Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: català

SOC, SOY, SONO, SUIS…

0
Publicat el 16 d'agost de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria donar una ullada als verbs ésser i haver en llatí i comparar-los amb les llengües romàniques que conec (català, castellà, italià i francès) per tal de veure’n les semblances i les diferències. Des que he començat a estudiar llatí, sempre em fixo i comparo el llatí amb la resta de llengües per veure l’evolució de les llengües romàniques.

 

VERB SUM

El verb sum és el verb ésser llatí. El que em sembla curiós és que en un temps verbal s’assembla molt a una de les llengües i que en un altre temps verbal s’assembla molt a una altra. El català, però, sembla que és la llengua que més ha canviat respecte al llatí. Vegem-ho:

VERB SUM EN PRESENT: sum, es, est, sumus, estis, sunt. El català, el castellà i l’italià han canviat una mica respecte al llatí, però el francès s’ha mantingut molt semblant al llatí. Francès: suis, es, est, sommes, êtes, sont. 

VERB SUM EN IMPERFET: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant. De totes quatre llengües la que s’ha mantingut més fidel al llatí és el castellà, que és quasi idèntic: era, eras, era, eramos, erais, eran.

VERB SUM EN FUTUR: ero, eris, erit, erimus, eritis, erunt. Aquí ve la part divertida i curiosa. La primera persona de l’italià és exactament la mateixa que la del llatí (ero), però en italià significa ‘jo era’ i en llatí significa ‘jo seré’! La segona persona de l’italià també s’ha mantingut gairebé igual, però passa el mateix: en italià és passat i en llatí és futur! La veritat és que confon molt quan ja saps italià i et poses a aprendre llatí. Italià (imperfet!): ero, eri, era, eravamo, eravate, erano.

VERB SUM EN PERFET: fui, fuisti, fuit, fuimus, fuistis, fuerunt. Aquest temps verbal s’ha mantingut força semblant en totes les llengües, però la llengua que s’ha mantingut més fidel és el castellà: fui, fuiste, fue, fuimos, fuisteis, fueron.

 

VERB HABEO

En llatí, aquest verb es conjuga habeo, habes, habet, habemus, habetis, habent i vol dir ‘tenir’! Segurament deveu pensar que l’anglès have ve d’aquí, oi? Doncs no! Per més que s’assembli en forma i significat al verb have anglès, el verb anglès no ve del llatí habeo. En llatí, no hi ha l’auxiliar haver, per tant habeo només significa ‘tenir’. Aquest significat de possessió l’han conservat només l’italià (avere = ‘tenir’) i el francès (avoir = ‘tenir’).

A més, en llatí tenim tenere (‘sostenir’) i habere (‘tenir’). Doncs aquests dos verbs han conservat els corresponents significats en italià (tenereavere) i en francès (teniravoir). A més del significat de possessió, el verb haver en italià (avere) i en francès (avoir) també s’utilitza com a auxiliar. En català i castellà, en canvi, el verb haver només s’utilitza com a auxiliar. Així, doncs, compararem el verb llatí habeo amb l’italià i el francès.

VERB HABEO EN PRESENT: habeo, habes, habet, habemus, habetis, habent. En francès ha canviat molt i en italià també ha canviat força, tot i que menys que el francès. Francès: ai, as, a, avons, avez, ont. Italià: ho, hai, ha, abbiamo, avete, hanno. 

VERB HABEO EN IMPERFET: habebam, habebas, habebat, habebamus, habebatis, habebant. El verb en francès ha canviat bastant, però en italià es manté força semblant.  Francès: avais, avais, avait, avions, aviez, avaient. Italià: avevo, avevi, aveva, avevamo, avevate, avevano. Però atenció: les dues primeres persones de l’imperfet de l’italià (avevo, avevi) s’assemblen a les dues primeres del futur en llatí: habebo, habebis! En el cas de l’imperfet, tant l’italià com el francès han perdut la lletra h, però el català i el castellà l’han conservada en l’auxiliar haver.

VERB HABEO EN FUTUR: habebo, habebis, habebit, habebimus, habebitis, habebunt. En el cas del futur, tant l’italià com el francès han canviat força. Italià: avrò, avrai, avrà, avremo, avrete, avranno. Francès: aurai, auras, aura, aurons, aurez, auront. L’italià i el francès en el futur utilitzen la lletra r, cosa que no fa pas el llatí (el qual fa servir dues lletres b).

VERB HABEO EN PERFET: habui, habuisti, habuit, habuimus, habuistis, habuerunt. El francès ha canviat totalment i l’italià ha canviat força. Francès: eus, eus, eut, eûmes, eûtes, eurent. Italià: ebbi, avesti, ebbe, avemmo, aveste, ebbero. Com podeu veure, l’italià conserva força tant la segona persona singular com la segona persona plural. Les altres persones, en canvi, han canviat força.

 

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa. Fins aviat!!!

TOT ÉS RELATIU

0
Publicat el 18 d'abril de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article als pronoms relatius. Últimament he observat certes similituds i diferències entre les llengües que conec pel que fa a aquest tema i m’han semblat curioses. Així, doncs, avui m’agradaria compartir-les amb vosaltres.

 

QUI

En llatí, quan el pronom relatiu fa la funció de subjecte dins de l’oració subordinada i és masculí, s’utilitza el pronom relatiu qui, encara que es tracti d’un objecte i no pas d’una persona. Per exemple: liber qui in meis manibus est (‘el llibre que és a les meves mans’). En canvi, quan el pronom relatiu fa la funció de CD dins de la subordinada i és masculí, s’utilitza quem. Per exemple: puer quem vidi (‘el nen que vaig veure’).

Curiosament, això de fer servir qui en funció de subjecte d’una oració de relatiu adjectiva per a coses i per a persones és una cosa que només ha mantingut el francès. En català, castellà i italià, en canvi, qui mai no s’usa per a coses (per exemple: El pis que volem llogar). De fet, el francès ho ha conservat de manera gairebé idèntica: qui per al subjecte (C’est une ville qui a eu des noms différents) i que per al CD (Istanbul est une ville que j’aime). L’única diferència entre el llatí i el francès en aquest cas és que el pronom relatiu del llatí té tres formes (una per al masculí, una per al femení i una per al neutre) i el francès només en té una.

 

CUIUS

En llatí, per al genitiu (que es traduiria per ‘de + nom’) tenim cuius. Per exemple: Puer cuius patrem iuvabamus est miser (‘el nen el pare del qual ajudàvem és desafortunat’). Doncs l’única llengua que ha mantingut aquesta paraula gairebé intacta és el castellà (cuyo): El partido cuyo candidato sea más votado será el ganador. 

 

CUI

En llatí, per al cas datiu (CI) s’utilitza la paraula cui. Per exemple: Puella cui librum dat est bella (‘La nena a qui dona el llibre és bonica’). L’italià és l’única llengua que ha conservat aquest pronom intacte: La persona cui ti riferisci è mia amica.

 

Una cosa que em sembla força curiosa és el pronom relatiu del francès. En francès, aquest pronom no només s’utilitza per a lloc (La Turquie est un pays j’habite depuis 10 ans), també per a temps (Il faisait chaud l’année je suis arrivé en Turquie). De fet, és l’única llengua que l’utilitza amb valor temporal. És curiós perquè les gramàtiques de les tres llengües restants (català, castellà i italià) especifiquen que és incorrecte utilitzar on, donde i dove (les respectives traduccions de ) amb valor temporal. Tot plegat em fa pensar que probablement es tracta d’una influència del francès. En català diríem L’any que / en què / en el qual va néixer el meu fill hi va haver molts incendis forestals; en castellà dirien Fueron años en (los) que / durante los cuales se pasaron calamidades; i en italià seria Il giorno in cui ci siamo visti mi sono dimenticato di dirti quella cosa.

 

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Bon cap de setmana!!!

“TOC DE QUEDA” ÉS CORRECTE?

0

Bon dia i bona hora!!!

M’agradaria dedicar l’article d’avui a la llengua catalana. Com que els últims articles que he escrit eren sobre altres llengües, ara sento la necessitat d’escriure un article sobre el català. De fet, un dels principals motius per què escric aquest blog és la defensa de la meva llengua: la llengua catalana. Per a l’article d’avui he triat tres termes: *toc de queda, *parats i *guarderia. El primer d’aquests tres és un terme d’actualitat i, per això, penso que ara és el moment de parlar-ne. Som-hi, doncs!

*TOC DE QUEDA

Encara que els mitjans de comunicació catalans utilitzin aquest terme, no és correcte en català. Precisament l’objectiu de l’article d’avui és fer saber a tots els catalanoparlants que *toc de queda no és català genuí, és una castellanització del català (allò que molts anomenem catanyol).

Tradicionalment en català (abans de la castellanització del català) s’utilitzava la locució seny del lladre amb el significat de ‘l’obligació de quedar-se a casa a partir d’una hora determinada’. En aquesta locució, la paraula seny vol dir ‘campana’ (si consulteu el diccionari, veureu que és un dels significats de la paraula seny). I es deia així perquè a l’hora convinguda tocava el seny del lladre (és a dir, la campana del lladre) i a partir de llavors estava prohibit circular i es podia detenir els infractors, considerant-los delinqüents o lladres. Posteriorment, a partir dels inicis de la castellanització del català, va començar a utilitzar-se *toc de queda (traducció literal del toque de queda castellà) i seny del lladre va començar a recular.

En resum, *toc de queda és un castellanisme, no és català. Si el que volem és parlar la nostra llengua (i no pas una llengua que no és ni català ni castellà), hem de començar a dir que a les 22h cal ser a casa perquè comença el seny del lladre.

*PARATS

En català, quan es parla de desocupació, la paraula correcta és atur (no pas *paro). Per tant, les persones que estan a l’atur són aturats (i no pas *parats). Un dia mirant la tele em va semblar molt curiós veure que, en una mateixa notícia, es deia atur i *parats. En un cas deien la paraula correcta (atur) i en l’altre, no (*parats). Per tant, en català tenim atur i aturats.

*GUARDERIA

Encara que la gent digui *guarderia i fins i tot surti a la tele, no és correcte. Aquest és un cas que he après gràcies a una experta en educació infantil. Moltes vegades, quan es tracta de vocabulari especialitzat, cal que els experts de cada camp diguin què és correcte i què no ho és. En aquest cas, en català cal dir llar d’infants o escola bressol. *Guarderia no és correcte perquè els infants no es guarden! Cal dir llar d’infants o escola bressol perquè aquest lloc és un centre educatiu on les educadores eduquen i ensenyen els infants, no els guarden.

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i que us ajudi a conèixer i utilitzar millor la nostra estimada llengua. Us desitjo un molt bon Nadal… i recordeu: a les 22h ja hem de ser a casa perquè comença el seny del lladre!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

PER QUÈ “SAGITARI” I NO PAS UNA ALTRA PARAULA?

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules que utilitzem sense pensar. Sabem el significat que tenen però no som conscients de per què tenen aquest significat i de la lògica que hi ha al darrere. Avui, doncs, us parlaré de l’origen d’unes quantes paraules. Vegem-les!

GLADIADOR

Per què els gladiadors es diuen gladiadors? Doncs es diuen així perquè els gladiadors porten una espasa i espasa en llatí es diu gladius.

SAGITARI

Com tots vosaltres sabeu (encara que no hi cregueu), hi ha dotze signes del zodíac. L’últim d’aquests dotze és sagitari. Sabeu, però, què vol dir sagitari? Sagitari ve del llatí sagittarius, que ve de la paraula sagitta (que vol dir ‘fletxa’). Per tant, sagitari és ‘el que dispara fletxes’. Per això aquest signe zodiacal es representa amb un home armat amb un arc i una fletxa. Heus aquí el perquè de tot plegat.

BÀRBAR

Per què? Doncs resulta que ve de la paraula que els grecs utilitzaven per a referir-se als estrangers, perquè aquests estrangers parlaven en una llengua que els grecs no entenien i, per tant, tot els sonava a “bar, bar, bar…”.

SANTIAMÉN  (castellà)

Per què en castellà diuen en un santiamén quan volen dir que fan una cosa ràpidament? Doncs la paraula santiamén ve de quan la missa es feia en llatí i la gent feia el senyal de la creu tot dient “In nomine patris et filii et spiritus sancti. Amen.”. Com que aquesta frase es deia molt ràpidament, les dues últimes paraules (la paraula sancti i la paraula amen) es van ajuntar i es va crear santiamén. També precisament per això (perquè aquesta frase es deia ràpidament) l’expressió castellana en un santiamén vol dir ‘fer una cosa ràpidament’.

ORIENT, OCCIDENT

Tothom sap el significat d’aquestes paraules, però sabeu per què es diuen així?

Doncs resulta que Orient ve del llatí oriente (que és l’ablatiu singular d’oriens) i oriens ve del verb llatí orior (‘néixer’). Per tant, Orient vol dir ‘naixent’ i per aquest motiu Orient és la terra del sol naixent.

D’altra banda, Occident ve del llatí occidente (que és l’ablatiu singular d’occidens) i occidens ve del verb llatí occido (‘morir’ o ‘matar’). Per tant, Occident vol dir ‘on mor el sol’ i per aquest motiu Occident és la terra on el sol es pon.

MERCÈS (català), MERCI (francès)

Aquestes dues paraules volen dir ‘gràcies’. Els catalans a vegades fins i tot utilitzem la paraula francesa per a dir ‘gràcies’. Bé, doncs sabeu d’on venen? Ambdues paraules venen de la paraula llatina merces, que significa ‘sou, salari’. Així, doncs, l’ús d’aquestes paraules ve del fet d’estar agraït quan reps el salari (fet que no passava a l’època romana, sinó que ha sigut una evolució posterior). Curiós, oi?

CANDIDAT

Candidat ve de la paraula llatina candidus. Candidus en llatí significa ‘blanc’. Resulta que a l’antiga Roma, quan algú volia obtenir un càrrec públic i anava a l’entrevista de feina, hi anava vestit amb una toga blanca. I per què havia de ser blanca? Bé, doncs perquè el blanc representa la puresa i l’honradesa i aquestes eren les qualitats que es demanaven a tots aquells que volguessin representar el poble o l’Estat.

Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Moltes mercès per llegir-me i fins aviat!!!

PER QUÈ “ETCÈTERA”?

4
Publicat el 25 de maig de 2020

Bon dia i bona hora!!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llatí i comparar-lo amb les llengües derivades del llatí. Com que ara tenim més temps lliure, podem aprofitar per a fer coses que abans no podíem fer per manca de temps. Una de les coses que fa temps que volia fer és estudiar llatí. Em sembla interessant aprendre’l i així poder veure les semblances i les diferències que hi ha entre el llatí i les llengües romàniques que conec. En aquest article esmentaré cinc casos de paraules que utilitzem en aquestes llengües i n’explicaré l’origen.

SALUDAR

Nosaltres utilitzem el verb saludar, però per què? El motiu és que quan en llatí es saludaven, el que en realitat feien a través de la salutació era “donar salut” (català) o “dar salud” (castellà).

Hola en llatí es diu Salve! (a una persona) o Salvete! (a més d’una persona). Tant salve com salvete venen del verb salveo, que significa ‘tenir salut’. Per tant, Salve! vol dir ‘Tingues salut!’ i Salvete! vol dir ‘Tingueu salut!’. Així, doncs, quan tu saludaves algú en llatí “li donaves salut”. A més, em sembla interessant observar que en italià es conserva salve! (‘hola’) en un registre una mica formal i que ve, precisament, del salve llatí.

Una cosa semblant passava quan la gent s’acomiadava. Adéu en llatí es diu Vale! (a una persona) o Valete! (a més d’una persona). Aquestes dues paraules venen del verb valeo, que significa ‘estar sa’. Per tant, Vale! vol dir ‘Estigues sa/sana’ i Valete! vol dir ‘Estigueu sans/sanes’. El que em sembla molt curiós en aquest cas és que en castellà la paraula vale es conserva però amb un significat totalment diferent: en castellà vol dir ‘d’acord’.

ÚRSULA

Suposo que tots vosaltres heu sentit aquest nom, però sabeu què significa? En llatí el sufix -ula s’utilitza per a fer el diminutiu femení. En llatí, ursus vol dir ‘os’; per tant Úrsula vol dir ‘osseta’.

NUMISMÀTICA

Tots sabem que la numismàtica és la ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, però d’on ve la paraula numismàtica? Bé, doncs en llatí nummus vol dir ‘moneda’ i el plural de nummus és nummi i numismàtica ve de nummi. Com podem veure, té la seva lògica ja que la numismàtica té a veure amb les monedes.

PÀRVULS

En català fem servir la paraula pàrvuls per a referir-nos als alumnes de parvulari. Però per què? Doncs resulta que en llatí parvus és un adjectiu que significa ‘petit’. Com que els nens i nenes de parvulari són petits, per això són pàrvuls (substantiu masculí plural), que literalment vol dir ‘petits’. I la paraula parvulari també deriva d’aquí. Molt lògic, oi?

ETCÈTERA

La paraula etcètera és el resultat de la suma de la conjunció llatina et + la paraula llatina cetera. En llatí, et vol dir ‘i’ (com en francès) i cetera vol dir ‘la resta de coses’. Per tant, etcètera vol dir ‘i la resta de coses’. De fet, quan fem una llista de coses i, al final d’aquesta llista, escrivim etcètera estem fent això precisament: estem dient “això, allò, allò altre… i la resta de coses”. La veritat és que m’ha agradat saber l’origen d’aquesta paraula perquè ara ja entenc per què la diem.

Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa nova. Cuideu-vos molt! Fins aviat!!!

 

DIFERENTS, PERÒ NO DEL TOT

2
Publicat el 15 de juny de 2019

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article al català i a l’irlandès. Dues llengües molt diferents però que, si ens hi fixem, també s’assemblen. Actualment estic aprenent gaèlic irlandès i m’ha semblat interessant veure que algunes coses s’assemblen molt al català. Vegem-les!

DÉ LUAIN, DÉ MÁIRT

El que m’ha semblat més interessant són els dies de la setmana. Els dos primers dies de la setmana (Dé Luain, Dé Máirt) són pràcticament idèntics al català! Es pronuncien [jalún] i [jamartx], que sonen gairebé igual que dilluns i dimarts. De fet, la formació de la paraula també és molt semblant: en català dilluns està format per di- (que ve de die(s), que vol dir ‘dia’) + –lluns (que ve de Lunae, que vol dir ‘lluna’) i en irlandès Dé Luain està format per (que vol dir ‘dia’) + Luain (que és el genitiu de dilluns). Per tant, en irlandès literalment vol dir ‘el dia de dilluns’.

El que em sembla més interessant de tot plegat és que aquests dos dies de la setmana en irlandès són pràcticament iguals que en català i que, en canvi, no s’assemblen tant ni a l’anglès (Monday, Tuesday) ni al francès (lundi, mardi) ni a l’italià (lunedì, martedì) ni al castellà (lunes, martes).

Aquesta paraula irlandesa, que sona tal com s’escriu, vol dir ‘suc’. Curiosament, (irlandès) s’assembla molt a suc (català), però no tant a zumo (castellà) ni a succo (italià) ni a jus (francès) ni a juice (anglès).

BÁN

Bán es pronuncia [bon] i vol dir ‘blanc’. La pronunciació no s’assembla tant, però l’escriptura de bán s’assembla molt a blanc. Curiosament s’assembla molt al català i no tant a l’anglès (white), a l’italià (bianco) o al castellà (blanco).

es pronuncia [bou], que sona igual que bou en català. I, ves per on!, vol dir ‘vaca’, que casualment és la femella del bou. Casualitat?

ÓR

A veure si endevineu què vol dir? Sí, vol dir ‘or’! Exactament igual que en català (tot i que en català no porta accent)!

SÚIL

Aquesta paraula es pronuncia [sull]. Si li traiem la s, seria [ull]. I què vol dir? Doncs vol dir ‘ull’! Ni l’anglès (eye) ni el francès (oeil) ni l’italià (occhio) ni el castellà (ojo) s’assemblen tant a l’irlandès com el català!

SEO

Tot i que s’escriu seo, es pronuncia com això però sense a. I, precisament, seo vol dir ‘això’. Aquí veiem una paraula quasi idèntica al català i que, en canvi, no s’assembla al castellà (esto) ni a l’italià (questo) ni al francès (ça) ni a l’anglès (this).

COS

Aquí ja no és el que sembla: cos (irlandès) no vol dir ‘cos’. Però igualment és una part del cos! Cos (irlandès) vol dir ‘cama’.

LÉIGH

Léigh (pronunciat [lle]) és el verb llegir en irlandès. Pel que sembla, l’arrel és la mateixa que en català. En canvi, en anglès, és totalment diferent: read. Pel que es veu, l’irlandès ha agafat aquest verb del llatí.

SCRÍOBH

Scríobh (pronunciat aproximadament [scriu] o [scrif]) és el verb escriure en irlandès. Em sembla curiós veure que s’assembla més al català (escriure) que a l’anglès (write). En aquest cas, tal com passa amb el verb llegir, també ho van agafar del llatí.

ROTH

Roth es pronuncia [ro] i vol dir ‘roda’. Em sembla molt curiós veure que s’assembla molt al català i, en canvi, no s’assembla gens a l’anglès (wheel). Per tant, com que les bicicletes tenen rodes, en irlandès bicicleta es diu rothar (pronunciat [rojar] amb j castellana).

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat mínimament interessant. Fins aviat!!! Slán go fóill!!

 

SI POC COBREM, RES PAGAREM!

2
Publicat el 3 de juny de 2018

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui és un dia molt important per a mi: us voldria anunciar que l’obra de teatre que he traduït ja està a la venda! Es tracta de la traducció d’una obra de teatre del gran Dario Fo, que malauradament ens va deixar fa poc: es titula Si poc cobrem, res pagarem! El títol ja ens avança una mica la temàtica de l’obra: les injustícies politicosocials de la crisi que afecta tant Itàlia com Espanya.

Quan me la vaig llegir en italià (l’obra italiana és del 2007), vaig riure moltíssim i, a més, em va semblar que reflectia a la perfecció la crisi que hem viscut (i encara vivim) al nostre país i la vida quotidiana de molta gent. Com que vaig veure que encara no s’havia traduït al català i que era una obra que podria agradar a molts catalans i catalanes, vaig decidir traduir-la i ara, finalment, ja està publicada.

És una obra còmica que tracta de situacions politicosocials actuals de manera satírica. És una denúncia sobre molts temes d’actualitat: la mala administració de la sanitat pública, els desnonaments, les hipoteques i els lloguers abusius, els problemes per a arribar a final de mes, les injustícies polítiques o la incomprensió de tants marits masclistes envers la càrrega de responsabilitats que assumeixen les mullers, per exemple.

Evidentment us la recomano (no només perquè l’he traduïda jo, sinó també perquè és molt divertida i de lectura àgil) i tinc el plaer d’informar-vos que ja la podeu trobar a les llibreries (per exemple a la Laie, a la Casa del Llibre, a l’FNAC, a Amazon o a la web de l’editorial El Cep i la Nansa). Espero de tot cor que us agradi i que rigueu i gaudiu moltíssim! Ja em direu què us ha semblat!

Fins aviat!!

FER L’ORNI… PERÒ QUÈ ÉS UN ORNI?

7
Publicat el 23 de maig de 2018

Benvinguts de nou!!!

Fa poc vaig anar de viatge i vaig anar a un museu on hi havia diferents animals, i un d’ells era el gamarús. Va ser llavors quan vaig descobrir que gamarús no era només un insult, sinó que també era un ocell. Va ser llavors quan em vaig preguntar per què utilitzem el nom d’aquest ocell quan volem insultar algú. A partir d’aquí, se’m van acudir altres casos d’expressions en què utilitzem una paraula sense saber-ne el perquè o el significat. Vegem-los!

 

SER UN GAMARÚS

Sabíeu que un gamarús és un ocell? Com és que utilitzem el nom d’aquest ocell per a dir a algú que és un beneit? Us ho heu preguntat mai? Doncs es veu que el bec tan gros que té aquest ocell el fa abalançar involuntàriament cap endavant. Com que no és una imatge precisament elegant, sinó que és més aviat maldestra, per això s’utilitza per a dir que algú és un beneit.

FER L’ORNI

Moltes vegades utilitzem l’expressió fer l’orni, però què és un orni? De fet, orni només apareix al diccionari en aquesta expressió. Pel que fa a l’origen d’aquesta expressió, hi ha dues teories:

  • La primera diu que potser prové de l’argot estudiantil del grec órnion (‘ocell de presa’) perquè fa voltes, com si dissimulés, abans de decidir atacar.
  • La segona diu que fer l’orni és una deformació de fer el borni, en el sentit de no voler veure-hi.

ANAR DE BÒLIT

Segur que molts de vosaltres heu anat de bòlit alguna vegada, però sabeu què és bòlit? Us ho heu preguntat mai? Bé, d’una banda, un bòlit és un tros de fusta que es fa servir per a jugar i se’l fa saltar donant-li un cop. A més, es veu que ve de bòlid, que fa referència a una cosa que es llança i no se sap on va a parar. Així, doncs, veiem que bòlit és una cosa que surt disparada, cosa que encaixa bastant bé amb el significat figurat d’anar de bòlit perquè anem amb presses, com una bala.

FER EL PRÉSSEC

Tots coneixem algú que ha fet el ridícul; és a dir, que ha fet el préssec. Però per què parlem de préssecs i no d’una altra fruita o d’una altra cosa? Doncs es veu que podria ser per les taques vermelles que tenen alguns préssecs a la pell, com si tinguessin les galtes vermelles de vergonya després d’haver fet el ridícul.

ESPERAR AMB CANDELETES

Quan planegem un viatge o unes vacances, normalment esperem amb candeletes que arribi el dia que marxem de viatge. Però què són les candeletes? Una candeleta és una candela petita. Una candela és una espelma. Però llavors per què esperem amb espelmes? Doncs es veu que antigament s’utilitzaven les candeles per a establir la duració d’una cosa important. Per exemple, quan hi havia una subhasta s’encenia una candela en començar i només es podien fer ofertes mentre cremava. O en els judicis: l’acusat només es podia defensar mentre cremava la candela i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. Així, doncs, s’associa la candela amb una idea d’inquietud per a saber una cosa de gran importància.

PERDRE L’OREMUS

Heu perdut l’oremus algun cop? Sí? I què és l’oremus? Per a trobar-lo caldrà saber-ho. L’oremus és una veu en llatí que es diu en començar moltes oracions de les misses quan es fan en llatí i que significa ‘preguem’. Pel que es veu, era una mena d’invitació que el sacerdot feia als fidels abans de les oracions de la missa. Per tant, interpretem que si algú que anava a missa perdia l’oremus, vol dir que es desconcentrava, que perdia l’atenció.

A LA BABALÀ

Quan fem les coses a la babalà, les fem sense pensar-hi. Babalà prové de l’àrab ‘alà bâb Al-lâh, que vol dir ‘en poder de Déu’. Per tant, si ens hi fixem, té lògica, perquè si fem les coses sense pensar, en el fons estem temptant la sort i, per qui sigui creient, ho estem deixant en mans de Déu.

 

Bé, doncs això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant o, si més no, curiós. Fins aviat!!!

PEPPERONI O PEPERONI?

0

Avui parlaré d’algunes paraules italianes que es poden confondre amb paraules angleses que tenen un significat diferent però una forma semblant. Aquesta explicació que faré està dirigida sobretot a la gent que ja sap anglès i que ara aprèn italià o viceversa. La veritat és que hi ha molts falsi amici (‘falsos amics’) i serien massa per a un sol article. Així, doncs, avui n’explicaré uns quants i un altre dia ja escriuré un altre article amb uns quants més.

 

ARGUMENT – ARGOMENTO

  • argument (anglès) – argument (‘justificació’) i discussió (‘baralla’)
  • argomento (italià) – argument (‘justificació’) i argument (d’un llibre, per exemple)

Aquí el problema és pensar que argument (‘discussió/baralla’ en anglès) vol dir argomento (italià), perquè no és així: argument (en anglès) és litigio (en italià). Si volem referir-nos als arguments que tenim per a afirmar tal cosa, llavors sí que arguments (en anglès) és argomenti (en italià).

 ANNOY – ANNOIARE

  • annoiare (italià) = avorrir
  • annoy (anglès) = molestar, emprenyar

Els qui sabeu anglès i apreneu italià heu d’anar amb compte amb el verb annoiare: no vol dir el mateix que el verb anglès annoy. Quan en anglès diem It is so annoying!, volem dir que una cosa ens molesta molt. La traducció italiana d’aquesta frase anglesa seria Mi da tanto fastidio!

En canvi, quan en italià diem Lo spettacolo ha annoiato tutti, volem dir que l’espectacle en qüestió ha avorrit a tothom. La traducció anglesa d’aquesta frase seria The show bored everyone.

ADDICTION – ADDIZIONE

  • addizione (italià) = suma o addició
  • addiction (anglès) = addicció

Aquí tenim un embolic ben maco. Comencem pel català. En català, tenim dues paraules que s’escriuen de manera molt semblant però que tenen significats diferents: addició i addicció. Addició (amb una c!) és la suma. Addicció, en canvi, és la dependència a una substància.

En anglès, addition vol dir ‘suma’ i addiction vol dir ‘dependència a una substància’.

En italià, addizione vol dir ‘suma’ i (tossico)dipendenza vol dir ‘addicció’.

ASSIST – ASSISTERE

  • assist (anglès) = ajudar
  • assistere (italià) = assistir a un esdeveniment / ajudar

La paraula italiana assistere té dos significats: quan és transitiu vol dir ‘ajudar’ (essere assistiti da un ottimo avvocato) i quan és intransitiu vol dir ‘assistir’, ‘ser present’ (assistere a uno spettacolo). La paraula anglesa assist, en canvi, només vol dir ‘ajudar’ (Eve assists elementary school children with their homework). Allò que en català s’anomena assistir en anglès és attend: Twenty people attended the event vol dir ‘Vint persones van assistir a l’esdeveniment’.

ATTEND – ATTENDERE

  • attend (anglès) = assistir
  • attendere (italià) = esperar

Tal com ja hem explicat, attend vol dir ‘assistir a un lloc o esdeveniment’. En italià hi ha un verb aparentment semblant (attendere) però que té un significat diferent: ‘esperar’. Per exemple, la frase Attendo che arrivi il treno vol dir ‘Espero que arribi el tren’.

ATTITUDE – ATTITUDINE

  • attitude (anglès) = actitud
  • attitudine (italià) = aptitud

Aquestes paraules tenen dos significats diferents: attitude (anglès) vol dir ‘actitud’, ‘comportament’. Per exemple: She has a positive attitude vol dir ‘la seva actitud és bona’. Això en italià es diu atteggiamento: Ha un atteggiamento positivo.

En canvi, attitudine en italià vol dir ‘aptitud’. Per exemple: La sua attitudine per la musica è sorprendente. Això en anglès seria aptitude: My son has no aptitude for sport.

PEPPERONI – PEPERONI

  • pepperoni (anglès) – pepperoni (embotit picant)
  • peperoni (italià) – pebrots

En anglès, català i castellà, quan fem servir la paraula pepperoni, ens referim a aquest embotit ample i rodó que pica una mica. Aquest embotit en italià es diu salame. En italià, en canvi, la paraula peperoni  (amb només una p!) és plural i vol dir ‘pebrots’ (peppers en anglès).

Com podeu veure, hi ha molts falsos amics entre l’anglès i l’italià (encara n’hi ha més). Així, doncs, abans de donar per fet que X vol dir Y, penseu-vos-ho un parell de cops o consulteu un diccionari (no Google traductor!). Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

 

RECORDEU QUINS SÓN ELS DIACRÍTICS QUE QUEDEN?

32
Publicat el 8 de març de 2018

Bon dia!!!

Després d’uns quants mesos de la polèmica dels diacrítics, us posaré a prova a veure si us els sabeu 😉 Tothom es va assabentar que el català passava de tenir 150 diacrítics a tenir-ne només 15, però la qüestió és: tothom recorda quins són els 15 que tenim ara? He, he, he! Ara us refrescaré una mica la memòria i, al final de l’article, us diré un truc que us ajudarà a recordar-los.

1 BÉ/BE

Un be és una ovella.

és el contrari de malament.

2 SÍ/SI

és una afirmació, el contrari de no.

Si és una condició (Si vols, t’ajudo).

3 PÈL/PEL

Pel és la suma de la preposició per i l’article el.

Pèl és la vellositat que tenim al cos.

4 QUÈ/QUE

Que és una conjunció (Vull que vinguis).

Què és un pronom interrogatiu i relatiu (Què vols?).

5 SÉ/SE

és la primera persona del present del verb saber.

Se és un pronom feble que afegim al verb (cansar-se).

6 DÉU/DEU

Déu és la divinitat.

Deu és el número 10.

7 ÉS/ES

És és la tercera persona del verb ser, com podeu veure en aquesta mateixa frase.

Es és un pronom feble (es cansa).

8 MÀ/MA

és la part del cos.

Ma és el possessiu àton (ma mare).

9 MÓN/MON

Món és el planeta Terra.

Mon és el possessiu àton masculí (mon germà).

10 MÉS/MES

Més és un adverbi i és el contrari de menys.

Mes es refereix als mesos de l’any.

11 TÉ/TE

és la tercera persona singular del verb tenir.

Te és aquesta beguda que porta teïna i també és un pronom feble (ajudar-te).

12 SÓN/SON

Són és la tercera persona del plural present del verb ser.

Son és el que tenim quan volem anar a dormir i el possessiu àton de la tercera persona (son germà).

13 ÚS/US

Ús és l’acció d’usar.

Us és un pronom feble (us ajudo).

14 VÓS/VOS

Vós és un subjecte més formal que tu. (Vós treballeu aquí?)

Vos és un pronom feble (ajudar-vos).

15 SÒL/SOL

Sòl es refereix al terreny (un sòl fèrtil).

Sol és l’estel que veiem quan no hi ha núvols i un adjectiu que vol dir ‘sense companyia’.

 

Recordeu que, a part d’aquests 15, tenim els plurals de sis d’aquestes paraules: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls.

Voleu saber un truc que us ajudi a recordar-los? ATENCIÓ!!! SI SOU MOLT RELIGIOSOS, NO HO LLEGIU!! Que consti que només és una frase molt ximple que només serveix per a recordar els 15 diacrítics, no us la prengueu gaire seriosament 😉 Bé, dit això, us dic la frase que jo utilitzo per a recordar quines són les paraules que porten accent diacrític. Si us hi fixeu, la frase es pot llegir pràcticament sencera si llegiu els diacrítics en l’ordre en què jo els he escrits a l’article: “, , pel que Déu és un mamón. A més, son. Però us té a vós, que sou un sol.” Espero que us sigui útil. Fins aviat!!!

 

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

COMPTE AMB L’ANGLÈS!

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en paraules que normalment diem en anglès i que hauríem de dir en català (ja han estat establertes pel TERMCAT). Avui és molt fàcil caure en la temptació de dir-les en anglès perquè l’anglès és a tot arreu i molta gent ho diu en anglès. Tot i això, si volem preservar la nostra llengua, hauríem d’intentar dir-les en català. Vegem-ne alguns exemples:

COM-S’HA-FET

Quan parlem de cinema i volem referir-nos a com es va fer la pel·lícula, molta gent parla del *making of. En català, això es diu com-s’ha-fet.

CONTINGUT BROSSA

Sovint quan ens referim a missatges de correu electrònic que no volem rebre, parlem de *spam. En català, això es diu contingut brossa.

EMPRESA EMERGENT

Ara les *start-ups estan molt de moda i tothom en parla. En català, les empreses de constitució recent que responen a una oportunitat de mercat important, que tenen un marcat caràcter innovador i un creixement ràpid es diuen empreses emergents.

ENCAMINADOR

Un encaminador és un dispositiu intermedi d’una xarxa de comunicació que s’encarrega de l’encaminament. És allò que molta gent anomena *router.

FORMATAR

Jo no soc una experta en informàtica, però a vegades quan l’ordinador no funciona cal formatar-lo. Compte: no es diu *formatejar, sinó formatar.

LLAPIS DE MEMÒRIA/ MEMÒRIA USB

Com que en anglès es diu pen drive, molts de nosaltres utilitzem la paraula *pen per a referir-nos a aquell objecte que endollem a l’ordinador per emmagatzemar dades. En català, però, cal dir-ne memòria USB o llapis de memòria.

MEM

Ara està molt de moda fer bromes amb mems. En castellà es diuen memes, però en català es diuen mems. Un mem és una imatge amb una frase de to humorístic que s’escampa per les xarxes socials.

SAGNAT

Quan escrivim un text amb l’ordinador, sovint hem de modificar el sagnat del text. El sagnat és l’espai blanc amb què comença una línia de text. En castellà, en diuen sangría.

TEMA DEL MOMENT

Segur que heu sentit a parlar del *trending topic. Bé, doncs en català això és un tema del moment. El tema del moment és el tema més piulat en un moment concret en una plataforma de microblogs.

TRUCADA DE COBRAMENT A DESTINACIÓ

Una trucada de cobrament a destinació és una trucada que hem de pagar nosaltres en lloc de la persona que ha trucat. En castellà, se’n diu llamada a cobro revertido.

XOU D’IMPACTE

Un xou d’impacte és un programa televisiu que presenta com a espectacle aspectes morbosos, escandalosos o marginals de la realitat. En anglès es diu reality show.

 

Espero que hàgiu après alguna cosa nova, que us hagi estat útil. Bona setmana i fins aviat!!!

LA SINGULARITAT DE CADA LLENGUA

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a l’italià. A mi m’agraden molt les expressions i frases fetes pròpies de cada llengua i avui m’agradaria concentrar-me en algunes expressions italianes i intentar trobar-ne un equivalent català. Som-hi!

SCOPRIRE L’ACQUA CALDA

Aquesta expressió m’agrada molt. La utilitzem per riure’ns d’una persona que es pensa que ha descobert una cosa important i, en realitat, aquesta cosa ja la sabia tothom. En català en tenim una que vol dir el mateix: Ha descobert la sopa d’all! 

AVERE IL BRACCINO CORTO

Aquesta expressió es fa servir per a dir que una persona és massa estalviadora. En català tenim l’adjectiu i substantiu rata/garrepa, que vol dir precisament això.

PERDERSI IN UN BICCHIERE D’ACQUA

En català, l’equivalent seria ofegar-se en un got d’aigua. Seria força semblant a l’expressió italiana, però canvia el verb. Es refereix a una persona que s’atabala davant d’una dificultat molt petita.

AVERE LE MANI D’ORO

Vol dir que aquella persona sap fer molt bé una cosa. Normalment es refereix a feines manuals. Ho podríem traduir com tenir-hi traça o tenir-hi la mà trencada. 

SU QUESTO NON CI PIOVE

Quan estem convençuts d’una cosa, diem aquesta expressió. En català, diríem d’això no n’hi ha cap dubte.

RIDERE A CREPAPELLE

Vol dir ‘riure molt’. En català, podem dir, per exemple, riure per les butxaques o riure pels descosits.

IL CAVALLO DI SAN FRANCESCO

En castellà, diuen el coche de San Fernando, un ratito a pie y otro caminando. En català, però, es diu com en italià: anar amb el cavall de sant Francesc. Es diu il cavallo di San Francesco perquè Sant Francesc d’Assís caminava amb un bastó i el considerava el seu cavall.

PARLA COME MANGI

Aquesta expressió es diu quan algú parla de manera molt rebuscada i no l’entenem gaire. Llavors li diem parla come mangi per demanar-li que parli d’una manera més planera, més entenedora. En català, tenim l’expressió parlar clar i català.

GUARDA CASO!

Aquesta expressió es podria traduir com Mira quina casualitat! 

PRENDERSELA

Prendersela vol dir ‘enfadar-se’. Per exemple: Non te la prendere es podria traduir com No t’enfadis o No t’ho prenguis així.

AVERE UN DIAVOLO PER CAPELLO

Aquesta expressió s’utilitza per a descriure una persona que està molt enfadada. L’equivalent català seria treure foc pels queixals.

GUARDARE DALL’ALTO IN BASSO

Vol dir ‘mirar amb menyspreu’. En català es diu mirar de dalt a baixEn castellà, però, és una mica diferent: mirar por encima del hombro.

 

Bé, això és tot per avui. Moltes gràcies per llegir-me. Fins aviat!!!

El català, llengua d’actualitat!

4
Publicat el 25 de maig de 2017

Bon dia i bona hora!

Em sap greu haver estat tant de temps sense escriure, però la veritat és que he tingut moltíssima feina i no he tingut temps ni per a descansar. Avui m’agradaria centrar-me en paraules que avui s’utilitzen molt però que no són catalanes. Em refereixo sobretot a paraules que ens arriben de l’anglès i que els catalans utilitzem fins i tot quan parlem català perquè no sabem com es diuen en català. Com que això no és gens bo per a una llengua (una situació com aquesta és l’inici de la desaparició d’una llengua), voldria difondre en aquest article com es diuen aquestes paraules angleses (o, de vegades, castellanes) en català. Vegem-ne unes quantes (si cliqueu damunt la denominació catalana, anireu a parar a la fitxa del Termcat on apareix):

 

STREAMING

Crec que no fa falta que expliqui què vol dir streaming perquè avui tothom utilitza Internet i molta gent veu pel·lícules en línia. Bé, doncs en català es diu Hem vist una pel·lícula en reproducció en temps real

BULLYING

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquesta paraula anglesa es refereix a ‘aquella situació en què se sotmet un company d’escola a un maltractament físic i psicològic sistemàtic i continuat’. D’això, en català se’n diu assetjament escolar.

MOBBING

En anglès, distingeixen entre mobbing i bullying: el primer succeeix en un entorn laboral, i el segon, en un entorn escolar. El mobbing en català es diu assetjament psicològic. No és correcte dir-ne *assetjament laboral ni *mobbing.

CHUPITO

Aquesta paraula no és anglesa, en aquest cas els catalans fem servir la forma castellana perquè no sabem com dir-ho en català. Doncs aquesta beguda alcohòlica servida en un gotet que prenem quan sortim amb els amics en català es diu xopet (tot i que també se li pot dir didalet o gotet).

TWEET

Avui molts de nosaltres utilitzem una aplicació anomenada Twitter. Quan escrivim un missatge en aquesta aplicació, escrivim una piulada. En alguns casos també se’n pot dir tuit, però piulada és la millor opció (forma preferent establerta pel Termcat).

MEMORIA CACHÉ

Jo no soc pas una experta en informàtica, però hi ha un tipus de memòria que en castellà s’anomena memoria caché. En català, d’això se’n diu memòria cau.

TABLET

Actualment tothom té de tot: portàtils, telèfons mòbils, etc. Una d’aquestes coses és allò que en anglès anomenen tablet. En català, això es diu tauleta tàctil, tot i que es pot ometre l’adjectiu i tan sols dir tauleta.

SELFIE

Aquesta és una paraula que fa uns quants anys que es diu molt, però no és pas una paraula catalana. Com es diu selfie en català? En català, es diu autofoto. Llavors, aquell bastó que molta gent fa servir per a poder-se fer l’autofoto com es diu? Es diu braç d’autofotos (en castellà, es diu paloselfi).

COMMUNITY MANAGER

A causa de l’aparició de les xarxes socials s’ha creat una nova professió: allò que en anglès es diu community manager. En català, es diu gestor de comunitats. (En aquest cas no puc posar-vos l’enllaç perquè encara no n’hi ha fitxa al Cercaterm, però us puc assegurar que s’ha de dir gestor de comunitats.)

SMARTPHONE

Tots nosaltres en tenim un, però com es diu en català? Els catalans tenim telèfons intel·ligents, no pas *smartphones.

COOKIE

Cada vegada que anem a una pàgina web l’ordinador ens avisa i ens diu no sé què de… les galetes! En català no són *cookies, són galetes.

CROWDFUNDING

Ara s’ha posat de moda un sistema de finançament de projectes que consisteix en el següent: un gran nombre de persones fan petites aportacions econòmiques a través d’una plataforma web. Això en català s’anomena finançament col·lectiu.

BUFF

Segur que molts de vosaltres ja sabeu què és. Em refereixo a aquella peça de roba en forma de tub que es fa servir per a abrigar el coll. En català, aquesta peça de roba no es diu ni *buff ni *braga, és un tapaboques.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

Atenció! S’ha detectat un virus lingüístic!

0

Bona nit i bona hora!

Avui m’agradaria explicar certes diferències entre el català i el castellà, perquè hi ha molta interferència del castellà en el català que parlem i sovint no en som conscients. Així, doncs, l’objectiu de l’article d’avui és ajudar a detectar aquests “virus”, aquestes paraules o construccions que no són correctes, que no són català, sinó catanyol.

 

DIVENDRES – EL DIVENDRES

Cal prestar atenció a l’ús de l’article amb els dies de la setmana. Vindré divendres i Vindré el divendres no volen dir el mateix. Vindré divendres vol dir que hi anirem el divendres d’aquesta setmana (un divendres en concret), en canvi Vindré el divendres vol dir que hi aniré CADA divendres! En castellà és diferent, per això en català es fan força errors. Comparem-ho:

Vindré divendres = Vendré el viernes

Vindré el divendres = Vendré los lunes/todos los lunes

 

VESTIT

En castellà, tenen dues paraules per a dues coses diferents: un vestido és una cosa i un traje n’és una altra. En català, en canvi, no. En català, la paraula vestit té els dos significats: el de vestido i el de traje. Així, doncs, si volem dir una frase com ara El director lleva un traje muy elegante, en català hem de dir El director porta un vestit molt elegant. Si volem evitar confusions amb un possible vestit de dona, podem dir vestit d’home. Per tant, en català no és correcte dir *traje, *tratge o *trajo.

 

DESGUASSAR – DESBALLESTAR

Moltes vegades es parla de desguàs quan ens referim a cotxes perquè en castellà es diu desguace. Això, però, no és correcte.

En català, l’indret destinat al desballestament de vehicles es diu desballestador (en castellà, desguace) i el verb seria desballestar. En canvi, el desguàs és ‘un espai o una canonada que dona sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret’, per exemple el desguàs de la banyera o el desguàs d’un llac (en castellà, desagüe), i el verb seria desguassar.

 

BACTERI

Atenció! En català no parlem de *bacteries, sinó de bacteris! En castellà, aquest microorganisme és femení (bacteria), però en català és masculí (bacteri).

 

D’ESQUENA

En català, *d’esquenes no és correcte. Així, doncs, quan en castellà diuen de espaldas, en català cal dir d’esquena (singular!). Exemple: Vaig caure d’esquena i no pas *Vaig caure d’esquenes. 

 

POSPOSAR – AJORNAR

Posposar en català només vol dir ‘posar al darrere’. Per exemple: Posposeu el pronom al verb. Hem d’anar amb compte perquè en castellà postponer/posponer vol dir ‘no fer una cosa, deixar-la per a més endavant’. En català, en canvi, si volem dir que deixem per a més endavant una cosa, hem de dir ajornar. Per tant, amb el significat d’ajornar, no són correctes les formes *posposar i *aplaçar.

 

NUCLI ANTIC – BARRI ANTIC

Com que en castellà, quan es parla de la part més antiga d’una ciutat, es parla del casco antiguo, en català molta gent parla del *casc antic, però no és correcte. En català, aquesta part de la ciutat és el nucli antic o el barri antic.

 

ESCAIRE I CARTABÓ

Ull viu! Quan parlem d’aquests instruments de dibuix tècnic, per increïble que sembli, l’escaire (català) no és el mateix que la escuadra (castellà) i el cartabó (català) no és el mateix que el cartabón (castellà)! Precisament és el contrari: l’escaire és el que en castellà s’anomena el cartabón i la escuadra és el que en català s’anomena el cartabóCom que sé que costa de creure, si feu clic a escaire i a cartabó, trobareu l’entrada del diccionari castellà-català de l’Optimot on posa l’equivalent en castellà i podreu comprovar que no us enganyo. Si ho cerqueu al Termcat, també ho trobareu. Aquí teniu les imatges que ho demostren.

català:

castellà:    

 

ENGONALS

Com ja deveu saber, ingles en català són engonals, però atenció! En castellà són LAS ingles i en català, ELS engonals!

 

PICAR DE MANS

En castellà diuen dar palmas, però en català no *fem/donem palmes! En català, piquem de mans.

 

CARNI, ANORÈCTIC, DISLÈCTIC

He triat aquests adjectius que, aparentment, no tenen res a veure perquè acostumen a ser font d’errors. Com que en castellà es parla d’industrias cárnicas, en català es diu *indústries càrniques, però no és correcte. En català, són indústries càrnies, perquè l’adjectiu és carni i el femení és càrnia. Un altre error força freqüent és dir que una persona és *anorèxica: la paraula catalana és anorèctic/a. El mateix passa amb *dislèxic: en català es diu dislèctic/a.

 

TAL

La paraula tal causa bastanta confusió, per això he decidit explicar quins usos són correctes i quins no:

  • Quan volem referir-nos a una persona sense dir-ne el nom, en català diem en tal. Per tant, quan volem dir allò que en castellà és Fulanito y Menganito, en català hem de dir en tal i en tal altre.
  • En català, no és correcte dir *Ha trucat un tal Jordi. En català, hem de dir Ha trucat un cert Jordi. 
  • Tal qual és correcte en català. Per exemple: Deixa-ho tal qual.
  • En català també tenim l’expressió tal o tal; per exemple: No pretenem alterar les propietats de tal o tal producte.
  • També tenim l’expressió com a tal: En són els amos i actuen com a tals.
  • Tal també es fa servir quan no es recorda o no interessa detallar unes dades: Vindran en tal lloc a tal dia i tal hora.
  • En català, però, no està bé dir *tal i qual. És a dir, quan volem dir ‘etc.’, no és correcte dir *Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i qual; hauríem de dir Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i tal.
  • El que sí que és correcte és fer servir tal amb el significat de ‘semblant’. Per exemple: Diuen que el va insultar, però ella nega haver fet tal cosa (‘una cosa semblant’).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Bon cap de setmana!!! Fins aviat!!!

 

FALSOS AMICS CATALÀ-CASTELLÀ

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria comentar alguns falsos amics que hi ha entre el català i el castellà. N’ometré uns quants que són massa fàcils per a parlants nadius. Tanmateix, n’inclouré alguns que potser són obvis per a nosaltres, però que poden ser útils per a gent que està aprenent català i/o castellà. Vegem-los:

 

AFAMAT -ADA adj.

En català, aquest adjectiu vol dir ‘que té fam’, ‘que té gana’. Per exemple: En aquell país només hi veies misèria i gent afamada. En castellà, en canvi, aquest adjectiu vol dir ‘famós’. Per exemple: Se codea con afamados artistas.

AMASSAR v.

En català, el verb amassar s’utilitza en casos com ara Amassar una gran fortuna. En castellà, en canvi, té dos usos: el que acabem de dir i el de ‘fer la pasta per al pa’. En aquest cas, en català, utilitzem el verb pastar.

APRESSAR v.

En català, apressar vol dir ‘donar pressa a algú’. Per exemple: Es va apressar a fer-ho perquè se li acabava el termini. En castellà, apresar vol dir ‘capturar’. Per exemple: Apresaron a siete soldados.

BALDA m.

En català, és ‘una peça plana i llarga fixada al batent d’una porta o finestra que, fent-la encaixar, serveix per a assegurar-les després de tancades’. Exemple: Tanca la balda! En castellà, una balda és una ‘prestatgeria’.

BITXO m.

En català, el bitxo és aquella mena de pebrot petit que pica molt. Exemple: No posis més bitxo a l’arròs, que picarà massa. En castellà, en canvi, un bicho és una ‘bestiola’. Per exemple: Le picó un bicho en el tobillo. D’això, en català, en diem bestiola.

BODEGA f.

En català, és ‘l’espai interior d’una nau concebut per a posar-hi càrrega’. Per exemple: Ja ha posat les maletes a la bodega de l’avió. En castellà, però, té dos significats: aquest i el de ‘celler’. Per exemple: Me gustaría visitar una bodega de Jerez y catar sus famosos vinos. (Compte! En aquest cas, en català, utilitzem celler!)

CAMADA f.

En català, una camada és una ‘passa llarga, una gambada’. Exemple: Amb una camada va travessar el rierol. En castellà, en canvi, una camada és un ‘conjunt d’animals petits parits d’una sola vegada’. Exemple: Este cachorro procede de una camada de seis crías.

CIVADA f.

La civada és allò que en castellà es diu avena.  Exemple: Menjar civada és molt bo per a la salut. En canvi, la cebada en castellà és allò que en català s’anomena ordi. Exemple: La cebada es esencial en la producción cervecera.

COMETA f.

En català, les cometes són un signe de puntuació. Exemple: Les citacions van entre cometes. En castellà, en canvi, una cometa és un ‘estel’. Per exemple: Hizo volar una cometa en la playa.

DESCUIDAR-SE v.

En català, vol dir ‘oblidar-se’. Exemple: M’he descuidat la cartera a la feina. En castellà, en canvi, descuidarse vol dir ‘badar’. Exemple: Si me descuido, me cierran la puerta en las narices.

DESGUASSAR v.

En català, vol dir ‘treure l’aigua d’un lloc on és empantanada’. Exemple: Les pluges torrencials impedien desguassar tota l’aigua cap a la claveguera. En castellà, desguazar vol dir ‘desballestar’. Exemple: Después del accidente se tuvo que desguazar el coche.

LLIURAR(-SE) v.

En català, vol dir ‘donar(-se)’. Per exemple: Ja han lliurat la documentació. S’han lliurat a la bona vida. En castellà, librar(se) vol dir ‘deslliurar(-se)’. Per exemple: Lo libraron del cargo. Se libraron de un buen castigo. 

PLEGAR v.

En català, vol dir ‘interrompre la feina per reprendre-la l’endemà o a la tarda…’ i, a més, també vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Avui plego a les dues. Recorda’t de plegar la roba. En castellà, però, no té el primer significat, només vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Esta máquina sirve para plegar chapa.

RENTABLE adj.

En català, això vol dir ‘que es pot rentar’. Per exemple: Aquesta pintura és rentable, no deixa taques a la roba. En castellà, en canvi, vol dir ‘rendible, que dona un bon rendiment’. Per exemple: Vender ese género no resulta rentable.

(ES)TOVALLES f.

En català, les estovalles són ‘la peça de roba que es posa damunt la taula en parar-la’. Exemple: Les tovalles de coloraines alegren l’àpat. En castellà, en canvi, les toallas són ‘tovalloles’. Exemple: Se dejó olvidada la toalla en la ducha.

TASCA f.

En català, una tasca és ‘una feina que hem de fer, que se’ns ha assignat’. Exemple: La tasca de fitxar llibres és molt feixuga. En castellà, en canvi, vol dir ‘taverna’. Exemple: Pasaba la noche de tasca en tasca. 

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!