Marta Garcia-Puig

El CATANYOL, del qual vaig parlar l’últim dia, és tan present a les nostres vides que estem envoltats de cartells farcits d’errors, de coses inexistents en CATALÀ i que, per tant, estan escrits en un català calcat paraula per paraula del castellà. Perquè vegeu que no sóc una exagerada i que realment els errors són moltíssims, de tant en tant dedicaré els meus articles a explicar els errors que hi ha als cartells que veiem pel carrer.

Avui començaré per un cartell que tots aquells qui heu agafat un tren de rodalies coneixeu, el del famós “martell trencacristalls”!
 
– Per començar, el títol ja és incorrecte. Sí, la paraula cristall en català existeix, però el material al qual es refereix aquest cartell és vidre, no pas cristall! El cristall és ‘un vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.’

– A més, no duu guionet. Així, doncs, hem d’escriure trencavidres, no pas trenca-vidres. Trencavidres és un mot compost format per mots catalans, per tant no ha de dur guió. Els únics mots compostos que la normativa diu que han de dur guionet són els numerals compostos (vint-i-dos), els compostos que comencen amb el nom d’un nom cardinal (sud-oest), els compostos repetitius (baliga-balaga), els compostos que són manlleus no adaptats (agnus-dei) i algunes expressions singulars com ara abans-d’ahir.

–  En català l’imperatiu dirigit al públic general no es forma amb l’infinitiu com en castellà; per exemple: no fumar, en català es diu no fumeu. És a dir, en català utilitzem la forma del vosaltres o del vós. Per tant, en aquest cartell hauria de posar “Trenqueu aquest vidre…”.

– Finalment, en aquest cas hauria de ser per, no per a: “Trenqueu aquest vidre per accedir al martell.” El tema del per i per a és un dels més complicats i controvertits de la llengua catalana, ja que hi ha molts casos i només els filòlegs i els traductors els saben tots. És un tema tan complicat que fins i tot alguns lingüístes han decidit d’utilitzar sempre per davant d’infinitiu (òbviament per estalviar-se de recordar tots els casos i simplificar-se la vida). Jo, però, sóc dels lingüístes que pensen que hem de conservar la diferenciació dels usos de per i per a que té la llengua catalana. En aquest cas, el subjecte de trencar i d’ accedir és el mateix i podríem substituir el per per amb la intenció de, per tant toca posar per.

Per acabar, i deixant de banda les qüestions lingüístiques, no trobeu que aquest cartell no té gaire sentit? Reflexionem-hi, si us plau: resulta que primer hem de trencar el vidre que cobreix el cartell i després, agafar el martell trencavidres. Per tant, la qüestió que sorgeix és: amb què trenquem el vidre? d’un cop de puny? I un cop hem aconseguit de trencar el vidre miraculosament, per a què serveix el martell trencavidres si ja hem trencat el vidre? Quan sàpigueu la resposta, expliqueu-me-la, si us plau, us ho agrairé molt!