Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: cultura

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

0
Publicat el 25 de maig de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Fa poc vaig anar a Tarragona. Evidentment, no era pas el primer cop que hi anava (ja hi havia anat bastants cops), però mai no havia fet una visita guiada. Així, doncs, per descobrir alguna cosa nova, vaig decidir fer una visita guiada. El guia sabia moltes coses i les va explicar molt bé, per sort. Avui, doncs, compartiré amb vosaltres algunes de les coses que el guia ens va explicar: aquelles que a mi m’han cridat l’atenció. Abans de començar amb la història, però, crec que és important dir que Tarragona és l’única ciutat de Catalunya que la UNESCO ha declarat patrimoni de la humanitat. Dit això, comencem!

 

SALARI I DINERS

Quan els romans van arribar a Tarragona, ja hi havia una altra civilització: els ibers. A l’hora de construir les muralles de Tarragona, els romans eren els qui dirigien la feina i els ibers eren els qui treballaven construint. Gràcies a les marques que hi ha a les pedres de la muralla se sap que els ibers no eren esclaus, sinó que eren treballadors que rebien un salari. En aquella època el salari es pagava amb sal (vet aquí l’origen de la paraula salari). La sal era molt important en aquella època perquè no hi havia neveres i, per tant, havien de trobar alguna solució per tal de poder conservar els aliments. Així, doncs, la solució que van trobar va ser conservar els aliments amb sal. Es cobrava amb sal, però els romans també tenien una moneda: el denari. De fet, la paraula diners en català ve de denarius (el nom en llatí del denari, la moneda romana). Per tant, quan avui diem “Tens diners?” vindria del fet de preguntar si tens denaris (l’antiga moneda romana).

 

LA SEGONA ROMA

Quan els tarragonins diuen que Tarragona va ser “la segona Roma”, és cert. Es diu això perquè els emperadors vivien a Roma, però a Tarragona hi van viure dos emperadors: l’emperador August i l’emperador Adrià. De fet, no només l’emperador es va traslladar a Tarragona, també s’hi va desplaçar tota l’administració. Quan l’emperador August es va traslladar a Tarragona, va romanitzar tota la península ibèrica i la va organitzar en tres províncies: la Lusitània, la Bètica i la Tarraconensis. Això significa que hi havia tres fòrums provincials (un a cada capital de província): el de la Lusitània es trobava a Mèrida, el de la Bètica es trobava a Còrdova i el de la Tarraconensis es trobava, evidentment, a Tarragona. Vegeu la següent imatge:

 

LLUNA DE MEL

A l’època dels romans es bevia una beguda (que encara existeix) anomenada hidromel. És una beguda alcohòlica que, com el seu nom indica, conté mel. Es veu que com que la gent s’emborratxava molt i allò era un desgavell, els qui manaven van decidir prohibir el consum d’alcohol i que l’únic moment en què es pogués consumir fos durant la lluna de mel. I d’aquí ve el nom: lluna de mel perquè era l’únic moment en què es podia beure hidromel (alcohol). Perquè la gent s’espantés i no en consumís, la van anunciar com a “beguda dels Déus” i, així, van aconseguir que la gent no en begués (els Déus romans no eren gaire amables).

 

CAMPANA DE LA SAL

A Tarragona, fins fa uns quants anys hi havia allò que s’anomena la campana de la sal. Resulta que cada migdia, a l’hora de dinar, la campana de l’església sonava per tal de recordar a les dones que era l’hora de preparar el dinar per al marit. Així, doncs, és lògic que s’anomeni “de la sal” perquè quan cuinem posem sal al menjar. Això sí: una idea força masclista; però, per sort, ara ja no es fa.

 

NÚMEROS ROMANS

Segurament molts de vosaltres vau estudiar els números romans quan anàveu a l’escola i segurament deveu recordar que la lletra X correspon al número 10 i que la lletra V correspon al 5. La qüestió és: sabeu per què? Doncs ara us ho explicaré! Oi que quan jugueu a cartes i apunteu els punts, aneu fent palets? Oi que feu quatre palets i el cinquè el feu amb una ratlla inclinada que ratlla els altres quatre? Doncs resulta que quan els romans comptaven, feien una cosa semblant però un pèl diferent. Ells feien vuit palets en lloc de quatre i, llavors, el novè era una ratlla inclinada cap a una banda i, després, el desè era una altra ratlla inclinada en direcció contrària. Així, doncs, el novè i el desè eren dues ratlles inclinades que formaven una X. Per tant, quan la X es formava era quan es comptava el número 10. D’aquí ve que el número 10 sigui la lletra X. I el número 5 és la lletra V perquè la lletra V correspon a la part superior de la lletra X. La lletra V és la meitat (superior) de la lletra X i 5 és la meitat de 10. Voilà!

 

Espero que us hagi semblat curiós i interessant. Moltes gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

PER QUÈ “SAGITARI” I NO PAS UNA ALTRA PARAULA?

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules que utilitzem sense pensar. Sabem el significat que tenen però no som conscients de per què tenen aquest significat i de la lògica que hi ha al darrere. Avui, doncs, us parlaré de l’origen d’unes quantes paraules. Vegem-les!

GLADIADOR

Per què els gladiadors es diuen gladiadors? Doncs es diuen així perquè els gladiadors porten una espasa i espasa en llatí es diu gladius.

SAGITARI

Com tots vosaltres sabeu (encara que no hi cregueu), hi ha dotze signes del zodíac. L’últim d’aquests dotze és sagitari. Sabeu, però, què vol dir sagitari? Sagitari ve del llatí sagittarius, que ve de la paraula sagitta (que vol dir ‘fletxa’). Per tant, sagitari és ‘el que dispara fletxes’. Per això aquest signe zodiacal es representa amb un home armat amb un arc i una fletxa. Heus aquí el perquè de tot plegat.

BÀRBAR

Per què? Doncs resulta que ve de la paraula que els grecs utilitzaven per a referir-se als estrangers, perquè aquests estrangers parlaven en una llengua que els grecs no entenien i, per tant, tot els sonava a “bar, bar, bar…”.

SANTIAMÉN  (castellà)

Per què en castellà diuen en un santiamén quan volen dir que fan una cosa ràpidament? Doncs la paraula santiamén ve de quan la missa es feia en llatí i la gent feia el senyal de la creu tot dient “In nomine patris et filii et spiritus sancti. Amen.”. Com que aquesta frase es deia molt ràpidament, les dues últimes paraules (la paraula sancti i la paraula amen) es van ajuntar i es va crear santiamén. També precisament per això (perquè aquesta frase es deia ràpidament) l’expressió castellana en un santiamén vol dir ‘fer una cosa ràpidament’.

ORIENT, OCCIDENT

Tothom sap el significat d’aquestes paraules, però sabeu per què es diuen així?

Doncs resulta que Orient ve del llatí oriente (que és l’ablatiu singular d’oriens) i oriens ve del verb llatí orior (‘néixer’). Per tant, Orient vol dir ‘naixent’ i per aquest motiu Orient és la terra del sol naixent.

D’altra banda, Occident ve del llatí occidente (que és l’ablatiu singular d’occidens) i occidens ve del verb llatí occido (‘morir’ o ‘matar’). Per tant, Occident vol dir ‘on mor el sol’ i per aquest motiu Occident és la terra on el sol es pon.

MERCÈS (català), MERCI (francès)

Aquestes dues paraules volen dir ‘gràcies’. Els catalans a vegades fins i tot utilitzem la paraula francesa per a dir ‘gràcies’. Bé, doncs sabeu d’on venen? Ambdues paraules venen de la paraula llatina merces, que significa ‘sou, salari’. Així, doncs, l’ús d’aquestes paraules ve del fet d’estar agraït quan reps el salari (fet que no passava a l’època romana, sinó que ha sigut una evolució posterior). Curiós, oi?

CANDIDAT

Candidat ve de la paraula llatina candidus. Candidus en llatí significa ‘blanc’. Resulta que a l’antiga Roma, quan algú volia obtenir un càrrec públic i anava a l’entrevista de feina, hi anava vestit amb una toga blanca. I per què havia de ser blanca? Bé, doncs perquè el blanc representa la puresa i l’honradesa i aquestes eren les qualitats que es demanaven a tots aquells que volguessin representar el poble o l’Estat.

Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Moltes mercès per llegir-me i fins aviat!!!

I AQUEST NOM, D’ON VE?

0
Publicat el 15 d'abril de 2020

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

CADA TERRA FA SA GUERRA

2
Publicat el 6 de maig de 2019

Bon dia i bona hora!!!

Disculpeu el retard a escriure, però la veritat és que durant els últims mesos hi ha hagut molts canvis a la meva vida i he anat de bòlit intentant gestionar-los tots. Ara visc a Irlanda (ja fa 5 mesos que estic aquí) i se m’ha acudit escriure un article sobre les diferències que he observat durant aquests mesos en la manera de fer les coses entre Catalunya i Irlanda. Sempre m’ha semblat molt interessant descobrir diferències (no només lingüístiques, també culturals) entre diferents països. Espero que les coses que us explicaré a continuació us semblin interessants. Som-hi, doncs!

“DO YOU WANT ANY CASH BACK?”

Una cosa que m’ha sorprès és que a vegades a Irlanda quan vas a una botiga i pagues amb targeta, el dependent et pregunta si vols treure diners. És a dir, en lloc de treure diners al caixer, et dona els diners que tu voldries treure al caixer quan pagues. Imaginem que tu has de pagar una cosa que val 5 euros i, a més, voldries treure 20 euros al caixer. Doncs el dependent et cobra de la targeta 25 euros i et dona un bitllet de 20.

HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

Una cosa que a mi personalment m’ha sobtat molt és veure que fiquen les nubes (aquella gominola que és blanca i rosa) a la xocolata calenta! Ficar-hi nata encara em sembla normal, però posar-hi gominoles em sembla molt estrany. Aquí a Irlanda, però, es veu que és molt habitual perquè quan vas a una cafeteria i et demanes un hot chocolate, et pregunten “With cream and marshmallows?” i tu llavors dius si en vols o no.

Resultat d'imatges de HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

 

PERSIANES

Una cosa tan bàsica i normal per a nosaltres, els catalans, a Irlanda no existeix. De fet, em sembla que a Anglaterra i a altres països tampoc no n’hi ha. Això per a la gent com jo, que necessita foscor absoluta per a poder dormir, és un problema. De moment, l’única solució que he trobat és fer servir un antifaç que tapi els ulls. Jo proposo fer publicitat de les nostres persianes i exportar-les a Irlanda. Faríem un bon negoci, crec jo! 😉

“THANKS, BYE!”

Una altra cosa que m’ha sobtat molt (però positivament) és veure que cada persona que baixa del bus diu “gràcies” i “adeu” al conductor. Aquest és un costum que m’ha agradat força i no m’ha costat adoptar. A més, els conductors d’autobús irlandesos són en general més educats. A Catalunya, una cosa que a mi sempre m’ha molestat força és que els conductors de bus no diuen ni ase ni bèstia. Per tant, els catalans quan baixem del bus no diem ni “gràcies” ni “adeu”. En canvi, a Irlanda TOTHOM diu “thanks, bye!” quan baixa.

HOT PRESS

A Irlanda no fan servir la paraula cupboard per a referir-se a un armari. En lloc de cupboard, diuen press. Això és curiós perquè els angloparlants d’altres països es queden una mica estranyats quan senten la paraula press, que per a ells vol dir ‘premsa’, utilitzada en un context de coses de la casa. Un dels armaris que hi ha a les cases irlandeses és el hot press. A l’armari on hi ha la caldera hi ha també unes quantes prestatgeries on ells posen la roba perquè s’eixugui. A les cases més antigues, en lloc del hot press, hi ha una reixa tipus prestatgeria a sobre dels fogons que fa aquesta funció: allà hi posen la roba neta després d’haver-la estesa una estona perquè s’acabi d’eixugar i estigui calenteta.

FESTIUS EN DILLUNS

A Irlanda se les pensen totes! Quan hi ha un dia festiu (per exemple el dia del treballador), el que fan és posar-lo en un dilluns perquè així tenen un pont. Els únics dies festius que no cauen en dilluns són St Patrick’s Day, Nadal i Sant Esteve. Això sí: si St Patrick’s Day cau en diumenge, per no perdre el dia festiu, fan que el dilluns després de St Patrick’s Day també sigui festiu. A Catalunya, en canvi, si el dia 1 de maig cau en dimecres, doncs dimecres és festa i et quedes sense pont. I si cau en diumenge, et quedes sense dia festiu addicional.

TE – CAFÈ

D’aquest tema, se’n podria fer un article sencer, però ara només en faré un resum. És cert que avui dia amb la globalització hi ha de tot a tot arreu. Tanmateix, no podem negar que a cada país hi ha coses que són típiques d’aquell país i s’han fet tota la vida i hi ha coses que no, que han estat introduïdes com a tradició forana. Bé, doncs podríem dir que els països es classifiquen en països de te i països de cafè. A Catalunya, Espanya i Itàlia és molt típic i molt habitual beure cafè. Per a nosaltres el cafè és molt important i molts de nosaltres en bevem més d’un al dia. A Irlanda, en canvi, són un país de te i beuen tres, quatre o cinc tasses de te al dia.

  • Als països on és tradició beure cafè, és molt habitual posar llet al cafè. El te, en canvi, en aquests països es beu sense llet, en un got gran amb força aigua.
  • Als països on és tradició beure te, sempre es posa llet al te. El cafè, en canvi, en aquests països normalment es beu sense llet, en un got gran amb força aigua (cafè americà).

Em sembla curiós observar que sembla que “el producte forà” és el que es beu sense llet i que la llet es posa en el producte tradicional (en els països de cafè es posa llet al cafè i en els països de te la llet es posa al te).

RECICLATGE

A Catalunya separem les escombraries en cinc categories: paper i cartró, plàstic, vidre, orgànic i resta. El que fem els catalans és llençar les escombraries d’aquests cinc tipus al contenidor corresponent que hi ha al carrer. A Irlanda, però, els contenidors no són al carrer, sinó a casa. Cada casa té els seus propis contenidors i un dia cada X temps els treuen al carrer perquè el camió de la brossa els buidi. A més, no tenen tants contenidors com nosaltres, només en tenen dos: un per a coses que es reciclen i l’altre per a coses que no es poden reciclar.

HORARIS

A Irlanda, tot tanca a les 16h o a les 17h. A les 18h ja no hi ha res obert a part dels supermercats. A Catalunya, en canvi, les botigues tanquen a les 20h aproximadament. A Venècia recordo que el supermercat tancava a les 19:30h, que és l’hora de sopar per als del nord d’Itàlia. Pel que veig, l’horari de tancament de les botigues de cada país depèn de l’hora de sopar del país en qüestió.

 

Bé, espero que us hagi agradat o semblat interessant. Gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

The Baltic Way

0

Benvinguts i benvingudes!!!

Tal com us vaig anunciar, aquest és el segon article sobre els Països Bàltics. Al primer article vaig parlar de llengua i en aquest parlaré de cultura i història utilitzant la informació que els dos guies ens van proporcionar. Espero que us sembli interessant i que pugueu aprendre alguna coseta. Som-hi, doncs!

LETÒNIA

Com que són països que es troben enmig d’Alemanya i de Rússia, al llarg de la història han estat envaïts per l’un o l’altre. De fet, els alemanys van fundar la ciutat de Riga i durant segles, fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, els nobles van ser de parla alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, Letònia va declarar-se independent. Tot seguit, del 1918 fins al principi de la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per la Unió Soviètica, després pels nazis i finalment per la Unió Soviètica un altre cop fins que va aconseguir la independència definitiva (l’any 1991).

Els alemanys que van fundar Riga eren mercaders de Bremen. Per aquest motiu, quan Letònia va independitzar-se el 1991, van fer una estàtua del conte dels músics de Bremen a la ciutat de Riga. En aquesta estàtua els animals estan travessant un mur i això representa la caiguda del teló d’acer i el restabliment de les relacions entre est i oest d’Europa. La idea d’una nacionalitat letona no va existir fins al segle XIX (national awakening). Una de les personalitats més destacades va ser Krišjānis Barons, que viatjava amb la intenció de recopilar per escrit les cançons i els poemes que la gent sabia però que fins aquell moment només eren orals. A la Biblioteca Nacional hi ha l’armari que Barons utilitzava per a desar tot el que recopilava.

En total a Letònia hi ha 1,9 milions de persones i es podria dir que és el país que està més a favor de la UE. A la ciutat de Riga el 55% de la població és de parla letona i el 30%, de parla russa. Com podeu veure, hi ha un percentatge elevat de gent russa. Pel que fa a l’educació, a l’escola aprenen quatre llengües: la primera llengua és el letó (evidentment), la segona és l’anglès, la tercera és l’alemany o el rus i la quarta és el francès o el castellà. De l’última llengua, però, només en tenen nocions bàsiques.

El central tirgus de Riga (‘mercat central’) és el mercat més gran d’Europa. Una de les coses més destacades d’aquest mercat és la gran quantitat de fruits vermells que hi ha. Allà els fruits vermells es mengen molt. A diferència d’altres mercats europeus, allà no regategen (de fet, per a ells és de mala educació) ni et van al darrere intentant-te vendre res.

A Letònia anar a l’òpera és molt habitual, com anar al cinema per a nosaltres. Per exemple, quan els adolescents tenen una cita, van a l’òpera (només val 10 euros!). Els encanta l’òpera! Fins i tot els estonians que volen anar a l’òpera van a Riga, perquè allà hi ha òpera de qualitat. També hi ha un festival de dansa i cant molt popular entre la gent d’allà. De fet, molta gent intenta participar-hi però pocs ho aconsegueixen. Una altra tradició molt arrelada és donar flors: ho fan per mil i un motius. Això sí, el nombre de flors és extremament important: ha de ser un nombre imparell perquè els nombres parells són per als funerals! El color de les flors no és tan important.

Pel que fa al menjar, una de les coses de què estan més orgullosos és del seu pa: el rye bread. Quan viatgen a Itàlia o França, per exemple, pensen que allà no saben fer bon pa. Quan el rye bread es torna dur, l’utilitzen per a fer pa d’all. També l’utilitzen per a fer una beguda alcohòlica amb molt poca graduació (menys d’un 1%) anomenada Kvass.

ESTÒNIA

Estònia no és un país gaire religiós. De fet, és un dels països menys religiosos i van ser els últims europeus que es van convertir en cristians. Eren pagans i creien que totes les coses tenien una ànima (els arbres, per exemple). Avui un 60% de la població és atea i el 40% restant està dividit entre luterans i ortodoxos. Això sí, el dia de Nadal les esglésies estan plenes de gom a gom (segons ells, només hi van aquest dia perquè tothom hi va), però la resta de l’any estan pràcticament buides.

El monument de la independència de Tallin no ha tingut gaire bona acollida entre la gent d’allà per tres raons:

  1. Té forma de creu i ells són ateus
  2. S’assembla a la creu nazi
  3. Va costar 10 milions d’euros i, a més, l’han d’arreglar constantment.

La part alta de Tallin és on tradicionalment vivien els nobles de la ciutat i on actualment hi ha el Parlament d’Estònia. La part baixa de la ciutat és una ciutat medieval molt ben conservada. Antigament es va separar la part alta de la part baixa amb un mur i una porta per protegir els nobles de la gent comuna.

Estònia és un país molt pla: la muntanya més alta fa 318 metres d’alçària. Estònia és el segon país europeu (el primer és Islàndia) amb un percentatge més alt de representants polítics: té 101 representants per una població de 1,3 milions de persones. La bandera d’Estònia és blava, negra i blanca: el blau representa el cel, el negre representa la terra i el blanc representa l’esperança per al futur. Allà un sou mitjà són uns 1.200 euros i l’ensenyament és gratuït fins al doctorat (durant el doctorat cobren).

SI POC COBREM, RES PAGAREM!

2
Publicat el 3 de juny de 2018

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui és un dia molt important per a mi: us voldria anunciar que l’obra de teatre que he traduït ja està a la venda! Es tracta de la traducció d’una obra de teatre del gran Dario Fo, que malauradament ens va deixar fa poc: es titula Si poc cobrem, res pagarem! El títol ja ens avança una mica la temàtica de l’obra: les injustícies politicosocials de la crisi que afecta tant Itàlia com Espanya.

Quan me la vaig llegir en italià (l’obra italiana és del 2007), vaig riure moltíssim i, a més, em va semblar que reflectia a la perfecció la crisi que hem viscut (i encara vivim) al nostre país i la vida quotidiana de molta gent. Com que vaig veure que encara no s’havia traduït al català i que era una obra que podria agradar a molts catalans i catalanes, vaig decidir traduir-la i ara, finalment, ja està publicada.

És una obra còmica que tracta de situacions politicosocials actuals de manera satírica. És una denúncia sobre molts temes d’actualitat: la mala administració de la sanitat pública, els desnonaments, les hipoteques i els lloguers abusius, els problemes per a arribar a final de mes, les injustícies polítiques o la incomprensió de tants marits masclistes envers la càrrega de responsabilitats que assumeixen les mullers, per exemple.

Evidentment us la recomano (no només perquè l’he traduïda jo, sinó també perquè és molt divertida i de lectura àgil) i tinc el plaer d’informar-vos que ja la podeu trobar a les llibreries (per exemple a la Laie, a la Casa del Llibre, a l’FNAC, a Amazon o a la web de l’editorial El Cep i la Nansa). Espero de tot cor que us agradi i que rigueu i gaudiu moltíssim! Ja em direu què us ha semblat!

Fins aviat!!

“DON’T JUDGE A COUNTRY BY ITS SIZE”

2
Publicat el 10 d'abril de 2018

Bon dia i bona hora!!!

Per Setmana Santa vaig anar a Malta i m’agradaria compartir amb vosaltres el que vaig aprendre durant aquells dies. Pel que veig, la informació que he recopilat és massa llarga per a un sol article i no us vull avorrir. Per tant, he decidit dividir-ho en dos articles: avui en aquest article parlaré de la història de Malta i de la llengua maltesa i en el pròxim article parlaré del menjar i de les tradicions d’aquesta illa.

Tal com ens va dir l’Anna, una guia maltesa, no hauríem de jutjar un país per la seva mida. Malta és un país molt petit però amb una història molt rica. De fet, és un dels països més petits i amb la densitat de població més alta del món. Evidentment no soc una experta en maltès ni en la història de Malta, però durant els quatre dies que he passat allà he intentat aprendre el màxim possible i m’agradaria compartir-ho amb vosaltres.

Comencem amb un resum de la història d’aquest país. Tal com després veureu reflectit en la llengua, Malta és una barreja de moltes cultures a causa de les diverses influències que ha tingut al llarg de la seva història. Malta ha estat controlada pels fenicis, pels cartaginesos, pels romans, pels bizantins, pels àrabs, pels normands, pels francesos, pels anglesos, pels espanyols i pels catalans. L’illa ha estat habitada des del 5200 aC, des que uns quants colonitzadors sicilians hi van arribar. Els fenicis, que parlaven una llengua semítica, van arribar el 800 aC aproximadament i els cartaginesos s’hi van quedar fins que els romans els van expulsar l’any 216 aC. Del segle IV al segle IX Malta va estar sota control bizantí. Llavors, l’any 870 dC els àrabs van envair l’illa. El 1091 els normands van conquerir Malta i el cristianisme va tornar a l’illa el 1249. Va pertànyer al Regne de Sicília fins l’any 1530, que va ser quan Carles V va decidir entregar Malta als cavallers de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Tot seguit, el 1798 van arribar els francesos, que no van aconseguir quedar-s’hi gaire temps perquè els maltesos (amb l’ajuda dels britànics) els van fer fora. Llavors els maltesos van demanar als britànics que no marxessin, que no els abandonessin en mans de l’Orde de Sant Joan. Els britànics van cedir i van mantenir el poder de l’illa fins que Malta es va independitzar no fa pas gaire. L’any 1964 Malta va obtenir la independència, però la reina d’Anglaterra encara era la cap d’estat; el 13 de desembre de 1974 la reina d’Anglaterra va deixar de ser la cap d’estat, i finalment el 31 de març de 1979 va deixar d’haver-hi tropes estrangeres a l’illa. L’any 2004 Malta es va incorporar a la UE i aquest 2018 Valetta, la capital de Malta, és la capital cultural europea.

Pel que fa a la llengua maltesa, que és llengua oficial a Malta juntament amb l’anglès, cal dir que és una llengua molt curiosa i interessant. Té aproximadament 520.000 parlants i és una llengua semítica provinent del Siculo-Arabic, un dialecte de l’àrab que es parlava a Sicília i que, després, va arribar a Malta. És una llengua única perquè és l’única llengua semítica que s’escriu en l’alfabet llatí. Podem dir que és una llengua híbrida perquè és una llengua mig semítica i mig romànica. Pel que fa a la sintaxi i a la gramàtica, s’assembla força a l’àrab. El lèxic maltès és una barreja força curiosa: 1/3 prové de l’àrab, un 50% és d’origen italià o sicilià i un 20% ve de l’anglès o del francès. Per exemple, els números i els dies de la setmana venen de l’àrab, però en canvi els mesos són d’origen italià (vegeu la foto següent). Primer posaré uns quants exemples de paraules en maltès i, després, parlaré d’algunes expressions en maltès.

– Bonġu Encara que escrit no ho sembli, sona pràcticament igual que el bonjour francès i, efectivament, vol dir ‘bon dia’.
– Grazzi Sí, vol dir ‘gràcies’ i molt probablement ve de l’italià grazie.
Il-waqfa li jmiss Això vol dir ‘propera parada’. Com podeu veure, és una llengua amb una influència àrab important.
– Destinazzjoni, ċentrali, il-migrazzjoni, il-kapitali, l-mużew Nazzjonali, kunsill lokali Em sembla interessant observar que hi ha paraules que són molt semblants a l’italià, però diferents. Per exemple, en italià el plural masculí es fa amb la –i (lunghi, numeri…). Com podeu veure, en maltès hi ha paraules d’aparença italiana que acaben en –i, però atenció: en maltès aquestes paraules són singular! (‘destinació’, ‘central’, ‘migració’, ‘capital’, ‘museu nacional’ i ‘consell local’). Els equivalents italians d’aquestes paraules serien destinazione, centrale, migrazione, capitale, museo nazionale, consiglio comunale (acabats en –e).
Triq vol dir ‘carrer’.
– Dar vol dir ‘casa’.
– L-Uffiċċju tal-Matrikola, L-Uffiċċju tal-posta Si ens hi fixem, en maltès l’article va amb guionet, no pas amb apòstrof. Els articles, pel que veig, en alguns casos són com en italià (il) i la preposició de és ta’. Segons l’article que dugui al darrere, la preposició es modifica lleugerament: tad-deputati, tat-teatru, etc. Evidentment, uffiċċju deu venir de l’italià ufficio, que vol dir ‘oficina’.
Parkeġġ riservat għall-vetturi ta’ l-impjegati akkademiċi, amministrattivi u tekniċi fil-pussess ta’ permess validu u viżibbli fuq il-windskrin.  Aquesta frase vol dir ‘pàrquing reservat per al personal acadèmic, tècnic i administratiu que tingui un permís d’aparcament al parabrisa.’ En aquesta frase hi ha bastantes paraules d’origen italià i una de l’anglès (windskrin és bàsicament l’escriptura fonètica de l’anglès windscreen), però no totes les frases són així de comprensibles per als parlants de les llengües romàniques. En altres casos hi ha moltes més paraules d’origen àrab. Aquest cartell n’és un exemple:
– L-Università ta’ Malta en italià seria l’università di Malta. Com podeu veure, la paraula universitat és igual que en italià.
– Pietru, Ġuzepp, Ġwann Com podeu veure, el primer exemple s’assembla a l’italià Pietro. En el cas del segon i tercer exemples, sonen igual que Josep i Joan en català!
– Turiżmu, ministru, Teatru, poplu, validu, etc. Aquests casos em recorden molt a l’asturià perquè, tal com vam veure a l’article Coneixeu aquestes llengües?, té moltes paraules que s’assemblen al català o al castellà i que acaben en –u.
Ara veurem alguns exemples de frases fetes en maltès. A la ciutat de Valetta hi ha unes quantes escultures que representen frases fetes en maltès. Vegem-ne alguns exemples:
Com podeu veure, aquesta frase ja no és tan comprensible per a una persona que no sap àrab (jo mateixa). En anglès i en castellà hi ha la mateixa frase feta: A bird in the hand is worth two in the bush i Más vale pájaro en mano que ciento volando. Pel que es veu, la frase maltesa utilitza exactament les mateixes paraules que la castellana! Curiós.
En aquest cas em ve al cap l’equivalent italià (i gusti son gusti), l’equivalent castellà (para gustos, colores) i l’equivalent anglès (different strokes for different folks).
En aquest cas no se m’acut cap frase feta, però el significat més o menys seria que la gent no canvia mai.
  
Aquesta expressió suposo que equivaldria al nostre l’experiència és un grau.
Bé, millor que no m’allargui més, no vull que l’article se us faci llarg. Espero que us hagi semblat interessant i que almenys us hagi servit per a fer-vos una idea de com és la llengua maltesa. Moltes gràcies per llegir-me i fins aviat!!!
Publicat dins de CULTURA, General, MALTÈS i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Happy Pancake Tuesday!

7

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar d’una festa que se celebra a Irlanda i al Regne Unit: Pancake Tuesday. Pancake Tuesday és el nom popular que s’utilitza a Irlanda i Shrove Tuesday és el nom que s’utilitza en contextos religiosos. 

L’origen del nom religiós té a veure amb la quaresma. Shrove és el passat de shrive, que és un verb que ja ha caigut en desús i que significa ‘confessar’. Així, doncs, Shrove Tuesday és el dia en què tradicionalment els cristians confessen els seus pecats abans que arribi la Quaresma.

Tal com el seu nom indica, aquest dia la majoria de famílies mengen pancakes per sopar (for tea). Normalment es mengen amb melmelada. Suposo que ara us deveu preguntar: “I per què mengen pancakes aquest dia?” Doncs ara us ho explico. Els tres ingredients bàsics d’aquesta recepta són farina, ous i llet. Doncs resulta que aquests tres ingredients són precisament els que la gent acostumava a deixar de menjar durant la Quaresma. Per tant, preparar pancakes era una manera d’utilitzar-los tots tres en un sol plat i acabar-se’ls abans que comencés la Quaresma.

Sabeu quin és l’origen de la Quaresma? Doncs els orígens d’aquesta festa cristiana rauen en el fet de reviure el patiment i sacrifici que Jesucrist va viure durant els quaranta dies que va durar el viatge que va fer pel desert. En aquests països molta gent (sobretot la canalla) deixa de menjar algun aliment com ara la xocolata o algun altre dolç durant aquests quaranta dies. Aquí Catalunya no s’acostuma a deixar de menjar res durant la Quaresma, però a Irlanda sí que es fa. Suposo que com que són més practicants que nosaltres (anar a missa és una cosa força habitual per a gent de totes les edats), això fa que mantinguin més aquest tipus de tradicions. Normalment deixen de menjar coses com ara la xocolata, però també hi ha casos de gent que es proposa deixar de fumar. Si us hi fixeu, Saint Patrick’s Day cau enmig de la Quaresma. Doncs aquest dia representa una excepció i, per tant, el dia de Saint Patrick sí que poden menjar xocolata.

Just després del Shrove Tuesday ve Dimecres de Cendra. El nom d’aquest dia prové de les cendres de les creus de fulla de palmera del Diumenge de Rams de l’any anterior i és precisament amb aquestes cendres que el mossèn dibuixa una creu al front de la gent que va a missa (aquest dia la gent es passeja pels carrers amb una creu grisa al front).

Espero que amb aquest article hàgiu pogut aprendre alguna cosa nova i que us hagi semblat interessant. Fins a una altra!!

 

Publicat dins de CULTURA, ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CELSONA

0
Publicat el 4 de gener de 2018

Benvinguts i benvingudes de nou!!

Perdoneu el retard a escriure, he anat força de bòlit últimament. Fa algunes setmanes vaig passar un cap de setmana a Solsona i m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que vaig aprendre sobre aquesta ciutat gràcies a un historiador que ens va fer de guia. Som-hi doncs!

 

D’ON VE EL NOM DE SOLSONA?

Els íbers van anomenar-la Celso, que no se sap què vol dir. Posteriorment es va afegir el sufix –ona a moltes ciutats (Tarraco -> TarragONA, Barcino -> BarcelONA, etc.) i, per tant, Celso va convertir-se en Celsona i, després, en Solsona.

 

POU DE GEL

Tal com el seu nom indica, aquest pou s’utilitzava per a emmagatzemar gel. En aquella època el gel tenia molts usos: s’utilitzava sobretot en els hospitals amb múltiples finalitats (recordem que estem parlant d’una època en què encara no hi havia medicaments), per a conservar el menjar, etc. Per aconseguir el gel esperaven que l’aigua del riu es congelés, la tallaven en blocs i els ficaven al pou de gel. Era difícil treballar dins del pou perquè era fosc i només es podia encendre una espelma per a evitar que l’espai s’escalfés i que, per consegüent, el gel es desfés. Al segle XIX els hospitals van començar a disposar de medicaments i això va fer que ja no necessitessin gel. Com que els hospitals eren el principal client, el pou de gel es va deixar d’utilitzar i es va començar a omplir de deixalles i va acabar amagat. No va ser fins que s’hi va construir la rotonda al damunt que van redescobrir-lo. Havien passat molts anys des que s’havia deixat d’utilitzar i tot i que tothom sabia que hi havia un pou de gel a Solsona, ningú no sabia on era, perquè les generacions que ho sabien ja havien mort.

 

ANTIGA UNIVERSITAT DE SOLSONA

El que avui és l’edifici del Consell Comarcal del Solsonès abans fou la Universitat de Solsona. Aquesta universitat va funcionar entre els anys 1620 i 1717, any en què Felip V va suprimir totes les universitats catalanes a part de la de Cervera.

 

CAPGROSSOS

Els capgrossos de tota la vida de Solsona són els ossos. Hi va haver una època en què no els tenien i van haver d’encarregar-ne uns altres a una altra població. Llavors els van portar els capgrossos dels nans que veieu aquí al damunt i com que van tenir força èxit, al final se’ls van quedar.

 

GEGANTS

A Solsona hi ha dues parelles de gegants: la parella jove (a dalt) i la parella vella (a baix). A part d’aquestes dues parelles de gegants, a Solsona també hi ha els gegants bojos, que es caracteritzen per tenir les mans lliures, dotades de braços articulats que els permeten anar repartint garrotades a tort i a dret. Per això se’ls anomena gegants bojos (a sota).

 

PLAÇA DE SANT JOAN

En aquesta plaça és on antigament es tallava el cap a aquells qui havien comès un delicte. En aquella època era tot un espectacle i la gent ho anava a veure. De fet, també hi portaven la canalla, per ensenyar-los què els passaria si es portaven malament.

En aquesta plaça hi ha una de les tres fonts de la ciutat (font major). A Solsona hi havia una font per a cada estament de la societat feudal: una per a la noblesa, una per al clergat i una per al poble (o tercer estat).

 

PLAÇA DEL RUC

Aquesta plaça s’anomena plaça del Ruc en honor a la penjada del ruc que es duu a terme per Carnaval. La llegenda diu, segons l’historiador que ens va fer de guia, que la ciutat de Solsona va patir una època de sequera i que, quan per fi va caure una mica de pluja, només va créixer herba a dalt de la torre. Com que els rucs necessiten menjar herba, per alimentar el ruc van pujar-lo a dalt de la torre. I com ho van fer? Doncs el van pujar penjat pel coll i, és clar, el ruc va morir.

Els solsonins, fent ús del sentit de l’humor, van començar a fer la penjada del ruc amb un ruc de cartró pedra per simular els fets de la llegenda. El ruc era tan realista que algú es va queixar perquè es pensava que era un ruc de debò. Aquest és l’origen del malnom dels solsonins: se’ls anomena mata-rucs.

 

MANEL CASSERRAS  I BOIX

No podem parlar dels gegants de Solsona sense parlar de Manel Casserras i Boix, que va ser qui els va restaurar i qui en va construir de nous. Va ser una figura molt important per als solsonins.

 

MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE

En aquesta figura hi ha alguns detalls que simbolitzen poder. Com que la gent d’aquella època no sabia ni llegir ni escriure, l’única manera de fer-los entendre que una cosa era símbol de poder era fer-ho d’una manera visual. El poder s’associava a la noblesa i a la reialesa, per això li van posar una corona i un ceptre. A la cama esquerra porta una lligacama, que era una cosa que només els nobles tenien.

Quan els càtars van haver de fugir del sud de França perquè l’església catòlica els perseguia i els volia exterminar, van venir cap a Catalunya. Quan la gent de Solsona els va veure venir, es va espantar perquè no sabia què volien. Com que els solsonins sabien que als càtars no són partidaris de representar figures religioses, van decidir amagar la verge per protegir-la, per si de cas. El que van fer va ser amagar-la al pou del claustre. Van passar els anys i la gent que sabia on era va morir. La van buscar per tot arreu, però a ningú no se li va acudir mirar a dins del pou. Un dia, un nen jugava a futbol al claustre i li va caure la pilota a dins del pou. El nen va intentar agafar-la i va caure a dins. Com que el nen no tornava a casa, la gent el va començar a buscar. Llavors, des del pou el nen va dir: “Mama, no et preocupis, que tinc qui em cuidi.” Va ser així com van trobar el nen i la mare de Déu. Per això avui dia se la coneix com a mare de Déu del claustre: li van posar aquest nom perquè la van trobar allà i el miracle del nen també va succeir allà (foto de sota).

 

SEQUILLOS

Els sequillos són una mena de melindros típics de Solsona. Es poden sucar amb xocolata desfeta, tal com fem amb els melindros. La textura també s’assembla molt a la dels melindros.

 

TRUMFOS

Els trumfos són simplement patates. Es veu que a Solsona se les anomena trumfos. Vam demanar patates braves, però a la carta hi posava trumfos.

 

TIÓ FORADAT

Pel que es veu, al Solsonès i als territoris propers els tions són foradats. En aquestes zones el que fan és posar els regals a dins del forat del tió, no pas a sota. Em va semblar curiós, ja que em pensava que els tions eren iguals a tot arreu, no sabia que n’hi haguessin de foradats.

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!! Bon any!!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

O CAMIÑO

0
Publicat el 31 d'agost de 2017

Benvinguts i benvingudes!!!

Com han anat les vacances? Espero que hàgiu pogut descansar. Jo acabo de tornar de fer el Camí de Sant Jaume (O camiño de Santiago en gallec) i gràcies a això he estat a Galícia. Encara no hi havia anat mai i tenia ganes de descobrir la seva llengua i cultura. Així, doncs, avui parlarem de la llengua i cultura gallegues. Ja aviso que no soc pas una experta en gallec, però m’agrada aprendre i interessar-me per altres llengües (sobretot si es tracta de llengües minoritàries, perquè moltes vegades se les infravalora i no em sembla just).

Comencem per la part lingüística:

CATALÀ GALLEC CASTELLÀ
hola ola! hola
bon dia bo día buenos días
adeu adeus / abur adiós
moltes gràcies moitas grazas muchas gracias
la a la
el o el
les as las
els os los
en el no en el
en la na en la
del, dels do, dos del, de los
de la, de les da, das de la, de las
pel polo por el
per la pola por la
en un nun en un
en una nunha en una
amb el co con el
amb la coa con la
meu, meva meu, miña mío, mía
teu, teva teu, túa tuyo, tuya
seu, seva seu, súa suyo, suya
nostre, nostra noso, nosa nuestro, nuestra
vostre, vostra voso, vosa vuestro, vuestra
seu, seva seu, súa suyo, suya
o ou o
i e y
-tat (actualitat, oportunitat, quantitat, intensitat) -dade (actualidade, oportunidade, cantidade, intensidade) -dad (actualidad, oportunidad, cantidad, intensidad)
-ions (condicions, recomanacions, opinions) -ións (condicións, recomendacións, opinións) -iones (condiciones, recomendaciones, opiniones)
dilluns luns lunes
dimarts martes martes
dimecres mércores miércoles
dijous xoves jueves
divendres venres viernes
dissabte sábado sábado
diumenge domingo domingo
tancat pechado cerrado
arribar chegar llegar
llençar a les escombraries tirar ao lixo tirar a la basura
es poden observar pódense observar se pueden observar
només solo
diari xornal periódico
ajudar axudar ayudar
un paisatge unha paisaxe un paisaje
jocs infantils xogos infantís juegos infantiles
nens nenos niños
12 anys d’edat 12 anos de idade 12 años de edad
centre de salut centro de saúde centro de salud
més máis más
plaça praza plaza
carrer rúa calle
fer facer hacer
formatge queixo queso
ajuntament concello ayuntamiento
sortida saída salida
església igrexa iglesia
font fonte fuente
pont ponte puente
  • És curiós veure que en gallec hola no porta h. En català i en castellà, en canvi, sí que porta h.
  • Em sembla interessant veure que una de les expressions de comiat gallegues s’assembla força al català adeu, i l’altra, al basc agur.
  • Si ens hi fixem, a diferència del català i del castellà els articles en gallec no porten l (a, o, as, os).
  • Encara que siguin iguals, el da italià és diferent del da gallec. En italià da és una preposició; en gallec, però, és la suma de la preposició + l’article femení.
  • Pel que fa als possessius, alguns s’assemblen als possessius catalans (meu, teu, seu), i altres, als italians (tua, sua).
  • En el cas dels dies de la setmana, el català és totalment diferent del gallec i del castellà. El gallec, en canvi, té alguns dies de la setmana que són molt semblants al castellà.
  • Si ens fixem en el vocabulari, hi ha paraules totalment diferents del català i del castellà (pechado, lixo, xornal, rúa, etc.) i també hi ha paraules que recorden el català o el castellà (tirar, axudar, paisaxe, etc.). El cas de rúa és com el francès rue i sembla que quan el castellà té –ue– i el català té –o-, el gallec fa com el català (fonte, ponte)Però atenció: també hi ha diferències de gènere! Per exemple, en gallec ponte és femení!
  • Atenció: segons la Real Academia Galega, és un castellanisme utilitzar la paraula axuntamento quan ens referim a l’edifici de l’ajuntament. En aquest cas cal dir concello.
  • Finalment, m’agradaria destacar que hi ha casos en què el gallec afegeix el pronom feble al darrere del verb i el català i el castellà no ho fan: pódense observar.

Us passo unes quantes fotos de cartells en gallec:

Com que tothom coneix la tarta de Santiago i l’empanada gallega, passaré directament a parlar d’altres coses típiques gallegues.

FORMATGES

A Galícia hi ha quatre formatges típics que cal destacar:

San Simón da Costa

Tetilla gallega

Arzúa-Ulloa

Cebreiro

Aquest últim formatge és com el nostre mató i també es menja amb mel (queixo con mel).

VINS

Galícia també és terra de vins. N’hi ha quatre que cal destacar: Ribeira Sacra, l’Albariño, el Monterrei i el Ribeiro.

ZORZA

La zorza és carn tallada a daus amb pebre vermell, orenga i all.

RAXO

El raxo és llom adobat.

HÓRREO

En aquest cas no es tracta de menjar. El hórreo és una construcció agrícola destinada a assecar el blat de moro. Com podeu veure no toca el terra, s’ha construït sobre pilars per tal d’evitar l’entrada de ratolins i de la humitat.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa interessant. Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, GALLEC, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CURIÓS, OI?

2

Bon dia i bona hora!!!

Com esteu? Avui m’agradaria explicar-vos algunes coses que he trobat curioses i interessants. Aquesta vegada les curiositats lingüístiques són sobre una llengua amb la qual no estem gaire familiaritzats: el suahili.

Suahili és el nom català d’aquesta llengua; en suahili, en canvi, es diu kiswahili (el prefix ki- vol dir ‘llengua’). El suahili és una de les llengües més parlades de l’Àfrica. Més concretament, podem dir que hi ha aproximadament 150 milions de parlants de suahili (aquesta xifra inclou els qui el tenen com a primera llengua, els qui el tenen com a segona llengua i els que el parlen com a tercera llengua). És llengua oficial a Kenya, Tanzània, Uganda i a la República Democràtica del Congo, tot i que també es parla en altres països africans. Suposo que molts de vosaltres creieu que no teniu ni idea de suahili, que és una llengua que desconeixeu totalment. Oi? Doncs no! En realitat, ja en sabeu unes quantes paraules! I, de fet, gràcies a Walt Disney! Vegem quines són aquestes paraules:

SIMBA

Simba vol dir ‘lleó’ en suahili. No és gens estrany, doncs, que el lleonet protagonista de la pel·lícula de El rey león es digui Simba.

 

NALA

En suahili, nala vol dir ‘gift’ en anglès; és a dir, vol dir ‘regal’ en català. Jo interpreto que és com si la Nala de la pel·lícula que acabem de dir fos un regal dels Déus o alguna cosa així. Vosaltres com ho interpreteu?

 

RAFIKI

Rafiki vol dir ‘amic’ en suahili. La veritat és que té la seva lògica perquè a la pel·lícula de El rey león en Rafiki és un bon amic d’en Mufasa.

 

PUMBA

Pumba vol dir ‘estúpid’ en suahili. No vull desprestigiar el pobre personatge, però la veritat és que no és tan intel·ligent com en Timón (si no recordo malament).

 

HAKUNA MATATA

En suahili, hakuna matata vol dir ‘no et preocupis!’. Sí, no s’ho van inventar els guionistes de la pel·lícula, sinó que existeix!

En el passat, a les zones on es parlava suahili la gent autòctona estava en contacte constant amb comerciants estrangers. Per aquest motiu aquesta llengua va agafar molts manlleus d’altres llengües, sobretot de l’àrab. De fet, fins i tot el nom de la llengua ve de l’àrab: en àrab, costa es diu sahil i el plural, costes, és sawahil. Per tant, si hi afegim el prefix ki-, kiswahili vol dir ‘la llengua de les costes’. De fet, és molt lògic si tenim en compte que el suahili es va originar a les zones costaneres de Kenya i Tanzània.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat mínimament interessant. A mi m’ha semblat molt curiós. Fins aviat i bon estiu!!!

 

FONT: The Swahili Language

 

Què en sabem, de la vida de Pompeu Fabra?

0

Tothom sap que la gramàtica del català que encara avui utilitzem la va escriure Pompeu Fabra. Però, a part d’això, què en sabem d’ell? Avui m’agradaria fer-vos un petit resum de la seva vida i trajectòria que ajudi a entendre per què va fer tot el que va fer per la nostra llengua.

 

POMPEU FABRA

1868 Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia, però poc després la família es va traslladar a Barcelona.

1876 Fabra començà el segon ensenyament i entrà en contacte amb la família Arregui, d’exiliats cubans. Amb el noi Arregui cultivà l’afició a les llengües.

1883 Un dia Fabra va escriure una carta als seus nebots que estiuejaven a Camprodon i mentre escrivia “Queridos sobrinos” s’adonà de l’artificiositat que representava l’ús del castellà. Aquest fet va ser el detonant de la seva determinació d’escriure una gramàtica del català, vist que les existents no el convencien. Aquesta carta que he esmentat és una mostra clara de la inèrcia de l’època: Rubió i Ors enviava a Milà i Fontanals les seves primeres poesies catalanes i les adjuntava a una carta escrita en castellà, el mateix Rubió es cartejava amb Teodor Llorente en castellà tot i tractar dels temes de la renaixença literària de la llengua, i Mistral es cartejava en francès amb els catalans que admiraven la seva obra i fins i tot amb la seva traductora al català. Una de les coses d’admirar de Fabra és la claredat interior i la decisió ferma de trencar aquestes fatals inèrcies.

Pompeu Fabra sempre va ser un apassionat per les llengües, sempre observant i aprenent tant com podia. Va anar a la universitat i va estudiar la carrera d’enginyer químic, però ho va fer condicionat per la família, que opinava que dedicar-se a les lletres no li seria útil. Un cop acabada la carrera, li van oferir una feina a Hellín (Albacete), però la va refusar, per no perdre contacte amb l’ambient barceloní i poder dedicar-se a la seva gramàtica.

Al final del segle XIX el català es trobava profundament castellanitzat en el lèxic i en la sintaxi. Era perseguit implacablement, allunyat de l’escola i dels usos cultes (durant segles) i amb prou feines era present en la poesia, en el teatre, en el periodisme i en la novel·la. En ortografia regnava l’anarquia. El perill d’una total identificació amb el castellà era imminent, sobretot en la llengua escrita i el resultat tenia i té un nom eloqüent: patuès o parla menyspreable, vergonyosa. La gent cultivada no utilitzava el català fora dels àmbits esmentats i estava convençuda que era la cosa normal.

1890-1892 Campanya lingüística de L’Avenç.

1891-1906 Va escriure les dues primeres gramàtiques (1891 i 1898) i altres obres didàctiques i va fer traduccions de teatre. També escrigué els primers articles erudits.

1902 Al febrer es traslladà a Bilbao per ocupar una Càtedra de Química General. A l’octubre es casà amb Dolors Mestre i Climent, amb qui va tenir tres filles: Carlota, Teresa i Dolors.

1906 Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, on presentà una important comunicació sobre ortografia. Cal dir que Pompeu Fabra sempre va ser una persona molt tranquil·la, prudent i respectuosa; és a dir, quan algú hi discrepava, l’escoltava, no hi discutia i tenia en compte el que deia.

1907 Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans. Va escriure articles a la secció de “Qüestions gramaticals” del diari El Poble Catalá (1907-1908). També va escriure altres articles de lingüística teòrica.

1911 Fundació de la Secció Filològica de l’IEC, de la qual és membre. Hi dirigí les Oficines Lexicogràfiques.

1912 La Diputació de Barcelona li creà una Càtedra de Català a la Universitat de Barcelona. Fabra tornà a Catalunya i s’instal·là a Badalona amb la família.

1913 Es van publicar les Normes ortogràfiques de l’IEC.

1917 Fabra va publicar el Diccionari ortogràfic, on l’ortografia va ser retocada i esdevingué definitiva.

1918 Fabra va publicar la Gramàtica catalana, i l’IEC l’adoptà com a oficial.

1919-1928 Publicà les famoses Converses filològiques a La Publicidad / La Publicitat.

1923-1930 Dictadura de Primo de Rivera. Persecució de la cultura catalana. Fabra va perdre la Càtedra (1924), va ser president de l’Ateneu Barcelonès (1924) i refusà d’entrar a la Real Academia Española de la Lengua (1926). També publicà diversos manuals.

1932 Publicà el Diccionari general de la llengua catalana i va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.

1933 President del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1934 Empresonat al vaixell Uruguay i destituït de president del Patronat.

1939 Exili a França. Després de viure en diferents llocs s’instal·là a Prada de Conflent (1942).

1945 Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc.

1948 Mor a Prada el dia de Nadal.

 

He intentat resumir tant com he pogut la seva vida i la seva trajectòria, perquè tampoc no vull que us avorriu i que es faci pesat de llegir. Si algú en vol més informació, pot consultar el llibret d’on he extret la major part de la informació: Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica, de l’IEC (2011). Fins aviat!!!

Caffè macchiato, latte macchiato, espresso… Què són exactament?

0

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar dels tipus de cafè italians i comparar-los amb els d’aquí perquè us ajudi a saber exactament què demaneu si un dia aneu a Itàlia o a un restaurant italià. Hi inclouré només els tipus de cafè principals, perquè hi ha mil subtipus i altres tipus de cafè que són típics d’una regió o ciutat concreta.

CAFFÈ ESPRESSO

Espresso

El caffè espresso italià és el que aquí anomenem un cafè sol. És cafè sol en una tassa petita de tallat.

 

CAFFÈ RISTRETTO

Ristretto

El caffè ristretto és com un caffè espresso però amb encara menys quantitat de cafè! És un cafè sol molt concentrat. Hi ha tan poca quantitat de cafè que és literalment un cul de tasseta. És un tipus de cafè molt típic d’Itàlia i que es demana molt allà.

 

CAFFÈ CORRETTO

Caffè Corretto

El caffè corretto és com un espresso però amb alcohol! Normalment s’hi posa grappa, però també pot ser que hi posin una altra beguda alcohòlica.

 

CAFFÈ MACCHIATO

Macchiato

El caffè macchiato és com un espresso però amb una mica de llet. Aquest tipus de cafè seria l’equivalent del nostre tallat. Si el comparem amb el tallat català, el caffè macchiato té una mica menys de llet de la que hi posem nosaltres, però és el més semblant que podem trobar al tallat. Precisament per això es diu caffè macchiato (‘cafè tacat’), perquè només hi ha una mica de llet. Aquesta mica de llet, però, pot ser freda o bé calenta. Si voleu que la llet sigui calenta, heu de demanar un macchiato caldo i si voleu que sigui freda, heu de dir un macchiato freddo.

 

LATTE MACCHIATO

Risultati immagini per latte macchiato

Com podeu veure, aquest tipus de cafè es serveix en un got diferent dels anteriors, en aquest got gros i llarg. El latte macchiato conté molta llet i només una mica de cafè i escuma, no és meitat cafè – meitat llet com el nostre cafè amb llet. De fet, el nom literalment vol dir ‘llet tacada’, perquè és “llet tacada amb una mica de cafè”.

 

UN CAFFÈ LATTE

Caffellatte

El caffè latte (o caffelatte) se serveix en una tassa de cafè amb llet i seria el que aquí anomenem cafè amb llet. És meitat cafè – meitat llet i no porta escuma.

 

UN CAPPUCCINO

aaa-cappuccino

El cappuccino és com el caffè latte però amb escuma. Això de posar xocolata en pols per sobre és opcional, no sempre se n’hi posa. A més, cal dir que, a Itàlia, el cappuccino sempre es pren a l’hora d’esmorzar, ningú no pren un cappuccino després de dinar o més tard! Així que, si aneu a Itàlia i no voleu fer el ridícul, ja sabeu quan demanar-lo 😉

Pel que fa a l’etimologia del nom cappuccino, que vol dir literalment ‘caputxeta’, diuen que té a veure amb el frare caputxí Marco D’Aviano. Segons diuen, després de la derrota de l’Imperi Otomà, els turcs es van deixar sacs plens de cafè (que era la seva beguda tradicional) i quan aquest frare el va tastar, el va trobar massa amarg i decidí afegir-hi una mica de llet. Aquesta nova beguda era d’un color marronós, com el del seu hàbit, vet aquí l’origen del nom.

Risultati immagini per cornetto al cioccolato

Si, a part d’un cafè, també voleu demanar un croissant, en italià es diu brioche (al nord d’Itàlia) o cornetto. Per exemple, si voleu un croissant de xocolata, heu de demanar un cornetto al cioccolato o bé una brioche al cioccolato.

Si voleu un cafè descafeinat, heu de dir decaffeinato (o deca). No he inclòs ni el mocaccino, ni el frappuccino, ni el caffè americano perquè tots aquests tipus no són típics italians, són cafès estrangers.

Espero que us sigui útil i que ara ja sapigueu què demanar quan aneu a Itàlia. Fins aviat!!!

The land of the Picts

0

Bona nit i bona hora!!!

Com ha anat l’estiu? Avui, al primer article de després de les vacances, m’agradaria parlar d’Escòcia, on he passat les vacances. En gaèlic escocès, Escòcia es diu Alba. A més, Escòcia també és coneguda com a Caledonia, que va ser el nom que els romans li van posar. Per aquest motiu, a Escòcia no és estrany trobar vaixells o hotels que es diguin, per exemple, Caledonian Hotel. Els romans van anar a la Gran Bretanya, però només a la meitat sud; és a dir, només van conquerir allò que avui coneixem com a Anglaterra i Gal·les, però no es van molestar a conquerir Escòcia. De fet, van construir un mur entre Escòcia i Anglaterra per barrar el pas als “salvatges” escocesos, els anomenats Picts. The Picts són coneguts com a the painted people, perquè es pintaven el cos per a les cerimònies religioses.

A Escòcia, parlen un dialecte d’anglès que s’assembla molt a l’anglès que es parla a Irlanda. Per exemple, tant a Escòcia com a Irlanda utilitzen les expressions següents, expressions que no s’adeqüen a la normativa de l’anglès britànic (estàndard):

Aye Això seria el que en anglès estàndard és yes (‘sí’). Es pronuncia [ai!].

That’s grand Això correspon al que en anglès britànic estàndard seria That’s fine.

Wee Aquesta paraula vol dir little (‘petit’) i s’utilitza en expressions com ara a wee boy/girl (un nen petit) o a wee bit (‘a little bit’). La veritat és que la utilitzen per a parlar de qualsevol cosa que sigui petita en lloc de dir small o little.

A lassie vol dir ‘una noia’. En anglès estàndard, seria a girl o a young woman.

Yous En anglès, you vol dir ‘tu’ i també vol dir ‘vosaltres’. A Irlanda i a Escòcia, però, quan es refereixen a vosaltres, utilitzen yous en lloc de you. Recordeu: això és gramaticalment incorrecte!

A Escòcia, pel que es veu, és força comú sentir o veure escrita la paraula dram.

IMG_6376

Have a dram vol dir ‘have a drink of whisky or other spirits’.

A l’agost, a Edimburg hi ha un festival anomenat Edinburgh Festival Fringe. Durant aquest mes, es poden veure actuacions de teatre al carrer, buskers (‘cantants al carrer’) i monòlegs còmics gratuïts i/o de pagament.

La ciutat d’Inverness, que es considera la capital de The Highlands, és una de les ciutats que ha crescut més ràpidament. De fet, fins a l’any 2000 no va convertir-se en ciutat. Actualment, té, aproximadament, el mateix nombre d’habitants que Vilanova i la Geltrú (aproximadament 70.000). Aquest any els escocesos van anar a votar per dir quina creuen que és la ciutat on es viu millor de tot Escòcia, i Inverness va ser la guanyadora. Inverness ve del gaèlic escocès Inbhir Nis i vol dir ‘end of the river Ness’.

Una altra curiositat sobre Escòcia és que hi ha molts llacs (lochs), concretament 31.000.

Shinty és un esport típic escocès (vegeu la fotografia de sota). Si voleu veure’n un vídeo, cliqueu aquí.

Una altra tradició escocesa són els Highland Games. És una competició on es juguen molts esports, per exemple:

THREE-LEGGED RACE

És una cursa on els concursants participen per parelles i el de l’esquerra es lliga la cama dreta amb la cama esquerra del de la dreta:

THE SACK RACE

És una cursa on els participants, en lloc de córrer, salten dins d’un sac.

THE TUG OF WAR

Aquí els participants estiren els dos costats d’una corda.

THE SHOT PUT

Aquí els concursants han d’intentar llançar la bola aquesta (que pesa molt) tan lluny com puguin.

TOSSING THE CABER

Els participants caminen un tros amb aquest pal recte només subjectant-lo per la punta de sota i, després, el llancen de manera que faci un gir de 135 graus abans de tocar el terra.

A part d’aquests esports, també hi havia competicions de Highland dancing:

 

A les Highlands tenen un tipus de vaca propi, una vaca força peluda:

 

Una altra curiositat sobre Escòcia és que el Loch Ness sempre es manté a la mateixa temperatura: faci fred o faci calor aquest llac sempre està a 5,5 graus, mai no es congela.

Una beguda que es beu molt a Escòcia i que fins fa uns anys també estava molt de moda a Irlanda és l’IRN BRU.

IMG_6223

Si la tasteu, notareu que té exactament el mateix gust que un xiclet de maduixa (no rigueu, és cert).

Saint Columba va ser qui va convertir els Picts al cristianisme. Saint Columba era irlandès, més concretament de Kilmacrennan, i a Irlanda se’l coneix com a St Colmcille (es pronuncia [Colomkil]).

L’animal nacional d’Escòcia és l’unicorn.

Un plat típic escocès és el haggis. Aquest plat conté fetge, cor, pulmons de xai amb espècies i pebre i tot això es posa dins de l’estómac d’una ovella. No sona gaire apetitós, ho sé (jo no ho he tastat, la veritat).

A part de la bandera escocesa que tothom coneix, hi ha una segona bandera d’Escòcia. És aquesta:

Aquesta bandera es coneix com a The Lion Rampant.

La majoria de la població religiosa a Escòcia són presbiterians. Cal dir, però, que aquest any ha estat el primer any que hi ha més ateus que creients.

Finalment, voldria parlar de The Stone of Destiny. És una roca molt important per als escocesos. La tradició era que es coronaven els reis allà, a sobre d’aquesta roca. El 1296, però, Escòcia va ser derrotada per Anglaterra i els anglesos se la van emportar a Londres. Els escocesos es van passar segles demanant i intentant que els la tornessin: Al final, van aconseguir que els la tornessin 700 anys després, l’any 1996.

 

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Algú recorda totes aquestes cançons tradicionals a la perfecció?

1
Publicat el 10 de maig de 2015

Bon dia a tothom!

Avui em fa gràcia parlar de les cançons tradicionals catalanes de la nostra infància. La meva va ser durant els anys 80, així que aquest article inclourà les que en aquella època eren populars. M’agradaria proposar-vos un repte: Tot seguit, faré un recull de cançons i vosaltres haureu de completar la part de la lletra que falta, així veurem si les coneixeu bé! Som-hi, doncs!

 

EL GALL I LA GALLINA

galligallina

El gall i la gallina estaven al balcó, la gallina dormia i el gall li fa un petó.

– Dolent, _____________________________?

– Que ________________________________ !

 

RALET

ralet

Ralet, ralet, ___________ !

 

JULIVERT MEU 

JULIVERT

 Julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla,

Julivert meu, com t’has quedat, __________________________.

 

EN PINXO I EN PANXO

pinxopanxo

En Pinxo li va dir a en Panxo “vols que et punxi amb un punxó”

i el Panxo li va dir a en Pinxo “_________________________”.

 

UN CICLISTA

bic

Una vegada un ciclista de pega, va fer un viatge i va caure dins del fang, PATAPLAM!

I es va fer __________________, i ____________________, i aquest _____________

__________________: Una vegada un ciclista de pega… (i torna a començar).

 

HOLA

HOLA

 

MESTRE/A – Hola (nom de l’infant), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – I les teves amistats com van?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – ______________________. Hola (nom), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

 

SI VOLS AIGUA BEN FRESCA

font

Si vols aigua ben fresca, a la font has d’anar,

Si _________________, un _____________.

Ohhhh-laaaa-riiiii… Olará liria, olará cucut, cucut!

olará liria, olará cucut cucut!

 

EN JOAN PETIT

JOANPETIT

 

En Joan petit quan balla, balla, balla, balla

en Joan petit quan balla, balla amb el ____

__________________________________

__________________________________.

En Joan petit quan balla, balla, balla, balla,

en Joan petit quan balla, balla amb el ____

(i repetim amb diferents parts del cos). 

 

PATUFET

PATUFET

 

Patim, patam, patum, homes i dones _________,

Patim, patam, patum, _____________________.

(…)

– Patufet, on ets????

– ___________________, ______________!

 

SOL, SOLET

SOL

– Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure,

sol, solet, vine’m a veure que tinc fred!

– ____________, __________________

_____________, ___________________!

 

LA LLUNA, LA PRUNA

LLUNA

 

La lluna, la pruna,  vestida de dol,

_____________ i _____________.

La lluna, la pruna, el sol mariner,

______________ i _____________.

 

PLOU I FA SOL

PLOUISOL

 

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,

_________, ___________________.

I a veure qui recorda les notes d’aquesta cançó, de quan la tocàvem al col·legi amb la flauta dolça!

SOL, MI, FA, SOL, _______________

______________________________.

 

Ara inclouré algunes cançons que també formen part de la nostra infància però que són del Club Super3 dels anys 80-90:

MI, FA, SOL

super3

MI, FA, SOL,

_____________ MI, RE, SOL

MI, FA, SOL,

LA, FA, FA, FA, SOL, RE,

_____________________

LA, FA, MI, RE, DO, RE!

 

ELS BOBOBOBS

bobobobs

Visca, visca, som els bobobobs, 

els grans nautes del capità Bob,

hem de viatjar, sense mai parar,

i al planeta terra hem d’arribar!

________________________

________________________

amb la nostra nau, gran com un palau, 

sempre hi ha trifulgues i sarau:

– ____________ ! 

– ____________

– És molt eixerit!

– ___________

I així cada dia ens divertim!! Els Bobobobs, els Bobobobs, els Bobobobs!!

 

Bé, ara ha arribat l’hora de veure si us les sabíeu bé! La versió que es cantava a la meva zona de cada cançó és:

EL GALL I LA GALLINA: El gall i la gallina estaven al balcó, la gallina dormia i el gall li fa un petó. Dolent, dolent, dolent més que dolent, què dirà la gent? Que diguin el que vulguin que jo ja estic content!

RALET: ralet, ralet, paga un dineret!

JULIVERT MEU: Julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla… Julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla i el cap pelat!

EN PINXO I EN PANXOEn Pinxo li va dir a en Panxo “vols que et punxi amb un punxó” i el Panxo li va dir a en Pinxo “Punxa’m, però a la panxa no!”.

UN CICLISTA DE PEGA: Una vegada un ciclista de pega, va fer un viatge i va caure dins del fang, PATAPLAM! I es va fer un forat al culet, i es va posar un paper, i aquest paper deixa així: Una vegada un ciclista de pega… (i torna a començar).

HOLA:

MESTRE/A – Hola (nom de l’infant), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – I les teves amistats com van?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – Continuarem sent bons amics. Hola (nom), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

SI VOLS AIGUA BEN FRESCASi vols aigua ben fresca, a la font has d’anar, Si el que vols és fer gresca, un bon vi has de tastar. Ohhhh-laaaa-riiiii… Olará liria, olará cucut, cucut! Olará liria, olará cucut cucut!

EN JOAN PETIT QUAN BALLA: En Joan petit quan balla, balla balla balla, en Joan petit quan balla, balla amb el dit, amb el dit dit dit, ara balla en Joan petit! En Joan petit quan balla, balla, balla, balla, en Joan petit quan balla, balla amb el … (i repetim amb diferents parts del cos).

 PATUFET:  Patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet. (…)

– Patufet, on ets????

– A la panxa del bou, que ni neva ni plou!

SOL, SOLET: 

– Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure,

sol, solet, vine’m a veure que tinc fred!

– Si tens fred, posa’t la capa, posa’t la capa,

si tens fred, posa’t la capa de Sant Josep!

LA LLUNA, LA PRUNA:  La lluna, la pruna, vestida de dol, son pare la crida i sa mare no vol. La lluna, la pruna i el sol mariner, son pare la crida i sa mare també. 

PLOU I FA SOLPlou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol, les bruixes porten dol. 

SOL, MI, FA, SOL, LA FA FA FA MI RE SOL, SOL MI FA SOL, LA FA FA FA SOL MI. 

 MI FA SOL: MI, FA, SOL,

LA FA FA FA MI, RE, SOL

MI, FA, SOL,

LA, FA, FA, FA, SOL, RE,

LA SI DO DO SI LA SOL MI DO

LA, FA, MI, RE, DO, RE!

ELS BOBOBOBSVisca, visca, som els bobobobs, els grans nautes del capità Bob, hem de viatjar, sense mai parar, i al planeta terra hem d’arribar! La nau vola, vola, i va per tot arreu, i amb nosaltres us divertireu, amb la nostra nau, gran com un palau, sempre hi ha trifulgues i sarau:

– Hola Capità! 

– Sempre ens manarà

– És molt eixerit!

– I molt decidit!

I així cada dia ens divertim!! Els Bobobobs, els Bobobobs, els Bobobobs!!

 

Espero que us ho hàgiu passat bé recordant vells temps, aquella època en què no paràvem de jugar i de cantar! Mai no oblideu el nen que teniu a dins!!! Fins aviat!