Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: curiositats

SAMHAIN

0

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui, com que demà és Samhain a Irlanda, parlaré de la llengua i la cultura irlandeses. Samhain és el festival cèltic que, posteriorment amb l’arribada de l’església catòlica, va acabar convertint-se en Halloween. La paraula Halloween ve de “All Hallows’ Eve”. Hallows vol dir Saints, per tant “All Hallows’ Eve” és literalment ‘la vigília (the evening before) del dia de Tots Sants’. El que passa és que amb el temps i la parla “All Hallows’ Eve” va escurçar-se en “Halloween”. Per Halloween, una cosa típica que es fa és menjar Barmbrack. És un menjar típic irlandès i el nom ve del gaèlic irlandès bairín breac, que en anglès significa literalment ‘spotted loaf’ (en català ‘barra de pa amb taques’). I el nom té tota la lògica del món perquè és una barra de pa de motlle amb panses, que serien “les taques”. (Vegeu la foto de l’article).

Després d’aquesta breu introducció, passaré a centrar-me en la llengua irlandesa. De fet, avui m’agradaria esmentar unes quantes curiositats de la llengua irlandesa. Vegem-les!

1. MESOS

Aprendre els mesos de l’any en una llengua estrangera no és cap cosa excepcional, però l’irlandès té una peculiaritat que no havia vist en les altres cinc llengües que conec. Els mesos de maig, agost i novembre tenen el nom de festivals (festivals cèltics pagans): Bealtaine és el nom del mes de maig però també el del festival que es celebra el dia 1 de maig i que marca l’inici de l’estiu; Lúnasa és el nom del mes d’agost però també el nom del festival que marca l’inici de l’època de la collita; Samhain és el nom del mes de novembre però també és el nom del festival pagà del dia 1 de novembre que marca la fi de l’època de la collita, l’inici de l’hivern i l’inici del nou any; Nollaig és el nom del mes de desembre però també és la paraula que s’utilitza per a dir ‘nadal’, que, com ja sabeu, és el festival que celebrem durant el mes de desembre en molts països. Una altra cosa curiosa és que els mesos de setembre i d’octubre no són simplement la traducció irlandesa de ‘setembre’ i ‘octubre’, sinó que setembre és Meán Fómhair (que literalment vol dir ‘middle of autumn’) i octubre és Deireadh Fómhair (que literalment vol dir ‘end of autumn’).

2. AMBULÀNCIA

Aquesta és una paraula que en irlandès em sembla molt curiosa perquè és totalment diferent de les altres llengües. Les altres cinc llengües utilitzen la mateixa paraula provinent del llatí de manera pràcticament idèntica: ambulància (català), ambulancia (castellà), ambulance (anglès), ambulanza (italià) i ambulance (francès). L’irlandès, en canvi, diu otharcharr (que literalment significa ‘cotxe de malalts’). La veritat és que de les sis llengües, l’irlandès és la llengua que opta per l’opció més lògica, racional i descriptiva. ‘Cotxe de malalts’ és una descripció perfecta d’allò que és una ambulància.

3. NO TÉ VERB TENIR

Per a indicar possessió, en català, tenim el verb tenir; en castellà, tenen el verb tener; en anglès, tenen el verb to have; en italià, tenen el verb avere; i en francès tenen el verb avoir. En canvi, l’irlandès no té un verb equivalent. En irlandès, si volem dir que algú té alguna cosa, no ens queda més remei que fer servir una frase que tingui aquest significat però sense una paraula que sigui el verb tenir. Per exemple, en anglès diríem “I have a book”, però en irlandès direm “Tá leabhar agam” (que literalment és ‘A book is at me’), o “She has a sister” en irlandès seria “Tá deirfiúr aici” (que literalment és ‘A sister is at her’). Tal com podeu veure, l’irlandès, a diferència de les altres cinc llengües, no és una llengua possessiva.

4. NO TÉ SÍ/NO

Una altra cosa que les altres cinc llengües tenen però l’irlandès no té és les paraules i no. Una cosa tan simple, una de les primeres coses que aprèn un principiant en una llengua estrangera, resulta que en irlandès no existeix. Si ets un estudiant de nivell inicial d’irlandès, veuràs que el/la professor/a de seguida et dirà que en irlandès no tenim i no. Llavors, la pregunta és: com contesten els irlandesos que parlen irlandès?? Doncs repetint el verb. L’única manera que tenen de respondre és repetint el verb en forma afirmativa o forma negativa. Per exemple, si algú et pregunta “Do you sing?”, en irlandès respons “Sing/Don’t sing”, o si algú et pregunta “Do you drink coffee?” en irlandès la resposta seria “Drink/Don’t drink”.

5. NÚMEROS, SINGULAR I PLURAL

Una de les coses que més m’ha xocat és aquesta. Els números i aprendre a comptar són dues coses bàsiques que ni tan sols ens qüestionem. De la mateixa manera que no ens qüestionem que 1+1=2, donem per fet que el número 1 s’utilitza amb un substantiu en singular i que la resta de números s’utilitzen amb el substantiu en plural. Doncs sí, però no! En català, castellà, anglès, italià i francès diem el número 1 amb un substantiu singular (un noi, un chico, a guy, un ragazzo, un garçon i els altres números amb el plural (dos nois, dos chicos, two guys, due ragazzi i deux garçons). L’irlandès, però, no. Vol ser especial i únic i, per tant, decideix fer servir sempre el singular (fins i tot quan hi ha més d’un objecte o cosa). Per exemple, l’irlandès diu dhá cúpan tae (‘two cup of tea’) o bé trí leabhar (‘three book‘).

I parlant de números, l’irlandès té tres sets de números, no només un! En català, castellà, anglès, italià i francès, quan t’ensenyen els números, et donen una llista a aprendre i prou. El número 2 es diu X, el número 5 és diu Y… Però en irlandès tens tres paraules que són 2 i tres paraules que són 5, per exemple. Depèn del que comptis. Si no comptes res i, per tant, només esmentes els números, el número 2 és a dó, però si esmentes persones, 2 és beirt, i si parles de coses és dhá.

Pel que fa al tema singular/plural, la majoria de llengües el que fan és afegir una s per fer el plural. És allò “normal”. En italià, en canvi, no afegeixen s per fer el plural! És una cosa molt curiosa i interessant de l’italià: per això en italià no hi ha quasi cap paraula (a part de la preposició per i l’article il) que acabi en consonant! Els plurals es fan amb vocals. Doncs l’irlandès, malgrat que és una llengua d’una família diferent, té això en comú amb l’italià: tant l’italià com l’irlandès tenen plurals acabats amb la lletra i i plurals acabats en altres vocals. Per exemple, en irlandès tenim bus (singular) i busanna (plural), i tenim dalta (‘estudiant’ singular) i daltaí (plural). En italià, per exemple, diem amico (singular) i amici (plural).

 

Això és tot per avui. El proper dia us faré una segona part d’aquest article i esmentaré més coses curioses de l’irlandès, però per avui ja és suficient. Espero que us hagi semblat interessant i curiós. A mi, almenys, m’ho sembla. Gràcies per llegir l’article i fins aviat!!! Bona Castanyada a tots els catalans i catalanes i bon Halloween a la resta!!

 

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

0
Publicat el 25 de maig de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Fa poc vaig anar a Tarragona. Evidentment, no era pas el primer cop que hi anava (ja hi havia anat bastants cops), però mai no havia fet una visita guiada. Així, doncs, per descobrir alguna cosa nova, vaig decidir fer una visita guiada. El guia sabia moltes coses i les va explicar molt bé, per sort. Avui, doncs, compartiré amb vosaltres algunes de les coses que el guia ens va explicar: aquelles que a mi m’han cridat l’atenció. Abans de començar amb la història, però, crec que és important dir que Tarragona és l’única ciutat de Catalunya que la UNESCO ha declarat patrimoni de la humanitat. Dit això, comencem!

 

SALARI I DINERS

Quan els romans van arribar a Tarragona, ja hi havia una altra civilització: els ibers. A l’hora de construir les muralles de Tarragona, els romans eren els qui dirigien la feina i els ibers eren els qui treballaven construint. Gràcies a les marques que hi ha a les pedres de la muralla se sap que els ibers no eren esclaus, sinó que eren treballadors que rebien un salari. En aquella època el salari es pagava amb sal (vet aquí l’origen de la paraula salari). La sal era molt important en aquella època perquè no hi havia neveres i, per tant, havien de trobar alguna solució per tal de poder conservar els aliments. Així, doncs, la solució que van trobar va ser conservar els aliments amb sal. Es cobrava amb sal, però els romans també tenien una moneda: el denari. De fet, la paraula diners en català ve de denarius (el nom en llatí del denari, la moneda romana). Per tant, quan avui diem “Tens diners?” vindria del fet de preguntar si tens denaris (l’antiga moneda romana).

 

LA SEGONA ROMA

Quan els tarragonins diuen que Tarragona va ser “la segona Roma”, és cert. Es diu això perquè els emperadors vivien a Roma, però a Tarragona hi van viure dos emperadors: l’emperador August i l’emperador Adrià. De fet, no només l’emperador es va traslladar a Tarragona, també s’hi va desplaçar tota l’administració. Quan l’emperador August es va traslladar a Tarragona, va romanitzar tota la península ibèrica i la va organitzar en tres províncies: la Lusitània, la Bètica i la Tarraconensis. Això significa que hi havia tres fòrums provincials (un a cada capital de província): el de la Lusitània es trobava a Mèrida, el de la Bètica es trobava a Còrdova i el de la Tarraconensis es trobava, evidentment, a Tarragona. Vegeu la següent imatge:

 

LLUNA DE MEL

A l’època dels romans es bevia una beguda (que encara existeix) anomenada hidromel. És una beguda alcohòlica que, com el seu nom indica, conté mel. Es veu que com que la gent s’emborratxava molt i allò era un desgavell, els qui manaven van decidir prohibir el consum d’alcohol i que l’únic moment en què es pogués consumir fos durant la lluna de mel. I d’aquí ve el nom: lluna de mel perquè era l’únic moment en què es podia beure hidromel (alcohol). Perquè la gent s’espantés i no en consumís, la van anunciar com a “beguda dels Déus” i, així, van aconseguir que la gent no en begués (els Déus romans no eren gaire amables).

 

CAMPANA DE LA SAL

A Tarragona, fins fa uns quants anys hi havia allò que s’anomena la campana de la sal. Resulta que cada migdia, a l’hora de dinar, la campana de l’església sonava per tal de recordar a les dones que era l’hora de preparar el dinar per al marit. Així, doncs, és lògic que s’anomeni “de la sal” perquè quan cuinem posem sal al menjar. Això sí: una idea força masclista; però, per sort, ara ja no es fa.

 

NÚMEROS ROMANS

Segurament molts de vosaltres vau estudiar els números romans quan anàveu a l’escola i segurament deveu recordar que la lletra X correspon al número 10 i que la lletra V correspon al 5. La qüestió és: sabeu per què? Doncs ara us ho explicaré! Oi que quan jugueu a cartes i apunteu els punts, aneu fent palets? Oi que feu quatre palets i el cinquè el feu amb una ratlla inclinada que ratlla els altres quatre? Doncs resulta que quan els romans comptaven, feien una cosa semblant però un pèl diferent. Ells feien vuit palets en lloc de quatre i, llavors, el novè era una ratlla inclinada cap a una banda i, després, el desè era una altra ratlla inclinada en direcció contrària. Així, doncs, el novè i el desè eren dues ratlles inclinades que formaven una X. Per tant, quan la X es formava era quan es comptava el número 10. D’aquí ve que el número 10 sigui la lletra X. I el número 5 és la lletra V perquè la lletra V correspon a la part superior de la lletra X. La lletra V és la meitat (superior) de la lletra X i 5 és la meitat de 10. Voilà!

 

Espero que us hagi semblat curiós i interessant. Moltes gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

PER QUÈ “SAGITARI” I NO PAS UNA ALTRA PARAULA?

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules que utilitzem sense pensar. Sabem el significat que tenen però no som conscients de per què tenen aquest significat i de la lògica que hi ha al darrere. Avui, doncs, us parlaré de l’origen d’unes quantes paraules. Vegem-les!

GLADIADOR

Per què els gladiadors es diuen gladiadors? Doncs es diuen així perquè els gladiadors porten una espasa i espasa en llatí es diu gladius.

SAGITARI

Com tots vosaltres sabeu (encara que no hi cregueu), hi ha dotze signes del zodíac. L’últim d’aquests dotze és sagitari. Sabeu, però, què vol dir sagitari? Sagitari ve del llatí sagittarius, que ve de la paraula sagitta (que vol dir ‘fletxa’). Per tant, sagitari és ‘el que dispara fletxes’. Per això aquest signe zodiacal es representa amb un home armat amb un arc i una fletxa. Heus aquí el perquè de tot plegat.

BÀRBAR

Per què? Doncs resulta que ve de la paraula que els grecs utilitzaven per a referir-se als estrangers, perquè aquests estrangers parlaven en una llengua que els grecs no entenien i, per tant, tot els sonava a “bar, bar, bar…”.

SANTIAMÉN  (castellà)

Per què en castellà diuen en un santiamén quan volen dir que fan una cosa ràpidament? Doncs la paraula santiamén ve de quan la missa es feia en llatí i la gent feia el senyal de la creu tot dient “In nomine patris et filii et spiritus sancti. Amen.”. Com que aquesta frase es deia molt ràpidament, les dues últimes paraules (la paraula sancti i la paraula amen) es van ajuntar i es va crear santiamén. També precisament per això (perquè aquesta frase es deia ràpidament) l’expressió castellana en un santiamén vol dir ‘fer una cosa ràpidament’.

ORIENT, OCCIDENT

Tothom sap el significat d’aquestes paraules, però sabeu per què es diuen així?

Doncs resulta que Orient ve del llatí oriente (que és l’ablatiu singular d’oriens) i oriens ve del verb llatí orior (‘néixer’). Per tant, Orient vol dir ‘naixent’ i per aquest motiu Orient és la terra del sol naixent.

D’altra banda, Occident ve del llatí occidente (que és l’ablatiu singular d’occidens) i occidens ve del verb llatí occido (‘morir’ o ‘matar’). Per tant, Occident vol dir ‘on mor el sol’ i per aquest motiu Occident és la terra on el sol es pon.

MERCÈS (català), MERCI (francès)

Aquestes dues paraules volen dir ‘gràcies’. Els catalans a vegades fins i tot utilitzem la paraula francesa per a dir ‘gràcies’. Bé, doncs sabeu d’on venen? Ambdues paraules venen de la paraula llatina merces, que significa ‘sou, salari’. Així, doncs, l’ús d’aquestes paraules ve del fet d’estar agraït quan reps el salari (fet que no passava a l’època romana, sinó que ha sigut una evolució posterior). Curiós, oi?

CANDIDAT

Candidat ve de la paraula llatina candidus. Candidus en llatí significa ‘blanc’. Resulta que a l’antiga Roma, quan algú volia obtenir un càrrec públic i anava a l’entrevista de feina, hi anava vestit amb una toga blanca. I per què havia de ser blanca? Bé, doncs perquè el blanc representa la puresa i l’honradesa i aquestes eren les qualitats que es demanaven a tots aquells que volguessin representar el poble o l’Estat.

Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Moltes mercès per llegir-me i fins aviat!!!

10 CURIOSITATS DE L’IRLANDÈS I D’IRLANDA

0
Publicat el 7 de març de 2020

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que he après sobre Irlanda i l’irlandès i que em semblen curioses i interessants. Casualment, aquesta setmana és la Seachtain na Gaeilge (‘setmana de la llengua irlandesa’), així que potser és el moment ideal. He fet una tria i en aquest article n’esmentaré deu. Vegem-les!

1. OTHARCHARR

Aquesta és la paraula irlandesa que vol dir ‘ambulància’. Literalment vol dir ‘cotxe de pacients’ (othar vol dir ‘pacient’ i charr vol dir ‘cotxe’). Em sembla curiós veure que en la resta de llengües que conec utilitzem la paraula ambulància (català ambulància, castellà ambulancia, anglès ambulance, francès ambulance, italià ambulanza) i que en irlandès, en canvi, diuen ‘cotxe de pacients’. De fet, en irlandès té molta més lògica, no trobeu?

2. UISCE BEATHA 

Uisce beatha vol dir ‘whisky’. El que em sembla curiós és que literalment vol dir ‘aigua de la vida’ (uisce vol dir ‘aigua’ i beatha vol dir ‘de vida’). Per tant, sembla com si per als irlandesos el whisky fos tan necessari com l’aigua. La llengua sempre és un reflex de la lògica i de la mentalitat d’un país i això reflecteix la importància del whisky en la cultura irlandesa.

3. PRÁTAÍ 

Les patates en irlandès s’anomenen prátaí. De fet, el nom em va recordar la paraula prat en català i vaig pensar que té molta lògica que es diguin així perquè les patates venen del prat. Què us sembla?

4. LUAS 

A Dublín el tramvia es diu LUAS. Al principi em pensava que era una sigla, però no sabia exactament. Després, però, vaig descobrir que no, que no era una sigla. De fet, és una paraula de la llengua irlandesa i vol dir ‘velocitat’. Quan m’ho van dir, em va semblar força graciós i irònic perquè quan el tramvia passa pel centre de Dublín va molt i molt lent. De fet, pel centre caminar és més ràpid que anar amb el LUAS. Irònic, oi?

5. KRIS KINDLE

A Irlanda l’amic invisible s’anomena Kris Kindle. En altres llocs de parla anglesa (a Amèrica segur i al Regne Unit crec que també) s’anomena secret santa, però a Irlanda en diuen Kris Kindle. Quan ho vaig descobrir, em va semblar curiós i em vaig preguntar per què ho anomenen així. Encara no ho sé, però sembla que ve de l’alemany i vol dir ‘Christ child’.

6. BÁNDEARG 

En irlandès, el color rosa es diu bándearg. Si ho desglossem, bán vol dir ‘blanc’ i dearg vol dir ‘vermell’. I, en el fons, què és el color rosa? Blanc + vermell! Així, doncs, en lloc d’anomenar-lo rosa, té molt sentit anomenar-lo bándearg (blanc-vermell)!

7. AIRGEAD

En irlandès, airgead té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Quan m’ho van dir, em va recordar al francès, perquè en francès passa exactament el mateix. En francès, argent té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Em sembla molt interessant veure que dues llengües de famílies diferents tenen una paraula que té els mateixos dos significats i, a més, la paraula francesa i la paraula irlandesa s’assemblen molt. Podria ser que la paraula irlandesa vingués del llatí, però no ho sé segur.

8. TRÁTHNÓNA

En irlandès, tráthnóna vol dir ‘tarda’ i també ‘vespre’ perquè en irlandès no tenen una paraula per a dir ‘vespre’. De fet, aquesta és una de les diferències entre irlandès i anglès: l’anglès té afternoon i té evening, però l’irlandès només té tráthnóna. Em sembla interessant aquest contrast anglès-irlandès perquè passa exactament el mateix entre el català i el castellà: el català té tarda i té vespre, però el castellà només té tarde.

9. SRÁIDBHAILE

La paraula sráidbhaile vol dir ‘poble’ en irlandès. Si ho desglossem, sráid vol dir ‘street’ i bhaile vol dir ‘town’. Per què? Doncs molt senzill. Resulta que la manera com les ciutats i pobles estan organitzats a Irlanda és diferent que a Catalunya. A Irlanda, els pobles petits són bàsicament un carrer. Per tant, d’aquí ve la paraula irlandesa per a dir ‘poble’: sráidbhaile seria com dir carrer-ciutat, perquè un poble irlandès seria bàsicament una ciutat formada per un sol carrer.

10. PICTIÚRLANN, LEABHARLANN, BIALANN

En irlandès, moltes paraules acaben amb el sufix –lann. Seria com l’anglès land. Per exemple, pictiúrlann (‘cinema’) és literalment ‘the land of pictures’; leabharlann (‘biblioteca’) és literalment ‘the land of books’; bialann (‘restaurant’) és literalment ‘the land of food’; etc. Els noms tenen molta lògica, oi?

CURIÓS, OI?

2

Bon dia i bona hora!!!

Com esteu? Avui m’agradaria explicar-vos algunes coses que he trobat curioses i interessants. Aquesta vegada les curiositats lingüístiques són sobre una llengua amb la qual no estem gaire familiaritzats: el suahili.

Suahili és el nom català d’aquesta llengua; en suahili, en canvi, es diu kiswahili (el prefix ki- vol dir ‘llengua’). El suahili és una de les llengües més parlades de l’Àfrica. Més concretament, podem dir que hi ha aproximadament 150 milions de parlants de suahili (aquesta xifra inclou els qui el tenen com a primera llengua, els qui el tenen com a segona llengua i els que el parlen com a tercera llengua). És llengua oficial a Kenya, Tanzània, Uganda i a la República Democràtica del Congo, tot i que també es parla en altres països africans. Suposo que molts de vosaltres creieu que no teniu ni idea de suahili, que és una llengua que desconeixeu totalment. Oi? Doncs no! En realitat, ja en sabeu unes quantes paraules! I, de fet, gràcies a Walt Disney! Vegem quines són aquestes paraules:

SIMBA

Simba vol dir ‘lleó’ en suahili. No és gens estrany, doncs, que el lleonet protagonista de la pel·lícula de El rey león es digui Simba.

 

NALA

En suahili, nala vol dir ‘gift’ en anglès; és a dir, vol dir ‘regal’ en català. Jo interpreto que és com si la Nala de la pel·lícula que acabem de dir fos un regal dels Déus o alguna cosa així. Vosaltres com ho interpreteu?

 

RAFIKI

Rafiki vol dir ‘amic’ en suahili. La veritat és que té la seva lògica perquè a la pel·lícula de El rey león en Rafiki és un bon amic d’en Mufasa.

 

PUMBA

Pumba vol dir ‘estúpid’ en suahili. No vull desprestigiar el pobre personatge, però la veritat és que no és tan intel·ligent com en Timón (si no recordo malament).

 

HAKUNA MATATA

En suahili, hakuna matata vol dir ‘no et preocupis!’. Sí, no s’ho van inventar els guionistes de la pel·lícula, sinó que existeix!

En el passat, a les zones on es parlava suahili la gent autòctona estava en contacte constant amb comerciants estrangers. Per aquest motiu aquesta llengua va agafar molts manlleus d’altres llengües, sobretot de l’àrab. De fet, fins i tot el nom de la llengua ve de l’àrab: en àrab, costa es diu sahil i el plural, costes, és sawahil. Per tant, si hi afegim el prefix ki-, kiswahili vol dir ‘la llengua de les costes’. De fet, és molt lògic si tenim en compte que el suahili es va originar a les zones costaneres de Kenya i Tanzània.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat mínimament interessant. A mi m’ha semblat molt curiós. Fins aviat i bon estiu!!!

 

FONT: The Swahili Language

 

Article per a ments inquietes

2

Benvinguts de nou!

Avui m’agradaria explicar-vos algunes cosetes que he descobert i que he trobat curioses i interessants, sobretot pel que fa a l’etimologia de certes paraules. No és que sigui una experta en etimologia, simplement és un tema que em crida molt l’atenció i sobre el qual m’agrada aprendre. Espero que a vosaltres també us sembli interessant!

 

Per què les CÈL·LULES i els CROMOSOMES es diuen així i no d’una altra manera? D’on vénen aquests dos noms?

Sabeu per què les cèl·lules es diuen així? Fa segles, quan la ciència no estava ni de bon tros tan avançada com ara, es desconeixia el funcionament del cos humà. Durant el Renaixement, es va començar a estudiar l’anatomia del cos humà i, gràcies a la Universitat de Pàdua, es van produir avenços molt significatius. Després de l’estudi de l’anatomia, es va voler anar més enllà i descobrir com funcionava el cos humà. Fins a l’any 1665 no es va descobrir l’existència de les cèl·lules. Aquell any, Robert Hooke va construir ell mateix un nou tipus de microscopi i va decidir utilitzar-lo per a observar els detalls més petits, i abans desconeguts, de la natura.

robert-hooke-compound-microscope

Amb aquest microscopi, Hooke va observar amb atenció l’escorça d’una alzina surera. Gràcies al microscopi, Hooke va veure-hi uns petits quadradets que li recordaven les habitacions d’un monestir, les quals en anglès es deien cells. Per tant, com que aquells quadradets s’assemblaven a aquestes habitacions, va decidir anomenar-los cells (‘cèl·lules’). Tanmateix, en aquell moment, Hooke encara desconeixia quina funció biològica tenien les cèl·lules. En aquella època ningú no es va adonar de la importància de les cèl·lules i aquest concepte va continuar sent un misteri durant els 200 anys següents.

robert-hooke-plant-cells

Aquesta imatge és el que Hooke va veure a través del seu microscopi quan va observar aquella làmina d’alzina surera. Va ser publicada per primer cop al llibre Micrographia, de Robert Hooke (1665).

Finalment, a mitjan segle XIX, es va reprendre el concepte de les cèl·lules. En aquell moment es va descobrir que hi havia cèl·lules en tots els éssers vius! Llavors van tornar a examinar-les amb un microscopi i es van adonar que les cèl·lules es subdividien. Així, doncs, el microscopi va revelar dues grans veritats sobre la vida en el nostre planeta: en primer lloc, que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i, en segon lloc, que les cèl·lules provenen d’altres cèl·lules. Entendre les cèl·lules volia dir entendre la vida. Tanmateix, encara quedava un bon camí per a recórrer. Fins i tot amb el millor microscopi, tot el que es podia veure era el nucli de la cèl·lula en una mena de massa translúcida.

Per consegüent, llavors es van adonar que calia fer que allò invisible esdevingués visible. Com ho van fer? Van tenyir les cèl·lules; és a dir, van abocar una mena de colorant/tinta a les cèl·lules. Gràcies a això, en aquella massa translúcida, on no semblava haver-hi res, van aparèixer diverses estructures! El descobriment més destacat va ser que, en el nucli, hi van veure cromosomes! O més ben dit, allò que avui coneixem com a cromosomes. Chromosomes vol dir ‘coloured bodies’; és a dir, ‘cosos de color‘. Per què els van anomenar així? Doncs perquè gràcies als colorants que van abocar a les cèl·lules van poder veure els cromosomes.

(Informació extreta del documental de la BBC The story of science (5 of 6): What is the secret of life?)

 

DETERGENTEDETERSIVO

En castellà, quan parlem de detergente, ens referim al líquid o a la pols que utilitzem per a rentar la roba. En italià, detergente també existeix, però vol dir una cosa diferent.

Detergente en italià és una paraula genèrica que es refereix a qualsevol producte que serveixi per a netejar. Per exemple, el bagnoschiuma (‘gel de bany’) i la liscivia (‘lleixiu’) es consideren detergente. Així, doncs, si en italià ens volem referir al líquid que utilitzem per a rentar la roba, haurem de dir detersivo.

 

CAL·LIGRAFIA

Tothom sap què vol dir fer cal·ligrafia perquè molts de nosaltres n’hem hagut de fer a l’escola de petits, però sabeu d’on ve el nom? -grafia ve del grec graphḗ, que vol dir ‘escriptura’; per això la grafologia és ‘la ciència que estudia el caràcter de les persones a través de l’escriptura’. Cal·li- ve del grec kállos, que significa ‘bellesa’. Per tant, la cal·ligrafia és ‘l’art d’escriure de manera bella’. Interessant, no?

 

Per què, en anglès, armari es diu WARDROBE?

L’anglès és, tal com sempre dic als meus alumnes, una llengua molt lògica. Què vull dir amb això? Doncs em refereixo sobretot al vocabulari que tenen, sobretot a les paraules compostes, que en tenen moltes. Per exemple, la bedroom és ‘l’habitació (room) del llit (bed)’, el toothbrush és el ‘raspall (brush) de dents (tooth)’, el hairdryer és ‘l’assecador’ (hair = cabells + dryer = “eixugador”), la bedside table és la ‘tauleta (table) del costat (side) del llit (bed)’; és a dir, ‘tauleta de nit’, etc. Qualsevol paraula composta que trobis en anglès tindrà lògica.

Així, doncs, un dia que estava dient als alumnes com dir armari en anglès, em vaig  preguntar per què wardrobe vol dir ‘armari per a la roba’. No li trobava la lògica, perquè roba en anglès és clothes, i no pas robe. Després d’investigar una mica, he descobert el perquè: wardrobe ve del Old North French warderobe (Old French garderobe). Warder = ‘desar’ i robe = ‘peça de roba’; per tant, wardrobe és un ‘armari per a desar la roba’. En l’anglès actual, robe només té el significat de ‘peça de roba llarga que es porta en ocasions especials (per exemple, la túnica negra que duen els jutges) i el significat de ‘barnús’ si diem bathrobe/robe.

Per acabar d’embolicar una mica més la troca, en italià, el mot roba existeix, però no vol dir el mateix que en català! Roba és com dir ‘coses’. Per exemple: Prendi la tua roba e vattene! vol dir ‘agafa les teves coses i fot el camp!’ Tanmateix, també té altres significats segons la frase i el context en què es trobi; per exemple, Ma che roba! seria la resposta que un italià donaria quan li expliquen una cosa que li sembla sorprenent/increïble, seria com dir ‘caram!’ o ‘mare meva!’

Bé, espero que sempre continueu sent Curioso come una biscia / Curioso come un gatto (‘persones amb molta curiositat i ganes d’aprendre’) i que si alguna cosa piques your curiosity (‘us pica la curiositat’), investigueu sobre el tema, perquè així mai no deixareu d’aprendre! Salut i fins aviat!

 

 

DAIXONSES I DALLONSES

8
Howdy doody?Avui m’agradaria parlar d’expressions curioses i divertides que he descobert en anglès i de les corresponents traduccions al català, castellà i/o italià. La gràcia que tenen és que rimen i, a més, les trobo entranyables! Si cliqueu a sobre del títol de cada paràgraf us apareixerà un enllaç on explica el significat de cadascuna d’aquestes expressions. Espero que us facin gràcia!

En anglès utilitzen thingy per a referir-se a un objecte que no saben com anomenar, ja sigui perquè no en recorden el nom ja sigui perquè no el saben. És a dir, thingy seria el que en català anomenem daixonses/dallonses. Per exemple: Where is the thingy to change the TV channel? seria On és el daixonses de la tele? (o sigui, el comandament a distància). L’equivalent italià de thingy és coso.Si en lloc de parlar d’un objecte parlem d’una persona, en anglès es diu o bé thingamy o bé what’s his name/face: Yesterday I met what’s his name and he told me that he is going to retire next year. En castellà, en aquest cas dirien Fulanito o Menganito i, en italià, Tizio, Caio e Sepronio.

Phoney baloney
En anglès, sobretot en anglès americà, per dir que una persona és falsa, que no és sincera, podem dir phoney baloneyI don’t believe anything that guy says, he is such a phoney baloney!


Howdy doody?

Hi ha gent que diu howdy doody? en lloc de dir Hi, how are you? per saludar la família o els amics. Al nord d’Anglaterra, però, es diu How do?, però no és tan “divertit” com el joc de paraules abans esmentat. Els cowboys de les pel·lícules diuen howdy, o sigui que és possible que howdy doody vingui d’aquí.

okey dokey
Us recordeu de l’okey makey? En castellà, afegim el makey perquè rimi amb okey, oi? Doncs en anglès, en lloc d’okey makey diuen okey dokey, perquè la primera de les dues paraules es pronuncia [ouki], no pas [okei]. Així, doncs, la paraula que rima és dokey [douki].

goody goody!
Si una cosa ens sembla bé, en lloc de dir simplement good! podem dir goody goody! per fer una mica de broma. Goody goody també es pot utilitzar per a parlar d’una persona que vol ser tan perfecta que fa ràbia. Potser el concepte que més s’hi acosta en català seria repelent, o en castellà Don Perfecto, tot i que crec que no tenim un equivalent exacte per a aquesta expressió. Vegem-ne un exemple:

– Hey! I found 200 euros on the street! I handed them in to the police.
– Are you kidding me? You are such a goody goody! I would have gone shopping!

shall we risk it for a biscuit?
Quan volem proposar a algú de fer una cosa una mica arriscada, com ara traspassar un carrer amb el semàfor en vermell, podem dir shall we risk it for a biscuit?, així rima i pot resultar divertit. No oblidem que als anglesos els agraden molt els biscuits (galetes)!

easy peasy
Seria com dir bufar i fer ampolles! És d’ús comú per a expressar que una cosa és molt fàcil:
– How was that exam?
– It was easy peasy!

Lovey dovey
S’usa per a dir que una cosa o persona és massa ensucrada, massa sentimental, el que en castellà seria cursi i en català carrincló: Look at them! They are so lovey dovey with each other!

Oopsy-daisy
Aquesta expressió té dos significats: podem dir-la quan algú cau en lloc del més neutre Oops! o bé quan alcem un nen petit que ha caigut a terra, com a onomatopeia que expressa la força que fem en alçar-lo.

finders keepers, losers weepers
Aquesta frase es diu quan algú troba un objecte teu i tu li demanes que te’l torni, per dir que no te’l vol tornar. Seria com dir Quien se fue a Sevilla, perdió su silla!; o sigui, una manera de dir que qui ho troba s’ho queda.

bye-bye!

 

Aquest article “is full of ji ji y ja ja”

6

Tal com us ha dit la nostra amiga Ana Bottle del Polònia, avui, entre altres coses, parlarem de com s’ha de riure en cada llengua. Ja sé que sona un pèl estrany, però no és broma; ara ho entendreu, no us preocupeu!

Segurament molts de vosaltres utilitzeu de manera habitual l’onomatopeia jajaja (o jejeje, jijiji, jojojo i jujuju) si voleu expressar que una cosa us fa riure quan escriviu un whatsapp o un comentari al Facebook. El que molta gent no sap, però, és que aquesta manera d’escriure-ho només és correcta en castellà; és a dir, en català hem d’escriure-ho amb h: ha! ha! ha!, perquè el so que fem quan riem en català correspon a la h del verb halar (‘menjar’) i a la de ehem. El so de la j catalana no és com el de la j castellana, la j catalana sona com la g de la paraula gent i aquest no és pas el so que fem quan riem, oi? Doncs resulta que el castellà és l’única llengua de les que conec que riu amb la j: l’italià, el francès i l’anglès també fan servir la h perquè, igual que passa en català, el so del riure no correspon al de la j d’aquestes llengües. Si us hi heu fixat, deveu haver vist que en català cal separar cada ha amb un signe d’exclamació i amb un espai.

Una altra curiositat és que, quan toca llevar-se, els anglesos es “mengen” la primera paraula de l’expressió i, en lloc de dir good morning! als companys de pisdiuen morning!; en català, castellà i italià no “mengem” res abans de l’esmorzar i, per tant, diem les dues paraules: bon dia! (català), buenos días! (castellà) i buongiorno! (italià). Quan és l’hora d’anar a dormir, els italians acostumen a dir notte! en lloc de buonanotte! i els anglesos diuen night! en lloc de good night! En català i castellà, en canvi, a ningú no se li acut dir nit! (en català) ni noches! (en castellà), sonen molt malament.

Quant a la manera d’acomiadar-se, en català normalment diem adéu! (que pronunciat es redueix a déu!) i, curiosament (fins i tot la majoria de castellanoparlants també, encara que mantinguin una conversa en castellà i s’hagi de dir adiós). En canvi, en anglès és molt comú sentir bye bye! i en italià ciao ciao! Em sembla interessant veure que anglesos i italians diuen la paraula que correspon a adéu dos cops i, en canvi, catalans i castellans només un.

Així, doncs, estimats lectors, tal com diem els catalans: adéu!