Marta Garcia-Puig

Com tothom sap, hi ha el prejudici que l’italià és fàcil perquè té paraules semblants al català i al castellà, i que llengües com ara l’alemany o el xinès són difícils perquè no s’assemblen gens al català. No obstant això, els experts en llengües saben que aquest prejudici, tal com la mateixa definició de prejudici indica, ‘és una idea no raonada i mancada de provació’ i que, per tant, no és cert. Malauradament, demostrar aquesta afirmació requereix una explicació molt més exhaustiva que la que em permet l’extensió d’aquest article. Així, doncs, a l’article d’avui us en faré cinc cèntims i, més endavant, ja us en donaré més detalls.

En aquest article demostraré que, al contrari del que la gent no especialitzada es pensa, l’alemany té algunes paraules que són iguals que en català i que l’italià té bastantes paraules  que s’assemblen a mots catalans, però que en realitat no signifiquen el mateix que en català (aquest tipus de paraules s’anomenen falsos amics). Vegem-ne uns quants exemples:

Blau (alemany)

Els alemanys també fan servir aquesta paraula per a referir-se a aquest color.

Interessant(alemany)

Encara que l’alemany sigui una llengua germànica com l’anglès, aquest adjectiu s’assembla més al català (interessant) que no pas a l’anglès (interesting).

Lila (alemany)

El color que en català denominem lila també es diu així en alemany.

Assaggiare (italià)

Deveu pensar que vol dir assajar (una obra de teatre, per exemple), però no és veritat; aquest verb significa tastar. Per a dir assajar s’ha de dir fare le prove.

Burro (italià)

Qui no sap italià segurament pensa que vol dir burro (l’animal o una persona de poc enteniment), però no és així: aquesta paraula significa mantega. Per a dir burro cal dir scemo.

Officina (italià)

No vol dir oficina, vol dir taller (on s’arreglen els cotxes, per exemple).  La nostra oficina s’anomena ufficio  en italià.

Salire(italià)

Tot i que sigui semblant a salir (castellà), vol dir pujar. Per exemple, salire sul treno significa pujar al tren. Sortir és uscire.

Subire (italià)

Tot i que sigui molt semblant a subir en castellà, no vol dir pujar, sinó patir. Per exemple: subirne le conseguenze significa patir-ne les conseqüències.

Aquests són només alguns dels exemples que il•lustren que Les aparences enganyen: l’italià no s’assembla tant al català com molta gent es creu,  i l’alemany no és tan diferent com se sol pensar.

Avui parlaré de l’evolució del català i de l’italià, de com han evolucionat respecte al llatí. Malgrat ser llengües germanes, han evolucionat de maneres diferents i, per tant, veiem que hi ha paraules catalanes que tenen un equivalent molt semblant en italià, però que no té la mateixa freqüència d’ús. L’estudi de les llengües romàniques posa de manifest que l’italià és la llengua romànica que s’ha mantingut més semblant al llatí. Una prova d’això és que certes paraules italianes tenen un equivalent pràcticament idèntic en català, però que no té el mateix ús: la paraula italiana és d’ús comú i, en canvi, la catalana ha esdevingut arcaica (que ja no s’utilitza) o molt literària. Vegem-ne alguns exemples:

Intitulare (verb llatí)

És un verb que significa ‘posar un títol, especialment a un llibre’ i que ha originat els mots intitular (català) i intitolarsi (italià). En italià, el verb intitolarsi és el verb més usat per a referir-se al títol d’un llibre; en canvi, en català, intitular ha caigut en desús, no s’utilitza pràcticament mai, i ha estat substituïda per titular: L’obra es titula “Hamlet”.

Cape?re (verb llatí)

Aquesta paraula llatina significa ‘entendre’. En català, a part d’ entendre, també existeix el verb capir (que probablement prové de l’italià), però és un verb que ja no s’utilitza. En italià, en canvi, el verb capire és d’ús molt comú.

Strata (nom llatí)

Aquest substantiu vol dir ‘carretera’ i, en català, ha originat el mot estrada, però és una paraula antiga que pràcticament ja no s’usa. En italià, en canvi, la paraula strada s’utilitza diàriament per a referir-se al ‘lloc per on passen els cotxes’.

Mentire (verb llatí)

El verb esmentat en català correspon a mentir i en italià a mentire. Primer de tot, observem que la forma italiana és més semblant al llatí que la catalana. A més, resulta curiós veure que català i italià han evolucionat en direcció contrària: en ambdues llengües aquest verb té dues possibles conjugacions, però l’italià n’ha triat una i el català n’ha triat l’altra. En català, mentir es pot conjugar o menteixo, menteixes, menteix, etc. o bé mento, ments, ment, etc.; però actualment només s’utilitza la primera conjugació (menteixo, menteixes, etc.), l’altra s’ha perdut. En italià, ha passat just el contrari: de les dues conjugacions de mentire que encara recullen els diccionaris (o bé mentisco, mentisci, mentisce, etc. o bé mento, menti, mente, etc.), els nadius ja només en coneixen la segona (mento, menti, etc.).

Tal com us ha dit la nostra amiga Ana Bottle del Polònia, avui, entre altres coses, parlarem de com s’ha de riure en cada llengua. Ja sé que sona un pèl estrany, però no és broma; ara ho entendreu, no us preocupeu!

Segurament molts de vosaltres utilitzeu de manera habitual l’onomatopeia jajaja (o jejeje, jijiji, jojojo i jujuju) si voleu expressar que una cosa us fa riure quan escriviu un whatsapp o un comentari al Facebook. El que molta gent no sap, però, és que aquesta manera d’escriure-ho només és correcta en castellà; és a dir, en català hem d’escriure-ho amb h: ha! ha! ha!, perquè el so que fem quan riem en català correspon a la h del verb halar (‘menjar’) i a la de ehem. El so de la j catalana no és com el de la j castellana, la j catalana sona com la g de la paraula gent i aquest no és pas el so que fem quan riem, oi? Doncs resulta que el castellà és l’única llengua de les que conec que riu amb la j: l’italià, el francès i l’anglès també fan servir la h perquè, igual que passa en català, el so del riure no correspon al de la j d’aquestes llengües. Si us hi heu fixat, deveu haver vist que en català cal separar cada ha amb un signe d’exclamació i amb un espai.

Una altra curiositat és que, quan toca llevar-se, els anglesos es “mengen” la primera paraula de l’expressió i, en lloc de dir good morning! als companys de pis, diuen morning!; en català, castellà i italià no “mengem” res abans de l’esmorzar i, per tant, diem les dues paraules: bon dia! (català), buenos días! (castellà) i buongiorno! (italià). Quan és l’hora d’anar a dormir, els italians acostumen a dir notte! en lloc de buonanotte! i els anglesos diuen night! en lloc de good night! En català i castellà, en canvi, a ningú no se li acut dir nit! (en català) ni noches! (en castellà), sonen molt malament.

Quant a la manera d’acomiadar-se, en català normalment diem adéu! (que pronunciat es redueix a déu!) i, curiosament (fins i tot la majoria de castellanoparlants també, encara que mantinguin una conversa en castellà i s’hagi de dir adiós). En canvi, en anglès és molt comú sentir bye bye! i en italià ciao ciao! Em sembla interessant veure que anglesos i italians diuen la paraula que correspon a adéu dos cops i, en canvi, catalans i castellans només un.

Així, doncs, estimats lectors, tal com diem els catalans: adéu!

Bon dia a tothom! Em dic Marta Garcia i actualment estic acabant la carrera de Traducció i Interpretació a la UAB i em dedico a l’ensenyament d’idiomes. En aquest blog compararé el català amb les altres llengües que conec en major o menor grau: sobretot el castellà, l’anglès, l’italià, el francès i, eventualment, l’alemany i el vènet (llengua no-oficial parlada a la regió italiana del Vènet, a més a més de l’italià). Espero que ho trobeu interessant, almenys jo faré tot el que pugui per aconseguir-ho!

Primer de tot, cal tenir clar que cada llengua és un món, i que parlar en una altra llengua no vol dir traduir literalment paraula per paraula, sinó que cada llengua té una estructura diferent. Si comparem dues llengües, a vegades trobarem semblances i a vegades diferències, siguin quines siguin les llengües en qüestió.

No diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat!
És curiós veure que el català i l’anglès utilitzen expressions semblants i que, en canvi, el castellà, l’italià i el francès fan servir la mateixa: En castellà es diu No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado, en italià diuen Non vendere la pelle dell’orso prima di averlo ucciso, i en francès Il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de l’avoir tué: Totes tres llengües utilitzen exactament les mateixes paraules per a expressar aquesta idea de no precipitar-se, de no cantar victòria abans d’hora. En canvi, en anglès, es diu Don’t count your chickens before they’re hatched, que literalment vol dir ‘no comptis els pollastres abans de covar els ous’. (No es pot traduir així, però ho dic perquè pugueu veure les semblances amb les paraules que utilitza cada llengua). Com podem veure, l’anglès i el català utilitzen una expressió diferent de la del castellà, la de l’italià i la del francès. El més normal és que les frases fetes siguin intraduïbles mot per mot, però a vegades pot ser que hi hagi algunes similituds.

Adonar-se d’una cosa
En castellà es diu darse cuenta de algo i és curiós observar que l’italià i el francès fan servir les mateixes paraules que el castellà: rendersi conto di qualcosa (italià) i se rendre compte de quelque chose (francès). En canvi, en català donar-se compte d’alguna cosa no és correcte, és un castellanisme. En català, cal dir adonar-se d’alguna cosa: “no me n’havia adonat!”, per exemple. Així, doncs, veiem que, en aquest cas, el català és l’únic que utilitza una  expressió diferent per a expressar aquest significat.