Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Coneixeu aquestes llengües?

5

Benvinguts de nou!

Avui m’agradaria fer un article un pèl diferent. Normalment us explico coses de les llengües que conec (en major o menor grau), però avui m’agradaria parlar d’unes llengües que quasi no conec. Resulta que es tracta de llengües que són molt poc conegudes internacionalment; ja que, per desgràcia, són llengües minoritàries i llengües minoritzades i, per aquest motiu, m’agradaria promoure-les. La veritat és que ha donat la casualitat que m’ha caigut a les mans el llibre d’El petit príncep en quasi totes aquestes llengües i se m’ha acudit comparar-les utilitzant el mateix fragment, així podreu entendre el que posa en cada llengua i al final de l’article en traurem les conclusions pertinents. Som-hi, doncs!

 

BABLE

El bable, o asturià, es parla a Astúries i a la part occidental de Cantàbria. Per a més informació, podeu clicar al damunt de BABLE. Quan vaig anar a Astúries, vaig fotografiar uns quants cartells en bable. Per desgràcia, no tinc el llibre d’El petit príncep en bable, per tant en aquesta llengua utilitzaré el text dels cartells que vaig fotografiar:

asturianu

 

asturianu2_2

asturianu3

asturianu4

asturianu_5

asturianu_6

 

Com ja he dit, no sóc una experta en bable, simplement estic interessada a conèixer-lo. Dit això, simplement observant, m’he adonat que en bable, moltes paraules acaben en -u (barriu, caldu, ayuntamientu, quesu…). Hi ha casos de paraules que sonen com la catalana, però que en bable acaben en -u i en català, en -o. Per exemple, caldu s’escriu caldo en català, però en ambdós casos es pronuncia [caldu]. Els plurals en bable, pel que sembla, curiosament es fan com en català: amb -es.

 

BASC

petitprinceBASC

Vegem un paràgraf de Printze txikia, la traducció basca d’El petit príncep:

“Sei urte nituela, behin batez irudi liluragarri bat ikusi nuen liburu batean. Bizi izandako istorioak izeneko liburu hura Oihan Birjinari buruzkoa zen, eta irudiak boa suge bat erakusten zuen, piztia bat irensten ari zela. Hona hemen marrazkiaren kopia. Liburuak hau zioen: “Boa sugeek, oso-osorik, mastekatu gabe irensten dituzte beren harrapakinak. Horren ostean, mugitu ezinik geratzen dira eta lotan igarotzen dituzte digestioaldiaren sei hilabeteak”. Orduan, oihaneko abenturek zer pentsatu handia eman zidaten eta, era berean, kolorezko arkatz batekin, ene aurreneko marrazkia zirriborratzea lortu nuen. Ene 1. marrazkia, alegia. Horrelakoxea zen:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

 

FRANCOPROVENÇAL  

petitprinceFRANCOPROVENÇAL_2

Ara veurem el mateix fragment, però de la traducció al francoprovençal, Lo Petsou Prince. Aquesta llengua es parla als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia. Per a més informació sobre aquesta llengua, podeu clicar a francoprovençal. Vegem el fragment:

“Quan dz’ayò chouë s-an dz’i vu, un cou, euna dzenta ëmadze, dedin un levro que prèdzave de la Serva Nèire et l’ayet non “Istoére Vequia”. Çalla ëmadze representave euna bouye boa in tren d’ingordzé un lapin sarvadzo. Voélà la copia di dessin. L’ëre écrit dedin lo lëvro: “Le bouye boa ingordzon leur vitime totte intsëre sensa le matsé. Dèicen pouvon pamë boudzé et drumon penden le chouë mèis de leur desestson.” Adon dz’i bramen reflèchi dessu le s-aventeure de la jungla et, a mon tor, dze si reussi avouë un crayon a coleur, a traché mon premië dessin. Mon dessin numero 1. L’ëre fé parë:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

 

PIEMONTÈS

petitprincePIEMONTÈS

Ara ens toca donar un cop d’ull a la traducció a la llengua piemontesa d’El petit príncep: Ël cit prinsi. La llengua piemontesa és una de les llengües parlades però no oficials que hi ha a Itàlia. No són dialectes de l’italià, per més que en italià s’utilitzi el mot dialetti (dialetti en italià no vol dir ‘dialecte de l’italià’), simplement són llengües que no estan reconegudes a Itàlia. Són llengües orals que, per desgràcia, no tenen gaires llibres escrits. Vegem el paràgraf que ja hem vist en les altres llengües en piemontès:

“Cand ch’i l’avìa ses agn i l’hai vist, na vòlta, s’un liber sla foresta vèrgin ch’a s’antitolava “Stòrie vivùe”, un dissegn anciarmant. A figurava ‘n serprent bòa an camin a traonde na bestia sarvaja. Vardé-sì la còpia dël dissegn. Sël lìber a-i era scrit: “Ij serpent bòa a traondo la preda bele antrega, sensa mastiela. Apress a peulo pì nen bogé e a deurmo ses mèis dalora ch’a digerisso”. I l’hai pensaje pr’un  péss a j’aventure dla giungla e peui, ‘dcò mi, i son rivà a fé, con un crajon, mè prim dissegn. Mè dissegn nùmer 1. A l’era parèj:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

 

ROMANX

petitprinceROMANX

 

Aquí teniu Il Pitschen Prinzi; és a dir, El petit príncep en romanx, llengua retoromànica que es parla al cantó suís dels Grisons. Més informació a romanx. Vegem el paràgraf:

“Cun ses ons n’haja vis üna jada ün grondius disegn aint in ün cudesch sur da la dschungla. Il titul dal cudesch d’eira: “Istorgias vivüdas.” Quai d’eira il disegn d’üna boa chi d’eira landervia a magliar üna bes-cha sulvadia. Be qua sura es la copcha dal disegn. Aint il cudesch staiva scrit: “Las boas maglian lur praja intera ed intratta, be sainza mas-char. Davo nu suna plü bunas da’s muantar e per digerir dormna ses mais indavorouda.” Eu n’ha lura stübgià e stübgià sur da las aventüras da la dschungla e cun üna culur sun eir eu stat bun da dar fuorma a meis prüm disegn, a meis disegn numer 1. E quel d’eira uschea:”

(La traducció al català és: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

Si comparem totes aquestes llengües, sí, el basc no té res a veure, però també té coses que ens recorden a les llengües que coneixem: boa és exactament igual i, per exemple, liburu i mastekatu ens recorden als respectius libro i masticar. El bable, ja l’hem comentat abans, així que ara parlarem de les altres. Pel que fa al francoprovençal, noto que té força influència francesa; per exemple, et és et en francès (i en català), lapin recorda al lapin francès (‘conill’), voélà em recorda al voilà francès (‘aquí tens’), dessin recorda al dessin francès (‘dibuix’), i leur al leur francès (d’ells/elles). Pel que fa al piemontès, en part (no gaire) em recorda a l’italià: vòlta s’assembla a volta en italià (‘vegada’), s’antitolava em recorda a s’intitolava (‘es titolava’), stòrie em recorda a storie (‘històries’), etc.; però en part no. Finalment, el romanx em sembla una llengua molt germànica/germanitzada. No sé gaire alemany, però la grafia sch, per exemple, em sembla típica de l’alemany. Bé, espero que us hagi semblat curiós descobrir aquestes llengües no tan conegudes; a mi, almenys, em sembla molt interessant i curiós. Fins aviat!!

 

Un tastet de gaèlic irlandès

11

Céad mile fáilte! Aquesta frase vol dir ‘benvinguts’ en gaèlic irlandès (Irish Gaelic), la llengua nativa d’Irlanda. Vull remarcar, per aquells qui la desconeguin, que és una llengua totalment diferent de l’anglès. Si algun cop aneu a Irlanda, veureu que els cartells són bilingües: anglès i gaèlic irlandès. A l’article Conas atá tu? ja vaig parlar de la cultura irlandesa, però avui voldria centrar-me en la llengua, el gaèlic irlandès, ja que és una llengua bastant desconeguda per a molts de nosaltres i també mereix ser coneguda.

El gaèlic irlandès pertany a la família indoeuropea de llengües i, dins d’aquesta, a la branca cèltica. Les llengües cèltiques es van originar a l’Europa Central, però després van arribar a Irlanda i a Gran Bretanya a través de la immigració. Després, la llengua que es parlava a Irlanda va ser transportada a Escòcia i a l’illa de Man. Va ser així com el gaèlic escocès (Scottish Gaelic) i el Manx es van originar. És a dir, el gaèlic escocès i el Manx vénen del gaèlic irlandès, el qual després va evolucionar separadament en aquests tres llocs i va convertir-se en tres llengües diferents: Irish Gaelic, Scottish Gaelic i Manx.

Durant els segles V i VI, els anglosaxons van arribar a Gran Bretanya i això va provocar que les llengües cèltiques quedessin arraconades a l’extrem oest de Gran Bretanya; més concretament, a Gal·les (que és el que avui coneixem com a Welsh), a Cornwall (el que avui es coneix com a Cornish) i al nord-oest de Gran Bretanya. En aquest moment, quan els anglosaxons van arribar, uns quants celtes de Gran Bretanya van decidir marxar i emigrar al nord-oest de França (a Bretanya, que no s’ha de confondre amb Gran Bretanya). La llengua que aquests celtes van dur a la Bretanya francesa és el que avui coneixem com a bretó. Així, doncs, avui dia hi ha sis llengües cèltiques: Welsh, Cornish, Breton, Manx, Scottish Gaelic, i Irish Gaelic.

Després d’aquest resum sobre la història de les llengües cèltiques, ja ens podem concentrar en el gaèlic irlandès. Primer de tot, cal que us avisi que hi ha tres dialectes de gaèlic irlandès: el gaèlic irlandès que es parla a la província de Ulster, el que es parla a la província de Connaucht i el de la província de Munster. Jo us parlaré del gaèlic irlandès que es parla a Ulster; perquè la meva parella és de la comarca de Donegal, que pertany a la província d’Ulster.

Ara vegem unes quantes frases en gaèlic irlandès. Al costat de cada frase hi escriure com es pronuncia. La pronunciació està escrita en funció de com pronunciem en català. Tanmateix, quan escrigui una j, serà el so de la j castellana. Quan escrigui una g, si va davant de a/o, sonarà com la g de gat; però si va davant d’una e/i, sona com una g de Girona. A la pronunciació, hi posaré un accent a sobre de la síl·laba tònica.

    • Dia dhuit! (es pronuncia [Gia dítx!]) significa ‘Bon dia!’. La resposta és Dia is Muire dhuit! (es pronuncia [Gia is wera dítx!]).
    • Conas atá tú? (es pronuncia tal com s’escriu) vol dir ‘Com estàs?’ i la resposta és Tá mé go maith, que vol dir ‘estic bé’ i es pronuncia [Ta me go mai].
    •  Cad is ainm duit? (es pronuncia [kad is aniam dítx?]) vol dir ‘com et dius?’ i la resposta és, per exemple, Patrick is ainm dom (pronunciat [Patrik is aniam dom]), que vol dir ‘Em dic Patrick’.
    • Cén aois atá agat? (pronunciat [ken ix atá ogət]) vol dir ‘Quants anys tens?’. Si teniu, per exemple, 30 anys, hauríeu de dir Tá mé tríocha bhliana d’aois, que es pronuncia [Ta me troka bleina dix].
    • Go raibh maith agat! (pronunciat [Goró mai jogət]) vol dir ‘Gràcies’. Per a dir ‘de res’, cal dir Tá fáilte romhat (pronunciat [Ta faltxa roəf]).
    • Tá ocras orm vol dir ‘Tinc gana’ i es pronuncia [Ta ocrəs orəm].
    • Tá fuair orm vol dir ‘Tinc fred’ i es pronuncia [Ta fuər orəm].
    • Tá tart orm vol dir ‘Tinc set’ i es pronuncia [Ta tart orəm].
    • Tá mé te vol dir ‘Tinc calor’ i es pronuncia [Ta me txé].
    • Tá tuirseach orm vol dir ‘Estic cansat’ i es pronuncia [Ta turxa orəm]. El que és curiós d’aquesta llengua és que no hi ha cap paraula per a dir ‘sí’ i ‘no’. vol dir ‘hi ha’ i seria el més semblant a un que té aquesta llengua. Per tant, les frases de Tá tart orm, Tá fuair orm, etc literalment signifiquen ‘hi ha set/fred en mi’.

Ara us diré els nombres, tal com es diuen quan estem comptant objectes:

    • 1 a haon pronunciat [a jéin]
    • 2 a dó pronunciat tal com s’escriu
    • 3 a trí pronunciat tal com s’escriu
    • 4 a ceathair pronunciat [a kajar]
    • 5 a cúig pronunciat [a kuik]
    • 6 a sé pronunciat [a xé]
    • 7 a seacht pronunciat [a xagt]
    • 8 a hocht pronunciat [a jogt]
    • 9 a naoi pronunciat [a ní]
    • 10 a deich pronunciat [a jai] amb la j catalana

Del número 11 al 19 simplement diem el nom del segon número + déag:

  • 11 a haon déag pronunciat [a jéin gec]
  • 12 a dó dhéag pronunciat [a dó gec]
  • 13 a trí déag pronunciat [a trí gec]
  • 14 a ceathair déag pronunciat [a kajar gec]
  • 15 a cúig déag pronunciat [a cúig gec]
  • 16 a sé déag pronunciat [a xé gec]
  • 17 a seacht déag pronunciat [a xagt gec]
  • 18 a hocht déag pronunciat [a jogt gec]
  • 19 a naoi déag pronunciat [a ní gec]

Ara us diré la resta de desenes:

  • 20 fiche pronunciat [fija] amb j castellana
  • 30 tríocha pronunciat [troka]
  • 40 daichead pronunciat [daijed]
  • 50 caoga pronunciat [kiga]
  • 60 seasca pronunciat [xásca]
  • 70 seachtó pronunciat [xágtou]
  • 80 hochó pronunciat [ogtou]
  • 90 nócha pronunciat [noka]
  • 100 céad pronunciat [ked]

Per a dir 21, cal dir fiche is a haon [fijas a jéin]; per a dir 22, cal dir fiche is a dó [fijas a dó]; i així successivament. Bé, fins aquí la classe d’irlandès. Slán! (‘Adéu!’)

 

 

 

En terra víking

11

Benvinguts de nou! El mes passat vaig passar un parell de dies a Copenhaguen (Dinamarca) i un parell a Malmö (Suècia) i m’agradaria compartir el que vaig aprendre amb vosaltres.

Vull subratllar que, evidentment, no sóc una experta ni en danès ni en suec, però crec que també és important interessar-se per les llengües que desconeixem, tenir una mentalitat oberta. La intenció d’aquest article és, com sempre, promoure les llengües en general; però, sobretot, les llengües minoritàries (entre les quals hi ha la llengua catalana, però també la llengua danesa i la sueca). A part d’això, també m’agradaria compartir el que he après aquests dies i demostrar que no hi ha llengües “difícils” ni llengües “fàcils”, que tot és qüestió de l’interès i de les ganes que s’hi posin. Molta gent catalogaria el danès i el suec de “llengües difícils”, però a mi aquestes classificacions no m’agraden i crec que si en dos dies jo i la meva parella hem pogut aprendre bastant de vocabulari, deu ser perquè no hi ha res “difícil” si s’hi posa ganes.

Comencem, doncs! En primer lloc, a Dinamarca un guia danès ens va explicar moltes coses sobre Copenhaguen i sobre Dinamarca en general i també ens va ensenyar algunes paraules:

– Per dir hola!, en danès diuen hej (pronunciat hi, com en anglès)

– Per dir adéu!, en danès diuen hej hej! (pronunciat hi hi, com en anglès). Això em sembla un punt interessant perquè en italià fan el mateix que en danès: per a acomiadar-se fan servir la mateixa paraula que per a saludar, però repetint-la dos cops -> Ciao (=’hola’) i Ciao ciao (=’adéu’)! En anglès, però, és una mica diferent: per a acomiadar-se utilitzen bye bye, que també és la mateixa paraula repetida, però no és la paraula que utilitzen per a saludar (hi).

– Per dir gràcies, en danès diuen tak! (pronunciat tal com s’escriu).

A més, durant aquests dies vam prestar molta atenció als cartells d’ambdós països per comparar les dues llengües. La veritat és que el danès que vam aprendre durant els dos primers dies ens va ajudar a entendre el suec que vam veure escrit els dos últims dies, ja que s’assemblen força. Això sí: després vaig haver d’apuntar-m’ho tot, perquè si no, no recordaria quina era la paraula sueca i quina la danesa. Aquesta semblança entre aquestes dues llengües es deu al fet que eren la mateixa llengua fins al final de l’era dels víkings.

Tant el danès com el suec tenen 3 lletres més que l’alfabet anglès. D’una banda, el danès té æ, ø i å. D’altra banda, l’alfabet suec té å, ä i ö.

CATALÀ ANGLÈS DANÈS SUEC
GRÀCIES thank you tak tack
I and og och
OBERT TOT EL DIA open all day åben alle dage öppet alla dagar
VIA platform spor Spår
SORTIDA exit udgang utgång
ENTRADA entrance indgang ingång
PRÒXIMA PARADA next stop næste station nästa station
LAVABOS toilets toiletter toaletter
DILLUNS Monday Mandag Måndag
DIMARTS Tuesday Tirsdag Tisdag
DIMECRES Wednesday Onsdag Onsdag
DIJOUS Thursday Torsdag Torsdag
DIVENDRES Friday Fredag Fredag
DISSABTE Saturday Lørdag Lördag
DIUMENGE Sunday Søndag Söndag
FORMATGE cheese ost ost
TOMÀQUET tomato tomat tomat
PERNIL DOLÇ ham skinke skinka
TARONJA orange appelsin apelsin
LLET milk mælk mjölk
MANTEGA butter smør smör
XOCOLATA chocolate chokolade choklad
BENVINGUTS welcome velkommen välkommen
DES DE from fra från
FINS A to til till
PREU price pris pris
AMB GAS (AIGUA) sparkling med brus (no ho sé)
SENSE GAS (AIGUA) still uden brus (no ho sé)
SUCRE sugar sukker socker

Com que m’agrada molt comparar llengües, tot seguit compararé les de la taula de més amunt:

  • En molts casos, el danès i el suec s’assemblen força entre ells, però no s’assemblen a l’anglès. Exemples: og i och són semblants entre ells, però diferents de and; skinke i skinka són totalment diferents de ham; smør i smör són totalment diferents de butter; etc.
  • En canvi, hi ha altres casos en què veiem que s’assemblen força a l’anglès. Exemples: nästa station i næste station recorden força al next station de l’anglès; mælk i mjölk em recorden força a milk; etc.
  • Els dies de la setmana, en canvi, en part em recorden a l’alemany (acaben en -tag i en danès i suec acaben en –dag) i, en part, a l’anglès (l’inici de la paraula s’assembla a l’inici dels dies anglesos).
  • El –kommen de la paraula danesa i de la sueca que vol dir ‘benvinguts’ també em recorda a l’alemany (willkommen).
  • El fra – til (danès) / från – till (suec) em recorden al from – until de l’anglès respectivament. En anglès, però, en lloc de dir from – until, s’usa from – to; però també és cert que, en anglès, el significat de to i de until (abreujat ‘til) són molt semblants.

A continuació, us mostraré les fotografies d’uns quants cartells danesos (cliqueu a sobre de cada imatge per llegir bé el que hi diu):

IMG_5097

IMG_5096

IMG_5095

IMG_5094

A continuació, podeu veure les fotos dels cartells suecs:

IMG_5078

IMG_5079

IMG_5081

IMG_5082

IMG_5084

 

Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!!

 

 

Publicat dins de DANÈS I SUEC, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari