Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: llengües

10 CURIOSITATS DE L’IRLANDÈS I D’IRLANDA

0
Publicat el 7 de març de 2020

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que he après sobre Irlanda i l’irlandès i que em semblen curioses i interessants. Casualment, aquesta setmana és la Seachtain na Gaeilge (‘setmana de la llengua irlandesa’), així que potser és el moment ideal. He fet una tria i en aquest article n’esmentaré deu. Vegem-les!

1. OTHARCHARR

Aquesta és la paraula irlandesa que vol dir ‘ambulància’. Literalment vol dir ‘cotxe de pacients’ (othar vol dir ‘pacient’ i charr vol dir ‘cotxe’). Em sembla curiós veure que en la resta de llengües que conec utilitzem la paraula ambulància (català ambulància, castellà ambulancia, anglès ambulance, francès ambulance, italià ambulanza) i que en irlandès, en canvi, diuen ‘cotxe de pacients’. De fet, en irlandès té molta més lògica, no trobeu?

2. UISCE BEATHA 

Uisce beatha vol dir ‘whisky’. El que em sembla curiós és que literalment vol dir ‘aigua de la vida’ (uisce vol dir ‘aigua’ i beatha vol dir ‘de vida’). Per tant, sembla com si per als irlandesos el whisky fos tan necessari com l’aigua. La llengua sempre és un reflex de la lògica i de la mentalitat d’un país i això reflecteix la importància del whisky en la cultura irlandesa.

3. PRÁTAÍ 

Les patates en irlandès s’anomenen prátaí. De fet, el nom em va recordar la paraula prat en català i vaig pensar que té molta lògica que es diguin així perquè les patates venen del prat. Què us sembla?

4. LUAS 

A Dublín el tramvia es diu LUAS. Al principi em pensava que era una sigla, però no sabia exactament. Després, però, vaig descobrir que no, que no era una sigla. De fet, és una paraula de la llengua irlandesa i vol dir ‘velocitat’. Quan m’ho van dir, em va semblar força graciós i irònic perquè quan el tramvia passa pel centre de Dublín va molt i molt lent. De fet, pel centre caminar és més ràpid que anar amb el LUAS. Irònic, oi?

5. KRIS KINDLE

A Irlanda l’amic invisible s’anomena Kris Kindle. En altres llocs de parla anglesa (a Amèrica segur i al Regne Unit crec que també) s’anomena secret santa, però a Irlanda en diuen Kris Kindle. Quan ho vaig descobrir, em va semblar curiós i em vaig preguntar per què ho anomenen així. Encara no ho sé, però sembla que ve de l’alemany i vol dir ‘Christ child’.

6. BÁNDEARG 

En irlandès, el color rosa es diu bándearg. Si ho desglossem, bán vol dir ‘blanc’ i dearg vol dir ‘vermell’. I, en el fons, què és el color rosa? Blanc + vermell! Així, doncs, en lloc d’anomenar-lo rosa, té molt sentit anomenar-lo bándearg (blanc-vermell)!

7. AIRGEAD

En irlandès, airgead té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Quan m’ho van dir, em va recordar al francès, perquè en francès passa exactament el mateix. En francès, argent té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Em sembla molt interessant veure que dues llengües de famílies diferents tenen una paraula que té els mateixos dos significats i, a més, la paraula francesa i la paraula irlandesa s’assemblen molt. Podria ser que la paraula irlandesa vingués del llatí, però no ho sé segur.

8. TRÁTHNÓNA

En irlandès, tráthnóna vol dir ‘tarda’ i també ‘vespre’ perquè en irlandès no tenen una paraula per a dir ‘vespre’. De fet, aquesta és una de les diferències entre irlandès i anglès: l’anglès té afternoon i té evening, però l’irlandès només té tráthnóna. Em sembla interessant aquest contrast anglès-irlandès perquè passa exactament el mateix entre el català i el castellà: el català té tarda i té vespre, però el castellà només té tarde.

9. SRÁIDBHAILE

La paraula sráidbhaile vol dir ‘poble’ en irlandès. Si ho desglossem, sráid vol dir ‘street’ i bhaile vol dir ‘town’. Per què? Doncs molt senzill. Resulta que la manera com les ciutats i pobles estan organitzats a Irlanda és diferent que a Catalunya. A Irlanda, els pobles petits són bàsicament un carrer. Per tant, d’aquí ve la paraula irlandesa per a dir ‘poble’: sráidbhaile seria com dir carrer-ciutat, perquè un poble irlandès seria bàsicament una ciutat formada per un sol carrer.

10. PICTIÚRLANN, LEABHARLANN, BIALANN

En irlandès, moltes paraules acaben amb el sufix –lann. Seria com l’anglès land. Per exemple, pictiúrlann (‘cinema’) és literalment ‘the land of pictures’; leabharlann (‘biblioteca’) és literalment ‘the land of books’; bialann (‘restaurant’) és literalment ‘the land of food’; etc. Els noms tenen molta lògica, oi?

Una plaga d’errors!!

6

Bon dia a tothom!! Disculpeu que hagi trigat dues setmanes a publicar, la veritat és que aquest any tinc moltíssima feina i a vegades em costa trobar temps per a trobar material i per a escriure un bon article. Avui m’agradaria dedicar l’article a mostrar-vos i a explicar-vos uns quants dels errors que qualsevol de nosaltres pot veure pel carrer, el que passa és que moltes vegades no ens hi fixem prou. Vegem-los!

 

IMG_5299 (1)

Aquest cartell es troba en un ferrocarril de la Generalitat i, com tots sabeu, ens està dient que hem de cedir aquest espai a pares i mares que duguin un cotxet. Fins aquí cap problema. El problema es troba en la traducció anglesa (preferential reserved), que no té sentit per a un angloparlant. En anglès, tenim dues opcions: Reserved space o bé Give preference to i al costat la imatge del cotxet.

 

 

IMG_3219

El forn de la Mami i Degustació són totalment correctes; el que passa és que si se suposa que estan escrivint en català, llavors no haurien de dir panadería! En català, no tenim panaderies, tenim forns de pa!

 

IMG_3242

En aquest cartell, tenim alguns problemes en les tres llengües.

– En primer lloc, en català no és recomanable utilitzar el possessiu per a objectes inanimats (Prohibit el seu ús excepte cas d’emergència). És a dir, en català es recomana utilitzar els possessius només quan ens referim a persones. Així i tot, fins i tot quan parlem de persones, el possessiu sempre és l’últim recurs; ja que el català és una llengua que no necessita quasi mai els possessius (al contrari de l’anglès, que els utilitza molt sovint). A més, falta un en abans de cas d’emergència. Per tant, en aquest cartell hauria de posar Prohibit utilitzar-lo excepte en cas d’emergència.

– En segon lloc, en castellà, ens faltaria en perquè acabi de sonar natural (paraula que, casualment, també falta a la frase catalana). Així, doncs, en lloc de dir Prohibido su uso salvo caso de emergencia, crec que sonaria més natural dir Prohibido su uso salvo en caso de emergencia. 

– En anglès, la frase Use forbidden except for emergency tampoc no sona natural. En aquest cas, en anglès, tenim diverses opcions: Use forbidden except in case of emergency / Do not use except in case of emergency / Only use in case of emergency. Qualsevol d’aquestes tres últimes opcions seria totalment normal i correcta per a un angloparlant.

 

IMG_5305

Aquesta targeta de presentació no tinc clar en quina llengua està escrita. Si està escrita en català, està malament; si està escrita en castellà, també està malament; i si està en italià, també està malament. La veritat és que em pregunto quina llengua parla la persona que l’ha escrita. Bé, suposo que ho deu haver escrit una persona italiana que no sap ni català ni castellà, però que ho ha volgut escriure en català o castellà. En fi, vegem-ne els errors:

– Suposem que el títol és en català (perquè posa gelatería i no pas heladería). La manera correcta d’escriure-la és L’autèntica gelateria-cafeteria italianano pas La auténtica gelatería caffettería italiana. 

– Si suposem que volien escriure-ho en castellà, haurien d’haver escrit: La auténtica heladería-cafetería italiana. 

– Si fos en italià (que no ho crec, perquè no som a Itàlia), hauria de posar: L’autentica gelateria-caffetteria italiana. 

A més, si mireu la lletra petita, també hi ha uns quants errors. Com que l’adreça l’han escrita en català (PLAÇA REVOLUCIÓ), GRACIA ha de dur accent: GRÀCIA. El mateix passa amb BORNE: com que l’adreça està en català, haurien d’escriure BORN. Finalment, si us fixeu en el paràgraf de la dreta, veureu que posa HELADOS ARTESADOS. Sincerament, jo no sé què són; crec que el que volen dir és HELADOS ARTESANOS. 

En fi, crec que mai no havia vist una targeta de presentació d’un establiment amb tants errors. Amb una targeta de presentació com aquesta no crec que donin gaire bona imatge.

 

IMG_3666

Sí, fa temps en vaig penjar una de semblant, però en aquest cas hi ha dos errors, no només un. Quins són? En primer lloc, en català és incorrecte dir AL en el sentit de ‘quan’; en aquest cas, en català hem de dir EN. Per exemple, En arribar a casa, vaig posar-me a llegir. En segon lloc, en el cas de travessar les vies, hauríem de dir travessar i no pas creuar. Encara que el verb creuar també tingui el significat de ‘travessar’, és preferible utilitzar travessar en el cas de carrers o vies.

 

IMG_4220

Aquest cartell està farcit d’errors! A veure si els trobeu tots! Primerament, cal recordar que, en català, les majúscules també s’accentuen. Així, doncs, hauríem de dir QUÈ ET FALTA I QUÈ ET SOBRA? Després, pel que veig, la persona que ha escrit aquest cartell tenia gana i s’ha menjat la r de la paraula oportunitats. Finalment, cal dir que, en català, no diem venta (castellà), sinó venda.

 

IMG_4223

En aquest cartell, que vaig trobar en una gelateria d’una ciutat que no anomenaré, hi ha un parell d’errors a la traducció anglesa. En primer lloc, en anglès diem to take (something) to (a place); per tant, en aquest cas hauríem de dir It is not allowed to take drinks and icecreams TO the terrace. L’altre error el trobem a l’última frase: Ask to the waiter. A més, en anglès, no utilitzem preposició després del verb ask (‘preguntar’). Així, doncs, hauríem de dir Ask the waiter, no pas Ask to the waiter. 

 

IMG_4363

Aquest cartell és un absolut desastre. Estic segura que ha estat traduït del castellà a la resta de llengües amb Google Translator, i aquí en tenim les conseqüències. Hi ha errors en quasi totes les llengües (l’única que se salva és el castellà, ja que és l’única que no ha estat escrita pel Google Translator).

– En anglès, The next will thank you no sona bé. En aquest cas, hauríem de dir The next person to use it will thank you. 

– En italià, està pràcticament tot malament. En primer lloc, polisci no existeix, es diu pulisci. Després, te ne seranno corati és totalment incorrecte; en italià, es diu te ne saranno grati. 

– En francès, douche no és masculí, és femení. Per tant, haurem de dir LA douche. A més, com que és una ordre, seria millor utilitzar Nettoyez en lloc de Nettoyer; tot i que nettoyer tampoc no és incorrecteFinalment, cal destacar que hi falta el pronom en: vous en remercie.

 

IMG_4961

Com podeu veure, aquest cartell està escrit en basc, castellà, francès i anglès. Evidentment, jo no em ficaré amb la traducció basca perquè és una llengua que desconec.

– Pel que fa al castellà, no està gaire ben escrit. Todo objeto de valor encontrado en las duchas, por favor entregad en recepción sona estrany. Primer de tot, cal dir que hi falta un pronom (en aquest cas lo). Tot i això, no acabaria de sonar perfectament natural. La millor opció seria dir Todo objeto de valor encontrado en las duchas debe ser entregado en recepción.

– En francès, hem de posar el verb trouver en futur (trouverez), perquè no sempre hi ha objectes de valor a les dutxes. A més, cal posar accent a la a de à la reception.

– En anglès, tampoc no acaba de sonar bé. La manera més natural de dir-ho seria: If you find any valuable personal belongings in the showers, please take them to reception.

 

IMG_5104

En aquest cartell només hi ha un error, i bastant obvi, segur que el veieu! Sí, en català no diem conserve, sinó conservi. Tanmateix, com que és un cartell dirigit a un públic general, hauríem d’utilitzar el vós, i no pas el vostè (que és una influència del castellà en aquests casos). Per acabar, cal dir que li falta una coma després de devolució. Així, doncs, la frase quedaria de la següent manera: Per a qualsevol canvi o devolució, conserveu l’embalatge i el tiquet de caixa. 

 

IMG_5119

En aquest cartell, com que posa Put your cigarette ends in ashtrays or bins, deduïm que el que volen expressar a la primera frase és ‘no embruteu la platja’. Don’t go up in smoke no té sentit en aquest cas. L’expressió Go up in smoke existeix, però vol dir ‘cremar-se’ o bé ‘destruir-se’; per exemple, The fire spread quickly and the house went up in smoke in a very short time. En el cas d’aquest cartell de la platja de Barcelona, crec que el que volen dir és ‘manteniu la platja neta i no llenceu les burilles a la sorra’. Per tant, en aquest cas haurien de dir Don’t dirty the beach / Keep the beach clean / Don’t let the beach go up in smoke (en aquest cas utilitzaríem el sentit figurat de go up in smoke; és a dir, ‘destruir-se’).

 

IMG_5121

Bé, aquest cartell no és molt alegre que diguem, però ens serveix per a explicar un error força típic. Molta gent utilitza el verb recolzar per a dir ‘donar suport a algú’. En català, recolzar vol dir ‘descansar el pes d’una cosa o d’una persona sobre un suport’. Així, doncs, utilitzarem el verb recolzar en casos com ara:

No et recolzis a la paret, que l’acabo de pintar! 

En canvi, si volem donar suport a algú, com és el cas d’aquest cartell, haurem de dir:

Suport en moments difícils.

– I un altre exemple seria: Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.

 

IMG_5136

Ja sé que aquesta imatge ha quedat una mica fosca, però hi posa ¡Tasta’l! En català, la normativa de l’IEC ens diu que no hem d’utilitzar signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase, no és propi del català. Així, doncs, en aquest cartell hauria de posar Tasta’l! De fet, l’única llengua que posa signes d’interrogació/exclamació a inici de frase de les cinc llengües que domino és el castellà. El català, l’italià, el francès i l’anglès no fan servir signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase. Per desgràcia, com que els catalans estem molt influenciats pel castellà, acabem fent servir coses pròpies del castellà que no són correctes en català quan parlem/escrivim en català. Però bé, espero que el meu blog us ajudi a no estar tan influenciats pel castellà i a utilitzar un català més genuí, més autèntic. Només així aconseguirem que sobrevisqui!

 

Bé, això és tot per avui. Gràcies per llegir-me. Espero que us hagi estat útil i que us hagi agradat! Fins aviat!!!

 

“Quin embolic! Ja t’ho dic!” (La Trinca)

2
Publicat el 6 de juny de 2015

Benvinguts/des de nou!!

Tal com deia La Trinca, els idiomes són un embolic! Quan en sabem dos o més, sobretot quan sabem tres o més llengües que s’assemblen, moltes vegades tenim la sensació que ja no sabem ni quina llengua parlem i, si no anem amb molt de compte, se’ns barregen. Avui parlaré d’aquest tema precisament i us exposaré paraules que, almenys a mi, m’han creat dubtes o coses que he confós per culpa de la semblança amb una altra llengua. M’agradaria compartir-les amb vosaltres perquè no us passi el que em va passar a mi. Vegem-les!

SUEUR – SOEUR

Aquestes dues paraules franceses s’assemblen moltíssim, però volen dir coses totalment diferents! la sueur és ‘la suor’ i la soeur vol dir ‘la germana’.

PRETENDRE

Aquest verb em va fer tornar boja! Per què? Doncs perquè existeix en català (pretendre), castellà (pretender), francès (prétendre), anglès (pretend) i italià (pretendere); però no vol dir el mateix en totes aquestes llengües! Anem a pams. En català i castellà vol dir ‘algú, perseguir una cosa a la qual creu tenir dret, a la qual aspira’, per exemple Aquell noi pretenia casar-se amb la filla del forner. En francès, en canvi, vol dir ‘afirmar’; per exemple Il prétend l’avoir vu dans la rue. En anglès, vol dir ‘fingir’: He pretends to be rich, but we all know that he isn’t. Finalment, en italià, vol dir el mateix que en català i en castellà (pretendere l’impossibile dai collaboratori), però també té el significat del francès (pretende di essere stato lui l’inventore). Oi que és un embolic?

DÉBILE

Aquesta paraula francesa no vol dir ‘dèbil’, compte! Débile vol dir ‘estúpid’, per exemple cette idée est vraiment débile! Per a dir dèbil (català), cal dir faible.

POURTANT

Aquesta paraula francesa és un fals amic molt típic. Qui no sàpiga francès deu pensar que vol dir ‘per tant’. Doncs no! Error típic i tòpic (que jo també, al principi, vaig cometre). Pourtant vol dir ‘tanmateix’, ‘però’. Per exemple, si volem dir “Té tots els diners que vol. Tanmateix, no en té mai prou”, haurem de dir “Il a tout l’argent qu’il veut. Pourtant, ça ne lui suffit pas.

ENTENDRE

Quan en català diem entendre, volem dir ‘comprendre’. En francès, el verb entendre també existeix, però no vol dir el mateix. Quan els francesos diuen entendre volen dir ‘percebre amb el sentit de l’oïda’. Per a dir entendre (català), en francès cal dir comprendre.

APPRENDRE

El verb aprendre català vol dir ‘adquirir la coneixença d’alguna cosa’. En francès, també vol dir ‘aprendre’, però també pot voler dir ‘ensenyar’. Així, doncs, segons el context haurem de deduir quin d’aquests dos significats té.

MOT – PARAULA

En català, tenim mot i paraula, que volen dir el mateix, però no s’utilitzen amb la mateixa freqüència. Mot s’utilitza molt poc, només en un context d’estudi de la llengua, l’utilitzen sobretot els filòlegs i els traductors. Paraula, és d’ús molt comú, tothom la fa servir.

En francès, en canvi, passa el contrari: mot vol dir ‘paraula’ i, per tant, s’utilitza moltíssim; però parole no vol dir ‘paraula’, s’utilitza per a referir-se a ‘la lletra d’una cançó’.

FERMER – FERMARE

En francès tenim el verb fermer, que vol dir ‘tancar’: Est-ce que je peux fermer la porte? En italià, hi ha un verb molt semblant però que no vol dir el mateix: fermare, que vol dir ‘aturar’. Per exemple, la fermata dell’autobus és ‘la parada del bus’.

S’ENNUYER

A mi aquest verb francès sempre em fa dubtar, perquè mai no recordo si té el mateix significat que annoy (anglès) o que annoiare (italià). Annoy vol dir ‘molestar’ i annoiare significa ‘avorrir’. Doncs en francès ennuyer es veu que té tant el significat de ‘molestar’ com el d”avorrir’ i també el de ‘preocupar’. En canvi, s’ennuyer només vol dir ‘avorrir-se’, com en italià annoiarsi.

SUPERFÍCIE

En català, castellà i italià es diu superfície (català) – superficie (castellà i italià), però en francès i en anglès, amb aquest significat hem de dir surface.

CONTINUAR

Aquest verb existeix en català, castellà, anglès, italià i francès; però s’utilitza de manera diferent quan va seguit d’un verb! Atenció!

– En català, va seguit de gerundi: Hem de continuar treballant.

– En castellà, passa el mateix que en català: Tenemos que continuar/seguir trabajando.

– En italià, hem d’utilitzar continuare + a + infinitiu: Domani continuerò a studiare.

– En anglès, pot anar seguit de gerundi o d’infinitiu, ambdues formes tenen el mateix significat: We should continue to write the composition/We should continue writing the composition.

– En francès, pot anar seguit de la preposició à o de la preposició de: Nous avons commencé à reconstruire la république/Nous avons commencé de reconstruire la république.

 

Bé, us deixo descansar una mica perquè sé que tot plegat és un embolic! Oi que sí? Fins aviat!!!

BOXING DAY?

3

Aquesta és una pregunta que els alumnes em fan cada vegada que els dic que el dia 26 és Boxing Day. Vosaltres sabíeu que es diu així i per quin motiu té aquest nom? Vegem el perquè d’aquest nom i també d’altres paraules!

BOXING DAY

Sabeu quin dia és aquest? No, no és el dia dels combats de boxa. Al Regne Unit, el dia de Sant Esteve s’anomena Boxing Day. Curiosament, a Irlanda no es diu Boxing Day, es diu Saint Stephen’s Day, com en català.  Però què passa en altres llengües? A Espanya, en canvi, el dia de San Esteban no és festiu, no es celebra. En italià, aquest dia és Santo Estefano i sí que és festiu.

I al Regne Unit, per què li diuen Boxing Day? Doncs ve de la paraula box (‘caixa/capsa’). A l’època medieval a Anglaterra, es regalava una capsa als comerciants el dia després de Nadal, ja que era un dia laboral.

BREAKFAST

Si examinem aquesta paraula, ens adonarem que consisteix en break + fast. Què és fast? Fast no només vol dir ‘ràpid’, sinó que també és un verb i un nom. Com a verb, vol dir ‘dejunar’; és a dir, ‘no menjar’. Per tant, la paraula breakfast vol dir ‘interrompre el dejuni’, cosa que té molt de sentit perquè l’esmorzar és precisament això: la interrupció del dejuni nocturn.

Vegem què passa en altres llengües. En català, també tenim una paraula d’aquest tipus: desdejuni. Tot i que en català central s’utilitza més esmorzar, desdejuni és una paraula ben catalana. Si dejunar vol dir ‘no prendre aliments’, el desdejuni és ‘allò que interromp el dejuni’; és a dir, l’esmorzar. Esmorzar, en canvi, ve del llatí vulgar admŏrdium.

En castellà, tenen desayunar. Si ens hi fixem, té el mateix origen: des+ayunar; és a dir, interrompre l’acció de ayunar (‘no menjar’).

En francès, tenim déjeuner (‘dinar’) i petit-déjeuner (‘esmorzar’). Si us hi fixeu, s’assembla al desayunar castellà, però primer vegem si té el mateix origen o no. Jeûner vol dir ‘dejunar’; per tant, sí, el déjeuner és ‘allò que interromp el dejuni’.

En italià, però, és diferent. Dejunar existeix i es diu digiunare, però el desdejuni es diu colazione. Com podeu veure, no s’assembla al nostre desdejuni ni al desayuno ni al francès déjeuner. Tanmateix, sí que existeix el verb desdejunar: sdigiunarsi.

TONGUE-TWISTER

Sabeu què és? Exacte, és un embarbussament! En castellà, li diuen trabalenguas, en italià scioglilingua i en francès allitération. Em sembla curiós perquè cada llengua ho concep d’una manera diferent.

El català, que diu embarbussament, ho entén com una cosa que fa que t’embarbussis; és a dir, que parlis confusament.

El castellà, que diu trabalenguas, pensa que és una cosa que fa que la llengua s’entortolligui.

L’anglès té una idea força semblant a la del castellà, que és una cosa que fa que la llengua es recargoli: tongue + twister.

En francès, però, ho concep d’una altra manera: per a ells és una repetició d’un mateix so. De fet, té molt de sentit que en diguin allitération, perquè un embarbussament és precisament una al·literació; és a dir, la repetició d’un mateix so en diverses paraules consecutives.

Finalment, l’italià, que diu scioglilingua, creu que és una cosa que fa que la llengua es desfaci: scogli (del verb sciogliere, que vol dir ‘desfer’) + lingua (‘llengua’).

Espero que us hagi semblat interessant. BON SANT ESTEVE I BONES FESTES A TOTHOM!!! FINS L’ANY QUE VE!!

Publicat dins de ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwyll-llantysiliogogogoch

5

Benvinguts de nou! No, tranquils, no m’he posat a teclejar a la babalà! El títol de l’article no són lletres escrites a l’atzar, sinó que és el nom d’una ciutat del nord de Gal·les i vol dir ‘Saint Mary’s Church in the hollow of white hazel near a rapid whirlpool and the Church of Saint Tysilio near the red cave’. He escollit aquest títol perquè avui voldria parlar de les llengües celtes. Espero que us sembli interessant.

En primer lloc, us explicaré una mica la història d’aquesta família de llengües. Les llengües celtes, també anomenades Insular Celtic languages, es divideixen en dues subfamílies: Brythonic languages i Gaelic languages.

  • Les Brythonic languages inclouen el bretó, el gal·lès i el cornish (que ja no té parlants nadius, ja que va quasi desaparèixer el s. XIX i ara només s’aprèn a través dels llibres). Aquestes llengües s’anomenen Brythonic perquè ve de la paraula Briton, que vol dir ‘indigenous Briton‘. Aquestes llengües deriven d’una llengua britànica que es parlava a l’Edat del ferro.
  • Les Gaelic languages són el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès i el manx (que ja no té parlants nadius, només gent que l’ha estudiat). Els irlandesos que van emigrar a Escòcia van desenvolupar una nova llengua que va convertir-se en el gaèlic escocès d’avui dia. El mateix va passar amb els irlandesos que van anar a l’illa de Man, que van acabar creant una llengua que ara s’anomena manx.

L’any 600 DC els saxons (que venien d’Alemanya) van invadir Gran Bretanya. Com que venien de l’est, van desplaçar els bretons cap a l’oest de l’illa i, per consegüent, alguns es van quedar a Gal·les i altres van emigrar cap al nord-oest de França (Bretanya) i això va fer que sorgís el bretó.

Després d’aquesta petita introducció a la història de les illes d’Irlanda i Gran Bretanya, m’agradaria comentar algunes curiositats lingüístiques d’aquestes illes:

  • Gal·les va ser part de l’Imperi Romà durant més de 300 anys, i això va fer que la cultura llatina s’escampés pel territori. Tanmateix, a diferència del que va passar a països com el nostre, el llatí no va substituir la llengua de la població, només van agafar-ne algunes paraules. Així, doncs, algunes paraules del gal·lès s’assemblen al català. Per exemple, què creieu que vol dir esglwys? Sí, vol dir ‘església’! I què vol dir cadir? Òbviament vol dir ‘cadira’.
  • Ballymena és una ciutat d’Irlanda del Nord. A Irlanda hi ha moltes ciutats que tenen un nom que comença per bally-: Ballyjamesduff, Ballymoney, Ballybofey, etc. Bally ve del gaèlic irlandès baile, que vol dir ‘ciutat’.
  • A Irlanda i a Escòcia hi ha molts pobles i ciutats que tenen noms començats per kil-; per exemple, Kilmacrennan (Irlanda), Kilmarnock (Escòcia), Killarney (Irlanda), Kildare (Irlanda), Kildalton (Escòcia), Kildonan (Escòcia), etc. Aquest kil– vol dir ‘església’ i tots aquests noms volen dir ‘església de…’; per exemple, Kilmarnock vol dir ‘església de Marnock’ (Marnock ve de Meàrnag en gaèlic).
  • A Gran Bretanya hi ha moltes comarques que acaben en –shire: Yorkshire, Hampshire, Lancashire, Lincolnshire, Oxfordshire, Cambridgeshire, etc. El motiu d’aquesta coincidència és que –shire vol dir ‘comarca’ en anglosaxó. En anglès, però, hi ha una altra paraula que vol dir ‘comarca’: county. County ve del francès que parlaven els normands quan van invadir Gran Bretanya.
  • Hi ha algunes paraules del gaèlic irlandès que també s’assemblen al català. Per exemple, n’hi ha algunes que s’hi assemblen molt: ór vol dir ‘or’ i féasta (pronunciat festa) vol dir ‘festa’, i altres que s’hi assemblen menys: leabhar vol dir ‘llibre’ i scríobh (pronunciat scrif) vol dir ‘escriure’.

Espero que us hagi semblat curiós, fins aviat!

BBC Wales History

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Entrevistada per Vilaweb

2

Hola a tothom! Fa poc, Núria Ventura del diari Vilaweb em va entrevistar per parlar d’Endavant els idiomes. Estic molt contenta d’haver pogut explicar en detall els motius que m’han dut a escriure el blog. Si voleu, podeu llegir l’entrevista; només heu de clicar aquí:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4209374/20140905/marta-garcia-publicitat-plena-derrors-linguistics.html

Espero que us agradi, fins aviat!

QUI SOM? D’ON VENIM? ON ANEM?

8
Publicat el 6 d'agost de 2014

Avui m’agradaria que observéssim uns quants detalls que trobo interessants. Com en articles anteriors, compararé diverses llengües i, després, veurem a quina conclusió podem arribar.

ALGÚ

  • Català: algú; per exemple, Hi ha algú.
  • Castellà: alguien; per exemple, Hay alguien.
  • Italià: qualcuno; per exemple, C‘è qualcuno.
  • Francès: quelqu’un; per exemple, Il y a quelqu’un.
  • Català balear: qualcú

En català tenim el pronom algú, que vol dir ‘alguna persona’. Si observem com es diu en les altres llengües llatines que conec, veurem que el català balear, l’italià i el francès tenen el mateix origen i que, en canvi, el català central i el castellà van per una altra banda. El català algú i el castellà alguien vénen del llatí vulgar aliquis. L’italià qualcuno ve de qualche + uno, que ha format la contracció qualcuno. En català, també existeix qualque (seria com l’italià qualche) i qualcú s’ha originat de la mateixa manera que qualcuno: ajuntant qualque + u.

MATALÀS

  • Català: matalàs
  • Castellà: colchón
  • Italià: materasso
  • Francès: matelas
  • Anglès: mattress

Segons els diccionaris etimològics, el català i l’italià l’han agafat de l’àrab matrah, posteriorment el francès l’ha agafat de l’italià materasso i, finalment, l’anglès l’ha agafat del francès antic materas. El castellà, en canvi, és diferent (he buscat l’etimologia de colchón, però no l’he trobada). Em sembla interessant veure que el castellà és completament diferent de les altres llengües.

FERMARE

Aquí em sembla interessant destacar que fermare en italià vol dir ‘aturar’; per exemple fermati! vol dir ‘atura’t!’. El verb francès fermer, en canvi, vol dir ‘tancar’, no pas ‘aturar’! És molt interessant perquè ambdues llengües provénen del verb llatí firmare (‘afermar’), però hi ha hagut un canvi de significat respecte del mot llatí i cada llengua li ha donat un significat diferent: el català l’ha transformat en firmar (‘signar’), l’italià en fermare (‘aturar’) i el francès en fermer (‘tancar’).

CADIRA

  • Català: cadira
  • Castellà: silla
  • Italià: sedia
  • Francès: chaise
  • Anglès: chair

D’una banda, la paraula castellana silla ve del llatí sella, que és la contracció de sedula. Sedula s’ha format amb el verb sedere (que en italià s’ha conservat exactament igual i que vol dir ‘seure’) + el diminutiu -ula. D’altra banda, la paraula catalana cadira i la paraula francesa chaise vénen del llatí cathedra, que ve del grec kathédra, i la paraula anglesa ve del francès antic chaiere. Em sembla interessant veure que el castellà i l’italià han anat per una banda i el català i que, en canvi, el francès i l’anglès han anat per una altra.

 DUÉRMETE NIÑO, DUÉRMETE YA… 

Recordeu la cançó bressol que us cantava la vostra mare de petits? Duérmete niño, duérmete ya, que si no te duermes el coco vendrá… Doncs resulta que la música d’aquesta cançó coincideix amb la de la cançó de bressol (lullaby) anglesa Rock-a-bye baby! Simplement han posat una lletra diferent! Cliqueu en aquest enllaç i podreu veure el vídeo de la cançó anglesa: rock-a-bye baby

Què us sembla? Curiós, no?

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i aprofito per a desitjar-vos unes bones vacances! Fins aviat!

DIFERENTS CULTURES, DIFERENTS REALITATS

4
Publicat el 29 de juny de 2014
Bon dia a tothom! Avui m’agradaria parlar de diferències entre les llengües que conec més, diferències que em semblen interessants i que crec que s’haurien d’observar. Sabeu com es diu vi negre en altres llengües? Fixem-nos-hi!VI NEGRE

En català, tenim el vi blanc, el vi rosat i el vi negre.
En castellà, parlen de vino blanco, vino rosado i vino tinto (tinto = ‘vermell fosc’).
En anglès, tenen el white wine, el rosé i el red wine (red = ‘vermell’).
En italià, tenen el vino bianco, el vino rosato i el vino rosso (rosso = ‘vermell’).
En francès, hi ha el vin blanc, el vin rosé i el vin rouge (rouge = ‘vermell’).

Si us hi fixeu, pel que fa al vi blanc i al rosat, totes les llengües estan d’acord en el color, blanc i rosat respectivament. En canvi, pel que fa al vi més fosc, el català és l’únic que diu que és NEGRE, segons les altres llengües és VERMELL. Curiós, no? Aquesta diferència en la denominació ens demostra que cada llengua, i per tant cada cultura, té una manera diferent d’entendre el món. Cada cultura classifica la realitat segons la visió que té del món. Crec que és important destacar que la realitat material, una cosa que sembla tan objectiva i inequívoca, en realitat no ho és: no tothom veu la realitat de la mateixa manera.

MICHELINES

Suposo que tots sabeu què són els michelines (castellà), però sabeu per què es diu així? El Centro Virtual Cervantes ho explica de meravella i ens proporciona molta informació sobre el tema. En resum, podríem dir que ve del cognom de dos emprenedors francesos, André i Édouard Michelin. L’any 1889 van fundar una empresa amb el seu nom, la qual es dedica principalment a la producció de pneumàtics. Com tots sabeu, aquesta empresa té com a divisa un ninot blanc. Com podeu veure, aquest ninot és bastant grassonet i el seu cos està ple de cèrcols de goma blancs. Així, doncs, un dia els plecs de greix que tenim a la cintura van rebre aquest nom, a causa de la semblança existent entre aquests plecs i els cèrcols blancs del ninot esmentat.

Per a més detalls sobre l’origen d’aquesta paraula castellana, podeu anar a la web següent:

Centro Virtual Cervantes/ Rinconete/ Lengua

Ara que ja sabem com es diuen en castellà, cal esbrinar-ne el nom en altres llengües. Com es diu en català? I en italià? I en anglès? Vegem-ho!

CATALÀ: sacsons
CASTELLÀ: michelines
ANGLÈS: love handles
ITALIÀ: maniglie dell’amore

En català, no se sap segur d’on ve sacsó, pot ser que vingui del verb sacsar; és a dir, sacsejar. Si ens hi fixem, tant en anglès com en italià els anomenen ‘nanses de l’amor’ (traducció literal que ens serveix per a entendre el concepte). L’anglès i l’italià ens ajuden a entendre per què en català diem sacsons: la idea és que aquesta part del cos ens serveix per a subjectar l’altra persona mentre fem l’amor. Ara ja comença a tenir una mica més de sentit que el nom d’aquesta zona del cos vingui del verb sacsejar, no creieu?

En resum, el nom que donem a les coses del món que ens envolta reflecteix la nostra manera d’entendre el món, és el reflex de la nostra mentalitat. Tanmateix, moltes vegades no en som conscients, no ens plantegem ni l’origen dels mots ni els conceptes o idees que hi ha darrere de les paraules.

GELAT DE NATA vs GELAT DE VAINILLA

Una cosa tan simple com els sabors dels gelats i fins i tot aquí tenim problemes de traducció: en anglès, no distingeixen aquests dos sabors. Per exemple, si estem parlant del magnum frac i del almendrado, en ambdós casos ells diuen que a dins de la xocolata hi ha vanilla ice cream. Com pot ser que en el cas del magnum frac diguin vanilla ice cream si és nata i no té gust de vainilla? Doncs perquè, en anglès, vanilla també és un adjectiu que descriu un producte bàsic sense característiques especials. En el cas del gelat, quan diuen vanilla ice cream volen dir que és ‘un gelat sense un sabor especial’; és a dir, “insípid”, per dir-ho d’alguna manera.

 

TANT SE VAL D’ON VENIM

11
Publicat el 14 de juny de 2014
Avui m’agradaria analitzar algunes coses del català per comparació a altres llengües. Per exemple, us heu preguntat mai per què molts cognoms castellans acaben en -ez? Sabeu què vol dir aquest sufix? Doncs ara ho descobrireu!CASTELLÀEl sufix castellà -ez vol dir ‘hijo de‘, per exemple:
– Hernández vol dir ‘hijo de Hernando
– Martínez vol dir ‘hijo de Martín
– Sánchez vol dir ‘hijo de Sancho

Curiosament, aquesta mateixa carecterística dels cognoms també existeix en anglès, en italià, en alemany, en holandès, en escocès i en irlandès; però NO existeix en català!

ITALIÀ

En italià, hi ha moltes maneres d’expressar l’origen familiar en els cognoms, però només esmentaré les més importants:

– Cognoms acabats en -i: Fan referència al grup familiar i són el reflex de l’ablatiu llatí; per exemple Danieli, Martini, etc.
– Cognoms començats per Fi-: Filangeri vol dir ‘figlio di Anger’ (‘fill d’Anger’), que ve del francès fils; o bé Firidolfi, que vol dir ‘figlio di Ridolfo’ (‘fill de Ridolfo’).

Treccani.it 

ANGLATERRA

Els cognoms que acaben en -son o sen volen dir ‘fill de’:

– Johnson vol dir ‘fill de John’
– Anderson o Andersen volen dir ‘fill d’Ander’

IRLANDA i ESCÒCIA

Els cognoms que comencen amb O’ són irlandesos, i O’ equival a la paraula of (‘de’):
– O’Hara seria ‘fill de Hara’
– O’Sullivan equival a ‘fill de Sullivan’

Els cognoms començats per Mac o Mc són escocesos i irlandesos, i mac- en escocès i irlandès vol dir literalment ‘fill de’:

– McDonald és ‘fill de Donald’
– MacIntosh és ‘fill de Intosh’

Online Etymology Dictionary

ALEMANY

Els cognoms que porten Von davant:

– Von Humboldt vol dir ‘fill de Humboldt’

HOLANDÈS

Els cognoms que porten Van davant:

– Van Gaal és ‘fill de Gaal’
– Van Gogh és ‘fill de Gogh’

Castellà, anglès, alemany i holandès: Diccionario Etimológico de Chile

Em sembla molt curiós veure que moltes llengües tenen cognoms amb aquest origen i significat i que el català, en canvi, no en té (o almenys jo ho desconec).

————————————————————————————————–

D’altra banda, m’agradaria fer una petita observació sobre la paraula mallorquina melicotó, que segons el diccionari etimològic ve del llatí malum cotonium. Em sembla molt curiós veure que el castellà i el mallorquí tenen aquest orígen i que, en canvi, el català, l’italià, el francès, l’anglès i el portuguès han agafat una altra paraula per denominar aquesta fruita:

– CATALÀ: préssec
– ITALIÀ: pesca
– FRANCÈS: pêche
– PORTUGUÈS: pêssego
– ANGLÈS: peach

que vénen de malum Persicum.

– CASTELLÀ: melocotón
– MALLORQUÍ: melicotó

que vénen de malum cotonium (literalment ‘poma de codony’).

Tot i que l’etimologia diu que ve de malum cotonium (‘poma de codony’), tinc la intuïció que el mallorquí li va donar aquest nom perquè aquest fruit és dolç com la mel i suau com el cotó (mel + cotó = melicotó), i que el castellà va agafar la paraula d’aquí i la va migadapatar posant una n final: melocotón… almenys tindria lògica. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi!

 

XERRADA ENDAVANT ELS IDIOMES AL CNL DE L’ALT PENEDÈS I EL GARRAF

5
Publicat el 29 de maig de 2014

Em complau informar-vos que el proper divendres 13 de juny a les 10h donaré una xerrada sobre el català correcte i sobre diferències entre cultures a la seu del Consorci per a la Normalització Lingüística de l’Alt Penedès-Garraf

Allà podreu preguntar-me tots els dubtes que tingueu pel que fa al català correcte i també podreu fer aportacions sobre diferències culturals interessants. Us animo a venir, hi esteu tots convidats!

A partir del dia 2 de juny us podeu inscriure al Servei de Català de Vilanova i la Geltrú (INSCRIPCIÓ GRATUÏTA):

De dilluns a divendres, de 10 a 14 hores.
C/ Rasa del Miquelet, 16 – Vilanova i la Geltrú – Tel. 93 811 57 73 – vngcat@cpnl.cat

Per a més informació: web del CNL Alt Penedès – Garraf

Ho organitza: CNL de l’Alt Penedès i el Garraf (SC del Garraf i Vilanova i la Geltrú).

LA SESSIÓ ESTÀ OBERTA A TOTS ELS CATALANOPARLANTS (NADIUS O NO) QUE VULGUIN CONTINUAR APRENENT! US HI ESPERO!

 

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

PER L’ABRIL, ROSES MIL!

6
Publicat el 20 d'abril de 2014
Avui parlaré d’unes quantes celebracions que tenen lloc aquest mes: a Catalunya, el 23 d’abril tenim Sant Jordi, dia de la rosa i del llibre;  a Itàlia, en canvi, el 25 d’abril és la festa della liberazione (festa de l’alliberament), i només a Venècia el 25 d’abril també és la festa de San Marco i la festa del bocolo (rosa). Vegem en què consisteixen aquestes festes i quins origens tenen:23 D’ABRIL:

SANT JORDI, patró de Catalunya i DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE

La llegenda de Sant Jordi explica que en un país anomenat Silene, un drac tenia atemorits els habitants i que, per calmar-lo, li donaven de tant en tant un be i una donzella escollida per sorteig. Un dia li va tocar a la filla del rei, però Sant Jordi la va alliberar i va vèncer el drac. Gràcies a això, la donzella, el rei i tot el poble es van convertir a la fe de Crist.

Pel que fa a la tradició de la rosa, que simbolitza l’amor cortès, no se sap exactament quan va començar, però se sap que va ser fa molt de temps, perquè tenim constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Quant al llibre, l’any 1926 Espanya va instaurar el dia 23 d’abril com el dia del llibre, perquè coincidia amb la mort de Cervantes. Aquesta idea, però, la van agafar d’ Anglaterra, que ja feia temps que ho celebrava el 23 d’abril perquè coincideix amb la mort de Shakespeare. Mentre a altres llocs d’Espanya la tradició va anar desapareixent, a Catalunya ha esdevingut una de les diades més celebrades i ha contribuït a la difusió del llibre català.

A més, el 23 d’abril és el Dia Internacional del Llibre.

(Per a més informació: http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cce/recursos/present_sjordi_cat.pdf )
 25 D’ABRIL:

FESTA DELLA LIBERAZIONE (festa de l’alliberament) a Itàlia

Aquest dia és festa nacional a Itàlia. Es va triar aquesta data perquè el 25 d’abril del 1945 va ser quan Torí i Milà es van alliberar del feixisme, però altres ciutats del nord d’Itàlia van ser alliberades uns quants dies abans. De fet, el 25 d’abril representa la fi de la Segona Guerra Mundial a Itàlia: pocs dies després, Benito Mussolini va ser afusellat i les tropes alemanyes es van rendir. Així, doncs, a partir d’aquest dia es va produir un procés de transició que va dur al naixement de la República Italiana (2 de juny del 1946) i a la promulgació de la Constitució.

(Per a més informació: http://dreamguides.edreams.it/italia/25-aprile-festa-della-liberazione )

FESTA DI SAN MARCO a Venècia

Mentre per a la resta d’itàlia el 25 d’Abril només és la festa della liberazione, per als venecians aquest dia també és la festa de San Marco, el patró de la ciutat. San Marco va convertir-se en el patró de la ciutat perquè l’evangelista Marco va evangelitzar els ciutadans vènets. Així, doncs, San Marco es va convertir en el patró de Venècia i el lleó alat va esdevenir el seu símbol.

A l’època de la República de Venècia, La Serenissima (es deia així perquè serena vol dir justa), el 25 d’abril hi havia una processó a la plaça San Marco.

Avui dia, la commemoració religiosa només és el dia 25 d’abril, que va ser el dia de la mort de San Marco.


(Per a més informació: http://www.veneziasi.it/it/tradizioni-venezia/festa-san-marco.html )

FESTA DEL BOCOLO a Venècia

A la ciutat de Venècia, el dia 25 d’abril també és la festa del bocolo, mot venecià que en italià significa bocciolo i en català significa capoll de rosa. Aquest dia els homes regalen una rosa a les dones que estimen (mare, dona, filla…).

Aquest any, es farà un enorme capoll de rosa vivent a la plaça San Marco de Venècia, on participaran més de 1.000 persones. Als assistents que ho sol·licitin se’ls pintarà una rosa a la cara. Tothom qui hi vulgui participar pot fer-ho enviant un correu electrònic a Venezia Rivelata, projecte creat per Alberto Tosi i Elena Tagliapietra.

(Per a més informació: http://www.veneziaunica.it/it/notizie/bocolo-vivente-piazza-san-marco )

Ara que conec totes aquestes tradicions, em sembla molt interessant veure que dos països
coincideixen amb la tradició de regalar una rosa a la dona estimada; però, en canvi, no es fa el mateix dia ni de la mateixa manera: a Catalunya, regalem una rosa a les dones que estimem (mares, filles, germanes, amigues, xicotes, mullers…) el dia de Sant Jordi. En canvi, a Venècia (només en aquesta ciutat italiana, a la resta del país no es fa), regalen una rosa el dia de San Marco, però no es regalen llibres. A més, cal dir que a Itàlia no es celebra San Giorgio (Sant Jordi), si no és que es dona el cas que sigui el patró d’alguna ciutat, cosa que molts amics meus italians desconeixen.

 

Publicat dins de CULTURA i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

VET AQUÍ LA MARE DELS OUS!

3
Us heu preguntat mai per què diem pantaló, i no pas una altra paraula, per designar aquesta peça de vestir? Sabeu d’on ve? La veritat és que quasi mai no ens plantegem el perquè de les paraules o expressions, i moltes vegades l’origen és molt interessant i curiós.
Pel que fa a la paraula pantaló, ve de l’italià pantalone, però curiosament ens ha arribat a través del francès pantalon, la qual prové de l’italià. La paraula italiana significa ‘pantaló’ i prové d’un nom propi: Pantalone. Pantalone era un personatge de la Commedia dell’Arte italiana que duia un pantaló llarg vermell (d’aquí ve el nom). Després de la Revolució Francesa, quan es va deixar de portar pantaló curt i es va començar a utilitzar pantaló llarg, va ser quan els francesos es van inspirar en aquest personatge i van decidir utilitzar pantalon. Posteriorment, el català va agafar aquesta paraula francesa i la va adaptar al català pantaló.
Sabeu com es diu rompehuelgas en català? Es diu esquirol. És a dir, un esquirol és una persona que va a classe/ a treballar el dia que tothom fa vaga. Però per què diem esquirol en amb aquest significat? Seria molt més lògic dir una cosa com ara “antivagues”, no? Doncs resulta que el 1855 els treballadors de les fàbriques de Manlleu van fer vaga, tots van fer vaga excepte els qui eren d’un poble anomenat Esquirol. Per això, actualment, quan un dia hi ha vaga i algú no la fa, diem que és un esquirol; perquè fa el mateix que van fer els habitants d’aquest poble català.Molts de vosaltres ja deveu saber que els actors, en lloc de desitjar-nos sort, ens desitgem molta merda. Sabeu per què som tan escatològics? Doncs això ve de l’època que la gent anava al teatre en un cotxe de cavalls. Lògicament, com més cavalls hi havia, més públic; i com més cavalls, més excrements. Per tant, els actors volien que hi hagués molta merda, perquè això volia dir que havia vingut molta gent a veure’ls. D’aquí ve que entre els professionals del teatre ens desitgem molta merda i no pas molta sort. És més, no sé per què, es diu que desitjar molta sort porta mala sort.

Algú sap per què en castellà es diu estar sin blanca? Doncs resulta que ve de la paraula blanca, que a l’època de Felip II era una moneda de poc valor, com el duro que va haver fins fa poc a Espanya. Així, doncs, estoy sin blanca i no tengo un duro tenen el mateix significat i el mateix origen. En italià hi ha un equivalent, que seria non ho una lira (com ja sabeu, la lira era la moneda que hi havia a Itàlia abans de l’euro). I no oblidem l’expressió tan nostrada però en extinció no tinc ni un ral!

 

Publicat dins de ETIMOLOGIA i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

BON DIA I BONA HORA!

7
Tothom sap quins són els dies de la setmana, però sabeu d’on vénen aquests noms? Si no ho sabeu, continueu llegint! Avui us explicaré l’origen dels dies de la setmana i el significat que tenen.La paraula setmana ve del llatí septimana (‘set dies’). Els noms dels dies provenen dels cossos celestes que els mesopotàmics veien, i els romans ho van adoptar per donar un nom als dies. Tant els mesopotàmics com els romans més tard associaven els cossos celestes als déus, per això van triar aquests noms i no pas uns altres.Si ens hi fixem, els noms dels dies en totes les llengües romàniques (les que conec) tenen el mateix origen i es manté força clarament la forma llatina, i fins i tot les germàniques (anglès i alemany) també hi estan relacionades. Vegem-ho:

LUNAE DIES (en llatí significa ‘dia de la lluna’)

romàniques:

– català: dilluns
– castellà: lunes
– italià: lunedì 
– francès: lundi 

germàniques:

– anglès: Monday 
– alemany: Montag  

En totes les llengües esmentades significa ‘dia de la lluna’.

MARTIS DIES (significa ‘dia de Mart’, déu de la guerra)

romàniques:

– català: dimarts
– castellà: martes
– italià: martedì
– francès: mardi

germàniques:

– anglès: Tuesday
– alemany: Dienstag

Les llengües romàniques conserven l’arrel del déu Mart (Martis), mentre que les germàniques prenen el nom del déu Tiw, que és el déu nòrdic de la guerra.

MERCURI DIES (vol dir ‘dia de Mercuri’, déu dels comerciants)

romàniques:

– català: dimecres
– castellà: miércoles
– italià: mercoledì
– francès: mercredi

germàniques:

– anglès: Wednesday
– alemany: Mittwoch

Com podem veure, totes les llengües conserven la forma del llatí (mercuri). L’anglès dedica aquest dia al déu Woden, el principal déu de la mitologia nòrdica. En alemany, en canvi, Mittwoch simplement vol dir que és ‘el dia del mig de la setmana’. 

IOVIS DIES (significa ‘dia de Júpiter’, déu pare, com Zeus per als grecs)

– català: dijous
– castellà: jueves
– italià: giovedì
– francès: jeudi

germàniques:

– anglès: Thursday
– alemany: Donnerstag

Per als romans, Júpiter és el déu de les tempestes. Precisament el nom alemany d’aquest dia significa ‘el dia del tro’; i en anglès prové del déu Thor, que és qui causava els trons.

VENERIS DIES (vol dir ‘dia de Venus’, deessa de la bellesa i de l’amor)

romàniques:

– català: divendres
– castellà: viernes
– italià: venerdì
– francès: vendredi

germàniques:

– anglès: Friday
– alemany: Freitag

Es pot veure molt clarament que totes les llengües romàniques l’agafen de la deessa Venus i que en les germàniques, en canvi, prové de la deessa Freya (l’equivalent de la nostra Venus).

SATURNI DIES (‘dia de Saturn’, déu del temps)

romàniques:

– català: dissabte
– castellà: sábado
– italià: sabato
– francès: samedi

germàniques:

– anglès: Saturday
– alemany: Samstag

L’anglès conserva de forma evident l’origen llatí: Saturn + day (‘dia de Saturn’). La majoria de les llengües romàniques i l’alemany fan referència a una festa jueva, el Sabbath (repòs).

SOLIS DIES (‘dia del sol’) o DOMINICA (‘dia del Senyor’)

romàniques:

– català: diumenge
– castellà: domingo
– italià: domenica
– francès: dimanche 

germàniques:

– anglès: Sunday
– alemany: Sonntag

A trets generals, en totes les llengües hi ha un origen romà, però les romàniques han canviat el significat clàssic pel religiós Dominicus dies, dia del Senyor.

Després d’haver donat una ullada a tots els dies, ens adonem que en català conservem di del llatí dies en tots els dies de la setmana, però que en castellà s’ha omès. És curiós veure que, en realitat, el castellà és l’única llengua romànica que ho ha omès; perquè el català, l’italià i el francès conserven di, l’anglès utilitza day (que vol dir ‘dia’) i l’alemany usa Tag (que també vol dir ‘dia’). Si ens hi fixem, veurem que en català el di és la primera síl·laba de la paraula (dilluns, dimarts…) i,en canvi, l’italià i el francès ho posen al final (lune, marte… en italià, i lundi, mardi… en francès). Curiós, no?

 

FONTS CONSULTADES:

Diccionario etimológico De Chile

Blog del Consorci per a la Normalització Lingüística

Online Etymology Dictionary (Diccionari etimològic anglès):

 

ARA ÉS L’HORA D’ESTAR ALERTA

6
Avui voldria parlar-vos de com dir l’hora en diferents idiomes. Feia dies que tenia ganes de fer-ho, perquè m’he adonat que el sistema que utilitza el català és diferent de la manera com les altres llengües diuen l’hora. Tot seguit explicaré la manera correcta de dir l’hora en català, en castellà, en anglès, en italià, en francès i en alemany. Per qüestions d’espai, he abreujat el nom de les llengües de la següent manera:CA: Català
CAS: Castellà
AN: Anglès
I: Italià
F: Francès
AL: Alemany

Si veieu dues frases de la mateixa llengua significa que en aquella llengua hi ha dues possibilitats.

                                     

CA. les cinc (en punt)        CA. les tres i cinc               CA.un quart menys cinc
CAS. las cinco (en punto)  CAS. las tres y cinco          de cinc
AN. it’s five o’clock             AN. it’s five past three      CA.les quatre i deu
I. sono le cinque (precise) AN. it’s three oh five         CAS. las cuatro y diez
F. Il est cinq heures (pile)  I. sono le tre e cinque      AN. it’s ten past four
AL. Es ist fünf Uhr              F. Il est trois heures cinq  AN. it’s four ten
AL. Es ist Punkt fünf          AL. Es ist fünf nach drei    I. sono le quattro e dieci
F. Il est quatre heures dix
AL. Es ist zehn nach vier                                   

CA. un quart de set      CA. un quart i cinc de set CA. dos quarts menys cinc
CAS. las seis y cuarto   CAS. las seis y veinte     de sis
AN. it’s a quarter          AN. it’s twenty past six  CA. un quart i deu
past six                         AN. it’s six twenty          de sis
AN. it’s six fifteen          I. sono le sei e venti      CAS. las cinco y veinticinco
I. sono le sei                 F.Il est six heures vingt AN. it’s twenty-five
e un quarto                   AL.Es ist zehn vor          past five
F. Il est six heures        halb sieben                    AN. it’s five twenty-five
et quart                                                               I. sono le cinque e venticinque
AL.Es ist Viertel nach                                           F.Il est cinq heures vingt-cinq
sechs                                                                   AL. Es ist fünf vor halb sechs

                                  

CA.dos quarts de dues   CA. dos quarts          CA. tres quarts menys cinc
CAS. la una y media        i cinc de vuit              CA. dos quarts i deu de nou
AN. it’s half past one      CA. tres quarts menys CAS. las nueve menos veinte
AN. it’s one thirty           deu de vuit                 AN. it’s twenty to nine
I. è l’una e mezzo/a       CAS. las ocho menos AN. it’s eight forty
F. Il est une heure et     veinticinco                 I. sono le nove meno venti
demie.                            AN. it’s twenty-five   F. Il est neuf heures moins vingt
AL.Es ist halb zwei         to eight                    AL.Es ist zehn nach halb neun
AN. it’s seven thirty-five
I.sono le sette
e trentacinque
F.Il est huit heures moins
vingt-cinq
AL. Es ist fünf nach halb acht

                                

CA.Tres quarts              CA. Tres quarts i cinc     CA. les nou menys cinc
de tres                          de quatre                      CA. tres quarts i deu de nou
CAS. las tres                 CAS. las cuatro             CAS. las nueve menos cinco
menos cuarto                menos diez                   AN. it’s five to nine
AN. it’s a quarter          AN. it’s ten to four       AN. it’s eight fifty-five
to three                        AN. it’s three fifty          I. sono le nove meno cinque
AN. it’s two forty-five    I. sono le quattro         F. Il est neuf heures moins cinq
I. sono le tre meno       meno dieci                    AL. Es ist fünf vor neun
un quarto                     F.Il est quatre heures
F.Il est trois heures      moins dix
moins le quart              AL. Es ist zehn vor vier
AL. Es ist Viertel
vor drei

En català, també diem un quart i mig de cinc (16:23h), dos quarts i mig de cinc (16:37h) i tres quarts i mig de cinc (16:52h). Curiosament, aquest concepte dels quarts i mig no existeix en les altres llengües. Tal com heu pogut observar, si són les 17:25h, en català tenim dues possibilitats: un quart i deu o bé dos quarts menys cinc. Tot i que ambdues són correctes, tendirem a utilitzar la del quart més proper a l’hora en qüestió; per tant, en aquest cas direm dos quarts menys cinc.

En anglès, ja veieu que sempre hi ha dues possibilitats: l’opció amb past/to i l’opció de dir la xifra de l’hora amb la xifra dels minuts. Fins fa poc, l’única opció era la de past/to (it’s twenty past five, per exemple), però l’arribada dels rellotges digitals va fer que es comencés a dir l’hora en format digital (it’s five twenty, per exemple). Amb el pas del temps s’ha acabat imposant la forma digital, i actualment quasi ningú utilitza la forma amb past/to, fins i tot les acadèmies d’anglès estan començant a ensenyar la forma digital de dir l’hora.

En castellà, si us hi fixeu, veureu que s’utilitza el mateix sistema que en anglès (que la forma amb past/to).

L’italià fa servir el mateix sistema que el castellà, amb l’única excepció del minut 35, en què el castellà compta els minuts que queden per a l’hora següent (menos venticinco) i l’italià, en canvi, compta els que passen (e trentacinque).

El francès, però, utilitza exactament el mateix sistema que el castellà: fins al minut 30 diu els minuts que passen i, a partir del minut 30, diu els minuts que queden per a l’hora següent.

L’alemany utilitza una lògica semblant a la de l’anglès tradicional: primer diu els minuts que queden o que passen, després diu nach/vor (que és com past/to en anglès) i finalment diu l’hora de la qual passen o l’hora següent. Tot i això, té una lògica un pèl més complexa que la de l’anglès, perquè quan l’anglès diu que queden vint-i-cinc minuts per a les vuit (it’s twenty-five to eight) l’alemany diu que passen cinc minuts de dos quarts de vuit.

Si ens hi fixem, veurem que el català té una concepció de l’hora diferent de la resta de llengües: en català, parlem de l’hora següent a partir del minut 10 (les 14:10h és un quart menys cinc de tres), mentre que les altres llengües ho fan a partir del minut 30 (o del minut 20 en el cas de l’alemany). El català és l’única llengua que parla d’un quart de l’hora següent, la resta de llengües diuen que passa un quart de l’hora actual. Si us hi fixeu, el català té una altra lògica. Una lògica més rebuscada i menys espontània que la resta de llengües, però. Suposo que per aquest motiu molts catalans no diuen l’hora correctament, però amb esforç es pot fer tot! Ara és l’hora d’estar alerta!

Per a més informació sobre l’hora en català: Optimot i Consorci per a la Normalitzacio Lingüística

 

ALL I WANT FOR CHRISTMAS IS YOU!

7
Publicat el 5 de gener de 2014
Aquesta és la frase més destacada del nadal a Amèrica. Pertany a una cançó que té aquesta mateixa frase com a títol i que se sent per tot arreu des de l’inici del nadal fins a cap d’any. A Amèrica, Irlanda i al Regne Unit cada any per nadal se senten cançons pop que són els èxits del nadal, i aquesta n’és una. En aquests països no s’escolten tant les nadales (Christmas carols), ja que és consideren cursis.enllaç amb la cançó 

Com que he passat gran part d’aquest nadal a Amèrica amb el meu xicot que és irlandès, avui m’agradaria parlar del nadal centrant-me en les diferències existents entre diverses cultures.

SANTA CLAUS – TIÓ DE NADAL – REIS MAGS D’ORIENT

Als països suara esmentats no fan cagar el tió ni tenen Reis Mags, només celebren el dia 25 al matí el Santa Claus (pare Noel). La tradició del seu pare Noel s’assembla molt als nostres Reis Mags, en els següents paràgrafs us en parlaré detalladament.

Des de fa poc, hi ha la tradició que els dies abans de la vigília de nadal els nens vagin a veure el pare Noel, s’asseguin a la seva falda i li diguin només una de les coses que voldrien com a regal de nadal, però no li donen una carta. Antigament, però, era costum escriure-li una carta i enviar-la per correu postal (en alguns casos rebies resposta i en altres no). Així, doncs, avui dia es mantenen les dues tradicions i cadascú tria la que vol: hi ha famílies que van a veure’l i d’altres que li envien una carta.

El dia 24 de desembre a la nit deixen a sobre la taula un plat amb cookies (galetes en anglès americà) i un got de llet per al pare Noel. Quan els nens ja dormen, abans d’anar a dormir, els pares posen els regals a sota de l’arbre de nadal, pengen a la paret un mitjó gran (stocking) per a cadascun dels nens ple de caramels i de petits regalets.  A més, es mengen les galetes (és molt important deixar-ne els bocins al plat!) i es beuen la llet per fer veure que el pare Noel, que estava molt cansat després de carregar els regals, s’ho ha menjat. Finalment, el dia 25 els nens es lleven aviat per obrir els regals, igual que fan els nens catalans amb els regals dels reis el dia 6.

Curiosament, allà els pares també diuen als nens que han de ser bons minyons, perquè si no el pare Noel (en lloc dels reis) els portarà carbó! Però no serà pas carbó de sucre, carbó de debò, el de la barbacoa (coal)!BON NADAL!

Per a dir bon nadal, a Amèrica diuen merry Christmas! i a Irlanda diuen happy Christmas!

Pel que fa al menjar del dia de nadal, és típic en ambdós països menjar gall dindi (turkey), patates aixafades (mashed potatoes), pa torrat triturat amb herbes (stuffing) i talls de pernil dolç a la planxa (grilled ham). A Irlanda, a més, tenen un postre especial per a aquest dia, el Christmas pudding.

SANT ESTEVE

El dia 26 de desembre a Irlanda i a Anglaterra també és festiu, però no es diu Sant Esteve, es diu Boxing Day. Els orígens d’aquest nom són incerts, hi ha qui diu que ve de les caixes (box) que es deixaven a les esglésies per ajudar els pobres i qui afirma que ve de les caixes amb regals que es donaven als treballadors el dia 26 de desembre.

 VIGÍLIA DE CAP D’ANY

En català, és incorrecte dir nit bona o nit vella per a referir-se a la nit del 24 de desembre i a la del 31 respectivament. La manera correcta d’expressar-ho és nit de Nadal (24) i nit de Cap d’Any (31). Si en lloc de parlar de la nit d’aquest dia volem referir-nos a tot el dia, cal dir vigília de Nadal i vigília de Cap d’Any.

Aquest dia en anglès es diu New Year’s Eve (eve vol dir ‘vigília’). Aquest dia a Irlanda i al Regne Unit no es mengen 12 grans de raïm a mitjanit, sinó que es canta una cançó mentre la gent s’agafa de les mans entrecreuant els braços. Aquesta cançó es diu Auld lang syne (cliqueu al damunt per veure el vídeo), i curiosament té la mateixa melodia que la cançó que nosaltres coneixem com l’Hora dels adéus.

 

Publicat dins de CULTURA i etiquetada amb , , | Deixa un comentari