Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: castellà

“TOC DE QUEDA” ÉS CORRECTE?

0

Bon dia i bona hora!!!

M’agradaria dedicar l’article d’avui a la llengua catalana. Com que els últims articles que he escrit eren sobre altres llengües, ara sento la necessitat d’escriure un article sobre el català. De fet, un dels principals motius per què escric aquest blog és la defensa de la meva llengua: la llengua catalana. Per a l’article d’avui he triat tres termes: *toc de queda, *parats i *guarderia. El primer d’aquests tres és un terme d’actualitat i, per això, penso que ara és el moment de parlar-ne. Som-hi, doncs!

*TOC DE QUEDA

Encara que els mitjans de comunicació catalans utilitzin aquest terme, no és correcte en català. Precisament l’objectiu de l’article d’avui és fer saber a tots els catalanoparlants que *toc de queda no és català genuí, és una castellanització del català (allò que molts anomenem catanyol).

Tradicionalment en català (abans de la castellanització del català) s’utilitzava la locució seny del lladre amb el significat de ‘l’obligació de quedar-se a casa a partir d’una hora determinada’. En aquesta locució, la paraula seny vol dir ‘campana’ (si consulteu el diccionari, veureu que és un dels significats de la paraula seny). I es deia així perquè a l’hora convinguda tocava el seny del lladre (és a dir, la campana del lladre) i a partir de llavors estava prohibit circular i es podia detenir els infractors, considerant-los delinqüents o lladres. Posteriorment, a partir dels inicis de la castellanització del català, va començar a utilitzar-se *toc de queda (traducció literal del toque de queda castellà) i seny del lladre va començar a recular.

En resum, *toc de queda és un castellanisme, no és català. Si el que volem és parlar la nostra llengua (i no pas una llengua que no és ni català ni castellà), hem de començar a dir que a les 22h cal ser a casa perquè comença el seny del lladre.

*PARATS

En català, quan es parla de desocupació, la paraula correcta és atur (no pas *paro). Per tant, les persones que estan a l’atur són aturats (i no pas *parats). Un dia mirant la tele em va semblar molt curiós veure que, en una mateixa notícia, es deia atur i *parats. En un cas deien la paraula correcta (atur) i en l’altre, no (*parats). Per tant, en català tenim atur i aturats.

*GUARDERIA

Encara que la gent digui *guarderia i fins i tot surti a la tele, no és correcte. Aquest és un cas que he après gràcies a una experta en educació infantil. Moltes vegades, quan es tracta de vocabulari especialitzat, cal que els experts de cada camp diguin què és correcte i què no ho és. En aquest cas, en català cal dir llar d’infants o escola bressol. *Guarderia no és correcte perquè els infants no es guarden! Cal dir llar d’infants o escola bressol perquè aquest lloc és un centre educatiu on les educadores eduquen i ensenyen els infants, no els guarden.

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i que us ajudi a conèixer i utilitzar millor la nostra estimada llengua. Us desitjo un molt bon Nadal… i recordeu: a les 22h ja hem de ser a casa perquè comença el seny del lladre!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

PER QUÈ “ETCÈTERA”?

4
Publicat el 25 de maig de 2020

Bon dia i bona hora!!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llatí i comparar-lo amb les llengües derivades del llatí. Com que ara tenim més temps lliure, podem aprofitar per a fer coses que abans no podíem fer per manca de temps. Una de les coses que fa temps que volia fer és estudiar llatí. Em sembla interessant aprendre’l i així poder veure les semblances i les diferències que hi ha entre el llatí i les llengües romàniques que conec. En aquest article esmentaré cinc casos de paraules que utilitzem en aquestes llengües i n’explicaré l’origen.

SALUDAR

Nosaltres utilitzem el verb saludar, però per què? El motiu és que quan en llatí es saludaven, el que en realitat feien a través de la salutació era “donar salut” (català) o “dar salud” (castellà).

Hola en llatí es diu Salve! (a una persona) o Salvete! (a més d’una persona). Tant salve com salvete venen del verb salveo, que significa ‘tenir salut’. Per tant, Salve! vol dir ‘Tingues salut!’ i Salvete! vol dir ‘Tingueu salut!’. Així, doncs, quan tu saludaves algú en llatí “li donaves salut”. A més, em sembla interessant observar que en italià es conserva salve! (‘hola’) en un registre una mica formal i que ve, precisament, del salve llatí.

Una cosa semblant passava quan la gent s’acomiadava. Adéu en llatí es diu Vale! (a una persona) o Valete! (a més d’una persona). Aquestes dues paraules venen del verb valeo, que significa ‘estar sa’. Per tant, Vale! vol dir ‘Estigues sa/sana’ i Valete! vol dir ‘Estigueu sans/sanes’. El que em sembla molt curiós en aquest cas és que en castellà la paraula vale es conserva però amb un significat totalment diferent: en castellà vol dir ‘d’acord’.

ÚRSULA

Suposo que tots vosaltres heu sentit aquest nom, però sabeu què significa? En llatí el sufix -ula s’utilitza per a fer el diminutiu femení. En llatí, ursus vol dir ‘os’; per tant Úrsula vol dir ‘osseta’.

NUMISMÀTICA

Tots sabem que la numismàtica és la ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, però d’on ve la paraula numismàtica? Bé, doncs en llatí nummus vol dir ‘moneda’ i el plural de nummus és nummi i numismàtica ve de nummi. Com podem veure, té la seva lògica ja que la numismàtica té a veure amb les monedes.

PÀRVULS

En català fem servir la paraula pàrvuls per a referir-nos als alumnes de parvulari. Però per què? Doncs resulta que en llatí parvus és un adjectiu que significa ‘petit’. Com que els nens i nenes de parvulari són petits, per això són pàrvuls (substantiu masculí plural), que literalment vol dir ‘petits’. I la paraula parvulari també deriva d’aquí. Molt lògic, oi?

ETCÈTERA

La paraula etcètera és el resultat de la suma de la conjunció llatina et + la paraula llatina cetera. En llatí, et vol dir ‘i’ (com en francès) i cetera vol dir ‘la resta de coses’. Per tant, etcètera vol dir ‘i la resta de coses’. De fet, quan fem una llista de coses i, al final d’aquesta llista, escrivim etcètera estem fent això precisament: estem dient “això, allò, allò altre… i la resta de coses”. La veritat és que m’ha agradat saber l’origen d’aquesta paraula perquè ara ja entenc per què la diem.

Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa nova. Cuideu-vos molt! Fins aviat!!!

 

Atenció! S’ha detectat un virus lingüístic!

0

Bona nit i bona hora!

Avui m’agradaria explicar certes diferències entre el català i el castellà, perquè hi ha molta interferència del castellà en el català que parlem i sovint no en som conscients. Així, doncs, l’objectiu de l’article d’avui és ajudar a detectar aquests “virus”, aquestes paraules o construccions que no són correctes, que no són català, sinó catanyol.

 

DIVENDRES – EL DIVENDRES

Cal prestar atenció a l’ús de l’article amb els dies de la setmana. Vindré divendres i Vindré el divendres no volen dir el mateix. Vindré divendres vol dir que hi anirem el divendres d’aquesta setmana (un divendres en concret), en canvi Vindré el divendres vol dir que hi aniré CADA divendres! En castellà és diferent, per això en català es fan força errors. Comparem-ho:

Vindré divendres = Vendré el viernes

Vindré el divendres = Vendré los lunes/todos los lunes

 

VESTIT

En castellà, tenen dues paraules per a dues coses diferents: un vestido és una cosa i un traje n’és una altra. En català, en canvi, no. En català, la paraula vestit té els dos significats: el de vestido i el de traje. Així, doncs, si volem dir una frase com ara El director lleva un traje muy elegante, en català hem de dir El director porta un vestit molt elegant. Si volem evitar confusions amb un possible vestit de dona, podem dir vestit d’home. Per tant, en català no és correcte dir *traje, *tratge o *trajo.

 

DESGUASSAR – DESBALLESTAR

Moltes vegades es parla de desguàs quan ens referim a cotxes perquè en castellà es diu desguace. Això, però, no és correcte.

En català, l’indret destinat al desballestament de vehicles es diu desballestador (en castellà, desguace) i el verb seria desballestar. En canvi, el desguàs és ‘un espai o una canonada que dona sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret’, per exemple el desguàs de la banyera o el desguàs d’un llac (en castellà, desagüe), i el verb seria desguassar.

 

BACTERI

Atenció! En català no parlem de *bacteries, sinó de bacteris! En castellà, aquest microorganisme és femení (bacteria), però en català és masculí (bacteri).

 

D’ESQUENA

En català, *d’esquenes no és correcte. Així, doncs, quan en castellà diuen de espaldas, en català cal dir d’esquena (singular!). Exemple: Vaig caure d’esquena i no pas *Vaig caure d’esquenes. 

 

POSPOSAR – AJORNAR

Posposar en català només vol dir ‘posar al darrere’. Per exemple: Posposeu el pronom al verb. Hem d’anar amb compte perquè en castellà postponer/posponer vol dir ‘no fer una cosa, deixar-la per a més endavant’. En català, en canvi, si volem dir que deixem per a més endavant una cosa, hem de dir ajornar. Per tant, amb el significat d’ajornar, no són correctes les formes *posposar i *aplaçar.

 

NUCLI ANTIC – BARRI ANTIC

Com que en castellà, quan es parla de la part més antiga d’una ciutat, es parla del casco antiguo, en català molta gent parla del *casc antic, però no és correcte. En català, aquesta part de la ciutat és el nucli antic o el barri antic.

 

ESCAIRE I CARTABÓ

Ull viu! Quan parlem d’aquests instruments de dibuix tècnic, per increïble que sembli, l’escaire (català) no és el mateix que la escuadra (castellà) i el cartabó (català) no és el mateix que el cartabón (castellà)! Precisament és el contrari: l’escaire és el que en castellà s’anomena el cartabón i la escuadra és el que en català s’anomena el cartabóCom que sé que costa de creure, si feu clic a escaire i a cartabó, trobareu l’entrada del diccionari castellà-català de l’Optimot on posa l’equivalent en castellà i podreu comprovar que no us enganyo. Si ho cerqueu al Termcat, també ho trobareu. Aquí teniu les imatges que ho demostren.

català:

castellà:    

 

ENGONALS

Com ja deveu saber, ingles en català són engonals, però atenció! En castellà són LAS ingles i en català, ELS engonals!

 

PICAR DE MANS

En castellà diuen dar palmas, però en català no *fem/donem palmes! En català, piquem de mans.

 

CARNI, ANORÈCTIC, DISLÈCTIC

He triat aquests adjectius que, aparentment, no tenen res a veure perquè acostumen a ser font d’errors. Com que en castellà es parla d’industrias cárnicas, en català es diu *indústries càrniques, però no és correcte. En català, són indústries càrnies, perquè l’adjectiu és carni i el femení és càrnia. Un altre error força freqüent és dir que una persona és *anorèxica: la paraula catalana és anorèctic/a. El mateix passa amb *dislèxic: en català es diu dislèctic/a.

 

TAL

La paraula tal causa bastanta confusió, per això he decidit explicar quins usos són correctes i quins no:

  • Quan volem referir-nos a una persona sense dir-ne el nom, en català diem en tal. Per tant, quan volem dir allò que en castellà és Fulanito y Menganito, en català hem de dir en tal i en tal altre.
  • En català, no és correcte dir *Ha trucat un tal Jordi. En català, hem de dir Ha trucat un cert Jordi. 
  • Tal qual és correcte en català. Per exemple: Deixa-ho tal qual.
  • En català també tenim l’expressió tal o tal; per exemple: No pretenem alterar les propietats de tal o tal producte.
  • També tenim l’expressió com a tal: En són els amos i actuen com a tals.
  • Tal també es fa servir quan no es recorda o no interessa detallar unes dades: Vindran en tal lloc a tal dia i tal hora.
  • En català, però, no està bé dir *tal i qual. És a dir, quan volem dir ‘etc.’, no és correcte dir *Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i qual; hauríem de dir Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i tal.
  • El que sí que és correcte és fer servir tal amb el significat de ‘semblant’. Per exemple: Diuen que el va insultar, però ella nega haver fet tal cosa (‘una cosa semblant’).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Bon cap de setmana!!! Fins aviat!!!

 

FALSOS AMICS CATALÀ-CASTELLÀ

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria comentar alguns falsos amics que hi ha entre el català i el castellà. N’ometré uns quants que són massa fàcils per a parlants nadius. Tanmateix, n’inclouré alguns que potser són obvis per a nosaltres, però que poden ser útils per a gent que està aprenent català i/o castellà. Vegem-los:

 

AFAMAT -ADA adj.

En català, aquest adjectiu vol dir ‘que té fam’, ‘que té gana’. Per exemple: En aquell país només hi veies misèria i gent afamada. En castellà, en canvi, aquest adjectiu vol dir ‘famós’. Per exemple: Se codea con afamados artistas.

AMASSAR v.

En català, el verb amassar s’utilitza en casos com ara Amassar una gran fortuna. En castellà, en canvi, té dos usos: el que acabem de dir i el de ‘fer la pasta per al pa’. En aquest cas, en català, utilitzem el verb pastar.

APRESSAR v.

En català, apressar vol dir ‘donar pressa a algú’. Per exemple: Es va apressar a fer-ho perquè se li acabava el termini. En castellà, apresar vol dir ‘capturar’. Per exemple: Apresaron a siete soldados.

BALDA m.

En català, és ‘una peça plana i llarga fixada al batent d’una porta o finestra que, fent-la encaixar, serveix per a assegurar-les després de tancades’. Exemple: Tanca la balda! En castellà, una balda és una ‘prestatgeria’.

BITXO m.

En català, el bitxo és aquella mena de pebrot petit que pica molt. Exemple: No posis més bitxo a l’arròs, que picarà massa. En castellà, en canvi, un bicho és una ‘bestiola’. Per exemple: Le picó un bicho en el tobillo. D’això, en català, en diem bestiola.

BODEGA f.

En català, és ‘l’espai interior d’una nau concebut per a posar-hi càrrega’. Per exemple: Ja ha posat les maletes a la bodega de l’avió. En castellà, però, té dos significats: aquest i el de ‘celler’. Per exemple: Me gustaría visitar una bodega de Jerez y catar sus famosos vinos. (Compte! En aquest cas, en català, utilitzem celler!)

CAMADA f.

En català, una camada és una ‘passa llarga, una gambada’. Exemple: Amb una camada va travessar el rierol. En castellà, en canvi, una camada és un ‘conjunt d’animals petits parits d’una sola vegada’. Exemple: Este cachorro procede de una camada de seis crías.

CIVADA f.

La civada és allò que en castellà es diu avena.  Exemple: Menjar civada és molt bo per a la salut. En canvi, la cebada en castellà és allò que en català s’anomena ordi. Exemple: La cebada es esencial en la producción cervecera.

COMETA f.

En català, les cometes són un signe de puntuació. Exemple: Les citacions van entre cometes. En castellà, en canvi, una cometa és un ‘estel’. Per exemple: Hizo volar una cometa en la playa.

DESCUIDAR-SE v.

En català, vol dir ‘oblidar-se’. Exemple: M’he descuidat la cartera a la feina. En castellà, en canvi, descuidarse vol dir ‘badar’. Exemple: Si me descuido, me cierran la puerta en las narices.

DESGUASSAR v.

En català, vol dir ‘treure l’aigua d’un lloc on és empantanada’. Exemple: Les pluges torrencials impedien desguassar tota l’aigua cap a la claveguera. En castellà, desguazar vol dir ‘desballestar’. Exemple: Después del accidente se tuvo que desguazar el coche.

LLIURAR(-SE) v.

En català, vol dir ‘donar(-se)’. Per exemple: Ja han lliurat la documentació. S’han lliurat a la bona vida. En castellà, librar(se) vol dir ‘deslliurar(-se)’. Per exemple: Lo libraron del cargo. Se libraron de un buen castigo. 

PLEGAR v.

En català, vol dir ‘interrompre la feina per reprendre-la l’endemà o a la tarda…’ i, a més, també vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Avui plego a les dues. Recorda’t de plegar la roba. En castellà, però, no té el primer significat, només vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Esta máquina sirve para plegar chapa.

RENTABLE adj.

En català, això vol dir ‘que es pot rentar’. Per exemple: Aquesta pintura és rentable, no deixa taques a la roba. En castellà, en canvi, vol dir ‘rendible, que dona un bon rendiment’. Per exemple: Vender ese género no resulta rentable.

(ES)TOVALLES f.

En català, les estovalles són ‘la peça de roba que es posa damunt la taula en parar-la’. Exemple: Les tovalles de coloraines alegren l’àpat. En castellà, en canvi, les toallas són ‘tovalloles’. Exemple: Se dejó olvidada la toalla en la ducha.

TASCA f.

En català, una tasca és ‘una feina que hem de fer, que se’ns ha assignat’. Exemple: La tasca de fitxar llibres és molt feixuga. En castellà, en canvi, vol dir ‘taverna’. Exemple: Pasaba la noche de tasca en tasca. 

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

Com més llengües sabem, més embolics ens fem!

0

Benvingudes i benvinguts!!!

Avui m’agradaria comparar les cinc llengües que conec. L’objectiu d’aquest article és ajudar a tots aquells qui estiguin aprenent una (o més) d’aquestes llengües, perquè és molt fàcil que se’ns barregin i que acabem cometent errors com els que explicaré a continuació.

 

PERDRE

En català i castellà, utilitzem aquest verb tant per a dir He perdut el boli (en el sentit de ‘no trobar’) com per a dir He perdut el tren (en el sentit de ‘no aconseguir agafar un mitjà de transport’). En italià, és com en català i castellà: utilitzen perdere per als dos casos. En anglès i francès, en canvi, és diferent. Els qui sabeu anglès, ja deveu saber que l’anglès té dos verbs diferents, un per a cadascun d’aquests dos significats (lose: I lost my pen, miss: I missed the train). En francès, també tenen dos verbs: perdre i rater: perdre seria l’equivalent de lose i rater seria l’equivalent de miss. Així, doncs, en francès direm J’ai perdu mon stylo i J’ai raté mon train.

 

COMA (signe de puntuació) 

Em sembla curiós veure que el nom d’aquest signe de puntuació és igual en català, castellà i anglès i que, en canvi, l’italià i el francès són totalment diferents de la resta i pràcticament iguals entre si. Vegem-ho:

Català: coma, castellà: coma, anglès: comma, italià: virgola, francès: virgule.

 

SOROLL

Aquesta paraula és totalment diferent en cadascuna d’aquestes cinc llengües! I atenció, que no ens fem un embolic amb l’italià! Ara explicaré per què.

Català: soroll, castellà: ruido, anglès: noise, italià: rumore, francès: bruit.

ULL VIU! L’italià rumore no vol dir ‘rumor’ (català)! Com ja hem dit, rumore en italià vol dir ‘soroll’! El que en català i castellà anomenem rumor, en francès es diu rumeur (femení!), en anglès es diu rumour i en italià es diu voce!

 

CONTAMINACIÓ

Atenció, perquè allò que en català anomenem contaminació i en castellà contaminación, en la resta de llengües no es diu igual! En anglès, es diu pollution; en francès, es diu pollution però pronunciat “a la francesa”; en italià, es diu inquinamento.

 

FILMAR UNA PEL·LÍCULA

En català i castellà, podem utilitzar tant el verb filmar com el verb rodar per a referir-nos a la gravació d’una pel·lícula. En anglès, diuen film. En italià i francès, en canvi, diuen ‘girar’: tourner un film (francès) i girare un film (italià).

 

AFFAIRE

Compte amb aquesta paraula francesa, no la confonguem amb l’anglès affair! En francès, affaire no té el significat de love affair! Per a dir love affair, en francès cal dir aventure amoureuse.

 

MENTRE

Es tendeix a creure que totes les llengües llatines tenen paraules similars; però, com podeu veure, en molts casos no és així. Una altra prova d’això és que mentre en francès no s’assembla en res a les altres llengües. En castellà, es diu mientras; en italià, es diu mentre; però en francès, es diu pendant que!

 

NET

Em sembla curiós veure que aquesta paraula canvia totalment d’una llengua a l’altra. En català, es diu net; en castellà, es diu limpio; en italià, es diu pulito; en francès, es diu propre; en anglès, es diu clean.

 

EMBRASSER

Compte amb aquest verb francès! Actualment, el verb embrasser vol dir ‘besar algú’, no pas ‘abraçar’! Atenció: no digueu J’ai baisé François perquè actualment baiser (quelqu’un) vol dir ‘mantenir relacions sexuals amb algú’ i és vulgar. Si volem dir abraçar (algú), en francès hauríem de dir prendre dans ses bras.

 

RELAXAR-SE

Curiosament, aquest verb és força semblant en totes aquestes llengües excepte en francès. En català, diem relaxar-se; en castellà, es diu relajarse; en italià, rilassarsi; en anglès, relax; en francès, però, es diu se détendre.

 

LES BONBONS

Atenció! En francès, le bonbon no és un bombó, és un caramel! En canvi, un bombó en francès és un chocolat! Si ens hi fixem, el català i el castellà són iguals entre si i les altres tres llengües són força iguals entre si:

Català: bombó, castellà: bombón, anglès: chocolate, francès: chocolat, italià: cioccolatino.

 

LA GYM

En francès, la gym no vol dir ‘el gimnàs’! La gym vol dir ‘la gimnàstica’. En canvi, quan els francesos diuen le gymnas, es refereixen a l’edifici que nosaltres anomenem poliesportiu. En canvi, el que nosaltres anomenem gimnàs, en francès és une salle de sport.

 

CAMINAR

Em sembla curiós veure que aquest verb és molt semblant en totes les llengües romàniques (que conec, òbviament) excepte en francès:

català: caminar, castellà: caminar, italià: camminare, francès: marcher.

3, 2, 1… Som-hi!

2

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

  • En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  • En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
  • En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
  • El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
  • En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
  • El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
  • En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
  • El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
  • El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
  • L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
  • En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
  • L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
  • El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
  • L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
  • En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
  • L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servirßig en lloc de -zig).
  • El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (septseptante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
  • En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!

Diccionari il·lustrat multilingüe (II)

5

Benvinguts de nou!

Aquest article és la segona part de Diccionari il·lustrat multilingüe! Així, doncs, avui continuaré mostrant-vos les fotografies que vaig fer i traduiré el corresponent vocabulari a les llengües que conec.

IMG_4141

Em sembla interessant veure que, d’una banda, el català, el castellà, el francès i l’italià tenen una certa semblança i que, de l’altra, l’anglès, l’alemany, el danès i el suec s’assemblen una mica entre si.

CATALÀ: llet              CASTELLÀ: leche              FRANCÈS: lait            ITALIÀ: latte

ANGLÈS: milk           ALEMANY: Milch               DANÈS: mælk             SUEC: mjölk

 

IMG_4142

No sé vosaltres, però a mi Miesmuschel em recorda a la paraula catalana musclo.

CATALÀ: musclo               CASTELLÀ: mejillón           ITALIÀ: cozza          FRANCÈS: moule             ANGLÈS: mussel                ALEMANY: Miesmuschel

 

IMG_4144

El català, l’italià i el francès s’assemblen força, però el castellà en aquest cas és totalment diferent. Em sembla curiós perquè la paraula alemanya em recorda molt a la castellana queso.

CATALÀ: formatge             CASTELLÀ: queso             ITALIÀ: formaggio        FRANCÈS: fromage           ANGLÈS: cheese               ALEMANY: Käse

 

IMG_4146

Em sembla interessant veure que l’anglès s’assembla al català, al castellà i a l’italià; en canvi, l’alemany s’assembla al francès.

CATALÀ: llimona                 CASTELLÀ: limón              ITALIÀ: limone              FRANCÈS: citron                ANGLÈS: lemon                 ALEMANY: Zitrone

 

IMG_4147

Curiosament, la paraula catalana s’assembla a la francesa però no a la castellana ni a la italiana. En canvi, la paraula anglesa i l’alemanya s’assemblen força entre si i també s’assemblen una mica al danès però, sobretot, al suec.

CATALÀ: poma                     CASTELLÀ: manzana            ITALIÀ: mela           FRANCÈS: pomme               ANGLÈS: apple                    ALEMANY: Apfel               DANÈS: æble                       SUEC: äpple

 

IMG_4153

Com podem veure, d’una banda, l’alemany i l’anglès són molt semblants entre si. D’altra banda, el català, el castellà, l’italià i el francès sembla que tinguin el mateix origen en aquest cas.

CATALÀ: avellanes      CASTELLÀ: avellanas          ITALIÀ: nocciole                 FRANCÈS: noisettes ANGLÈS: hazelnuts         ALEMANY: Haselnüsse

 

IMG_4154

Aquesta és una paraula que en totes les llengües excepte el castellà és pràcticament igual.

CATALÀ: olives           CASTELLÀ: aceitunas           ITALIÀ: olive               FRANCÈS: olives        ANGLÈS: olives                    ALEMANY: Oliven

 

IMG_4179

Em sembla curiós que en català s’utilitzi la mateixa paraula que en alemany i que en anglès, almenys a Irlanda, no vulgui dir el mateix. A Irlanda, un anorak és una jaqueta, però no és gruixuda.

CATALÀ: anorac               CASTELLÀ: anorak            ITALIÀ: giacca a vento  FRANCÈS: doudoune      ALEMANY: Anorak            ENGLISH: padded jacket

 

IMG_4176

Aquesta és una paraula que em sembla molt curiosa. D’una banda, l’italià, el castellà sudamericà i l’anglès americà s’assemblen entre si (cellulare, cell phone i celular). D’altra banda, l’anglès britànic, el català i el castellà d’Espanya s’assemblen entre si (mòbil, móvil, mobile). Finalment, el francès es queda sol (és a dir, no s’assembla a cap altra llengua) i l’alemany ha agafat una paraula de l’anglès que els anglesos no fan servir per a referir-se al telèfon mòbil (en anglès, si una cosa és handy, vol dir que ‘ho tens a mà’).

CATALÀ: mòbil      CASTELLÀ: móvil      CASTELLÀ SUDAMERICÀ: celular       ITALIÀ: cellulare   FRANCÈS: portable     ANGLÈS BRITÀNIC: mobile (phone) ANGLÈS AMERICÀ: cell phone                ALEMANY: Handy

 

IMG_4173

Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla a les llengües romàniques i no pas a l’anglès. Suposo que l’alemany deu haver agafat aquesta paraula del francès douche i la deu haver adaptada a l’ortografia alemanya.

CATALÀ: dutxa             CASTELLÀ: ducha         ITALIÀ: doccia                       FRANCÈS: douche       ANGLÈS: shower           ALEMANY: Dusche

 

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant! Gaudiu del que queda del cap de setmana! Fins aviat!!!

Diccionari il·lustrat multilingüe!

2

Com que he passat uns quants dies a Suïssa on (en teoria) la gent sap alemany i/o italià i/o francès, se m’ha acudit de comparar el vocabulari, o més ben dit el lèxic, d’aquestes llengües amb el català i el castellà. Som-hi doncs!

 

DER PINSEL

foto1article

Aquest cas em sembla molt curiós: En alemany, per a dir ‘pinzell’, es diu Pinsel! La veritat és que la paraula alemanya s’assembla molt a la catalana i, en canvi, no s’assembla tant a l’anglesa, a la italiana o fins i tot a la francesa.

CATALÀ: pinzell      CASTELLÀ: pincel         ANGLÈS: (paint)brush                      ITALIÀ: pennello   ALEMANY: Pinsel     FRANCÈS: pinceau

 

DIE TASCHENLAMPE

foto2article

Aquest és un cas molt curiós, perquè en alemany Tasche vol dir ‘butxaca’ i curiosament  és quasi igual que l’italià es diu tasca! Per tant, die Taschenlampe és ‘una llanterna que pots dur a la butxaca’ En català, també tenim la paraula tasca, però no vol dir ‘butxaca’. En català, una tasca és ‘un treball que has de fer’. En anglès, en canvi, es diu pocket, en català diem butxaca i en francès és poche. Com podeu veure, la paraula alemanya s’assembla molt a la italiana. També és curiós veure que la paraula anglesa s’assembla a la francesa, segurament deu venir del francès.

CATALÀ: butxaca     CASTELLÀ: bolsillo     ANGLÈS: pocket    ITALIÀ: tasca   FRANCÈS: poche   ALEMANY: Tasche

 

DER NACHTTISH – DER SCHREIBTISCH

foto3article

En aquest dibuix podem veure que taula en alemany és tisch. Segons el tipus de taula, però, a davant s’hi enganxa una altra paraula. Per exemple, Nachttisch és una ‘tauleta de nit’, ja que nacht vol dir ‘nit’ i tisch vol dir ‘taula’. En italià, en canvi, l’anomenen comodino. El català i el castellà funcionen com l’alemany, ja que les tres llengües diuen que és una ‘taula de nit’ (nachttisch, tauleta de nit i mesita de noche). En anglès britànic diem bedside table (que literalment vol dir ‘taula del costat del llit’), però en anglès americà l’anomenen night table, com l’alemany, el català i el castellà.

Si, en lloc de ser una tauleta de nit, és una taula que fem servir per a escriure, en alemany diuen Schreibtisch (tisch = ‘taula’ + schreiben = ‘escriure’). El verb schreiben em recorda molt a l’italià scrivere i em sobta que, en canvi, és molt diferent de l’anglès write. En català diem escriptori, en castellà escritorio, en italià scrivania, en francès bureau i en anglès, desk. Observem que la paraula catalana, la castellana i la italiana s’assemblen força i que l’anglesa i la francesa ja són més diferents. Tanmateix, cal dir que la paraula desk és bastant moderna, durant la generació dels avis es deia writing table.

 

DIE ANANAS

foto7article

Aquí podem veure que la pinya, tant en italià com en alemany, es diu Ananas. En anglès, en canvi, en diuen pineapple! Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla més a l’italià que a l’anglès…

CATALÀ: pinya       CASTELLÀ: piña          ITALIÀ: ananas          FRANCÈS: ananas     ANGLÈS: pineapple   ALEMANY: ananas

 

DIE ORANGE

foto8article

L’origen del nom orange és força curiós. Es veu que el nom anglès orange va ser el resultat del que els anglosaxons van entendre quan van trobar-se amb els espanyols que duien taronges. Els espanyols van dir “naranja” i els anglosaxons ho van entendre com  “an orange”; és a dir, van confondre la “n” inicial amb la “n” de l’article indefinit anglès an. Em pregunto d’on deu sortir la “t” de la paraula catalana taronja…

CATALÀ: taronja         CASTELLÀ: naranja          ITALIÀ: arancia      FRANCÈS: orange  ANGLÈS: orange        ALEMANY: Orange

 

DIE BUTTER, DER ZUCKER

foto9article

En el cas de la mantega, em sembla curiós veure com el català i el castellà s’assemblen (mantega – mantequilla), que l’anglès i l’alemany també s’assemblen entre elles (butter – Butter) i que el francès i l’italià s’assemblen entre elles (beurre – burro).

En el cas del sucre, la paraula alemanya em recorda molt a la italiana:

CATALÀ: sucre            CASTELLÀ: azúcar       ITALIÀ: zucchero    FRANCÈS: sucre     ANGLÈS: sugar           ALEMANY: Zucker

 

DIE LUPE

foto11article

En el cas de la lupa, també em sembla interessant comprovar que la paraula alemanya s’assembla molt més a la paraula catalana i a la castellana que no pas a l’anglesa. En català, lupa ve del francès loupe, i probablement l’alemany també la va agafar del francès (no oblidem que l’oest de Suïssa i l’oest d’Alemanya toquen a França).

CATALÀ: lupa      CASTELLÀ: lupa      ITALIÀ: lente d’ingrandimento     FRANCÈS:loupe     ALEMANY: Lupe    ANGLÈS: magnifying glass

 

DER RASIERAPPARAT

foto12article

Crec que la paraula alemanya Rasierapparat deu venir del verb llatí (i encara existent en italià) radere, que vol dir ‘afeitar’, de la mateixa manera que l’italià i el francès.

CATALÀ: màquina d’afaitar     CASTELLÀ: máquina/maquinilla d’afeitar        ANGLÈS: razor   FRANCÈS: rasoir        ITALIÀ: rasoio        ALEMANY: Rasierapparat

 

DER FÖN

foto13article

M’agradaria parlar de l’eixugacabells. Fa temps vaig descobrir que en italià, a part d’anomenar-lo asciugacapelli, també en diuen phon. En aquell moment vaig pensar que devia venir de l’anglès, perquè els italians fan servir moltes paraules angleses (malgrat que a mi no em sonava que la paraula phone es fes servir en anglès per a anomenar l’eixugacabells). Al final vaig descobrir que no, que en anglès l’únic mot que hi ha per a anomenar aquest objecte és hair-drier i per tant em va quedar el misteri de la paraula phon en italià, ja que es veu clarament que no és una paraula italiana. Ara que he descobert com es diu en alemany, per fi ja entenc d’on ha sortit la paraula phon en italià: de l’alemany Fön!!

CATALÀ: eixugacabells/assecador (però la més correcta és eixugacabells)    CASTELLÀ: secador    ITALIÀ: asciugacapelli/phon/fon    FRANCÈS: sèche-cheveux   ANGLÈS: hair-drier      ALEMANY: Fön

 

DER TEELÖFFEL – DER ESSLÖFFEL

foto14article

Pel que fa a les culleres, cada llengua té la seva manera de distingir la petita de la grossa. En català, diem cullereta per a la petita i cullera (sopera) per a referir-nos a la grossa. En italià, simplement fan el diminutiu de la paraula cucchiaio -> cucchiaino, que seria com dir cullera -> cullereta. En anglès, diferencien entre la teaspoon (‘cullera per al te’; és a dir, la cullereta) i la soup spoon. En alemany, fan el mateix que l’anglès: diferencien la Teelöffel (que és la traducció literal de la teaspoon en l’anglès) i la Esslöffel (que és la cullera per a menjar, ja que el verb Essen vol dir ‘menjar’).

 

DIE BANK

foto15article

Aquesta és la paraula que més m’ha sorprès. En català, a això li diem banc, que és la mateixa paraula que fem servir per a referir-nos a la institució que ens deixa diners i on tenim el compte corrent. El castellà fa el mateix: el banco tant pot ser La Caixa com pot ser el banc d’un parc. Altres llengües (anglès i italià), en canvi, no fan servir la mateixa paraula per a aquests dos significats:

ANGLÈS: bench (on seiem) i bank (institució)

ITALIÀ: panchina (on seiem) i banca (institució)

Curiosament, l’alemany fa exactament com el català i el castellà: fa servir la mateixa paraula per a aquests dos significats (Bank).

 

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, de vocabulari! Així que de moment us deixaré tranquils. El mes d’agost estaré de vacances viatjant amunt i avall i no podré escriure al blog. Per tant, us desitjo un molt bon estiu i unes molt bones vacances (als qui en tingueu)!!! Ens retrobem al setembre, d’acord? Fins aviat!!!!

FALSE FRIENDS ATTACK

4

Bon dia i bona hora!!

Avui parlaré dels falsos amics, en anglès false friends. Un fals amic és una paraula estrangera que s’assembla molt a una paraula de la nostra llengua però que, en realitat, no volen dir el mateix. Per tant, els falsos amics són molt problemàtics perquè molt sovint s’utilitzen erròniament com a equivalent. Per exemple, a la fotografia que he posat a la portada n’hi ha un: exit (anglès) – éxito (castellà). En anglès, exit no vol dir ‘éxito‘ en castellà, vol dir ‘salida‘. Així, doncs, en aquest cartell, hi hauria de posar: exit only – sólo salida.

Tot seguit, us posaré uns quants exemples de falsos amics entre el català o el castellà i l’anglès que molts dels meus alumnes utilitzen de manera equivocada.

SUCCESS

Aquesta paraula no vol dir ‘suceso‘ en castellà, vol dir ‘èxit’. Per tant, si algú és successful, vol dir ‘que té èxit’. Per a utilitzar-la correctament, cal dir, per exemple, That salmon dish was a success, wasn’t it? o bé She runs a very successful computer business. Per a dir ‘suceso‘, haurem de dir event.

MANIFESTATION

Si volem parlar d’una ‘manifestació que s’ha produït com a protesta o per a reivindicar alguna cosa’, llavors hem d’utilitzar la paraula demonstration. Per exemple: The students are holding a demonstration against the proposed changes. En canvi, la paraula manifestation vol dir ‘manifestació’ en el sentit de ‘mostra’. Per exemple: L’augment de l’atur és una mostra més de la incompetència del govern en anglès seria The rise in unemployment was just a further manifestation of the governments incompetence.

PRETEND

Aquest és un dels errors més freqüents que fan els meus alumnes. Pretend no vol dir ‘pretendre’, vol dir ‘fingir’. Per tant, per a dir Pretenia casar-se amb la filla del forner, cal dir He intended to marry the baker’s daughter. Si volem dir ‘fingir’, llavors podem dir He pretended to be rich.

SENSIBLE

L’adjectiu anglès sensible no vol dir ‘sensible’, sinó ‘assenyat’, per exemple: It would be sensible to take an umbrella. Si el que volem dir és Ella és molt sensible, llavors haurem de dir She is very sensitive.

CONSTIPATED

Atenció!! No digueu mai que esteu constipated, no és una cosa molt agradable de sentir! En anglès, estic encostipat es diu I have a cold. En canvi, constipated vol dir ‘anar restret’. Així, doncs, si no voleu que la gent es pensi que no aneu de ventre, millor que no digueu constipated.

LIBRARY

En anglès, library vol dir ‘biblioteca’, no pas ‘llibreria’. Si voleu dir que heu anat a la llibreria a comprar-vos un llibre, haureu de dir I went to the bookshop. En canvi, si teniu exàmens i voleu anar a la biblioteca a estudiar, podeu dir I want to go to the library.

RECORD

El verb record en anglès no vol dir ‘recordar’, vol dir ‘gravar’. Els qui hàgiu tingut un reproductor de VHS ja ho deveu saber. Pel que es veu, el jovent que ha nascut a l’època dels DVD no ha vist mai el botó record (gravar). Recordar en anglès es diu remember.

SYMPATHETIC

Encara que s’assembli molt a simpàtic, no vol dir pas això. En anglès, per a dir simpàtic hem de dir nice. En canvi, He was very sympathetic vol dir ‘ell va ser molt comprensiu’ o bé ‘va demostrar molta compassió’ segons el context.

ANNIVERSARY

Com que s’assembla molt a la paraula catalana aniversari, fa que molta gent la malinterpreti. Anniversary es refereix a l’aniversari de casats, a l’aniversari d’un esdeveniment, etc. Per exemple: Avui és el 50è aniversari de la caiguda del mur de Berlín seria Today is the 50th anniversary of the fall of the Berlin wall. En canvi, si parlem de l’aniversari d’una persona, llavors hem d’utilitzar birthday: Today is Anna’s birthday!

STRANGER

Aquesta paraula no vol dir ‘estranger’, vol dir ‘desconegut’. Per exemple, quan som petits, els nostres pares sempre ens diuen Don’t talk to strangers (‘No parlis amb desconeguts!’). Si volem dir ‘estranger’, haurem de dir foreign; per exemple foreign languages.

FAMILIAR

Si volem parlar dels nostres familiars, en lloc de dir At Christmas, my familiars* came to my house, hem de dir My relatives came to my house. En anglès, familiar és un adjectiu que vol dir ‘una cosa que em sona, que no és la primera vegada que la veig’; per exemple: That street was familiar to me.

PARENTS

Parents tampoc no vol dir ‘parientes’, vol dir ‘pares’. Així, doncs, per dir els meus pares estan sopant, no direm my fathers* are having dinner, sinó que direm my parents are having dinner.

CAREER

Quan volem parlar de quina carrera estudiem, hem d’utilitzar degreeper exemple, I am studying a degree in languages. Career no vol dir ‘carrera’ en el sentit d’estudis, sinó que vol dir ‘carrera’ en el sentit de ‘trajectòria professional’. Per tant, podem dir Many women sacrifice interesting careers for their family. 

Aquests són només alguns exemples de falsos amics, els que he vist que la gent malinterpreta més sovint. Espero que us hagi servit d’alguna cosa. Si a algú li interessen els falsos amics entre català i italià, pot llegir aquest article que vaig escriure fa temps.

Sabíeu que…?

6

Sabíeu que el venecià té paraules en comú amb el català? Vegem-ne alguns exemples:

– En italià, per dir massa’ diuen troppo (que no s’hi assembla gens); en castellà, diuen demasiado (que tampoc s’hi assembla); en venecià, en canvi, diuen massa! Exactament com en català!

– Un altre exemple és la paraula catalana got, que en venecià és gotto. Curiosament, només s’assembla a la paraula catalana, perquè en castellà és vaso i en italià és bicchiere.

– La 3a persona singular del verb voler, vol, en venecià és exactament igual: vol. En italià, en canvi, diuen vuole (o vuol).

– En venecià, per dir fora també diuen fora. En italià, en canvi, es diu fuori i en castellà, com ja sabeu, fuera.

– L’adjectiu femení bona en venecià també és bona. En italià, en canvi, diuen buona i en castellà, buena.

Sabíeu que l’adjectiu culte acaba amb e perquè si s’hagués decidit escriure cult sonaria com cul? Per tant, en Pompeu Fabra va decidir que l’ortografia fos culte.

Sabíeu que fil per randa en anglès és by heart, en italià és a memoria, en castellà és de pe a pa/al dedillo i que en francès és par coeur?

Sabíeu que sobtadament en anglès es diu cold turkey? Sí, cold turkey no vol dir ‘gall dindi fred’! S’usa sobretot per a parlar de deixar alguna cosa de cop, com ara deixar de fumar. Exemple: she quit cold turkey. En italià, en aquest cas diríem di punto in bianco.

Sabíeu que fregir i fry en anglès no és el mateix? Fa poc vaig descobrir que si volem dir ‘fregir’, hem de dir deep fry. En canvi, si volem dir ‘fer a la planxa’, llavors sí que hem d’utilitzar el verb fry. Jo pensava que per dir ‘a la planxa’ havíem de dir grilled, però es veu que grilled seria a la brasa o gratinat.

Sabíeu que per dir ‘de cop i volta’, en català també podem dir d’improvís, que en castellà  podem dir de improviso, però que en italià hem de dir ALL’improvviso? En anglès, en canvi, es diu suddenly o all of a suddenSi filem prim, en anglès, per dir que una cosa ha succeït de sobte i que, a més, nosaltres no ens ho esperàvem, podem dir que va passar out of the blue i en italià, que va passar di punto in bianco.

Finalment, m’agradaria acabar amb la traducció d’una fruita que porta uns quants maldecaps quan la vols traduir, la pruna. Primer hem de saber si és seca o no. Si no és seca, en català, diem pruna; en castellà, diuen ciruela; en anglès, diuen plum; en italià, diuen prugna; i en francès, diuen prune. En canvi, si és seca, en català diem pruna seca; en castellà, diuen ciruela pasa; en anglès, diuen prune; en italià, diuen prugna secca; i en francès, diuen pruneau. No és un embolic tot plegat?

 

CATALANS, CATALANES, CATALINES… VISCA CATALUNYA! AMB IL·LUSIÓ!

6
Publicat el 16 d'abril de 2014

Avui m’agradaria comparar el sentit de l’humor en diferents llengües; perquè, com ja sabeu, canvia fins i tot entre catalans i espanyols. Fem un cop d’ull a un parell d’acudits en cada llengua: català, castellà, italià i anglès (dos d’anglesos i dos d’irlandesos).

ACUDITS CATALANS

1. – Mare, mare, al col·legi em diuen Backstreet Boy!!
– Qui, fill?
– Everybooooooody, yeeeeeah

2. Són dues olives que van caminant pel carrer, una cau i l’altra li pregunta:
– estàs bé?
– Crec que m’he trencat un os
– Calla, però si ets d’anxova!!

ACUDITS ESPANYOLS

1. Jaimito le pregunta a su madre:
– Mamá, mamá, ¿cuando acabas de hacer el amor con papá, le das las gracias?
– Ehmmmm… no… no siempre
– Entonces, ¿¿para qué sirve la educación sexual??

2. ¿Por qué los de Lepe se tiran a un pozo?
Porque en el fondo no son tan tontos.

ACUDITS ITALIANS

1. Pierino dice ad un suo amico: “Mio papà conosce 4 lingue!”
E l’altro risponde: “Mio padre ne conosce 1000.”
Pierino controbatte: “Ma com’è possibile?”
e l’altro: “Fa il medico e ogni persona che entra gli fa vedere la lingua”

2. Babbo Natale sta facendo la cacca ed ha finito la carta igenica. Per questo usa la letterina di un bambino.

ACUDITS ANGLESOS

1. – Knock, knock!
– Who’s there?
– Biggish
– Biggish-who?
– No thanks, mate!

2. A horse walked into a bar and said: A pint of beer, please!
The barman said: Why the long face?

ACUDITS IRLANDESOS

1. An Englishman, an Irishman and a Scotsman were reading a newspaper article about which nationalities’ brains were for sale for transplant purposes. An Irishman’s or a Scotsman’s brain could be bought for £500 but an Englishman’s brain cost £10,000.

“That proves,” said The Englishman, “that Englishmen are much cleverer than Irishmen or Scotsmen.”

“No it doesn’t,” said The Irishman, “it just means that an Englishman’s brain has never been used.”

2. Paddy takes his new wife to bed on their wedding night. She undresses & lies on the bed spreadeagled and says “You know what I want dont you?”

“Yeah,” says Paddy. “The whole friggin’ bed by the looks of it!”

És interessant observar que totes les llengües tenen molts acudits que comencen amb la mateixa frase. Per exemple, en català és habitual sentir “mare, mare”, en castellà són típics els acudits d’en Jaimito i dels de Lepe, en italià els d’en Pierino (que seria com el Jaimito espanyol), a Anglaterra els de “Knock, knock” i els de “A man walks into a bar” i a Irlanda els de “paddy“. A part d’això, no trobo cap altra diferència destacable.

M’ha semblat curiós que en els acudits hi hagi el mateix sentit de l’humor, perquè en programes de televisíó és molt diferent: els programes d’humor castellà a mi no em fan gràcia, només em fan gràcia els programes còmics en català. Per exemple, quan l’Andreu Buenafuente va marxar de tv3 i va posar-se a fer monòlegs en castellà a la Sexta, molta gent que el mirava en català va deixar de mirar-lo perquè veuen que canvia molt i que no és el mateix. L’humor francès no em fa gràcia, però en canvi l’humor italià me’n fa molta, el trobo molt semblant al català.

Per tant, com que havia notat aquestes diferències entre zones volia comparar acudits, perquè pensava que confirmaria la meva hipòtesi que l’humor és diferent en cada llengua; però comparant els acudits veig que no hi ha diferències, que l’acudit català de les olives no és excessivament intel·ligent, i que s’assembla als que he seleccionat en castellà. A més, els anglesos i irlandesos, que en teoria també haurien de ser d’humor intel·ligent, després resulta que també fan bromes grolleres, com podem veure en l’acudit de la dona i el marit al llit. A més, mentre llegia els acudits catalans al meu xicot em va dir que els acudits catalans eren molt semblants als irlandesos i als anglesos, que es riuen de les mateixes coses.

Al final he arribat a la conclusió que l’humor dels programes o pel·lícules és molt diferent de llengua a llengua, però que en els acudits moltes llengües són semblants i es riuen de les mateixes coses.