Bon dia i bona hora!!!
Avui m’agradaria centrar-me en el català; més concretament, a continuar explicant els errors que fem a causa de la gran influència del castellà sense ni tan sols ser-ne conscients. Avui n’explicaré uns quants més. Vegem-los:
En català, la construcció condicional a no ser que no és correcta. Una opció seria utilitzar la construcció si no és que + verb en indicatiu (No dimitiré si no és que m’ho demana el president.) o bé llevat que / a menys que + verb en subjuntiu (No dimitiré llevat que m’ho demani el president.)
NO M’ACLAREIXO O NO M’ACLARO
En català, quan intentem estudiar o entendre alguna cosa i ens costa, no podem dir no m’aclareixo o no m’aclaro, perquè són calcs incorrectes del castellà. En català, en aquests casos hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Amb tantes instruccions per fer anar l’aparell no m’hi entenc.
AFECTAR, APASSIONAR, ATABALAR, CONCERNIR, HORRORITZAR, INCOMODAR, INTERESSAR, PREOCUPAR…
Tots aquests verbs són transitius. Això vol dir que quan utilitzem un pronom amb aquests verbs, ha de ser el pronom de complement directe (i no pas el de complement indirecte). Així, doncs, quan ens referim a la tercera persona, hem de fer servir el, la, els o les (depenent de si és masculí singular, masculí plural…). Vegem-ne alguns exemples:
– No la molestis que dorm (dona). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.
– No el molestis que dorm (home). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.
– Aquesta mesura no l’afecta (home/dona). És INCORRECTE DIR Aquesta mesura no li afecta.
AL RESPECTE
En català, només utilitzem al respecte en el sentit de Li va faltar al respecte. En canvi, no és correcte utilitzar al respecte en el sentit de ‘en aquest sentit’ o ‘pel que fa al cas’. Per exemple, hauríem de dir Jo li donaré les indicacions pel que fa al cas o bé Jo li donaré les indicacions en aquest sentit.
-ASI, -ESI, -ISI, -OSI, -USI
Les paraules que acaben en -asi, -esi, -isi, -osi, -usi han d’utilitzar-se sense s final quan ens referim al singular i amb s final quan ens referim al plural. És a dir, hem de dir M’he fet una anàlisi de sang (NO pas M’he fet una anàlisis de sang). En canvi, si volem parlar en plural, llavors direm Les anàlisis de sang no m’agraden gens. Com que en castellà aquest tipus de paraules porten s també quan estan en singular (un análisis), en català moltes vegades es comet l’error de posar la s final quan parlem en singular.
ANAR A + INFINITIU
En català, anar a + infinitiu no es pot fer servir per a indicar una acció que estem a punt de fer (futur). Una frase com ara Anem a parlar amb el nostre corresponsal a París només estaria bé si ens desplacéssim a París per parlar-hi. Si no és el cas, si no ens desplacem, llavors cal utilitzar el futur: Ara parlarem amb el nostre corresponsal a París.
Un altre exemple: la frase Anem a veure la repetició de la jugada és incorrecta, en aquest cas podríem dir Ara veurem la repetició de la jugada o bé Vegem la repetició de la jugada.
Tanmateix, cal tenir en compte que si parlem en passat, llavors anar a + infinitiu sempre és correcte, tant si ens desplacem com si no ens desplacem. Per exemple: M’asseia a taula i anava a dinar quan van trucar per telèfon (no hi ha desplaçament).
BODEGA
En català, la bodega NO és ‘el lloc on s’elabora i guarda el vi’, ni ‘el lloc on en venen’. D’això, en català, en diem celler. Aquest ús de bodega és un calc incorrecte del castellà. En català, la bodega és ‘la part d’una nau o una aeronau destinada a col·locar-hi la càrrega’. Per tant, en català, direm:
– Vés al celler a comprar una ampolla de vi blanc.
– Ja han posat les maletes a la bodega de l’avió.
CABEÇA D’ALLS
No, en aquest cas no es tracta de cap error. Precisament l’he inclosa en aquest article perquè és una paraula que sembla una castellanada, però no ho és en realitat. Cabeça s’assembla molt a la paraula castellana cabeza. Això no obstant, cabeça no té origen castellà, sinó que ve d’una variant llatina: capitia.
CALÇ o CALCI
Aquestes dues paraules sovint es confonen. Calç és el nom que donem a l’òxid de calci, un material molt usat en la construcció: Els paletes han barrejat la calç amb el ciment. El calci, en canvi, és allò que els nostres ossos necessiten.
Així, doncs, no direm frases com ara: Aquesta nena ha de prendre calç, perquè té els ossos molt fràgils. La manera correcta de dir-ho és: Aquesta nena ha de prendre calci, perquè té els ossos molt fràgils.
CARRERA, CURSA I CORREGUDA
Actualment, la paraula carrera figura al diccionari amb el significat d”acció de córrer en competició’, però és més correcte utilitzar la paraula cursa amb aquest significat. Per exemple: En Joan va participar en la cursa anual que organitza la federació.
Ara bé, hem de tenir en compte que quan NO es tracta de córrer en competició, la paraula adequada és correguda. Per exemple: Vaig haver de fer una correguda per agafar el tren.
CAURE, CALLAR, BAIXAR I PUJAR
Aquests quatre verbs no són pronominals, són intransitius. Això significa que el verb NO és caure’s, sinó caure. Per tant, en lloc de dir M’he caigut en baixar de l’autobús hem de dir He caigut en baixar de l’autobús. El mateix passa amb els altres tres verbs. Així, doncs, direm frases com ara Si no calleu, no sortireu al pati (NO pas Si no us calleu, no sortireu al pati).
Sovint aquests dos verbs s’utilitzen com a sinònims, però no ho són. Composar vol dir ‘imposar arbitràriament a algú una multa’, ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat’, ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Van composar els traginers per haver robat mercaderia.
Compondre, en canvi, significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’ i ‘crear, elaborar, confeccionar, arranjar’. Per tant, l’utilitzarem en frases com ara Es dedica a compondre cançons o bé Els membres que componen la família.
CONFORME
En català, conforme és un adjectiu invariable que apareix en frases com ara: No està conforme amb les instruccions que li han donat.
Ara bé, no és correcte utilitzar conforme ni l’expressió a mida que amb el significat de ‘a mesura que’, en aquests casos cal utilitzar a mesura que: A mesura que aneu acabant els exercicis, podeu sortir al pati.
(He extret gran part de la informació del llibre Diccionari de dubtes i barbarismes, de David Paloma i Albert Rico.)
Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!