Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: francès

BONJOUR, CHERS PRONOMS!

2
Publicat el 9 de març de 2017

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a expressions en francès. Més concretament, són expressions que utilitzen els pronoms y i en. Es tracta d’expressions molt comunes, del dia a dia, no són expressions “de diccionari”. Espero que us agradi!

 

ARRIVER À FAIRE QUELQUE CHOSE

Arriver à faire qch vol dir ‘aconseguir fer una cosa’. Per exemple:

– Tu penses pouvoir le faire?

– Je vais y arriver.

 

SE METTRE À (FAIRE) QUELQUE CHOSE

Se mettre à + nom/infinitiu vol dir ‘posar-se a fer una cosa’. Per exemple:

– Vous commencez quand?

– On va s’y mettre tout de suite.

 

EN AVOIR MARRE (DE QUELQUE CHOSE)

En avoir marre vol dir ‘tenir-ne prou’ en el sentit d’estar fart. Exemple:

– T’en fais une tête!

– J’en ai marre de ce boulot.

 

SE FAIRE À QUELQUE CHOSE

Se faire à quelque chose vol dir ‘acostumar-se a una cosa’. Exemple:

– Tu t’habitues à ta nouvelle vie?

– Je m’y fais très bien. 

 

EN AVOIR RAS-LE-BOL

Aquesta expressió vol dir ‘estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne els nassos plens’. Exemple:

– J’en ai ras-le-bol!

– T’en fais pas, ça va s’arranger.

 

SE FICHER DE QUELQUE CHOSE

Aquest verb vol dir ‘se me’n fot’, però no és tan vulgar com se me’n fot en català. Aquest verb francès és col·loquial, però no vulgar. L’equivalent vulgar seria se foutre de quelque chose. Exemple:

– Ça ne t’intéresse pas?

– Non, je m’en fiche.

 

OÙ EN ÊTES-VOUS?

Aquesta expressió vol dir ‘per on aneu?’. Exemple:

– J’étais absent hier. Où en êtes-vous?

– À la page 13. 

 

EN VOULOIR À QUELQU’UN

Aquesta expressió vol dir ‘estar enfadat amb algú’. Per exemple:

– Tu m’en veux vraiment?

– Oui, je ne te le pardonnerai jamais. 

 

Bé, això és tot per avui, no us vull atabalar. Au, fins aviat!!!

Un tast d’expressions i de llenguatge col·loquial en francès

0

Benvinguts i benvingudes de nou!!!

Perdoneu el retard, ja sé que fa dues setmanes que hauria d’haver publicat, però és que aquestes últimes tres setmanes he treballat moltes més hores de les que normalment treballo i no he tingut temps per a actualitzar el blog. Bé, doncs, avui toca parlar del francès. En aquest article us explicaré unes quantes expressions i algunes paraules col·loquials que us poden ser útils. Espero que us sembli interessant!

 

J’EN METTRAIS MA MAIN AU FEU

mainaufeu

Expressió utilitzada per a mostrar que s’està convençut d’una cosa. En català, tenim una expressió gairebé igual (posar la mà al foc). També hi ha l’expressió J’en mettrais ma main à couper, que vol dir el mateix. En anglès, diríem I’d swear to it.

 

C’EST CLAIR COMME DE L’EAU DE ROCHE

Resultat d'imatges de clair comme eau de roche

Aquesta expressió seria l’equivalent de la nostra ser més clar que l’aigua. En anglès, seria It’s crystal clear.

 

MON OEIL!

Resultat d'imatges de mon oeil expression idiomatique

Aquesta expressió no té res a veure amb ull viu! S’utilitza per a dir que no ens creiem allò que aquella persona ens acaba de dir. Seria com dir que no ens ho creurem si no ho veiem. Curiosament, en anglès hi ha una expressió idèntica que significa el mateix: My eye! (També My foot!) És bastant possible que l’expressió anglesa vingui de la francesa. En català, en aquest cas podríem dir i un be negre amb potes rosses!

 

QUAND LES POULES AURONT DES DENTS

Resultat d'imatges de quand les poules auront des dents

Això vol dir ‘mai’. Per exemple: «— Quand te marieras-tu, toi ?
— Quand les poules auront des dents.»

En anglès diuen And pigs might fly! En català, en canvi, diem Quan les vaques volin. Em sembla curiós veure que l’idea de volar apareix en l’expressió catalana i l’anglesa i que, en canvi, no hi apareix en francès. L’única diferència entre l’expressió anglesa i la catalana és l’animal.

 

AVOIR LA TCHATCHE

Imatge relacionada

En català hi ha diverses expressions per a expressar aquesta idea: Tenir el tel de la llengua ben tallat/tenir molta parola/tenir la paraula fàcil. En castellà, en diuen tener labia. En anglès, es diu have the gift of the gab.

 

AVOIR UNE LANGUE  DE VIPÈRE

languevipere

En aquest cas no es tracta d’una virtut, sinó que descriu una persona que malparla dels altres. També hi ha una altra variant: être mauvaise langue. En català, podem dir tenir una llengua viperina o ser un malallengua, entre altres. En anglès, podem dir have a sharp tongue

 

C’EST DU BARATIN

En català, podríem dir alguna cosa com ara No em vinguis amb romanços/històries. Seria com es todo palabrería en castellà. En anglès, es diu smooth talk.

 

LE FLIC

En francès col·loquial, un flic és un policier (‘policia’). També hi ha una altra paraula col·loquial que vol dir ‘policia’: un poulet.

 

LE FRIC

Atenció, no confonguem fric amb flic! No seria gaire estrany confondre aquestes dues paraules perquè només canvia una lletra! I no, fric no vol dir “friqui”, sinó que és la manera col·loquial de dir argent (‘diners’).

 

LE MEC ET LA MEUF

Un mec és un homme/garçon i una meuf és una femme. Meuf és una paraula que pertany a un tipus d’argot anomenat verlanEls mots verlan són mots formats mitjançant la inversió de les síl·labes. Per exemple, si canviem l’ordre de les síl·labes de la paraula bizarre, obtindrem la paraula zarbi.

 

TAFFER

Taffer és l’equivalent col·loquial del verb travailler. Seria com pencar en català.

 

KIFFER

Kiffer és un sinònim col·loquial del verb aimer (‘agradar’).

 

ÊTRE VÉNÈRE

Vénère vol dir énervé (‘nerviós’). Com podeu veure, aquest mot també és verlan.

 

ÊTRE OUF

Es tracta d’un altre cas de verlan: ouf vol dir fou (‘increïble’).

 

FAIRE LA TEUF

Faire la teuf vol dir faire la fête.

 

Espero que us hagi agradat! Fins aviat!!! Bon cap de setmana!!

Com més llengües sabem, més embolics ens fem!

0

Benvingudes i benvinguts!!!

Avui m’agradaria comparar les cinc llengües que conec. L’objectiu d’aquest article és ajudar a tots aquells qui estiguin aprenent una (o més) d’aquestes llengües, perquè és molt fàcil que se’ns barregin i que acabem cometent errors com els que explicaré a continuació.

 

PERDRE

En català i castellà, utilitzem aquest verb tant per a dir He perdut el boli (en el sentit de ‘no trobar’) com per a dir He perdut el tren (en el sentit de ‘no aconseguir agafar un mitjà de transport’). En italià, és com en català i castellà: utilitzen perdere per als dos casos. En anglès i francès, en canvi, és diferent. Els qui sabeu anglès, ja deveu saber que l’anglès té dos verbs diferents, un per a cadascun d’aquests dos significats (lose: I lost my pen, miss: I missed the train). En francès, també tenen dos verbs: perdre i rater: perdre seria l’equivalent de lose i rater seria l’equivalent de miss. Així, doncs, en francès direm J’ai perdu mon stylo i J’ai raté mon train.

 

COMA (signe de puntuació) 

Em sembla curiós veure que el nom d’aquest signe de puntuació és igual en català, castellà i anglès i que, en canvi, l’italià i el francès són totalment diferents de la resta i pràcticament iguals entre si. Vegem-ho:

Català: coma, castellà: coma, anglès: comma, italià: virgola, francès: virgule.

 

SOROLL

Aquesta paraula és totalment diferent en cadascuna d’aquestes cinc llengües! I atenció, que no ens fem un embolic amb l’italià! Ara explicaré per què.

Català: soroll, castellà: ruido, anglès: noise, italià: rumore, francès: bruit.

ULL VIU! L’italià rumore no vol dir ‘rumor’ (català)! Com ja hem dit, rumore en italià vol dir ‘soroll’! El que en català i castellà anomenem rumor, en francès es diu rumeur (femení!), en anglès es diu rumour i en italià es diu voce!

 

CONTAMINACIÓ

Atenció, perquè allò que en català anomenem contaminació i en castellà contaminación, en la resta de llengües no es diu igual! En anglès, es diu pollution; en francès, es diu pollution però pronunciat “a la francesa”; en italià, es diu inquinamento.

 

FILMAR UNA PEL·LÍCULA

En català i castellà, podem utilitzar tant el verb filmar com el verb rodar per a referir-nos a la gravació d’una pel·lícula. En anglès, diuen film. En italià i francès, en canvi, diuen ‘girar’: tourner un film (francès) i girare un film (italià).

 

AFFAIRE

Compte amb aquesta paraula francesa, no la confonguem amb l’anglès affair! En francès, affaire no té el significat de love affair! Per a dir love affair, en francès cal dir aventure amoureuse.

 

MENTRE

Es tendeix a creure que totes les llengües llatines tenen paraules similars; però, com podeu veure, en molts casos no és així. Una altra prova d’això és que mentre en francès no s’assembla en res a les altres llengües. En castellà, es diu mientras; en italià, es diu mentre; però en francès, es diu pendant que!

 

NET

Em sembla curiós veure que aquesta paraula canvia totalment d’una llengua a l’altra. En català, es diu net; en castellà, es diu limpio; en italià, es diu pulito; en francès, es diu propre; en anglès, es diu clean.

 

EMBRASSER

Compte amb aquest verb francès! Actualment, el verb embrasser vol dir ‘besar algú’, no pas ‘abraçar’! Atenció: no digueu J’ai baisé François perquè actualment baiser (quelqu’un) vol dir ‘mantenir relacions sexuals amb algú’ i és vulgar. Si volem dir abraçar (algú), en francès hauríem de dir prendre dans ses bras.

 

RELAXAR-SE

Curiosament, aquest verb és força semblant en totes aquestes llengües excepte en francès. En català, diem relaxar-se; en castellà, es diu relajarse; en italià, rilassarsi; en anglès, relax; en francès, però, es diu se détendre.

 

LES BONBONS

Atenció! En francès, le bonbon no és un bombó, és un caramel! En canvi, un bombó en francès és un chocolat! Si ens hi fixem, el català i el castellà són iguals entre si i les altres tres llengües són força iguals entre si:

Català: bombó, castellà: bombón, anglès: chocolate, francès: chocolat, italià: cioccolatino.

 

LA GYM

En francès, la gym no vol dir ‘el gimnàs’! La gym vol dir ‘la gimnàstica’. En canvi, quan els francesos diuen le gymnas, es refereixen a l’edifici que nosaltres anomenem poliesportiu. En canvi, el que nosaltres anomenem gimnàs, en francès és une salle de sport.

 

CAMINAR

Em sembla curiós veure que aquest verb és molt semblant en totes les llengües romàniques (que conec, òbviament) excepte en francès:

català: caminar, castellà: caminar, italià: camminare, francès: marcher.

Petit à petit!

1
Publicat el 22 de juny de 2016

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar del francès. En aquest article hi inclouré unes quantes expressions, alguns falsos amics… una mica de tot. Espero que hi hagi alguna cosa que no sapigueu i que us sembli interessant.

 

C’EST PARTI!

És una expressió que s’utilitza per a dir que alguna cosa ha començat. Per exemple, si expliquem a una amiga com vam conèixer la nostra parella, podem explicar tota la història i quan vulguem dir i va sorgir, diem et c’est parti!

 

C’EST UNE ENTRAIDE

Quan volem expressar que dues persones s’ajuden mútuament, podem parlar d’entraide. Si, posem per cas, estem explicant que tu m’ajudes amb l’anglès i jo t’ajudo amb el català, podem dir c’est une entraide.

 

SE METTRE DANS LE BAIN

Aquesta expressió vol dir ‘adaptar-se, acostumar-se a una situació nova’. Per exemple, si volem dir T’hi has d’acostumar podríem dir Il faut te mettre dans le bain.

 

JE TE PRÉVIENS

Si fa poc que coneixem algú i li volem dir una característica negativa nostra, en català diem, per exemple, T’aviso: sóc molt tossuda. En francès, en aquest cas diríem Je te préviens: je suis très têtu.

 

ÊTRE DANS LA LUNE

Aquesta expressió vol dir ‘estar distret’. En català, en tenim una de semblant: estar a la lluna (de València). Podríem dir que aquest seria l’equivalent català d’aquesta expressió francesa. Imaginem una situació molt típica: un professor explica i hi ha un alumne que no escolta, que té el cap a una altra banda: Dormez-vous? Vous êtes dans la lune. Allons! Allons! Soyez attentif et écrivez.

 

LE JOUR J

Quan volem referir-nos a un esdeveniment molt important per a nosaltres, el podem anomenar le jour J. Si, per exemple, volem posar al nostre mur de Facebook que falten dos dies per a aquest dia tan important, podem posar-hi J – 2. Aquí podeu llegir un article en francès on ho fan servir.

 

SANS DOUTE vs SANS HÉSITATIONS

ATENCIÓ, no confonguem el sens dubte! català amb el sans doute francès. No volen dir pas el mateix. D’una banda, sans doute vol dir ‘potser’. En català, en canvi, sens dubte! vol dir ‘és clar!’. Si el que volem dir és sens dubte, en francès cal dir sans hésitations!

 

COMMENT ÇA SE FAIT QUE…?

En català, a vegades, en lloc de preguntar Per què…?, diem Com és que…? En francès, també tenim dues possibilitats: Pourquoi…? i Comment ça se fait que…?

 

DISCUSSION vs DISPUTE

Un dels falsos amics que trobem entre el català/castellà i el francès és discussion. Discussion en francès no vol dir ‘discussió’ en el sentit de baralla verbal, vol dir ‘parlar d’una cosa intercanviant opinions’.

El mateix passa amb l’anglès: quan els catalans volem dir que hem discutit amb algú, hem d’utilitzar el verb argue, no pas discuss. Per tant, en el cas dels substantius, cal utilitzar argument i no pas discussion.

En francès, igual que en anglès: utilitzarem discussion quan ens referim a una conversa amb intercanvi d’opinions tranquil·la i utilitzarem dispute quan ens referim a una baralla verbal.

 

POURTANT

Aquest és un dels falsos amics més “perillosos” que hi ha entre el francès i el català. S’assembla molt a per tant, però el significat és molt diferent. En català, per tant indica conseqüència; per exemple: Tinc deu exàmens la setmana que ve, per tant no podré quedar. En francès, pourtant vol dir ‘tanmateix’ i, per tant, té el significat de ‘però’. Per exemple: Il n’a pas compris ce qu’on lui disait, pourtant il est intelligent.

 

DÉSINVOLTE

Aquesta paraula francesa s’assembla molt a desimbolt en català, però no vol dir el mateix. Desimbolt vol dir ‘que obra amb soltesa’ i és un adjectiu positiu; és a dir, és una virtut. En francès, désinvolte és un defecte i es refereix a una persona que no respecta les normes, un xic rebel, desvergonyit, per dir-ho d’alguna manera (‘Qui manifeste une liberté excessive ; sans gêne‘).

 

Això és tot, espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!! À bientôt!!

 

3, 2, 1… Som-hi!

2

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

  • En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  • En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
  • En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
  • El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
  • En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
  • El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
  • En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
  • El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
  • El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
  • L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
  • En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
  • L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
  • El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
  • L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
  • En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
  • L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servirßig en lloc de -zig).
  • El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (septseptante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
  • En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!

Diccionari il·lustrat multilingüe (II)

5

Benvinguts de nou!

Aquest article és la segona part de Diccionari il·lustrat multilingüe! Així, doncs, avui continuaré mostrant-vos les fotografies que vaig fer i traduiré el corresponent vocabulari a les llengües que conec.

IMG_4141

Em sembla interessant veure que, d’una banda, el català, el castellà, el francès i l’italià tenen una certa semblança i que, de l’altra, l’anglès, l’alemany, el danès i el suec s’assemblen una mica entre si.

CATALÀ: llet              CASTELLÀ: leche              FRANCÈS: lait            ITALIÀ: latte

ANGLÈS: milk           ALEMANY: Milch               DANÈS: mælk             SUEC: mjölk

 

IMG_4142

No sé vosaltres, però a mi Miesmuschel em recorda a la paraula catalana musclo.

CATALÀ: musclo               CASTELLÀ: mejillón           ITALIÀ: cozza          FRANCÈS: moule             ANGLÈS: mussel                ALEMANY: Miesmuschel

 

IMG_4144

El català, l’italià i el francès s’assemblen força, però el castellà en aquest cas és totalment diferent. Em sembla curiós perquè la paraula alemanya em recorda molt a la castellana queso.

CATALÀ: formatge             CASTELLÀ: queso             ITALIÀ: formaggio        FRANCÈS: fromage           ANGLÈS: cheese               ALEMANY: Käse

 

IMG_4146

Em sembla interessant veure que l’anglès s’assembla al català, al castellà i a l’italià; en canvi, l’alemany s’assembla al francès.

CATALÀ: llimona                 CASTELLÀ: limón              ITALIÀ: limone              FRANCÈS: citron                ANGLÈS: lemon                 ALEMANY: Zitrone

 

IMG_4147

Curiosament, la paraula catalana s’assembla a la francesa però no a la castellana ni a la italiana. En canvi, la paraula anglesa i l’alemanya s’assemblen força entre si i també s’assemblen una mica al danès però, sobretot, al suec.

CATALÀ: poma                     CASTELLÀ: manzana            ITALIÀ: mela           FRANCÈS: pomme               ANGLÈS: apple                    ALEMANY: Apfel               DANÈS: æble                       SUEC: äpple

 

IMG_4153

Com podem veure, d’una banda, l’alemany i l’anglès són molt semblants entre si. D’altra banda, el català, el castellà, l’italià i el francès sembla que tinguin el mateix origen en aquest cas.

CATALÀ: avellanes      CASTELLÀ: avellanas          ITALIÀ: nocciole                 FRANCÈS: noisettes ANGLÈS: hazelnuts         ALEMANY: Haselnüsse

 

IMG_4154

Aquesta és una paraula que en totes les llengües excepte el castellà és pràcticament igual.

CATALÀ: olives           CASTELLÀ: aceitunas           ITALIÀ: olive               FRANCÈS: olives        ANGLÈS: olives                    ALEMANY: Oliven

 

IMG_4179

Em sembla curiós que en català s’utilitzi la mateixa paraula que en alemany i que en anglès, almenys a Irlanda, no vulgui dir el mateix. A Irlanda, un anorak és una jaqueta, però no és gruixuda.

CATALÀ: anorac               CASTELLÀ: anorak            ITALIÀ: giacca a vento  FRANCÈS: doudoune      ALEMANY: Anorak            ENGLISH: padded jacket

 

IMG_4176

Aquesta és una paraula que em sembla molt curiosa. D’una banda, l’italià, el castellà sudamericà i l’anglès americà s’assemblen entre si (cellulare, cell phone i celular). D’altra banda, l’anglès britànic, el català i el castellà d’Espanya s’assemblen entre si (mòbil, móvil, mobile). Finalment, el francès es queda sol (és a dir, no s’assembla a cap altra llengua) i l’alemany ha agafat una paraula de l’anglès que els anglesos no fan servir per a referir-se al telèfon mòbil (en anglès, si una cosa és handy, vol dir que ‘ho tens a mà’).

CATALÀ: mòbil      CASTELLÀ: móvil      CASTELLÀ SUDAMERICÀ: celular       ITALIÀ: cellulare   FRANCÈS: portable     ANGLÈS BRITÀNIC: mobile (phone) ANGLÈS AMERICÀ: cell phone                ALEMANY: Handy

 

IMG_4173

Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla a les llengües romàniques i no pas a l’anglès. Suposo que l’alemany deu haver agafat aquesta paraula del francès douche i la deu haver adaptada a l’ortografia alemanya.

CATALÀ: dutxa             CASTELLÀ: ducha         ITALIÀ: doccia                       FRANCÈS: douche       ANGLÈS: shower           ALEMANY: Dusche

 

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant! Gaudiu del que queda del cap de setmana! Fins aviat!!!

Diccionari il·lustrat multilingüe!

2

Com que he passat uns quants dies a Suïssa on (en teoria) la gent sap alemany i/o italià i/o francès, se m’ha acudit de comparar el vocabulari, o més ben dit el lèxic, d’aquestes llengües amb el català i el castellà. Som-hi doncs!

 

DER PINSEL

foto1article

Aquest cas em sembla molt curiós: En alemany, per a dir ‘pinzell’, es diu Pinsel! La veritat és que la paraula alemanya s’assembla molt a la catalana i, en canvi, no s’assembla tant a l’anglesa, a la italiana o fins i tot a la francesa.

CATALÀ: pinzell      CASTELLÀ: pincel         ANGLÈS: (paint)brush                      ITALIÀ: pennello   ALEMANY: Pinsel     FRANCÈS: pinceau

 

DIE TASCHENLAMPE

foto2article

Aquest és un cas molt curiós, perquè en alemany Tasche vol dir ‘butxaca’ i curiosament  és quasi igual que l’italià es diu tasca! Per tant, die Taschenlampe és ‘una llanterna que pots dur a la butxaca’ En català, també tenim la paraula tasca, però no vol dir ‘butxaca’. En català, una tasca és ‘un treball que has de fer’. En anglès, en canvi, es diu pocket, en català diem butxaca i en francès és poche. Com podeu veure, la paraula alemanya s’assembla molt a la italiana. També és curiós veure que la paraula anglesa s’assembla a la francesa, segurament deu venir del francès.

CATALÀ: butxaca     CASTELLÀ: bolsillo     ANGLÈS: pocket    ITALIÀ: tasca   FRANCÈS: poche   ALEMANY: Tasche

 

DER NACHTTISH – DER SCHREIBTISCH

foto3article

En aquest dibuix podem veure que taula en alemany és tisch. Segons el tipus de taula, però, a davant s’hi enganxa una altra paraula. Per exemple, Nachttisch és una ‘tauleta de nit’, ja que nacht vol dir ‘nit’ i tisch vol dir ‘taula’. En italià, en canvi, l’anomenen comodino. El català i el castellà funcionen com l’alemany, ja que les tres llengües diuen que és una ‘taula de nit’ (nachttisch, tauleta de nit i mesita de noche). En anglès britànic diem bedside table (que literalment vol dir ‘taula del costat del llit’), però en anglès americà l’anomenen night table, com l’alemany, el català i el castellà.

Si, en lloc de ser una tauleta de nit, és una taula que fem servir per a escriure, en alemany diuen Schreibtisch (tisch = ‘taula’ + schreiben = ‘escriure’). El verb schreiben em recorda molt a l’italià scrivere i em sobta que, en canvi, és molt diferent de l’anglès write. En català diem escriptori, en castellà escritorio, en italià scrivania, en francès bureau i en anglès, desk. Observem que la paraula catalana, la castellana i la italiana s’assemblen força i que l’anglesa i la francesa ja són més diferents. Tanmateix, cal dir que la paraula desk és bastant moderna, durant la generació dels avis es deia writing table.

 

DIE ANANAS

foto7article

Aquí podem veure que la pinya, tant en italià com en alemany, es diu Ananas. En anglès, en canvi, en diuen pineapple! Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla més a l’italià que a l’anglès…

CATALÀ: pinya       CASTELLÀ: piña          ITALIÀ: ananas          FRANCÈS: ananas     ANGLÈS: pineapple   ALEMANY: ananas

 

DIE ORANGE

foto8article

L’origen del nom orange és força curiós. Es veu que el nom anglès orange va ser el resultat del que els anglosaxons van entendre quan van trobar-se amb els espanyols que duien taronges. Els espanyols van dir “naranja” i els anglosaxons ho van entendre com  “an orange”; és a dir, van confondre la “n” inicial amb la “n” de l’article indefinit anglès an. Em pregunto d’on deu sortir la “t” de la paraula catalana taronja…

CATALÀ: taronja         CASTELLÀ: naranja          ITALIÀ: arancia      FRANCÈS: orange  ANGLÈS: orange        ALEMANY: Orange

 

DIE BUTTER, DER ZUCKER

foto9article

En el cas de la mantega, em sembla curiós veure com el català i el castellà s’assemblen (mantega – mantequilla), que l’anglès i l’alemany també s’assemblen entre elles (butter – Butter) i que el francès i l’italià s’assemblen entre elles (beurre – burro).

En el cas del sucre, la paraula alemanya em recorda molt a la italiana:

CATALÀ: sucre            CASTELLÀ: azúcar       ITALIÀ: zucchero    FRANCÈS: sucre     ANGLÈS: sugar           ALEMANY: Zucker

 

DIE LUPE

foto11article

En el cas de la lupa, també em sembla interessant comprovar que la paraula alemanya s’assembla molt més a la paraula catalana i a la castellana que no pas a l’anglesa. En català, lupa ve del francès loupe, i probablement l’alemany també la va agafar del francès (no oblidem que l’oest de Suïssa i l’oest d’Alemanya toquen a França).

CATALÀ: lupa      CASTELLÀ: lupa      ITALIÀ: lente d’ingrandimento     FRANCÈS:loupe     ALEMANY: Lupe    ANGLÈS: magnifying glass

 

DER RASIERAPPARAT

foto12article

Crec que la paraula alemanya Rasierapparat deu venir del verb llatí (i encara existent en italià) radere, que vol dir ‘afeitar’, de la mateixa manera que l’italià i el francès.

CATALÀ: màquina d’afaitar     CASTELLÀ: máquina/maquinilla d’afeitar        ANGLÈS: razor   FRANCÈS: rasoir        ITALIÀ: rasoio        ALEMANY: Rasierapparat

 

DER FÖN

foto13article

M’agradaria parlar de l’eixugacabells. Fa temps vaig descobrir que en italià, a part d’anomenar-lo asciugacapelli, també en diuen phon. En aquell moment vaig pensar que devia venir de l’anglès, perquè els italians fan servir moltes paraules angleses (malgrat que a mi no em sonava que la paraula phone es fes servir en anglès per a anomenar l’eixugacabells). Al final vaig descobrir que no, que en anglès l’únic mot que hi ha per a anomenar aquest objecte és hair-drier i per tant em va quedar el misteri de la paraula phon en italià, ja que es veu clarament que no és una paraula italiana. Ara que he descobert com es diu en alemany, per fi ja entenc d’on ha sortit la paraula phon en italià: de l’alemany Fön!!

CATALÀ: eixugacabells/assecador (però la més correcta és eixugacabells)    CASTELLÀ: secador    ITALIÀ: asciugacapelli/phon/fon    FRANCÈS: sèche-cheveux   ANGLÈS: hair-drier      ALEMANY: Fön

 

DER TEELÖFFEL – DER ESSLÖFFEL

foto14article

Pel que fa a les culleres, cada llengua té la seva manera de distingir la petita de la grossa. En català, diem cullereta per a la petita i cullera (sopera) per a referir-nos a la grossa. En italià, simplement fan el diminutiu de la paraula cucchiaio -> cucchiaino, que seria com dir cullera -> cullereta. En anglès, diferencien entre la teaspoon (‘cullera per al te’; és a dir, la cullereta) i la soup spoon. En alemany, fan el mateix que l’anglès: diferencien la Teelöffel (que és la traducció literal de la teaspoon en l’anglès) i la Esslöffel (que és la cullera per a menjar, ja que el verb Essen vol dir ‘menjar’).

 

DIE BANK

foto15article

Aquesta és la paraula que més m’ha sorprès. En català, a això li diem banc, que és la mateixa paraula que fem servir per a referir-nos a la institució que ens deixa diners i on tenim el compte corrent. El castellà fa el mateix: el banco tant pot ser La Caixa com pot ser el banc d’un parc. Altres llengües (anglès i italià), en canvi, no fan servir la mateixa paraula per a aquests dos significats:

ANGLÈS: bench (on seiem) i bank (institució)

ITALIÀ: panchina (on seiem) i banca (institució)

Curiosament, l’alemany fa exactament com el català i el castellà: fa servir la mateixa paraula per a aquests dos significats (Bank).

 

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, de vocabulari! Així que de moment us deixaré tranquils. El mes d’agost estaré de vacances viatjant amunt i avall i no podré escriure al blog. Per tant, us desitjo un molt bon estiu i unes molt bones vacances (als qui en tingueu)!!! Ens retrobem al setembre, d’acord? Fins aviat!!!!

Je n’ai pas la main verte!

1

Bonjour!! Bon dia a tothom i benvinguts/des de nou!! Avui m’agradaria dedicar l’article a totes les víctimes de la tragèdia dels Alps. Avui us explicaré unes quantes expressions franceses més, espero que us agradin!

AVOIR LA MAIN VERTE

L’expressió que he posat de títol vol dir ‘ser bon jardiner’. Jo, per exemple, je n’ai pas la main verte. Bé, de fet, no m’agrada la jardineria. Quan vaig descobrir aquesta expressió, en vaig endevinar el significat simplement perquè coneixia l’expressió anglesa equivalent, que és molt semblant: have green fingersAra que hi penso, en italià, també existeix, es diu avere il pollice verde (‘tenir el polze verd’ literalment). En anglès, en lloc de tenir la mà verda, tenen “els dits verds” i en italià tenen “el dit polze verd”, he, he, he! Em sembla curiósa aquesta coincidència entre el francès, l’italià i l’anglès, perquè en català i en castellà no tenim una expressió semblant.

EN PRENDRE DE LA GRAINE

Aquesta expressió serveix per a dir a algú que prengui exemple d’algú altre. Per exemple:

– Il a appris à faire la cuisine très rapidement

– Tu pourrais en prendre de la graine; toi qui ne sais même pas faire cuire un oeuf!

graine

COUPER LA POIRE EN DEUX

Aquesta expressió pot voler dir ‘repartir equitativament’ o bé ‘arribar a un acord’. Per exemple, en el següent diàleg vol dir ‘repartir’:

– C’est moi qui vais payer l’addition!

– Pas question, on coupe la poir en deux!

poire

ÊTRE UN BEC FIN

Si algú té el bec fi, vol dir que ‘té gustos refinats’, que és un gurmet. En català, no diríem “tenir el bec fi”, sinó que diem tenir el paladar fi o tenir bon paladar. En anglès, a una persona així, li dirien a fussy eater. Per exemple:

– Il adore aller dans les grands restaurants

– C’est un bec fin.

becfin

ÊTRE MI-FIGUE, MI-RAISIN

Així és com es descriu una ‘persona indecisa’, un cagadubtes, en francès. En anglès, hi ha una expressió amb el mateix significat: to be sitting on the fence. Per exemple: Many consumers are still on the fence, waiting to see if a better, less expensive computer will come along. Pel que fa a la francesa, aquí en teniu un exemple:

– Comment tu as réagi à l’annonce du départ de ta fille pour l’Argentine?

– Je t’avoue que j’étais mi-figue, mi-raisin.

mi_fugue_mi_raisin__n6aiy3

Y LAISSER DES PLUMES

Aquesta expressió es fa servir per a dir que ‘no hem sortit indemnes d’una situació, que hi hem perdut alguna cosa o que n’hem sortit perjudicats d’alguna manera’. Aquesta és una metàfora on ens comparem amb els ocells: com si fóssim ocells que perden plomes en un combat o baralla. Per exemple:

– Dans cette histoire, il a perdu pas mal d’argent.

– C’est vrai, il y a laissé des plomes.

PLUMES

AVOIR LE CUIR SOLIDE

Aquesta s’utilitza per a descriure una persona que no és gaire sensible a les crítiques i que és forta, resistent i perseverant malgrat les adversitats. En anglès, es diu to be thick-skinned, tot i que, en anglès, simplement vol dir no ser gaire sensible a les crítiques o comentaris dels altres. Exemple:

– Je trouve que tu n’as pas pris beaucoup de précautions pour lui dire le fond de ta pensée.

– Ne t’inquiète pas, elle a le cuir solide.

cuir

SUCRER LES FRAISES

Es fa servir per a referir-se a la gent gran, per dir que ja els comença a fallar el cap. En català, diem fer catufos; en castellà, diuen chochear. Per exemple:

– Tu crois qu’avec son grand âge, il est en possession de toutes ses facultés?

– Malheureusement, je pense qu’il sucre les fraises.

fraises

PAYER DES QUEUES DE CERISE

Aquesta expressió serveix per a dir que has ‘pagat molt poc’ (ja que les cues de les cireres no valen gaire), que el que has comprat és una ganga. En italià, seria costare due lire. En anglès, una ganga és a bargain. Exemple:

– Il fait travailler les gens jusqu’à 10 heures du soir.

– C’est exact, et en plus il paye des queues de cerise.

cerises  cerises2

Bé, això és tot per avui, espero que us hagi agradat. Gràcies per llegir-me i fins aviat! Bona setmana santa!!

 

 

Avez-vous un coeur d’artichaut?

4
Publicat el 8 de març de 2015

Bon dia i bona hora!

Avui m’agradaria dir-vos algunes expressions en francès que us poden interessar. Per exemple, la del títol, avoir un coeur d’artichaut, què creieu que vol dir? Segons els francesos, “tenir un cor de carxofa” és sinònim de ‘ser molt sensible i enamorar-se molt fàcilment’. De fet, hi ha un proverbi que diu “Coeur d’artichaut, une feuille pour tout le monde” (‘Cor de carxofa, una fulla per a tothom’); per tant, hi ha la idea que vas repartint el teu amor i en dónes una mica a tothom. A més, si ens hi fixem, la carxofa és l’única verdura que diem que té “cor”. Aquesta expressió va aparèixer el segle XIX. En català, en canvi, diem ser (molt) enamoradís.

AVOIR LA LANGUE BIEN PENDUE

Què creieu que significa? Aquesta expressió es fa servir per a referir-se a una persona que ‘garla molt. En català, diem que no calla ni sota l’aigua o que parla pels colzes o bé que parla pels descosits. Aquesta expressió ve del segle XIV. En lloc de dir avoir la langue bien pendue també podem dir ne pas avoir sa langue dans sa poche (‘no tenir la llengua a la butxaca’) o bé être un moulin à paroles.

languependue

USER DE L’HUILE DE COUDE

Sabeu què vol dir? Huile vol dir ‘oli’ i coude és ‘colze’. Aquesta expressió significa ‘treballar molt, molt enèrgicament per a dur a terme una tasca’. Abans, però, al segle XIX, es deia huile de bras. En català, diem treballar (o pencar) de valent. Aquesta expressió ve del fet que, en mecànica, l’oli serveix perquè els engranatges funcionin millor; per tant, si tenim oli al colze, podrem moure el braç millor i treballarem més eficaçment.

huilecoude

DORMIR SUR SES DEUX OREILLES

Aquesta vol dir que ‘dorm molt profundament i que res no el desperta’. En català, en canvi, no diríem que dorm sobre les dues orelles*, diem dormir com un tronc/soc, dormir pla o dormir com un sant/àngel. L’origen d’aquesta expressió és totalment desconegut, l’única teoria que hi ha és que s’hagi creat en contraposició a l’expressió ne dormir que d’un oeil, la qual vol dir justament el contrari.

oreilles

AVEC LES DOIGTS DANS LE NEZ

Aquesta expressió equival a amb els ulls tancats en francès, en el sentit que una cosa és tan fàcil que podríem fer-la fins i tot amb els ulls tancats. Les doigts dans le nez va aparèixer el 1912 i està relacionat amb l’hípica. Representa que si, a un genet, li era molt fàcil guanyar una cursa, podia guanyar fins i tot tenint els dits al nas. És exactament igual que quan nosaltres diem que podem fer una cosa amb els ulls tancats.

doigtsnez

AVOIR LE BRAS LONG

Aquesta vol dir ‘tenir molta influència, molts contactes o molt de poder’. Fa temps que, en francès, el braç simbolitza el poder (le bras de la justice, per exemple) i, per tant, si algú té el braç llarg vol dir que la seva influència abasta molta gent. En català, en aquest cas, diríem que té molts contactes o, si és una persona molt influent, podem dir que és un peix gros.

braslong

SE TOURNER LES POUCES

Pouces no vol dir ‘puces’, vol dir ‘polzes’. Si gires els polzes, vol dir que ‘no fas res’. En català, podem dir no fer (fotre) brot o bé gratar-se la panxa. Aquesta expressió francesa va aparèixer per primer cop el 1834. En aquella època, en la llengua popular, els polzes s’associaven a la ganduleria.

pouces

TENIR SA LANGUE

Aquesta expressió vol dir ‘guardar un secret’. Tenir en aquest cas vol dir ‘retenir’; per tant, si ens guardem la llengua vol dir que ‘no parlem’. També podem dir ne pas desserrer les dents. Evidentment, si mantenim les dents de dalt i de baix juntes, no podem parlar; per això és lògic que vulgui dir ‘no parlar’. En català, per guardar secrets, podem dir ésser una tomba o bé no dir ni piu/mu.

tenirlangue

IL RONGE SON FREIN

Aquesta expressió va aparèixer al segle XIV i s’utilitza per a dir que algú està molt impacient però intenta contenir-se. També pot utilitzar-se en el cas d’estar enfadat, en lloc d’impacient per a fer alguna cosa. De fet, aquesta expressió francesa té molta lògica si ens imaginem un cavall: el frein és allò que els cavalls tenen a la boca i que està lligat a les regnes per a guiar l’animal. Així, doncs, si us imagineu un cavall que vol arrencar a córrer però que no pot perquè el genet el frena, aquest cavall ronge son freinPer tant, si estem impacients per a fer una cosa però encara no podem fer-la, ens passa el mateix que al cavall. Vet aquí la lògica de l’expressió! En català, podem dir esperar (alguna cosa) amb candeletes o bé mossegar-se els dits o ser un sac/manat de nervis.

rongerfrein

Espero que us hagi semblat interessant. Un altre dia ja us en diré més! Moltes gràcies i fins aviat! À bientôt!!

Sabíeu que…?

6

Sabíeu que el venecià té paraules en comú amb el català? Vegem-ne alguns exemples:

– En italià, per dir massa’ diuen troppo (que no s’hi assembla gens); en castellà, diuen demasiado (que tampoc s’hi assembla); en venecià, en canvi, diuen massa! Exactament com en català!

– Un altre exemple és la paraula catalana got, que en venecià és gotto. Curiosament, només s’assembla a la paraula catalana, perquè en castellà és vaso i en italià és bicchiere.

– La 3a persona singular del verb voler, vol, en venecià és exactament igual: vol. En italià, en canvi, diuen vuole (o vuol).

– En venecià, per dir fora també diuen fora. En italià, en canvi, es diu fuori i en castellà, com ja sabeu, fuera.

– L’adjectiu femení bona en venecià també és bona. En italià, en canvi, diuen buona i en castellà, buena.

Sabíeu que l’adjectiu culte acaba amb e perquè si s’hagués decidit escriure cult sonaria com cul? Per tant, en Pompeu Fabra va decidir que l’ortografia fos culte.

Sabíeu que fil per randa en anglès és by heart, en italià és a memoria, en castellà és de pe a pa/al dedillo i que en francès és par coeur?

Sabíeu que sobtadament en anglès es diu cold turkey? Sí, cold turkey no vol dir ‘gall dindi fred’! S’usa sobretot per a parlar de deixar alguna cosa de cop, com ara deixar de fumar. Exemple: she quit cold turkey. En italià, en aquest cas diríem di punto in bianco.

Sabíeu que fregir i fry en anglès no és el mateix? Fa poc vaig descobrir que si volem dir ‘fregir’, hem de dir deep fry. En canvi, si volem dir ‘fer a la planxa’, llavors sí que hem d’utilitzar el verb fry. Jo pensava que per dir ‘a la planxa’ havíem de dir grilled, però es veu que grilled seria a la brasa o gratinat.

Sabíeu que per dir ‘de cop i volta’, en català també podem dir d’improvís, que en castellà  podem dir de improviso, però que en italià hem de dir ALL’improvviso? En anglès, en canvi, es diu suddenly o all of a suddenSi filem prim, en anglès, per dir que una cosa ha succeït de sobte i que, a més, nosaltres no ens ho esperàvem, podem dir que va passar out of the blue i en italià, que va passar di punto in bianco.

Finalment, m’agradaria acabar amb la traducció d’una fruita que porta uns quants maldecaps quan la vols traduir, la pruna. Primer hem de saber si és seca o no. Si no és seca, en català, diem pruna; en castellà, diuen ciruela; en anglès, diuen plum; en italià, diuen prugna; i en francès, diuen prune. En canvi, si és seca, en català diem pruna seca; en castellà, diuen ciruela pasa; en anglès, diuen prune; en italià, diuen prugna secca; i en francès, diuen pruneau. No és un embolic tot plegat?

 

OÙ EST CHARLIE?

4

Tal com us podeu imaginar gràcies al títol, avui m’agradaria parlar de la llengua francesa, de com canvia el nom de les coses d’una llengua a l’altra. Un exemple clar d’això és la foto de l’article. Us sona aquest personatge, oi? Sí, és el nostre amic d’infància, en Wally. Em sembla molt curiós veure que a Catalunya no s’ha modificat el nom anglès d’aquest personatge i que en francès, en canvi, sí que l’han canviat i li diuen Charlie. Tot seguit veurem altres casos en què no podem fer una traducció literal del nom d’una cosa (la majoria de casos són d’aliments)

CHI-CHI

Segurament no sabeu a què em refereixo, oi? Resulta que a França també mengen xurros amb sucre per sobre, exactament els mateixos que nosaltres; però els parisencs no diuen xurros, en alguns llocs diuen chi chi. Aquí teniu una foto que ho demostra:

foto 4

BARBE À PAPA

Si us dic barbe à papa, us podeu imaginar de què estic parlant? Doncs vol dir ‘cotó fluix de sucre’ o ‘sucre filat’, aquell sucre rosa que comprem als nens quan anem a la fira. De fet, un cop ja saps què vol dir barbe à papa, t’adones que aquest nom té lògica, ja que veus que el nom il·lustra la forma que té: amb una mica d’imaginació podríem dir que sembla una barba. Com es diu cotó fluix de sucre en anglès? En anglès britànic en diuen candy floss (literalment ‘fil de sucre’) i en anglès americà és cotton candy (literalment ‘sucre de cotó’).

foto 5

CROQUE MONSIEUR

Un croque monsieur és allò que nosaltres anomenem biquini (biquini de menjar, no de roba). Només hi ha una petita diferència: A França li posen formatge ratllat per sobre. És un entrepà de pa de motlle amb pernil dolç i formatge amb formatge gratinat a sobre.

croque

MARRON CHAUD

Els francesos, quan arriba l’hivern, mengen marrons chauds; és a dir, compren castanyes al castanyer/a. Em sembla curiós que les anomenin marrons, perquè en francès existeix la paraula châtaigne per a dir ‘castanya’. Em sembla curiós perquè en italià passa exactament igual: tot i que la paraula castagna existeix, quan es refereixen a les castanyes torrades diuen marroni. En català, a diferència del francès i de l’italià, tant el fruit com la castanya torrada tenen el mateix nom: castanya.

foto 3

PAIN AU CHOCOLAT

Aquella pasta que nosaltres anomenem napolitana, els francesos l’anomenen pain au chocolat (literalment ‘pa amb xocolata’) o bé une chocolatine (a Occitània). La veritat és que no sé per què aquí li diem napolitana, perquè després de fer una mica de recerca he descobert que té origen francès, no pas napolità.

painauchocolat

MIKO

No us recorda la marca de gelats que es venia fa uns quants anys? Doncs a França aquesta marca no és la que nosaltres coneixem com a Miko, sinó que quan diuen Miko es refereixen a Frigo:

foto 1

Si voleu saber quin nom té la marca Frigo en altres països cliqueu aquí

CAFÉ CRÈME

Un café crème és el mateix que un café au lait; és a dir, un ‘cafè amb llet’. Pel que vaig veure a París, és més comú dir café crème que café au lait en els menús.

SUR PLACE OU À EMPORTER?

Finalment m’agradaria explicar que per a dir per a emportar (per exemple, una pizza per a emportar) en francès es diu à emporter, i que per a dir per a menjar aquí es diu à manger sur place.

Espero que us hagi semblat interessant. Ara que sabeu tot això, la propera vegada que aneu a França i vulgueu demanar un biquini, per exemple, ja sabeu què heu de demanar! (un croque monsieur)

Publicat dins de CATALÀ - FRANCÈS, General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Jeter l’argent par les fenêtres

4

Avui m’agradaria comparar certes expressions franceses amb els corresponents equivalents catalans. Espero que us sembli interessant.

JETER L’ARGENT PAR LES FENÊTRES

Aquesta expressió vol dir ‘gastar més del compte, sense pensar en les conseqüències’. Per exemple: En ces temps économiques difficiles, il n’est vraiment pas sage de dépenser autant. Tu devrais dire à ta sœur de cesser de jeter l’argent par les fenêtres En català, tenim una expressió semblant: llençar la casa per la finestra. Aquesta expressió significa que hem fet una despesa extraordinària força cara. Per exemple, Aquest mes m’he comprat una pantalla de plasma d’última generació, he llençat la casa per la finestra!

Aquesta expressió no se sap del cert d’on ve, però sí que se sap que al segle XVI per fer almoina als captaries, es llançaven les monedes per la finestra.

FAIRE DES FOLIES

Aquesta expressió vol dir que gastem molt, que comprem coses molt cares. Exemple:  Avec ma retraite de 500 €, je ne peux pas faire de folies.

En català, en canvi, podríem dir malgastar, dilapidar o malbaratar. Ull viu! No és correcte dir despilfarrar ni derrotxar en català!

FAIRE UNE AFFAIRE

Aquesta expressió s’utilitza per a dir que has comprat una cosa a bon preu. Per exemple: j’ai fait une affaire avec le pack de 12 pinceaux! En català, tenim la paraula ganga i, per tant, podem dir que hem trobat una ganga

ÊTRE UN PANIER PERCÉ

Aquesta expressió significa que aquella persona gasta molt. Exemple: Le Parlement est trop généreux quand il est question d’argent et qu’il est un panier percé. En català, tenim una expressió que vol dir exactament el mateix: tenir la mà foradada. Curiosament, tant en català com en francès, l’objecte en qüestió està foradat (percé); simplement en català parlem d’una mà i en francès, d’un cabàs.

La metàfora francesa ve del fet que si una persona que té un cabàs foradat va al mercat i comença a omplir-lo, gastarà els diners de manera estúpida, perquè li caurà tot pels forats.

SE SERRER LA CEINTURE

Aquesta expressió significa ‘estalviar’. En català, tenim un equivalent exacte: estrènyer-se el cinturó/estrènyer-se la cintura. Exemple en francès: Les deux régions savent qu’ elles vont devoir se serrer la ceinture. (Le Monde). Quin origen té? Doncs ve del fet que si et passes un temps sense menjar, pots estrènyer-te més el cinturó. Després, el significat s’ha ampliat i ara també es refereix al fet de privar-se d’alguna cosa que, tanmateix, volem o necessitem.

ÊTRE À DÉCOUVERT

Aquesta significa ‘estar en números vermells‘. Exemple: Je suis déjà à découvert ce mois-ci. De fet, en català, en economia, també s’utilitza l’expressió estar al descobert amb aquest significat.

AVOIR DU MAL À JOINDRE LES DEUX BOUTS

Aquesta expressió vol dir ‘tenir problemes per a arribar a final de mes‘. Exemple: L’insécurité, l’incertitude, la crainte, la difficulté de joindre les deux bouts caractérisent alors la condition ouvrière. D’on ve? Doncs es refereix als dos bouts (puntes) de l’any. És una metàfora antiga que ve del fet que la gent havia d’aguantar tot l’any amb el que els proporcionava la collita d’aquell any, havien de subsistir amb allò fins a la collita següent.

 

Per acabar m’agradaria comentar una curiositat: en francès, quan trobem un accent circumflex és un senyal que allà antigament hi havia una ‘s‘. Per exemple:

fenêtre ve del llatí fenestra. Com podeu veure, la s del llatí no apareix en francès però, en canvi, hi ha un accent circumflex. En català i en italià, ha passat a ser finestra.

apparaître ve del llatí apparescere. Com veieu, la s ha desaparegut i se li ha posat un accent. En català, s’ha convertit en aparèixer.

être ve del llatí essere. Així, doncs, veieu que passa el mateix. En català, s’ha mantingut força igual: ésser (o ser).

 

SER I HAVER

6

Bon dia i bona hora! La veritat és que hi ha moltes coses que m’agradaria comentar sobre aquests dos verbs, així que millor que anem a pams.

Primer de tot, parlem del verb ser. En català, castellà i en italià tenim els verbs ser i estar, però en francès i en anglès no passa exactament el mateix. Vegem-ho!

VERB SER

  • ÊTRE (francès): En francès, el verb être comprèn el significat de ser i el significat d’estar. Per exemple, podem dir Il est intelligent (és intel·ligent) i podem dir Elle est fatiguée (està cansada).
  • ESSERE (italià): En italià, tenim el verb essere i el verb stare. El que passa és que els usos no són els mateixos que en català. En línies generals, el verb essere es fa servir per a dir on som (sono a casa, ‘sóc a casa’), com és una cosa (il giardino è molto carino, ‘el jardí és molt maco’) i com estem (sono stanca, ‘estic cansada’). El verb stare, en canvi, normalment s’usa amb adverbis: sto bene, que vol dir ‘estic bé’. Cal tenir en compte, però, que això és la regla general i que, a part dels molts casos que hi ha, els usos depenen de la zona (al sud no ho utilitzen igual que al nord). El que aquí ens interessa és veure que l’italià coincideix amb el català en el sentit que ambdues llengües tenen dos verbs: ser i estar.
  • TO BE (anglès): En anglès passa com en francès: només tenim un verb, s’utilitza el mateix verb per a dir ser i per a dir estar. Per exemple, podem dir I am very tired (‘estic molt cansat/da’) i podem dir I am tall (‘sóc alt/a’).

 

VERB HAVER

En segon lloc, voldria parlar del verb haver. El verb haver, com tots sabem, l’utilitzem per a formar els temps compostos; per exemple, He anat al teatre. Fa poc em vaig fixar que en francès i en italià, el verb haver (avoir en francès i avere en italià) també té el significat de ‘tenir‘. És a dir, a part d’utilitzar-se com a auxiliar per a formar els temps compostos, també és el verb que s’utilitza per a dir ‘tenir’: J’ai un frère (‘tinc un germà’ en francès) i Ho un fratello (‘tinc un germà’ en italià). A més, en anglès passa exactament el mateix: el verb to have no només serveix per a fer d’auxiliar, sinó que també expressa possessió: I have one brother (‘tinc un germà’ en anglès).

Com podeu comprovar, curiosament la resta de llengües que conec coincideixen en aquest aspecte i, en canvi, en català i en castellà això no passa. Però sempre ha sigut així? Doncs si investiguem una mica veiem que no, que en català haver també volia dir ‘tenir’; però aquest significat s’ha perdut en el català actual. Bé, de fet, s’ha perdut excepte en el món econòmic: en aquest context, l’haver és ‘allò que hom posseeix, moble o immoble’. En castellà, tampoc no ha sigut sempre així; en castellà antic, es deia yo he un hijo (= yo tengo un hijo). Després, però, el romanç va corrompre la conjugació llatina i va crear perífrasis basades en construccions del baix llatí, que van utilitzar aquest verb com a auxiliar: yo he comprado, él había cerrado, etc. En els seus orígens, aquestes formes volien dir ‘yo tengo comprado’, ‘él tenía cerrado’, etc., però mica en mica es va anar oblidant el significat de ‘tenir’ i van passar a significar ‘una cosa que ja està feta’.

Tenint en compte que més d’una llengua romànica dóna el significat de tenir al verb haver, que una d’aquestes llengües és l’italià (llengua que s’ha mantingut més propera al llatí) i que el català antic i el castellà antic també li donaven aquest significat, podem arribar a la conclusió que molt probablement el verb haver en llatí devia tenir aquest significat. Doncs sí, si busquem el verb haver al Diccionari de l’Enciclopèdia, podem veure que el verb habere del llatí vol dir ‘tenir’.

 

VERBS SER I HAVER

Finalment, per acabar l’article d’avui, voldria parlar de l’auxiliar que utilitzem per a formar els temps compostos. En català, en castellà i en anglès, no és complicat: sempre utilitzem el verb haver (he cantat, hem estudiat, heu anat, etc.). Això no obstant, no totes les llengües funcionen així. Per exemple, l’italià i el francès tenen dos possibles auxiliars: ser i haver. Segons el verb que utilitzem, haurem de fer servir ser o haver. Em sembla curiós que en aquestes dues llengües romàniques hi hagi dos possibles verbs auxiliars i que, en canvi, en català i en castellà no. Doncs resulta que això d’utilitzar el verb ser com a auxiliar ja passava en llatí: natus sum «sono nato». Així, doncs, suposo que aquest ús del verb esse llatí s’ha mantingut en italià i en francès i que, en canvi, en català i castellà s’ha perdut. (Enciclopèdia Treccani)

Espero que us hagi semblat interessant, fins aviat!