Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: llengua

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

0
Publicat el 25 de maig de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Fa poc vaig anar a Tarragona. Evidentment, no era pas el primer cop que hi anava (ja hi havia anat bastants cops), però mai no havia fet una visita guiada. Així, doncs, per descobrir alguna cosa nova, vaig decidir fer una visita guiada. El guia sabia moltes coses i les va explicar molt bé, per sort. Avui, doncs, compartiré amb vosaltres algunes de les coses que el guia ens va explicar: aquelles que a mi m’han cridat l’atenció. Abans de començar amb la història, però, crec que és important dir que Tarragona és l’única ciutat de Catalunya que la UNESCO ha declarat patrimoni de la humanitat. Dit això, comencem!

 

SALARI I DINERS

Quan els romans van arribar a Tarragona, ja hi havia una altra civilització: els ibers. A l’hora de construir les muralles de Tarragona, els romans eren els qui dirigien la feina i els ibers eren els qui treballaven construint. Gràcies a les marques que hi ha a les pedres de la muralla se sap que els ibers no eren esclaus, sinó que eren treballadors que rebien un salari. En aquella època el salari es pagava amb sal (vet aquí l’origen de la paraula salari). La sal era molt important en aquella època perquè no hi havia neveres i, per tant, havien de trobar alguna solució per tal de poder conservar els aliments. Així, doncs, la solució que van trobar va ser conservar els aliments amb sal. Es cobrava amb sal, però els romans també tenien una moneda: el denari. De fet, la paraula diners en català ve de denarius (el nom en llatí del denari, la moneda romana). Per tant, quan avui diem “Tens diners?” vindria del fet de preguntar si tens denaris (l’antiga moneda romana).

 

LA SEGONA ROMA

Quan els tarragonins diuen que Tarragona va ser “la segona Roma”, és cert. Es diu això perquè els emperadors vivien a Roma, però a Tarragona hi van viure dos emperadors: l’emperador August i l’emperador Adrià. De fet, no només l’emperador es va traslladar a Tarragona, també s’hi va desplaçar tota l’administració. Quan l’emperador August es va traslladar a Tarragona, va romanitzar tota la península ibèrica i la va organitzar en tres províncies: la Lusitània, la Bètica i la Tarraconensis. Això significa que hi havia tres fòrums provincials (un a cada capital de província): el de la Lusitània es trobava a Mèrida, el de la Bètica es trobava a Còrdova i el de la Tarraconensis es trobava, evidentment, a Tarragona. Vegeu la següent imatge:

 

LLUNA DE MEL

A l’època dels romans es bevia una beguda (que encara existeix) anomenada hidromel. És una beguda alcohòlica que, com el seu nom indica, conté mel. Es veu que com que la gent s’emborratxava molt i allò era un desgavell, els qui manaven van decidir prohibir el consum d’alcohol i que l’únic moment en què es pogués consumir fos durant la lluna de mel. I d’aquí ve el nom: lluna de mel perquè era l’únic moment en què es podia beure hidromel (alcohol). Perquè la gent s’espantés i no en consumís, la van anunciar com a “beguda dels Déus” i, així, van aconseguir que la gent no en begués (els Déus romans no eren gaire amables).

 

CAMPANA DE LA SAL

A Tarragona, fins fa uns quants anys hi havia allò que s’anomena la campana de la sal. Resulta que cada migdia, a l’hora de dinar, la campana de l’església sonava per tal de recordar a les dones que era l’hora de preparar el dinar per al marit. Així, doncs, és lògic que s’anomeni “de la sal” perquè quan cuinem posem sal al menjar. Això sí: una idea força masclista; però, per sort, ara ja no es fa.

 

NÚMEROS ROMANS

Segurament molts de vosaltres vau estudiar els números romans quan anàveu a l’escola i segurament deveu recordar que la lletra X correspon al número 10 i que la lletra V correspon al 5. La qüestió és: sabeu per què? Doncs ara us ho explicaré! Oi que quan jugueu a cartes i apunteu els punts, aneu fent palets? Oi que feu quatre palets i el cinquè el feu amb una ratlla inclinada que ratlla els altres quatre? Doncs resulta que quan els romans comptaven, feien una cosa semblant però un pèl diferent. Ells feien vuit palets en lloc de quatre i, llavors, el novè era una ratlla inclinada cap a una banda i, després, el desè era una altra ratlla inclinada en direcció contrària. Així, doncs, el novè i el desè eren dues ratlles inclinades que formaven una X. Per tant, quan la X es formava era quan es comptava el número 10. D’aquí ve que el número 10 sigui la lletra X. I el número 5 és la lletra V perquè la lletra V correspon a la part superior de la lletra X. La lletra V és la meitat (superior) de la lletra X i 5 és la meitat de 10. Voilà!

 

Espero que us hagi semblat curiós i interessant. Moltes gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

DIFERENTS, PERÒ NO DEL TOT

0
Publicat el 15 de juny de 2019

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article al català i a l’irlandès. Dues llengües molt diferents però que, si ens hi fixem, també s’assemblen. Actualment estic aprenent gaèlic irlandès i m’ha semblat interessant veure que algunes coses s’assemblen molt al català. Vegem-les!

DÉ LUAIN, DÉ MÁIRT

El que m’ha semblat més interessant són els dies de la setmana. Els dos primers dies de la setmana (Dé Luain, Dé Máirt) són pràcticament idèntics al català! Es pronuncien [jalún] i [jamartx], que sonen gairebé igual que dilluns i dimarts. De fet, la formació de la paraula també és molt semblant: en català dilluns està format per di- (que ve de die(s), que vol dir ‘dia’) + –lluns (que ve de Lunae, que vol dir ‘lluna’) i en irlandès Dé Luain està format per (que vol dir ‘dia’) + Luain (que és el genitiu de dilluns). Per tant, en irlandès literalment vol dir ‘el dia de dilluns’.

El que em sembla més interessant de tot plegat és que aquests dos dies de la setmana en irlandès són pràcticament iguals que en català i que, en canvi, no s’assemblen tant ni a l’anglès (Monday, Tuesday) ni al francès (lundi, mardi) ni a l’italià (lunedì, martedì) ni al castellà (lunes, martes).

Aquesta paraula irlandesa, que sona tal com s’escriu, vol dir ‘suc’. Curiosament, (irlandès) s’assembla molt a suc (català), però no tant a zumo (castellà) ni a succo (italià) ni a jus (francès) ni a juice (anglès).

BÁN

Bán es pronuncia [bon] i vol dir ‘blanc’. La pronunciació no s’assembla tant, però l’escriptura de bán s’assembla molt a blanc. Curiosament s’assembla molt al català i no tant a l’anglès (white), a l’italià (bianco) o al castellà (blanco).

es pronuncia [bou], que sona igual que bou en català. I, ves per on!, vol dir ‘vaca’, que casualment és la femella del bou. Casualitat?

ÓR

A veure si endevineu què vol dir? Sí, vol dir ‘or’! Exactament igual que en català (tot i que en català no porta accent)!

SÚIL

Aquesta paraula es pronuncia [sull]. Si li traiem la s, seria [ull]. I què vol dir? Doncs vol dir ‘ull’! Ni l’anglès (eye) ni el francès (oeil) ni l’italià (occhio) ni el castellà (ojo) s’assemblen tant a l’irlandès com el català!

SEO

Tot i que s’escriu seo, es pronuncia com això però sense a. I, precisament, seo vol dir ‘això’. Aquí veiem una paraula quasi idèntica al català i que, en canvi, no s’assembla al castellà (esto) ni a l’italià (questo) ni al francès (ça) ni a l’anglès (this).

COS

Aquí ja no és el que sembla: cos (irlandès) no vol dir ‘cos’. Però igualment és una part del cos! Cos (irlandès) vol dir ‘cama’.

LÉIGH

Léigh (pronunciat [lle]) és el verb llegir en irlandès. Pel que sembla, l’arrel és la mateixa que en català. En canvi, en anglès, és totalment diferent: read. Pel que es veu, l’irlandès ha agafat aquest verb del llatí.

SCRÍOBH

Scríobh (pronunciat aproximadament [scriu] o [scrif]) és el verb escriure en irlandès. Em sembla curiós veure que s’assembla més al català (escriure) que a l’anglès (write). En aquest cas, tal com passa amb el verb llegir, també ho van agafar del llatí.

ROTH

Roth es pronuncia [ro] i vol dir ‘roda’. Em sembla molt curiós veure que s’assembla molt al català i, en canvi, no s’assembla gens a l’anglès (wheel). Per tant, com que les bicicletes tenen rodes, en irlandès bicicleta es diu rothar (pronunciat [rojar] amb j castellana).

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat mínimament interessant. Fins aviat!!! Slán go fóill!!

 

PREPARATS PER AL FIRST CERTIFICATE?

0

Bona nit i bona hora!!!

Avui crec que seria bona idea aprofitar l’article per a explicar uns quants errors força habituals. Els anys que fa que treballo de professora d’anglès m’han permès de veure quins errors acostumen a fer els estudiants d’anglès, sovint a causa d’una traducció literal del català o del castellà. He fet un recull dels errors que van fer els alumnes de First de l’acadèmia on treballo el dia de la simulació de speaking del FCE i he pensat que seria bona idea fer-ne un article, per ajudar altres estudiants d’anglès i evitar que cometin els mateixos errors.

STAY

Un error molt típic entre els alumnes d’anglès és utilitzar el verb to stay quan, en realitat, haurien d’utilitzar el verb to be. Malgrat els expliquem que to be vol dir ‘ser’ i ‘estar’, com que normalment tendeixen a traduir literalment, quan volen dir estar, utilitzen stay. Per exemple, si volen dir una frase com ara Estoy en el parque, diuen *I stay in the park. Això és un error, perquè el verb stay significa ‘quedar-se’. Per a dir ‘trobar-se en un lloc’, que seria el verb estar castellà (estoy aquí), cal utilitzar el verb to be. La frase correcta seria I am in the park. 

El verb stay, en canvi, s’utilitza en frases com ara Please, stay, don’t leave! (‘Si us plau, queda’t, no marxis’) o bé amb el significat de ‘quedar-se a dormir’: I am staying at a hotel tonight. 

LIKE

A l’hora d’utilitzar el verb like, els alumnes acostumen a fer-se un embolic: a vegades hi posen un infinitiu amb to, a vegades hi posen un infinitiu sense to i a vegades hi posen el gerundi. Amb el verb like, tenim dues opcions: infinitiu amb to (I like to get up early) o el gerundi (I like singing). El que no és correcte és dir *I like sing (infinitiu sense to). Tot i que la diferència no és gaire gran, hi ha una petita diferència de significat.

  • LIKE + GERUNDI: S’utilitza per a parlar de coses que ens agrada fer perquè les gaudim. El gerundi es refereix a una acció que gaudim. Per exemple, I like singing vol dir que jo gaudeixo cantant, que m’ho passo bé quan canto.
  • LIKE + INFINITIU: S’utilitza per a parlar d’accions que fem perquè ens aporten algun benefici, no pas perquè ens ho passem la mar de bé fent-les. Un bon exemple, crec jo, és el de I like to get up early because I can make the most of the day. Com podeu veure en aquest exemple, no és que jo gaudeixi llevant-me aviat (crec que a tothom li costa sortir del llit, sobretot a l’hivern perquè s’hi està molt bé), simplement ho faig perquè m’aporta un benefici (que aprofito el dia i això em fa sentir bé).

PASS (TEMPS)

El verb pass moltes vegades s’utilitza erròniament. Quan els alumnes volen dir ‘passar una estona amb els amics’, per exemple, utilitzen el verb *pass. Quan parlem de temps i volem dir que passem una estona fent alguna cosa, el que cal utilitzar és el verb spend + temps + gerundi. Exemples: I spend most of my time studying; We spent two hours watching TV; Yesterday I spent all morning sleeping. En casos com aquests és incorrecte utilitzar el verb pass.

Diferent seria dir Time passes. Aquest és un ús intransitiu del verb pass que sí que és correcte i és diferent del cas del paràgraf anterior.

IDIOM VS LANGUAGE 

Pel que veig, els estudiants d’anglès acostumen a confondre aquestes dues paraules i es pensen que són sinònimes. Com que en català i en castellà la paraula idioma i la paraula llengua són sinònimes, llavors pensen, erròniament, que en anglès també ho són. En anglès, un idiom és una frase feta, una expressió i language és un idioma/llengua. Així, doncs, vigileu i no digueu que l’anglès és un idiom! L’anglès, com qualsevol altra llengua, és un language!

ACTUALLY

Un fals amic molt comú és actually. Cada cop que a classe pregunto “Què vol dir actually?”, ningú no em diu la resposta correcta. Tothom diu el mateix: ‘actualment’. Doncs no vol dir ‘actualment’, actually vol dir ‘en realitat’. Per exemple, I decided to study French because I thought it would be easy, but it is actually quite difficult (‘Vaig decidir estudiar francès perquè pensava que seria fàcil, però en realitat és força difícil’). 

USED TO

Un error força habitual és utilitzar used to en present. A classe sempre explico que used to és una construcció que s’utilitza per a parlar d’hàbits que teníem en el passat però que ara ja no tenim. Tot i això, he notat que la utilitzen també en present. Crec que potser és degut a una traducció literal del català o del castellà. Com que en castellà (la majoria dels meus alumnes són castellanoparlants) el verb soler es pot utilitzar tant en present (No suelo beber alcohol, solo bebo en ocasiones especiales) com en passat (Cuando era pequeño solía beber zumo de tomate), suposo que llavors fan el mateix en anglès i diuen *I don’t use to drink alcohol. En anglès, la primera frase seria I don’t usually drink alcohol, I only drink on special occasions i la segona seria When I was little, I used to drink tomato juice.

FATHERS & SONS

He observat que en els exàmens orals acostumen a cometre aquests errors. Aquestes dues paraules existeixen, no són incorrectes de per si, però sí que és incorrecta la manera com les utilitzen. Quan aquell alumne em va dir fathers, es referia als ‘pares’, és a dir, al pare i la mare. En aquest cas, l’alumne hauria d’haver dit parents, ja que parents es refereix al pare i la mare. En anglès, si diem fathers, estem parlant de dos pares homes, cosa que només seria correcta si parléssim d’un matrimoni homosexual.

En el cas de sons, passa una cosa molt semblant: quan aquell alumne va voler parlar dels fills d’una parella, va dir sons. Sons existeix i és correcte, però només si ens referim a dos o més fills homes. En aquest cas, com que es referia als fills en genèric (nens i nenes), hauria d’haver dit children. Recordem que children és el plural de child (nen/a) i que, per tant, *childs i *childrens són incorrectes!

CONTAMINATION VS POLLUTION

Hem d’anar amb compte amb la paraula contamination. Existir existeix, però normalment quan els estudiants la utilitzen no és correcta. Quan volem parlar de la contaminació atmosfèrica causada pels cotxes, fàbriques, etc., parlem de pollution. En aquest cas és incorrecte utilitzar contamination. La paraula contamination o, encara millor, l’adjectiu contaminated es refereix per exemple al menjar contaminat o roba contaminada per una substància tòxica: My clothes are contaminated o bé All the food in the kitchen is contaminated. 

EXPLAIN

Aquest és un dels errors que més cops he corregit en els 9 anys que fa que ensenyo. La gent acostuma a utilitzar el verb explain tal com utilitzem el verb explicar en català i castellà. En català, per exemple, diríem L’Anna em va explicar el que li va passar o Explica’m com ha anat. En anglès, en aquestes frases no és correcte utilitzar explain, sinó que cal fer servir tell: Anne told me what happened to her o Tell me how it went. Explicar té dues possibles traduccions en anglès: tell o explain. Tell s’utilitza quan diem a algú una cosa que no sap; explain, en canvi, s’utilitza quan expliquem una cosa que no s’entén. Per exemple, el verb explain estaria ben utilitzat en frases com ara I don’t understand this exercise, can you explain it to me? o He explained how the machine worked. 

DEMAND

Hem d’anar amb molt de compte amb el verb demand en anglès. Si us plau, no utilitzeu demand quan vulgueu dir demanar. Demand en anglès és molt més fort que demanar, demand seria la traducció d’exigir. Si voleu dir demanar, en anglès cal dir ask for.

Espero que aquest article pugui ajudar altra gent que s’estigui preparant per presentar-se al First. Ànims i molta sort!!

 

 

ASPALDIKO!

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar del basc. La paraula basca que he posat de títol s’utilitza quan ens trobem algú que fa molt temps que no veiem (vol dir ‘Quant de temps sense veure’t!’). Fa poc vaig començar a estudiar basc i m’agradaria compartir amb vosaltres el que vaig aprenent. Abans de començar, aclareixo que hi ha uns quants dialectes i que hi ha coses que canvien totalment d’un dialecte a l’altre (els dies de la setmana, per exemple). Jo estudio el batua, que és l’estàndard.

L’ALFABET

Pel que fa a l’alfabet, m’agradaria destacar que en basc no hi ha c (tot són k), ni v (tot són b), ni w ni y. Les z es pronuncien com si fossin s sordes. La ñ castellana no existeix (només en noms propis), en basc s’escriu -in-. La lletra h és mudaCal dir que en basc no hi ha accents, així que un problema menys!

LES SALUTACIONS

  • En una situació formal, es diu Kaixo! (‘Hola!’) i Zer moduz zaude? (‘Com estàs?’)
  • En una situació informal, es saluda dient Aupa! o Epa! (‘Hola!’) i Zelan? (‘Com estàs?’). La resposta a aquesta pregunta podria ser Ondo (‘Bé’), Oso ondo (‘Molt bé’) o Ez oso ondo (‘No gaire bé’), per exemple.

Després tenim les salutacions amb “Bon…”. En basc, el on seria el ‘bé/bon’. Per tant:

  • Egun on! és ‘Bon dia!’. Egun vol dir ‘dia’ i on seria el ‘bon’.
  • Eguerdi on! és ‘Bon migdia!’. No es refereix a les 12h en punt, sinó a l’hora de dinar. Egun és ‘dia’, –erdi seria ‘meitat’  i on és ‘bon’; per tant, ‘Bona meitat de dia’ -> ‘Bon migdia!’
  • Arratsalde on! és ‘Bona tarda!’.
  • Gabon! és ‘Bona nit!’

Quan ens acomiadem, podem dir:

  • Egun ona izan!, que vol dir ‘Que tinguis un bon dia!’
  • Gabon!, que ja hem dit que vol dir ‘Bona nit!’
  • Agur!, que vol dir ‘Adéu!’
  • Bihar arte! (‘Fins demà!’). Arte vol dir ‘fins’, per tant és el que s’utilitza per a acomiadar-se, i bihar és ‘demà’.
  • Gero arte! vol dir ‘Fins després!’
  • Laster arte! vol dir ‘Fins aviat!’

Eskerrik asko i Mila esker volen dir ‘Moltes gràcies!’ i Ez horregatik és ‘De res!’.

ELS NÚMEROS

Els números de l’1 al 10 són els següents:

  1. BAT
  2. BI
  3. HIRU
  4. LAU
  5. BOST
  6. SEI
  7. ZAZPI
  8. ZORTZI
  9. BEDERATZI
  10. HAMAR

Em sembla força curiós veure que el 6 és exactament igual que en italià i que la resta, en canvi, són molt diferents de les llengües romàniques.

EL VERB SER (IZAN)

Ni naiz (‘jo soc’)

Zu zara (‘tu ets’)

Hura da (‘ell/ella és’)

Gu gara (‘nosaltres som’)

Zuek zarete (‘vosaltres sou’)

Haiek dira (‘ells/elles són’)

Una cosa interessant del basc és que no té gènere. Per tant, la mateixa paraula s’utilitza per al masculí i per al femení. Per exemple, hura vol dir ‘ell’ i ‘ella’ o hau vol dir ‘aquest’ i ‘aquesta’.

ELS DEMOSTRATIUS

Els demostratius són tres (com en castellà, per això posaré les traduccions en castellà): hau (‘este/a’), hori (‘ese/a’) i hura (‘aquel/lla’). En plural afegim la lletra k: hauek, horiek, haiek. Vegem unes quantes frases:

  • Nor zara zu? (‘Qui ets tu?’) Ni Xabier naiz. (‘Jo soc el Xabier’)
  • Zu Xabier zara? (‘Ets el Xabier?’) Bai, ni Xabier naiz. (‘Sí, soc el Xabier’)
  • Nor da hau? Hau Pello da. (‘Qui és aquest? Aquest és el Pello’)
  • Hauek Pello eta Nerea dira. (‘Aquests són el Pello i la Nerea’)

ELS DIES DE LA SETMANA

Aquest és un tema força interessant, perquè l’etimologia dels dies en basc és bastant curiosa. En batua, els dies de la setmana són:

ASTELEHENA (‘dilluns’). Astea vol dir ‘setmana’ i lehen vol dir ‘primer’. Per tant, astelehena vol dir ‘primer dia de la setmana’.

ASTEARTEA (‘dimarts’). Astea hem dit que vol dir ‘setmana’ i arte vol dir ‘enmig’. Per tant, ‘el dia del mig de la setmana’.

ASTEAZKENA (‘dimecres’). Azken vol dir ‘últim’. Per tant, asteazkena vol dir ‘l’últim dia de la setmana’.

OSTEGUNA (‘dijous’). Aquest nom ve d’un personatge mitològic anomenat Ortzi (ortzegunosteguna).

OSTIRALA (‘divendres’) vol dir que ‘el personatge Ortzi ja ha passat’. Ortzi + irago + -la → ortzirala → ostirala.

LARUNBATA (‘dissabte’) vol dir ‘pleniluni de 4 dies’.

IGANDEA (‘diumenge’) vol dir ‘la gran pujada de la Lluna’. Igan handia → iganandia → igandia → igandea.

Ara mateix us deveu preguntar com és que el dimecres és l’últim dia de la setmana i no pas el diumenge. Bé, doncs es veu que el llatí no va influir gaire en els noms dels dies en basc i es veu que la setmana basca era de tres dies. Per això astelehena és el primer dia de la setmana, asteartea és el dia del mig i asteazkena és l’últim dia de la setmana. Després, a causa de la influència del cristianisme, la setmana va passar a tenir set dies i es van afegir els altres quatre (osteguna, ostirala, larunbata i igandea).

En canvi, en el dialecte de Biscaia els dies són:

ASTELEHENA (igual que en batua)

MARTITZENA (‘el dia de Mart’). En aquest cas podem veure una semblança amb el castellà (martes).

EGUAZTENA (‘l’inici del festival de la Lluna’)

EGUENA (‘el dia de la Lluna’)

BARIKUA (‘el dia sense sopar’)

ZAPATUA ve del shabbath jueu i vol dir ‘descans’.

DOMEKA ve del llatí dominicus dies.

És curiós veure com canvien els dies d’un dialecte a l’altre. Normalment no esperem que les diferències entre dialectes d’una mateixa llengua siguin tan grans. Curiós. Per a qui l’interessi, aquest enllaç és el diccionari oficial de basc i és bilingüe.

Bé, doncs crec que amb això ja n’hi ha prou. Si us interessa, un altre dia ja explicarem més coses del basc. Així que… laster arte!!!

 

Publicat dins de BASC, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CÉAD MÍLE FÁILTE!

0
Publicat el 27 de juny de 2018

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar-vos quatre coses sobre el gaèlic irlandès. De moment el meu nivell d’irlandès és baix, però em fa il·lusió compartir amb vosaltres el que estic aprenent. La veritat és que em sembla una llengua molt interessant. És força diferent de la resta de llengües que he estudiat fins ara, però he vist que si te l’ensenyen bé i tens ganes d’aprendre, no és difícil. Només és qüestió de ser constant, com amb totes les llengües. Bé, doncs, comencem!

ALFABET

L’alfabet irlandès té les següents lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, l, m, n, o, p, r, s, t, u. La resta de lletres (j, k, q, v, w, x, y, z) s’estan introduint gradualment a través dels manlleus.

ORDRE

Una cosa que és molt important saber quan comencem a aprendre una llengua és l’ordre dels components de la frase. En català, l’ordre neutre és subjecte + verb + complements. En irlandès, però, és verb + subjecte + complements. Vegem-ne uns quants exemples:

  • CATALÀ: Ella beu llet, IRLANDÈS: Ólann (‘beu’)(‘ella’) bainne (‘llet’).
  • CATALÀ: Ells llegeixen llibres, IRLANDÈS: Léann (‘llegeixen’) siad (‘ells’) leabhair (‘llibres’).
  • CATALÀ: L’home menja una poma, IRLANDÈS:  Itheann (‘menja’) an fear (‘l’home’) úll (una poma). 

SER

El verb ser té dues formes:an chopailUtilitzem bí quan descrivim una cosa o una persona, per exemple: Tá sí ard (‘Ella és alta’). En canvi, utilitzem an chopail (‘la còpula’) quan presentem una cosa o una persona, quan diem què és, per exemple: Is bean í (‘Ella és una dona’) o Is úll é (‘Això és una poma’).

Tá mé/Táim Jo soc
Tá tú Tu ets
Tá sé Ell/això és
Tá sí Ella/això és
Tá muid/Táimid Nosaltres som
Tá sibh Vosaltres sou
Tá siad Ells/elles són

Noteu que + (‘jo’) = táim i que + muid (‘nosaltres’) = táimid.

AN CHOPAIL

Is … mé Jo soc
Is … tú Tu ets
Is … é Ell/això és
Is … í Ella/això és
Is … sinn/muid Nosaltres som
Is … sibh Vosaltres sou
Is … iad Ells són

TENIR

És curiós perquè en irlandès no hi ha el verb tenir. Per a expressar aquesta idea fan servir el verb + la preposició ag. Si volem dir, per exemple, que el Pol té un llibre, direm Tá leabhar ag Pól. Aquesta frase literalment vol dir ‘Un llibre és en el Pol’, que és una manera força més indirecta i subtil de dir que el Pol té un llibre. Si en lloc del nom Pól tenim un pronom, llavors la preposició s’uneix al pronom i es crea un “pronom preposicional”. Per exemple, Jo tinc un llibre seria Tá leabhar agam. Les preposicions combinades amb cadascun dels pronoms són les següents:

En mi agam
En tu agat
En ell aige
En ella aici
En nosaltres againn
En vosaltres agaibh
En ells acu

Vegem-ne alguns exemples més:

  • Tá oráiste agam vol dir ‘Jo tinc una taronja’
  • Tá pláta acu vol dir ‘Ells tenen un plat’
  • Tá uisce agat vol dir ‘Tu tens aigua’
  • Tá líomóid ag an mbean vol dir ‘La dona té una llimona’

ARTICLES

Pel que fa als articles, els qui sabem anglès hem d’anar amb compte a no confondre l’article an irlandès amb l’article an anglès. An en anglès és un article indefinit i vol dir ‘un/una’. En irlandès, en canvi, an és un article definit i vol dir ‘el/la’.

  • Quan en anglès diríem a/an, en irlandès no hi posem cap article. Per exemple, a boy en irlandès és buachaill (sense article)
  • L’equivalent irlandès de l’anglès The boy seria An buachaill. Si volem dir-ho en plural (‘els nois’), llavors utilitzem na: Na buachaillí vol dir ‘els nois’.

Bé, crec que per avui ja n’hi ha prou. Espero que el que he explicat us hagi semblat almenys una mica interessant. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

 

O CAMIÑO

0
Publicat el 31 d'agost de 2017

Benvinguts i benvingudes!!!

Com han anat les vacances? Espero que hàgiu pogut descansar. Jo acabo de tornar de fer el Camí de Sant Jaume (O camiño de Santiago en gallec) i gràcies a això he estat a Galícia. Encara no hi havia anat mai i tenia ganes de descobrir la seva llengua i cultura. Així, doncs, avui parlarem de la llengua i cultura gallegues. Ja aviso que no soc pas una experta en gallec, però m’agrada aprendre i interessar-me per altres llengües (sobretot si es tracta de llengües minoritàries, perquè moltes vegades se les infravalora i no em sembla just).

Comencem per la part lingüística:

CATALÀ GALLEC CASTELLÀ
hola ola! hola
bon dia bo día buenos días
adeu adeus / abur adiós
moltes gràcies moitas grazas muchas gracias
la a la
el o el
les as las
els os los
en el no en el
en la na en la
del, dels do, dos del, de los
de la, de les da, das de la, de las
pel polo por el
per la pola por la
en un nun en un
en una nunha en una
amb el co con el
amb la coa con la
meu, meva meu, miña mío, mía
teu, teva teu, túa tuyo, tuya
seu, seva seu, súa suyo, suya
nostre, nostra noso, nosa nuestro, nuestra
vostre, vostra voso, vosa vuestro, vuestra
seu, seva seu, súa suyo, suya
o ou o
i e y
-tat (actualitat, oportunitat, quantitat, intensitat) -dade (actualidade, oportunidade, cantidade, intensidade) -dad (actualidad, oportunidad, cantidad, intensidad)
-ions (condicions, recomanacions, opinions) -ións (condicións, recomendacións, opinións) -iones (condiciones, recomendaciones, opiniones)
dilluns luns lunes
dimarts martes martes
dimecres mércores miércoles
dijous xoves jueves
divendres venres viernes
dissabte sábado sábado
diumenge domingo domingo
tancat pechado cerrado
arribar chegar llegar
llençar a les escombraries tirar ao lixo tirar a la basura
es poden observar pódense observar se pueden observar
només solo
diari xornal periódico
ajudar axudar ayudar
un paisatge unha paisaxe un paisaje
jocs infantils xogos infantís juegos infantiles
nens nenos niños
12 anys d’edat 12 anos de idade 12 años de edad
centre de salut centro de saúde centro de salud
més máis más
plaça praza plaza
carrer rúa calle
fer facer hacer
formatge queixo queso
ajuntament concello ayuntamiento
sortida saída salida
església igrexa iglesia
font fonte fuente
pont ponte puente
  • És curiós veure que en gallec hola no porta h. En català i en castellà, en canvi, sí que porta h.
  • Em sembla interessant veure que una de les expressions de comiat gallegues s’assembla força al català adeu, i l’altra, al basc agur.
  • Si ens hi fixem, a diferència del català i del castellà els articles en gallec no porten l (a, o, as, os).
  • Encara que siguin iguals, el da italià és diferent del da gallec. En italià da és una preposició; en gallec, però, és la suma de la preposició + l’article femení.
  • Pel que fa als possessius, alguns s’assemblen als possessius catalans (meu, teu, seu), i altres, als italians (tua, sua).
  • En el cas dels dies de la setmana, el català és totalment diferent del gallec i del castellà. El gallec, en canvi, té alguns dies de la setmana que són molt semblants al castellà.
  • Si ens fixem en el vocabulari, hi ha paraules totalment diferents del català i del castellà (pechado, lixo, xornal, rúa, etc.) i també hi ha paraules que recorden el català o el castellà (tirar, axudar, paisaxe, etc.). El cas de rúa és com el francès rue i sembla que quan el castellà té –ue– i el català té –o-, el gallec fa com el català (fonte, ponte)Però atenció: també hi ha diferències de gènere! Per exemple, en gallec ponte és femení!
  • Atenció: segons la Real Academia Galega, és un castellanisme utilitzar la paraula axuntamento quan ens referim a l’edifici de l’ajuntament. En aquest cas cal dir concello.
  • Finalment, m’agradaria destacar que hi ha casos en què el gallec afegeix el pronom feble al darrere del verb i el català i el castellà no ho fan: pódense observar.

Us passo unes quantes fotos de cartells en gallec:

Com que tothom coneix la tarta de Santiago i l’empanada gallega, passaré directament a parlar d’altres coses típiques gallegues.

FORMATGES

A Galícia hi ha quatre formatges típics que cal destacar:

San Simón da Costa

Tetilla gallega

Arzúa-Ulloa

Cebreiro

Aquest últim formatge és com el nostre mató i també es menja amb mel (queixo con mel).

VINS

Galícia també és terra de vins. N’hi ha quatre que cal destacar: Ribeira Sacra, l’Albariño, el Monterrei i el Ribeiro.

ZORZA

La zorza és carn tallada a daus amb pebre vermell, orenga i all.

RAXO

El raxo és llom adobat.

HÓRREO

En aquest cas no es tracta de menjar. El hórreo és una construcció agrícola destinada a assecar el blat de moro. Com podeu veure no toca el terra, s’ha construït sobre pilars per tal d’evitar l’entrada de ratolins i de la humitat.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa interessant. Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, GALLEC, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CURIÓS, OI?

2

Bon dia i bona hora!!!

Com esteu? Avui m’agradaria explicar-vos algunes coses que he trobat curioses i interessants. Aquesta vegada les curiositats lingüístiques són sobre una llengua amb la qual no estem gaire familiaritzats: el suahili.

Suahili és el nom català d’aquesta llengua; en suahili, en canvi, es diu kiswahili (el prefix ki- vol dir ‘llengua’). El suahili és una de les llengües més parlades de l’Àfrica. Més concretament, podem dir que hi ha aproximadament 150 milions de parlants de suahili (aquesta xifra inclou els qui el tenen com a primera llengua, els qui el tenen com a segona llengua i els que el parlen com a tercera llengua). És llengua oficial a Kenya, Tanzània, Uganda i a la República Democràtica del Congo, tot i que també es parla en altres països africans. Suposo que molts de vosaltres creieu que no teniu ni idea de suahili, que és una llengua que desconeixeu totalment. Oi? Doncs no! En realitat, ja en sabeu unes quantes paraules! I, de fet, gràcies a Walt Disney! Vegem quines són aquestes paraules:

SIMBA

Simba vol dir ‘lleó’ en suahili. No és gens estrany, doncs, que el lleonet protagonista de la pel·lícula de El rey león es digui Simba.

 

NALA

En suahili, nala vol dir ‘gift’ en anglès; és a dir, vol dir ‘regal’ en català. Jo interpreto que és com si la Nala de la pel·lícula que acabem de dir fos un regal dels Déus o alguna cosa així. Vosaltres com ho interpreteu?

 

RAFIKI

Rafiki vol dir ‘amic’ en suahili. La veritat és que té la seva lògica perquè a la pel·lícula de El rey león en Rafiki és un bon amic d’en Mufasa.

 

PUMBA

Pumba vol dir ‘estúpid’ en suahili. No vull desprestigiar el pobre personatge, però la veritat és que no és tan intel·ligent com en Timón (si no recordo malament).

 

HAKUNA MATATA

En suahili, hakuna matata vol dir ‘no et preocupis!’. Sí, no s’ho van inventar els guionistes de la pel·lícula, sinó que existeix!

En el passat, a les zones on es parlava suahili la gent autòctona estava en contacte constant amb comerciants estrangers. Per aquest motiu aquesta llengua va agafar molts manlleus d’altres llengües, sobretot de l’àrab. De fet, fins i tot el nom de la llengua ve de l’àrab: en àrab, costa es diu sahil i el plural, costes, és sawahil. Per tant, si hi afegim el prefix ki-, kiswahili vol dir ‘la llengua de les costes’. De fet, és molt lògic si tenim en compte que el suahili es va originar a les zones costaneres de Kenya i Tanzània.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat mínimament interessant. A mi m’ha semblat molt curiós. Fins aviat i bon estiu!!!

 

FONT: The Swahili Language

 

COME SONO E COME STO

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui és el torn de l’italià. Avui m’agradaria explicar unes quantes expressions que s’utilitzen força (almenys entre la gent jove del nord d’Itàlia).

SE LA FA SOTTO

Si diem que algú se la fa sotto, vol dir que aquesta persona es caga de por/es caga a les calces.

SONO NEL PANICO

Si tens pànic, en italià hauries de dir Sono nel panico.

È FUORI DI SÉ

Diem È fuori di sé quan algú no raona. En català, diem està fora de si.

MI DÀ SUI NERVI

Si alguna cosa ti dà sui nervi, vol dir que et posa nerviós, que et fa sortir de polleguera

CHE BRONTOLONE CHE SEI!

Seria l’equivalent italià de Sempre et queixes!

STO SCLERANDO

Diem sto sclerando quan, per exemple, estem en una situació difícil i ens estem tornant bojos. És sinònim de andare fuori di testa.

SONO IN COMA

Quan tenim molta son, podem dir Sono in coma. En català, diríem Estic mort/a.

SONO A PEZZI / SONO K.O.

Si hem tingut un dia dur i estem rebentats, podem dir qualsevol d’aquestes dues expressions. La segona es pronuncia [kapa o], no pas [kao].

TI HA DATO DI VOLTA IL CERVELLO?

Això ho diem a algú quan diu alguna cosa que ens sembla esbojarrada. Seria com dir Que t’has tornat boig? o, més col·loquialment, T’has fumat alguna cosa?

AVERE LA LUNA STORTA

Si algú està de mal humor (o de mala lluna), diem que ha la luna storta.

ALZARSI COL PIEDE SBAGLIATO

Si ja comencem malament el dia, en italià diuen alzarsi col piede sbagliato. En català, en canvi, diem llevar-se amb el peu esquerre.

SONO ARRIVATO/A AL LIMITE

Si ja estem farts de certa situació, en italià podem dir Sono arrivata al límite! En català, diríem Ja no puc més! 

SEI INCORREGGIBILE!

En italià, per a dir No tens remei! cal dir Sei incorreggibile!

TIRARSELA

Quan una persona se la tira, vol dir que té molts fums.

SONO NEL TUNNEL

Es diu quan no podem parar de fer X cosa. Per exemple, si m’hagués viciat a la sèrie Game of Thrones (no és el cas), podria dir Sono nel tunnel di Game of Thrones. En català, diríem Hi estic enganxada/aviciada.

AVERE LA PELLE D’OCA

Quan tenim fred o por, diem que una cosa ens posa la pell de gallina. En italià, però, no es tracta d’una gallina, sinó d’una oca: avere la pelle d’oca.

 

Espero que us hagi semblat interessant i útil. A mi m’agraden molt les expressions i, sobretot, m’agrada comparar-les amb les d’altres llengües. Fins aviat!!!

Què en sabem, de la vida de Pompeu Fabra?

0

Tothom sap que la gramàtica del català que encara avui utilitzem la va escriure Pompeu Fabra. Però, a part d’això, què en sabem d’ell? Avui m’agradaria fer-vos un petit resum de la seva vida i trajectòria que ajudi a entendre per què va fer tot el que va fer per la nostra llengua.

 

POMPEU FABRA

1868 Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia, però poc després la família es va traslladar a Barcelona.

1876 Fabra començà el segon ensenyament i entrà en contacte amb la família Arregui, d’exiliats cubans. Amb el noi Arregui cultivà l’afició a les llengües.

1883 Un dia Fabra va escriure una carta als seus nebots que estiuejaven a Camprodon i mentre escrivia “Queridos sobrinos” s’adonà de l’artificiositat que representava l’ús del castellà. Aquest fet va ser el detonant de la seva determinació d’escriure una gramàtica del català, vist que les existents no el convencien. Aquesta carta que he esmentat és una mostra clara de la inèrcia de l’època: Rubió i Ors enviava a Milà i Fontanals les seves primeres poesies catalanes i les adjuntava a una carta escrita en castellà, el mateix Rubió es cartejava amb Teodor Llorente en castellà tot i tractar dels temes de la renaixença literària de la llengua, i Mistral es cartejava en francès amb els catalans que admiraven la seva obra i fins i tot amb la seva traductora al català. Una de les coses d’admirar de Fabra és la claredat interior i la decisió ferma de trencar aquestes fatals inèrcies.

Pompeu Fabra sempre va ser un apassionat per les llengües, sempre observant i aprenent tant com podia. Va anar a la universitat i va estudiar la carrera d’enginyer químic, però ho va fer condicionat per la família, que opinava que dedicar-se a les lletres no li seria útil. Un cop acabada la carrera, li van oferir una feina a Hellín (Albacete), però la va refusar, per no perdre contacte amb l’ambient barceloní i poder dedicar-se a la seva gramàtica.

Al final del segle XIX el català es trobava profundament castellanitzat en el lèxic i en la sintaxi. Era perseguit implacablement, allunyat de l’escola i dels usos cultes (durant segles) i amb prou feines era present en la poesia, en el teatre, en el periodisme i en la novel·la. En ortografia regnava l’anarquia. El perill d’una total identificació amb el castellà era imminent, sobretot en la llengua escrita i el resultat tenia i té un nom eloqüent: patuès o parla menyspreable, vergonyosa. La gent cultivada no utilitzava el català fora dels àmbits esmentats i estava convençuda que era la cosa normal.

1890-1892 Campanya lingüística de L’Avenç.

1891-1906 Va escriure les dues primeres gramàtiques (1891 i 1898) i altres obres didàctiques i va fer traduccions de teatre. També escrigué els primers articles erudits.

1902 Al febrer es traslladà a Bilbao per ocupar una Càtedra de Química General. A l’octubre es casà amb Dolors Mestre i Climent, amb qui va tenir tres filles: Carlota, Teresa i Dolors.

1906 Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, on presentà una important comunicació sobre ortografia. Cal dir que Pompeu Fabra sempre va ser una persona molt tranquil·la, prudent i respectuosa; és a dir, quan algú hi discrepava, l’escoltava, no hi discutia i tenia en compte el que deia.

1907 Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans. Va escriure articles a la secció de “Qüestions gramaticals” del diari El Poble Catalá (1907-1908). També va escriure altres articles de lingüística teòrica.

1911 Fundació de la Secció Filològica de l’IEC, de la qual és membre. Hi dirigí les Oficines Lexicogràfiques.

1912 La Diputació de Barcelona li creà una Càtedra de Català a la Universitat de Barcelona. Fabra tornà a Catalunya i s’instal·là a Badalona amb la família.

1913 Es van publicar les Normes ortogràfiques de l’IEC.

1917 Fabra va publicar el Diccionari ortogràfic, on l’ortografia va ser retocada i esdevingué definitiva.

1918 Fabra va publicar la Gramàtica catalana, i l’IEC l’adoptà com a oficial.

1919-1928 Publicà les famoses Converses filològiques a La Publicidad / La Publicitat.

1923-1930 Dictadura de Primo de Rivera. Persecució de la cultura catalana. Fabra va perdre la Càtedra (1924), va ser president de l’Ateneu Barcelonès (1924) i refusà d’entrar a la Real Academia Española de la Lengua (1926). També publicà diversos manuals.

1932 Publicà el Diccionari general de la llengua catalana i va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.

1933 President del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1934 Empresonat al vaixell Uruguay i destituït de president del Patronat.

1939 Exili a França. Després de viure en diferents llocs s’instal·là a Prada de Conflent (1942).

1945 Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc.

1948 Mor a Prada el dia de Nadal.

 

He intentat resumir tant com he pogut la seva vida i la seva trajectòria, perquè tampoc no vull que us avorriu i que es faci pesat de llegir. Si algú en vol més informació, pot consultar el llibret d’on he extret la major part de la informació: Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica, de l’IEC (2011). Fins aviat!!!

Algú recorda totes aquestes cançons tradicionals a la perfecció?

1
Publicat el 10 de maig de 2015

Bon dia a tothom!

Avui em fa gràcia parlar de les cançons tradicionals catalanes de la nostra infància. La meva va ser durant els anys 80, així que aquest article inclourà les que en aquella època eren populars. M’agradaria proposar-vos un repte: Tot seguit, faré un recull de cançons i vosaltres haureu de completar la part de la lletra que falta, així veurem si les coneixeu bé! Som-hi, doncs!

 

EL GALL I LA GALLINA

galligallina

El gall i la gallina estaven al balcó, la gallina dormia i el gall li fa un petó.

– Dolent, _____________________________?

– Que ________________________________ !

 

RALET

ralet

Ralet, ralet, ___________ !

 

JULIVERT MEU 

JULIVERT

 Julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla,

Julivert meu, com t’has quedat, __________________________.

 

EN PINXO I EN PANXO

pinxopanxo

En Pinxo li va dir a en Panxo “vols que et punxi amb un punxó”

i el Panxo li va dir a en Pinxo “_________________________”.

 

UN CICLISTA

bic

Una vegada un ciclista de pega, va fer un viatge i va caure dins del fang, PATAPLAM!

I es va fer __________________, i ____________________, i aquest _____________

__________________: Una vegada un ciclista de pega… (i torna a començar).

 

HOLA

HOLA

 

MESTRE/A – Hola (nom de l’infant), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – I les teves amistats com van?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – ______________________. Hola (nom), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

 

SI VOLS AIGUA BEN FRESCA

font

Si vols aigua ben fresca, a la font has d’anar,

Si _________________, un _____________.

Ohhhh-laaaa-riiiii… Olará liria, olará cucut, cucut!

olará liria, olará cucut cucut!

 

EN JOAN PETIT

JOANPETIT

 

En Joan petit quan balla, balla, balla, balla

en Joan petit quan balla, balla amb el ____

__________________________________

__________________________________.

En Joan petit quan balla, balla, balla, balla,

en Joan petit quan balla, balla amb el ____

(i repetim amb diferents parts del cos). 

 

PATUFET

PATUFET

 

Patim, patam, patum, homes i dones _________,

Patim, patam, patum, _____________________.

(…)

– Patufet, on ets????

– ___________________, ______________!

 

SOL, SOLET

SOL

– Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure,

sol, solet, vine’m a veure que tinc fred!

– ____________, __________________

_____________, ___________________!

 

LA LLUNA, LA PRUNA

LLUNA

 

La lluna, la pruna,  vestida de dol,

_____________ i _____________.

La lluna, la pruna, el sol mariner,

______________ i _____________.

 

PLOU I FA SOL

PLOUISOL

 

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,

_________, ___________________.

I a veure qui recorda les notes d’aquesta cançó, de quan la tocàvem al col·legi amb la flauta dolça!

SOL, MI, FA, SOL, _______________

______________________________.

 

Ara inclouré algunes cançons que també formen part de la nostra infància però que són del Club Super3 dels anys 80-90:

MI, FA, SOL

super3

MI, FA, SOL,

_____________ MI, RE, SOL

MI, FA, SOL,

LA, FA, FA, FA, SOL, RE,

_____________________

LA, FA, MI, RE, DO, RE!

 

ELS BOBOBOBS

bobobobs

Visca, visca, som els bobobobs, 

els grans nautes del capità Bob,

hem de viatjar, sense mai parar,

i al planeta terra hem d’arribar!

________________________

________________________

amb la nostra nau, gran com un palau, 

sempre hi ha trifulgues i sarau:

– ____________ ! 

– ____________

– És molt eixerit!

– ___________

I així cada dia ens divertim!! Els Bobobobs, els Bobobobs, els Bobobobs!!

 

Bé, ara ha arribat l’hora de veure si us les sabíeu bé! La versió que es cantava a la meva zona de cada cançó és:

EL GALL I LA GALLINA: El gall i la gallina estaven al balcó, la gallina dormia i el gall li fa un petó. Dolent, dolent, dolent més que dolent, què dirà la gent? Que diguin el que vulguin que jo ja estic content!

RALET: ralet, ralet, paga un dineret!

JULIVERT MEU: Julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla… Julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla i el cap pelat!

EN PINXO I EN PANXOEn Pinxo li va dir a en Panxo “vols que et punxi amb un punxó” i el Panxo li va dir a en Pinxo “Punxa’m, però a la panxa no!”.

UN CICLISTA DE PEGA: Una vegada un ciclista de pega, va fer un viatge i va caure dins del fang, PATAPLAM! I es va fer un forat al culet, i es va posar un paper, i aquest paper deixa així: Una vegada un ciclista de pega… (i torna a començar).

HOLA:

MESTRE/A – Hola (nom de l’infant), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – I les teves amistats com van?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – Continuarem sent bons amics. Hola (nom), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

SI VOLS AIGUA BEN FRESCASi vols aigua ben fresca, a la font has d’anar, Si el que vols és fer gresca, un bon vi has de tastar. Ohhhh-laaaa-riiiii… Olará liria, olará cucut, cucut! Olará liria, olará cucut cucut!

EN JOAN PETIT QUAN BALLA: En Joan petit quan balla, balla balla balla, en Joan petit quan balla, balla amb el dit, amb el dit dit dit, ara balla en Joan petit! En Joan petit quan balla, balla, balla, balla, en Joan petit quan balla, balla amb el … (i repetim amb diferents parts del cos).

 PATUFET:  Patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet. (…)

– Patufet, on ets????

– A la panxa del bou, que ni neva ni plou!

SOL, SOLET: 

– Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure,

sol, solet, vine’m a veure que tinc fred!

– Si tens fred, posa’t la capa, posa’t la capa,

si tens fred, posa’t la capa de Sant Josep!

LA LLUNA, LA PRUNA:  La lluna, la pruna, vestida de dol, son pare la crida i sa mare no vol. La lluna, la pruna i el sol mariner, son pare la crida i sa mare també. 

PLOU I FA SOLPlou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol, les bruixes porten dol. 

SOL, MI, FA, SOL, LA FA FA FA MI RE SOL, SOL MI FA SOL, LA FA FA FA SOL MI. 

 MI FA SOL: MI, FA, SOL,

LA FA FA FA MI, RE, SOL

MI, FA, SOL,

LA, FA, FA, FA, SOL, RE,

LA SI DO DO SI LA SOL MI DO

LA, FA, MI, RE, DO, RE!

ELS BOBOBOBSVisca, visca, som els bobobobs, els grans nautes del capità Bob, hem de viatjar, sense mai parar, i al planeta terra hem d’arribar! La nau vola, vola, i va per tot arreu, i amb nosaltres us divertireu, amb la nostra nau, gran com un palau, sempre hi ha trifulgues i sarau:

– Hola Capità! 

– Sempre ens manarà

– És molt eixerit!

– I molt decidit!

I així cada dia ens divertim!! Els Bobobobs, els Bobobobs, els Bobobobs!!

 

Espero que us ho hàgiu passat bé recordant vells temps, aquella època en què no paràvem de jugar i de cantar! Mai no oblideu el nen que teniu a dins!!! Fins aviat!

Les nostres arrels

9

Avui m’agradaria parlar de la llengua i la literatura catalanes. Primer de tot, situem-nos en el Modernisme (finals del segle XIX – principis del XX). En aquella època, el tipus de novel·la que donà obres de més qualitat i la que es presentà amb més coherència des del punta de vista teòric va ser la novel·la rural. Però per què? Hi ha qui afirma que és així perquè molts novel·listes provenien de fora de Barcelona, però no és per això. Simplement va ser així perquè Catalunya és un país rural: Si ens hi fixem, la nostra mentalitat és rural i també la nostra realitat. Sí, la realitat que avui coneixem no té ni 100 anys, fins fa ben poc la majoria de pobles catalans tenien més agricultura que no pas indústria.

De fet, aquesta mentalitat rural no només la podem trobar en la literatura, sinó que també es reflecteix en la llengua. Per començar, l’himne de Catalunya és marcadament rural: (…) bon cop de falç, defensors de la terra (…). A més, tenim moltes frases fetes, refranys i locucions relacionades amb l’agricultura i amb el món rural en general:

  • Qui matina fa farina: Vol dir que ‘matinant es pot fer molta feina’. En castellà, en canvi, diuen Quien madruga, dios le ayuda. Com podeu veure, el refrany català està relacionat amb el camp i el castellà, no.
  • Vés a pastar fang! S’usa per a engegar algú de mala manera. En castellà, en canvi, diuen ¡Vete a freír espárragos!
  • No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat! Aquest refrany ens aconsella ser prudents i no cantar victòria abans d’hora. En castellà, en canvi, diuen No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado. Com podem veure, el refrany català està molt més relacionat amb el camp que el castellà.
  • Treure’n l’aigua clara: Vol dir ‘aclarir alguna cosa, saber-la del cert’. En castellà, en canvi, diuen Sacar algo en claro.
  • Qui no té un all té una ceba: Significa que tothom té un mal o altre, una preocupació o altra. En castellà, en canvi, es diu Quien no cojea, renquea.
  • Sense dir ni ase ni bèstia: Quan algú marxa sense acomiadar-se, en català diem que ha marxat sense dir ni ase ni bèstia. En castellà, en canvi, es diu no decir palabra, no decir mu o no decir ni oxte ni moxte. 
  • I un be negre (amb potes rosses)! Frase amb la qual es rebutja una afirmació d’algú. En castellà, en aquest cas dirien ¡Un cuerno! o ¡y un jamón!
  • Ja has begut oli! Vol dir que no hi ha remei, que ja estàs llest. En castellà, en canvi, dirien que estás perdido o que ya no tienes nada que hacer.
  • Estar tocat del bolet: Significa que aquella persona no té el cap prou sa.
  • S’ha acabat el bròquil: S’utilitza de manera autoritària per a donar per acabada una conversa o unes objeccions. En castellà, en canvi, es diu que Se acabó lo que se daba o que Se acabó el carbón!
  • Fotre (o fúmer) el camp: Aquesta és una altra manera d’engegar algú. En lloc d’enviar-lo a pastar fang, li podem dir que foti (o fumi) el camp. En castellà, es pot dir lárgate!
  • Fer cara de pomes agres: Quan una persona fa cara de pomes agres, té l’aspecte d’estar de mal humor. En castellà, en canvi, diuen que pone mala cara o que pone cara de perro.
  • No puc dir ni fava: En català, quan estem molt tips i ja no podem menjar ni una engruna més o quan estem esgotats, diem que no podem dir ni fava. En castellà, en canvi, diuen que no puede con su alma.
  • Fer figa: Quan estem molt cansats, les cames ens fan figa; és a dir, ens fallen. En castellà, en canvi, diuen que flojean.
  • Tremolar com una fulla: vol dir que ‘tremola molt’. Per exemple, si estem molt nerviosos per algun motiu, a vegades tremolem com una fulla. En castellà, però, diuen que está hecho un flan.
  • Fer-ne un gra massa: Si en fem un gra massa, vol dir que ens hem excedit. En castellà, en canvi, diuen pasarse de la raya o bé pasarse de rosca.
  • Ser de pa sucat amb oli: Si una cosa és de pa sucat amb oli, vol dir que ‘és de poca qualitat’. En castellà, però, diuen que es de poca monta.

De fet, també podríem incloure-hi els exemples que vaig posar en un article anterior, Digue’m escatològica, ja que els excrements també són adob per al camp.

Aquests només són alguns exemples que demostren que la nostra mentalitat és rural. Com hem pogut veure, tant la nostra llengua com la nostra literatura ho demostren. Em semblava interessant fer aquesta petita reflexió perquè a vegades no ens adonem de coses tan evidents com aquesta, perquè estan tan arrelades en la nostra ment i en la nostra llengua que han esdevingut inconscients i automàtiques. Espero que aquest article hagi servit per a ser una mica més conscients de qui som i d’on venim. Abans de decidir on anem, cal saber d’on venim. Fins aviat!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Oro benon!

13
Bon dia! Avui m’agradaria parlar de Venècia, de la llengua vèneta; per això he posat aquesta imatge: Pitura freska és un grup de música que canta en venecià. Abans de marxar de Venècia, les meves amigues venecianes em van regalar un llibre de proverbis venecians amb la corresponent explicació en italià i un diccionari italià-vènet. Quan em vaig llegir el llibre, vaig pensar que algun dia podria escriure sobre el tema. Així, doncs, avui seleccionaré algunes dites venecianes i us les explicaré. Espero que us sembli interessant.ORO BENON!

La frase que he posat de títol és la manera veneciana de dir l’italià benissimo! o ottimo! (traduït al català seria perfecte!). S’utilitza com a resposta quan algú et fa una proposta que et sembla bé.

IL SAGGIO NON SA NIENTE, L’INTELLIGENTE SA POCO, L’IGNORANTE SA MOLTO, EL MONA SA TUTTO!

Aquest proverbi, l’he escrit en italià, l’únic que està en venecià és el mona; ja que al bar on el vaig veure estava escrit així. Per als qui no sabeu italià, en català seria El savi no sap res, l’intel·ligent sap poc, l’ignorant sap molt i l’idiota ho sap tot! El que ens diu aquest proverbi és que com més saps, més conscient ets del que encara no saps; és a dir, com més aprofundeixes en l’estudi d’un tema, més conscient ets de la complexitat d’aquell tema i, per tant, t’adones que encara et queda molt per a aprendre.

A SON DE DAI E DOI A QUALCOSSA SE RIVA

En italià seria A forza d’impegno si arriva allo scopo. En català tenim una expressió que expressa la mateixa idea: mica en mica s’omple la pica. És a dir, hi ha certes coses que s’aconsegueixen gràcies a la constància i a l’esforç.

GNANCA PAR MORTE MORIR!

És el que en italià es diu neanche per idea!, tot i que en venecià és més fort. En català seria ni que em matin!, que seria l’equivalent fort de ni pensar-hi!/ni somniar-ho! 

PISSAR FORA DEL BOCAL

És curiós perquè s’assembla molt al nostre pixar fora de test. De fet, si ho traduïm literalment vol dir pixar fora de test, però en realitat aquesta expressió equival a allò que en català diem passar de la ratlla (quan fem una cosa que no hauríem d’haver fet, una cosa excessiva).

 

 

Publicat dins de VÈNET i etiquetada amb , , | Deixa un comentari