Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: ETIMOLOGIA

PER QUÈ “SAGITARI” I NO PAS UNA ALTRA PARAULA?

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules que utilitzem sense pensar. Sabem el significat que tenen però no som conscients de per què tenen aquest significat i de la lògica que hi ha al darrere. Avui, doncs, us parlaré de l’origen d’unes quantes paraules. Vegem-les!

GLADIADOR

Per què els gladiadors es diuen gladiadors? Doncs es diuen així perquè els gladiadors porten una espasa i espasa en llatí es diu gladius.

SAGITARI

Com tots vosaltres sabeu (encara que no hi cregueu), hi ha dotze signes del zodíac. L’últim d’aquests dotze és sagitari. Sabeu, però, què vol dir sagitari? Sagitari ve del llatí sagittarius, que ve de la paraula sagitta (que vol dir ‘fletxa’). Per tant, sagitari és ‘el que dispara fletxes’. Per això aquest signe zodiacal es representa amb un home armat amb un arc i una fletxa. Heus aquí el perquè de tot plegat.

BÀRBAR

Per què? Doncs resulta que ve de la paraula que els grecs utilitzaven per a referir-se als estrangers, perquè aquests estrangers parlaven en una llengua que els grecs no entenien i, per tant, tot els sonava a “bar, bar, bar…”.

SANTIAMÉN  (castellà)

Per què en castellà diuen en un santiamén quan volen dir que fan una cosa ràpidament? Doncs la paraula santiamén ve de quan la missa es feia en llatí i la gent feia el senyal de la creu tot dient “In nomine patris et filii et spiritus sancti. Amen.”. Com que aquesta frase es deia molt ràpidament, les dues últimes paraules (la paraula sancti i la paraula amen) es van ajuntar i es va crear santiamén. També precisament per això (perquè aquesta frase es deia ràpidament) l’expressió castellana en un santiamén vol dir ‘fer una cosa ràpidament’.

ORIENT, OCCIDENT

Tothom sap el significat d’aquestes paraules, però sabeu per què es diuen així?

Doncs resulta que Orient ve del llatí oriente (que és l’ablatiu singular d’oriens) i oriens ve del verb llatí orior (‘néixer’). Per tant, Orient vol dir ‘naixent’ i per aquest motiu Orient és la terra del sol naixent.

D’altra banda, Occident ve del llatí occidente (que és l’ablatiu singular d’occidens) i occidens ve del verb llatí occido (‘morir’ o ‘matar’). Per tant, Occident vol dir ‘on mor el sol’ i per aquest motiu Occident és la terra on el sol es pon.

MERCÈS (català), MERCI (francès)

Aquestes dues paraules volen dir ‘gràcies’. Els catalans a vegades fins i tot utilitzem la paraula francesa per a dir ‘gràcies’. Bé, doncs sabeu d’on venen? Ambdues paraules venen de la paraula llatina merces, que significa ‘sou, salari’. Així, doncs, l’ús d’aquestes paraules ve del fet d’estar agraït quan reps el salari (fet que no passava a l’època romana, sinó que ha sigut una evolució posterior). Curiós, oi?

CANDIDAT

Candidat ve de la paraula llatina candidus. Candidus en llatí significa ‘blanc’. Resulta que a l’antiga Roma, quan algú volia obtenir un càrrec públic i anava a l’entrevista de feina, hi anava vestit amb una toga blanca. I per què havia de ser blanca? Bé, doncs perquè el blanc representa la puresa i l’honradesa i aquestes eren les qualitats que es demanaven a tots aquells que volguessin representar el poble o l’Estat.

Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Moltes mercès per llegir-me i fins aviat!!!

PER QUÈ “ETCÈTERA”?

4
Publicat el 25 de maig de 2020

Bon dia i bona hora!!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llatí i comparar-lo amb les llengües derivades del llatí. Com que ara tenim més temps lliure, podem aprofitar per a fer coses que abans no podíem fer per manca de temps. Una de les coses que fa temps que volia fer és estudiar llatí. Em sembla interessant aprendre’l i així poder veure les semblances i les diferències que hi ha entre el llatí i les llengües romàniques que conec. En aquest article esmentaré cinc casos de paraules que utilitzem en aquestes llengües i n’explicaré l’origen.

SALUDAR

Nosaltres utilitzem el verb saludar, però per què? El motiu és que quan en llatí es saludaven, el que en realitat feien a través de la salutació era “donar salut” (català) o “dar salud” (castellà).

Hola en llatí es diu Salve! (a una persona) o Salvete! (a més d’una persona). Tant salve com salvete venen del verb salveo, que significa ‘tenir salut’. Per tant, Salve! vol dir ‘Tingues salut!’ i Salvete! vol dir ‘Tingueu salut!’. Així, doncs, quan tu saludaves algú en llatí “li donaves salut”. A més, em sembla interessant observar que en italià es conserva salve! (‘hola’) en un registre una mica formal i que ve, precisament, del salve llatí.

Una cosa semblant passava quan la gent s’acomiadava. Adéu en llatí es diu Vale! (a una persona) o Valete! (a més d’una persona). Aquestes dues paraules venen del verb valeo, que significa ‘estar sa’. Per tant, Vale! vol dir ‘Estigues sa/sana’ i Valete! vol dir ‘Estigueu sans/sanes’. El que em sembla molt curiós en aquest cas és que en castellà la paraula vale es conserva però amb un significat totalment diferent: en castellà vol dir ‘d’acord’.

ÚRSULA

Suposo que tots vosaltres heu sentit aquest nom, però sabeu què significa? En llatí el sufix -ula s’utilitza per a fer el diminutiu femení. En llatí, ursus vol dir ‘os’; per tant Úrsula vol dir ‘osseta’.

NUMISMÀTICA

Tots sabem que la numismàtica és la ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, però d’on ve la paraula numismàtica? Bé, doncs en llatí nummus vol dir ‘moneda’ i el plural de nummus és nummi i numismàtica ve de nummi. Com podem veure, té la seva lògica ja que la numismàtica té a veure amb les monedes.

PÀRVULS

En català fem servir la paraula pàrvuls per a referir-nos als alumnes de parvulari. Però per què? Doncs resulta que en llatí parvus és un adjectiu que significa ‘petit’. Com que els nens i nenes de parvulari són petits, per això són pàrvuls (substantiu masculí plural), que literalment vol dir ‘petits’. I la paraula parvulari també deriva d’aquí. Molt lògic, oi?

ETCÈTERA

La paraula etcètera és el resultat de la suma de la conjunció llatina et + la paraula llatina cetera. En llatí, et vol dir ‘i’ (com en francès) i cetera vol dir ‘la resta de coses’. Per tant, etcètera vol dir ‘i la resta de coses’. De fet, quan fem una llista de coses i, al final d’aquesta llista, escrivim etcètera estem fent això precisament: estem dient “això, allò, allò altre… i la resta de coses”. La veritat és que m’ha agradat saber l’origen d’aquesta paraula perquè ara ja entenc per què la diem.

Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa nova. Cuideu-vos molt! Fins aviat!!!

 

I AQUEST NOM, D’ON VE?

0
Publicat el 15 d'abril de 2020

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

IN A NUTSHELL

0
Publicat el 1 de gener de 2020

Benvinguts i benvingudes de nou!!! Bon any nou!!!

Avui m’agradaria aprofitar l’article per a parlar de l’origen de diverses expressions angleses. Fa poc vaig descobrir l’etimologia de certes expressions i m’agradaria compartir-ho amb vosaltres. Espero que us sembli interessant.

TO BE WORTH HIS/HER SALT

Aquesta expressió vol dir que algú es mereix respecte i els diners que guanya fent la seva feina. Per exemple: Any police officer worth his salt would have chased after the thieves, but he was too lazy. En català tenim expressions com ara com cal o com Déu mana.

A l’època dels romans es creia que la sal era essencial per a una bona salut, però no era fàcil d’obtenir. Així, doncs, part del sou dels soldats eren diners i una altra part, sal. Posteriorment, es donava diners als soldats perquè es paguessin ells mateixos la sal. D’aquí ve també la paraula salari.

(TO PUT IT) IN A NUTSHELL

S’utilitza quan vols resumir la informació més important en poques paraules. Per exemple: […] And that, in a nutshell, is the plot of one of the most complicated plays in the English language. En català diríem en resum o en poques paraules.

El creador d’aquesta expressió va ser Plini el Vell, un escriptor llatí. La va utilitzar al seu llibre Naturalis Historia. Posteriorment alguns escriptors com ara Jonathan Swift i Thomas Carlyle van quedar impressionats amb aquesta expressió i van començar a utilitzar-la a les seves obres. Després, mica en mica, la gent la va començar a utilitzar i així va ser com va passar a formar part de la llengua anglesa.

LIKE CHALK AND CHEESE

Aquesta expressió es fa servir per a dir que dues coses o persones són totalment diferents. Per exemple: Although they are brothers, they are like chalk and cheese. En català tenim l’expressió com de la nit al dia o també podem dir com un ou i una castanya. 

Aquesta expressió va aparèixer al segle XIV. Chalk i cheese són dues paraules que comencen amb el mateix so (ch-) i totes dues coses són blanques, però, en realitat, són dues coses molt diferents perquè una (chalk) és dura i no es menja i l’altra és tova i es menja. Per tant, es va començar a utilitzar aquesta expressió per a dir que dues coses o persones són molt diferents.

TO BURY YOUR HEAD IN THE SAND

S’utilitza per a dir que algú ignora un problema o una situació desagradable perquè creu que ja es resoldrà per si sol. Per exemple: It’s no use burying your head in the sand. Someone is stealing money from the company, and we need to do something about it! En català, en canvi, diem amagar el cap sota l’ala.

Aquesta expressió ve de la creença que els estruços enterren el cap a la sorra quan hi ha algun perill. Tanmateix, això no és cert: el que fan és estirar-se a terra perquè no els vegin, però des de lluny sembla que tinguin el cap enterrat a la sorra. Això ha provocat aquesta creença errònia que, al seu torn, ha donat lloc a aquesta expressió.

THE STRAW THAT BREAKS THE CAMEL’S BACK

Es refereix a aquell problema que, després de molts d’altres, fa que acabis perdent la paciència, enfadant-te o rendint-te. Per exemple: The cooker and fridge weren’t working, the heating broke down and the last straw was that the roof started leaking! I just burst into tears. En català, en canvi, diem la gota que fa vessar el vas.

Pel que es veu, aquesta expressió va ser utilitzada per primer cop per Charles Dickens a la seva novel·la Dombey and Son de 1848.

TO LOSE THE THREAD

És curiós perquè en català és literalment el mateix: perdre el fil. És a dir, quan estàs parlant, et distreus i ja no saps per on anaves. Per exemple: He was so distracted by the noise of the builders that he completely lost the thread of the story that Rattigan was telling him. 

Pel que es veu, l’origen d’aquesta dita rau en la mitologia grega, perquè en la mitologia grega s’aconseguia trobar el camí per a sortir dels laberints amb un fil. Per tant, si perds el fil, ja no pots sortir del laberint.

DIFERENTS, PERÒ NO DEL TOT

0
Publicat el 15 de juny de 2019

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article al català i a l’irlandès. Dues llengües molt diferents però que, si ens hi fixem, també s’assemblen. Actualment estic aprenent gaèlic irlandès i m’ha semblat interessant veure que algunes coses s’assemblen molt al català. Vegem-les!

DÉ LUAIN, DÉ MÁIRT

El que m’ha semblat més interessant són els dies de la setmana. Els dos primers dies de la setmana (Dé Luain, Dé Máirt) són pràcticament idèntics al català! Es pronuncien [jalún] i [jamartx], que sonen gairebé igual que dilluns i dimarts. De fet, la formació de la paraula també és molt semblant: en català dilluns està format per di- (que ve de die(s), que vol dir ‘dia’) + –lluns (que ve de Lunae, que vol dir ‘lluna’) i en irlandès Dé Luain està format per (que vol dir ‘dia’) + Luain (que és el genitiu de dilluns). Per tant, en irlandès literalment vol dir ‘el dia de dilluns’.

El que em sembla més interessant de tot plegat és que aquests dos dies de la setmana en irlandès són pràcticament iguals que en català i que, en canvi, no s’assemblen tant ni a l’anglès (Monday, Tuesday) ni al francès (lundi, mardi) ni a l’italià (lunedì, martedì) ni al castellà (lunes, martes).

Aquesta paraula irlandesa, que sona tal com s’escriu, vol dir ‘suc’. Curiosament, (irlandès) s’assembla molt a suc (català), però no tant a zumo (castellà) ni a succo (italià) ni a jus (francès) ni a juice (anglès).

BÁN

Bán es pronuncia [bon] i vol dir ‘blanc’. La pronunciació no s’assembla tant, però l’escriptura de bán s’assembla molt a blanc. Curiosament s’assembla molt al català i no tant a l’anglès (white), a l’italià (bianco) o al castellà (blanco).

es pronuncia [bou], que sona igual que bou en català. I, ves per on!, vol dir ‘vaca’, que casualment és la femella del bou. Casualitat?

ÓR

A veure si endevineu què vol dir? Sí, vol dir ‘or’! Exactament igual que en català (tot i que en català no porta accent)!

SÚIL

Aquesta paraula es pronuncia [sull]. Si li traiem la s, seria [ull]. I què vol dir? Doncs vol dir ‘ull’! Ni l’anglès (eye) ni el francès (oeil) ni l’italià (occhio) ni el castellà (ojo) s’assemblen tant a l’irlandès com el català!

SEO

Tot i que s’escriu seo, es pronuncia com això però sense a. I, precisament, seo vol dir ‘això’. Aquí veiem una paraula quasi idèntica al català i que, en canvi, no s’assembla al castellà (esto) ni a l’italià (questo) ni al francès (ça) ni a l’anglès (this).

COS

Aquí ja no és el que sembla: cos (irlandès) no vol dir ‘cos’. Però igualment és una part del cos! Cos (irlandès) vol dir ‘cama’.

LÉIGH

Léigh (pronunciat [lle]) és el verb llegir en irlandès. Pel que sembla, l’arrel és la mateixa que en català. En canvi, en anglès, és totalment diferent: read. Pel que es veu, l’irlandès ha agafat aquest verb del llatí.

SCRÍOBH

Scríobh (pronunciat aproximadament [scriu] o [scrif]) és el verb escriure en irlandès. Em sembla curiós veure que s’assembla més al català (escriure) que a l’anglès (write). En aquest cas, tal com passa amb el verb llegir, també ho van agafar del llatí.

ROTH

Roth es pronuncia [ro] i vol dir ‘roda’. Em sembla molt curiós veure que s’assembla molt al català i, en canvi, no s’assembla gens a l’anglès (wheel). Per tant, com que les bicicletes tenen rodes, en irlandès bicicleta es diu rothar (pronunciat [rojar] amb j castellana).

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat mínimament interessant. Fins aviat!!! Slán go fóill!!

 

FER L’ORNI… PERÒ QUÈ ÉS UN ORNI?

7
Publicat el 23 de maig de 2018

Benvinguts de nou!!!

Fa poc vaig anar de viatge i vaig anar a un museu on hi havia diferents animals, i un d’ells era el gamarús. Va ser llavors quan vaig descobrir que gamarús no era només un insult, sinó que també era un ocell. Va ser llavors quan em vaig preguntar per què utilitzem el nom d’aquest ocell quan volem insultar algú. A partir d’aquí, se’m van acudir altres casos d’expressions en què utilitzem una paraula sense saber-ne el perquè o el significat. Vegem-los!

 

SER UN GAMARÚS

Sabíeu que un gamarús és un ocell? Com és que utilitzem el nom d’aquest ocell per a dir a algú que és un beneit? Us ho heu preguntat mai? Doncs es veu que el bec tan gros que té aquest ocell el fa abalançar involuntàriament cap endavant. Com que no és una imatge precisament elegant, sinó que és més aviat maldestra, per això s’utilitza per a dir que algú és un beneit.

FER L’ORNI

Moltes vegades utilitzem l’expressió fer l’orni, però què és un orni? De fet, orni només apareix al diccionari en aquesta expressió. Pel que fa a l’origen d’aquesta expressió, hi ha dues teories:

  • La primera diu que potser prové de l’argot estudiantil del grec órnion (‘ocell de presa’) perquè fa voltes, com si dissimulés, abans de decidir atacar.
  • La segona diu que fer l’orni és una deformació de fer el borni, en el sentit de no voler veure-hi.

ANAR DE BÒLIT

Segur que molts de vosaltres heu anat de bòlit alguna vegada, però sabeu què és bòlit? Us ho heu preguntat mai? Bé, d’una banda, un bòlit és un tros de fusta que es fa servir per a jugar i se’l fa saltar donant-li un cop. A més, es veu que ve de bòlid, que fa referència a una cosa que es llança i no se sap on va a parar. Així, doncs, veiem que bòlit és una cosa que surt disparada, cosa que encaixa bastant bé amb el significat figurat d’anar de bòlit perquè anem amb presses, com una bala.

FER EL PRÉSSEC

Tots coneixem algú que ha fet el ridícul; és a dir, que ha fet el préssec. Però per què parlem de préssecs i no d’una altra fruita o d’una altra cosa? Doncs es veu que podria ser per les taques vermelles que tenen alguns préssecs a la pell, com si tinguessin les galtes vermelles de vergonya després d’haver fet el ridícul.

ESPERAR AMB CANDELETES

Quan planegem un viatge o unes vacances, normalment esperem amb candeletes que arribi el dia que marxem de viatge. Però què són les candeletes? Una candeleta és una candela petita. Una candela és una espelma. Però llavors per què esperem amb espelmes? Doncs es veu que antigament s’utilitzaven les candeles per a establir la duració d’una cosa important. Per exemple, quan hi havia una subhasta s’encenia una candela en començar i només es podien fer ofertes mentre cremava. O en els judicis: l’acusat només es podia defensar mentre cremava la candela i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. Així, doncs, s’associa la candela amb una idea d’inquietud per a saber una cosa de gran importància.

PERDRE L’OREMUS

Heu perdut l’oremus algun cop? Sí? I què és l’oremus? Per a trobar-lo caldrà saber-ho. L’oremus és una veu en llatí que es diu en començar moltes oracions de les misses quan es fan en llatí i que significa ‘preguem’. Pel que es veu, era una mena d’invitació que el sacerdot feia als fidels abans de les oracions de la missa. Per tant, interpretem que si algú que anava a missa perdia l’oremus, vol dir que es desconcentrava, que perdia l’atenció.

A LA BABALÀ

Quan fem les coses a la babalà, les fem sense pensar-hi. Babalà prové de l’àrab ‘alà bâb Al-lâh, que vol dir ‘en poder de Déu’. Per tant, si ens hi fixem, té lògica, perquè si fem les coses sense pensar, en el fons estem temptant la sort i, per qui sigui creient, ho estem deixant en mans de Déu.

 

Bé, doncs això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant o, si més no, curiós. Fins aviat!!!

Happy Pancake Tuesday!

7

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar d’una festa que se celebra a Irlanda i al Regne Unit: Pancake Tuesday. Pancake Tuesday és el nom popular que s’utilitza a Irlanda i Shrove Tuesday és el nom que s’utilitza en contextos religiosos. 

L’origen del nom religiós té a veure amb la quaresma. Shrove és el passat de shrive, que és un verb que ja ha caigut en desús i que significa ‘confessar’. Així, doncs, Shrove Tuesday és el dia en què tradicionalment els cristians confessen els seus pecats abans que arribi la Quaresma.

Tal com el seu nom indica, aquest dia la majoria de famílies mengen pancakes per sopar (for tea). Normalment es mengen amb melmelada. Suposo que ara us deveu preguntar: “I per què mengen pancakes aquest dia?” Doncs ara us ho explico. Els tres ingredients bàsics d’aquesta recepta són farina, ous i llet. Doncs resulta que aquests tres ingredients són precisament els que la gent acostumava a deixar de menjar durant la Quaresma. Per tant, preparar pancakes era una manera d’utilitzar-los tots tres en un sol plat i acabar-se’ls abans que comencés la Quaresma.

Sabeu quin és l’origen de la Quaresma? Doncs els orígens d’aquesta festa cristiana rauen en el fet de reviure el patiment i sacrifici que Jesucrist va viure durant els quaranta dies que va durar el viatge que va fer pel desert. En aquests països molta gent (sobretot la canalla) deixa de menjar algun aliment com ara la xocolata o algun altre dolç durant aquests quaranta dies. Aquí Catalunya no s’acostuma a deixar de menjar res durant la Quaresma, però a Irlanda sí que es fa. Suposo que com que són més practicants que nosaltres (anar a missa és una cosa força habitual per a gent de totes les edats), això fa que mantinguin més aquest tipus de tradicions. Normalment deixen de menjar coses com ara la xocolata, però també hi ha casos de gent que es proposa deixar de fumar. Si us hi fixeu, Saint Patrick’s Day cau enmig de la Quaresma. Doncs aquest dia representa una excepció i, per tant, el dia de Saint Patrick sí que poden menjar xocolata.

Just després del Shrove Tuesday ve Dimecres de Cendra. El nom d’aquest dia prové de les cendres de les creus de fulla de palmera del Diumenge de Rams de l’any anterior i és precisament amb aquestes cendres que el mossèn dibuixa una creu al front de la gent que va a missa (aquest dia la gent es passeja pels carrers amb una creu grisa al front).

Espero que amb aquest article hàgiu pogut aprendre alguna cosa nova i que us hagi semblat interessant. Fins a una altra!!

 

Publicat dins de CULTURA, ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

HEU VIST MAI AQUESTES PARAULES?

13
Publicat el 5 de març de 2016

Bon dia i bona hora!!!

Aquesta setmana m’agradaria parlar d’unes paraules que he trobat gràcies al llibre La vida extraordinària d’en Jaumó Rabadà, de Josep Mª Folch i Torres. És un llibre que recomano molt, perquè és una història realment commovedora. Voldria dir que em va sorprendre molt el fet que Folch i Torres fos una persona tan humil. No ho dic perquè l’hagi conegut o perquè m’ho hagin explicat, sinó perquè el pròleg que va escriure en aquest llibre demostra que, malgrat ser un dels millors escriptors catalans, era molt humil i no creia pas que els seus llibres fossin gran cosa. Increïble.

Dit això, després d’aquesta breu introducció, us explico de què tractarà aquest article. Resulta que el llibre que he llegit és una edició que es va publicar el 1968. Hem de tenir en compte que aquest llibre va ser publicat encara en temps de dictadura, època en què el català va patir molt. Així, doncs, no criticaré les faltes d’ortografia que hi ha, sinó que parlaré d’una cosa que em sembla molt més interessant: de paraules que a finals dels anys seixanta s’utilitzaven, però que avui ja no es troben en la literatura actual i que, curiosament, em recorden a paraules franceses o italianes. Vegem-les:

PAÜRA

Sabeu què vol dir? ‘gran por’. Quan vaig llegir aquest llibre, va ser la primera vegada que la vaig veure. Vaig deduir-ne el significat pel context; però, sobretot, perquè és quasi igual que la paraula italiana paura, que vol dir ‘por’. Em va impactar veure que, en català, tenim una paraula gairebé igual a la italiana per a dir ‘por’. Curiosament, la paraula paüra en català és un arcaisme, però la paraula paura en italià és ben actual. Segons el diccionari etimològic, és molt probable que aquesta paraula hagi arribat al català a través de l’italià.

 

CAPIR

Aquest verb vol dir ‘entendre’. Vet aquí una altra paraula gairebé igual que la italiana actual: capire (‘entendre’). Actualment, en català, ja no se sent dir capir; el més habitual és dir entendre o comprendre. Aquesta, a l’igual de l’anterior, també ens ha arribat a través de l’italià.

 

OCCIR

Aquest verb vol dir ‘matar’. Curiosament, de nou, s’assembla molt a la paraula italiana uccidere, que té el mateix significat. Si no sabés italià, m’hauria costat més deduir-ne el significat. Aquesta ens va arribar del llatí vulgar *aucidĕre.

 

COL·LACIÓ

Segons el DIEC, aquesta paraula vol dir ‘apat lleuger’. Quan la vaig llegir, immediatament vaig pensar en la paraula italiana colazione, que vol dir ‘esmorzar’ (substantiu, no el verb). No sé si hi ha alguna zona de parla catalana que encara l’utilitzi, però jo mai no l’havia vista ni sentida. Aquesta ve del llatí, i com que l’italià és la llengua romànica que s’ha mantingut més propera al llatí, no m’estranya pas que l’italià tingui la paraula colazione dins del seu repertori lingüístic actual.

 

APRÈS

Segons el DIEC, s’escriu amb accent tancat (aprés), però jo l’escric tal com l’he vista al llibre. Els qui sabeu francès podeu deduir-ne fàcilment el significat: ‘després’ (en francès, després es diu après). Sí, curiosament aquí tenim un altre cas d’una paraula arcaica en català; però que, en canvi, s’usa molt en una altra llengua romànica. Aquesta paraula ens ha arribat del llatí ăd prĕsse.

PREST (A FER ALGUNA COSA)

Prest vol dir el mateix que la paraula francesa prêt: ‘preparat’. L’accent circumflex en francès indica que antigament hi havia una s (prest > prêt), així que era igual que en català: prest. Em sembla molt curiós que en català també tinguem aquesta paraula, però que ja no s’utilitzi. Aquesta paraula ve del llatí praestus.

 

FAISÓ

Sabeu què vol dir? El que els francesos anomenen façon: ‘manera’. En català actual ja no s’utilitza; en francès, en canvi, sí. Aquesta paraula en català té una altra forma alternativa: faiçó, que ve del llatí factio.

 

FERMAR (UN IMPULS)

Depèn de la llengua que hàgiu estudiat, podríeu pensar que vol dir una cosa o una altra. Si heu estudiat francès, probablement deveu pensar que vol dir ‘tancar’, perquè en francès fermer vol dir ‘tancar’. Els qui sapigueu italià, en canvi, deveu pensar que vol dir ‘aturar’. Doncs, segons el DCVB, és un italianisme:

“|| 3. (italianisme) Aturar; cast. parar. Fermí’m o aturí’m o stiguí segur: Astiti, Esteve Eleg. g 5 vo. La processó se ferma en cada iglésia per cantar los mutets, Ciuffo Folkl Alg.”

 

REVENIR

Quan vaig llegir aquella frase, no tenia ni idea de què volia dir revenir, perquè l’únic significat que té per a mi és ‘tornar a venir’. De seguida, però, em va recordar al verb revenir francès i vaig entendre, gràcies a això i al context, que volia dir ‘tornar en si’. En francès, un dels significats que té és ‘recuperar-se de’:

“♦ Revenir (d’un état physique ou moral altéré). Se remettre de. Revenir de son évanouissement, d’une maladie.”

Ara l’he cercat al DIEC i he vist que, efectivament, en català, també té el significat de ‘tornar en si’.

 

QUISCÚ

Aquesta paraula només l’he trobada al DCVB i vol dir ‘algú’. Suposo que és tan poc usual que no apareix ni al DIEC ni al diccionari.cat. Efectivament, significa el que vaig deduir gràcies a una barreja estranya de francès i català: quelqu’un (francès ‘algú’) i algú. Aquesta és potser la paraula més estranya (almenys per a mi) que m’he trobat en aquest llibre. Aquesta ve del llatí quisque ūnu.

 

AIMAVA

Segons el DCVB, aimar vol dir ‘estimar’ i, tal com es pot deduir, va arribar a la nostra llengua a través del francès (encara actual) aimer.

“1. AIMAR v. tr.
|| 1. Tenir amor; cast. amar. «Les nines de Muntanya | si’n fan de bon aimar» (cançó pop. de Llofriu). Qui fortment aymaua a la sua sor, Boades Feyts 63. Pera aymar a qui tant aymo | ja no tinch prou gran lo cor, Verdaguer Idilis. Etim.: del llatí amāre, mat. sign., per via del fr. aimer.”

 

A VOLTES

Aquesta diria que, de totes les paraules que he inclòs en aquest article, és la que més em sona. És a dir, no és que la senti sovint, però sí que em sonava que, en català, teníem la paraula volta per a dir ‘vegada’. El que em sembla interessant és que, en italià, la manera habitual de dir a vegades és a volte (sense s final perquè la e en italià indica femení plural).

 

En resum, com podeu veure, hi ha paraules catalanes que s’assemblen molt a paraules franceses i italianes, però això no és l’important. L’important és fixar-se que, curiosament, la paraula francesa o italiana és d’ús corrent i actual i que, en canvi, en català són paraules arcaiques que ja no s’utilitzen (o, si més no, molt rarament). Cal adonar-se de les diferències entre les llengües romàniques, no només de les similituds; altrament, es molt fàcil cometre errors. Espero que us hagi semblat interessant, gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

Terminologia per a tots els públics

3

Benvinguts de nou!!

Perdoneu el retard a publicar, però aquest any vaig una mica atabalada i potser no em donarà temps de publicar cada setmana. El que sí que prometo és publicar almenys cada 15 dies. Bé, dit això, avui us voldria parlar de terminologia. Tothom coneix paraules com histèria, però sabeu d’on ve? Ara ho veurem!

HISTÈRIA

Suposo que tots vosaltres heu sentit dir algun cop que només les dones poden posar-se histèriques, però sabeu per què? Doncs és perquè ve del grec hystéra, que vol dir ‘matriu’! I com que els homes no tenen matriu, per això es diu que les úniques que es poden posar histèriques són les dones. Quan en grec es va crear aquesta paraula, es considerava que la histèria era una malaltia que només afectava a les dones. Vet aquí perquè es considerava incorrecte dir, per exemple, En Joan s’ha posat histèric: perquè en Joan, si no s’ha fet un canvi de sexe, no té matriu. Tanmateix, hi ha hagut un canvi en el significat i avui ja no es considera només una malaltia femenina.

 

BIBLIOTECA

No cal que us expliqui què és una biblioteca perquè ja ho sabeu. Sabeu, però, què vol dir –teca? El sufix –teca ve del grec thḗkē, que vol dir ‘dipòsit’. Així, doncs, una biblioteca és ‘un dipòsit de llibres’, ja que biblio- ve del grec biblíon (que vol dir ‘llibre’).

 

ONICOFÀGIA

Algú de vosaltres té onicofàgia? Onico– vol dir ‘ungla’ i –fàgia vol dir ‘menjar’; per tant, si teniu la mania de menjar-vos les ungles, teniu onicofàgia.

 

TELÈFON – TELEVISIÓ

Tothom sap de què estic parlant, però sabeu què vol dir tele-? Tele– vol dir ‘a distància, lluny’ i -fon vol dir ‘so’. Per tant, telèfon vol dir ‘so a distància’. I televisió? Doncs seguint aquesta lògica, si tele– vol dir ‘a distància’, televisió vol dir ‘visió a distància’.

MIOPIA

Molts de nosaltres som miops, però sabeu com està formada aquesta paraula? Mio– vol dir ‘menor’ i –opia vol dir ‘visió’; per tant, la miopia és ‘la disminució de la visió de lluny’.

 

COR (de cantants)

Sabeu per què se li diu cor? Doncs es diu cor perquè cantaven al cor de l’església, que representava el cor de la persona.

 

RINOPLÀSTIA

Tots vosaltres heu sentit parlar de la rinoplàstia, però per què li diem així? Rino– ve del grec i vol dir ‘nas’, i –plàstia vol dir ‘reparació’. Per tant, rinoplàstia vol dir ‘reparació del nas’.

 

CISTOTOMIA

Segurament heu sentit algun cop aquesta paraula. Sabeu què vol dir? Cisto– vol dir bufeta i –tomia vol dir ‘tall, incisió’. Així, doncs, una cistotomia és una ‘incisió de la bufeta’.

 

MIRINGOTOMIA

Com que –tomia vol dir ‘incisió, tall’ i miringo– vol dir ‘membrana del timpà’, una miringotomia vol dir ‘incisió de la membrana del timpà’.

 

CEFALÀLGIA

Us sona aquesta paraula? Cefal– vol dir ‘cap’ i –àlgia vol dir ‘dolor’; per tant, la cefalàlgia és ‘mal de cap’. Tanmateix, per a dir ‘dolor’ també tenim un altre sufix: –dínia. Per exemple, esofagodínia vol dir ‘dolor a l’esòfag’.

 

TAQUICÀRDIA

D’on ve aquesta paraula? Doncs taqui– vol dir ‘ràpid’ (ve del grec takhýs) i –càrdia vol dir ‘cor’ (ve del grec kardía). Per això quan el cor se’ns accelera diem que tenim taquicàrdia.

 

OTITIS – APENDICITIS

Sabeu d’on vénen aquestes paraules? Ot– vol dir ‘orella’ i –itis vol dir ‘inflamació’. Per tant, quan tenim otitis, tenim l’orella inflamada. Així, doncs, quan tenim apendicitis, tenim l’apèndix inflamat.

 

PRESBIACÚSIA

Sabeu què és? Presbi– vol dir ‘vell’, per tant la presbiacúsia és la disminució de l’agudesa auditiva pròpia de la gent gran.

 

Bé, crec que potser ja n’hi ha prou per avui, de terminologia mèdica, que si no els hipocondríacs es posaran malalts! Gràcies per llegir-me i fins aviat!!

 

 

Article per a ments inquietes

2

Benvinguts de nou!

Avui m’agradaria explicar-vos algunes cosetes que he descobert i que he trobat curioses i interessants, sobretot pel que fa a l’etimologia de certes paraules. No és que sigui una experta en etimologia, simplement és un tema que em crida molt l’atenció i sobre el qual m’agrada aprendre. Espero que a vosaltres també us sembli interessant!

 

Per què les CÈL·LULES i els CROMOSOMES es diuen així i no d’una altra manera? D’on vénen aquests dos noms?

Sabeu per què les cèl·lules es diuen així? Fa segles, quan la ciència no estava ni de bon tros tan avançada com ara, es desconeixia el funcionament del cos humà. Durant el Renaixement, es va començar a estudiar l’anatomia del cos humà i, gràcies a la Universitat de Pàdua, es van produir avenços molt significatius. Després de l’estudi de l’anatomia, es va voler anar més enllà i descobrir com funcionava el cos humà. Fins a l’any 1665 no es va descobrir l’existència de les cèl·lules. Aquell any, Robert Hooke va construir ell mateix un nou tipus de microscopi i va decidir utilitzar-lo per a observar els detalls més petits, i abans desconeguts, de la natura.

robert-hooke-compound-microscope

Amb aquest microscopi, Hooke va observar amb atenció l’escorça d’una alzina surera. Gràcies al microscopi, Hooke va veure-hi uns petits quadradets que li recordaven les habitacions d’un monestir, les quals en anglès es deien cells. Per tant, com que aquells quadradets s’assemblaven a aquestes habitacions, va decidir anomenar-los cells (‘cèl·lules’). Tanmateix, en aquell moment, Hooke encara desconeixia quina funció biològica tenien les cèl·lules. En aquella època ningú no es va adonar de la importància de les cèl·lules i aquest concepte va continuar sent un misteri durant els 200 anys següents.

robert-hooke-plant-cells

Aquesta imatge és el que Hooke va veure a través del seu microscopi quan va observar aquella làmina d’alzina surera. Va ser publicada per primer cop al llibre Micrographia, de Robert Hooke (1665).

Finalment, a mitjan segle XIX, es va reprendre el concepte de les cèl·lules. En aquell moment es va descobrir que hi havia cèl·lules en tots els éssers vius! Llavors van tornar a examinar-les amb un microscopi i es van adonar que les cèl·lules es subdividien. Així, doncs, el microscopi va revelar dues grans veritats sobre la vida en el nostre planeta: en primer lloc, que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i, en segon lloc, que les cèl·lules provenen d’altres cèl·lules. Entendre les cèl·lules volia dir entendre la vida. Tanmateix, encara quedava un bon camí per a recórrer. Fins i tot amb el millor microscopi, tot el que es podia veure era el nucli de la cèl·lula en una mena de massa translúcida.

Per consegüent, llavors es van adonar que calia fer que allò invisible esdevingués visible. Com ho van fer? Van tenyir les cèl·lules; és a dir, van abocar una mena de colorant/tinta a les cèl·lules. Gràcies a això, en aquella massa translúcida, on no semblava haver-hi res, van aparèixer diverses estructures! El descobriment més destacat va ser que, en el nucli, hi van veure cromosomes! O més ben dit, allò que avui coneixem com a cromosomes. Chromosomes vol dir ‘coloured bodies’; és a dir, ‘cosos de color‘. Per què els van anomenar així? Doncs perquè gràcies als colorants que van abocar a les cèl·lules van poder veure els cromosomes.

(Informació extreta del documental de la BBC The story of science (5 of 6): What is the secret of life?)

 

DETERGENTEDETERSIVO

En castellà, quan parlem de detergente, ens referim al líquid o a la pols que utilitzem per a rentar la roba. En italià, detergente també existeix, però vol dir una cosa diferent.

Detergente en italià és una paraula genèrica que es refereix a qualsevol producte que serveixi per a netejar. Per exemple, el bagnoschiuma (‘gel de bany’) i la liscivia (‘lleixiu’) es consideren detergente. Així, doncs, si en italià ens volem referir al líquid que utilitzem per a rentar la roba, haurem de dir detersivo.

 

CAL·LIGRAFIA

Tothom sap què vol dir fer cal·ligrafia perquè molts de nosaltres n’hem hagut de fer a l’escola de petits, però sabeu d’on ve el nom? -grafia ve del grec graphḗ, que vol dir ‘escriptura’; per això la grafologia és ‘la ciència que estudia el caràcter de les persones a través de l’escriptura’. Cal·li- ve del grec kállos, que significa ‘bellesa’. Per tant, la cal·ligrafia és ‘l’art d’escriure de manera bella’. Interessant, no?

 

Per què, en anglès, armari es diu WARDROBE?

L’anglès és, tal com sempre dic als meus alumnes, una llengua molt lògica. Què vull dir amb això? Doncs em refereixo sobretot al vocabulari que tenen, sobretot a les paraules compostes, que en tenen moltes. Per exemple, la bedroom és ‘l’habitació (room) del llit (bed)’, el toothbrush és el ‘raspall (brush) de dents (tooth)’, el hairdryer és ‘l’assecador’ (hair = cabells + dryer = “eixugador”), la bedside table és la ‘tauleta (table) del costat (side) del llit (bed)’; és a dir, ‘tauleta de nit’, etc. Qualsevol paraula composta que trobis en anglès tindrà lògica.

Així, doncs, un dia que estava dient als alumnes com dir armari en anglès, em vaig  preguntar per què wardrobe vol dir ‘armari per a la roba’. No li trobava la lògica, perquè roba en anglès és clothes, i no pas robe. Després d’investigar una mica, he descobert el perquè: wardrobe ve del Old North French warderobe (Old French garderobe). Warder = ‘desar’ i robe = ‘peça de roba’; per tant, wardrobe és un ‘armari per a desar la roba’. En l’anglès actual, robe només té el significat de ‘peça de roba llarga que es porta en ocasions especials (per exemple, la túnica negra que duen els jutges) i el significat de ‘barnús’ si diem bathrobe/robe.

Per acabar d’embolicar una mica més la troca, en italià, el mot roba existeix, però no vol dir el mateix que en català! Roba és com dir ‘coses’. Per exemple: Prendi la tua roba e vattene! vol dir ‘agafa les teves coses i fot el camp!’ Tanmateix, també té altres significats segons la frase i el context en què es trobi; per exemple, Ma che roba! seria la resposta que un italià donaria quan li expliquen una cosa que li sembla sorprenent/increïble, seria com dir ‘caram!’ o ‘mare meva!’

Bé, espero que sempre continueu sent Curioso come una biscia / Curioso come un gatto (‘persones amb molta curiositat i ganes d’aprendre’) i que si alguna cosa piques your curiosity (‘us pica la curiositat’), investigueu sobre el tema, perquè així mai no deixareu d’aprendre! Salut i fins aviat!

 

 

Com es va formar l’anglès que avui coneixem?

4
Publicat el 26 de juny de 2015

Avui m’agradaria que penséssim en els orígens de la llengua anglesa, d’on ve i com es va formar. Ja sabem que la història sempre és molt complexa, però jo, en aquest cas, intentaré resumir-la tant com pugui destacant-ne els punts més importants i explicant-la de la manera més entenedora possible. Primer de tot, cal dir que la història d’aquesta llengua es divideix en tres grans períodes: Old English, Middle English i Modern English; però el Modern English es subdivideix en Early-Modern English i Late-Modern English.Vegem-ho!

 

OLD ENGLISH (s. V-VI fins al s. XII)

A Gran Bretanya hi havia els celtes, però durant el segle V dC tres tribus germàniques van envair aquesta illa: the Angles, the Saxons i the Jutes. Les tribus anglosaxones esmentades van empènyer cap a l’oest la llengua celta, que va quedar fora del que avui és l’Anglaterra central i del sud i avui ja no en queda pràcticament ni rastre en la llengua anglesa.

Podem dir que les llengües anglosaxones van ser les que van crear el Old English. Molt del vocabulari del Old English encara s’utilitza avui. Paraules com ara ox, earth o sheep són un reflex de la cultura agrícola dels anglosaxons. Cal dir, però, que no sabem gaire d’aquestes llengües perquè els textos escrits més antics que tenim són del segle VII.

A mitjan segle IX els víkings van envair Gran Bretanya, de manera que el segle XI tot Anglaterra tenia un rei danès, Canute. La parla nord-Germànica dels víkings va exercir una gran influència sobre la llengua anglesa; per exemple, paraules com they i take vénen d’aquesta parla. Com que tant els víkings com els anglosaxons parlaven llengües germàniques, hi havia bastantes similituds entre el Old English i la llengua dels invasors (els víkings).

 

MIDDLE ENGLISH (1066)

La invasió dels normands l’any 1066 va marcar l’inici de l’anomenat Middle English. Aquesta invasió va causar grans canvis en la llengua anglesa: va fer que pràcticament totes les desinències de gènere, dels verbs, etc. del Old English desapareguessin i van ser reemplaçades per un sistema gramatical de molt poques desinències, que és com el de l’anglès que avui coneixem. El vocabulari també va canviar considerablement, ja que es van incorporar moltes paraules provinents del llatí i del francès. A vegades les paraules franceses substituïen les paraules del Old English (crime va substituir firen), en altres casos la paraula francesa i la germànica es van unir per formar-ne una de nova (gentle, francesa, i man, germànica, van formar gentleman). Finalment, en altres casos han sobreviscut dues paraules, la francesa i la germànica, amb un significat molt semblant o idèntic però que s’utilitzen en diferents casos. Per exemple, avui dia en anglès tenim tant wish com desire, el que passa que les paraules que tenen origen germànic pertanyen a un registre més informal i les d’origen francès s’usen en contextos més formals.

 

EARLY-MODERN ENGLISH (segle XVI – segle XIX)

A l’inici d’aquest període es va acabar de produir un fenòmen fonètic que ja s’havia iniciat durant el període anterior i que es coneix com a Great Vowel Shift. Durant aquest període va ser quan es va estandarditzar l’ortografia anglesa i es va difondre molt més la llengua anglesa gràcies a la premsa escrita. A més, durant el Renaixement va haver-hi una gran influència del llatí i una lleugera influència del grec sobre el vocabulari. Finalment, cal dir que, encara que la llengua de Shakespeare costi d’entendre, va ser precisament aquest dramaturg qui va crear moltes paraules i expressions de la llengua anglesa, com per exemple flesh and bloodcritical o majestic. El primer diccionari d’anglès es va publicar l’any 1604.

 

LATE-MODERN ENGLISH (segle XIX a l’actualitat)

La principal diferència entre el Early-Modern English i el Late-Modern English és bàsicament el vocabulari. La gramàtica, la pronunciació i l’ortografia continuen sent molt semblants, simplement el Late-Modern English té molt més vocabulari. L’aparició de tantes paraules noves va ser deguda a dos factors històrics importants: la Revolució Industrial i l’expansió de l’imperi britànic. La Revolució Industrial va fer que s’haguessin de crear paraules per a coses i conceptes que abans no existien, i l’imperi britànic, que en el seu millor moment manava en un quart del planeta, va adoptar moltes paraules paraules estrangeres i les va fer seves.

 

Finalment, perquè pugueu veure l’evolució d’aquesta llengua d’una manera més clara, tot seguit us posaré un fragment de la Bíblia en Old English, en Middle English i en Early-Modern English:

OLD ENGLISH: Fæder ure þuþe eart on heofonumsi þin nama gehalgod tobecume þin rice gewurþe þin willa on eorðan swa swa on heofonumurne gedæghwamlican hlaf syle us to dægand forgyf us ure gyltas swa swa we forgyfað urum gyltendumand ne gelæd þu us on costnunge ac alys us of yfele soþlice.

 

MIDDLE ENGLISH: Oure fadir þat art in heuenes halwid be þi name;
þi reume or kyngdom come to be. Be þi wille don in herþe as it is dounin heuene.
yeue to us today oure eche dayes bred.
And foryeue to us oure dettis þat is oure synnys as we foryeuen to oure dettouris þat is to men þat han synned in us.
And lede us not into temptacion but delyuere us from euyl.

 

EARLY-MODERN ENGLISH: Our father which art in heauen, hallowed be thy name.
Thy kingdom come. Thy will be done in earth as it is in heauen.
Giue us this day our daily bread.
And forgiue us our debts as we forgiue our debters.
And lead us not into temptation, but deliuer us from euill. Amen.

 

Què us sembla? Espero que us hagi semblat interessant. Bon estiu i fins aviat!!

Fonts utilitzades:

  • http://www.oxforddictionaries.com/words/the-history-of-english
  • http://www.merriam-webster.com/help/faq/history.htm
  • http://www.wordorigins.org/index.php/site/comments/a_very_brief_history_of_the_english_language3/

French fries… or Belgian fries?

4

Bon dia a tothom!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules. Fa poc em vaig plantejar per què en anglès diem French fries per dir ‘patates fregides’. Són originàries de França les patates fregides? Així, doncs, em van venir ganes de saber el perquè d’aquest nom i avui m’agradaria explicar-vos el resultat de la meva cerca.

Com sovint passa amb l’etimologia, no se sap 100 % segur quin és l’origen, però hi ha diverses hipòtesis i jo us diré la més difosa. En francès, quan diem frite ens referim a una cosa que està ‘fregida’; en anglès, però, quan diuen fry pot ser ‘fregir’, ‘a la planxa’, ‘saltejat’… En anglès, fregir és deep fry. Per tant, si afegim French al davant, ens referim a ‘fregir amb molt greix’, no pas a ‘fer a la planxa’, perquè es veu que era la manera com es feia a França a finals del segle XIX. Podem trobar aquesta explicació al Online Etymology Dictionary.

D’altra banda, hi ha qui afirma que el nom ve de la Primera Guerra Mundial, quan els soldats americans van anar a Bèlgica, van tastar aquestes patates i se’n van enamorar, però com que els soldats belgues parlaven francès, els soldats americans es van pensar que eren francesos, no belgues. Per aquest motiu a Amèrica es van fer famoses com a French fries. Tot i això, sembla que aquest nom ja existia abans de la Primera Guerra Mundial, ja que en tenim constància des del 1899, quan s’afirma que “The perfection of French fries is due chiefly to the fact that plenty of fat is used” (que vol dir ‘Les patates fregides són perfectes perquè s’utilitza molt de greix’, tal com he dit abans.

Una altra paraula en què he pensat últimament és butterfly. Un alumne meu d’anglès em va fer pensar en una cosa en què mai no havia pensat: si fly vol dir ‘mosca’, llavors butterfly seria ‘mosca de mantega’? La veritat és que fa gràcia aquest raonament, però té molta raó. Vull dir que l’anglès és una llengua molt lògica a l’hora de dir les coses i sempre que tenim una paraula composta, el seu significat sempre serà el de les paraules que la formen, per exemple: raincoat (‘abric per a la pluja’, o sigui, ‘impermeable’), bedroom (‘l’habitació del llit’, és a dir,’dormitori’), dining room (‘l’habitació on es sopa’, és a dir, ‘menjador’), bedside table (‘taula del costat del llit’, és a dir, ‘tauleta de nit’), etc.

Així, doncs, com és que a la papallona se li diu ‘mosca de mantega’? Potser si cerquem l’origen de la paraula, ho podrem entendre. Després de cercar informació sobre el tema, he descobert que una possibilitat és que vingui de la idea que les papallones consumien llet o mantega. Una altra hipòtesi és que vingui del color groc clar de les ales de diverses espècies de papallones i l’última hipòtesi és que vingui del color dels excrements d’aquest insecte. Per a més informació, consulteu aquest enllaç.

Publicat dins de ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

BOXING DAY?

3

Aquesta és una pregunta que els alumnes em fan cada vegada que els dic que el dia 26 és Boxing Day. Vosaltres sabíeu que es diu així i per quin motiu té aquest nom? Vegem el perquè d’aquest nom i també d’altres paraules!

BOXING DAY

Sabeu quin dia és aquest? No, no és el dia dels combats de boxa. Al Regne Unit, el dia de Sant Esteve s’anomena Boxing Day. Curiosament, a Irlanda no es diu Boxing Day, es diu Saint Stephen’s Day, com en català.  Però què passa en altres llengües? A Espanya, en canvi, el dia de San Esteban no és festiu, no es celebra. En italià, aquest dia és Santo Estefano i sí que és festiu.

I al Regne Unit, per què li diuen Boxing Day? Doncs ve de la paraula box (‘caixa/capsa’). A l’època medieval a Anglaterra, es regalava una capsa als comerciants el dia després de Nadal, ja que era un dia laboral.

BREAKFAST

Si examinem aquesta paraula, ens adonarem que consisteix en break + fast. Què és fast? Fast no només vol dir ‘ràpid’, sinó que també és un verb i un nom. Com a verb, vol dir ‘dejunar’; és a dir, ‘no menjar’. Per tant, la paraula breakfast vol dir ‘interrompre el dejuni’, cosa que té molt de sentit perquè l’esmorzar és precisament això: la interrupció del dejuni nocturn.

Vegem què passa en altres llengües. En català, també tenim una paraula d’aquest tipus: desdejuni. Tot i que en català central s’utilitza més esmorzar, desdejuni és una paraula ben catalana. Si dejunar vol dir ‘no prendre aliments’, el desdejuni és ‘allò que interromp el dejuni’; és a dir, l’esmorzar. Esmorzar, en canvi, ve del llatí vulgar admŏrdium.

En castellà, tenen desayunar. Si ens hi fixem, té el mateix origen: des+ayunar; és a dir, interrompre l’acció de ayunar (‘no menjar’).

En francès, tenim déjeuner (‘dinar’) i petit-déjeuner (‘esmorzar’). Si us hi fixeu, s’assembla al desayunar castellà, però primer vegem si té el mateix origen o no. Jeûner vol dir ‘dejunar’; per tant, sí, el déjeuner és ‘allò que interromp el dejuni’.

En italià, però, és diferent. Dejunar existeix i es diu digiunare, però el desdejuni es diu colazione. Com podeu veure, no s’assembla al nostre desdejuni ni al desayuno ni al francès déjeuner. Tanmateix, sí que existeix el verb desdejunar: sdigiunarsi.

TONGUE-TWISTER

Sabeu què és? Exacte, és un embarbussament! En castellà, li diuen trabalenguas, en italià scioglilingua i en francès allitération. Em sembla curiós perquè cada llengua ho concep d’una manera diferent.

El català, que diu embarbussament, ho entén com una cosa que fa que t’embarbussis; és a dir, que parlis confusament.

El castellà, que diu trabalenguas, pensa que és una cosa que fa que la llengua s’entortolligui.

L’anglès té una idea força semblant a la del castellà, que és una cosa que fa que la llengua es recargoli: tongue + twister.

En francès, però, ho concep d’una altra manera: per a ells és una repetició d’un mateix so. De fet, té molt de sentit que en diguin allitération, perquè un embarbussament és precisament una al·literació; és a dir, la repetició d’un mateix so en diverses paraules consecutives.

Finalment, l’italià, que diu scioglilingua, creu que és una cosa que fa que la llengua es desfaci: scogli (del verb sciogliere, que vol dir ‘desfer’) + lingua (‘llengua’).

Espero que us hagi semblat interessant. BON SANT ESTEVE I BONES FESTES A TOTHOM!!! FINS L’ANY QUE VE!!

Publicat dins de ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Què li darem, al noi de la mare?

12

Bon dia a tots/es!!

Avui m’agradaria centrar-me en mots que no són gaire comuns, sia perquè han caigut en desús amb el pas dels anys sia perquè s’utilitzen només en els llibres (cultismes) o només en una zona (dialectalismes). La qüestió és que són paraules que s’estan perdent, i per intentar que no es perdin del tot m’agradaria exposar-les aquí; perquè com més gent les conegui, més gent les utilitzarà. Vinga, som-hi!

QUI-SAP-LO

No sé vosaltres, però jo no l’he sentida mai. L’he estudiada, però no l’he sentida. Aquesta expressió canvia de gènere i nombre segons la frase en la qual es trobi, qui-sap-lo/a/os/es, i vol dir ‘gran quantitat’, per exemple: Ha tingut qui-sap-la sort! o bé Ha sigut una festa qui-sap-lo divertida!

LLETRA

Sí, ja sé que tots coneixeu aquesta paraula, però no em refereixo a les lletres de l’alfabet, sinó a una carta. Sí, lletra també vol dir ‘carta’, per exemple: Ahir vaig rebre una lletra de la Maria. Ho vaig llegir en una novel·la de principis del segle XX, no sé si vosaltres ho heu sentit mai amb aquest significat. Curiosament, aquesta paraula també vol dir ‘carta’ en anglès, en francès i en italià. A diferència del català, però, aquestes llengües no tenen cap altra paraula per a dir ‘carta’ i per tant sempre utilitzen letter (en anglès), lettre (en francès) o lettera (en italià). En canvi, el català i el castellà utilitzen carta. Curiós, no?

PLANETA

Sí, aquesta també la coneixeu, ho sé. Doncs no és el que creieu! Sabíeu que planeta també vol dir ‘destí’? Però compte! no és EL planeta, sinó LA! Jo fa uns anys ho vaig estudiar, però fins ara no ho havia ni sentit ni llegit mai i fa poc ho vaig llegir en una novel·la del 1906. Exemple: La planeta d’un poble.

MAGÍ

El magí és el ‘cap’. Però per què se li diu així? Doncs aquesta paraula ve del verb emmaginar (‘imaginar’); com que el cap és allò amb què imaginem, és el nostre magí. Per exemple: Treu-t’ho del magí, no ho aconseguiràs!

OMBREL·LA

Què és una ombrel·la? Compte! Els qui sabeu anglès no ho confongueu amb umbrella! És semblant a una umbrella, però no és exactament el mateix. La paraula anglesa vol dir ‘paraigua’, però ombrel·la vol dir ‘para-sol petit’. Exemple: Va agafar l’ombrel·la i va marxar.

HAVEM / HAVEU

Segurament les heu vistes, però no crec que les sentiu molt sovint. Havem és l’alternativa de hem, i haveu és l’altra manera de dir heu. Exemples: Ho haveu vist? o bé Havem anat a Barcelona d’excursió.

DAR

El verb dar és sinònim de donar, però almenys a la meva zona no s’utilitza (llibres a banda). Jo només ho he sentit a la cançó Què li darem, al noi de la mare? què li darem que li sàpiga bo? panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató.

BABO

Aquesta no és una paraula catalana, però voldria posar-la perquè m’ha semblat força interessant. Resulta que en aquesta novel·la que us comento he vist aquest mot uns quants cops, per exemple: És un amic íntim del babo, volent dir ‘papa’. En aquesta novel·la, s’hi inclouen molts castellanismes quan els personatges parlen per reflectir la societat real, però els castellanismes sempre estan en cursiva, perquè no són paraules correctes en català. El que em sorprèn és que aquesta paraula en concret no és un castellanisme, sinó que ve de l’italià! Per sort conec l’italià i ho sé; però si no el conegués, no sabria d’on ha sortit! El que passa és que en italià s’escriu amb dues b: babbo. Em sembla curiós, no sabia que a principis de segle XX la gent digués babo!

JUDICAR

Per a dir jutjar també podem dir judicar. A mi em recorda molt a l’italià giudicare, la veritat. Sincerament, jo no l’he sentit gaire, aquest verb. Per exemple, podríem dir: Si us plau, no em judiquis, estic passant per un mal moment!

LLUR / LLURS

Aquesta segurament l’heu estudiada a l’institut, tot i que dubto que l’hàgiu sentida o utilitzada mai; m’equivoco? Doncs vol dir ‘d’ells’ o ‘d’elles’, per exemple: No vull abusar de llur bondat! Molt probablement ho heu vist en algun llibre. A mi em recorda al francès leur, que també vol dir ‘d’ells/es’ i, curiosament, vénen del mateix mot llatí: illorum.

Espero que us hagi agradat i que algun dia utilitzeu alguna d’aquestes paraules. Gràcies i fins aviat!

QUI SOM? D’ON VENIM? ON ANEM?

8
Publicat el 6 d'agost de 2014

Avui m’agradaria que observéssim uns quants detalls que trobo interessants. Com en articles anteriors, compararé diverses llengües i, després, veurem a quina conclusió podem arribar.

ALGÚ

  • Català: algú; per exemple, Hi ha algú.
  • Castellà: alguien; per exemple, Hay alguien.
  • Italià: qualcuno; per exemple, C‘è qualcuno.
  • Francès: quelqu’un; per exemple, Il y a quelqu’un.
  • Català balear: qualcú

En català tenim el pronom algú, que vol dir ‘alguna persona’. Si observem com es diu en les altres llengües llatines que conec, veurem que el català balear, l’italià i el francès tenen el mateix origen i que, en canvi, el català central i el castellà van per una altra banda. El català algú i el castellà alguien vénen del llatí vulgar aliquis. L’italià qualcuno ve de qualche + uno, que ha format la contracció qualcuno. En català, també existeix qualque (seria com l’italià qualche) i qualcú s’ha originat de la mateixa manera que qualcuno: ajuntant qualque + u.

MATALÀS

  • Català: matalàs
  • Castellà: colchón
  • Italià: materasso
  • Francès: matelas
  • Anglès: mattress

Segons els diccionaris etimològics, el català i l’italià l’han agafat de l’àrab matrah, posteriorment el francès l’ha agafat de l’italià materasso i, finalment, l’anglès l’ha agafat del francès antic materas. El castellà, en canvi, és diferent (he buscat l’etimologia de colchón, però no l’he trobada). Em sembla interessant veure que el castellà és completament diferent de les altres llengües.

FERMARE

Aquí em sembla interessant destacar que fermare en italià vol dir ‘aturar’; per exemple fermati! vol dir ‘atura’t!’. El verb francès fermer, en canvi, vol dir ‘tancar’, no pas ‘aturar’! És molt interessant perquè ambdues llengües provénen del verb llatí firmare (‘afermar’), però hi ha hagut un canvi de significat respecte del mot llatí i cada llengua li ha donat un significat diferent: el català l’ha transformat en firmar (‘signar’), l’italià en fermare (‘aturar’) i el francès en fermer (‘tancar’).

CADIRA

  • Català: cadira
  • Castellà: silla
  • Italià: sedia
  • Francès: chaise
  • Anglès: chair

D’una banda, la paraula castellana silla ve del llatí sella, que és la contracció de sedula. Sedula s’ha format amb el verb sedere (que en italià s’ha conservat exactament igual i que vol dir ‘seure’) + el diminutiu -ula. D’altra banda, la paraula catalana cadira i la paraula francesa chaise vénen del llatí cathedra, que ve del grec kathédra, i la paraula anglesa ve del francès antic chaiere. Em sembla interessant veure que el castellà i l’italià han anat per una banda i el català i que, en canvi, el francès i l’anglès han anat per una altra.

 DUÉRMETE NIÑO, DUÉRMETE YA… 

Recordeu la cançó bressol que us cantava la vostra mare de petits? Duérmete niño, duérmete ya, que si no te duermes el coco vendrá… Doncs resulta que la música d’aquesta cançó coincideix amb la de la cançó de bressol (lullaby) anglesa Rock-a-bye baby! Simplement han posat una lletra diferent! Cliqueu en aquest enllaç i podreu veure el vídeo de la cançó anglesa: rock-a-bye baby

Què us sembla? Curiós, no?

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i aprofito per a desitjar-vos unes bones vacances! Fins aviat!