Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: catanyol

“TOC DE QUEDA” ÉS CORRECTE?

0

Bon dia i bona hora!!!

M’agradaria dedicar l’article d’avui a la llengua catalana. Com que els últims articles que he escrit eren sobre altres llengües, ara sento la necessitat d’escriure un article sobre el català. De fet, un dels principals motius per què escric aquest blog és la defensa de la meva llengua: la llengua catalana. Per a l’article d’avui he triat tres termes: *toc de queda, *parats i *guarderia. El primer d’aquests tres és un terme d’actualitat i, per això, penso que ara és el moment de parlar-ne. Som-hi, doncs!

*TOC DE QUEDA

Encara que els mitjans de comunicació catalans utilitzin aquest terme, no és correcte en català. Precisament l’objectiu de l’article d’avui és fer saber a tots els catalanoparlants que *toc de queda no és català genuí, és una castellanització del català (allò que molts anomenem catanyol).

Tradicionalment en català (abans de la castellanització del català) s’utilitzava la locució seny del lladre amb el significat de ‘l’obligació de quedar-se a casa a partir d’una hora determinada’. En aquesta locució, la paraula seny vol dir ‘campana’ (si consulteu el diccionari, veureu que és un dels significats de la paraula seny). I es deia així perquè a l’hora convinguda tocava el seny del lladre (és a dir, la campana del lladre) i a partir de llavors estava prohibit circular i es podia detenir els infractors, considerant-los delinqüents o lladres. Posteriorment, a partir dels inicis de la castellanització del català, va començar a utilitzar-se *toc de queda (traducció literal del toque de queda castellà) i seny del lladre va començar a recular.

En resum, *toc de queda és un castellanisme, no és català. Si el que volem és parlar la nostra llengua (i no pas una llengua que no és ni català ni castellà), hem de començar a dir que a les 22h cal ser a casa perquè comença el seny del lladre.

*PARATS

En català, quan es parla de desocupació, la paraula correcta és atur (no pas *paro). Per tant, les persones que estan a l’atur són aturats (i no pas *parats). Un dia mirant la tele em va semblar molt curiós veure que, en una mateixa notícia, es deia atur i *parats. En un cas deien la paraula correcta (atur) i en l’altre, no (*parats). Per tant, en català tenim atur i aturats.

*GUARDERIA

Encara que la gent digui *guarderia i fins i tot surti a la tele, no és correcte. Aquest és un cas que he après gràcies a una experta en educació infantil. Moltes vegades, quan es tracta de vocabulari especialitzat, cal que els experts de cada camp diguin què és correcte i què no ho és. En aquest cas, en català cal dir llar d’infants o escola bressol. *Guarderia no és correcte perquè els infants no es guarden! Cal dir llar d’infants o escola bressol perquè aquest lloc és un centre educatiu on les educadores eduquen i ensenyen els infants, no els guarden.

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i que us ajudi a conèixer i utilitzar millor la nostra estimada llengua. Us desitjo un molt bon Nadal… i recordeu: a les 22h ja hem de ser a casa perquè comença el seny del lladre!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Atenció! S’ha detectat un virus lingüístic!

0

Bona nit i bona hora!

Avui m’agradaria explicar certes diferències entre el català i el castellà, perquè hi ha molta interferència del castellà en el català que parlem i sovint no en som conscients. Així, doncs, l’objectiu de l’article d’avui és ajudar a detectar aquests “virus”, aquestes paraules o construccions que no són correctes, que no són català, sinó catanyol.

 

DIVENDRES – EL DIVENDRES

Cal prestar atenció a l’ús de l’article amb els dies de la setmana. Vindré divendres i Vindré el divendres no volen dir el mateix. Vindré divendres vol dir que hi anirem el divendres d’aquesta setmana (un divendres en concret), en canvi Vindré el divendres vol dir que hi aniré CADA divendres! En castellà és diferent, per això en català es fan força errors. Comparem-ho:

Vindré divendres = Vendré el viernes

Vindré el divendres = Vendré los lunes/todos los lunes

 

VESTIT

En castellà, tenen dues paraules per a dues coses diferents: un vestido és una cosa i un traje n’és una altra. En català, en canvi, no. En català, la paraula vestit té els dos significats: el de vestido i el de traje. Així, doncs, si volem dir una frase com ara El director lleva un traje muy elegante, en català hem de dir El director porta un vestit molt elegant. Si volem evitar confusions amb un possible vestit de dona, podem dir vestit d’home. Per tant, en català no és correcte dir *traje, *tratge o *trajo.

 

DESGUASSAR – DESBALLESTAR

Moltes vegades es parla de desguàs quan ens referim a cotxes perquè en castellà es diu desguace. Això, però, no és correcte.

En català, l’indret destinat al desballestament de vehicles es diu desballestador (en castellà, desguace) i el verb seria desballestar. En canvi, el desguàs és ‘un espai o una canonada que dona sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret’, per exemple el desguàs de la banyera o el desguàs d’un llac (en castellà, desagüe), i el verb seria desguassar.

 

BACTERI

Atenció! En català no parlem de *bacteries, sinó de bacteris! En castellà, aquest microorganisme és femení (bacteria), però en català és masculí (bacteri).

 

D’ESQUENA

En català, *d’esquenes no és correcte. Així, doncs, quan en castellà diuen de espaldas, en català cal dir d’esquena (singular!). Exemple: Vaig caure d’esquena i no pas *Vaig caure d’esquenes. 

 

POSPOSAR – AJORNAR

Posposar en català només vol dir ‘posar al darrere’. Per exemple: Posposeu el pronom al verb. Hem d’anar amb compte perquè en castellà postponer/posponer vol dir ‘no fer una cosa, deixar-la per a més endavant’. En català, en canvi, si volem dir que deixem per a més endavant una cosa, hem de dir ajornar. Per tant, amb el significat d’ajornar, no són correctes les formes *posposar i *aplaçar.

 

NUCLI ANTIC – BARRI ANTIC

Com que en castellà, quan es parla de la part més antiga d’una ciutat, es parla del casco antiguo, en català molta gent parla del *casc antic, però no és correcte. En català, aquesta part de la ciutat és el nucli antic o el barri antic.

 

ESCAIRE I CARTABÓ

Ull viu! Quan parlem d’aquests instruments de dibuix tècnic, per increïble que sembli, l’escaire (català) no és el mateix que la escuadra (castellà) i el cartabó (català) no és el mateix que el cartabón (castellà)! Precisament és el contrari: l’escaire és el que en castellà s’anomena el cartabón i la escuadra és el que en català s’anomena el cartabóCom que sé que costa de creure, si feu clic a escaire i a cartabó, trobareu l’entrada del diccionari castellà-català de l’Optimot on posa l’equivalent en castellà i podreu comprovar que no us enganyo. Si ho cerqueu al Termcat, també ho trobareu. Aquí teniu les imatges que ho demostren.

català:

castellà:    

 

ENGONALS

Com ja deveu saber, ingles en català són engonals, però atenció! En castellà són LAS ingles i en català, ELS engonals!

 

PICAR DE MANS

En castellà diuen dar palmas, però en català no *fem/donem palmes! En català, piquem de mans.

 

CARNI, ANORÈCTIC, DISLÈCTIC

He triat aquests adjectius que, aparentment, no tenen res a veure perquè acostumen a ser font d’errors. Com que en castellà es parla d’industrias cárnicas, en català es diu *indústries càrniques, però no és correcte. En català, són indústries càrnies, perquè l’adjectiu és carni i el femení és càrnia. Un altre error força freqüent és dir que una persona és *anorèxica: la paraula catalana és anorèctic/a. El mateix passa amb *dislèxic: en català es diu dislèctic/a.

 

TAL

La paraula tal causa bastanta confusió, per això he decidit explicar quins usos són correctes i quins no:

  • Quan volem referir-nos a una persona sense dir-ne el nom, en català diem en tal. Per tant, quan volem dir allò que en castellà és Fulanito y Menganito, en català hem de dir en tal i en tal altre.
  • En català, no és correcte dir *Ha trucat un tal Jordi. En català, hem de dir Ha trucat un cert Jordi. 
  • Tal qual és correcte en català. Per exemple: Deixa-ho tal qual.
  • En català també tenim l’expressió tal o tal; per exemple: No pretenem alterar les propietats de tal o tal producte.
  • També tenim l’expressió com a tal: En són els amos i actuen com a tals.
  • Tal també es fa servir quan no es recorda o no interessa detallar unes dades: Vindran en tal lloc a tal dia i tal hora.
  • En català, però, no està bé dir *tal i qual. És a dir, quan volem dir ‘etc.’, no és correcte dir *Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i qual; hauríem de dir Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i tal.
  • El que sí que és correcte és fer servir tal amb el significat de ‘semblant’. Per exemple: Diuen que el va insultar, però ella nega haver fet tal cosa (‘una cosa semblant’).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Bon cap de setmana!!! Fins aviat!!!

 

DEL CATANYOL AL CATALÀ (II)

4

Bona nit i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català i comentar alguns errors que es fan habitualment a causa de la influència del castellà. Espero que sigui útil. (Quan una paraula o expressió porta un asterisc davant, vol dir que no és correcta).

 

*PRINGAR

Frases com ara Sempre em toca *pringar! són incorrectes. En català, *pringar no existeix. Per a expressar aquesta idea, en català fem servir tocar el rebre: Sempre em toca el rebre!

 

*LIAR

Aquest és un verb que se sent molt. Per exemple:

– *Tabac de liar no és correcte. En català, es diu tabac de cargolar.

– *Ja la tenim liada no és correcte. En català, es diu Ja la tenim armada.

Ara no puc parlar, *estic molt liat no és correcte. En català, estem enfeinats/ocupats/atabalats/desbordats

– *Vaig molt liat es pot canviar per Vaig de bòlit, que sí que és català.

 

*RABIETA o *PATALETA

Els nens catalans fan rebequeries, no pas *pataletes ni *rabietes.

 

*INALÀMBRIC

Exemple: un telèfon *inalàmbric. En català no és possible dir inalàmbric perquè ve de alambre (castellà), que en català és filferro. Per tant, els telèfons catalans són sense fils.

 

*ARREGLOS

Com que en català existeix el verb arreglar, suposo que és “normal” que les botigues diguin que *Es fan arreglos pensant-se que és correcte. Tanmateix, els cartells de les botigues haurien de dir Es fan retocs o bé Arreglem roba.

 

*SER GAFE i *TENIR GAFE

Frases com ara No vull jugar més amb tu, ets un *gafe! són incorrectes. Gafe no existeix en català. En casos com aquest hauríem de dir No vull jugar més amb tu, ets un malastruc! (o malastruga). Si tenim mala sort, en lloc de dir Quin *gafe que tinc avui! hauríem de dir Estic de pega, avui!

 

*QUE T’HI CAGUES!

Encara que totes les paraules d’aquesta expressió siguin catalanes, no és pròpia del català. En frases com ara És un fantasma *que t’hi cagues! hauríem de dir És un fantasma de ca l’ample!

 

*ESTAR CATXES

Si veiem un noi força musculat, en català no diem que *està catxes, en català està fort/quadrat. 

 

*TOCAIO

Si algú es diu igual que nosaltres, no és el nostre *tocaio, és el nostre homònim.

 

*ESTAR EMPANAT

*Estàs empanat! en català seria Estàs (ben) espès!

 

*EMPINADA

Quina pujada més *empinada! en català seria Quina pujada més costeruda/dreta!

 

*EMPAPAT

Si plou molt, no estem *empapats, sinó que estem (ben) xops/molls com un ànec.

 

*FER-SE EL SUEC

Frases com ara No cal que *et facis el suec que sé que hi ets. no són correctes. En català podem utilitzar fer l’orni o fer el sord o fer el desentès. Per tant, diríem No cal que facis l’orni que sé que hi ets, per exemple.

 

Crec que ja n’hi ha prou per avui, no? No us vull atabalar amb massa informació de cop. Aviat, uns quants casos més! 😉

(Informació extreta del llibre El catanyol es cura, de Pau Vidal.)

Com pronuncieu, per exemple, la paraula “acne”?

2

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar del català. Més concretament, de la pronúncia. En català, hi ha unes quantes paraules que pronunciem malament per culpa de la influència del castellà. Em refereixo al fet de pronunciar com a plana una paraula que, en realitat, és aguda, per exemple. Així, doncs, parlaré d’errors d’accentuació (oral, NO escrita), tot i que és un pèl complicat explicar la pronúncia per escrit, sense arxius d’àudio ni res. Per a explicar-vos com pronunciar una paraula (quina síl·laba cal pronunciar com a síl·laba tònica), el que faré és posar en majúscules la síl·laba tònica. Abans, però, m’agradaria aclarir que l’objectiu d’aquest article NO és corregir les vocals àtones (ja que són diferents en cada dialecte), només pretenc dir el que és correcte pel que fa a la síl·laba tònica. Les vocals àtones de què parlaré les diré segons el català central (però això no vol dir que els altres dialectes siguin incorrectes! També són estàndard). Espero que sigui prou entenedor. Si no, no dubteu a escriure un comentari en aquest article.

FUTBOL

Començarem per una de les més fàcils. Com la pronuncieu vosaltres: futBOL o FUTbol? Doncs, en català, es diu futBOL.

INTERVAL

Com la pronuncieu: interVAL o inTERval? La pronúncia correcta és interVAL (la e sona com una neutra).

MIL·LIGRAM

Vosaltres què dieu: mil·liGRAM o miL·LIgram? En català, es diu mil·liGRAM.

TIQUET

Vosaltres què dieu: TIquet o tiQUET? Doncs es pronuncia tiQUET.

ZURIC

Com pronuncieu el nom d’aquesta ciutat suïssa: ZUric o zuRIC? La pronúncia catalana és zuRIC.

ELIT

Quan us referiu a aquell ‘grup minoritari que manté una posició política, social, econòmica o cultural dominant en una societat’, què dieu: Elit o eLIT? Doncs es pronuncia eLIT (la e es pronuncia com una neutra).

IBERS

Sí, em refereixo als ‘individus d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia’. Com en dieu: Ibers o iBERS? La pronúncia és iBERS.

ATMOSFERA

Com ho dieu: atMOSfera o atmosFEra? Doncs, en català, es diu atmosFEra. Per tant, la o sona u.

TORTICOLI

Quan us fan mal les cervicals i no podeu ni moure el coll, què dieu que teniu? torTIcoli (pronunciant les o com si fossin u) o tortiCOli? Doncs els catalans tenim tortiCOli (la primera o sona u i la segona sona o).

INTERFON

Com en dieu, d’aquest aparell? interFON o inTERfon? Doncs la pronúncia correcta és inTERfon (la o sona u).

MARRÀQUEIX

Com pronuncieu el nom d’aquesta ciutat: marraQUEIX o maRRAqueix? Doncs tal com indica l’accent gràfic, es diu maRRAqueix.

MEDUL·LA

Quan parleu d’aquesta part del cos humà, com la pronuncieu: MEdul·la o meDUl·la? Doncs es diu meDUl·la (tant la e com la a sonen com a neutres).

OMÒPLAT

Continuem parlant de parts del cos. Què dieu: oMOplat o omoPLAT? Doncs es pronuncia oMOplat.

TERMÒSTAT

I aquest aparell? Com es diu: terMOStat o termosTAT? Doncs, tal com indica l’accent gràfic, es diu terMOStat.

DIÒPTRIES

Quan els miops comencem a parlar de la graduació de les ulleres, parlem de diopTRIes o de diOPtries? Doncs hauríem de dir diOPtries.

SAXOFON

Com en dieu, d’aquest instrument musical: saxoFON o saXOfon? Doncs la pronúncia més correcta és saxoFON.

PERÍODE

Quan parleu de temps, parleu de perIodes o de periOdes? Doncs es diu perIodes.

QUEFIR

Ara està molt de moda aquest tipus de “iogurt”: el QUEfir o el queFIR? Doncs, contràriament al que molts de nosaltres diem, és queFIR (la e sona com una neutra).

BARACK OBAMA

Com es diu l’expresident dels Estats Units? baRACK o BArack? Doncs es diu baRACK.

OTAN

Com es pronuncia la sigla de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord? oTAN o Otan? Doncs es diu oTAN (la o sona u).

ACNE

Per acabar, la millor de totes: com en diem, dels granets que ens surten a la cara quan som adolescents? ACne o acNE? Es diu ACne (la e sona com una neutra).

Aquests són només alguns exemples (els errors més habituals) de paraules que pronunciem malament a causa de la interferència del castellà. Espero que l’explicació hagi estat clara i que us hagi servit d’alguna cosa. Fins aviat!! Bon any nou!!!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

ERRORS FORÇA HABITUALS

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català; més concretament, a continuar explicant els errors que fem a causa de la gran influència del castellà sense ni tan sols ser-ne conscients. Avui n’explicaré uns quants més. Vegem-los:

 

 A NO SER QUE

En català, la construcció condicional a no ser que no és correcta. Una opció seria utilitzar la construcció si no és que + verb en indicatiu (No dimitiré si no és que m’ho demana el president.) o bé llevat que / a menys que + verb en subjuntiu (No dimitiré llevat que m’ho demani el president.)

 

NO M’ACLAREIXO O NO M’ACLARO

En català, quan intentem estudiar o entendre alguna cosa i ens costa, no podem dir no m’aclareixo o no m’aclaro, perquè són calcs incorrectes del castellà. En català, en aquests casos hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Amb tantes instruccions per fer anar l’aparell no m’hi entenc.

 

AFECTAR, APASSIONAR, ATABALAR, CONCERNIR, HORRORITZAR, INCOMODAR, INTERESSAR, PREOCUPAR…

Tots aquests verbs són transitius. Això vol dir que quan utilitzem un pronom amb aquests verbs, ha de ser el pronom de complement directe (i no pas el de complement indirecte). Així, doncs, quan ens referim a la tercera persona, hem de fer servir el, la, els o les (depenent de si és masculí singular, masculí plural…). Vegem-ne alguns exemples:

No la molestis que dorm (dona). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

No el molestis que dorm (home). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

Aquesta mesura no l’afecta (home/dona). És INCORRECTE DIR Aquesta mesura no li afecta.

 

AL RESPECTE

En català, només utilitzem al respecte en el sentit de Li va faltar al respecte. En canvi, no és correcte utilitzar al respecte en el sentit de ‘en aquest sentit’ o ‘pel que fa al cas’. Per exemple, hauríem de dir Jo li donaré les indicacions pel que fa al cas o bé Jo li donaré les indicacions en aquest sentit.

 

-ASI, -ESI, -ISI, -OSI, -USI

Les paraules que acaben en -asi, -esi, -isi, -osi, -usi han d’utilitzar-se sense s final quan ens referim al singular i amb s final quan ens referim al plural. És a dir, hem de dir M’he fet una anàlisi de sang (NO pas M’he fet una anàlisis de sang). En canvi, si volem parlar en plural, llavors direm Les anàlisis de sang no m’agraden gens. Com que en castellà aquest tipus de paraules porten s també quan estan en singular (un análisis), en català moltes vegades es comet l’error de posar la s final quan parlem en singular.

 

ANAR A + INFINITIU

En català, anar a + infinitiu no es pot fer servir per a indicar una acció que estem a punt de fer (futur). Una frase com ara Anem a parlar amb el nostre corresponsal a París només estaria bé si ens desplacéssim a París per parlar-hi. Si no és el cas, si no ens desplacem, llavors cal utilitzar el futur: Ara parlarem amb el nostre corresponsal a París.

Un altre exemple: la frase Anem a veure la repetició de la jugada és incorrecta, en aquest cas podríem dir Ara veurem la repetició de la jugada o bé Vegem la repetició de la jugada.

Tanmateix, cal tenir en compte que si parlem en passat, llavors anar a + infinitiu sempre és correcte, tant si ens desplacem com si no ens desplacem. Per exemple: M’asseia a taula i anava a dinar quan van trucar per telèfon (no hi ha desplaçament).

 

BODEGA

En català, la bodega NO és ‘el lloc on s’elabora i guarda el vi’, ni ‘el lloc on en venen’. D’això, en català, en diem celler. Aquest ús de bodega és un calc incorrecte del castellà. En català, la bodega és ‘la part d’una nau o una aeronau destinada a col·locar-hi la càrrega’. Per tant, en català, direm:

Vés al celler a comprar una ampolla de vi blanc.

Ja han posat les maletes a la bodega de l’avió.

 

CABEÇA D’ALLS

No, en aquest cas no es tracta de cap error. Precisament l’he inclosa en aquest article perquè és una paraula que sembla una castellanada, però no ho és en realitat. Cabeça s’assembla molt a la paraula castellana cabeza. Això no obstant, cabeça no té origen castellà, sinó que ve d’una variant llatina: capitia.

 

CALÇ o CALCI

Aquestes dues paraules sovint es confonen. Calç és el nom que donem a l’òxid de calci, un material molt usat en la construcció: Els paletes han barrejat la calç amb el ciment. El calci, en canvi, és allò que els nostres ossos necessiten.

Així, doncs, no direm frases com ara: Aquesta nena ha de prendre calç, perquè té els ossos molt fràgils. La manera correcta de dir-ho és: Aquesta nena ha de prendre calci, perquè té els ossos molt fràgils.

 

CARRERA, CURSA I CORREGUDA

Actualment, la paraula carrera figura al diccionari amb el significat d”acció de córrer en competició’, però és més correcte utilitzar la paraula cursa amb aquest significat. Per exemple: En Joan va participar en la cursa anual que organitza la federació.

Ara bé, hem de tenir en compte que quan NO es tracta de córrer en competició, la paraula adequada és correguda. Per exemple: Vaig haver de fer una correguda per agafar el tren.

 

CAURE, CALLAR, BAIXAR I PUJAR

Aquests quatre verbs no són pronominals, són intransitius. Això significa que el verb NO és caure’s, sinó caure. Per tant, en lloc de dir M’he caigut en baixar de l’autobús hem de dir He caigut en baixar de l’autobús. El mateix passa amb els altres tres verbs. Així, doncs, direm frases com ara Si no calleu, no sortireu al pati (NO pas Si no us calleu, no sortireu al pati).

 

COMPOSAR o COMPONDRE

Sovint aquests dos verbs s’utilitzen com a sinònims, però no ho són. Composar vol dir ‘imposar arbitràriament a algú una multa’, ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat’, ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Van composar els traginers per haver robat mercaderia.

Compondre, en canvi, significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’ i ‘crear, elaborar, confeccionar, arranjar’. Per tant, l’utilitzarem en frases com ara Es dedica a compondre cançons o bé Els membres que componen la família.

 

CONFORME

En català, conforme és un adjectiu invariable que apareix en frases com ara: No està conforme amb les instruccions que li han donat.

Ara bé, no és correcte utilitzar conforme ni l’expressió a mida que amb el significat de ‘a mesura que’, en aquests casos cal utilitzar a mesura que: A mesura que aneu acabant els exercicis, podeu sortir al pati.

 

(He extret gran part de la informació del llibre Diccionari de dubtes i barbarismes, de David Paloma i Albert Rico.)

Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

Del catanyol al català

0
Publicat el 7 de juny de 2016

Benvinguts de nou!!!

Feia temps que no escrivia i la veritat és que ho trobava a faltar. Avui parlaré del català, d’errors que es cometen habitualment i diré quina és la forma correcta, aquella pròpia del català i no pas del catanyol. Espero que us sembli interessant.

DISSECCIONAR*

El verb disseccionar no existeix en català, cal dir dissecar. Dissecar té més d’un significat:

1. vol dir ‘Obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l’anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica.’

2. vol dir ‘Analitzar minuciosament’. Dissecar un llibre, una obra d’art.

3. vol dir ‘Preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu.’

4. vol dir ‘L’erosió, obrir (valls i barrancs) en una superfície relativament uniforme o plana.’

Mai no podem fer servir disseccionar*!

 

QUIRÒFAN*

La paraula quiròfan* és molt difosa però és incorrecta! Encara que els especialistes la utilitzin, és incorrecta (és un calc del castellà). Així, doncs, en català cal dir sala d’operacions.

 

TU CREUS?*

Tot i que ho diem molt sovint, no és una expressió catalana. En català, quan responem a algú i volem dir el ¿tú crees? castellà, hem de dir vols dir?

 

EL PARO*

Quan parlem de la gent que no té feina, la cosa es complica una mica en català. Vegem si ho explico bé:

– Allò que en castellà es diu el paro, en català és l’atur. També podem dir desocupació, que, de fet, és més genuí en català i, per tant, preferible. En català, no és correcte dir paro*.

– L’equivalent català del castellà los parados; és a dir, la gent que està a l’atur, pot ser aturat, parat o desocupat. Fins fa poc parat es considerava incorrecte, però ara ja s’ha acceptat com a correcte. Tanmateix, encara que parat s’hagi acabat acceptant com a correcte, no ho és tant com aturat o desocupat (que són dues paraules més genuïnes en català). Per tant, és preferible dir aturat o desocupat.

 

REGISTRAR UN SOSPITÓS*

El verb registrar existeix en català, però no té el sentit de ‘Algú, examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc.’ En aquest cas, en català cal dir escorcollar: Escorcollar una casa, un armari, una nau. Sovint es comet aquest error per culpa del castellà, perquè en castellà escorcollar es diu registrar.

– Per a dir ‘inscriure en un registre’, hem d’utilitzar registrar/enregistrar. Per exemple: He enregistrat/He registrat la meva filla al padró municipal. 

– Amb el significat de ‘deixar constància d’un esdeveniment’ també podem fer servir enregistrar o registrar: Avui els diaris registren / enregistren un nou cas de fracàs escolar.

– Si volem dir ‘fixar o emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.), en un suport material adequat per poder reproduir-los quan calgui’, cal utilitzar el verb enregistrar: Van enregistrar el concert i l’altre dia el van retransmetre per la televisió.

– En el sentit de ‘detectar una cosa, observar’, cal utilitzar enregistrar. Per exemple: Durant el mes d’agost s’han enregistrat més casos de robatori.

 

GUARIR I CURAR

Sovint es confonen aquests dos verbs. Vegem-ne la diferència establerta per Fabra:

GUARIR vol dir ‘posar-se bo’. Per exemple: No cal que patiu, l’àvia guarirà de la pneumònia.

CURAR, en canvi, vol dir ‘tenir cura de’: Curar un malalt o curar el medi ambient, per exemple.

 

AGENDA APRETADA*

En català, no és correcte dir Tinc l’agenda molt apretada, bàsicament perquè el verb apretar no existeix en català. Així, doncs, en català diem Tinc l’agenda molt atapeïda.

El verb castellà apretar, en català té diversos equivalents segons el context:

PRÉMER (un gallet, el botó d’una màquina o aparell, una tecla, un timbre, un pedal).

PITJAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla, un pedal)

POLSAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla)

TOCAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla)

PICAR (un timbre, una tecla)

Exemples: La nena va picar el timbre. Pitja l’accelerador. El policia va prémer el gallet, però no va tocar el fugitiu. Prem el botó blau.

 

AMB MITJA HORA DE RETARD*

En català, podem dir Va arribar mitja hora tard, Va arribar amb retard o Va arribar amb un retard de mitja hora; però Va arribar amb mitja hora de retard* no sona bé en català. Tanmateix, de totes les opcions correctes abans esmentades, la millor és Va arribar mitja hora tard. 

 

PORTADA I COBERTA

No hem de confondre la portada d’un llibre amb la coberta d’un llibre. Totes dues són correctes, però són dues parts diferents d’un llibre. La portada és una de les pàgines del llibre, és la pàgina on figura l’autor, el títol i el peu d’impremta. La coberta, en canvi, és la part exterior de davant del llibre. 

 

 LES HORES

Quan escrivim l’hora, no és correcte escriure dos punts entre l’hora i els minuts (10:30 h). En català, escrivim un punt: 10.30 h.

LES SIGLES

Les sigles no porten ni punts ni espais. Per tant, és incorrecte escriure D.O.G.C. o D O G C, hem d’escriure DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

A més, cal destacar que les sigles no duen marca de plural, s’escriuen igual en singular que en plural. Per exemple, si parlem d’associacions de veïns, escriurem una AV / tres AV (NO escriurem tres AAVV). Només hi ha dos casos en què es dupliquen perquè estan consolidats per l’ús: PPCC (Països Catalans) i CCOO (Comissions Obreres). Per tant, no escriurem EEUU per referir-nos als Estats Units, sinó que escriurem EUA.

 

Això és tot, no us vull atabalar amb massa informació de cop. Espero que us hagi semblat interessant i/o útil. Fins aviat!!!

Una plaga d’errors!!

6

Bon dia a tothom!! Disculpeu que hagi trigat dues setmanes a publicar, la veritat és que aquest any tinc moltíssima feina i a vegades em costa trobar temps per a trobar material i per a escriure un bon article. Avui m’agradaria dedicar l’article a mostrar-vos i a explicar-vos uns quants dels errors que qualsevol de nosaltres pot veure pel carrer, el que passa és que moltes vegades no ens hi fixem prou. Vegem-los!

 

IMG_5299 (1)

Aquest cartell es troba en un ferrocarril de la Generalitat i, com tots sabeu, ens està dient que hem de cedir aquest espai a pares i mares que duguin un cotxet. Fins aquí cap problema. El problema es troba en la traducció anglesa (preferential reserved), que no té sentit per a un angloparlant. En anglès, tenim dues opcions: Reserved space o bé Give preference to i al costat la imatge del cotxet.

 

 

IMG_3219

El forn de la Mami i Degustació són totalment correctes; el que passa és que si se suposa que estan escrivint en català, llavors no haurien de dir panadería! En català, no tenim panaderies, tenim forns de pa!

 

IMG_3242

En aquest cartell, tenim alguns problemes en les tres llengües.

– En primer lloc, en català no és recomanable utilitzar el possessiu per a objectes inanimats (Prohibit el seu ús excepte cas d’emergència). És a dir, en català es recomana utilitzar els possessius només quan ens referim a persones. Així i tot, fins i tot quan parlem de persones, el possessiu sempre és l’últim recurs; ja que el català és una llengua que no necessita quasi mai els possessius (al contrari de l’anglès, que els utilitza molt sovint). A més, falta un en abans de cas d’emergència. Per tant, en aquest cartell hauria de posar Prohibit utilitzar-lo excepte en cas d’emergència.

– En segon lloc, en castellà, ens faltaria en perquè acabi de sonar natural (paraula que, casualment, també falta a la frase catalana). Així, doncs, en lloc de dir Prohibido su uso salvo caso de emergencia, crec que sonaria més natural dir Prohibido su uso salvo en caso de emergencia. 

– En anglès, la frase Use forbidden except for emergency tampoc no sona natural. En aquest cas, en anglès, tenim diverses opcions: Use forbidden except in case of emergency / Do not use except in case of emergency / Only use in case of emergency. Qualsevol d’aquestes tres últimes opcions seria totalment normal i correcta per a un angloparlant.

 

IMG_5305

Aquesta targeta de presentació no tinc clar en quina llengua està escrita. Si està escrita en català, està malament; si està escrita en castellà, també està malament; i si està en italià, també està malament. La veritat és que em pregunto quina llengua parla la persona que l’ha escrita. Bé, suposo que ho deu haver escrit una persona italiana que no sap ni català ni castellà, però que ho ha volgut escriure en català o castellà. En fi, vegem-ne els errors:

– Suposem que el títol és en català (perquè posa gelatería i no pas heladería). La manera correcta d’escriure-la és L’autèntica gelateria-cafeteria italianano pas La auténtica gelatería caffettería italiana. 

– Si suposem que volien escriure-ho en castellà, haurien d’haver escrit: La auténtica heladería-cafetería italiana. 

– Si fos en italià (que no ho crec, perquè no som a Itàlia), hauria de posar: L’autentica gelateria-caffetteria italiana. 

A més, si mireu la lletra petita, també hi ha uns quants errors. Com que l’adreça l’han escrita en català (PLAÇA REVOLUCIÓ), GRACIA ha de dur accent: GRÀCIA. El mateix passa amb BORNE: com que l’adreça està en català, haurien d’escriure BORN. Finalment, si us fixeu en el paràgraf de la dreta, veureu que posa HELADOS ARTESADOS. Sincerament, jo no sé què són; crec que el que volen dir és HELADOS ARTESANOS. 

En fi, crec que mai no havia vist una targeta de presentació d’un establiment amb tants errors. Amb una targeta de presentació com aquesta no crec que donin gaire bona imatge.

 

IMG_3666

Sí, fa temps en vaig penjar una de semblant, però en aquest cas hi ha dos errors, no només un. Quins són? En primer lloc, en català és incorrecte dir AL en el sentit de ‘quan’; en aquest cas, en català hem de dir EN. Per exemple, En arribar a casa, vaig posar-me a llegir. En segon lloc, en el cas de travessar les vies, hauríem de dir travessar i no pas creuar. Encara que el verb creuar també tingui el significat de ‘travessar’, és preferible utilitzar travessar en el cas de carrers o vies.

 

IMG_4220

Aquest cartell està farcit d’errors! A veure si els trobeu tots! Primerament, cal recordar que, en català, les majúscules també s’accentuen. Així, doncs, hauríem de dir QUÈ ET FALTA I QUÈ ET SOBRA? Després, pel que veig, la persona que ha escrit aquest cartell tenia gana i s’ha menjat la r de la paraula oportunitats. Finalment, cal dir que, en català, no diem venta (castellà), sinó venda.

 

IMG_4223

En aquest cartell, que vaig trobar en una gelateria d’una ciutat que no anomenaré, hi ha un parell d’errors a la traducció anglesa. En primer lloc, en anglès diem to take (something) to (a place); per tant, en aquest cas hauríem de dir It is not allowed to take drinks and icecreams TO the terrace. L’altre error el trobem a l’última frase: Ask to the waiter. A més, en anglès, no utilitzem preposició després del verb ask (‘preguntar’). Així, doncs, hauríem de dir Ask the waiter, no pas Ask to the waiter. 

 

IMG_4363

Aquest cartell és un absolut desastre. Estic segura que ha estat traduït del castellà a la resta de llengües amb Google Translator, i aquí en tenim les conseqüències. Hi ha errors en quasi totes les llengües (l’única que se salva és el castellà, ja que és l’única que no ha estat escrita pel Google Translator).

– En anglès, The next will thank you no sona bé. En aquest cas, hauríem de dir The next person to use it will thank you. 

– En italià, està pràcticament tot malament. En primer lloc, polisci no existeix, es diu pulisci. Després, te ne seranno corati és totalment incorrecte; en italià, es diu te ne saranno grati. 

– En francès, douche no és masculí, és femení. Per tant, haurem de dir LA douche. A més, com que és una ordre, seria millor utilitzar Nettoyez en lloc de Nettoyer; tot i que nettoyer tampoc no és incorrecteFinalment, cal destacar que hi falta el pronom en: vous en remercie.

 

IMG_4961

Com podeu veure, aquest cartell està escrit en basc, castellà, francès i anglès. Evidentment, jo no em ficaré amb la traducció basca perquè és una llengua que desconec.

– Pel que fa al castellà, no està gaire ben escrit. Todo objeto de valor encontrado en las duchas, por favor entregad en recepción sona estrany. Primer de tot, cal dir que hi falta un pronom (en aquest cas lo). Tot i això, no acabaria de sonar perfectament natural. La millor opció seria dir Todo objeto de valor encontrado en las duchas debe ser entregado en recepción.

– En francès, hem de posar el verb trouver en futur (trouverez), perquè no sempre hi ha objectes de valor a les dutxes. A més, cal posar accent a la a de à la reception.

– En anglès, tampoc no acaba de sonar bé. La manera més natural de dir-ho seria: If you find any valuable personal belongings in the showers, please take them to reception.

 

IMG_5104

En aquest cartell només hi ha un error, i bastant obvi, segur que el veieu! Sí, en català no diem conserve, sinó conservi. Tanmateix, com que és un cartell dirigit a un públic general, hauríem d’utilitzar el vós, i no pas el vostè (que és una influència del castellà en aquests casos). Per acabar, cal dir que li falta una coma després de devolució. Així, doncs, la frase quedaria de la següent manera: Per a qualsevol canvi o devolució, conserveu l’embalatge i el tiquet de caixa. 

 

IMG_5119

En aquest cartell, com que posa Put your cigarette ends in ashtrays or bins, deduïm que el que volen expressar a la primera frase és ‘no embruteu la platja’. Don’t go up in smoke no té sentit en aquest cas. L’expressió Go up in smoke existeix, però vol dir ‘cremar-se’ o bé ‘destruir-se’; per exemple, The fire spread quickly and the house went up in smoke in a very short time. En el cas d’aquest cartell de la platja de Barcelona, crec que el que volen dir és ‘manteniu la platja neta i no llenceu les burilles a la sorra’. Per tant, en aquest cas haurien de dir Don’t dirty the beach / Keep the beach clean / Don’t let the beach go up in smoke (en aquest cas utilitzaríem el sentit figurat de go up in smoke; és a dir, ‘destruir-se’).

 

IMG_5121

Bé, aquest cartell no és molt alegre que diguem, però ens serveix per a explicar un error força típic. Molta gent utilitza el verb recolzar per a dir ‘donar suport a algú’. En català, recolzar vol dir ‘descansar el pes d’una cosa o d’una persona sobre un suport’. Així, doncs, utilitzarem el verb recolzar en casos com ara:

No et recolzis a la paret, que l’acabo de pintar! 

En canvi, si volem donar suport a algú, com és el cas d’aquest cartell, haurem de dir:

Suport en moments difícils.

– I un altre exemple seria: Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.

 

IMG_5136

Ja sé que aquesta imatge ha quedat una mica fosca, però hi posa ¡Tasta’l! En català, la normativa de l’IEC ens diu que no hem d’utilitzar signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase, no és propi del català. Així, doncs, en aquest cartell hauria de posar Tasta’l! De fet, l’única llengua que posa signes d’interrogació/exclamació a inici de frase de les cinc llengües que domino és el castellà. El català, l’italià, el francès i l’anglès no fan servir signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase. Per desgràcia, com que els catalans estem molt influenciats pel castellà, acabem fent servir coses pròpies del castellà que no són correctes en català quan parlem/escrivim en català. Però bé, espero que el meu blog us ajudi a no estar tan influenciats pel castellà i a utilitzar un català més genuí, més autèntic. Només així aconseguirem que sobrevisqui!

 

Bé, això és tot per avui. Gràcies per llegir-me. Espero que us hagi estat útil i que us hagi agradat! Fins aviat!!!

 

VEIEU ALGUN ERROR EN AQUEST CARTELL?

4
Publicat el 22 de maig de 2015

Bon dia a tothom!!!

Avui continuaré tractant les diferències entre certes paraules, paraules que normalment la gent confon i utilitza erròniament. En certa manera, aquest article és la continuació del que vaig titular AGULLETES O TIRETES. Som-hi doncs!

EMPROVAR – PROVAR – TASTAR

Aquests tres verbs signifiquen coses totalment diferents i no són intercanviables en cap cas. EMPROVAR s’utilitza quan ens posem una peça de roba en una botiga per veure si és de la nostra mida o si ens queda bé. Per exemple: Emprova’t aquest vestit, segur que et queda genial! PROVAR significa ‘utilitzar una cosa per a apreciar-ne el valor, si va bé o si és com cal’. Per exemple: No et va bé el boli? Prova aquest! o bé Si un mètode no et funciona, prova’n un altre. TASTAR, en canvi, vol dir ‘prendre una petita quantitat d’una beguda o d’un menjar per apreciar-ne el gust’. Per exemple: Tasta la sopa, que em sembla que no hi ha prou sal. També es pot fer servir en un sentit més figurat, per exemple: Ha tastat el poder i ja té molts fums. 

Així, doncs, en el cas de la fotografia, quin verb és el correcte? Tastar! És a dir, hi hauria de posar “Tasta les nostres especialitats”. A part d’aquest error, també cal dir que elaboració no porta ela geminada i que també hi manquen alguns accents.

ACLARIR – ACLARAR

Per exemple, si tinc un dubte, me l’han d’aclarir o aclarar? Què creieu? El verb *aclarar no existeix en català, és una castellanada. Així, doncs, si tenim dubte, haurem de dir al professor/a: em pot aclarir un dubte? 

Un altre cas problemàtic és quan volem dir que ‘no aconseguim entendre com una cosa funciona’. En aquest cas, molta gent diu *no m’hi aclaro. Aquesta frase també és una castellanada, en català hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Aquest mòbil que m’he comprat té tants botons que no m’hi entenc. Per a més informació, podeu consultar aquesta entrada de l’Optimot.

APUJAR – PUJAR

Si els productes s’encareixen, és perquè han pujat els preus o perquè han apujat els preus? Ambdós verbs existeixen en català, però s’utilitzen en casos diferents.

PUJAR vol dir ‘anar de baix a dalt’; per exemple: He pujat al segon pis. També podem utilitzar aquest verb amb un complement directe, però en aquest cas significa ‘desplaçar de dalt a baix algú o alguna cosa’. Per exemple: Puja el nen al cotxe! O també podem pujar les escales, òbviament.

APUJAR, en canvi, té un significat més figurat, no tan literal. Apujar vol dir ‘fer que una cosa sigui més alta, pujar-la a un nivell superior’. Per exemple: Els polítics han tornat a apujar els impostos!  o bé Quin fred! Apuja la calefacció, si us plau!  Més detalls en aquest enllaç.

ABOCAR – EVOCAR

Quina diferència hi ha entre aquests dos verbs? Doncs és ben senzill: ABOCAR vol dir ‘fer rajar el contingut d’un recipient i fer-lo passar d’aquest a un altre’. Per exemple: El lloc on s’aboquen les deixalles està ple. Per això el lloc destinat a ficar-hi les escombraries es diu abocador.

EVOCAR, en canvi, significa ‘cridar les ànimes dels morts a respondre’ o bé ‘portar alguna cosa a la memòria’. Per exemple: Ahir va evocar l’ànima de la seva germana. O amb l’altre significat: Aquest llibre m’evoca molts records.

ACOMPLIR – COMPLIR

ACOMPLIR només s’usa amb tasques. Per exemple: La comissió va acomplir els projectes que li havien encarregat. COMPLIR té diversos significats, però només esmentaré els més importants:

– Vol dir ‘realitzar una cosa que s’havia promès’. Per exemple: Va complir la seva promesa.

– També significa ‘fer anys’: Avui la Rosa compleix 5 anys.

– O bé quan ‘una predicció es fa realitat’: El que ens va dir la vident s’ha complert

– I també significa ‘fer el propi deure’. Per exemple: En Joan és un treballador que compleix.

COMPLET – COMPLERT

Aquestes dues paraules confonen bastant pel que es veu. Quina diferència hi ha? Doncs COMPLET vol dir que ‘està acabat, que té totes les parts’. Per exemple: Aquest joc de cartes no és complet, hi falten els vuits i els deus. O bé Les obres completes de Salvador Espriu.

COMPLERT, en canvi, si us hi heu fixat, és el participi del verb complir abans esmentat. Per exemple: El meu desig s’ha complert!

ACONDICIAR – CONDICIONAR – ACONDICIONAR

Quina diferència hi ha entre aquests tres verbs? Primer de tot, cal dir que el verb *acondicionar no existeix en català! Els altres dos són correctes, però s’utilitzen en casos diferents. Precisament per aquest motiu no és correcte dir *aire acondicionat, sinó que es diu aire condicionat. Vegem-ho!

ACONDICIAR vol dir ‘arranjar minuciosament’. Per exemple: Has d’acondiciar la teva habitació, això sembla un femer!

CONDICIONAR vol dir ‘posar condicions’ o bé ‘modificar el comportament d’algú’. Per exemple: La teva actitud em va condicionar molt.

AL·LUDIR – ELUDIR

La diferència entre aquests dos verbs és molt clara: AL·LUDIR vol dir ‘referir-se a alguna cosa o persona sense esmentar-la’. Per exemple: Em vaig donar per al·ludida. ELUDIR, en canvi, vol dir ‘evitar una dificultat o una obligació’. Per exemple: En Pere sempre eludeix les meves preguntes.

ANOMENAR – NOMENAR

ANOMENAR vol dir ‘donar nom’ o bé, si és pronominal (anomenar-se), ‘dir-se’. Per exemple: Com anomenarem aquest riu que acabem de descobrir? O també: Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors. NOMENAR vol dir ‘designar algú per a un càrrec o una funció’: L’han nomenat tresorer.

ASSENYALAR – SENYALAR

ASSENYALAR vol dir ‘mostrar amb el dit o fent qualsevol altre senyal’. Per exemple: Marina, no assenyalis la senyora amb el dit, és de mala educació! SENYALAR significa ‘fer o posar un senyal en algun lloc’. Per exemple: Abans que el nen vagi a la llar d’infants, li hem de senyalar la roba. També vol dir ‘fer una ferida que deixi un senyal’, per exemple: Ha quedat senyalat per tota la vida.

Espero que les explicacions hagin estat clares i entenedores i que us hagi estat útil. Fins la propera!!!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Agulletes o tiretes?

2
Publicat el 3 d'abril de 2015

Bon dia i bona hora!!

Com podeu veure, Endavant els idiomes no fa vacances per setmana santa! Avui m’agradaria aclarir alguns errors que sovint es cometen sia per culpa del castellà sia per culpa de l’homofonia. Sigui com sigui, crec que us pot ser útil per a diferenciar certs mots. Vegem-los tot seguit! (el * significa que aquella paraula no existeix en català o que aquell ús no és correcte.)

AGULLETES – TIRETES

Si fem esport, el dia següent tenim…? agulletes? tiretes? Cap de les dues! Agulletes* és un calc del castellà agujetas i les tiretes són aquells adhesius que ens enganxem a la pell quan ens fem un tall o una ferida. Si fem esport, el dia següent direm que tenim punxades, fiblades o que estem baldats, per exemple.

CANTERA – PEDRERA – PLANTER

És curiós perquè en el món dels esports, moltes vegades hem sentit dir els jugadors de la cantera… o bé els jugadors de la pedrera… I la veritat és que no sé d’on ho han tret. En català, la cantera són ‘les ganes de cantar’ o bé ‘una pedra grossa’, i la pedrera només és ‘el lloc d’on es treu la pedra’. Exemples:

– Les pedreres de Carrara són famoses pel seu marbre.

Des que m’he llevat m’ha agafat cantera i encara ara taral·larejo!

En canvi, si ens referim al ‘conjunt dels equips inferiors d’un club integrat per diversos equips, que tenen com a objectiu proporcionar esportistes al primer equip’, hem de dir el planter. Exemple:

Aquests dos jugadors són del planter.

MEDIR – MESURAR – AMIDAR

Què us semblen aquests tres verbs? Ull viu, medir* no és correcte en català! Els altres dos sí que ho són, però tenen significats diferents. Amidar vol dir ‘prendre les mides d’alguna cosa’ i mesurar, en canvi, té dos significats: 1 ‘determinar qualsevol dimensió d’una cosa’ o 2 ‘una cosa, tenir una determinada dimensió’. Exemples: 

– Hem d’amidar la taula per saber si ens cabrà al pis.

L’armari mesura dos metres d’alçària (significat 2 de mesurar)

Ja he mesurat la farina!

GUIXETA – TAQUILLA

Aquesta és una discussió que hi va haver fa temps. Abans es deia que taquilla no era correcte perquè és com el castellà taquilla i es creia que era un calc (hipercorrecció), que s’havia de dir guixeta; però no, més aviat al contrari. És a dir, taquilla no és un calc, existeix en català, i guixeta sí que és un calc, un calc del francès guichet!

Però compte! no confonguem la taquilla amb un armariet! En català taquilla vol dir ‘lloc on es compren entrades o bitllets’, per exemple la taquilla del teatre, del cinema, del tren, etc. En canvi, és incorrecte utilitzar taquilla* per a referir-se als armariets que hi ha a l’escola o al gimnàs per a guardar objectes personals!

EIXUGAR(-SE)ASSECAR(-SE)SECAR

Quina diferència hi ha entre aquestes tres paraules? Doncs bé, per començar secar* no existeix en català. Assecar i eixugar són correctes, però diferents: assecar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa que en té per naturalesa’ o bé ‘treure la humitat d’una cosa sense passar-hi res per sobre’ i eixugar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa mullada passant-hi quelcom que s’emporti la humitat’. Exemples:

Estendré la tovallola perquè s’assequi. (no passem cap drap per assecar-la)

Si continua fent tanta calor, els rius sassecaran.

Eixuga’t les mans després de rentar-te-les. (passem una tovallola per treure’n la humitat)

DEPORTESPORT

Què és el deport? un calc del castellà deporte? No, senyor! En català, deport existeix i vol dir ‘recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure’. I esport ja sabeu què vol dir! Aquesta és una confusió que fan les àvies (almenys la meva!). Quan diuen que algú fa esport, diuen que fa molt deport*! En el cas de les àvies, fan aquest error per culpa de la influència que va tenir el castellà durant el franquisme.

AFIXARFIXAR

Aquest és un error molt comú. Moltes vegades veiem cartells on posa: Prohibit fixar* cartells. Aquesta frase és incorrecta! Hauria de ser Prohibit afixar cartells. Perquè? Doncs perquè afixar vol dir ‘clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc.’ o bé ‘adjuntar (un afix) a un radical o a un mot.’ En el cas de la prohibició que dèiem, ens referim al primer significat del verb afixar. Fixar, en canvi, simplement significa ‘fer que una cosa no es mogui d’un lloc determinat’. Exemples:

La família va fixar la seva residència a Manresa. 

Fixar un pal a terra

Afixar el sufix -esa al radical de l’adjectiu pobre.

– No afixis cap paper a la meva paret!

ACCESSIBLEASSEQUIBLE

La diferència entre aquests dos mots potser és la més complicada d’explicar. Accessible vol dir ‘de fàcil accés’ o ‘persona de tracte fàcil’ i assequible vol dir ‘que es pot obtenir sense dificultat’. El significat d’aquests dos és molt pròxim i és normal que es confonguin, però es recomana limitar l’ús d’accessible a les persones. Exemples:

El rècord dels cent metres lliures és assequible per a un atleta com ell.

– És un professor seriós, però molt accessible.

RENDIBLE – RENTABLE

Ara parlarem d’economia. En aquest sector, la renda (no pas la renta*) és ‘el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer’ i el verb corresponent és rendir. Per tant, l’adjectiu corresponent és rendible, no pas rentable*! En economia, no és correcte l’ús dels mots rentabilitat* o rentabilitzar*, perquè en català no existeixen; direm rendibilitat i rendibilitzar.

Tanmateix, si estem parlant de neteja, llavors sí que hem d’utilitzar l’adjectiu rentable, perquè vol dir ‘que pot ser rentat’.

ASSENTAR – SENTARASSEURE – SEURE

El verb sentar* en català no existeix. En català, tenim els verbs assentar, asseure i seure. Vegem quina diferència hi ha: assentar vol dir ‘establir els fonaments d’alguna cosa’ i se sol fer servir seguit de noms com ara bases, condicions, hipòtesi, precedent, premisses, principis, teoria, tesisSeure vol dir ‘estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut’ i és un verb intransitiu (no té complement directe). Asseure (i asseure’s) es refereixen a una acció encara no acomplerta. Asseure vol dir ‘fer seure algú altre’ i necessita complement directe i asseure’s vol dir ‘començar a seure’. Exemples:

On puc seure?

– Vaig asseure el nen al costat de la mare.

– Asseu-te, si us plau!

Espero que us hagi estat útil, un altre dia us en diré més! Fins aviat i bones vacances!

 

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Entrevistada per Vilaweb

2

Hola a tothom! Fa poc, Núria Ventura del diari Vilaweb em va entrevistar per parlar d’Endavant els idiomes. Estic molt contenta d’haver pogut explicar en detall els motius que m’han dut a escriure el blog. Si voleu, podeu llegir l’entrevista; només heu de clicar aquí:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4209374/20140905/marta-garcia-publicitat-plena-derrors-linguistics.html

Espero que us agradi, fins aviat!

REMEIS PER AL CATANYOL

4
Suposo que heu vist molts cartells d’aquest tipus. Doncs bé, en català és incorrecte dir No utilitzar, és un error degut a la influència del castellà. En castellà, per a donar una ordre negativa s’utilitza no + infinitiu. En català, en canvi, s’ha d’usar no + 2a persona del plural. Per tant, en el cas de l’ascensor de la foto, la frase correcta és No l’utilitzeu en cas d’emergència. Per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics com ara rètols i avisos, se sol utilitzar la segona persona del plural de l’imperatiu; és a dir, el tractament de vós (no pas el de vostè o vostès): estireu, empenyeu, no creueu les vies, etc. A més, no ens oblidem del pronom que substitueix a ascensor: el!Per desgràcia, en català hi ha bastants verbs que s’utilitzen de manera incorrecta. Tot seguit, en veurem uns quants casos:

HI HA QUE / TENIR QUE / TENIR DE / SER PRECÍS

Deveu haver notat que molta gent utilitza aquestes construccions per a expressar obligació, per exemple: Hi ha que estudiar molt; Tinc que estudiar o bé Tinc d’estudiar i Per a aprovar és precís estudiar molt. Les construccions hi ha que, tenir que i tenir de no existeixen en català; ser precís, en canvi, sí que existeix, però té un significat molt diferent: l’adjectiu precís vol dir ‘exactament determinat o definit, no equívoc’. Per exemple, podríem dir frases com ara El metge va fer un diagnòstic precís (és a dir, amb precisió).

En català, tenim moltes perífrasis i construccions que expressen obligació:

Haver de + infinitiu: Divendres he d’entregar un treball.

Deure + infinitiu: L’ésser humà deu menjar per viure.

Cal + infinitiu: Cal menjar a poc a poc.

Ser necessari: És necessari menjar a poc a poc.

S’ha de + infinitiu: S’ha de respectar el medi ambient.

QUINA HORA ÉS? NO HO SÉ, SERAN LES QUATRE

Segur que heu sentit diàlegs d’aquest tipus. En aquest cas, el futur no s’utilitza com a futur pròpiament dit, sinó que s’utilitza per a expressar probabilitat: Exemples: Aquest regal serà de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, serà en una reunió de feina; No sé quin preu té, serà 10 euros aproximadamentTanmateix, aquest ús del futur és incorrecte, per a expressar probabilitat una opció és el verb deure + infinitiu. Així, doncs, aquestes frases s’haurien de formular de la següent manera: Aquest regal deu ser de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, deu ser en una reunió de feina; No sé quin preu té, deu ser 10 euros aproximadament. Curiosament, l’italià s’assembla al castellà, perquè també expressa probabilitat amb el futur: che ore sono? boh, saranno le dieci! L’anglès, en canvi, fa com el català, utilitza el verb deure (must): She must be quite rich, because she bought a ferrari! Un altre recurs per a expressar probabilitat és amb l’adverbi potser: Potser no contesta perquè està enfeinada.

EL CONÈIXER BÉ DIFERENTS IDIOMES OBRE MOLTES PORTES

Llevat de casos molt concrets, no es pot posar article davant d’un infinitiu (el conèixer). En casos així, cal dir Conèixer bé diferents idiomes obre moltes portes o bé Saber molta història no et dóna dret a tractar-me així.

GERUNDI

Aquest és un dels grans temes, el gerundi s’utilitza molt més sovint del que s’hauria d’utilitzar. A continuació, us faré una llista de tots els usos erronis del gerundi:

– Quan expressa una acció posterior a l’acció del verb principal: Va caure trencant-se la cama. Evidentment, primer caiem i després ens trenquem la cama, per tant no podem usar el verb trencar en gerundi. La frase correcta seria Va caure i es va trencar la cama.

– Quan equival a una oració subordinada amb el valor d’un adjectiu: El Govern ha aprovat un decret regulant els estudis universitaris (vol dir un decret que regula els estudis universitaris).

– Quan expressa la finalitat: Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns (hauria de ser per defensar els veïns).

– Quan equival a una frase amb la conjunció i: El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament. Aquí el que es vol dir és que El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament. 


DE + INFINITIU

En català, no tenim la combinació de + infinitiu per a dir una condició, per exemple: D’haver-ho sabut, no hi hauria anat. En casos així hem de dir Si ho hagués sabut, no hi hauria anat.  

PORTAR + GERUNDI

Quan volem expressar la durada d’una acció, no és correcte dir Porto tres hores esperant-te o Porto cinc anys treballant aquí. Això és un calc de l’expressió castellana llevo (tanto tiempo) haciendo (tal cosa).  Així, doncs, en català correcte hem de dir Fa tres hores que t’espero o bé Fa cinc anys que treballo aquí. 

 

 

COSES DE L’IDIOMA

14
Avui m’agradaria comentar algunes peculiaritats del català. Per començar, us voldria posar l’exemple d’una cançó de La Trinca que es diu Coses de l’idioma:http://www.youtube.com/watch?v=WRRnuFARDkk

En aquesta cançó, el pobre home va a Madrid i diu coses com ara esparcir la niebla i que el coche le hace higo; però, en realitat, parlar castellà no és soplar y hacer botellas ou ray! Suposo que tots els exemples que surten a la cançó us semblen obvis i deveu pensar que ja ho sabeu, tot això. D’acord; però què me’n dieu, de la cançó Aniversari feliç?Quan un nen fa anys, molts de nosaltres cantem la famosa cançó del Club Súper 3: Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys… En canvi, si la persona que fa anys és un adult, cantem Aniversari feliç, aniversari feliç, et desitgem tots nosaltres… Aquesta última cançó és una traducció literal del castellà Cumpleaños feliz que no quadra amb la melodia de Happy birthday to you per més que intentem allargassar les paraules, per això algú es va inventar la següent cançó: El temps passa volant, els petits es fan grans, sembla ahir que vas néixer, i ara ja tens X anys! Què us sembla? Aquesta és la proposta que fa Pau Vidal al seu llibre El catanyol es cura.

La situació de diglòssia que hi ha a Catalunya (situació de desigualtat entre dues llengües) fa que per a molts parlants la versió castellana tingui més gràcia que la pròpia, per això calquen l’expressió castellana al català. Un exemple d’aquest fet és la frase Que no t’enteres, Contreras!, que és una mala traducció del Que no te enteras, Contreras! castellà. En català, tal com proposa Pau Vidal, podem dir Que estàs a la lluna, Vedruna! 

Pel que fa a la fonètica, podem veure que la diferència entre els sons b i v en català central s’ha perdut, només en alguns punts dels Països Catalans encara es conserva aquesta distinció. En castellà estàndard passa el mateix, la b i la v es pronuncien de la mateixa manera. Curiosament, però, en italià i en francès aquestes dues consonants corresponen a dos sons completament diferents, igual que en anglès.

Finalment, volia parlar de l’ela geminada (l·l). La pronunciació original d’aquesta grafia correspon a dues eles, però actualment aquest so s’ha perdut en la majoria dels dialectes i no es distingeix del d’una sola ela (l). En canvi, en italià conserven aquest so; però no l’escriuen amb ela geminada, l’escriuen amb dues eles (collo, palla, bellezza…).

VIDAL, Pau. El catanyol es cura. Barcelona: Barcanova, 2012.

 

Test del català correcte: T’hi apuntes?

11
Avui m’agradaria proposar-vos un joc. Com ja sabeu, un tema que m’interessa molt és el catanyol (els barbarismes). Recordeu què són? Un barbarisme és una paraula d’ús comú, sobretot a la llengua oral, però que no és correcta/no existeix en català. Quasi tots els barbarismes que hi ha en català són deguts a la gran influència de la llengua castellana. En altres paraules, són paraules castellanes que la gent copia quan parla en català sense adonar-se que són paraules castellanes, no pas catalanes.
Així, doncs, us he preparat un petit joc en forma de test! Vegem com funciona:
 
Tot seguit us posaré unes quantes frases per completar. A cadascuna d’aquestes oracions, hi trobareu un barbarisme (paraula incorrecta) i heu d’intentar esbrinar la paraula catalana correcta per a cada cas. Per donar-vos un cop de mà i principalment perquè sàpigueu quines paraules són incorrectes, us he posat entre parèntesis el barbarisme (paraula incorrecta) en qüestió. Per a comprovar si el que creieu és correcte, només s’ha de clicar damunt de “resposta”. Si heu encertat, guanyeu un punt. El màxim són 14 punts.
 
L’objectiu d’aquesta “prova” és informar-vos de quins barbarismes hi ha en la llengua catalana, perquè la majoria de nosaltres utilitza moltes d’aquestes paraules sense saber que són incorrectes. Espero que gràcies a aquest petit joc pugueu aprendre unes quantes coses de la nostra llengua! Ja m’informareu del resultat!

 Ànims i molta sort!

TEST DEL CATALÀ CORRECTE

1. En dos anys va  _____________ el patrimoni familiar. (INCORRECTE: derrotxar) resposta

2. Calla, no siguis _____________ ! (INCORRECTE: aiguafestes) resposta

3. Va parlar sense pensar i  després va ___________ – se d’haver-ho fet. (INCORRECTE: arrepentir-se) resposta

4. Fa molta calor aquí dins! Pots engegar l’aire ___________, si us plau? (INCORRECTE: acondicionat) resposta

5. Ella no hi volia anar, la hi van haver d’ ____________ (INCORRECTE: arrastrar) resposta

6. Deixa’m en pau! No m’ _____________ (INCORRECTE: agobiarresposta

7. Puc deixar-ho aquí? És que no cap a la ____________ (INCORRECTE: bolso) resposta
8. Li agrada molt ____________, sempre parla dels premis que ha guanyat. (INCORRECTE: fardar) resposta

9. Mare meva, quin home més _____________, no para de voler-te ajudar! (INCORRECTE: empalagós) resposta

10. Al costat de casa han posat una ___________, es veu que volen reformar la façana (INCORRECTE: andami) resposta

11. On és el _____________? He de penjar un quadre. (INCORRECTE: taladro)
resposta

12. Llegeix aquesta novel·la, segur que no et  _____________!  (INCORRECTE: decepcionar) resposta

13. Necessito una ___________ per a la tauleta de nit. (INCORRECTE: làmpara) resposta

14. M’he fet un ____________ al turmell (INCORRECTE: esguinç) resposta

Publicat dins de CATALÀ - CASTELLÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari

CATALÀ O CATANYOL?

12
Estic segura que tots vosaltres heu sentit i heu dit algun cop expressions com ara algo és algo, qui molt abarca poc apreta; i les paraules tonto, recado, agulletes i aire acondicionat, entre d’altres. Doncs resulta que tot això que acabo de dir no és correcte en català, en català no existeixen aquestes paraules/expressions. Són alguns exemples d’allò que els lingüístes anomenem barbarismes. Els barbarismes són paraules o expressions inexistents en la llengua catalana, però que són d’ús freqüent per culpa de la gran influència que el castellà ha exercit (i encara exerceix) sobre el català. És a dir, són traduccions literals del castellà, no són paraules o expressions catalanes. Tot seguit, us n’exposaré uns quants exemples:-  TONTO: els catalans no som tontos, en tot cas som ximples/beneits/burros/estúpids.

RECADO: Quan anem a comprar alguna cosa, no anem a fer un recado. Si anem a comprar una cosa que algú altre ens ha encarregat, llavors anem a fer un encàrrec. Si, en canvi, ningú ens ho ha demanat i simplement parlem d’una ‘cosa a fer que exigeix d’anar en algun indret més o menys apartat d’on ens trobem’, llavors diem que anem a fer una diligència.

AGULLETES: Quan hem fet molt d’esport i, com a conseqüència, ens fa mal tot el cos, no hem de dir que tenim agulletes (traducció literal del castellà tengo agujetas). S’ha estès el rumor que la manera correcta de dir-ho en català és dir tinc tiretes, però això tampoc no és correcte. Una tireta és ‘aquell objecte que ens enganxem a una part del cos quan ens tallem o ens fem una ferida’. Així, doncs, en català, quan ens fa mal tot el cos després de fer esport podem dir: estic cruixit/da, estic baldat/da o bé sento punxades/fiblades per tot el cos.

AIRE ACONDICIONAT: A casa, a les biblioteques, a les botigues, etc. no hi ha aire acondicionat, hi ha aire condicionat. En aquest cas, el català no funciona com el castellà (aire acondicionado), sinó com l’anglès (air conditioning) i com l’italià (aria condizionata), és a dir, sense a.

– ALGO ÉS ALGO!: Tots coneixeu aquesta expressió, que és l’equivalent del castellà algo es algo!. Doncs en català no és correcte dir en català hem de dir millor això que res! El mot algo en català no és correcte, s’ha de dir alguna cosa. Hi ha gent que, per evitar de dir algo, diuen quelcom. Quelcom no és incorrecte, és una paraula absolutament catalana; però és molt formal i, per tant, en una conversa informal entre amics no és adequat utilitzar-la, és millor dir alguna cosauna cosa, depèn de la frase.

– QUI MOLT ABARCA POC APRETAQuan volem expressar la idea que ‘no es pot saber molt sobre molts temes, que qui intenta tenir coneixements de moltes coses acaba sabent poc de cadascún dels temes i, per tant, no és expert en res’ se sol dir qui molt abarca poc apreta, però en català no existeix ni el verb abarcar ni el verb apretar. El que en castellà es diu abarcar, en català és abastar, per exemple no puc abastar tanta feina. A més, el verb apretar tampoc no existeix en català: per dir que ‘exercim certa pressió sobre un objecte’, es pot dir prémer (una tecla, el gallet, etc.) o pitjar (un botó, un pedal, una tecla…). En el cas de l’expressió castellana quien mucho abarca poco aprieta, en català es diu qui molt abraça poc estreny.

Aquests són només alguns exemples de CATANYOL (= català + espanyol. És a dir, de català mal parlat, d’un català inexistent i incorrecte perquè està traduït literalment del castellà). En realitat, n’hi ha molts més; però crec que serà millor dosificar-los en diversos articles per no avorrir-vos. Espero que us hagi semblat interessant i que us hagi estat útil.Després de dir tot això, crec que seria convenient preguntar-se: “parlo català o parlo catanyol?”. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.