Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: CATALÀ - GAÈLIC IRLANDÈS

SAMHAIN

0

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui, com que demà és Samhain a Irlanda, parlaré de la llengua i la cultura irlandeses. Samhain és el festival cèltic que, posteriorment amb l’arribada de l’església catòlica, va acabar convertint-se en Halloween. La paraula Halloween ve de “All Hallows’ Eve”. Hallows vol dir Saints, per tant “All Hallows’ Eve” és literalment ‘la vigília (the evening before) del dia de Tots Sants’. El que passa és que amb el temps i la parla “All Hallows’ Eve” va escurçar-se en “Halloween”. Per Halloween, una cosa típica que es fa és menjar Barmbrack. És un menjar típic irlandès i el nom ve del gaèlic irlandès bairín breac, que en anglès significa literalment ‘spotted loaf’ (en català ‘barra de pa amb taques’). I el nom té tota la lògica del món perquè és una barra de pa de motlle amb panses, que serien “les taques”. (Vegeu la foto de l’article).

Després d’aquesta breu introducció, passaré a centrar-me en la llengua irlandesa. De fet, avui m’agradaria esmentar unes quantes curiositats de la llengua irlandesa. Vegem-les!

1. MESOS

Aprendre els mesos de l’any en una llengua estrangera no és cap cosa excepcional, però l’irlandès té una peculiaritat que no havia vist en les altres cinc llengües que conec. Els mesos de maig, agost i novembre tenen el nom de festivals (festivals cèltics pagans): Bealtaine és el nom del mes de maig però també el del festival que es celebra el dia 1 de maig i que marca l’inici de l’estiu; Lúnasa és el nom del mes d’agost però també el nom del festival que marca l’inici de l’època de la collita; Samhain és el nom del mes de novembre però també és el nom del festival pagà del dia 1 de novembre que marca la fi de l’època de la collita, l’inici de l’hivern i l’inici del nou any; Nollaig és el nom del mes de desembre però també és la paraula que s’utilitza per a dir ‘nadal’, que, com ja sabeu, és el festival que celebrem durant el mes de desembre en molts països. Una altra cosa curiosa és que els mesos de setembre i d’octubre no són simplement la traducció irlandesa de ‘setembre’ i ‘octubre’, sinó que setembre és Meán Fómhair (que literalment vol dir ‘middle of autumn’) i octubre és Deireadh Fómhair (que literalment vol dir ‘end of autumn’).

2. AMBULÀNCIA

Aquesta és una paraula que en irlandès em sembla molt curiosa perquè és totalment diferent de les altres llengües. Les altres cinc llengües utilitzen la mateixa paraula provinent del llatí de manera pràcticament idèntica: ambulància (català), ambulancia (castellà), ambulance (anglès), ambulanza (italià) i ambulance (francès). L’irlandès, en canvi, diu otharcharr (que literalment significa ‘cotxe de malalts’). La veritat és que de les sis llengües, l’irlandès és la llengua que opta per l’opció més lògica, racional i descriptiva. ‘Cotxe de malalts’ és una descripció perfecta d’allò que és una ambulància.

3. NO TÉ VERB TENIR

Per a indicar possessió, en català, tenim el verb tenir; en castellà, tenen el verb tener; en anglès, tenen el verb to have; en italià, tenen el verb avere; i en francès tenen el verb avoir. En canvi, l’irlandès no té un verb equivalent. En irlandès, si volem dir que algú té alguna cosa, no ens queda més remei que fer servir una frase que tingui aquest significat però sense una paraula que sigui el verb tenir. Per exemple, en anglès diríem “I have a book”, però en irlandès direm “Tá leabhar agam” (que literalment és ‘A book is at me’), o “She has a sister” en irlandès seria “Tá deirfiúr aici” (que literalment és ‘A sister is at her’). Tal com podeu veure, l’irlandès, a diferència de les altres cinc llengües, no és una llengua possessiva.

4. NO TÉ SÍ/NO

Una altra cosa que les altres cinc llengües tenen però l’irlandès no té és les paraules i no. Una cosa tan simple, una de les primeres coses que aprèn un principiant en una llengua estrangera, resulta que en irlandès no existeix. Si ets un estudiant de nivell inicial d’irlandès, veuràs que el/la professor/a de seguida et dirà que en irlandès no tenim i no. Llavors, la pregunta és: com contesten els irlandesos que parlen irlandès?? Doncs repetint el verb. L’única manera que tenen de respondre és repetint el verb en forma afirmativa o forma negativa. Per exemple, si algú et pregunta “Do you sing?”, en irlandès respons “Sing/Don’t sing”, o si algú et pregunta “Do you drink coffee?” en irlandès la resposta seria “Drink/Don’t drink”.

5. NÚMEROS, SINGULAR I PLURAL

Una de les coses que més m’ha xocat és aquesta. Els números i aprendre a comptar són dues coses bàsiques que ni tan sols ens qüestionem. De la mateixa manera que no ens qüestionem que 1+1=2, donem per fet que el número 1 s’utilitza amb un substantiu en singular i que la resta de números s’utilitzen amb el substantiu en plural. Doncs sí, però no! En català, castellà, anglès, italià i francès diem el número 1 amb un substantiu singular (un noi, un chico, a guy, un ragazzo, un garçon i els altres números amb el plural (dos nois, dos chicos, two guys, due ragazzi i deux garçons). L’irlandès, però, no. Vol ser especial i únic i, per tant, decideix fer servir sempre el singular (fins i tot quan hi ha més d’un objecte o cosa). Per exemple, l’irlandès diu dhá cúpan tae (‘two cup of tea’) o bé trí leabhar (‘three book‘).

I parlant de números, l’irlandès té tres sets de números, no només un! En català, castellà, anglès, italià i francès, quan t’ensenyen els números, et donen una llista a aprendre i prou. El número 2 es diu X, el número 5 és diu Y… Però en irlandès tens tres paraules que són 2 i tres paraules que són 5, per exemple. Depèn del que comptis. Si no comptes res i, per tant, només esmentes els números, el número 2 és a dó, però si esmentes persones, 2 és beirt, i si parles de coses és dhá.

Pel que fa al tema singular/plural, la majoria de llengües el que fan és afegir una s per fer el plural. És allò “normal”. En italià, en canvi, no afegeixen s per fer el plural! És una cosa molt curiosa i interessant de l’italià: per això en italià no hi ha quasi cap paraula (a part de la preposició per i l’article il) que acabi en consonant! Els plurals es fan amb vocals. Doncs l’irlandès, malgrat que és una llengua d’una família diferent, té això en comú amb l’italià: tant l’italià com l’irlandès tenen plurals acabats amb la lletra i i plurals acabats en altres vocals. Per exemple, en irlandès tenim bus (singular) i busanna (plural), i tenim dalta (‘estudiant’ singular) i daltaí (plural). En italià, per exemple, diem amico (singular) i amici (plural).

 

Això és tot per avui. El proper dia us faré una segona part d’aquest article i esmentaré més coses curioses de l’irlandès, però per avui ja és suficient. Espero que us hagi semblat interessant i curiós. A mi, almenys, m’ho sembla. Gràcies per llegir l’article i fins aviat!!! Bona Castanyada a tots els catalans i catalanes i bon Halloween a la resta!!

 

TÍR GAN TEANGA, TÍR GAN ANAM.

0
Publicat el 19 d'abril de 2022

Bon dia i bona hora!!!

Com esteu? Feia molt de temps que no escrivia res i la veritat és que ho trobava molt a faltar. Avui m’agradaria parlar d’una de les meves coses preferides: els proverbis. La frase que dona títol a l’article d’avui és un proverbi irlandès que significa literalment: “Un país sense llengua és un país sense ànima”. L’he triada com a títol perquè hi estic molt d’acord, com ja sabeu. Com ja sabeu, l’objectiu del meu blog és defensar la llengua catalana i defensar totes les llengües per igual, independentment del nombre de parlants. L’altre dia a classe d’irlandès em van ensenyar uns quants proverbis irlandesos i avui m’agradaria comparar el proverbi irlandès i el corresponent proverbi anglès.

 

1 AITHNÍONN CIARÓG, CIARÓG EILE

Aquest proverbi irlandès vol dir allò que en anglès seria Birds of a feather flock together. Això significa que cadascú tendeix a juntar-se amb gent que té una manera de ser semblant. En català diem Cada ovella amb la seva parella i en castellà diuen Dios los cría y ellos se juntan. Em sembla curiós observar que en irlandès parlen de escarabats i en anglès, en canvi, d’ocells. La veritat és que l’animal de l’expressió anglesa és més bonic, més fi, que el de la irlandesa.

 

2 I NDIAIDH A CHÉILE A THÓGTAR NA CAISLEÁIN

Aquest proverbi seria l’equivalent irlandès del Rome wasn’t built in a day. Això vol dir que les coses importants requereixen temps, no es fan ràpidament en poc temps. En català utilitzem l’expressió Mica en mica s’omple la pica. És interessant observar que en anglès parlen de Roma i en irlandès, d’un castell. Té la seva lògica perquè la societat anglesa va ser colonitzada pels romans, però Irlanda no. Llavors la llengua irlandesa, igual que el país d’Irlanda, no té la influència dels romans que sí que tenen altres països i llengües. Una vegada més es demostra que cada llengua és un reflex de la realitat que viu cada societat. A Irlanda hi ha molts castells, per tant és lògic que la llengua irlandesa parli de castells.

 

3 BRISEANN AN DÚCHAS TRÍ SHÚILE AN CHAIT

L’equivalent anglès d’aquest proverbi és A leopard can’t change its spots. Això vol dir que cadascú és com és i que no es pot canviar la manera de ser de la gent. Tant en anglès com en irlandès es fa servir la metàfora d’un animal, però en anglès és un lleopard i en irlandès és un gat.

 

4 IS FEARR GO MALL NÁ GO BRÁCH

En anglès diem Better late than never. En català diem que Val més tard que mai. Aquest cas no requereix gaire explicació ja que és bastant clar i, a més, la traducció en totes tres llengües és bastant literal.

 

5 IS GLAS IAD NA CNOIC I BHFAD UAINN

Aquest proverbi és un dels meus preferits i el conec en tots els idiomes que parlo perquè l’utilitzo molt. En anglès es diu Grass is always greener on the other side of the fence. L’equivalent italià s’assembla molt al proverbi anglès: L’erba del vicino è sempre più verde. En francès també és molt semblant: L’herbe est toujours plus verte ailleurs. En totes tres llengües (anglès, italià i francès) es parla de gespa. En català, però, no tenim cap expressió que tingui aquest significat i que utilitzi la paraula herba o gespa. En català, simplement diem que Sempre volem el que no tenim. La idea, però, és la mateixa: que volem allò que els altres tenen i el que els altres tenen seria l’herba/gespa. En el cas de l’irlandès, en lloc de parlar de grass es parla de hills, però s’utilitza igualment el color verd en l’expressió, tal com passa en anglès, italià i francès.

 

6 NUAIR A BHÍONN AN CAT AMUIGH BÍONN AN LUCH AG RINCE

A mi aquest proverbi en anglès m’encanta perquè em fa molta gràcia i en irlandès, encara més. En anglès es diu While the cat’s away, the mice will play. En irlandès la traducció és bastant literal però hi ha una petita diferència: en lloc de dir ‘jugar’ (play), en irlandès es diu ‘ballar’ (ag rince): ‘Quan el gat no hi és, els ratolins ballen’. Em sembla interessant i maco perquè és com si fos un “homenatge” a la dansa irlandesa. En català no tenim un proverbi com aquest, però la idea és que quan qui té l’autoritat en un lloc no hi és, els qui hi ha en aquest lloc fan el que volen i allò és campi qui pugui. Un exemple molt clar és la pel·lícula Solo en casa: quan els pares marxen, el nen fa el que vol i allò és un desgavell. La metàfora de l’expressió tant en anglès com en irlandès és molt maca, més que el significat que té, perquè veure uns ratolins ballant o jugant és graciós i maco.

 

7 AR SCÁTH A CHÉILE A MHAIREANN NA DAOINE

En anglès, el proverbi equivalent seria No man is an island. Aquesta dita anglesa i irlandesa ens recorda una realitat que cal tenir present: que tota persona requereix la companyia i el suport dels altres. Exemples extrets del diccionari: Look, I know you’re very proud man, but you need to let other people help you if you’re in trouble. No man is an island, Dan. // It’s when our communities rally around us in times of tragedy that we truly appreciate that no man is an island, entire of itself. // You can’t manage this all by yourself; no man is an island. 

 

8 BÍONN BLAS AR AN MBEAGÁN

L’equivalent anglès és Less is more. En castellà també existeix l’expressió Menos es más. En tots els idiomes significa que a vegades una petita quantitat d’una cosa és més eficaç que una quantitat gran. Seria una idea semblant a dir que més val qualitat que quantitat.

 

9 FILLEANN AN FEALL AR AN BHFEALLAIRE

Aquesta dita és l’equivalent irlandès del proverbi anglès What goes around comes around. En català, nosaltres diem Tal faràs, tal trobaràs. En castellà, en canvi, tenen el proverbi Cada uno recoge lo que siembra.  El significat d’aquest proverbi és que allò que fas, sigui bo o sigui dolent, tard o d’hora t’acabarà tornant.

 

10 TÚS MAITH LEATH NA HOIBRE

Aquest proverbi irlandès en anglès seria A good start is half the work. Aquest proverbi serveix per a motivar-nos quan ens trobem davant d’una tasca que veiem com a impossible. Ens diu que els primers passos ja són un gran què, que els primers passos ben fets ja ens deixa mig solucionat el tema, ja és el 50% de la solució.

 

Bé, espero que us hagi semblat interessant. Això és tot per avui. Fins aviat!!!

10 FALSOS AMICS EN IRLANDÈS

2

Bon dia a tots i totes!!!

Com ja sabeu, estic aprenent gaèlic irlandès i de tant en tant em trobo amb una paraula que em recorda una altra paraula d’una altra llengua però que en realitat no vol dir el mateix. Això és el que s’anomena falsos amics (false friends en anglès). Avui, doncs, us esmentaré uns quants falsos amics que he observat a classe d’irlandès.

 

1 ANOCHT

Oi que aquesta paraula us recorda anoche en castellà? A mi també, però no! Anocht no és anoche en castellà. Anocht, en irlandès, vol dir ‘aquesta nit’. Així, doncs, anoche en castellà vol dir ‘ahir a la nit’ però anocht en irlandès vol dir ‘aquesta nit’. Quin embolic, oi? Em sembla molt curiós que totes dues paraules facin referència a una nit, però que en una llengua sigui la nit del dia en qüestió i en l’altra llengua sigui la nit del dia anterior.

 

2 CARA

Aquí sí que hi ha un bon embolic, ja que és un fals amic en diverses llengües però amb significats diferents! D’una banda, cara en català i castellà vol dir ‘face’ en anglès. D’altra banda, en italià cara és un adjectiu femení (caro/cara) que té diversos significats en anglès: ‘expensive’, ‘beloved’, ‘dear’ (forma de salutació utilitzada en cartes o correus en anglès) i ‘kind’. En irlandès, però, el significat és més semblant al significat italià que no pas al significat català i castellà, però no és exactament igual.

És a dir, la semblança que hi ha entre la paraula irlandesa i la paraula italiana és que ambdues s’utilitzen a l’inici d’una carta: en italià es comença dient “Caro Marco” o “Cara Maria” (que volen dir ‘Dear Marco’ i ‘Dear Maria’ en anglès respectivament) i en irlandès es comença amb “A Dhónail, a chara” (que vol dir ‘Dear Donald’ en anglès).  Tanmateix, en irlandès cara és un substantiu que vol dir ‘friend’ en anglès (mo chara vol dir ‘my friend’), però en italià ‘friend’ seria amico/amica.

 

3 COS

Sí, la paraula cos també existeix en irlandès i s’escriu i es pronuncia exactament igual que en català, però no vol dir exactament el mateix. En català cos vol dir ‘body’ en anglès, però en irlandès cos vol dir ‘leg/foot’ en anglès! Em sembla molt curiós i interessant que la paraula sigui exactament la mateixa, que en totes dues llengües sigui una paraula que fa referència al cos humà però que en una llengua es refereixi al cos en si (català) i que en l’altra llengua es refereixi a una part concreta del cos (irlandès). Curiós, oi?

 

4 FALSA

Com ja sabeu, en català aquest adjectiu s’utilitza per a descriure la personalitat d’algú. Una persona falsa en català i en castellà és una persona que no és sincera (fake en anglès). En irlandès, però, si diem que una persona és falsa, estem dient que és una persona gandula (lazy en anglès).

 

5 GÚNA

Aquesta és una paraula que sempre em confon per culpa de l’italià. Això de parlar diverses llengües a vegades és un bon embolic! Resulta que en italià gonna vol dir ‘faldilla’, però en irlandès gúna vol dir ‘vestit’. El que confon molt és que les dues paraules són molt semblants i que, a més, ambdues llengües es refereixen a una peça de roba però a una peça de roba diferent! Si gúna fos, per exemple, un aliment i gonna, en canvi, una peça de roba, no causaria tanta confusió.

 

6 ÚLL

Què creieu que vol dir? Penseu que vol dir ‘ull’ en català? Doncs no! Úll en irlandès vol dir ‘poma’ en català! Tal com us deia, aquesta paraula no em confon tant perquè els significats de les dues llengües són totalment diferents. En canvi, el cas de gúna/gonna sí que em crea confusió perquè són significats semblants. Tot i que no em confongui, em sembla molt curiós veure que la paraula irlandesa és gairebé igual que la paraula catalana (amb l’única diferència de l’accent), però que el significat és completament diferent.

 

7 TEACH

Si la veiem escrita, la paraula irlandesa teach és idèntica a la paraula anglesa teach, però la pronunciació i el significat són completament diferents. Curiós oi? En anglès, teach vol dir ‘ensenyar’ i es pronuncia [titx]; en irlandès, en canvi, teach vol dir ‘casa’ i es pronuncia [txaj] (amb el so de la j castellana).

 

8 ALBAIN

Quin país creieu que és? Albània, oi? Doncs no! Albain en irlandès vol dir ‘Escòcia’! Com es diu, doncs, Albània en irlandès? Albáin. És a dir: Albain vol dir ‘Escòcia’ i Albáin vol dir ‘Albània’. Com veieu, un simple accent canvia totalment el significat.

 

9 MÁRTA

Oi que us recorda el meu nom? Doncs no, en irlandès Márta és el nom d’un dels mesos de l’any: el mes de ‘març’. Com veieu, un simple accent ho canvia tot.

 

10 ISPÍNÍ

A mi aquesta paraula, cada cop que la veig, em recorda la paraula espinacs, tant en català (espinacs) com en anglès (spinach), però no vol dir això. En irlandès, ispíní vol dir ‘salsitxes’. Com veieu, totes dues paraules (la catalana i la irlandesa) fan referència a aliments, però es refereixen a aliments diferents!

 

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i curiós. Ja sabeu que a mi m’agrada molt comparar les diverses llengües que conec i veure’n les diferències i les semblances. Espero que a vosaltres també us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

 

I AQUEST NOM, D’ON VE?

0
Publicat el 15 d'abril de 2020

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

10 CURIOSITATS DE L’IRLANDÈS I D’IRLANDA

0
Publicat el 7 de març de 2020

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que he après sobre Irlanda i l’irlandès i que em semblen curioses i interessants. Casualment, aquesta setmana és la Seachtain na Gaeilge (‘setmana de la llengua irlandesa’), així que potser és el moment ideal. He fet una tria i en aquest article n’esmentaré deu. Vegem-les!

1. OTHARCHARR

Aquesta és la paraula irlandesa que vol dir ‘ambulància’. Literalment vol dir ‘cotxe de pacients’ (othar vol dir ‘pacient’ i charr vol dir ‘cotxe’). Em sembla curiós veure que en la resta de llengües que conec utilitzem la paraula ambulància (català ambulància, castellà ambulancia, anglès ambulance, francès ambulance, italià ambulanza) i que en irlandès, en canvi, diuen ‘cotxe de pacients’. De fet, en irlandès té molta més lògica, no trobeu?

2. UISCE BEATHA 

Uisce beatha vol dir ‘whisky’. El que em sembla curiós és que literalment vol dir ‘aigua de la vida’ (uisce vol dir ‘aigua’ i beatha vol dir ‘de vida’). Per tant, sembla com si per als irlandesos el whisky fos tan necessari com l’aigua. La llengua sempre és un reflex de la lògica i de la mentalitat d’un país i això reflecteix la importància del whisky en la cultura irlandesa.

3. PRÁTAÍ 

Les patates en irlandès s’anomenen prátaí. De fet, el nom em va recordar la paraula prat en català i vaig pensar que té molta lògica que es diguin així perquè les patates venen del prat. Què us sembla?

4. LUAS 

A Dublín el tramvia es diu LUAS. Al principi em pensava que era una sigla, però no sabia exactament. Després, però, vaig descobrir que no, que no era una sigla. De fet, és una paraula de la llengua irlandesa i vol dir ‘velocitat’. Quan m’ho van dir, em va semblar força graciós i irònic perquè quan el tramvia passa pel centre de Dublín va molt i molt lent. De fet, pel centre caminar és més ràpid que anar amb el LUAS. Irònic, oi?

5. KRIS KINDLE

A Irlanda l’amic invisible s’anomena Kris Kindle. En altres llocs de parla anglesa (a Amèrica segur i al Regne Unit crec que també) s’anomena secret santa, però a Irlanda en diuen Kris Kindle. Quan ho vaig descobrir, em va semblar curiós i em vaig preguntar per què ho anomenen així. Encara no ho sé, però sembla que ve de l’alemany i vol dir ‘Christ child’.

6. BÁNDEARG 

En irlandès, el color rosa es diu bándearg. Si ho desglossem, bán vol dir ‘blanc’ i dearg vol dir ‘vermell’. I, en el fons, què és el color rosa? Blanc + vermell! Així, doncs, en lloc d’anomenar-lo rosa, té molt sentit anomenar-lo bándearg (blanc-vermell)!

7. AIRGEAD

En irlandès, airgead té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Quan m’ho van dir, em va recordar al francès, perquè en francès passa exactament el mateix. En francès, argent té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Em sembla molt interessant veure que dues llengües de famílies diferents tenen una paraula que té els mateixos dos significats i, a més, la paraula francesa i la paraula irlandesa s’assemblen molt. Podria ser que la paraula irlandesa vingués del llatí, però no ho sé segur.

8. TRÁTHNÓNA

En irlandès, tráthnóna vol dir ‘tarda’ i també ‘vespre’ perquè en irlandès no tenen una paraula per a dir ‘vespre’. De fet, aquesta és una de les diferències entre irlandès i anglès: l’anglès té afternoon i té evening, però l’irlandès només té tráthnóna. Em sembla interessant aquest contrast anglès-irlandès perquè passa exactament el mateix entre el català i el castellà: el català té tarda i té vespre, però el castellà només té tarde.

9. SRÁIDBHAILE

La paraula sráidbhaile vol dir ‘poble’ en irlandès. Si ho desglossem, sráid vol dir ‘street’ i bhaile vol dir ‘town’. Per què? Doncs molt senzill. Resulta que la manera com les ciutats i pobles estan organitzats a Irlanda és diferent que a Catalunya. A Irlanda, els pobles petits són bàsicament un carrer. Per tant, d’aquí ve la paraula irlandesa per a dir ‘poble’: sráidbhaile seria com dir carrer-ciutat, perquè un poble irlandès seria bàsicament una ciutat formada per un sol carrer.

10. PICTIÚRLANN, LEABHARLANN, BIALANN

En irlandès, moltes paraules acaben amb el sufix –lann. Seria com l’anglès land. Per exemple, pictiúrlann (‘cinema’) és literalment ‘the land of pictures’; leabharlann (‘biblioteca’) és literalment ‘the land of books’; bialann (‘restaurant’) és literalment ‘the land of food’; etc. Els noms tenen molta lògica, oi?

DIFERENTS, PERÒ NO DEL TOT

2
Publicat el 15 de juny de 2019

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article al català i a l’irlandès. Dues llengües molt diferents però que, si ens hi fixem, també s’assemblen. Actualment estic aprenent gaèlic irlandès i m’ha semblat interessant veure que algunes coses s’assemblen molt al català. Vegem-les!

DÉ LUAIN, DÉ MÁIRT

El que m’ha semblat més interessant són els dies de la setmana. Els dos primers dies de la setmana (Dé Luain, Dé Máirt) són pràcticament idèntics al català! Es pronuncien [jalún] i [jamartx], que sonen gairebé igual que dilluns i dimarts. De fet, la formació de la paraula també és molt semblant: en català dilluns està format per di- (que ve de die(s), que vol dir ‘dia’) + –lluns (que ve de Lunae, que vol dir ‘lluna’) i en irlandès Dé Luain està format per (que vol dir ‘dia’) + Luain (que és el genitiu de dilluns). Per tant, en irlandès literalment vol dir ‘el dia de dilluns’.

El que em sembla més interessant de tot plegat és que aquests dos dies de la setmana en irlandès són pràcticament iguals que en català i que, en canvi, no s’assemblen tant ni a l’anglès (Monday, Tuesday) ni al francès (lundi, mardi) ni a l’italià (lunedì, martedì) ni al castellà (lunes, martes).

Aquesta paraula irlandesa, que sona tal com s’escriu, vol dir ‘suc’. Curiosament, (irlandès) s’assembla molt a suc (català), però no tant a zumo (castellà) ni a succo (italià) ni a jus (francès) ni a juice (anglès).

BÁN

Bán es pronuncia [bon] i vol dir ‘blanc’. La pronunciació no s’assembla tant, però l’escriptura de bán s’assembla molt a blanc. Curiosament s’assembla molt al català i no tant a l’anglès (white), a l’italià (bianco) o al castellà (blanco).

es pronuncia [bou], que sona igual que bou en català. I, ves per on!, vol dir ‘vaca’, que casualment és la femella del bou. Casualitat?

ÓR

A veure si endevineu què vol dir? Sí, vol dir ‘or’! Exactament igual que en català (tot i que en català no porta accent)!

SÚIL

Aquesta paraula es pronuncia [sull]. Si li traiem la s, seria [ull]. I què vol dir? Doncs vol dir ‘ull’! Ni l’anglès (eye) ni el francès (oeil) ni l’italià (occhio) ni el castellà (ojo) s’assemblen tant a l’irlandès com el català!

SEO

Tot i que s’escriu seo, es pronuncia com això però sense a. I, precisament, seo vol dir ‘això’. Aquí veiem una paraula quasi idèntica al català i que, en canvi, no s’assembla al castellà (esto) ni a l’italià (questo) ni al francès (ça) ni a l’anglès (this).

COS

Aquí ja no és el que sembla: cos (irlandès) no vol dir ‘cos’. Però igualment és una part del cos! Cos (irlandès) vol dir ‘cama’.

LÉIGH

Léigh (pronunciat [lle]) és el verb llegir en irlandès. Pel que sembla, l’arrel és la mateixa que en català. En canvi, en anglès, és totalment diferent: read. Pel que es veu, l’irlandès ha agafat aquest verb del llatí.

SCRÍOBH

Scríobh (pronunciat aproximadament [scriu] o [scrif]) és el verb escriure en irlandès. Em sembla curiós veure que s’assembla més al català (escriure) que a l’anglès (write). En aquest cas, tal com passa amb el verb llegir, també ho van agafar del llatí.

ROTH

Roth es pronuncia [ro] i vol dir ‘roda’. Em sembla molt curiós veure que s’assembla molt al català i, en canvi, no s’assembla gens a l’anglès (wheel). Per tant, com que les bicicletes tenen rodes, en irlandès bicicleta es diu rothar (pronunciat [rojar] amb j castellana).

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat mínimament interessant. Fins aviat!!! Slán go fóill!!

 

CÉAD MÍLE FÁILTE!

0
Publicat el 27 de juny de 2018

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar-vos quatre coses sobre el gaèlic irlandès. De moment el meu nivell d’irlandès és baix, però em fa il·lusió compartir amb vosaltres el que estic aprenent. La veritat és que em sembla una llengua molt interessant. És força diferent de la resta de llengües que he estudiat fins ara, però he vist que si te l’ensenyen bé i tens ganes d’aprendre, no és difícil. Només és qüestió de ser constant, com amb totes les llengües. Bé, doncs, comencem!

ALFABET

L’alfabet irlandès té les següents lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, l, m, n, o, p, r, s, t, u. La resta de lletres (j, k, q, v, w, x, y, z) s’estan introduint gradualment a través dels manlleus.

ORDRE

Una cosa que és molt important saber quan comencem a aprendre una llengua és l’ordre dels components de la frase. En català, l’ordre neutre és subjecte + verb + complements. En irlandès, però, és verb + subjecte + complements. Vegem-ne uns quants exemples:

  • CATALÀ: Ella beu llet, IRLANDÈS: Ólann (‘beu’)(‘ella’) bainne (‘llet’).
  • CATALÀ: Ells llegeixen llibres, IRLANDÈS: Léann (‘llegeixen’) siad (‘ells’) leabhair (‘llibres’).
  • CATALÀ: L’home menja una poma, IRLANDÈS:  Itheann (‘menja’) an fear (‘l’home’) úll (una poma). 

SER

El verb ser té dues formes:an chopailUtilitzem bí quan descrivim una cosa o una persona, per exemple: Tá sí ard (‘Ella és alta’). En canvi, utilitzem an chopail (‘la còpula’) quan presentem una cosa o una persona, quan diem què és, per exemple: Is bean í (‘Ella és una dona’) o Is úll é (‘Això és una poma’).

Tá mé/Táim Jo soc
Tá tú Tu ets
Tá sé Ell/això és
Tá sí Ella/això és
Tá muid/Táimid Nosaltres som
Tá sibh Vosaltres sou
Tá siad Ells/elles són

Noteu que + (‘jo’) = táim i que + muid (‘nosaltres’) = táimid.

AN CHOPAIL

Is … mé Jo soc
Is … tú Tu ets
Is … é Ell/això és
Is … í Ella/això és
Is … sinn/muid Nosaltres som
Is … sibh Vosaltres sou
Is … iad Ells són

TENIR

És curiós perquè en irlandès no hi ha el verb tenir. Per a expressar aquesta idea fan servir el verb + la preposició ag. Si volem dir, per exemple, que el Pol té un llibre, direm Tá leabhar ag Pól. Aquesta frase literalment vol dir ‘Un llibre és en el Pol’, que és una manera força més indirecta i subtil de dir que el Pol té un llibre. Si en lloc del nom Pól tenim un pronom, llavors la preposició s’uneix al pronom i es crea un “pronom preposicional”. Per exemple, Jo tinc un llibre seria Tá leabhar agam. Les preposicions combinades amb cadascun dels pronoms són les següents:

En mi agam
En tu agat
En ell aige
En ella aici
En nosaltres againn
En vosaltres agaibh
En ells acu

Vegem-ne alguns exemples més:

  • Tá oráiste agam vol dir ‘Jo tinc una taronja’
  • Tá pláta acu vol dir ‘Ells tenen un plat’
  • Tá uisce agat vol dir ‘Tu tens aigua’
  • Tá líomóid ag an mbean vol dir ‘La dona té una llimona’

ARTICLES

Pel que fa als articles, els qui sabem anglès hem d’anar amb compte a no confondre l’article an irlandès amb l’article an anglès. An en anglès és un article indefinit i vol dir ‘un/una’. En irlandès, en canvi, an és un article definit i vol dir ‘el/la’.

  • Quan en anglès diríem a/an, en irlandès no hi posem cap article. Per exemple, a boy en irlandès és buachaill (sense article)
  • L’equivalent irlandès de l’anglès The boy seria An buachaill. Si volem dir-ho en plural (‘els nois’), llavors utilitzem na: Na buachaillí vol dir ‘els nois’.

Bé, crec que per avui ja n’hi ha prou. Espero que el que he explicat us hagi semblat almenys una mica interessant. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

 

Un tastet de gaèlic irlandès

11

Céad mile fáilte! Aquesta frase vol dir ‘benvinguts’ en gaèlic irlandès (Irish Gaelic), la llengua nativa d’Irlanda. Vull remarcar, per aquells qui la desconeguin, que és una llengua totalment diferent de l’anglès. Si algun cop aneu a Irlanda, veureu que els cartells són bilingües: anglès i gaèlic irlandès. A l’article Conas atá tu? ja vaig parlar de la cultura irlandesa, però avui voldria centrar-me en la llengua, el gaèlic irlandès, ja que és una llengua bastant desconeguda per a molts de nosaltres i també mereix ser coneguda.

El gaèlic irlandès pertany a la família indoeuropea de llengües i, dins d’aquesta, a la branca cèltica. Les llengües cèltiques es van originar a l’Europa Central, però després van arribar a Irlanda i a Gran Bretanya a través de la immigració. Després, la llengua que es parlava a Irlanda va ser transportada a Escòcia i a l’illa de Man. Va ser així com el gaèlic escocès (Scottish Gaelic) i el Manx es van originar. És a dir, el gaèlic escocès i el Manx vénen del gaèlic irlandès, el qual després va evolucionar separadament en aquests tres llocs i va convertir-se en tres llengües diferents: Irish Gaelic, Scottish Gaelic i Manx.

Durant els segles V i VI, els anglosaxons van arribar a Gran Bretanya i això va provocar que les llengües cèltiques quedessin arraconades a l’extrem oest de Gran Bretanya; més concretament, a Gal·les (que és el que avui coneixem com a Welsh), a Cornwall (el que avui es coneix com a Cornish) i al nord-oest de Gran Bretanya. En aquest moment, quan els anglosaxons van arribar, uns quants celtes de Gran Bretanya van decidir marxar i emigrar al nord-oest de França (a Bretanya, que no s’ha de confondre amb Gran Bretanya). La llengua que aquests celtes van dur a la Bretanya francesa és el que avui coneixem com a bretó. Així, doncs, avui dia hi ha sis llengües cèltiques: Welsh, Cornish, Breton, Manx, Scottish Gaelic, i Irish Gaelic.

Després d’aquest resum sobre la història de les llengües cèltiques, ja ens podem concentrar en el gaèlic irlandès. Primer de tot, cal que us avisi que hi ha tres dialectes de gaèlic irlandès: el gaèlic irlandès que es parla a la província de Ulster, el que es parla a la província de Connaucht i el de la província de Munster. Jo us parlaré del gaèlic irlandès que es parla a Ulster; perquè la meva parella és de la comarca de Donegal, que pertany a la província d’Ulster.

Ara vegem unes quantes frases en gaèlic irlandès. Al costat de cada frase hi escriure com es pronuncia. La pronunciació està escrita en funció de com pronunciem en català. Tanmateix, quan escrigui una j, serà el so de la j castellana. Quan escrigui una g, si va davant de a/o, sonarà com la g de gat; però si va davant d’una e/i, sona com una g de Girona. A la pronunciació, hi posaré un accent a sobre de la síl·laba tònica.

    • Dia dhuit! (es pronuncia [Gia dítx!]) significa ‘Bon dia!’. La resposta és Dia is Muire dhuit! (es pronuncia [Gia is wera dítx!]).
    • Conas atá tú? (es pronuncia tal com s’escriu) vol dir ‘Com estàs?’ i la resposta és Tá mé go maith, que vol dir ‘estic bé’ i es pronuncia [Ta me go mai].
    •  Cad is ainm duit? (es pronuncia [kad is aniam dítx?]) vol dir ‘com et dius?’ i la resposta és, per exemple, Patrick is ainm dom (pronunciat [Patrik is aniam dom]), que vol dir ‘Em dic Patrick’.
    • Cén aois atá agat? (pronunciat [ken ix atá ogət]) vol dir ‘Quants anys tens?’. Si teniu, per exemple, 30 anys, hauríeu de dir Tá mé tríocha bhliana d’aois, que es pronuncia [Ta me troka bleina dix].
    • Go raibh maith agat! (pronunciat [Goró mai jogət]) vol dir ‘Gràcies’. Per a dir ‘de res’, cal dir Tá fáilte romhat (pronunciat [Ta faltxa roəf]).
    • Tá ocras orm vol dir ‘Tinc gana’ i es pronuncia [Ta ocrəs orəm].
    • Tá fuair orm vol dir ‘Tinc fred’ i es pronuncia [Ta fuər orəm].
    • Tá tart orm vol dir ‘Tinc set’ i es pronuncia [Ta tart orəm].
    • Tá mé te vol dir ‘Tinc calor’ i es pronuncia [Ta me txé].
    • Tá tuirseach orm vol dir ‘Estic cansat’ i es pronuncia [Ta turxa orəm]. El que és curiós d’aquesta llengua és que no hi ha cap paraula per a dir ‘sí’ i ‘no’. vol dir ‘hi ha’ i seria el més semblant a un que té aquesta llengua. Per tant, les frases de Tá tart orm, Tá fuair orm, etc literalment signifiquen ‘hi ha set/fred en mi’.

Ara us diré els nombres, tal com es diuen quan estem comptant objectes:

    • 1 a haon pronunciat [a jéin]
    • 2 a dó pronunciat tal com s’escriu
    • 3 a trí pronunciat tal com s’escriu
    • 4 a ceathair pronunciat [a kajar]
    • 5 a cúig pronunciat [a kuik]
    • 6 a sé pronunciat [a xé]
    • 7 a seacht pronunciat [a xagt]
    • 8 a hocht pronunciat [a jogt]
    • 9 a naoi pronunciat [a ní]
    • 10 a deich pronunciat [a jai] amb la j catalana

Del número 11 al 19 simplement diem el nom del segon número + déag:

  • 11 a haon déag pronunciat [a jéin gec]
  • 12 a dó dhéag pronunciat [a dó gec]
  • 13 a trí déag pronunciat [a trí gec]
  • 14 a ceathair déag pronunciat [a kajar gec]
  • 15 a cúig déag pronunciat [a cúig gec]
  • 16 a sé déag pronunciat [a xé gec]
  • 17 a seacht déag pronunciat [a xagt gec]
  • 18 a hocht déag pronunciat [a jogt gec]
  • 19 a naoi déag pronunciat [a ní gec]

Ara us diré la resta de desenes:

  • 20 fiche pronunciat [fija] amb j castellana
  • 30 tríocha pronunciat [troka]
  • 40 daichead pronunciat [daijed]
  • 50 caoga pronunciat [kiga]
  • 60 seasca pronunciat [xásca]
  • 70 seachtó pronunciat [xágtou]
  • 80 hochó pronunciat [ogtou]
  • 90 nócha pronunciat [noka]
  • 100 céad pronunciat [ked]

Per a dir 21, cal dir fiche is a haon [fijas a jéin]; per a dir 22, cal dir fiche is a dó [fijas a dó]; i així successivament. Bé, fins aquí la classe d’irlandès. Slán! (‘Adéu!’)