la combinació de + infinitiu per a dir una condició, per exemple: D’haver-ho sabut, no hi hauria anat. En casos així hem de dir Si ho hagués sabut, no hi hauria anat.  

PORTAR + GERUNDI

Quan volem expressar la durada d’una acció, no és correcte dir Porto tres hores esperant-te o Porto cinc anys treballant aquí. Això és un calc de l’expressió castellana llevo (tanto tiempo) haciendo (tal cosa).  Així, doncs, en català correcte hem de dir Fa tres hores que t’espero o bé Fa cinc anys que treballo aquí. 

 

 

Test del català correcte: T’hi apuntes?

11
Avui m’agradaria proposar-vos un joc. Com ja sabeu, un tema que m’interessa molt és el catanyol (els barbarismes). Recordeu què són? Un barbarisme és una paraula d’ús comú, sobretot a la llengua oral, però que no és correcta/no existeix en català. Quasi tots els barbarismes que hi ha en català són deguts a la gran influència de la llengua castellana. En altres paraules, són paraules castellanes que la gent copia quan parla en català sense adonar-se que són paraules castellanes, no pas catalanes.
Així, doncs, us he preparat un petit joc en forma de test! Vegem com funciona:
 
Tot seguit us posaré unes quantes frases per completar. A cadascuna d’aquestes oracions, hi trobareu un barbarisme (paraula incorrecta) i heu d’intentar esbrinar la paraula catalana correcta per a cada cas. Per donar-vos un cop de mà i principalment perquè sàpigueu quines paraules són incorrectes, us he posat entre parèntesis el barbarisme (paraula incorrecta) en qüestió. Per a comprovar si el que creieu és correcte, només s’ha de clicar damunt de “resposta”. Si heu encertat, guanyeu un punt. El màxim són 14 punts.
 
L’objectiu d’aquesta “prova” és informar-vos de quins barbarismes hi ha en la llengua catalana, perquè la majoria de nosaltres utilitza moltes d’aquestes paraules sense saber que són incorrectes. Espero que gràcies a aquest petit joc pugueu aprendre unes quantes coses de la nostra llengua! Ja m’informareu del resultat!

 Ànims i molta sort!

TEST DEL CATALÀ CORRECTE

1. En dos anys va  _____________ el patrimoni familiar. (INCORRECTE: derrotxar) resposta

2. Calla, no siguis _____________ ! (INCORRECTE: aiguafestes) resposta

3. Va parlar sense pensar i  després va ___________ – se d’haver-ho fet. (INCORRECTE: arrepentir-se) resposta

4. Fa molta calor aquí dins! Pots engegar l’aire ___________, si us plau? (INCORRECTE: acondicionat) resposta

5. Ella no hi volia anar, la hi van haver d’ ____________ (INCORRECTE: arrastrar) resposta

6. Deixa’m en pau! No m’ _____________ (INCORRECTE: agobiarresposta

7. Puc deixar-ho aquí? És que no cap a la ____________ (INCORRECTE: bolso) resposta
8. Li agrada molt ____________, sempre parla dels premis que ha guanyat. (INCORRECTE: fardar) resposta

9. Mare meva, quin home més _____________, no para de voler-te ajudar! (INCORRECTE: empalagós) resposta

10. Al costat de casa han posat una ___________, es veu que volen reformar la façana (INCORRECTE: andami) resposta

11. On és el _____________? He de penjar un quadre. (INCORRECTE: taladro)
resposta

12. Llegeix aquesta novel·la, segur que no et  _____________!  (INCORRECTE: decepcionar) resposta

13. Necessito una ___________ per a la tauleta de nit. (INCORRECTE: làmpara) resposta

14. M’he fet un ____________ al turmell (INCORRECTE: esguinç) resposta

Publicat dins de CATALÀ - CASTELLÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Els famosos martells dels trens

5
El CATANYOL, del qual vaig parlar l’últim dia, és tan present a les nostres vides que estem envoltats de cartells farcits d’errors, de coses inexistents en CATALÀ i que, per tant, estan escrits en un català calcat paraula per paraula del castellà. Perquè vegeu que no sóc una exagerada i que realment els errors són moltíssims, de tant en tant dedicaré els meus articles a explicar els errors que hi ha als cartells que veiem pel carrer.

Avui començaré per un cartell que tots aquells qui heu agafat un tren de rodalies coneixeu, el del famós “martell trencacristalls”!
 
– Per començar, el títol ja és incorrecte. Sí, la paraula cristall en català existeix, però el material al qual es refereix aquest cartell és vidre, no pas cristall! El cristall és ‘un vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.’

– A més, no duu guionet. Així, doncs, hem d’escriure trencavidres, no pas trenca-vidres. Trencavidres és un mot compost format per mots catalans, per tant no ha de dur guió. Els únics mots compostos que la normativa diu que han de dur guionet són els numerals compostos (vint-i-dos), els compostos que comencen amb el nom d’un nom cardinal (sud-oest), els compostos repetitius (baliga-balaga), els compostos que són manlleus no adaptats (agnus-dei) i algunes expressions singulars com ara abans-d’ahir.

–  En català l’imperatiu dirigit al públic general no es forma amb l’infinitiu com en castellà; per exemple: no fumar, en català es diu no fumeu. És a dir, en català utilitzem la forma del vosaltres o del vós. Per tant, en aquest cartell hauria de posar “Trenqueu aquest vidre…”.

– Finalment, en aquest cas hauria de ser per, no per a: “Trenqueu aquest vidre per accedir al martell.” El tema del per i per a és un dels més complicats i controvertits de la llengua catalana, ja que hi ha molts casos i només els filòlegs i els traductors els saben tots. És un tema tan complicat que fins i tot alguns lingüístes han decidit d’utilitzar sempre per davant d’infinitiu (òbviament per estalviar-se de recordar tots els casos i simplificar-se la vida). Jo, però, sóc dels lingüístes que pensen que hem de conservar la diferenciació dels usos de per i per a que té la llengua catalana. En aquest cas, el subjecte de trencar i d’ accedir és el mateix i podríem substituir el per per amb la intenció de, per tant toca posar per.

Per acabar, i deixant de banda les qüestions lingüístiques, no trobeu que aquest cartell no té gaire sentit? Reflexionem-hi, si us plau: resulta que primer hem de trencar el vidre que cobreix el cartell i després, agafar el martell trencavidres. Per tant, la qüestió que sorgeix és: amb què trenquem el vidre? d’un cop de puny? I un cop hem aconseguit de trencar el vidre miraculosament, per a què serveix el martell trencavidres si ja hem trencat el vidre? Quan sàpigueu la resposta, expliqueu-me-la, si us plau, us ho agrairé molt! 
  
  

 

Publicat dins de CATALÀ - CASTELLÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari

CATALÀ O CATANYOL?

12
Estic segura que tots vosaltres heu sentit i heu dit algun cop expressions com ara algo és algo, qui molt abarca poc apreta; i les paraules tonto, recado, agulletes i aire acondicionat, entre d’altres. Doncs resulta que tot això que acabo de dir no és correcte en català, en català no existeixen aquestes paraules/expressions. Són alguns exemples d’allò que els lingüístes anomenem barbarismes. Els barbarismes són paraules o expressions inexistents en la llengua catalana, però que són d’ús freqüent per culpa de la gran influència que el castellà ha exercit (i encara exerceix) sobre el català. És a dir, són traduccions literals del castellà, no són paraules o expressions catalanes. Tot seguit, us n’exposaré uns quants exemples:-  TONTO: els catalans no som tontos, en tot cas som ximples/beneits/burros/estúpids.

RECADO: Quan anem a comprar alguna cosa, no anem a fer un recado. Si anem a comprar una cosa que algú altre ens ha encarregat, llavors anem a fer un encàrrec. Si, en canvi, ningú ens ho ha demanat i simplement parlem d’una ‘cosa a fer que exigeix d’anar en algun indret més o menys apartat d’on ens trobem’, llavors diem que anem a fer una diligència.

AGULLETES: Quan hem fet molt d’esport i, com a conseqüència, ens fa mal tot el cos, no hem de dir que tenim agulletes (traducció literal del castellà tengo agujetas). S’ha estès el rumor que la manera correcta de dir-ho en català és dir tinc tiretes, però això tampoc no és correcte. Una tireta és ‘aquell objecte que ens enganxem a una part del cos quan ens tallem o ens fem una ferida’. Així, doncs, en català, quan ens fa mal tot el cos després de fer esport podem dir: estic cruixit/da, estic baldat/da o bé sento punxades/fiblades per tot el cos.

AIRE ACONDICIONAT: A casa, a les biblioteques, a les botigues, etc. no hi ha aire acondicionat, hi ha aire condicionat. En aquest cas, el català no funciona com el castellà (aire acondicionado), sinó com l’anglès (air conditioning) i com l’italià (aria condizionata), és a dir, sense a.

– ALGO ÉS ALGO!: Tots coneixeu aquesta expressió, que és l’equivalent del castellà algo es algo!. Doncs en català no és correcte dir en català hem de dir millor això que res! El mot algo en català no és correcte, s’ha de dir alguna cosa. Hi ha gent que, per evitar de dir algo, diuen quelcom. Quelcom no és incorrecte, és una paraula absolutament catalana; però és molt formal i, per tant, en una conversa informal entre amics no és adequat utilitzar-la, és millor dir alguna cosauna cosa, depèn de la frase.

– QUI MOLT ABARCA POC APRETAQuan volem expressar la idea que ‘no es pot saber molt sobre molts temes, que qui intenta tenir coneixements de moltes coses acaba sabent poc de cadascún dels temes i, per tant, no és expert en res’ se sol dir qui molt abarca poc apreta, però en català no existeix ni el verb abarcar ni el verb apretar. El que en castellà es diu abarcar, en català és abastar, per exemple no puc abastar tanta feina. A més, el verb apretar tampoc no existeix en català: per dir que ‘exercim certa pressió sobre un objecte’, es pot dir prémer (una tecla, el gallet, etc.) o pitjar (un botó, un pedal, una tecla…). En el cas de l’expressió castellana quien mucho abarca poco aprieta, en català es diu qui molt abraça poc estreny.

Aquests són només alguns exemples de CATANYOL (= català + espanyol. És a dir, de català mal parlat, d’un català inexistent i incorrecte perquè està traduït literalment del castellà). En realitat, n’hi ha molts més; però crec que serà millor dosificar-los en diversos articles per no avorrir-vos. Espero que us hagi semblat interessant i que us hagi estat útil.Després de dir tot això, crec que seria convenient preguntar-se: “parlo català o parlo catanyol?”. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.