Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: llengües

Goeiemorgen

0
Publicat el 13 d'abril de 2024

Bon dia i bona hora!

Fa poc vaig anar de vacances a Bèlgica i, com sempre, vaig intentar aprendre alguna cosa fent una visita guiada a Brussel·les. En aquest article esmentaré totes aquelles coses que em van semblar interessants. Som-hi, doncs!

Comencem amb la ciutat de Brussel·les. Segons el guia, és la segona ciutat més cosmopolita del món (la primera és Dubai). Es veu que aproximadament un 80% de la població és estrangera. Els noms dels carrers en neerlandès i en francès no encaixen gaire: la traducció en una llengua i l’altra normalment és diferent, no es posen gaire d’acord. Per exemple, la plaça més important de la ciutat és la Grande Place (‘gran plaça’, francès) / Grote Markt (‘gran mercat’, neerlandès). Un altre exemple és l’edifici del museu de la ciutat de Brussel·les: en francès s’anomena Maison du Roi (‘casa del rei’) i en neerlandès es diu Broodhuis (‘casa del pa’). La ciutat de Brussel·les té dues llengües oficials: el neerlandès i el francès, tot i que el 80% de la població d’aquesta ciutat parla francès. És a dir, malgrat trobar-se geogràficament a la part flamenca, és francòfona. Tanmateix, l’estat de Bèlgica té tres llengües oficials: francès, neerlandès i alemany. El símbol de la ciutat de Brussel·les és el Zinneke Pis (‘el gos pixaner’).

Per als qui viuen allà, aquest gos és més important que el nen pixaner (Manneken Pis) perquè és un gos que no té raça. És un gos sense raça perquè el no tenir raça representa la multiculturalitat de la ciutat de Brussel·les. Tal com us he dit en el paràgraf anterior, aproximadament el 80% de la població d’aquesta ciutat és estrangera i, per tant, aquesta ciutat és una barreja de cultures diferents i el Zinneke Pis simbolitza justament això. L’any 1695 va haver un bombardeig a la ciutat que va destruir tot excepte l’edifici de l’ajuntament. L’ajuntament de la ciutat és força curiós perquè no va resultar del tot proporcionat:

Com podeu veure, el costat esquerre de l’edifici és més llarg que el costat dret. Un costat de l’edifici va ser construït entre el 1402 i el 1420 sota la direcció de l’arquitecte Jacob van Thienen. L’altre costat, però, es va començar a construir l’any 1444, quan es va decidir fer-ne una ampliació que inclogués una segona ala. Aquesta segona ala va ser construïda sota la direcció d’un altre arquitecte (Guillaume de Voghel) i va acabar sent més curta que l’anterior. Actualment aquest edifici és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

En aquesta ciutat es poden trobar moltes referències a monarques espanyols. Per què? Al llarg de la història, aquesta ciutat ha format part de diferents països: primer va formar part de la corona espanyola, després va pertànyer a França, després als Països Baixos i finalment a Bèlgica.

Brussel·les és una ciutat important per molts motius. D’una banda, és on hi ha el Parlament Europeu, evidentment. A més, és una de les capitals del còmic. Cal que recordem que, per exemple, Lucky Luke, Tintin i Els Barrufets són belgues! I, a més, el comunisme va començar aquí. Va ser en aquesta ciutat que Karl Marx va col·laborar amb Friedrich Engels i van escriure The Communist Manifesto.

Tal com ja sabeu, el monument més famós d’aquesta ciutat és el Manneken Pis.

Una cosa que a mi em sembla curiosa sobre el Manneken Pis és que el vesteixen tres cops a la setmana. Això vol dir que al seu armari ja hi ha més de 1.050 conjunts. Una de les preguntes que sovint es fa la gent és: per què un nen pixant? Bé, es veu que a Brussel·les hi havia un carrer on es trobaven els adobers. Pel que es veu (no soc gens experta en el tema), per a treballar el cuir es necessita amoníac. I què conté amoníac? L’orina. I l’orina d’un nen és la millor de totes, pel que es veu. El més graciós de tot plegat és que, per tal de saber si l’orina és de bona qualitat, cal tastar, tal com es fa amb els vins. La idea de tastar un vi, però, és molt diferent de tastar orina… no crec jo que qui feia aquesta feina la fes de bon grat, igual que fa qui tasta vins.

L’inici del Tour de França de fa cinc anys va ser a la ciutat de Brussel·les i per aquest motiu van posar aquestes bicis a la façana d’aquest edifici. Molt maco, oi?

Una altra cosa que cal destacar d’aquesta ciutat és les Galeries Royales Saint-Hubert. Són les primeres galeries cobertes d’Europa (1847) i se les coneix amb el nom de “el paraigua de Brussel·les”. En ciutats on plou sovint aquest tipus de carrer comercial cobert és necessari i útil.

A l’interior d’aquestes galeries hi ha un parell de botigues molt importants. La xocolateria Mary és important pel que fa a les trufes i la xocolateria Neuhaus també ho és: Jean Neuhaus Junior va ser el creador del praliné belga. Aquest és el praliné d’aquesta botiga:

Bèlgica va aconseguir la independència l’any 1830. Ara em toca esmentar una cosa que em sento amb el deure d’esmentar. El guia que ens va fer la visita guiada en aquesta ciutat va dir que és important que es doni a conèixer tot això. Segons ens va explicar, el govern i la societat belga en general no ho expliquen. De fet, ho neguen. A la història d’aquest país hi ha un senyor anomenat Leopold II. Per fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia, aquest home va ser com el Hitler dels alemanys. Segons ens va dir el guia, és la tercera persona que ha matat a més gent (penseu que Hitler és el quart!). La xifra es troba al voltant dels 10 milions de persones. L’any 1885 Leopold II es va fer l’amo del Congo per tal d’apoderar-se de tot el cautxú que aquest país tenia. La societat belga, però, l’anomena “el constructor” perquè va ser qui va modernitzar Bèlgica, però també és cert que va causar molts danys a moltes persones, tal com demostren les xifres que acabo d’esmentar. Però d’aquesta part dolenta no se’n parla. No soc jo una experta en història, però això seria una mica el resum del que ens va explicar el guia. Si voleu més informació sobre el tema, potser podeu fer una visita guiada amb un guia que us en pugui donar més detalls. En fi, va ser bastant xocant per a tots els qui vam assistir a la visita guiada.

Finalment, m’agradaria acabar l’article parlant del menjar i de la llengua. A part de la xocolata, Bèlgica és famosa per les frites (‘patates fregides’). Si voleu menjar patates fregides belgues realment bones, us aconsello anar al lloc que el guia ens va recomanar: Tabora. Allà vaig menjar unes patates fregides realment boníssimes.

Les millors gofres, però, les vaig menjar a la ciutat de Bruges a un lloc anomenat Chez Albert. Increïble! També cal destacar un plat típic que es diu mitraillette. És un entrepà de patates fregides, carn i molta salsa. Jo no el vaig tastar perquè tinc moltes al·lèrgies i no estic segura de si el puc menjar. Però, tot i això, me’l vaig apuntar per poder-lo conèixer.

Per acabar, m’agradaria parlar de qüestions lingüístiques. Com ja sabeu, el meu blog és un blog d’idiomes i, per tant, aquest és el meu focus principal. Bàsicament Bèlgica està dividida en dues parts: la zona on es parla francès i la zona on es parla neerlandès flamenc (popularment anomenat ‘flamenc’, però és simplement el dialecte del neerlandès parlat a Bèlgica). Per tal de conèixer una mica la llengua neerlandesa parlada a la zona flamenca, vaig demanar a un grup de noies que m’escrivissin unes quantes paraules en aquesta llengua amb la corresponent traducció en anglès i són les següents:

 

Anglès – Neerlandès flamenc

Hello – Hallo

Good morning – Goeiemorgen

My name is … – Mijn naam is

What’s your name? – Wat is joww naam?

How old are you? – Hoe oud ben je?

Where are you from? – Waar woon je?

Thank you – Dank u

You’re welcome – Graag gedaan

 

Això és tot per avui. Espero que us hagi agradat. Moltes gràcies per llegir-me i fins a la propera!

 

Xile: país de volcans, terratrèmols i himnes

0

Bon dia i bona hora!

Avui, tal com ja vaig dir a l’article anterior, redactaré un article sobre qüestions culturals de Xile. A Xile hi ha molts himnes: l’himne nacional (òbviament), els himnes de moltes universitats i els himnes de moltes ciutats i pobles. Pel que fa als volcans, en total hi ha 2.700 volcans a Xile! Us ho podeu creure? A mi em sembla increïble. De fet, entre els molts terratrèmols que tenen (perquè és un país molt sísmic) i les erupcions dels volcans, els xilens estan ben entretinguts. De fet, hi estan tan acostumats que noten una tremolor (un terratrèmol lleu) i segueixen dormint. També és cert que poden dormir tranquils perquè tots els edificis que s’han construït a partir dels anys seixanta són antisísmics.

Comencem!

  1. UN BESO: comencem amb les salutacions. A Catalunya, quan quedem amb algú i saludem, fem dos petons. A Xile, en canvi, la gent només en fa un. Així, doncs, si saludeu un xilè o una xilena, cal que aneu amb compte i després del primer petó us atureu.
  2. CIAO! A Xile quan la gent s’acomiada, utilitzen la paraula italiana ciao. No diuen mai adiós. O diuen ciao o diuen hasta luego. I en lloc de dir “Que vaya bien!”, diuen “Que esté/esten bien!” (segons si usen usted o ustedes).
  3. USTED: Tot i que el tu també s’utilitza, l’usen molt menys que a Catalunya. A Catalunya, utilitzem el tu en la majoria de casos. Evidentment l’utilitzem amb família i amics, però molts cops fins i tot amb desconeguts i amb professors universita. Quan parles amb algú que et trobes pel carrer, és bastant habitual utilitzar el tu. Si parles amb el pare o la mare d’un amic i utilitzes vostè, de seguida et diuen que els tutegis. El tu s’utilitza pràcticament amb tothom. A Xile, en canvi, és al revés: s’utilitza el vostè pràcticament amb tothom. L’únic cas en què he vist que no s’utilitza és si parles amb el teu amic o amiga. En la resta de casos s’utilitza el vostè.
  4. CAFÉ, TÉ Y MILO: a Xile la gent pren més te que cafè. I tant el te com el cafè el prenen només amb aigua. Per tant, el cafè americà (que jo personalment detesto amb totes les meves forces) és molt habitual. Jo, com a mediterrània que soc, mai no prenc cafè americà i prenc o bé un tallat o bé un cafè amb llet. I el te el prenc com els irlandesos i els anglesos: te negre amb llet. Així, doncs, quan em veien, a la gent li sorprenia la manera com jo prenc el te i el cafè. També cal dir que a Xile molta gent beu també mate, com a Argentina. I a la palla que usen per a beure li diuen bombilla! El Milo seria com el nostre Cola Cao.
  5. EL VIEJITO PASCUERO: El Pare Noel a Xile s’anomena Viejito Pascuero. Segurament us semblarà estrany perquè és un personatge de l’època de les festes de Nadal i no pas de l’època de les festes de Pasqua. A Catalunya, les festes del mes de desembre s’anomenen Nadal i les festes del mes de març o abril (depèn de quan cau) s’anomenen Pasqua. A Xile, en canvi, utilitzen també la paraula Pascua per a les festes del mes de desembre, cosa que a mi em sembla que crea confusió i/o ambigüitat. Per això el Pare Noel és el Viejito Pascuero, i també per això allò que mengen per Nadal i que sembla un panettone es diu pan de pascua.
  6. UN CORTADO: a Xile cal anar amb compte amb la paraula cortado. Com que sabem que un tallat en castellà es diu un cortado, si voleu prendre aquest tipus de cafè a Xile, segurament demanareu un cortado. Però llavors el que passarà és que us portaran un cafè amb llet. A Xile, si voleu demanar un tallat, heu de demanar un cortado chico. A Xile hi ha el cortado chico i el cortado grande. El cortado chico seria l’equivalent del cortado (tallat en català) i el cortado grande seria l’equivalent del café con leche (cafè amb llet en català).
  7. TRADICIONS NADALENQUES: a Xile el 24 es celebra a la nit però no ho anomenen nochebuena; el dia 25 es festiu però no fan res (no fan un dinar de Nadal); el dia 26 es treballa perquè no celebren Sant Esteve (igual que a Espanya, que no ho celebren); el dia 31 es fa festa grossa i el dia 1 és festiu; el dia 6 de gener ells no celebren res (ni Reis Mags ni befana ni res), només desmunten l’arbre de Nadal. Cal dir que el que ells fan la nit de Cap d’Any és semblant però diferent. A Catalunya i a Espanya mengem els 12 grans de raïm amb les campanades, mentre que a Itàlia mengen llenties (no pas 12 llenties amb les campanades sinó un plat de llenties amb cullera) perquè diuen que porten diners. A Xile han adoptat tant la tradició espanyola com la tradició italiana, però les han modificades una mica. La gent que decideix fer els 12 grans de raïm els menja al ritme que vol, sense campanades, i la gent que decideix fer les llenties les llança enlaire o les menja.
  8. Pel que fa al menjar, hi ha moltíssims plats típics, així que jo només n’esmentaré uns quants:

SOPAIPILLAS (és bàsicament pa fregit i al damunt hi poses el que tu vols):

CHARQUI (que és carn deshidratada):

COMPLETO (seria semblant a un hot dog però amb més ingredients, com ara tomàquet, alvocat, maionesa):

MOTE CON HUESILLO: és una beguda molt popular de Xile que consisteix en suc de préssec (jugo de durazno), blat (mote) i préssecs deshidratats (duraznos deshidratados, llamados huesillos).

  1. PAPEL WC: una cosa que a mi m’ha sobtat molt és saber que a certs països de l’Amèrica del Sud, com ara Xile, hi ha molts llocs on no pots llençar el paper higiènic a dins del vàter i l’has de llençar a la paperera.

  1. MAQUI: és una fruita xilena

  1. EL COLECTIVO: una de les coses més curioses per mi és això. El colectivo és un taxi que funciona com si fos un bus. És a dir, té forma de taxi però té una ruta i unes parades establertes on la gent puja i baixa, igual que els nostres busos. I el preu és molt barat, com agafar el bus en el nostre cas. A Xile també tenen busos (s’anomenen la micro) i també tenen taxis com els nostres (anomenats taxis).

  1. MANJAR: això és allò que en castellà anomenem dulce de leche i en català, almívar de llet. Per als xilens el manjar és com la xocolata per als catalans. Es veu que a l’Amèrica del Sud la xocolata és molt cara i, per tant, no és gaire habitual.
  2. LOS MAPUCHES. Un dels pobles originaris de Xile és els maputxes. La RUKA és la casa tradicional dels maputxes. Avui ja no s’usa per a viure, però sí que segueixen fent-la servir per a fer diverses tasques, com ara fumar el charqui. Ruka significa ‘casa’ en mapudungu, que és la llengua dels maputxes. I el volcà Villarrica s’anomena RUKA PILLÁN, que en mapudungu significa ‘casa del diable’ (té la seva lògica perquè quan un volcà entra en erupció i llança lava és una cosa perillosa i vermella com el diable, que intenta fer mal!). Malauradament el mapudungu no s’ensenya a les escoles i la majoria de maputxes ni tan sols parlen entre ells en mapudungu. L’única cosa que sobreviu d’aquesta llengua són paraules soltes que els xilens posen enmig de les frases en espanyol. Per exemple, guata és una paraula maputxe que vol dir ‘barriga’ en espanyol i que els xilens usen quan parlen en espanyol xilè.

  1. FERIA MAPUCHE: Quan vaig anar a Xile, vaig aprofitar per a anar a una fira maputxe. Cal destacar que tots els venedors d’aquest tipus de fira han de ser maputxes. Però els compradors no cal que ho siguin, tothom pot anar allà a comprar. De fet, s’anomenen mapuches perquè en mapudungu che significa ‘persona’ i mapu significa ‘país/terra’. Per tant, mapuche significa ‘persona autòctona’, ‘persona del país’ (per a diferenciar-se dels estrangers invasors). La mateixa lògica s’aplica al nom de la llengua: ells l’anomenen mapudungun (mapu significa ‘país/terra’ + dungun significa ‘parla’). Per tant, la parla de la gent autòctona és la llengua local, no pas la dels estrangers invasors.

aquesta és la bandera dels maputxes:

Si algun dia teniu l’honor d’assistir a una cerimònia maputxe, us explico una cosa que cal saber. Jo vaig assistir a una, però desconeixia això que us explicaré. Resulta que a les cerimònies maputxes ofereixen un got que van passant a tots els assistents amb una beguda típica: el muday (conté blat, aigua i mel). Si teniu al·lèrgies (com jo, per això vaig dir que no -perquè no en sabia els ingredients-) o teniu qualsevol altre motiu per a no beure la beguda que us ofereixen, el que heu de fer és donar-la dos cops (vessar-la dos cops a terra) a la terra. Per als maputxes, dir “no” és una ofensa i el que cal fer si no volem beure és això que acabo d’explicar, perquè donar la beguda a la terra és una manera d’agrair a la terra allò que ens ofereix.

  1. HISTORIA SOBRE EL ESCUDO DE LA UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN: m’agradaria acabar l’article d’avui amb una història que m’ha agradat molt. És la història d’una ciutat anomenada Concepción. En aquesta ciutat hi ha una universitat (Universidad de Concepción) i a l’entrada del campus, a terra, hi ha l’escut d’aquesta universitat. I aquest escut té una història molt interessant. Es diu que si tu vols estudiar en un futur en aquesta universitat, no el pots trepitjar perquè, si el trepitges, mai no aconseguiràs accedir-hi i estudiar-hi. I si ets estudiant d’aquesta universitat, tampoc no el pots trepitjar perquè, si ho fas, mai no et graduaràs. Per tant, cal passar pel costat de l’escut. Tanmateix, el dia de la cerimònia de graduació els alumnes que es graduen es fan una foto amb el diploma a les mans trepitjant l’escut! Després de tants anys de no poder-lo trepitjar, ara sí que poden! I ho fan: això és el que fan el dia de la graduació. Es veu que aquesta història és ben sabuda per a tothom que viu en aquesta ciutat. De fet, fins i tot la gent que no té res a veure amb la universitat però viu allà i va a passejar pel campus (és un campus obert a tothom i molta gent va a passejar-hi com si passegessin per un parc qualsevol) no el trepitja i passa pel costat.

 

Bé, això és tot. Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa. Fins aviat!!!

Diccionari espanyol (Xile) – espanyol (Espanya)

0
Publicat el 5 de gener de 2024

Bon dia i bona hora!

Com ja sabeu, quan viatjo a un altre país m’agrada observar i aprendre coses sobre el país i, després, m’agrada plasmar-les per escrit en un article aquí al meu blog. Aquest cop el país en qüestió és Xile. Tot i que la llengua que tots els xilens parlen és el castellà, hi ha bastantes paraules que són diferents del castellà d’Espanya. Algunes d’aquestes venen del mapudungun, que és la llengua d’un dels pobles originaris (els maputxes). Així, doncs, en aquest article parlaré de les diferències entre el castellà d’Espanya i el castellà de Xile. Així, si un dia decidiu viatjar a Xile, tindreu un diccionari bàsic que us permetrà entendre a la gent. La veritat és que hi ha moltíssimes paraules i la llista seria molt llarga, però n’hi ha algunes que s’utilitzen molt més que d’altres. Per tant faré un recull de les paraules més utilitzades i que realment necessiteu saber. Com que aquest viatge m’ha proporcionat molt de material, el repartiré en dos articles. En aquest article crearé una mena de diccionari espanyol Xile – espanyol Espanya. Un altre dia, en un segon article, parlaré de qüestions culturals i tradicions xilenes. Som-hi!

  1. QUEQUE = BIZCOCHO: si aneu a una botiga i veieu que venen queque, heu de saber que es refereixen a allò que nosaltres en castellà anomenem bizcocho (en català pa de pessic).
  2. PÁRESE!: aquesta és molt graciosa. Jo un dia vaig demanar ajuda amb una cosa i la senyora em va dir “Párese!” i jo, evidentment, em vaig aturar. Perquè, en castellà, “Párese” significa ‘atura’t!’. Quan la dona em va veure aturada, va insistir i va fer un gest amb les mans que m’indicava que m’aixequés. Després, parlant amb una coneguda xilena, em va explicar que, en castellà de Xile, “párese!” vol dir ‘levántese!’. Així, doncs, PÁRESE (espanyol de Xile) = LEVÁNTESE (espanyol d’Espanya).
  3. TORTILLA (de Rescoldo) = PAN. A Xile hi ha molts tipus de pa. Són un país que menja molt de pa. I un dels tipus de pa que hi ha s’anomena tortilla. És un pa bastant gros que es talla a llesques fines. Jo, el primer dia que em van dir si volia “tortilla”, pensava que em preguntaven si volia truita. Però no, em preguntaven si volia pa!
  4. GUAGUA = BEBÉ. Si sentiu la paraula guagua, molt probablement pensareu en un gos, però no. Si sentiu una conversa entre dos xilens i sentiu que parlen de la guagua, estan parlant d’un bebè.
  5. CHICOTEA LOS CARACOLES! = VENGA, RÁPIDO! Aquesta és una expressió molt usada i que es diu a Xile quan volen que algú faci una cosa ràpidament, que s’afanyi.
  6. PO! Aquesta és una paraula que posen al final de moltes frases i que no té una traducció en castellà d’Espanya. L’única manera que dins del meu cap aconsegueixo traduir-ho és dient que és com si posessin un signe d’exclamació i que, com que oralment no podem escriure un signe d’exclamació, els xilens diuen la paraula “po”: per indicar que la frase és una frase exclamativa i que la volen emfatitzar. Per exemple, dir “Sí, po” és com dir “Sí!”. Un exemple en una frase és quan un metge que parla amb algú per telèfon perquè necessita saber on es pot trobar un medicament per a un pacient, exclama dient “En las farmacias no lo tienen, po!”. És com posar un signe d’exclamació al final de la frase. Això s’utilitza moltíssim i es pot utilitzar amb qualsevol frase que vulguem emfatitzar.
  7. YA = OK/VALE! Si aneu a Xile, veureu que diuen ya tota l’estona. En castellà, quan tenim una conversa amb algú i volem dir que ho hem entès o hi estem d’acord, utilitzem ok o vale. A Xile, en canvi, en aquests casos usen ya.
  8. OCUPAR=USAR. Si aneu a Xile, veureu que ningú no utilitza ni el verb usar ni el verb utilizar. Per exemple, imaginem que esteu parlant d’un objecte qualsevol. En lloc de dir “Nosotros no lo usamos. Si quieres, lo puedes utilizar”, a Xile diuen “Nosotros no lo ocupamos. Si quieres, lo puedes ocupar”. Per exemple, “ocupar una toalla” en lloc de “utilitzar/usar una toalla”. Ells utilitzen ocupar en totes les frases que nosaltres en castellà diríem amb el verb usar/utilizar.
  9. …NO MÁS! En aquest cas, crec que la traducció més precisa és l’anglès GO AHEAD (do something). Per exemple, si algú pregunta “em puc dutxar?” per saber si l’altra persona necessita entrar al bany, en anglès et contestarien “go ahead, have a shower!”. Doncs a Xile et diuen “Dúchate no más!”. En castellà d’Espanya seria “adelante, dúchate!”, però en castellà d’Espanya no s’utilitza tant la paraula “adelante”. A Xile, en canvi, posen el “no más” a moltíssimes frases. I el significat del “no más” és que t’estan donant permís o t’estan animant a fer una certa cosa. Qualsevol cosa, en realitat, perquè l’utilitzen per a tot.
  10. HARTO/A + substantiu = MUCHO/A + substantiu. Per exemple, nosaltres en castellà diríem MUCHA AGUA, però a Xile diuen HARTA AGUA. En castellà d’Espanya diuen MUCHO VINO, però a Xile diuen HARTO VINO. Cada cop que volen usar mucho/a amb un substantiu, sempre usen harto/a. Aquesta és una de les paraules que més utilitzen.
  11. LENTES = GAFAS; GAFAS = GAFAS DE SOL. Quan nosaltres volem referir-nos a les ulleres, en castellà diem gafas. Però a Xile diuen lentes. En canvi, si a Xile volen referir-se a les ulleres de sol, diuen gafas.
  12. LABIAL = PINTALABIOS. A Xile, quan parlen del pintallavis, diuen labial.
  13. B LARGA = B ALTA. En castellà hi ha la bela uve. Per a referir-se a la be, també es diu be alta. Doncs a Xile, en lloc de dir be alta, diuen be larga.
  14. CHOCLO = MAÍZ. Si sentiu un xilè parlar de choclo, heu de saber que es refereixen al blat de moro (maíz). I els sentireu parlar molt sovint de choclo, perquè el mengen molt, l’utilitzen en molts plats.
  15. PALTA = AGUACATE. Cal anar amb compte i no confondre palta (que en castellà d’Espanya és aguacate) amb plata (que en castellà d’Espanya és dinero).
  16. FRUTILLA = FRESA. A Xile, per a referir-se a la maduixa, usen frutilla.
  17. DURAZNO = MELOCOTÓN. A Xile no utilitzen la paraula melocotón, sinó que diuen durazno.
  18. LAVAR LA LOZA = LAVAR LOS PLATOS. Recordeu que a Xile no pronuncien la z espanyola. Així, doncs, loza sona com losa en castellà d’Espanya.
  19. HUEVÓN (Xile) = BOLUDO (Argentina). Tant en el cas de la paraula xilena com en el cas de la paraula argentina, la paraula té dos significats: un significat amistós i un significat d’insult. El to i el context ens diran quin dels dos significats és.
  20. HUEVÁ (castellà de Xile) = DAIXONSES, DALLONSES (català). Aquesta paraula és la paraula més famosa de Xile i la que més significats té segons el context. Una huevá pot ser qualsevol cosa. A mi m’agrada molt aquesta paraula perquè he vist que es tracta d’una paraula comodí i que moltes llengües tenen. Per exemple, en català utilitzem daixonses o dallonses quan necessitem referir-nos a un objecte que no sabem com anomenar; en anglès, utilitzen thingy o thingummy; en italià, utilitzen coso.
  21. PAPAS = PATATAS. Per tant, si aneu a un restaurant a Xile, en lloc de “patatas fritas”, heu de demanar “papas fritas”.
  22. ZAPALLO = CALABAZA. Recordeu que els xilens ho pronuncien [sapallo].
  23. ZAPALLO ITALIANO = CALABACÍN. És a dir, allò que en català anomenem carbassó. La diferència entre espanyol xilè i espanyol d’Espanya em recorda la diferència entre American English i British English. En el cas d’aquesta verdura, l’anglès americà utilitza la paraula italiana zucchini, mentre que l’anglès britànic utilitza la paraula francesa courgette. En el cas de l’espanyol de Xile, no utilitzen la paraula italiana, però sí que afegeixen l’adjectiu “italiano”.
  24. LUCAS. A Xile la moneda que s’utilitza són els pesos chilenos, però també s’utilitza moltíssim la paraula lucas (malgrat no sigui el terme oficial). Per exemple, 1.000 pesos són 1 luca; 8.000 pesos són 8 lucas o 56.000 pesos són 56 lucas. Perquè us feu una idea de quants diners són, per a saber quants euros són, heu de treure tres zeros a la xifra (igual que passa amb les lucas!). És a dir, 1 euro són 1.000 pesos. Per tant, 1.000 pesos són aproximadament 1 euro; 8.000 pesos són 8 euros o 56.000 pesos són 56 euros. Per tant 1 luca = 1 euro.
  25. ¿CACHAI? Això de seguida m’ha recordat a una paraula molt semblant que s’utilitza en català de manera informal. A vegades, en català utilitzem la paraula “capitxi?” (mala pronúncia de la paraula italiana capisci) per preguntar a algú si ha entès el que hem explicat. Normalment aquesta paraula en català va acompanyada d’un gest amb la mà. Doncs els xilens en aquests casos utilitzen cachai. En realitat és com si diguessin ‘entiendes?’, però ningú no diu entiendes, tothom diu cachai. Cachai?
  26. CARABINEROS: Els Carabineros són la policia xilena. La veritat és que em recorda moltíssim a la policia italiana, que s’anomena Carabinieri.
  27. ¿CÓMO CANCELA?=¿CÓMO PAGA? Frase que sempre utilitzen a les botigues.
  28. COLACIÓN i ONCE. Si mireu els cartells dels restaurants, veureu que posa que tenen colaciones. Una colación és com un esmorzar de mig matí, com el que porten els nens a l’escola per a l’hora del pati. Per tant, a Xile els àpats són: desayuno, colación, almuerzo, once i/o cena. Once és semblant al tea a Irlanda. Si prens tea, és un àpat que menges a les 6h del vespre i que consisteix en una tassa de te i un petit entrepà o unes galetes.
  29. HELADO=FRÍO. Si algú us diu que está muy helado, us està dient que ‘fa molt de fred’.
  30. GUATA = BARRIGA.
  31. AL TIRO = ENSEGUIDA. Per exemple, en espanyol d’Espanya es diu Nos vamos enseguida, però a Xile diuen Nos vamos al tiro.
  32. MANEJAR = CONDUCIR. Per exemple, si volem preguntar a algú si sap conduir, en castellà diríem Sabes conducir?, però a Xile diuen Sabes manejar?
  33. MEDIALUNA = CRUASÁN. A Xile, i crec que també a Argentina, si volen esmorzar un cafè i un croissant, demanen un café y una medialuna. A Madrid, en canvi, demanen un café y un cruasán. 
  34. RESTAURANT = RESTAURANTE. Aquesta és la paraula que més em costa de processar. Em sembla estrany que en lloc de fer servir la paraula castellana restaurante, ho escriguin i ho diguin com en català (restaurant). Se’m fa estrany sentir una frase en castellà amb una paraula catalana enmig en un país de l’Amèrica del Sud.
  35. LA PEGA = EL TRABAJO. Per exemple: “Vamos a la pega!” o bé “Hay que ir a la pega!”

 

Bé, això és tot. Espero que aquest petit diccionari us sigui útil si un dia decidiu viatjar a Xile. Tal com ja us he comentat, el proper article serà sobre cultura xilena. Fins aviat!

CYMRU

0
Publicat el 1 de maig de 2023

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar de Gal·les. De fet, el títol d’aquest article és el nom del País de Gal·les en la seva llengua: el gal·lès. Però què significa aquest nom? Em sembla interessant remarcar la diferència entre el significat del nom en anglès i el significat del nom en gal·lès. En anglès el nom Wales significa ‘estranger, no anglosaxó’, mentre que en gal·lès Cymru significa ‘compatriota’. Interessant, oi? El nom gal·lès Cymru es pronuncia [camri]. Parlant del nom d’aquest país, una cosa que sempre m’ha semblat molt graciosa i que sempre m’ha fet venir ganes de dir-ho als gal·lesos és que els irlandesos, en gaèlic irlandès, l’anomenen Bhreatain Bheag (que literalment vol dir ‘Little Britain‘!!). Sempre he pensat que si els gal·lesos s’assebentessin que els irlandesos anomenen el seu país Little Britain, segurament s’ofendrien. Sobretot ara que els últims anys cada vegada hi ha més persones que se senten gal·lesos i no pas britànics. Així que potser millor no dir-los-ho!

Actualment el gal·lès està experimentant un creixement. Afortunadament, pel que es veu, en els últims trenta anys aquesta llengua ha anat agafant més força. És la llengua més antiga de la illa i una de les més antigues d’Europa. Per desgràcia el seu reconeixement ha arribat fa ben poc. Es va donar oficialitat a aquesta llengua l’any 1967 i fins l’any 1993 no es va començar a veure els cartells en format bilingüe. Posteriorment, l’any 1999 el gal·lès va passar a ser assignatura obligatòria fins als 16 anys i avui dia un quart de les escoles fan totes les matèries en gal·lès. Crec que val la pena esmentar un festival molt important per als gal·lesos: the National Eisteddfod. És un festival que celebra la llengua i la cultura de Cymru. En aquest festival hi ha competicions de música, dansa, arts visuals, literatura i molt més. Se celebra cada any la primera setmana d’agost. Podeu trobar-ne més informació (en anglès) aquí. Si comparem el gal·lès amb el gaèlic irlandès, el gal·lès té molts més parlants habituals: a Irlanda només un 1% de la població l’utilitza l’irlandès habitualment, mentre que a Gal·lès un 20% de la població parla gal·lès de manera habitual. Malgrat haver aconseguit la independència, Irlanda té molts menys parlants habituals que Gal·les.

La llengua gal·lesa és una llengua cèltica. Les llengues cèltiques es subdivideixen en dues subfamílies: Brythonic languages i Gaelic languages. El gal·lès és molt diferent del gaèlic irlandès i del gaèlic escocès perquè el gaèlic irlandès i el gaèlic escocès pertanyen a una de les branques i, en canvi, el gal·lès pertany a l’altra branca. El gaèlic irlandès i el gaèlic escocès són pràcticament idèntics (s’assemblen moltíssim), però el gal·lès és completament diferent. Res a veure! Vegem-ne algunes paraules:

  1. Bore da. Això significa ‘bon dia’ i es pronuncia tal com ho veieu escrit.
  2. Shwmae. Així és com se saluda en gal·lès. Pel que m’han explicat, no seria l’equivalent de Hello. Pel que es veu, no hi ha una paraula que tradueixi l’anglès hello. Shwmae seria més aviat un ‘How are you?’. Es pronuncia [xomai].
  3. Iechyd da! Així és com es brinda en gal·lès. En anglès diuen Cheers!, en gaèl·lic irlandès es diu Sláinte! (literalment ‘salut’) i en gal·lès diuen Iechyd da! (literalment ‘bona salut’). Es pronuncia [yajed da].
  4. Diolch. Així és com es diu ‘gràcies’ en gal·lès. La pronuncia és [diolj].
  5. Croeso. Aquesta paraula vol dir ‘benvingut’ o ‘welcome’ en anglès i es pronuncia [croiso].

Malgrat ser una llengua totalment separada i diferent de les llengües romàniques, té algunes paraules que es van agafar del llatí. Per exemple: castell (‘castell’), ffenestr (‘finestra’), llyfr (‘llibre’), braich (‘braç’), trist (‘trist’), lleidr (‘lladre’), pont (‘pont’), mur (‘mur’). S’assemblen molt al català, oi? Curiós, no?

A Alemanya hi ha molts castells, però Gal·les també en té molts: aproximadament 600 castells! Una altra curiositat de Gal·les és que hi ha més ovelles que persones! Normalment, quan pensem en ovelles pensem en Irlanda, però es veu que a Gal·les també n’hi ha moltes. Pel que fa als esports, l’esport més important i, de fet, l’esport nacional de Gal·les és el rugbi. El detall que més em va sorprendre sobre el rugbi en aquest país és que és l’esport de la classe treballadora. A la resta de països (per exemple Irlanda) on es juga a rugbi és justament el contrari: és vist com a posh sport. Una altra curiosita és que a Cardiff hi ha 800 metres de carrers coberts d’arcades. El motiu és que és una de les ciutats on plou més del Regne Unit. Es van construir fa anys perquè la gent de casa bona de l’època no es mullessin mentre anaven de compres.

Pel que fa al menjar, si voleu tastar alguna cosa típica gal·lesa quan hi aneu de vacances, podeu tastar el cawl (a kind of lamb stew), el rarebit (cheese on toast) o els Welsh cakes (a mix of a pancake and a scone).

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa sobre Gal·les i la llengua d’aquest país. Fins aviat!!!

SAMHAIN

0

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui, com que demà és Samhain a Irlanda, parlaré de la llengua i la cultura irlandeses. Samhain és el festival cèltic que, posteriorment amb l’arribada de l’església catòlica, va acabar convertint-se en Halloween. La paraula Halloween ve de “All Hallows’ Eve”. Hallows vol dir Saints, per tant “All Hallows’ Eve” és literalment ‘la vigília (the evening before) del dia de Tots Sants’. El que passa és que amb el temps i la parla “All Hallows’ Eve” va escurçar-se en “Halloween”. Per Halloween, una cosa típica que es fa és menjar Barmbrack. És un menjar típic irlandès i el nom ve del gaèlic irlandès bairín breac, que en anglès significa literalment ‘spotted loaf’ (en català ‘barra de pa amb taques’). I el nom té tota la lògica del món perquè és una barra de pa de motlle amb panses, que serien “les taques”. (Vegeu la foto de l’article).

Després d’aquesta breu introducció, passaré a centrar-me en la llengua irlandesa. De fet, avui m’agradaria esmentar unes quantes curiositats de la llengua irlandesa. Vegem-les!

1. MESOS

Aprendre els mesos de l’any en una llengua estrangera no és cap cosa excepcional, però l’irlandès té una peculiaritat que no havia vist en les altres cinc llengües que conec. Els mesos de maig, agost i novembre tenen el nom de festivals (festivals cèltics pagans): Bealtaine és el nom del mes de maig però també el del festival que es celebra el dia 1 de maig i que marca l’inici de l’estiu; Lúnasa és el nom del mes d’agost però també el nom del festival que marca l’inici de l’època de la collita; Samhain és el nom del mes de novembre però també és el nom del festival pagà del dia 1 de novembre que marca la fi de l’època de la collita, l’inici de l’hivern i l’inici del nou any; Nollaig és el nom del mes de desembre però també és la paraula que s’utilitza per a dir ‘nadal’, que, com ja sabeu, és el festival que celebrem durant el mes de desembre en molts països. Una altra cosa curiosa és que els mesos de setembre i d’octubre no són simplement la traducció irlandesa de ‘setembre’ i ‘octubre’, sinó que setembre és Meán Fómhair (que literalment vol dir ‘middle of autumn’) i octubre és Deireadh Fómhair (que literalment vol dir ‘end of autumn’).

2. AMBULÀNCIA

Aquesta és una paraula que en irlandès em sembla molt curiosa perquè és totalment diferent de les altres llengües. Les altres cinc llengües utilitzen la mateixa paraula provinent del llatí de manera pràcticament idèntica: ambulància (català), ambulancia (castellà), ambulance (anglès), ambulanza (italià) i ambulance (francès). L’irlandès, en canvi, diu otharcharr (que literalment significa ‘cotxe de malalts’). La veritat és que de les sis llengües, l’irlandès és la llengua que opta per l’opció més lògica, racional i descriptiva. ‘Cotxe de malalts’ és una descripció perfecta d’allò que és una ambulància.

3. NO TÉ VERB TENIR

Per a indicar possessió, en català, tenim el verb tenir; en castellà, tenen el verb tener; en anglès, tenen el verb to have; en italià, tenen el verb avere; i en francès tenen el verb avoir. En canvi, l’irlandès no té un verb equivalent. En irlandès, si volem dir que algú té alguna cosa, no ens queda més remei que fer servir una frase que tingui aquest significat però sense una paraula que sigui el verb tenir. Per exemple, en anglès diríem “I have a book”, però en irlandès direm “Tá leabhar agam” (que literalment és ‘A book is at me’), o “She has a sister” en irlandès seria “Tá deirfiúr aici” (que literalment és ‘A sister is at her’). Tal com podeu veure, l’irlandès, a diferència de les altres cinc llengües, no és una llengua possessiva.

4. NO TÉ SÍ/NO

Una altra cosa que les altres cinc llengües tenen però l’irlandès no té és les paraules i no. Una cosa tan simple, una de les primeres coses que aprèn un principiant en una llengua estrangera, resulta que en irlandès no existeix. Si ets un estudiant de nivell inicial d’irlandès, veuràs que el/la professor/a de seguida et dirà que en irlandès no tenim i no. Llavors, la pregunta és: com contesten els irlandesos que parlen irlandès?? Doncs repetint el verb. L’única manera que tenen de respondre és repetint el verb en forma afirmativa o forma negativa. Per exemple, si algú et pregunta “Do you sing?”, en irlandès respons “Sing/Don’t sing”, o si algú et pregunta “Do you drink coffee?” en irlandès la resposta seria “Drink/Don’t drink”.

5. NÚMEROS, SINGULAR I PLURAL

Una de les coses que més m’ha xocat és aquesta. Els números i aprendre a comptar són dues coses bàsiques que ni tan sols ens qüestionem. De la mateixa manera que no ens qüestionem que 1+1=2, donem per fet que el número 1 s’utilitza amb un substantiu en singular i que la resta de números s’utilitzen amb el substantiu en plural. Doncs sí, però no! En català, castellà, anglès, italià i francès diem el número 1 amb un substantiu singular (un noi, un chico, a guy, un ragazzo, un garçon i els altres números amb el plural (dos nois, dos chicos, two guys, due ragazzi i deux garçons). L’irlandès, però, no. Vol ser especial i únic i, per tant, decideix fer servir sempre el singular (fins i tot quan hi ha més d’un objecte o cosa). Per exemple, l’irlandès diu dhá cúpan tae (‘two cup of tea’) o bé trí leabhar (‘three book‘).

I parlant de números, l’irlandès té tres sets de números, no només un! En català, castellà, anglès, italià i francès, quan t’ensenyen els números, et donen una llista a aprendre i prou. El número 2 es diu X, el número 5 és diu Y… Però en irlandès tens tres paraules que són 2 i tres paraules que són 5, per exemple. Depèn del que comptis. Si no comptes res i, per tant, només esmentes els números, el número 2 és a dó, però si esmentes persones, 2 és beirt, i si parles de coses és dhá.

Pel que fa al tema singular/plural, la majoria de llengües el que fan és afegir una s per fer el plural. És allò “normal”. En italià, en canvi, no afegeixen s per fer el plural! És una cosa molt curiosa i interessant de l’italià: per això en italià no hi ha quasi cap paraula (a part de la preposició per i l’article il) que acabi en consonant! Els plurals es fan amb vocals. Doncs l’irlandès, malgrat que és una llengua d’una família diferent, té això en comú amb l’italià: tant l’italià com l’irlandès tenen plurals acabats amb la lletra i i plurals acabats en altres vocals. Per exemple, en irlandès tenim bus (singular) i busanna (plural), i tenim dalta (‘estudiant’ singular) i daltaí (plural). En italià, per exemple, diem amico (singular) i amici (plural).

 

Això és tot per avui. El proper dia us faré una segona part d’aquest article i esmentaré més coses curioses de l’irlandès, però per avui ja és suficient. Espero que us hagi semblat interessant i curiós. A mi, almenys, m’ho sembla. Gràcies per llegir l’article i fins aviat!!! Bona Castanyada a tots els catalans i catalanes i bon Halloween a la resta!!

 

TÍR GAN TEANGA, TÍR GAN ANAM.

0
Publicat el 19 d'abril de 2022

Bon dia i bona hora!!!

Com esteu? Feia molt de temps que no escrivia res i la veritat és que ho trobava molt a faltar. Avui m’agradaria parlar d’una de les meves coses preferides: els proverbis. La frase que dona títol a l’article d’avui és un proverbi irlandès que significa literalment: “Un país sense llengua és un país sense ànima”. L’he triada com a títol perquè hi estic molt d’acord, com ja sabeu. Com ja sabeu, l’objectiu del meu blog és defensar la llengua catalana i defensar totes les llengües per igual, independentment del nombre de parlants. L’altre dia a classe d’irlandès em van ensenyar uns quants proverbis irlandesos i avui m’agradaria comparar el proverbi irlandès i el corresponent proverbi anglès.

 

1 AITHNÍONN CIARÓG, CIARÓG EILE

Aquest proverbi irlandès vol dir allò que en anglès seria Birds of a feather flock together. Això significa que cadascú tendeix a juntar-se amb gent que té una manera de ser semblant. En català diem Cada ovella amb la seva parella i en castellà diuen Dios los cría y ellos se juntan. Em sembla curiós observar que en irlandès parlen de escarabats i en anglès, en canvi, d’ocells. La veritat és que l’animal de l’expressió anglesa és més bonic, més fi, que el de la irlandesa.

 

2 I NDIAIDH A CHÉILE A THÓGTAR NA CAISLEÁIN

Aquest proverbi seria l’equivalent irlandès del Rome wasn’t built in a day. Això vol dir que les coses importants requereixen temps, no es fan ràpidament en poc temps. En català utilitzem l’expressió Mica en mica s’omple la pica. És interessant observar que en anglès parlen de Roma i en irlandès, d’un castell. Té la seva lògica perquè la societat anglesa va ser colonitzada pels romans, però Irlanda no. Llavors la llengua irlandesa, igual que el país d’Irlanda, no té la influència dels romans que sí que tenen altres països i llengües. Una vegada més es demostra que cada llengua és un reflex de la realitat que viu cada societat. A Irlanda hi ha molts castells, per tant és lògic que la llengua irlandesa parli de castells.

 

3 BRISEANN AN DÚCHAS TRÍ SHÚILE AN CHAIT

L’equivalent anglès d’aquest proverbi és A leopard can’t change its spots. Això vol dir que cadascú és com és i que no es pot canviar la manera de ser de la gent. Tant en anglès com en irlandès es fa servir la metàfora d’un animal, però en anglès és un lleopard i en irlandès és un gat.

 

4 IS FEARR GO MALL NÁ GO BRÁCH

En anglès diem Better late than never. En català diem que Val més tard que mai. Aquest cas no requereix gaire explicació ja que és bastant clar i, a més, la traducció en totes tres llengües és bastant literal.

 

5 IS GLAS IAD NA CNOIC I BHFAD UAINN

Aquest proverbi és un dels meus preferits i el conec en tots els idiomes que parlo perquè l’utilitzo molt. En anglès es diu Grass is always greener on the other side of the fence. L’equivalent italià s’assembla molt al proverbi anglès: L’erba del vicino è sempre più verde. En francès també és molt semblant: L’herbe est toujours plus verte ailleurs. En totes tres llengües (anglès, italià i francès) es parla de gespa. En català, però, no tenim cap expressió que tingui aquest significat i que utilitzi la paraula herba o gespa. En català, simplement diem que Sempre volem el que no tenim. La idea, però, és la mateixa: que volem allò que els altres tenen i el que els altres tenen seria l’herba/gespa. En el cas de l’irlandès, en lloc de parlar de grass es parla de hills, però s’utilitza igualment el color verd en l’expressió, tal com passa en anglès, italià i francès.

 

6 NUAIR A BHÍONN AN CAT AMUIGH BÍONN AN LUCH AG RINCE

A mi aquest proverbi en anglès m’encanta perquè em fa molta gràcia i en irlandès, encara més. En anglès es diu While the cat’s away, the mice will play. En irlandès la traducció és bastant literal però hi ha una petita diferència: en lloc de dir ‘jugar’ (play), en irlandès es diu ‘ballar’ (ag rince): ‘Quan el gat no hi és, els ratolins ballen’. Em sembla interessant i maco perquè és com si fos un “homenatge” a la dansa irlandesa. En català no tenim un proverbi com aquest, però la idea és que quan qui té l’autoritat en un lloc no hi és, els qui hi ha en aquest lloc fan el que volen i allò és campi qui pugui. Un exemple molt clar és la pel·lícula Solo en casa: quan els pares marxen, el nen fa el que vol i allò és un desgavell. La metàfora de l’expressió tant en anglès com en irlandès és molt maca, més que el significat que té, perquè veure uns ratolins ballant o jugant és graciós i maco.

 

7 AR SCÁTH A CHÉILE A MHAIREANN NA DAOINE

En anglès, el proverbi equivalent seria No man is an island. Aquesta dita anglesa i irlandesa ens recorda una realitat que cal tenir present: que tota persona requereix la companyia i el suport dels altres. Exemples extrets del diccionari: Look, I know you’re very proud man, but you need to let other people help you if you’re in trouble. No man is an island, Dan. // It’s when our communities rally around us in times of tragedy that we truly appreciate that no man is an island, entire of itself. // You can’t manage this all by yourself; no man is an island. 

 

8 BÍONN BLAS AR AN MBEAGÁN

L’equivalent anglès és Less is more. En castellà també existeix l’expressió Menos es más. En tots els idiomes significa que a vegades una petita quantitat d’una cosa és més eficaç que una quantitat gran. Seria una idea semblant a dir que més val qualitat que quantitat.

 

9 FILLEANN AN FEALL AR AN BHFEALLAIRE

Aquesta dita és l’equivalent irlandès del proverbi anglès What goes around comes around. En català, nosaltres diem Tal faràs, tal trobaràs. En castellà, en canvi, tenen el proverbi Cada uno recoge lo que siembra.  El significat d’aquest proverbi és que allò que fas, sigui bo o sigui dolent, tard o d’hora t’acabarà tornant.

 

10 TÚS MAITH LEATH NA HOIBRE

Aquest proverbi irlandès en anglès seria A good start is half the work. Aquest proverbi serveix per a motivar-nos quan ens trobem davant d’una tasca que veiem com a impossible. Ens diu que els primers passos ja són un gran què, que els primers passos ben fets ja ens deixa mig solucionat el tema, ja és el 50% de la solució.

 

Bé, espero que us hagi semblat interessant. Això és tot per avui. Fins aviat!!!

10 FALSOS AMICS EN IRLANDÈS

2

Bon dia a tots i totes!!!

Com ja sabeu, estic aprenent gaèlic irlandès i de tant en tant em trobo amb una paraula que em recorda una altra paraula d’una altra llengua però que en realitat no vol dir el mateix. Això és el que s’anomena falsos amics (false friends en anglès). Avui, doncs, us esmentaré uns quants falsos amics que he observat a classe d’irlandès.

 

1 ANOCHT

Oi que aquesta paraula us recorda anoche en castellà? A mi també, però no! Anocht no és anoche en castellà. Anocht, en irlandès, vol dir ‘aquesta nit’. Així, doncs, anoche en castellà vol dir ‘ahir a la nit’ però anocht en irlandès vol dir ‘aquesta nit’. Quin embolic, oi? Em sembla molt curiós que totes dues paraules facin referència a una nit, però que en una llengua sigui la nit del dia en qüestió i en l’altra llengua sigui la nit del dia anterior.

 

2 CARA

Aquí sí que hi ha un bon embolic, ja que és un fals amic en diverses llengües però amb significats diferents! D’una banda, cara en català i castellà vol dir ‘face’ en anglès. D’altra banda, en italià cara és un adjectiu femení (caro/cara) que té diversos significats en anglès: ‘expensive’, ‘beloved’, ‘dear’ (forma de salutació utilitzada en cartes o correus en anglès) i ‘kind’. En irlandès, però, el significat és més semblant al significat italià que no pas al significat català i castellà, però no és exactament igual.

És a dir, la semblança que hi ha entre la paraula irlandesa i la paraula italiana és que ambdues s’utilitzen a l’inici d’una carta: en italià es comença dient “Caro Marco” o “Cara Maria” (que volen dir ‘Dear Marco’ i ‘Dear Maria’ en anglès respectivament) i en irlandès es comença amb “A Dhónail, a chara” (que vol dir ‘Dear Donald’ en anglès).  Tanmateix, en irlandès cara és un substantiu que vol dir ‘friend’ en anglès (mo chara vol dir ‘my friend’), però en italià ‘friend’ seria amico/amica.

 

3 COS

Sí, la paraula cos també existeix en irlandès i s’escriu i es pronuncia exactament igual que en català, però no vol dir exactament el mateix. En català cos vol dir ‘body’ en anglès, però en irlandès cos vol dir ‘leg/foot’ en anglès! Em sembla molt curiós i interessant que la paraula sigui exactament la mateixa, que en totes dues llengües sigui una paraula que fa referència al cos humà però que en una llengua es refereixi al cos en si (català) i que en l’altra llengua es refereixi a una part concreta del cos (irlandès). Curiós, oi?

 

4 FALSA

Com ja sabeu, en català aquest adjectiu s’utilitza per a descriure la personalitat d’algú. Una persona falsa en català i en castellà és una persona que no és sincera (fake en anglès). En irlandès, però, si diem que una persona és falsa, estem dient que és una persona gandula (lazy en anglès).

 

5 GÚNA

Aquesta és una paraula que sempre em confon per culpa de l’italià. Això de parlar diverses llengües a vegades és un bon embolic! Resulta que en italià gonna vol dir ‘faldilla’, però en irlandès gúna vol dir ‘vestit’. El que confon molt és que les dues paraules són molt semblants i que, a més, ambdues llengües es refereixen a una peça de roba però a una peça de roba diferent! Si gúna fos, per exemple, un aliment i gonna, en canvi, una peça de roba, no causaria tanta confusió.

 

6 ÚLL

Què creieu que vol dir? Penseu que vol dir ‘ull’ en català? Doncs no! Úll en irlandès vol dir ‘poma’ en català! Tal com us deia, aquesta paraula no em confon tant perquè els significats de les dues llengües són totalment diferents. En canvi, el cas de gúna/gonna sí que em crea confusió perquè són significats semblants. Tot i que no em confongui, em sembla molt curiós veure que la paraula irlandesa és gairebé igual que la paraula catalana (amb l’única diferència de l’accent), però que el significat és completament diferent.

 

7 TEACH

Si la veiem escrita, la paraula irlandesa teach és idèntica a la paraula anglesa teach, però la pronunciació i el significat són completament diferents. Curiós oi? En anglès, teach vol dir ‘ensenyar’ i es pronuncia [titx]; en irlandès, en canvi, teach vol dir ‘casa’ i es pronuncia [txaj] (amb el so de la j castellana).

 

8 ALBAIN

Quin país creieu que és? Albània, oi? Doncs no! Albain en irlandès vol dir ‘Escòcia’! Com es diu, doncs, Albània en irlandès? Albáin. És a dir: Albain vol dir ‘Escòcia’ i Albáin vol dir ‘Albània’. Com veieu, un simple accent canvia totalment el significat.

 

9 MÁRTA

Oi que us recorda el meu nom? Doncs no, en irlandès Márta és el nom d’un dels mesos de l’any: el mes de ‘març’. Com veieu, un simple accent ho canvia tot.

 

10 ISPÍNÍ

A mi aquesta paraula, cada cop que la veig, em recorda la paraula espinacs, tant en català (espinacs) com en anglès (spinach), però no vol dir això. En irlandès, ispíní vol dir ‘salsitxes’. Com veieu, totes dues paraules (la catalana i la irlandesa) fan referència a aliments, però es refereixen a aliments diferents!

 

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i curiós. Ja sabeu que a mi m’agrada molt comparar les diverses llengües que conec i veure’n les diferències i les semblances. Espero que a vosaltres també us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

 

EVERY DAY IS A SCHOOL DAY

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria escriure un article sobre frases fetes i expressions. Les dites que no es poden traduir literalment d’una llengua a l’altra sempre m’han semblat molt interessants. Per això avui m’agradaria escriure un article sobre aquest tema. Vegem-ne algunes!

 

DON’T SHOOT THE MESSENGER!

Aquesta és una frase que em sembla molt graciosa. S’utilitza en casos en què la persona que comunica la notícia no és la que ha pres la decisió i que, per tant, no se la pot culpar. S’utilitza per a dir que aquesta persona només comunica la notícia, no n’és la responsable. Per exemple: I don’t make the rules – don’t shoot the messenger! En català és molt semblant: No mateu el missatger.

 

BEHIND EVERY JOKE THERE IS A BIT OF TRUTH

Malauradament, en aquest cas en català no hi ha una frase feta equivalent. Hi ha l’expressió La veritat sempre sura, però no seria ben bé el mateix perquè no fa referència al fet de fer broma. En castellà, sí que tenen una expressió equivalent: Entre broma y broma la verdad asoma. No ens enganyem: moltes vegades diem que és broma, però en realitat no ho és, simplement estem dient la veritat amb to de broma perquè l’altra persona no s’ho prengui malament. Aquesta expressió anglesa fa poc que la vaig descobrir i em va fer gràcia veure que l’expressió anglesa s’assembla força a la castellana.

 

EVERY DAY IS A SCHOOL DAY

Aquesta frase significa que cada dia aprenem coses noves. En casetellà, diuen Nunca te acostarás sin saber una cosa más. M’agrada molt la connexió que fan en anglès de relacionar l’escola (lloc on s’aprèn) amb l’aprenentatge de la vida. Com que cada dia aprenem alguna cosa nova, és com si cada dia anéssim a l’escola. Em sembla interessant aquesta lògica i, per tant, m’agrada molt aquesta dita en anglès.

 

PLAY THE FIELD

Aquesta frase és l’equivalent anglès de la nostra anar de flor en flor. Quan una persona no es decideix a estar en parella sinó que un dia està amb algú i al dia següent està amb una altra persona, en aquests casos diem que va de flor en flor. Doncs, en anglès, en aquests casos diem play the field. Per exemple: Becky’s not ready to settle down with one man – she enjoys playing the field too much.

 

STEAL SB’S THUNDER

Aquesta és l’expressió que s’utilitza en anglès per a dir que algú roba el protagonisme a algú altre. Hi ha un episodi de la sèrie Friends que es diu així: The one with Monica’s thunder. En aquest episodi, la Mònica i el Chandler anuncien que es casaran i, per tant, la Mònica està molt contenta. Però llavors resulta que la Mònica enxampa el Ross i la Rachel fent-se un petó i s’enfada perquè li han robat el protagonisme. La Mònica vol que aquell dia sigui el seu dia, vol ser la protagonista del dia. Per tant, quan els veu fent-se un petó s’enfada perquè sap que els altres se n’assabentaran i, per tant, la notícia del dia passarà a ser el fet que el Ross i la Rachel tornen a estar junts. És precisament en aquell moment que ella els diu: I’ve been waiting my whole life to be engaged, and unlike some people I’m only planning on doing this once. So, you know, maybe this is selfish and I’m sorry about it, but I was kinda hoping tonight could just be about that. Now it’s about you and Ross getting back together! You kinda stole my thunder!

 

MONDAY HEAD!

Com tots sabeu, els dilluns són molt durs perquè s’acaba el cap de setmana i és força dur saber que s’ha acabat la diversió i que cal llevar-se d’hora i tornar a la rutina. Com que ens hem passat el cap de setmana descansant, a molta gent ens passa que el dilluns, en algun moment del dia, tenim el cap espès i ens equivoquem o ens oblidem d’alguna cosa. Quan això passa, en anglès diuen: Sorry, Monday head!

 

DON’T HOLD YOUR BREATH

Aquesta expressió seria l’equivalent de Ja pots anar esperant! en català o Espera sentado! en castellà. Ho diem quan volem dir que creiem que una cosa no passarà, per exemple: If you’re waiting for him to apologise, don’t hold your breath. 

 

COUNT YOUR BLESSINGS

En aquest cas, l’equivalent català seria Ja pots donar gràcies! Exemples:

  • You escaped the fire? Well, count your blessings! 
  • You’ll have to take the bus to school today—I have to go to work early. Count your blessings! When I was little, we had to walk three miles—uphill both ways!

10 CURIOSITATS DE L’IRLANDÈS I D’IRLANDA

0
Publicat el 7 de març de 2020

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que he après sobre Irlanda i l’irlandès i que em semblen curioses i interessants. Casualment, aquesta setmana és la Seachtain na Gaeilge (‘setmana de la llengua irlandesa’), així que potser és el moment ideal. He fet una tria i en aquest article n’esmentaré deu. Vegem-les!

1. OTHARCHARR

Aquesta és la paraula irlandesa que vol dir ‘ambulància’. Literalment vol dir ‘cotxe de pacients’ (othar vol dir ‘pacient’ i charr vol dir ‘cotxe’). Em sembla curiós veure que en la resta de llengües que conec utilitzem la paraula ambulància (català ambulància, castellà ambulancia, anglès ambulance, francès ambulance, italià ambulanza) i que en irlandès, en canvi, diuen ‘cotxe de pacients’. De fet, en irlandès té molta més lògica, no trobeu?

2. UISCE BEATHA 

Uisce beatha vol dir ‘whisky’. El que em sembla curiós és que literalment vol dir ‘aigua de la vida’ (uisce vol dir ‘aigua’ i beatha vol dir ‘de vida’). Per tant, sembla com si per als irlandesos el whisky fos tan necessari com l’aigua. La llengua sempre és un reflex de la lògica i de la mentalitat d’un país i això reflecteix la importància del whisky en la cultura irlandesa.

3. PRÁTAÍ 

Les patates en irlandès s’anomenen prátaí. De fet, el nom em va recordar la paraula prat en català i vaig pensar que té molta lògica que es diguin així perquè les patates venen del prat. Què us sembla?

4. LUAS 

A Dublín el tramvia es diu LUAS. Al principi em pensava que era una sigla, però no sabia exactament. Després, però, vaig descobrir que no, que no era una sigla. De fet, és una paraula de la llengua irlandesa i vol dir ‘velocitat’. Quan m’ho van dir, em va semblar força graciós i irònic perquè quan el tramvia passa pel centre de Dublín va molt i molt lent. De fet, pel centre caminar és més ràpid que anar amb el LUAS. Irònic, oi?

5. KRIS KINDLE

A Irlanda l’amic invisible s’anomena Kris Kindle. En altres llocs de parla anglesa (a Amèrica segur i al Regne Unit crec que també) s’anomena secret santa, però a Irlanda en diuen Kris Kindle. Quan ho vaig descobrir, em va semblar curiós i em vaig preguntar per què ho anomenen així. Encara no ho sé, però sembla que ve de l’alemany i vol dir ‘Christ child’.

6. BÁNDEARG 

En irlandès, el color rosa es diu bándearg. Si ho desglossem, bán vol dir ‘blanc’ i dearg vol dir ‘vermell’. I, en el fons, què és el color rosa? Blanc + vermell! Així, doncs, en lloc d’anomenar-lo rosa, té molt sentit anomenar-lo bándearg (blanc-vermell)!

7. AIRGEAD

En irlandès, airgead té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Quan m’ho van dir, em va recordar al francès, perquè en francès passa exactament el mateix. En francès, argent té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Em sembla molt interessant veure que dues llengües de famílies diferents tenen una paraula que té els mateixos dos significats i, a més, la paraula francesa i la paraula irlandesa s’assemblen molt. Podria ser que la paraula irlandesa vingués del llatí, però no ho sé segur.

8. TRÁTHNÓNA

En irlandès, tráthnóna vol dir ‘tarda’ i també ‘vespre’ perquè en irlandès no tenen una paraula per a dir ‘vespre’. De fet, aquesta és una de les diferències entre irlandès i anglès: l’anglès té afternoon i té evening, però l’irlandès només té tráthnóna. Em sembla interessant aquest contrast anglès-irlandès perquè passa exactament el mateix entre el català i el castellà: el català té tarda i té vespre, però el castellà només té tarde.

9. SRÁIDBHAILE

La paraula sráidbhaile vol dir ‘poble’ en irlandès. Si ho desglossem, sráid vol dir ‘street’ i bhaile vol dir ‘town’. Per què? Doncs molt senzill. Resulta que la manera com les ciutats i pobles estan organitzats a Irlanda és diferent que a Catalunya. A Irlanda, els pobles petits són bàsicament un carrer. Per tant, d’aquí ve la paraula irlandesa per a dir ‘poble’: sráidbhaile seria com dir carrer-ciutat, perquè un poble irlandès seria bàsicament una ciutat formada per un sol carrer.

10. PICTIÚRLANN, LEABHARLANN, BIALANN

En irlandès, moltes paraules acaben amb el sufix –lann. Seria com l’anglès land. Per exemple, pictiúrlann (‘cinema’) és literalment ‘the land of pictures’; leabharlann (‘biblioteca’) és literalment ‘the land of books’; bialann (‘restaurant’) és literalment ‘the land of food’; etc. Els noms tenen molta lògica, oi?

Una plaga d’errors!!

6

Bon dia a tothom!! Disculpeu que hagi trigat dues setmanes a publicar, la veritat és que aquest any tinc moltíssima feina i a vegades em costa trobar temps per a trobar material i per a escriure un bon article. Avui m’agradaria dedicar l’article a mostrar-vos i a explicar-vos uns quants dels errors que qualsevol de nosaltres pot veure pel carrer, el que passa és que moltes vegades no ens hi fixem prou. Vegem-los!

 

IMG_5299 (1)

Aquest cartell es troba en un ferrocarril de la Generalitat i, com tots sabeu, ens està dient que hem de cedir aquest espai a pares i mares que duguin un cotxet. Fins aquí cap problema. El problema es troba en la traducció anglesa (preferential reserved), que no té sentit per a un angloparlant. En anglès, tenim dues opcions: Reserved space o bé Give preference to i al costat la imatge del cotxet.

 

 

IMG_3219

El forn de la Mami i Degustació són totalment correctes; el que passa és que si se suposa que estan escrivint en català, llavors no haurien de dir panadería! En català, no tenim panaderies, tenim forns de pa!

 

IMG_3242

En aquest cartell, tenim alguns problemes en les tres llengües.

– En primer lloc, en català no és recomanable utilitzar el possessiu per a objectes inanimats (Prohibit el seu ús excepte cas d’emergència). És a dir, en català es recomana utilitzar els possessius només quan ens referim a persones. Així i tot, fins i tot quan parlem de persones, el possessiu sempre és l’últim recurs; ja que el català és una llengua que no necessita quasi mai els possessius (al contrari de l’anglès, que els utilitza molt sovint). A més, falta un en abans de cas d’emergència. Per tant, en aquest cartell hauria de posar Prohibit utilitzar-lo excepte en cas d’emergència.

– En segon lloc, en castellà, ens faltaria en perquè acabi de sonar natural (paraula que, casualment, també falta a la frase catalana). Així, doncs, en lloc de dir Prohibido su uso salvo caso de emergencia, crec que sonaria més natural dir Prohibido su uso salvo en caso de emergencia. 

– En anglès, la frase Use forbidden except for emergency tampoc no sona natural. En aquest cas, en anglès, tenim diverses opcions: Use forbidden except in case of emergency / Do not use except in case of emergency / Only use in case of emergency. Qualsevol d’aquestes tres últimes opcions seria totalment normal i correcta per a un angloparlant.

 

IMG_5305

Aquesta targeta de presentació no tinc clar en quina llengua està escrita. Si està escrita en català, està malament; si està escrita en castellà, també està malament; i si està en italià, també està malament. La veritat és que em pregunto quina llengua parla la persona que l’ha escrita. Bé, suposo que ho deu haver escrit una persona italiana que no sap ni català ni castellà, però que ho ha volgut escriure en català o castellà. En fi, vegem-ne els errors:

– Suposem que el títol és en català (perquè posa gelatería i no pas heladería). La manera correcta d’escriure-la és L’autèntica gelateria-cafeteria italianano pas La auténtica gelatería caffettería italiana. 

– Si suposem que volien escriure-ho en castellà, haurien d’haver escrit: La auténtica heladería-cafetería italiana. 

– Si fos en italià (que no ho crec, perquè no som a Itàlia), hauria de posar: L’autentica gelateria-caffetteria italiana. 

A més, si mireu la lletra petita, també hi ha uns quants errors. Com que l’adreça l’han escrita en català (PLAÇA REVOLUCIÓ), GRACIA ha de dur accent: GRÀCIA. El mateix passa amb BORNE: com que l’adreça està en català, haurien d’escriure BORN. Finalment, si us fixeu en el paràgraf de la dreta, veureu que posa HELADOS ARTESADOS. Sincerament, jo no sé què són; crec que el que volen dir és HELADOS ARTESANOS. 

En fi, crec que mai no havia vist una targeta de presentació d’un establiment amb tants errors. Amb una targeta de presentació com aquesta no crec que donin gaire bona imatge.

 

IMG_3666

Sí, fa temps en vaig penjar una de semblant, però en aquest cas hi ha dos errors, no només un. Quins són? En primer lloc, en català és incorrecte dir AL en el sentit de ‘quan’; en aquest cas, en català hem de dir EN. Per exemple, En arribar a casa, vaig posar-me a llegir. En segon lloc, en el cas de travessar les vies, hauríem de dir travessar i no pas creuar. Encara que el verb creuar també tingui el significat de ‘travessar’, és preferible utilitzar travessar en el cas de carrers o vies.

 

IMG_4220

Aquest cartell està farcit d’errors! A veure si els trobeu tots! Primerament, cal recordar que, en català, les majúscules també s’accentuen. Així, doncs, hauríem de dir QUÈ ET FALTA I QUÈ ET SOBRA? Després, pel que veig, la persona que ha escrit aquest cartell tenia gana i s’ha menjat la r de la paraula oportunitats. Finalment, cal dir que, en català, no diem venta (castellà), sinó venda.

 

IMG_4223

En aquest cartell, que vaig trobar en una gelateria d’una ciutat que no anomenaré, hi ha un parell d’errors a la traducció anglesa. En primer lloc, en anglès diem to take (something) to (a place); per tant, en aquest cas hauríem de dir It is not allowed to take drinks and icecreams TO the terrace. L’altre error el trobem a l’última frase: Ask to the waiter. A més, en anglès, no utilitzem preposició després del verb ask (‘preguntar’). Així, doncs, hauríem de dir Ask the waiter, no pas Ask to the waiter. 

 

IMG_4363

Aquest cartell és un absolut desastre. Estic segura que ha estat traduït del castellà a la resta de llengües amb Google Translator, i aquí en tenim les conseqüències. Hi ha errors en quasi totes les llengües (l’única que se salva és el castellà, ja que és l’única que no ha estat escrita pel Google Translator).

– En anglès, The next will thank you no sona bé. En aquest cas, hauríem de dir The next person to use it will thank you. 

– En italià, està pràcticament tot malament. En primer lloc, polisci no existeix, es diu pulisci. Després, te ne seranno corati és totalment incorrecte; en italià, es diu te ne saranno grati. 

– En francès, douche no és masculí, és femení. Per tant, haurem de dir LA douche. A més, com que és una ordre, seria millor utilitzar Nettoyez en lloc de Nettoyer; tot i que nettoyer tampoc no és incorrecteFinalment, cal destacar que hi falta el pronom en: vous en remercie.

 

IMG_4961

Com podeu veure, aquest cartell està escrit en basc, castellà, francès i anglès. Evidentment, jo no em ficaré amb la traducció basca perquè és una llengua que desconec.

– Pel que fa al castellà, no està gaire ben escrit. Todo objeto de valor encontrado en las duchas, por favor entregad en recepción sona estrany. Primer de tot, cal dir que hi falta un pronom (en aquest cas lo). Tot i això, no acabaria de sonar perfectament natural. La millor opció seria dir Todo objeto de valor encontrado en las duchas debe ser entregado en recepción.

– En francès, hem de posar el verb trouver en futur (trouverez), perquè no sempre hi ha objectes de valor a les dutxes. A més, cal posar accent a la a de à la reception.

– En anglès, tampoc no acaba de sonar bé. La manera més natural de dir-ho seria: If you find any valuable personal belongings in the showers, please take them to reception.

 

IMG_5104

En aquest cartell només hi ha un error, i bastant obvi, segur que el veieu! Sí, en català no diem conserve, sinó conservi. Tanmateix, com que és un cartell dirigit a un públic general, hauríem d’utilitzar el vós, i no pas el vostè (que és una influència del castellà en aquests casos). Per acabar, cal dir que li falta una coma després de devolució. Així, doncs, la frase quedaria de la següent manera: Per a qualsevol canvi o devolució, conserveu l’embalatge i el tiquet de caixa. 

 

IMG_5119

En aquest cartell, com que posa Put your cigarette ends in ashtrays or bins, deduïm que el que volen expressar a la primera frase és ‘no embruteu la platja’. Don’t go up in smoke no té sentit en aquest cas. L’expressió Go up in smoke existeix, però vol dir ‘cremar-se’ o bé ‘destruir-se’; per exemple, The fire spread quickly and the house went up in smoke in a very short time. En el cas d’aquest cartell de la platja de Barcelona, crec que el que volen dir és ‘manteniu la platja neta i no llenceu les burilles a la sorra’. Per tant, en aquest cas haurien de dir Don’t dirty the beach / Keep the beach clean / Don’t let the beach go up in smoke (en aquest cas utilitzaríem el sentit figurat de go up in smoke; és a dir, ‘destruir-se’).

 

IMG_5121

Bé, aquest cartell no és molt alegre que diguem, però ens serveix per a explicar un error força típic. Molta gent utilitza el verb recolzar per a dir ‘donar suport a algú’. En català, recolzar vol dir ‘descansar el pes d’una cosa o d’una persona sobre un suport’. Així, doncs, utilitzarem el verb recolzar en casos com ara:

No et recolzis a la paret, que l’acabo de pintar! 

En canvi, si volem donar suport a algú, com és el cas d’aquest cartell, haurem de dir:

Suport en moments difícils.

– I un altre exemple seria: Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.

 

IMG_5136

Ja sé que aquesta imatge ha quedat una mica fosca, però hi posa ¡Tasta’l! En català, la normativa de l’IEC ens diu que no hem d’utilitzar signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase, no és propi del català. Així, doncs, en aquest cartell hauria de posar Tasta’l! De fet, l’única llengua que posa signes d’interrogació/exclamació a inici de frase de les cinc llengües que domino és el castellà. El català, l’italià, el francès i l’anglès no fan servir signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase. Per desgràcia, com que els catalans estem molt influenciats pel castellà, acabem fent servir coses pròpies del castellà que no són correctes en català quan parlem/escrivim en català. Però bé, espero que el meu blog us ajudi a no estar tan influenciats pel castellà i a utilitzar un català més genuí, més autèntic. Només així aconseguirem que sobrevisqui!

 

Bé, això és tot per avui. Gràcies per llegir-me. Espero que us hagi estat útil i que us hagi agradat! Fins aviat!!!

 

“Quin embolic! Ja t’ho dic!” (La Trinca)

2
Publicat el 6 de juny de 2015

Benvinguts/des de nou!!

Tal com deia La Trinca, els idiomes són un embolic! Quan en sabem dos o més, sobretot quan sabem tres o més llengües que s’assemblen, moltes vegades tenim la sensació que ja no sabem ni quina llengua parlem i, si no anem amb molt de compte, se’ns barregen. Avui parlaré d’aquest tema precisament i us exposaré paraules que, almenys a mi, m’han creat dubtes o coses que he confós per culpa de la semblança amb una altra llengua. M’agradaria compartir-les amb vosaltres perquè no us passi el que em va passar a mi. Vegem-les!

SUEUR – SOEUR

Aquestes dues paraules franceses s’assemblen moltíssim, però volen dir coses totalment diferents! la sueur és ‘la suor’ i la soeur vol dir ‘la germana’.

PRETENDRE

Aquest verb em va fer tornar boja! Per què? Doncs perquè existeix en català (pretendre), castellà (pretender), francès (prétendre), anglès (pretend) i italià (pretendere); però no vol dir el mateix en totes aquestes llengües! Anem a pams. En català i castellà vol dir ‘algú, perseguir una cosa a la qual creu tenir dret, a la qual aspira’, per exemple Aquell noi pretenia casar-se amb la filla del forner. En francès, en canvi, vol dir ‘afirmar’; per exemple Il prétend l’avoir vu dans la rue. En anglès, vol dir ‘fingir’: He pretends to be rich, but we all know that he isn’t. Finalment, en italià, vol dir el mateix que en català i en castellà (pretendere l’impossibile dai collaboratori), però també té el significat del francès (pretende di essere stato lui l’inventore). Oi que és un embolic?

DÉBILE

Aquesta paraula francesa no vol dir ‘dèbil’, compte! Débile vol dir ‘estúpid’, per exemple cette idée est vraiment débile! Per a dir dèbil (català), cal dir faible.

POURTANT

Aquesta paraula francesa és un fals amic molt típic. Qui no sàpiga francès deu pensar que vol dir ‘per tant’. Doncs no! Error típic i tòpic (que jo també, al principi, vaig cometre). Pourtant vol dir ‘tanmateix’, ‘però’. Per exemple, si volem dir “Té tots els diners que vol. Tanmateix, no en té mai prou”, haurem de dir “Il a tout l’argent qu’il veut. Pourtant, ça ne lui suffit pas.

ENTENDRE

Quan en català diem entendre, volem dir ‘comprendre’. En francès, el verb entendre també existeix, però no vol dir el mateix. Quan els francesos diuen entendre volen dir ‘percebre amb el sentit de l’oïda’. Per a dir entendre (català), en francès cal dir comprendre.

APPRENDRE

El verb aprendre català vol dir ‘adquirir la coneixença d’alguna cosa’. En francès, també vol dir ‘aprendre’, però també pot voler dir ‘ensenyar’. Així, doncs, segons el context haurem de deduir quin d’aquests dos significats té.

MOT – PARAULA

En català, tenim mot i paraula, que volen dir el mateix, però no s’utilitzen amb la mateixa freqüència. Mot s’utilitza molt poc, només en un context d’estudi de la llengua, l’utilitzen sobretot els filòlegs i els traductors. Paraula, és d’ús molt comú, tothom la fa servir.

En francès, en canvi, passa el contrari: mot vol dir ‘paraula’ i, per tant, s’utilitza moltíssim; però parole no vol dir ‘paraula’, s’utilitza per a referir-se a ‘la lletra d’una cançó’.

FERMER – FERMARE

En francès tenim el verb fermer, que vol dir ‘tancar’: Est-ce que je peux fermer la porte? En italià, hi ha un verb molt semblant però que no vol dir el mateix: fermare, que vol dir ‘aturar’. Per exemple, la fermata dell’autobus és ‘la parada del bus’.

S’ENNUYER

A mi aquest verb francès sempre em fa dubtar, perquè mai no recordo si té el mateix significat que annoy (anglès) o que annoiare (italià). Annoy vol dir ‘molestar’ i annoiare significa ‘avorrir’. Doncs en francès ennuyer es veu que té tant el significat de ‘molestar’ com el d”avorrir’ i també el de ‘preocupar’. En canvi, s’ennuyer només vol dir ‘avorrir-se’, com en italià annoiarsi.

SUPERFÍCIE

En català, castellà i italià es diu superfície (català) – superficie (castellà i italià), però en francès i en anglès, amb aquest significat hem de dir surface.

CONTINUAR

Aquest verb existeix en català, castellà, anglès, italià i francès; però s’utilitza de manera diferent quan va seguit d’un verb! Atenció!

– En català, va seguit de gerundi: Hem de continuar treballant.

– En castellà, passa el mateix que en català: Tenemos que continuar/seguir trabajando.

– En italià, hem d’utilitzar continuare + a + infinitiu: Domani continuerò a studiare.

– En anglès, pot anar seguit de gerundi o d’infinitiu, ambdues formes tenen el mateix significat: We should continue to write the composition/We should continue writing the composition.

– En francès, pot anar seguit de la preposició à o de la preposició de: Nous avons commencé à reconstruire la république/Nous avons commencé de reconstruire la république.

 

Bé, us deixo descansar una mica perquè sé que tot plegat és un embolic! Oi que sí? Fins aviat!!!

BOXING DAY?

3

Aquesta és una pregunta que els alumnes em fan cada vegada que els dic que el dia 26 és Boxing Day. Vosaltres sabíeu que es diu així i per quin motiu té aquest nom? Vegem el perquè d’aquest nom i també d’altres paraules!

BOXING DAY

Sabeu quin dia és aquest? No, no és el dia dels combats de boxa. Al Regne Unit, el dia de Sant Esteve s’anomena Boxing Day. Curiosament, a Irlanda no es diu Boxing Day, es diu Saint Stephen’s Day, com en català.  Però què passa en altres llengües? A Espanya, en canvi, el dia de San Esteban no és festiu, no es celebra. En italià, aquest dia és Santo Estefano i sí que és festiu.

I al Regne Unit, per què li diuen Boxing Day? Doncs ve de la paraula box (‘caixa/capsa’). A l’època medieval a Anglaterra, es regalava una capsa als comerciants el dia després de Nadal, ja que era un dia laboral.

BREAKFAST

Si examinem aquesta paraula, ens adonarem que consisteix en break + fast. Què és fast? Fast no només vol dir ‘ràpid’, sinó que també és un verb i un nom. Com a verb, vol dir ‘dejunar’; és a dir, ‘no menjar’. Per tant, la paraula breakfast vol dir ‘interrompre el dejuni’, cosa que té molt de sentit perquè l’esmorzar és precisament això: la interrupció del dejuni nocturn.

Vegem què passa en altres llengües. En català, també tenim una paraula d’aquest tipus: desdejuni. Tot i que en català central s’utilitza més esmorzar, desdejuni és una paraula ben catalana. Si dejunar vol dir ‘no prendre aliments’, el desdejuni és ‘allò que interromp el dejuni’; és a dir, l’esmorzar. Esmorzar, en canvi, ve del llatí vulgar admŏrdium.

En castellà, tenen desayunar. Si ens hi fixem, té el mateix origen: des+ayunar; és a dir, interrompre l’acció de ayunar (‘no menjar’).

En francès, tenim déjeuner (‘dinar’) i petit-déjeuner (‘esmorzar’). Si us hi fixeu, s’assembla al desayunar castellà, però primer vegem si té el mateix origen o no. Jeûner vol dir ‘dejunar’; per tant, sí, el déjeuner és ‘allò que interromp el dejuni’.

En italià, però, és diferent. Dejunar existeix i es diu digiunare, però el desdejuni es diu colazione. Com podeu veure, no s’assembla al nostre desdejuni ni al desayuno ni al francès déjeuner. Tanmateix, sí que existeix el verb desdejunar: sdigiunarsi.

TONGUE-TWISTER

Sabeu què és? Exacte, és un embarbussament! En castellà, li diuen trabalenguas, en italià scioglilingua i en francès allitération. Em sembla curiós perquè cada llengua ho concep d’una manera diferent.

El català, que diu embarbussament, ho entén com una cosa que fa que t’embarbussis; és a dir, que parlis confusament.

El castellà, que diu trabalenguas, pensa que és una cosa que fa que la llengua s’entortolligui.

L’anglès té una idea força semblant a la del castellà, que és una cosa que fa que la llengua es recargoli: tongue + twister.

En francès, però, ho concep d’una altra manera: per a ells és una repetició d’un mateix so. De fet, té molt de sentit que en diguin allitération, perquè un embarbussament és precisament una al·literació; és a dir, la repetició d’un mateix so en diverses paraules consecutives.

Finalment, l’italià, que diu scioglilingua, creu que és una cosa que fa que la llengua es desfaci: scogli (del verb sciogliere, que vol dir ‘desfer’) + lingua (‘llengua’).

Espero que us hagi semblat interessant. BON SANT ESTEVE I BONES FESTES A TOTHOM!!! FINS L’ANY QUE VE!!

Publicat dins de ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwyll-llantysiliogogogoch

5

Benvinguts de nou! No, tranquils, no m’he posat a teclejar a la babalà! El títol de l’article no són lletres escrites a l’atzar, sinó que és el nom d’una ciutat del nord de Gal·les i vol dir ‘Saint Mary’s Church in the hollow of white hazel near a rapid whirlpool and the Church of Saint Tysilio near the red cave’. He escollit aquest títol perquè avui voldria parlar de les llengües celtes. Espero que us sembli interessant.

En primer lloc, us explicaré una mica la història d’aquesta família de llengües. Les llengües celtes, també anomenades Insular Celtic languages, es divideixen en dues subfamílies: Brythonic languages i Gaelic languages.

  • Les Brythonic languages inclouen el bretó, el gal·lès i el cornish (que ja no té parlants nadius, ja que va quasi desaparèixer el s. XIX i ara només s’aprèn a través dels llibres). Aquestes llengües s’anomenen Brythonic perquè ve de la paraula Briton, que vol dir ‘indigenous Briton‘. Aquestes llengües deriven d’una llengua britànica que es parlava a l’Edat del ferro.
  • Les Gaelic languages són el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès i el manx (que ja no té parlants nadius, només gent que l’ha estudiat). Els irlandesos que van emigrar a Escòcia van desenvolupar una nova llengua que va convertir-se en el gaèlic escocès d’avui dia. El mateix va passar amb els irlandesos que van anar a l’illa de Man, que van acabar creant una llengua que ara s’anomena manx.

L’any 600 DC els saxons (que venien d’Alemanya) van invadir Gran Bretanya. Com que venien de l’est, van desplaçar els bretons cap a l’oest de l’illa i, per consegüent, alguns es van quedar a Gal·les i altres van emigrar cap al nord-oest de França (Bretanya) i això va fer que sorgís el bretó.

Després d’aquesta petita introducció a la història de les illes d’Irlanda i Gran Bretanya, m’agradaria comentar algunes curiositats lingüístiques d’aquestes illes:

  • Gal·les va ser part de l’Imperi Romà durant més de 300 anys, i això va fer que la cultura llatina s’escampés pel territori. Tanmateix, a diferència del que va passar a països com el nostre, el llatí no va substituir la llengua de la població, només van agafar-ne algunes paraules. Així, doncs, algunes paraules del gal·lès s’assemblen al català. Per exemple, què creieu que vol dir esglwys? Sí, vol dir ‘església’! I què vol dir cadir? Òbviament vol dir ‘cadira’.
  • Ballymena és una ciutat d’Irlanda del Nord. A Irlanda hi ha moltes ciutats que tenen un nom que comença per bally-: Ballyjamesduff, Ballymoney, Ballybofey, etc. Bally ve del gaèlic irlandès baile, que vol dir ‘ciutat’.
  • A Irlanda i a Escòcia hi ha molts pobles i ciutats que tenen noms començats per kil-; per exemple, Kilmacrennan (Irlanda), Kilmarnock (Escòcia), Killarney (Irlanda), Kildare (Irlanda), Kildalton (Escòcia), Kildonan (Escòcia), etc. Aquest kil– vol dir ‘església’ i tots aquests noms volen dir ‘església de…’; per exemple, Kilmarnock vol dir ‘església de Marnock’ (Marnock ve de Meàrnag en gaèlic).
  • A Gran Bretanya hi ha moltes comarques que acaben en –shire: Yorkshire, Hampshire, Lancashire, Lincolnshire, Oxfordshire, Cambridgeshire, etc. El motiu d’aquesta coincidència és que –shire vol dir ‘comarca’ en anglosaxó. En anglès, però, hi ha una altra paraula que vol dir ‘comarca’: county. County ve del francès que parlaven els normands quan van invadir Gran Bretanya.
  • Hi ha algunes paraules del gaèlic irlandès que també s’assemblen al català. Per exemple, n’hi ha algunes que s’hi assemblen molt: ór vol dir ‘or’ i féasta (pronunciat festa) vol dir ‘festa’, i altres que s’hi assemblen menys: leabhar vol dir ‘llibre’ i scríobh (pronunciat scrif) vol dir ‘escriure’.

Espero que us hagi semblat curiós, fins aviat!

BBC Wales History

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Entrevistada per Vilaweb

2

Hola a tothom! Fa poc, Núria Ventura del diari Vilaweb em va entrevistar per parlar d’Endavant els idiomes. Estic molt contenta d’haver pogut explicar en detall els motius que m’han dut a escriure el blog. Si voleu, podeu llegir l’entrevista; només heu de clicar aquí:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4209374/20140905/marta-garcia-publicitat-plena-derrors-linguistics.html

Espero que us agradi, fins aviat!

QUI SOM? D’ON VENIM? ON ANEM?

8
Publicat el 6 d'agost de 2014

Avui m’agradaria que observéssim uns quants detalls que trobo interessants. Com en articles anteriors, compararé diverses llengües i, després, veurem a quina conclusió podem arribar.

ALGÚ

  • Català: algú; per exemple, Hi ha algú.
  • Castellà: alguien; per exemple, Hay alguien.
  • Italià: qualcuno; per exemple, C‘è qualcuno.
  • Francès: quelqu’un; per exemple, Il y a quelqu’un.
  • Català balear: qualcú

En català tenim el pronom algú, que vol dir ‘alguna persona’. Si observem com es diu en les altres llengües llatines que conec, veurem que el català balear, l’italià i el francès tenen el mateix origen i que, en canvi, el català central i el castellà van per una altra banda. El català algú i el castellà alguien vénen del llatí vulgar aliquis. L’italià qualcuno ve de qualche + uno, que ha format la contracció qualcuno. En català, també existeix qualque (seria com l’italià qualche) i qualcú s’ha originat de la mateixa manera que qualcuno: ajuntant qualque + u.

MATALÀS

  • Català: matalàs
  • Castellà: colchón
  • Italià: materasso
  • Francès: matelas
  • Anglès: mattress

Segons els diccionaris etimològics, el català i l’italià l’han agafat de l’àrab matrah, posteriorment el francès l’ha agafat de l’italià materasso i, finalment, l’anglès l’ha agafat del francès antic materas. El castellà, en canvi, és diferent (he buscat l’etimologia de colchón, però no l’he trobada). Em sembla interessant veure que el castellà és completament diferent de les altres llengües.

FERMARE

Aquí em sembla interessant destacar que fermare en italià vol dir ‘aturar’; per exemple fermati! vol dir ‘atura’t!’. El verb francès fermer, en canvi, vol dir ‘tancar’, no pas ‘aturar’! És molt interessant perquè ambdues llengües provénen del verb llatí firmare (‘afermar’), però hi ha hagut un canvi de significat respecte del mot llatí i cada llengua li ha donat un significat diferent: el català l’ha transformat en firmar (‘signar’), l’italià en fermare (‘aturar’) i el francès en fermer (‘tancar’).

CADIRA

  • Català: cadira
  • Castellà: silla
  • Italià: sedia
  • Francès: chaise
  • Anglès: chair

D’una banda, la paraula castellana silla ve del llatí sella, que és la contracció de sedula. Sedula s’ha format amb el verb sedere (que en italià s’ha conservat exactament igual i que vol dir ‘seure’) + el diminutiu -ula. D’altra banda, la paraula catalana cadira i la paraula francesa chaise vénen del llatí cathedra, que ve del grec kathédra, i la paraula anglesa ve del francès antic chaiere. Em sembla interessant veure que el castellà i l’italià han anat per una banda i el català i que, en canvi, el francès i l’anglès han anat per una altra.

 DUÉRMETE NIÑO, DUÉRMETE YA… 

Recordeu la cançó bressol que us cantava la vostra mare de petits? Duérmete niño, duérmete ya, que si no te duermes el coco vendrá… Doncs resulta que la música d’aquesta cançó coincideix amb la de la cançó de bressol (lullaby) anglesa Rock-a-bye baby! Simplement han posat una lletra diferent! Cliqueu en aquest enllaç i podreu veure el vídeo de la cançó anglesa: rock-a-bye baby

Què us sembla? Curiós, no?

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i aprofito per a desitjar-vos unes bones vacances! Fins aviat!