“DON’T JUDGE A COUNTRY BY ITS SIZE”
Bon dia i bona hora!!!
Per Setmana Santa vaig anar a Malta i m’agradaria compartir amb vosaltres el que vaig aprendre durant aquells dies. Pel que veig, la informació que he recopilat és massa llarga per a un sol article i no us vull avorrir. Per tant, he decidit dividir-ho en dos articles: avui en aquest article parlaré de la història de Malta i de la llengua maltesa i en el pròxim article parlaré del menjar i de les tradicions d’aquesta illa.
Tal com ens va dir l’Anna, una guia maltesa, no hauríem de jutjar un país per la seva mida. Malta és un país molt petit però amb una història molt rica. De fet, és un dels països més petits i amb la densitat de població més alta del món. Evidentment no soc una experta en maltès ni en la història de Malta, però durant els quatre dies que he passat allà he intentat aprendre el màxim possible i m’agradaria compartir-ho amb vosaltres.
Comencem amb un resum de la història d’aquest país. Tal com després veureu reflectit en la llengua, Malta és una barreja de moltes cultures a causa de les diverses influències que ha tingut al llarg de la seva història. Malta ha estat controlada pels fenicis, pels cartaginesos, pels romans, pels bizantins, pels àrabs, pels normands, pels francesos, pels anglesos, pels espanyols i pels catalans. L’illa ha estat habitada des del 5200 aC, des que uns quants colonitzadors sicilians hi van arribar. Els fenicis, que parlaven una llengua semítica, van arribar el 800 aC aproximadament i els cartaginesos s’hi van quedar fins que els romans els van expulsar l’any 216 aC. Del segle IV al segle IX Malta va estar sota control bizantí. Llavors, l’any 870 dC els àrabs van envair l’illa. El 1091 els normands van conquerir Malta i el cristianisme va tornar a l’illa el 1249. Va pertànyer al Regne de Sicília fins l’any 1530, que va ser quan Carles V va decidir entregar Malta als cavallers de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Tot seguit, el 1798 van arribar els francesos, que no van aconseguir quedar-s’hi gaire temps perquè els maltesos (amb l’ajuda dels britànics) els van fer fora. Llavors els maltesos van demanar als britànics que no marxessin, que no els abandonessin en mans de l’Orde de Sant Joan. Els britànics van cedir i van mantenir el poder de l’illa fins que Malta es va independitzar no fa pas gaire. L’any 1964 Malta va obtenir la independència, però la reina d’Anglaterra encara era la cap d’estat; el 13 de desembre de 1974 la reina d’Anglaterra va deixar de ser la cap d’estat, i finalment el 31 de març de 1979 va deixar d’haver-hi tropes estrangeres a l’illa. L’any 2004 Malta es va incorporar a la UE i aquest 2018 Valetta, la capital de Malta, és la capital cultural europea.
Pel que fa a la llengua maltesa, que és llengua oficial a Malta juntament amb l’anglès, cal dir que és una llengua molt curiosa i interessant. Té aproximadament 520.000 parlants i és una llengua semítica provinent del Siculo-Arabic, un dialecte de l’àrab que es parlava a Sicília i que, després, va arribar a Malta. És una llengua única perquè és l’única llengua semítica que s’escriu en l’alfabet llatí. Podem dir que és una llengua híbrida perquè és una llengua mig semítica i mig romànica. Pel que fa a la sintaxi i a la gramàtica, s’assembla força a l’àrab. El lèxic maltès és una barreja força curiosa: 1/3 prové de l’àrab, un 50% és d’origen italià o sicilià i un 20% ve de l’anglès o del francès. Per exemple, els números i els dies de la setmana venen de l’àrab, però en canvi els mesos són d’origen italià (vegeu la foto següent). Primer posaré uns quants exemples de paraules en maltès i, després, parlaré d’algunes expressions en maltès.
