Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Bon cop de falç!

8
Publicat el 24 d'abril de 2015

Com que ahir va ser Sant Jordi, crec que avui hauria de parlar de la nostra llengua i de la nostra cultura. Més concretament, voldria comentar uns quants refranys catalans i comparar-los amb la corresponent traducció al castellà. M’agradaria que us fixéssiu en allò que tenen en comú totes aquestes dites catalanes. Al final de l’article us diré la conclusió a la qual he arribat.

  • QUI MATINA FA FARINA: Aquesta expressió vol dir que ‘qui es lleva aviat pot aprofitar el dia’. En castellà, seria A quien madruga Dios le ayuda.
  • NO DIGUIS BLAT SI NO ÉS AL SAC I BEN LLIGAT: Aquesta expressió vol dir que ‘és millor no cantar victòria abans de saber si el resultat ha sigut positiu’, encara que creiem que la cosa en qüestió ens ha anat bé. Aquí, en castellà dirien Antes que acabes no te alabes o bé No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado.
  • ÉSSER PEIX AL COVE: Equival a dir bufar i fer ampolles. En castellà, podem dir está chupado, es pan comido o eso está hecho.
  • ET CONEC, HERBETA, QUE ET DIUS MARDUIX: Utilitzem aquesta frase feta per a dir que ja sabem de quin peu calça aquella persona, que ja li hem vist el llautó. En castellà, seria Te conozco bacalao (aunque vengas disfrazado)!
  • ÉS TARD I VOL PLOURE: Aquesta expressió s’usa per a dir a algú que s’espavili, que tenim pressa. En castellà, una possibilitat seria Andando que es gerundio!
  • I VET AQUÍ UN GAT, I VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS! Quan acabem d’explicar un conte, en català diem aquesta frase. En castellà, en canvi, seria Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado!
  • CANVIAR L’AIGUA A LES OLIVES / ANAR A FER UN RIU: Aquestes expressions, com ja sabeu, són eufemismes que s’utilitzen pera dir de manera educada que hem de pixar. En castellà, diuen hacer sus necesidades.
  • PORTAR AIGUA AL SEU MOLÍ: Moltes vegades, cadascú intenta que les coses s’esdevinguin en profit propi. En aquest cas, és quan diríem aquesta expressió. En castellà, en canvi, diuen barrer hacia dentro.
  • MUTS I A LA GÀBIA: Quan volem que algú calli, li diem muts i a la gàbia! En castellà, però, diuen A callar! o bé punto en boca!
  • CARA DE POMES AGRES: Si algú fa cara de pomes agres, vol dir que ‘està enfadat’. En castellà, diuen que pone mala cara.
  • ESTAR DE MALA LLUNA: Quan algú està de mal humor, diem que està de mala lluna. En castellà, en aquest cas diuen estar de mal humor.
  • ENTRE NAPS I COLS: Aquesta vol dir ‘entre una cosa i l’altra’. En castellà, aquí dirien entre pitos y flautas.
  • QUI NO TÉ UN ALL, TÉ UNA CEBA: Això vol dir que ‘tothom té un mal o altre’ o que ‘tothom té una preocupació o altra’. En castellà, es diu El que no cojea, renquea.
  • NÉIXER AMB LA FLOR AL CUL: Si algú neix amb la flor al cul, vol dir que ‘sempre ha tingut molt bona sort’. En castellà, es diu nacer con buena estrella.
  • GUANYAR-SE LES GARROFES: Si algú es guanya les garrofes, vol dir que ‘treballa per guanyar-se la vida’. En castellà, en aquest cas, diuen ganarse la vida.
  • INVENTAR LA SOPA D’ALL: Segur que heu sentit dir, en castellà, que una persona se cree que ha descubierto América! Doncs, en català, diem que es pensa que ha descobert la sopa d’all!
  • ARRIBAR I MOLDRE: Per a dir que hem aconseguit una cosa amb molta facilitat, podem dir que ha sigut arribar i moldre. En castellà, aquí dirien llegar y besar el santo.
  • ENGEGAR A PASTAR FANG: Si engeguem algú a pastar fang, li estem dient que ‘se’n vagi a fer punyetes’, per dir-ho de la manera més fina possible. En castellà, diuen mandar a freír espárragos.
  • I UN BE NEGRE (AMB POTES ROSSES)! Aquesta expressió s’usa per a dir que ‘sí home! ara hi corro!’; és a dir, per a dir que no a una demanda d’algú. En castellà, en aquesta situació dirien Na nai, naranjas de la China!
  • FER FIGA: Fer figa vol dir ‘fallar, deixar de funcionar’. En castellà, no hi ha res que *haga higo (com van dir els nostres amics de la Trinca a la cançó Coses de l’idioma), sinó que flaquea, flojea, etc.
  • FER-NE UN GRA MASSA: Si estem discutint amb algú i ens alterem massa i exagerem, l’altra persona ens dirà que n’estem fent un gra massa. En canvi, en castellà, diuen pasarse de rosca, per exemple.
  • FER VOLAR COLOMS: Aquesta expressió vol dir ‘il·lusionar-se molt’. En castellà, diuen hacer castillos en el aire.
  • SOL COM UN MUSSOL: Si estem sols, podem dir estic sol com un mussol. En castellà, en canvi, diuen estar más solo que la una. 
  • ANAR A TANCAR ELS ÀNECS: Aquesta és una expressió que m’agrada molt i que faig servir, és com dir anar a fer nones; o sigui, ‘anar a dormir’. En castellà, en canvi, diuen irse al sobre o bé planchar la oreja.
  • HAVER BEGUT OLI: Si algú ja ha begut oli, vol dir que ‘ja no pot escapar-se d’una cosa desagradable, que ja no hi ha remei’. En castellà, però, no *beven aceite, sinó que diuen ¡ya está perdido! o ¡ya no hay nada que hacer!
  • NO PUC DIR NI FAVA: En català, diem que no podem dir ni fava si estem tan esgotats o tan tips que no podem ni parlar. En castellà, amb el sentit d’estar tip diuen estoy lleno i amb el significat d’estar esgotat diuen no puedo con mi alma.

Si us hi fixeu i compareu les expressions catalanes amb les castellanes, veureu que en català hi ha moltes més expressions que utilitzen paraules relacionades amb l’agricultura i el camp en general (només cal escoltar l’himne d’Els Segadors). Només volia observar que el català és una llengua molt agrícola, ja que fins fa poc era un país on l’agricultura era molt important. Com podeu veure, les llengües reflecteixen la cultura i la mentalitat de la gent. Així, doncs, si un país és molt agrícola, utilitzarà moltes expressions i vocabulari agrícoles. Això és precisament el que diu una hipòtesi lingüística anomenada Environmental hypothesis. Bàsicament, aquesta hipòtesi defensa que l’entorn en què vivim determina la nostra llengua (vocabulari, expressions…). De fet, és una mica el contrari de la Hipòtesi de Sapir-Whorf, de la qual vaig parlar a l’article Cada llengua és una visió diferent del món, que afirma que la nostra llengua materna determina la manera com interpretem el món. Jo opino que les dues hipòtesis tenen la seva part de raó, tal com hem pogut veure amb els exemples exposats en aquests dos articles. Gràcies per llegir-me i fins aviat!

“Natale con i tuoi, Pasqua con chi vuoi”

4
Publicat el 10 d'abril de 2015

Com que he passat uns quants dies de la Setmana Santa a Venècia, avui m’agradaria parlar de la Pasqua italiana; més concretament de com se celebra a Venècia, que és el lloc que jo conec. De pas, també aniré comparant-la amb la Pasqua catalana i amb la Pasqua irlandesa.

PASQUA és una paraula que ve de l’hebraic Pesach, però durant la Pasqua cristiana se celebra la resurrecció de Jesucrist.

En italià, el diumenge abans de Pasqua és la Domenica delle PalmeAquest dia es beneeixen rams d’olivera i de palmera. Aquí, en canvi, li diem Diumenge de Rams.

palme

Giovedì Santo és el dia en què es recorda l’últim sopar de Crist.

giovedì

Venerdì Santo es recorda la mort de Jesucrist a la creu i s’organitza una representació de la passió; és a dir, el recorregut que va fer Jesús fins a la mort. Aquesta representació, en italià, també es coneix com a Via Crucis.

Després ve Sabato Santo i il giorno di Pasqua (diumenge). El Diumenge de Pasqua és típic menjar agnello (‘xai’). El xai és un símbol sacrifici, però també és símbol d’innocència i de ressurrecció. Per tant, el xai és el símbol del sacrifici de Crist.

Al Vènet, abans del dia de Pasqua es regala l’ou de Pasqua i es desembolica el dia de Pasqua. Però segurament us deveu preguntar: qui dóna l’ou de Pasqua als nens? Els padrins? No, tant a Itàlia com a Irlanda els padrins no són els encarregats de donar l’ou, sinó que qualsevol familiar et pot donar un ou i, per tant, cada nen rep més d’un ou (2, 3, 4…).

uovo

Dins d’aquest ou, tant a Irlanda com a Itàlia, hi ha una sorpresa, una petita joguina! Aquí Catalunya, en canvi, no.

A Catalunya, en canvi, cada nen rep dos mones o dos ous: una del padrí i l’altra de la madrina. Per als estrangers que llegiu aquest article, aquí teniu un parell d’exemples del que és una mona:

mona1mona2

 Tanmateix, a Irlanda i Itàlia no tenen la mona, ni altres figures de xocolata que no siguin un ou o un conillet. Pel que fa a la mona, sabeu per què li diem així? Mona ve del llatí mundum, que vol dir ‘panera adornada i plena d’objectes (sobretot pastissos) ofrenada a Ceres pel mes d’abril’, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia. Es diu que la tradició de la mona representa la fi de les abstinències de la Quaresma.

Finalment, després ve Dilluns de Pasqua, que en italià es coneix com a Pasquetta (o també Lunedì dell’Angelo). Aquest dia és tradició fer una sortida i fer un pic-nic amb la família o amb els amics. A Catalunya, en canvi, el Dilluns de Pasqua és quan ens mengem la mona.

pasquetta

Durant la setmana santa, a Itàlia es menja un tipus de pastís que es diu colomba i que té forma de colom (d’aquí ve el nom).

colomba

A Venècia també hi ha la focaccia veneta (o fugassa veneta).

focaccia-veneta

Al nord d’Itàlia també és tradició fer un arbre de Pasqua! Aquest arbre simbolitza la reencarnació i la prosperitat i es decora com passa per Nadal. És una tradició que ve dels països escandinaus i que s’ha convertit en tradició també al nord d’Itàlia. Aquí en teniu un exemple:

albero

Per acabar, m’agradaria dir que a Itàlia no fan vacances de Setmana Santa, només és festa el Dilluns de Pasqua (pasquetta). Aquí Catalunya, en canvi, les escoles fan festa des del dia 28 fins al 6 d’abril (segons el calendari d’aquest any).

Bé, espero que us hagi semblat interessant i útil per conèixer una mica més la cultura italiana i la cultura irlandesa o, per als qui sou estrangers, la cultura catalana. Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Agulletes o tiretes?

4
Publicat el 3 d'abril de 2015

Bon dia i bona hora!!

Com podeu veure, Endavant els idiomes no fa vacances per setmana santa! Avui m’agradaria aclarir alguns errors que sovint es cometen sia per culpa del castellà sia per culpa de l’homofonia. Sigui com sigui, crec que us pot ser útil per a diferenciar certs mots. Vegem-los tot seguit! (el * significa que aquella paraula no existeix en català o que aquell ús no és correcte.)

AGULLETES – TIRETES

Si fem esport, el dia següent tenim…? agulletes? tiretes? Cap de les dues! Agulletes* és un calc del castellà agujetas i les tiretes són aquells adhesius que ens enganxem a la pell quan ens fem un tall o una ferida. Si fem esport, el dia següent direm que tenim punxades, fiblades o que estem baldats, per exemple.

CANTERA – PEDRERA – PLANTER

És curiós perquè en el món dels esports, moltes vegades hem sentit dir els jugadors de la cantera… o bé els jugadors de la pedrera… I la veritat és que no sé d’on ho han tret. En català, la cantera són ‘les ganes de cantar’ o bé ‘una pedra grossa’, i la pedrera només és ‘el lloc d’on es treu la pedra’. Exemples:

– Les pedreres de Carrara són famoses pel seu marbre.

Des que m’he llevat m’ha agafat cantera i encara ara taral·larejo!

En canvi, si ens referim al ‘conjunt dels equips inferiors d’un club integrat per diversos equips, que tenen com a objectiu proporcionar esportistes al primer equip’, hem de dir el planter. Exemple:

Aquests dos jugadors són del planter.

MEDIR – MESURAR – AMIDAR

Què us semblen aquests tres verbs? Ull viu, medir* no és correcte en català! Els altres dos sí que ho són, però tenen significats diferents. Amidar vol dir ‘prendre les mides d’alguna cosa’ i mesurar, en canvi, té dos significats: 1 ‘determinar qualsevol dimensió d’una cosa’ o 2 ‘una cosa, tenir una determinada dimensió’. Exemples: 

– Hem d’amidar la taula per saber si ens cabrà al pis.

L’armari mesura dos metres d’alçària (significat 2 de mesurar)

Ja he mesurat la farina!

GUIXETA – TAQUILLA

Aquesta és una discussió que hi va haver fa temps. Abans es deia que taquilla no era correcte perquè és com el castellà taquilla i es creia que era un calc (hipercorrecció), que s’havia de dir guixeta; però no, més aviat al contrari. És a dir, taquilla no és un calc, existeix en català, i guixeta sí que és un calc, un calc del francès guichet!

Però compte! no confonguem la taquilla amb un armariet! En català taquilla vol dir ‘lloc on es compren entrades o bitllets’, per exemple la taquilla del teatre, del cinema, del tren, etc. En canvi, és incorrecte utilitzar taquilla* per a referir-se als armariets que hi ha a l’escola o al gimnàs per a guardar objectes personals!

EIXUGAR(-SE)ASSECAR(-SE)SECAR

Quina diferència hi ha entre aquestes tres paraules? Doncs bé, per començar secar* no existeix en català. Assecar i eixugar són correctes, però diferents: assecar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa que en té per naturalesa’ o bé ‘treure la humitat d’una cosa sense passar-hi res per sobre’ i eixugar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa mullada passant-hi quelcom que s’emporti la humitat’. Exemples:

Estendré la tovallola perquè s’assequi. (no passem cap drap per assecar-la)

Si continua fent tanta calor, els rius sassecaran.

Eixuga’t les mans després de rentar-te-les. (passem una tovallola per treure’n la humitat)

DEPORTESPORT

Què és el deport? un calc del castellà deporte? No, senyor! En català, deport existeix i vol dir ‘recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure’. I esport ja sabeu què vol dir! Aquesta és una confusió que fan les àvies (almenys la meva!). Quan diuen que algú fa esport, diuen que fa molt deport*! En el cas de les àvies, fan aquest error per culpa de la influència que va tenir el castellà durant el franquisme.

AFIXARFIXAR

Aquest és un error molt comú. Moltes vegades veiem cartells on posa: Prohibit fixar* cartells. Aquesta frase és incorrecta! Hauria de ser Prohibit afixar cartells. Perquè? Doncs perquè afixar vol dir ‘clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc.’ o bé ‘adjuntar (un afix) a un radical o a un mot.’ En el cas de la prohibició que dèiem, ens referim al primer significat del verb afixar. Fixar, en canvi, simplement significa ‘fer que una cosa no es mogui d’un lloc determinat’. Exemples:

La família va fixar la seva residència a Manresa. 

Fixar un pal a terra

Afixar el sufix -esa al radical de l’adjectiu pobre.

– No afixis cap paper a la meva paret!

ACCESSIBLEASSEQUIBLE

La diferència entre aquests dos mots potser és la més complicada d’explicar. Accessible vol dir ‘de fàcil accés’ o ‘persona de tracte fàcil’ i assequible vol dir ‘que es pot obtenir sense dificultat’. El significat d’aquests dos és molt pròxim i és normal que es confonguin, però es recomana limitar l’ús d’accessible a les persones. Exemples:

El rècord dels cent metres lliures és assequible per a un atleta com ell.

– És un professor seriós, però molt accessible.

RENDIBLE – RENTABLE

Ara parlarem d’economia. En aquest sector, la renda (no pas la renta*) és ‘el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer’ i el verb corresponent és rendir. Per tant, l’adjectiu corresponent és rendible, no pas rentable*! En economia, no és correcte l’ús dels mots rentabilitat* o rentabilitzar*, perquè en català no existeixen; direm rendibilitat i rendibilitzar.

Tanmateix, si estem parlant de neteja, llavors sí que hem d’utilitzar l’adjectiu rentable, perquè vol dir ‘que pot ser rentat’.

ASSENTAR – SENTARASSEURE – SEURE

El verb sentar* en català no existeix. En català, tenim els verbs assentar, asseure i seure. Vegem quina diferència hi ha: assentar vol dir ‘establir els fonaments d’alguna cosa’ i se sol fer servir seguit de noms com ara bases, condicions, hipòtesi, precedent, premisses, principis, teoria, tesisSeure vol dir ‘estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut’ i és un verb intransitiu (no té complement directe). Asseure (i asseure’s) es refereixen a una acció encara no acomplerta. Asseure vol dir ‘fer seure algú altre’ i necessita complement directe i asseure’s vol dir ‘començar a seure’. Exemples:

On puc seure?

– Vaig asseure el nen al costat de la mare.

– Asseu-te, si us plau!

Espero que us hagi estat útil, un altre dia us en diré més! Fins aviat i bones vacances!

 

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari