Marta Garcia-Puig

Bon dia a tots i totes!!!

Com ja sabeu, estic aprenent gaèlic irlandès i de tant en tant em trobo amb una paraula que em recorda una altra paraula d’una altra llengua però que en realitat no vol dir el mateix. Això és el que s’anomena falsos amics (false friends en anglès). Avui, doncs, us esmentaré uns quants falsos amics que he observat a classe d’irlandès.

1 ANOCHT

Oi que aquesta paraula us recorda anoche en castellà? A mi també, però no! Anocht no és anoche en castellà. Anocht, en irlandès, vol dir ‘aquesta nit’. Així, doncs, anoche en castellà vol dir ‘ahir a la nit’ però anocht en irlandès vol dir ‘aquesta nit’. Quin embolic, oi? Em sembla molt curiós que totes dues paraules facin referència a una nit, però que en una llengua sigui la nit del dia en qüestió i en l’altra llengua sigui la nit del dia anterior.

2 CARA

Aquí sí que hi ha un bon embolic, ja que és un fals amic en diverses llengües però amb significats diferents! D’una banda, cara en català i castellà vol dir ‘face’ en anglès. D’altra banda, en italià cara és un adjectiu femení (caro/cara) que té diversos significats en anglès: ‘expensive’, ‘beloved’, ‘dear’ (forma de salutació utilitzada en cartes o correus en anglès) i ‘kind’. En irlandès, però, el significat és més semblant al significat italià que no pas al significat català i castellà, però no és exactament igual.

És a dir, la semblança que hi ha entre la paraula irlandesa i la paraula italiana és que ambdues s’utilitzen a l’inici d’una carta: en italià es comença dient “Caro Marco” o “Cara Maria” (que volen dir ‘Dear Marco’ i ‘Dear Maria’ en anglès respectivament) i en irlandès es comença amb “A Dhónail, a chara” (que vol dir ‘Dear Donald’ en anglès).  Tanmateix, en irlandès cara és un substantiu que vol dir ‘friend’ en anglès (mo chara vol dir ‘my friend’), però en italià ‘friend’ seria amico/amica.

3 COS

Sí, la paraula cos també existeix en irlandès i s’escriu i es pronuncia exactament igual que en català, però no vol dir exactament el mateix. En català cos vol dir ‘body’ en anglès, però en irlandès cos vol dir ‘leg/foot’ en anglès! Em sembla molt curiós i interessant que la paraula sigui exactament la mateixa, que en totes dues llengües sigui una paraula que fa referència al cos humà però que en una llengua es refereixi al cos en si (català) i que en l’altra llengua es refereixi a una part concreta del cos (irlandès). Curiós, oi?

4 FALSA

Com ja sabeu, en català aquest adjectiu s’utilitza per a descriure la personalitat d’algú. Una persona falsa en català i en castellà és una persona que no és sincera (fake en anglès). En irlandès, però, si diem que una persona és falsa, estem dient que és una persona gandula (lazy en anglès).

5 GÚNA

Aquesta és una paraula que sempre em confon per culpa de l’italià. Això de parlar diverses llengües a vegades és un bon embolic! Resulta que en italià gonna vol dir ‘faldilla’, però en irlandès gúna vol dir ‘vestit’. El que confon molt és que les dues paraules són molt semblants i que, a més, ambdues llengües es refereixen a una peça de roba però a una peça de roba diferent! Si gúna fos, per exemple, un aliment i gonna, en canvi, una peça de roba, no causaria tanta confusió.

6 ÚLL

Què creieu que vol dir? Penseu que vol dir ‘ull’ en català? Doncs no! Úll en irlandès vol dir ‘poma’ en català! Tal com us deia, aquesta paraula no em confon tant perquè els significats de les dues llengües són totalment diferents. En canvi, el cas de gúna/gonna sí que em crea confusió perquè són significats semblants. Tot i que no em confongui, em sembla molt curiós veure que la paraula irlandesa és gairebé igual que la paraula catalana (amb l’única diferència de l’accent), però que el significat és completament diferent.

7 TEACH

Si la veiem escrita, la paraula irlandesa teach és idèntica a la paraula anglesa teach, però la pronunciació i el significat són completament diferents. Curiós oi? En anglès, teach vol dir ‘ensenyar’ i es pronuncia [titx]; en irlandès, en canvi, teach vol dir ‘casa’ i es pronuncia [txaj] (amb el so de la j castellana).

8 ALBAIN

Quin país creieu que és? Albània, oi? Doncs no! Albain en irlandès vol dir ‘Escòcia’! Com es diu, doncs, Albània en irlandès? Albáin. És a dir: Albain vol dir ‘Escòcia’ i Albáin vol dir ‘Albània’. Com veieu, un simple accent canvia totalment el significat.

9 MÁRTA

Oi que us recorda el meu nom? Doncs no, en irlandès Márta és el nom d’un dels mesos de l’any: el mes de ‘març’. Com veieu, un simple accent ho canvia tot.

10 ISPÍNÍ

A mi aquesta paraula, cada cop que la veig, em recorda la paraula espinacs, tant en català (espinacs) com en anglès (spinach), però no vol dir això. En irlandès, ispíní vol dir ‘salsitxes’. Com veieu, totes dues paraules (la catalana i la irlandesa) fan referència a aliments, però es refereixen a aliments diferents!

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i curiós. Ja sabeu que a mi m’agrada molt comparar les diverses llengües que conec i veure’n les diferències i les semblances. Espero que a vosaltres també us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar alguns dels falsos amics que hi ha entre l’anglès i l’italià. Això us pot ser útil a aquells qui ja heu estudiat anglès i ara us poseu a estudiar italià, perquè així sabreu quines paraules, malgrat s’assemblin, no volen dir el mateix que en anglès. Evidentment no només n’hi ha 10, però jo n’he triat uns quants per no allargar-me massa. Trobareu més casos de falsos amics anglès-italià en un article anterior (Pepperoni o peperoni?). Som-hi!

CAUTION – CAUZIONE

En anglès, caution vol dir ‘precaució, cautela’. En italià hi ha una paraula molt semblant: cauzione. Cal anar amb compte, però, perquè cauzione no vol dir el mateix que caution. Cauzione vol dir ‘fiança’. Cauzione en anglès seria deposit i caution en italià seria attenzione. Així, doncs, vigilem perquè no tenen res a veure.

GYM – GINNASIO

Tot i que s’assemblin molt, no tenen res a veure. En italià, ginnasio es refereix als dos anys d’estudis secundaris que es cursen abans dels tres anys de liceo (equivalent al nostre batxillerat) o bé a l’edifici de l’institut on es cursen aquests dos anys. En anglès, gym es refereix al gimnàs. L’equivalent italià de gym és palestra i l’equivalent anglès de ginnasio seria high school.

LARGE – LARGO

Compte amb aquestes dues paraules! Large en anglès vol dir ‘gran’, com big. En italià, largo vol dir ‘ample’. Large en italià seria grande i largo en anglès seria wide. També cal vigilar amb el castellà: largo en castellà i largo en italià no són el mateix! Largo (castellà) és lungo en italià!

OCCUR – OCCORRERE

Aquests dos verbs tenen significats molt diferents: en italià occorrere vol dir ‘caldre’. Per exemple: Occorre pensarci prima (‘cal pensar-hi abans). En canvi, occur en anglès vol dir ‘succeir, passar’ (An accident has occured vol dir ‘hi ha hagut un accident’) o bé ‘acudir-se’ (it occured to me to ask him vol dir ‘se m’ha acudit preguntar-li-ho’). L’equivalent anglès de occorrere seria be necessary i l’equivalent italià de occur seria accadere (‘succeir’) o venire in mente (‘acudir-se’).

PARENTS – PARENTI

En anglès, parents són els pares. En canvi, en italià, parenti són els familiars. L’equivalent anglès de parenti és relatives i l’equivalent italià de parents és genitori.

PAVEMENT – PAVIMENTO

Pavement en anglès britànic és la ‘vorera’. Pavimento en italià, però, és el ‘terra’. L’equivalent anglès de pavimento seria floor i l’equivalent italià de pavement seria marciapiede.

RETAIN – RITENERE

Retain en anglès vol dir ‘retenir, conservar’ (Salespeople use the Web to retain customers) i ritenere en italià vol dir ‘pensar, considerar’ (Tutti lo ritenevano una brava persona). L’equivalent italià de retain seria conservare i l’equivalent anglès de ritenere seria consider o think.

RUMOUR – RUMORE

En anglès, a rumour és ‘un rumor’. En canvi, en italià, rumore vol dir ‘soroll’. L’equivalent italià de rumour és diceria, pettegolezzo i l’equivalent anglès de rumore és noise.

ROMANCE – ROMANZO

En anglès, romance és el mateix que romance en castellà. En italià, però, romanzo vol dir ‘novel·la’. Per tant, l’equivalent italià de romance seria storia d’amore i l’equivalent anglès de romanzo seria novel.

STAMP – STAMPA

En anglès, stamp és un nom que significa ‘segell’. En italià, la stampa és ‘la premsa’. Així, doncs, l’equivalent italià de stamp és francobollo i l’equivalent anglès de stampa és press.

Bé, espero que us hagi semblat interessant i que us serveixi per a no caure en els errors dels falsos amics. Bon any 2019 a tots i totes!!!

Bona nit i bona hora!!!

Avui crec que seria bona idea aprofitar l’article per a explicar uns quants errors força habituals. Els anys que fa que treballo de professora d’anglès m’han permès de veure quins errors acostumen a fer els estudiants d’anglès, sovint a causa d’una traducció literal del català o del castellà. He fet un recull dels errors que van fer els alumnes de First de l’acadèmia on treballo el dia de la simulació de speaking del FCE i he pensat que seria bona idea fer-ne un article, per ajudar altres estudiants d’anglès i evitar que cometin els mateixos errors.

STAY

Un error molt típic entre els alumnes d’anglès és utilitzar el verb to stay quan, en realitat, haurien d’utilitzar el verb to be. Malgrat els expliquem que to be vol dir ‘ser’ i ‘estar’, com que normalment tendeixen a traduir literalment, quan volen dir estar, utilitzen stay. Per exemple, si volen dir una frase com ara Estoy en el parque, diuen *I stay in the park. Això és un error, perquè el verb stay significa ‘quedar-se’. Per a dir ‘trobar-se en un lloc’, que seria el verb estar castellà (estoy aquí), cal utilitzar el verb to be. La frase correcta seria I am in the park. 

El verb stay, en canvi, s’utilitza en frases com ara Please, stay, don’t leave! (‘Si us plau, queda’t, no marxis’) o bé amb el significat de ‘quedar-se a dormir’: I am staying at a hotel tonight. 

LIKE

A l’hora d’utilitzar el verb like, els alumnes acostumen a fer-se un embolic: a vegades hi posen un infinitiu amb to, a vegades hi posen un infinitiu sense to i a vegades hi posen el gerundi. Amb el verb like, tenim dues opcions: infinitiu amb to (I like to get up early) o el gerundi (I like singing). El que no és correcte és dir *I like sing (infinitiu sense to). Tot i que la diferència no és gaire gran, hi ha una petita diferència de significat.

• LIKE + GERUNDI: S’utilitza per a parlar de coses que ens agrada fer perquè les gaudim. El gerundi es refereix a una acció que gaudim. Per exemple, I like singing vol dir que jo gaudeixo cantant, que m’ho passo bé quan canto.
• LIKE + INFINITIU: S’utilitza per a parlar d’accions que fem perquè ens aporten algun benefici, no pas perquè ens ho passem la mar de bé fent-les. Un bon exemple, crec jo, és el de I like to get up early because I can make the most of the day. Com podeu veure en aquest exemple, no és que jo gaudeixi llevant-me aviat (crec que a tothom li costa sortir del llit, sobretot a l’hivern perquè s’hi està molt bé), simplement ho faig perquè m’aporta un benefici (que aprofito el dia i això em fa sentir bé).

PASS (TEMPS)

El verb pass moltes vegades s’utilitza erròniament. Quan els alumnes volen dir ‘passar una estona amb els amics’, per exemple, utilitzen el verb *pass. Quan parlem de temps i volem dir que passem una estona fent alguna cosa, el que cal utilitzar és el verb spend + temps + gerundi. Exemples: I spend most of my time studying; We spent two hours watching TV; Yesterday I spent all morning sleeping. En casos com aquests és incorrecte utilitzar el verb pass.

Diferent seria dir Time passes. Aquest és un ús intransitiu del verb pass que sí que és correcte i és diferent del cas del paràgraf anterior.

IDIOM VS LANGUAGE 

Pel que veig, els estudiants d’anglès acostumen a confondre aquestes dues paraules i es pensen que són sinònimes. Com que en català i en castellà la paraula idioma i la paraula llengua són sinònimes, llavors pensen, erròniament, que en anglès també ho són. En anglès, un idiom és una frase feta, una expressió i language és un idioma/llengua. Així, doncs, vigileu i no digueu que l’anglès és un idiom! L’anglès, com qualsevol altra llengua, és un language!

ACTUALLY

Un fals amic molt comú és actually. Cada cop que a classe pregunto “Què vol dir actually?”, ningú no em diu la resposta correcta. Tothom diu el mateix: ‘actualment’. Doncs no vol dir ‘actualment’, actually vol dir ‘en realitat’. Per exemple, I decided to study French because I thought it would be easy, but it is actually quite difficult (‘Vaig decidir estudiar francès perquè pensava que seria fàcil, però en realitat és força difícil’). 

USED TO

Un error força habitual és utilitzar used to en present. A classe sempre explico que used to és una construcció que s’utilitza per a parlar d’hàbits que teníem en el passat però que ara ja no tenim. Tot i això, he notat que la utilitzen també en present. Crec que potser és degut a una traducció literal del català o del castellà. Com que en castellà (la majoria dels meus alumnes són castellanoparlants) el verb soler es pot utilitzar tant en present (No suelo beber alcohol, solo bebo en ocasiones especiales) com en passat (Cuando era pequeño solía beber zumo de tomate), suposo que llavors fan el mateix en anglès i diuen *I don’t use to drink alcohol. En anglès, la primera frase seria I don’t usually drink alcohol, I only drink on special occasions i la segona seria When I was little, I used to drink tomato juice.

FATHERS & SONS

He observat que en els exàmens orals acostumen a cometre aquests errors. Aquestes dues paraules existeixen, no són incorrectes de per si, però sí que és incorrecta la manera com les utilitzen. Quan aquell alumne em va dir fathers, es referia als ‘pares’, és a dir, al pare i la mare. En aquest cas, l’alumne hauria d’haver dit parents, ja que parents es refereix al pare i la mare. En anglès, si diem fathers, estem parlant de dos pares homes, cosa que només seria correcta si parléssim d’un matrimoni homosexual.

En el cas de sons, passa una cosa molt semblant: quan aquell alumne va voler parlar dels fills d’una parella, va dir sons. Sons existeix i és correcte, però només si ens referim a dos o més fills homes. En aquest cas, com que es referia als fills en genèric (nens i nenes), hauria d’haver dit children. Recordem que children és el plural de child (nen/a) i que, per tant, *childs i *childrens són incorrectes!

CONTAMINATION VS POLLUTION

Hem d’anar amb compte amb la paraula contamination. Existir existeix, però normalment quan els estudiants la utilitzen no és correcta. Quan volem parlar de la contaminació atmosfèrica causada pels cotxes, fàbriques, etc., parlem de pollution. En aquest cas és incorrecte utilitzar contamination. La paraula contamination o, encara millor, l’adjectiu contaminated es refereix per exemple al menjar contaminat o roba contaminada per una substància tòxica: My clothes are contaminated o bé All the food in the kitchen is contaminated. 

EXPLAIN

Aquest és un dels errors que més cops he corregit en els 9 anys que fa que ensenyo. La gent acostuma a utilitzar el verb explain tal com utilitzem el verb explicar en català i castellà. En català, per exemple, diríem L’Anna em va explicar el que li va passar o Explica’m com ha anat. En anglès, en aquestes frases no és correcte utilitzar explain, sinó que cal fer servir tell: Anne told me what happened to her o Tell me how it went. Explicar té dues possibles traduccions en anglès: tell o explain. Tell s’utilitza quan diem a algú una cosa que no sap; explain, en canvi, s’utilitza quan expliquem una cosa que no s’entén. Per exemple, el verb explain estaria ben utilitzat en frases com ara I don’t understand this exercise, can you explain it to me? o He explained how the machine worked. 

DEMAND

Hem d’anar amb molt de compte amb el verb demand en anglès. Si us plau, no utilitzeu demand quan vulgueu dir demanar. Demand en anglès és molt més fort que demanar, demand seria la traducció d’exigir. Si voleu dir demanar, en anglès cal dir ask for.

Espero que aquest article pugui ajudar altra gent que s’estigui preparant per presentar-se al First. Ànims i molta sort!!

Avui parlaré d’algunes paraules italianes que es poden confondre amb paraules angleses que tenen un significat diferent però una forma semblant. Aquesta explicació que faré està dirigida sobretot a la gent que ja sap anglès i que ara aprèn italià o viceversa. La veritat és que hi ha molts falsi amici (‘falsos amics’) i serien massa per a un sol article. Així, doncs, avui n’explicaré uns quants i un altre dia ja escriuré un altre article amb uns quants més.

ARGUMENT – ARGOMENTO

• argument (anglès) – argument (‘justificació’) i discussió (‘baralla’)
• argomento (italià) – argument (‘justificació’) i argument (d’un llibre, per exemple)

Aquí el problema és pensar que argument (‘discussió/baralla’ en anglès) vol dir argomento (italià), perquè no és així: argument (en anglès) és litigio (en italià). Si volem referir-nos als arguments que tenim per a afirmar tal cosa, llavors sí que arguments (en anglès) és argomenti (en italià).

 ANNOY – ANNOIARE

• annoiare (italià) = avorrir
• annoy (anglès) = molestar, emprenyar

Els qui sabeu anglès i apreneu italià heu d’anar amb compte amb el verb annoiare: no vol dir el mateix que el verb anglès annoy. Quan en anglès diem It is so annoying!, volem dir que una cosa ens molesta molt. La traducció italiana d’aquesta frase anglesa seria Mi da tanto fastidio!

En canvi, quan en italià diem Lo spettacolo ha annoiato tutti, volem dir que l’espectacle en qüestió ha avorrit a tothom. La traducció anglesa d’aquesta frase seria The show bored everyone.

ADDICTION – ADDIZIONE

• addizione (italià) = suma o addició
• addiction (anglès) = addicció

Aquí tenim un embolic ben maco. Comencem pel català. En català, tenim dues paraules que s’escriuen de manera molt semblant però que tenen significats diferents: addició i addicció. Addició (amb una c!) és la suma. Addicció, en canvi, és la dependència a una substància.

En anglès, addition vol dir ‘suma’ i addiction vol dir ‘dependència a una substància’.

En italià, addizione vol dir ‘suma’ i (tossico)dipendenza vol dir ‘addicció’.

ASSIST – ASSISTERE

• assist (anglès) = ajudar
• assistere (italià) = assistir a un esdeveniment / ajudar

La paraula italiana assistere té dos significats: quan és transitiu vol dir ‘ajudar’ (essere assistiti da un ottimo avvocato) i quan és intransitiu vol dir ‘assistir’, ‘ser present’ (assistere a uno spettacolo). La paraula anglesa assist, en canvi, només vol dir ‘ajudar’ (Eve assists elementary school children with their homework). Allò que en català s’anomena assistir en anglès és attend: Twenty people attended the event vol dir ‘Vint persones van assistir a l’esdeveniment’.

ATTEND – ATTENDERE

• attend (anglès) = assistir
• attendere (italià) = esperar

Tal com ja hem explicat, attend vol dir ‘assistir a un lloc o esdeveniment’. En italià hi ha un verb aparentment semblant (attendere) però que té un significat diferent: ‘esperar’. Per exemple, la frase Attendo che arrivi il treno vol dir ‘Espero que arribi el tren’.

ATTITUDE – ATTITUDINE

• attitude (anglès) = actitud
• attitudine (italià) = aptitud

Aquestes paraules tenen dos significats diferents: attitude (anglès) vol dir ‘actitud’, ‘comportament’. Per exemple: She has a positive attitude vol dir ‘la seva actitud és bona’. Això en italià es diu atteggiamento: Ha un atteggiamento positivo.

En canvi, attitudine en italià vol dir ‘aptitud’. Per exemple: La sua attitudine per la musica è sorprendente. Això en anglès seria aptitude: My son has no aptitude for sport.

PEPPERONI – PEPERONI

• pepperoni (anglès) – pepperoni (embotit picant)
• peperoni (italià) – pebrots

En anglès, català i castellà, quan fem servir la paraula pepperoni, ens referim a aquest embotit ample i rodó que pica una mica. Aquest embotit en italià es diu salame. En italià, en canvi, la paraula peperoni  (amb només una p!) és plural i vol dir ‘pebrots’ (peppers en anglès).

Com podeu veure, hi ha molts falsos amics entre l’anglès i l’italià (encara n’hi ha més). Així, doncs, abans de donar per fet que X vol dir Y, penseu-vos-ho un parell de cops o consulteu un diccionari (no Google traductor!). Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

Benvingudes i benvinguts!!!

Avui m’agradaria comparar les cinc llengües que conec. L’objectiu d’aquest article és ajudar a tots aquells qui estiguin aprenent una (o més) d’aquestes llengües, perquè és molt fàcil que se’ns barregin i que acabem cometent errors com els que explicaré a continuació.

PERDRE

En català i castellà, utilitzem aquest verb tant per a dir He perdut el boli (en el sentit de ‘no trobar’) com per a dir He perdut el tren (en el sentit de ‘no aconseguir agafar un mitjà de transport’). En italià, és com en català i castellà: utilitzen perdere per als dos casos. En anglès i francès, en canvi, és diferent. Els qui sabeu anglès, ja deveu saber que l’anglès té dos verbs diferents, un per a cadascun d’aquests dos significats (lose: I lost my pen, miss: I missed the train). En francès, també tenen dos verbs: perdre i rater: perdre seria l’equivalent de lose i rater seria l’equivalent de miss. Així, doncs, en francès direm J’ai perdu mon stylo i J’ai raté mon train.

COMA (signe de puntuació) 

Em sembla curiós veure que el nom d’aquest signe de puntuació és igual en català, castellà i anglès i que, en canvi, l’italià i el francès són totalment diferents de la resta i pràcticament iguals entre si. Vegem-ho:

Català: coma, castellà: coma, anglès: comma, italià: virgola, francès: virgule.

SOROLL

Aquesta paraula és totalment diferent en cadascuna d’aquestes cinc llengües! I atenció, que no ens fem un embolic amb l’italià! Ara explicaré per què.

Català: soroll, castellà: ruido, anglès: noise, italià: rumore, francès: bruit.

ULL VIU! L’italià rumore no vol dir ‘rumor’ (català)! Com ja hem dit, rumore en italià vol dir ‘soroll’! El que en català i castellà anomenem rumor, en francès es diu rumeur (femení!), en anglès es diu rumour i en italià es diu voce!

CONTAMINACIÓ

Atenció, perquè allò que en català anomenem contaminació i en castellà contaminación, en la resta de llengües no es diu igual! En anglès, es diu pollution; en francès, es diu pollution però pronunciat “a la francesa”; en italià, es diu inquinamento.

FILMAR UNA PEL·LÍCULA

En català i castellà, podem utilitzar tant el verb filmar com el verb rodar per a referir-nos a la gravació d’una pel·lícula. En anglès, diuen film. En italià i francès, en canvi, diuen ‘girar’: tourner un film (francès) i girare un film (italià).

AFFAIRE

Compte amb aquesta paraula francesa, no la confonguem amb l’anglès affair! En francès, affaire no té el significat de love affair! Per a dir love affair, en francès cal dir aventure amoureuse.

MENTRE

Es tendeix a creure que totes les llengües llatines tenen paraules similars; però, com podeu veure, en molts casos no és així. Una altra prova d’això és que mentre en francès no s’assembla en res a les altres llengües. En castellà, es diu mientras; en italià, es diu mentre; però en francès, es diu pendant que!

NET

Em sembla curiós veure que aquesta paraula canvia totalment d’una llengua a l’altra. En català, es diu net; en castellà, es diu limpio; en italià, es diu pulito; en francès, es diu propre; en anglès, es diu clean.

EMBRASSER

Compte amb aquest verb francès! Actualment, el verb embrasser vol dir ‘besar algú’, no pas ‘abraçar’! Atenció: no digueu J’ai baisé François perquè actualment baiser (quelqu’un) vol dir ‘mantenir relacions sexuals amb algú’ i és vulgar. Si volem dir abraçar (algú), en francès hauríem de dir prendre dans ses bras.

RELAXAR-SE

Curiosament, aquest verb és força semblant en totes aquestes llengües excepte en francès. En català, diem relaxar-se; en castellà, es diu relajarse; en italià, rilassarsi; en anglès, relax; en francès, però, es diu se détendre.

LES BONBONS

Atenció! En francès, le bonbon no és un bombó, és un caramel! En canvi, un bombó en francès és un chocolat! Si ens hi fixem, el català i el castellà són iguals entre si i les altres tres llengües són força iguals entre si:

Català: bombó, castellà: bombón, anglès: chocolate, francès: chocolat, italià: cioccolatino.

LA GYM

En francès, la gym no vol dir ‘el gimnàs’! La gym vol dir ‘la gimnàstica’. En canvi, quan els francesos diuen le gymnas, es refereixen a l’edifici que nosaltres anomenem poliesportiu. En canvi, el que nosaltres anomenem gimnàs, en francès és une salle de sport.

CAMINAR

Em sembla curiós veure que aquest verb és molt semblant en totes les llengües romàniques (que conec, òbviament) excepte en francès:

català: caminar, castellà: caminar, italià: camminare, francès: marcher.

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar del francès. En aquest article hi inclouré unes quantes expressions, alguns falsos amics… una mica de tot. Espero que hi hagi alguna cosa que no sapigueu i que us sembli interessant.

C’EST PARTI!

És una expressió que s’utilitza per a dir que alguna cosa ha començat. Per exemple, si expliquem a una amiga com vam conèixer la nostra parella, podem explicar tota la història i quan vulguem dir i va sorgir, diem et c’est parti!

C’EST UNE ENTRAIDE

Quan volem expressar que dues persones s’ajuden mútuament, podem parlar d’entraide. Si, posem per cas, estem explicant que tu m’ajudes amb l’anglès i jo t’ajudo amb el català, podem dir c’est une entraide.

SE METTRE DANS LE BAIN

Aquesta expressió vol dir ‘adaptar-se, acostumar-se a una situació nova’. Per exemple, si volem dir T’hi has d’acostumar podríem dir Il faut te mettre dans le bain.

JE TE PRÉVIENS

Si fa poc que coneixem algú i li volem dir una característica negativa nostra, en català diem, per exemple, T’aviso: sóc molt tossuda. En francès, en aquest cas diríem Je te préviens: je suis très têtu.

ÊTRE DANS LA LUNE

Aquesta expressió vol dir ‘estar distret’. En català, en tenim una de semblant: estar a la lluna (de València). Podríem dir que aquest seria l’equivalent català d’aquesta expressió francesa. Imaginem una situació molt típica: un professor explica i hi ha un alumne que no escolta, que té el cap a una altra banda: Dormez-vous? Vous êtes dans la lune. Allons! Allons! Soyez attentif et écrivez.

LE JOUR J

Quan volem referir-nos a un esdeveniment molt important per a nosaltres, el podem anomenar le jour J. Si, per exemple, volem posar al nostre mur de Facebook que falten dos dies per a aquest dia tan important, podem posar-hi J – 2. Aquí podeu llegir un article en francès on ho fan servir.

SANS DOUTE vs SANS HÉSITATIONS

ATENCIÓ, no confonguem el sens dubte! català amb el sans doute francès. No volen dir pas el mateix. D’una banda, sans doute vol dir ‘potser’. En català, en canvi, sens dubte! vol dir ‘és clar!’. Si el que volem dir és sens dubte, en francès cal dir sans hésitations!

COMMENT ÇA SE FAIT QUE…?

En català, a vegades, en lloc de preguntar Per què…?, diem Com és que…? En francès, també tenim dues possibilitats: Pourquoi…? i Comment ça se fait que…?

DISCUSSION vs DISPUTE

Un dels falsos amics que trobem entre el català/castellà i el francès és discussion. Discussion en francès no vol dir ‘discussió’ en el sentit de baralla verbal, vol dir ‘parlar d’una cosa intercanviant opinions’.

El mateix passa amb l’anglès: quan els catalans volem dir que hem discutit amb algú, hem d’utilitzar el verb argue, no pas discuss. Per tant, en el cas dels substantius, cal utilitzar argument i no pas discussion.

En francès, igual que en anglès: utilitzarem discussion quan ens referim a una conversa amb intercanvi d’opinions tranquil·la i utilitzarem dispute quan ens referim a una baralla verbal.

POURTANT

Aquest és un dels falsos amics més “perillosos” que hi ha entre el francès i el català. S’assembla molt a per tant, però el significat és molt diferent. En català, per tant indica conseqüència; per exemple: Tinc deu exàmens la setmana que ve, per tant no podré quedar. En francès, pourtant vol dir ‘tanmateix’ i, per tant, té el significat de ‘però’. Per exemple: Il n’a pas compris ce qu’on lui disait, pourtant il est intelligent.

DÉSINVOLTE

Aquesta paraula francesa s’assembla molt a desimbolt en català, però no vol dir el mateix. Desimbolt vol dir ‘que obra amb soltesa’ i és un adjectiu positiu; és a dir, és una virtut. En francès, désinvolte és un defecte i es refereix a una persona que no respecta les normes, un xic rebel, desvergonyit, per dir-ho d’alguna manera (‘Qui manifeste une liberté excessive ; sans gêne‘).

Això és tot, espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!! À bientôt!!

Benvinguts/des de nou!!

Tal com deia La Trinca, els idiomes són un embolic! Quan en sabem dos o més, sobretot quan sabem tres o més llengües que s’assemblen, moltes vegades tenim la sensació que ja no sabem ni quina llengua parlem i, si no anem amb molt de compte, se’ns barregen. Avui parlaré d’aquest tema precisament i us exposaré paraules que, almenys a mi, m’han creat dubtes o coses que he confós per culpa de la semblança amb una altra llengua. M’agradaria compartir-les amb vosaltres perquè no us passi el que em va passar a mi. Vegem-les!

SUEUR – SOEUR

Aquestes dues paraules franceses s’assemblen moltíssim, però volen dir coses totalment diferents! la sueur és ‘la suor’ i la soeur vol dir ‘la germana’.

PRETENDRE

Aquest verb em va fer tornar boja! Per què? Doncs perquè existeix en català (pretendre), castellà (pretender), francès (prétendre), anglès (pretend) i italià (pretendere); però no vol dir el mateix en totes aquestes llengües! Anem a pams. En català i castellà vol dir ‘algú, perseguir una cosa a la qual creu tenir dret, a la qual aspira’, per exemple Aquell noi pretenia casar-se amb la filla del forner. En francès, en canvi, vol dir ‘afirmar’; per exemple Il prétend l’avoir vu dans la rue. En anglès, vol dir ‘fingir’: He pretends to be rich, but we all know that he isn’t. Finalment, en italià, vol dir el mateix que en català i en castellà (pretendere l’impossibile dai collaboratori), però també té el significat del francès (pretende di essere stato lui l’inventore). Oi que és un embolic?

DÉBILE

Aquesta paraula francesa no vol dir ‘dèbil’, compte! Débile vol dir ‘estúpid’, per exemple cette idée est vraiment débile! Per a dir dèbil (català), cal dir faible.

POURTANT

Aquesta paraula francesa és un fals amic molt típic. Qui no sàpiga francès deu pensar que vol dir ‘per tant’. Doncs no! Error típic i tòpic (que jo també, al principi, vaig cometre). Pourtant vol dir ‘tanmateix’, ‘però’. Per exemple, si volem dir “Té tots els diners que vol. Tanmateix, no en té mai prou”, haurem de dir “Il a tout l’argent qu’il veut. Pourtant, ça ne lui suffit pas.”

ENTENDRE

Quan en català diem entendre, volem dir ‘comprendre’. En francès, el verb entendre també existeix, però no vol dir el mateix. Quan els francesos diuen entendre volen dir ‘percebre amb el sentit de l’oïda’. Per a dir entendre (català), en francès cal dir comprendre.

APPRENDRE

El verb aprendre català vol dir ‘adquirir la coneixença d’alguna cosa’. En francès, també vol dir ‘aprendre’, però també pot voler dir ‘ensenyar’. Així, doncs, segons el context haurem de deduir quin d’aquests dos significats té.

MOT – PARAULA

En català, tenim mot i paraula, que volen dir el mateix, però no s’utilitzen amb la mateixa freqüència. Mot s’utilitza molt poc, només en un context d’estudi de la llengua, l’utilitzen sobretot els filòlegs i els traductors. Paraula, és d’ús molt comú, tothom la fa servir.

En francès, en canvi, passa el contrari: mot vol dir ‘paraula’ i, per tant, s’utilitza moltíssim; però parole no vol dir ‘paraula’, s’utilitza per a referir-se a ‘la lletra d’una cançó’.

FERMER – FERMARE

En francès tenim el verb fermer, que vol dir ‘tancar’: Est-ce que je peux fermer la porte? En italià, hi ha un verb molt semblant però que no vol dir el mateix: fermare, que vol dir ‘aturar’. Per exemple, la fermata dell’autobus és ‘la parada del bus’.

S’ENNUYER

A mi aquest verb francès sempre em fa dubtar, perquè mai no recordo si té el mateix significat que annoy (anglès) o que annoiare (italià). Annoy vol dir ‘molestar’ i annoiare significa ‘avorrir’. Doncs en francès ennuyer es veu que té tant el significat de ‘molestar’ com el d”avorrir’ i també el de ‘preocupar’. En canvi, s’ennuyer només vol dir ‘avorrir-se’, com en italià annoiarsi.

SUPERFÍCIE

En català, castellà i italià es diu superfície (català) – superficie (castellà i italià), però en francès i en anglès, amb aquest significat hem de dir surface.

CONTINUAR

Aquest verb existeix en català, castellà, anglès, italià i francès; però s’utilitza de manera diferent quan va seguit d’un verb! Atenció!

– En català, va seguit de gerundi: Hem de continuar treballant.

– En castellà, passa el mateix que en català: Tenemos que continuar/seguir trabajando.

– En italià, hem d’utilitzar continuare + a + infinitiu: Domani continuerò a studiare.

– En anglès, pot anar seguit de gerundi o d’infinitiu, ambdues formes tenen el mateix significat: We should continue to write the composition/We should continue writing the composition.

– En francès, pot anar seguit de la preposició à o de la preposició de: Nous avons commencé à reconstruire la république/Nous avons commencé de reconstruire la république.

Bé, us deixo descansar una mica perquè sé que tot plegat és un embolic! Oi que sí? Fins aviat!!!

Bon dia i bona hora!!

Avui parlaré dels falsos amics, en anglès false friends. Un fals amic és una paraula estrangera que s’assembla molt a una paraula de la nostra llengua però que, en realitat, no volen dir el mateix. Per tant, els falsos amics són molt problemàtics perquè molt sovint s’utilitzen erròniament com a equivalent. Per exemple, a la fotografia que he posat a la portada n’hi ha un: exit (anglès) – éxito (castellà). En anglès, exit no vol dir ‘éxito‘ en castellà, vol dir ‘salida‘. Així, doncs, en aquest cartell, hi hauria de posar: exit only – sólo salida.

Tot seguit, us posaré uns quants exemples de falsos amics entre el català o el castellà i l’anglès que molts dels meus alumnes utilitzen de manera equivocada.

SUCCESS

Aquesta paraula no vol dir ‘suceso‘ en castellà, vol dir ‘èxit’. Per tant, si algú és successful, vol dir ‘que té èxit’. Per a utilitzar-la correctament, cal dir, per exemple, That salmon dish was a success, wasn’t it? o bé She runs a very successful computer business. Per a dir ‘suceso‘, haurem de dir event.

MANIFESTATION

Si volem parlar d’una ‘manifestació que s’ha produït com a protesta o per a reivindicar alguna cosa’, llavors hem d’utilitzar la paraula demonstration. Per exemple: The students are holding a demonstration against the proposed changes. En canvi, la paraula manifestation vol dir ‘manifestació’ en el sentit de ‘mostra’. Per exemple: L’augment de l’atur és una mostra més de la incompetència del govern en anglès seria The rise in unemployment was just a further manifestation of the government‘s incompetence.

PRETEND

Aquest és un dels errors més freqüents que fan els meus alumnes. Pretend no vol dir ‘pretendre’, vol dir ‘fingir’. Per tant, per a dir Pretenia casar-se amb la filla del forner, cal dir He intended to marry the baker’s daughter. Si volem dir ‘fingir’, llavors podem dir He pretended to be rich.

SENSIBLE

L’adjectiu anglès sensible no vol dir ‘sensible’, sinó ‘assenyat’, per exemple: It would be sensible to take an umbrella. Si el que volem dir és Ella és molt sensible, llavors haurem de dir She is very sensitive.

CONSTIPATED

Atenció!! No digueu mai que esteu constipated, no és una cosa molt agradable de sentir! En anglès, estic encostipat es diu I have a cold. En canvi, constipated vol dir ‘anar restret’. Així, doncs, si no voleu que la gent es pensi que no aneu de ventre, millor que no digueu constipated.

LIBRARY

En anglès, library vol dir ‘biblioteca’, no pas ‘llibreria’. Si voleu dir que heu anat a la llibreria a comprar-vos un llibre, haureu de dir I went to the bookshop. En canvi, si teniu exàmens i voleu anar a la biblioteca a estudiar, podeu dir I want to go to the library.

RECORD

El verb record en anglès no vol dir ‘recordar’, vol dir ‘gravar’. Els qui hàgiu tingut un reproductor de VHS ja ho deveu saber. Pel que es veu, el jovent que ha nascut a l’època dels DVD no ha vist mai el botó record (gravar). Recordar en anglès es diu remember.

SYMPATHETIC

Encara que s’assembli molt a simpàtic, no vol dir pas això. En anglès, per a dir simpàtic hem de dir nice. En canvi, He was very sympathetic vol dir ‘ell va ser molt comprensiu’ o bé ‘va demostrar molta compassió’ segons el context.

ANNIVERSARY

Com que s’assembla molt a la paraula catalana aniversari, fa que molta gent la malinterpreti. Anniversary es refereix a l’aniversari de casats, a l’aniversari d’un esdeveniment, etc. Per exemple: Avui és el 50è aniversari de la caiguda del mur de Berlín seria Today is the 50th anniversary of the fall of the Berlin wall. En canvi, si parlem de l’aniversari d’una persona, llavors hem d’utilitzar birthday: Today is Anna’s birthday!

STRANGER

Aquesta paraula no vol dir ‘estranger’, vol dir ‘desconegut’. Per exemple, quan som petits, els nostres pares sempre ens diuen Don’t talk to strangers!  (‘No parlis amb desconeguts!’). Si volem dir ‘estranger’, haurem de dir foreign; per exemple foreign languages.

FAMILIAR

Si volem parlar dels nostres familiars, en lloc de dir At Christmas, my familiars* came to my house, hem de dir My relatives came to my house. En anglès, familiar és un adjectiu que vol dir ‘una cosa que em sona, que no és la primera vegada que la veig’; per exemple: That street was familiar to me.

PARENTS

Parents tampoc no vol dir ‘parientes’, vol dir ‘pares’. Així, doncs, per dir els meus pares estan sopant, no direm my fathers* are having dinner, sinó que direm my parents are having dinner.

CAREER

Quan volem parlar de quina carrera estudiem, hem d’utilitzar degree; per exemple, I am studying a degree in languages. Career no vol dir ‘carrera’ en el sentit d’estudis, sinó que vol dir ‘carrera’ en el sentit de ‘trajectòria professional’. Per tant, podem dir Many women sacrifice interesting careers for their family. 

Aquests són només alguns exemples de falsos amics, els que he vist que la gent malinterpreta més sovint. Espero que us hagi servit d’alguna cosa. Si a algú li interessen els falsos amics entre català i italià, pot llegir aquest article que vaig escriure fa temps.

Com tothom sap, hi ha el prejudici que l’italià és fàcil perquè té paraules semblants al català i al castellà, i que llengües com ara l’alemany o el xinès són difícils perquè no s’assemblen gens al català. No obstant això, els experts en llengües saben que aquest prejudici, tal com la mateixa definició de prejudici indica, ‘és una idea no raonada i mancada de provació’ i que, per tant, no és cert. Malauradament, demostrar aquesta afirmació requereix una explicació molt més exhaustiva que la que em permet l’extensió d’aquest article. Així, doncs, a l’article d’avui us en faré cinc cèntims i, més endavant, ja us en donaré més detalls.

En aquest article demostraré que, al contrari del que la gent no especialitzada es pensa, l’alemany té algunes paraules que són iguals que en català i que l’italià té bastantes paraules  que s’assemblen a mots catalans, però que en realitat no signifiquen el mateix que en català (aquest tipus de paraules s’anomenen falsos amics). Vegem-ne uns quants exemples:

Blau (alemany)

Els alemanys també fan servir aquesta paraula per a referir-se a aquest color.

Interessant(alemany)

Encara que l’alemany sigui una llengua germànica com l’anglès, aquest adjectiu s’assembla més al català (interessant) que no pas a l’anglès (interesting).

Lila (alemany)

El color que en català denominem lila també es diu així en alemany.

Assaggiare (italià)

Deveu pensar que vol dir assajar (una obra de teatre, per exemple), però no és veritat; aquest verb significa tastar. Per a dir assajar s’ha de dir fare le prove.

Burro (italià)

Qui no sap italià segurament pensa que vol dir burro (l’animal o una persona de poc enteniment), però no és així: aquesta paraula significa mantega. Per a dir burro cal dir scemo.

Officina (italià)

No vol dir oficina, vol dir taller (on s’arreglen els cotxes, per exemple).  La nostra oficina s’anomena ufficio  en italià.

Salire(italià)

Tot i que sigui semblant a salir (castellà), vol dir pujar. Per exemple, salire sul treno significa pujar al tren. Sortir és uscire.

Subire (italià)

Tot i que sigui molt semblant a subir en castellà, no vol dir pujar, sinó patir. Per exemple: subirne le conseguenze significa patir-ne les conseqüències.

Aquests són només alguns dels exemples que il•lustren que Les aparences enganyen: l’italià no s’assembla tant al català com molta gent es creu,  i l’alemany no és tan diferent com se sol pensar.