Marta Garcia-Puig
Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres
CATALÀ O CATANYOL?
– RECADO: Quan anem a comprar alguna cosa, no anem a fer un recado. Si anem a comprar una cosa que algú altre ens ha encarregat, llavors anem a fer un encàrrec. Si, en canvi, ningú ens ho ha demanat i simplement parlem d’una ‘cosa a fer que exigeix d’anar en algun indret més o menys apartat d’on ens trobem’, llavors diem que anem a fer una diligència.
– AGULLETES: Quan hem fet molt d’esport i, com a conseqüència, ens fa mal tot el cos, no hem de dir que tenim agulletes (traducció literal del castellà tengo agujetas). S’ha estès el rumor que la manera correcta de dir-ho en català és dir tinc tiretes, però això tampoc no és correcte. Una tireta és ‘aquell objecte que ens enganxem a una part del cos quan ens tallem o ens fem una ferida’. Així, doncs, en català, quan ens fa mal tot el cos després de fer esport podem dir: estic cruixit/da, estic baldat/da o bé sento punxades/fiblades per tot el cos.
– AIRE ACONDICIONAT: A casa, a les biblioteques, a les botigues, etc. no hi ha aire acondicionat, hi ha aire condicionat. En aquest cas, el català no funciona com el castellà (aire acondicionado), sinó com l’anglès (air conditioning) i com l’italià (aria condizionata), és a dir, sense a.
– ALGO ÉS ALGO!: Tots coneixeu aquesta expressió, que és l’equivalent del castellà algo es algo!. Doncs en català no és correcte dir en català hem de dir millor això que res! El mot algo en català no és correcte, s’ha de dir alguna cosa. Hi ha gent que, per evitar de dir algo, diuen quelcom. Quelcom no és incorrecte, és una paraula absolutament catalana; però és molt formal i, per tant, en una conversa informal entre amics no és adequat utilitzar-la, és millor dir alguna cosa o una cosa, depèn de la frase.
– QUI MOLT ABARCA POC APRETA: Quan volem expressar la idea que ‘no es pot saber molt sobre molts temes, que qui intenta tenir coneixements de moltes coses acaba sabent poc de cadascún dels temes i, per tant, no és expert en res’ se sol dir qui molt abarca poc apreta, però en català no existeix ni el verb abarcar ni el verb apretar. El que en castellà es diu abarcar, en català és abastar, per exemple no puc abastar tanta feina. A més, el verb apretar tampoc no existeix en català: per dir que ‘exercim certa pressió sobre un objecte’, es pot dir prémer (una tecla, el gallet, etc.) o pitjar (un botó, un pedal, una tecla…). En el cas de l’expressió castellana quien mucho abarca poco aprieta, en català es diu qui molt abraça poc estreny.
Lo del aire condicionat ho vaig descubrir quan treballava a GLASS redactant un pressupost.
Els “Bueno” “Vale” “Tonto” són difícils de controlar, però intento millorar el meu català com bonament puc.
Felicitats per l´artícle, realment és molt interessani i útil per als que volem intentar parlar el millor possible la nostra llengua, el català.
Per cert, t’has fixat que al nou anunci de Banc Sabadell surt la Carme Ruscalleda dient: “Qui molt abarca i poc estreny, és home de poc seny”???
Perdona , però no crec que sigui CULPA de la influència del idioma castellà…el tema dels barbarismes (paraula horrible), en tot cas, “a causa de…”(no sé si és català correcte). Ja tinc una edat, i sempre he conviscut amb els dos idiomes: això dona frescor i escapa de la radicalitat.
Bon dia Núria,
Això dels barbarismes i de la influència del castellà en la sintaxi, lèxic, pronúncia, etc. catalanes no m’ho he inventat pas ni és la meva opinió, és un fet que els lingüistes han comprovat. Tots els barbarismes que comento els he estudiats a la carrera de traducció i interpretació i, ara durant el postgrau de correcció, encara n’estic aprenent més. El mot “barbarisme” és el terme que utilitzem els especialistes, per exemple hi ha un llibre molt interessant que es diu “Diccionari de dubtes i barbarismes” que ha estat escrit per filòlegs. En aquest llibre, entre altres coses, hi pots trobar que en català genuí s’ha de dir “a causa de la tempesta no va poder venir” en lloc de “no va poder venir degut a la tempesta”. Jo també he crescut amb els dos idiomes i respecto totes les llengües per igual, però això no treu que el català que parlem habitualment estigui molt influenciat pel castellà (que en lloc d’utilitzar la paraula o estructura pròpia del català, utilitzem una estructura calcada del castellà sense ser-ne conscients). I l’objectiu del meu blog és difondre tots aquests errors que fem i que, malauradament, no sabem si no estudiem filologia catalana o traducció al català.