Goeiemorgen
Bon dia i bona hora!
Fa poc vaig anar de vacances a Bèlgica i, com sempre, vaig intentar aprendre alguna cosa fent una visita guiada a Brussel·les. En aquest article esmentaré totes aquelles coses que em van semblar interessants. Som-hi, doncs!
Comencem amb la ciutat de Brussel·les. Segons el guia, és la segona ciutat més cosmopolita del món (la primera és Dubai). Es veu que aproximadament un 80% de la població és estrangera. Els noms dels carrers en neerlandès i en francès no encaixen gaire: la traducció en una llengua i l’altra normalment és diferent, no es posen gaire d’acord. Per exemple, la plaça més important de la ciutat és la Grande Place (‘gran plaça’, francès) / Grote Markt (‘gran mercat’, neerlandès). Un altre exemple és l’edifici del museu de la ciutat de Brussel·les: en francès s’anomena Maison du Roi (‘casa del rei’) i en neerlandès es diu Broodhuis (‘casa del pa’). La ciutat de Brussel·les té dues llengües oficials: el neerlandès i el francès, tot i que el 80% de la població d’aquesta ciutat parla francès. És a dir, malgrat trobar-se geogràficament a la part flamenca, és francòfona. Tanmateix, l’estat de Bèlgica té tres llengües oficials: francès, neerlandès i alemany. El símbol de la ciutat de Brussel·les és el Zinneke Pis (‘el gos pixaner’).
Per als qui viuen allà, aquest gos és més important que el nen pixaner (Manneken Pis) perquè és un gos que no té raça. És un gos sense raça perquè el no tenir raça representa la multiculturalitat de la ciutat de Brussel·les. Tal com us he dit en el paràgraf anterior, aproximadament el 80% de la població d’aquesta ciutat és estrangera i, per tant, aquesta ciutat és una barreja de cultures diferents i el Zinneke Pis simbolitza justament això. L’any 1695 va haver un bombardeig a la ciutat que va destruir tot excepte l’edifici de l’ajuntament. L’ajuntament de la ciutat és força curiós perquè no va resultar del tot proporcionat:
Com podeu veure, el costat esquerre de l’edifici és més llarg que el costat dret. Un costat de l’edifici va ser construït entre el 1402 i el 1420 sota la direcció de l’arquitecte Jacob van Thienen. L’altre costat, però, es va començar a construir l’any 1444, quan es va decidir fer-ne una ampliació que inclogués una segona ala. Aquesta segona ala va ser construïda sota la direcció d’un altre arquitecte (Guillaume de Voghel) i va acabar sent més curta que l’anterior. Actualment aquest edifici és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
En aquesta ciutat es poden trobar moltes referències a monarques espanyols. Per què? Al llarg de la història, aquesta ciutat ha format part de diferents països: primer va formar part de la corona espanyola, després va pertànyer a França, després als Països Baixos i finalment a Bèlgica.
Brussel·les és una ciutat important per molts motius. D’una banda, és on hi ha el Parlament Europeu, evidentment. A més, és una de les capitals del còmic. Cal que recordem que, per exemple, Lucky Luke, Tintin i Els Barrufets són belgues! I, a més, el comunisme va començar aquí. Va ser en aquesta ciutat que Karl Marx va col·laborar amb Friedrich Engels i van escriure The Communist Manifesto.
Tal com ja sabeu, el monument més famós d’aquesta ciutat és el Manneken Pis.
Una cosa que a mi em sembla curiosa sobre el Manneken Pis és que el vesteixen tres cops a la setmana. Això vol dir que al seu armari ja hi ha més de 1.050 conjunts. Una de les preguntes que sovint es fa la gent és: per què un nen pixant? Bé, es veu que a Brussel·les hi havia un carrer on es trobaven els adobers. Pel que es veu (no soc gens experta en el tema), per a treballar el cuir es necessita amoníac. I què conté amoníac? L’orina. I l’orina d’un nen és la millor de totes, pel que es veu. El més graciós de tot plegat és que, per tal de saber si l’orina és de bona qualitat, cal tastar, tal com es fa amb els vins. La idea de tastar un vi, però, és molt diferent de tastar orina… no crec jo que qui feia aquesta feina la fes de bon grat, igual que fa qui tasta vins.
L’inici del Tour de França de fa cinc anys va ser a la ciutat de Brussel·les i per aquest motiu van posar aquestes bicis a la façana d’aquest edifici. Molt maco, oi?
Una altra cosa que cal destacar d’aquesta ciutat és les Galeries Royales Saint-Hubert. Són les primeres galeries cobertes d’Europa (1847) i se les coneix amb el nom de “el paraigua de Brussel·les”. En ciutats on plou sovint aquest tipus de carrer comercial cobert és necessari i útil.
A l’interior d’aquestes galeries hi ha un parell de botigues molt importants. La xocolateria Mary és important pel que fa a les trufes i la xocolateria Neuhaus també ho és: Jean Neuhaus Junior va ser el creador del praliné belga. Aquest és el praliné d’aquesta botiga:
Bèlgica va aconseguir la independència l’any 1830. Ara em toca esmentar una cosa que em sento amb el deure d’esmentar. El guia que ens va fer la visita guiada en aquesta ciutat va dir que és important que es doni a conèixer tot això. Segons ens va explicar, el govern i la societat belga en general no ho expliquen. De fet, ho neguen. A la història d’aquest país hi ha un senyor anomenat Leopold II. Per fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia, aquest home va ser com el Hitler dels alemanys. Segons ens va dir el guia, és la tercera persona que ha matat a més gent (penseu que Hitler és el quart!). La xifra es troba al voltant dels 10 milions de persones. L’any 1885 Leopold II es va fer l’amo del Congo per tal d’apoderar-se de tot el cautxú que aquest país tenia. La societat belga, però, l’anomena “el constructor” perquè va ser qui va modernitzar Bèlgica, però també és cert que va causar molts danys a moltes persones, tal com demostren les xifres que acabo d’esmentar. Però d’aquesta part dolenta no se’n parla. No soc jo una experta en història, però això seria una mica el resum del que ens va explicar el guia. Si voleu més informació sobre el tema, potser podeu fer una visita guiada amb un guia que us en pugui donar més detalls. En fi, va ser bastant xocant per a tots els qui vam assistir a la visita guiada.
Finalment, m’agradaria acabar l’article parlant del menjar i de la llengua. A part de la xocolata, Bèlgica és famosa per les frites (‘patates fregides’). Si voleu menjar patates fregides belgues realment bones, us aconsello anar al lloc que el guia ens va recomanar: Tabora. Allà vaig menjar unes patates fregides realment boníssimes.
Les millors gofres, però, les vaig menjar a la ciutat de Bruges a un lloc anomenat Chez Albert. Increïble! També cal destacar un plat típic que es diu mitraillette. És un entrepà de patates fregides, carn i molta salsa. Jo no el vaig tastar perquè tinc moltes al·lèrgies i no estic segura de si el puc menjar. Però, tot i això, me’l vaig apuntar per poder-lo conèixer.
Per acabar, m’agradaria parlar de qüestions lingüístiques. Com ja sabeu, el meu blog és un blog d’idiomes i, per tant, aquest és el meu focus principal. Bàsicament Bèlgica està dividida en dues parts: la zona on es parla francès i la zona on es parla neerlandès flamenc (popularment anomenat ‘flamenc’, però és simplement el dialecte del neerlandès parlat a Bèlgica). Per tal de conèixer una mica la llengua neerlandesa parlada a la zona flamenca, vaig demanar a un grup de noies que m’escrivissin unes quantes paraules en aquesta llengua amb la corresponent traducció en anglès i són les següents:
Anglès – Neerlandès flamenc
Hello – Hallo
Good morning – Goeiemorgen
My name is … – Mijn naam is
What’s your name? – Wat is joww naam?
How old are you? – Hoe oud ben je?
Where are you from? – Waar woon je?
Thank you – Dank u
You’re welcome – Graag gedaan
Això és tot per avui. Espero que us hagi agradat. Moltes gràcies per llegir-me i fins a la propera!