Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: CATALÀ - ITALIÀ

10 FALSOS AMICS ANGLÈS-ITALIÀ

2

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar alguns dels falsos amics que hi ha entre l’anglès i l’italià. Això us pot ser útil a aquells qui ja heu estudiat anglès i ara us poseu a estudiar italià, perquè així sabreu quines paraules, malgrat s’assemblin, no volen dir el mateix que en anglès. Evidentment no només n’hi ha 10, però jo n’he triat uns quants per no allargar-me massa. Trobareu més casos de falsos amics anglès-italià en un article anterior (Pepperoni o peperoni?). Som-hi!

CAUTION – CAUZIONE

En anglès, caution vol dir ‘precaució, cautela’. En italià hi ha una paraula molt semblant: cauzione. Cal anar amb compte, però, perquè cauzione no vol dir el mateix que caution. Cauzione vol dir ‘fiança’. Cauzione en anglès seria deposit i caution en italià seria attenzione. Així, doncs, vigilem perquè no tenen res a veure.

GYM – GINNASIO

Tot i que s’assemblin molt, no tenen res a veure. En italià, ginnasio es refereix als dos anys d’estudis secundaris que es cursen abans dels tres anys de liceo (equivalent al nostre batxillerat) o bé a l’edifici de l’institut on es cursen aquests dos anys. En anglès, gym es refereix al gimnàs. L’equivalent italià de gym és palestra i l’equivalent anglès de ginnasio seria high school.

LARGE – LARGO

Compte amb aquestes dues paraules! Large en anglès vol dir ‘gran’, com big. En italià, largo vol dir ‘ample’. Large en italià seria grande i largo en anglès seria wide. També cal vigilar amb el castellà: largo en castellà i largo en italià no són el mateix! Largo (castellà) és lungo en italià!

OCCUR – OCCORRERE

Aquests dos verbs tenen significats molt diferents: en italià occorrere vol dir ‘caldre’. Per exemple: Occorre pensarci prima (‘cal pensar-hi abans). En canvi, occur en anglès vol dir ‘succeir, passar’ (An accident has occured vol dir ‘hi ha hagut un accident’) o bé ‘acudir-se’ (it occured to me to ask him vol dir ‘se m’ha acudit preguntar-li-ho’). L’equivalent anglès de occorrere seria be necessary i l’equivalent italià de occur seria accadere (‘succeir’) o venire in mente (‘acudir-se’).

PARENTS – PARENTI

En anglès, parents són els pares. En canvi, en italià, parenti són els familiars. L’equivalent anglès de parenti és relatives i l’equivalent italià de parents és genitori.

PAVEMENT – PAVIMENTO

Pavement en anglès britànic és la ‘vorera’. Pavimento en italià, però, és el ‘terra’. L’equivalent anglès de pavimento seria floor i l’equivalent italià de pavement seria marciapiede.

RETAIN – RITENERE

Retain en anglès vol dir ‘retenir, conservar’ (Salespeople use the Web to retain customers) i ritenere en italià vol dir ‘pensar, considerar’ (Tutti lo ritenevano una brava persona). L’equivalent italià de retain seria conservare i l’equivalent anglès de ritenere seria consider o think.

RUMOUR – RUMORE

En anglès, a rumour és ‘un rumor’. En canvi, en italià, rumore vol dir ‘soroll’. L’equivalent italià de rumour és diceria, pettegolezzo i l’equivalent anglès de rumore és noise.

ROMANCE – ROMANZO

En anglès, romance és el mateix que romance en castellà. En italià, però, romanzo vol dir ‘novel·la’. Per tant, l’equivalent italià de romance seria storia d’amore i l’equivalent anglès de romanzo seria novel.

STAMP – STAMPA

En anglès, stamp és un nom que significa ‘segell’. En italià, la stampa és ‘la premsa’. Així, doncs, l’equivalent italià de stamp és francobollo i l’equivalent anglès de stampa és press.

 

Bé, espero que us hagi semblat interessant i que us serveixi per a no caure en els errors dels falsos amics. Bon any 2019 a tots i totes!!!

SI POC COBREM, RES PAGAREM!

2
Publicat el 3 de juny de 2018

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui és un dia molt important per a mi: us voldria anunciar que l’obra de teatre que he traduït ja està a la venda! Es tracta de la traducció d’una obra de teatre del gran Dario Fo, que malauradament ens va deixar fa poc: es titula Si poc cobrem, res pagarem! El títol ja ens avança una mica la temàtica de l’obra: les injustícies politicosocials de la crisi que afecta tant Itàlia com Espanya.

Quan me la vaig llegir en italià (l’obra italiana és del 2007), vaig riure moltíssim i, a més, em va semblar que reflectia a la perfecció la crisi que hem viscut (i encara vivim) al nostre país i la vida quotidiana de molta gent. Com que vaig veure que encara no s’havia traduït al català i que era una obra que podria agradar a molts catalans i catalanes, vaig decidir traduir-la i ara, finalment, ja està publicada.

És una obra còmica que tracta de situacions politicosocials actuals de manera satírica. És una denúncia sobre molts temes d’actualitat: la mala administració de la sanitat pública, els desnonaments, les hipoteques i els lloguers abusius, els problemes per a arribar a final de mes, les injustícies polítiques o la incomprensió de tants marits masclistes envers la càrrega de responsabilitats que assumeixen les mullers, per exemple.

Evidentment us la recomano (no només perquè l’he traduïda jo, sinó també perquè és molt divertida i de lectura àgil) i tinc el plaer d’informar-vos que ja la podeu trobar a les llibreries (per exemple a la Laie, a la Casa del Llibre, a l’FNAC, a Amazon o a la web de l’editorial El Cep i la Nansa). Espero de tot cor que us agradi i que rigueu i gaudiu moltíssim! Ja em direu què us ha semblat!

Fins aviat!!

PEPPERONI O PEPERONI?

0

Avui parlaré d’algunes paraules italianes que es poden confondre amb paraules angleses que tenen un significat diferent però una forma semblant. Aquesta explicació que faré està dirigida sobretot a la gent que ja sap anglès i que ara aprèn italià o viceversa. La veritat és que hi ha molts falsi amici (‘falsos amics’) i serien massa per a un sol article. Així, doncs, avui n’explicaré uns quants i un altre dia ja escriuré un altre article amb uns quants més.

 

ARGUMENT – ARGOMENTO

  • argument (anglès) – argument (‘justificació’) i discussió (‘baralla’)
  • argomento (italià) – argument (‘justificació’) i argument (d’un llibre, per exemple)

Aquí el problema és pensar que argument (‘discussió/baralla’ en anglès) vol dir argomento (italià), perquè no és així: argument (en anglès) és litigio (en italià). Si volem referir-nos als arguments que tenim per a afirmar tal cosa, llavors sí que arguments (en anglès) és argomenti (en italià).

 ANNOY – ANNOIARE

  • annoiare (italià) = avorrir
  • annoy (anglès) = molestar, emprenyar

Els qui sabeu anglès i apreneu italià heu d’anar amb compte amb el verb annoiare: no vol dir el mateix que el verb anglès annoy. Quan en anglès diem It is so annoying!, volem dir que una cosa ens molesta molt. La traducció italiana d’aquesta frase anglesa seria Mi da tanto fastidio!

En canvi, quan en italià diem Lo spettacolo ha annoiato tutti, volem dir que l’espectacle en qüestió ha avorrit a tothom. La traducció anglesa d’aquesta frase seria The show bored everyone.

ADDICTION – ADDIZIONE

  • addizione (italià) = suma o addició
  • addiction (anglès) = addicció

Aquí tenim un embolic ben maco. Comencem pel català. En català, tenim dues paraules que s’escriuen de manera molt semblant però que tenen significats diferents: addició i addicció. Addició (amb una c!) és la suma. Addicció, en canvi, és la dependència a una substància.

En anglès, addition vol dir ‘suma’ i addiction vol dir ‘dependència a una substància’.

En italià, addizione vol dir ‘suma’ i (tossico)dipendenza vol dir ‘addicció’.

ASSIST – ASSISTERE

  • assist (anglès) = ajudar
  • assistere (italià) = assistir a un esdeveniment / ajudar

La paraula italiana assistere té dos significats: quan és transitiu vol dir ‘ajudar’ (essere assistiti da un ottimo avvocato) i quan és intransitiu vol dir ‘assistir’, ‘ser present’ (assistere a uno spettacolo). La paraula anglesa assist, en canvi, només vol dir ‘ajudar’ (Eve assists elementary school children with their homework). Allò que en català s’anomena assistir en anglès és attend: Twenty people attended the event vol dir ‘Vint persones van assistir a l’esdeveniment’.

ATTEND – ATTENDERE

  • attend (anglès) = assistir
  • attendere (italià) = esperar

Tal com ja hem explicat, attend vol dir ‘assistir a un lloc o esdeveniment’. En italià hi ha un verb aparentment semblant (attendere) però que té un significat diferent: ‘esperar’. Per exemple, la frase Attendo che arrivi il treno vol dir ‘Espero que arribi el tren’.

ATTITUDE – ATTITUDINE

  • attitude (anglès) = actitud
  • attitudine (italià) = aptitud

Aquestes paraules tenen dos significats diferents: attitude (anglès) vol dir ‘actitud’, ‘comportament’. Per exemple: She has a positive attitude vol dir ‘la seva actitud és bona’. Això en italià es diu atteggiamento: Ha un atteggiamento positivo.

En canvi, attitudine en italià vol dir ‘aptitud’. Per exemple: La sua attitudine per la musica è sorprendente. Això en anglès seria aptitude: My son has no aptitude for sport.

PEPPERONI – PEPERONI

  • pepperoni (anglès) – pepperoni (embotit picant)
  • peperoni (italià) – pebrots

En anglès, català i castellà, quan fem servir la paraula pepperoni, ens referim a aquest embotit ample i rodó que pica una mica. Aquest embotit en italià es diu salame. En italià, en canvi, la paraula peperoni  (amb només una p!) és plural i vol dir ‘pebrots’ (peppers en anglès).

Com podeu veure, hi ha molts falsos amics entre l’anglès i l’italià (encara n’hi ha més). Així, doncs, abans de donar per fet que X vol dir Y, penseu-vos-ho un parell de cops o consulteu un diccionari (no Google traductor!). Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

 

LA SINGULARITAT DE CADA LLENGUA

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a l’italià. A mi m’agraden molt les expressions i frases fetes pròpies de cada llengua i avui m’agradaria concentrar-me en algunes expressions italianes i intentar trobar-ne un equivalent català. Som-hi!

SCOPRIRE L’ACQUA CALDA

Aquesta expressió m’agrada molt. La utilitzem per riure’ns d’una persona que es pensa que ha descobert una cosa important i, en realitat, aquesta cosa ja la sabia tothom. En català en tenim una que vol dir el mateix: Ha descobert la sopa d’all! 

AVERE IL BRACCINO CORTO

Aquesta expressió es fa servir per a dir que una persona és massa estalviadora. En català tenim l’adjectiu i substantiu rata/garrepa, que vol dir precisament això.

PERDERSI IN UN BICCHIERE D’ACQUA

En català, l’equivalent seria ofegar-se en un got d’aigua. Seria força semblant a l’expressió italiana, però canvia el verb. Es refereix a una persona que s’atabala davant d’una dificultat molt petita.

AVERE LE MANI D’ORO

Vol dir que aquella persona sap fer molt bé una cosa. Normalment es refereix a feines manuals. Ho podríem traduir com tenir-hi traça o tenir-hi la mà trencada. 

SU QUESTO NON CI PIOVE

Quan estem convençuts d’una cosa, diem aquesta expressió. En català, diríem d’això no n’hi ha cap dubte.

RIDERE A CREPAPELLE

Vol dir ‘riure molt’. En català, podem dir, per exemple, riure per les butxaques o riure pels descosits.

IL CAVALLO DI SAN FRANCESCO

En castellà, diuen el coche de San Fernando, un ratito a pie y otro caminando. En català, però, es diu com en italià: anar amb el cavall de sant Francesc. Es diu il cavallo di San Francesco perquè Sant Francesc d’Assís caminava amb un bastó i el considerava el seu cavall.

PARLA COME MANGI

Aquesta expressió es diu quan algú parla de manera molt rebuscada i no l’entenem gaire. Llavors li diem parla come mangi per demanar-li que parli d’una manera més planera, més entenedora. En català, tenim l’expressió parlar clar i català.

GUARDA CASO!

Aquesta expressió es podria traduir com Mira quina casualitat! 

PRENDERSELA

Prendersela vol dir ‘enfadar-se’. Per exemple: Non te la prendere es podria traduir com No t’enfadis o No t’ho prenguis així.

AVERE UN DIAVOLO PER CAPELLO

Aquesta expressió s’utilitza per a descriure una persona que està molt enfadada. L’equivalent català seria treure foc pels queixals.

GUARDARE DALL’ALTO IN BASSO

Vol dir ‘mirar amb menyspreu’. En català es diu mirar de dalt a baixEn castellà, però, és una mica diferent: mirar por encima del hombro.

 

Bé, això és tot per avui. Moltes gràcies per llegir-me. Fins aviat!!!

L’italià d’Alessandro Manzoni

0
Publicat el 27 de juny de 2017

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar d’algunes curiositats de l’italià. Més concretament, em concentraré en algunes de les diferències que hi ha entre l’italià del segle XIX (l’època d’Alessandro Manzoni) i l’italià actual. De fet, he decidit parlar d’aquest tema perquè m’estic llegint I promessi sposi, d’Alessandro Manzoni, i he vist que hi ha paraules que ja no s’utilitzen i que m’han semblat curioses. Vegem-les:

 

MUSTACCHI

A la seva novel·la, Manzoni utilitza mustacchi en lloc de baffi (que és el mot que actualment s’utilitza per a dir ‘bigotis’). Avui mustacchi només s’utilitza amb un sentit irònic per a referir-se a bigotis grossos i vistosos, però així i tot es fa servir molt poc. M’ha semblat curiós perquè s’assembla molt al francès i a l’anglès moustache i no l’havia vist mai en italià.

OMERO

En aquesta obra trobem omero amb el significat de spalla (‘espatlla’). Aquest significat d’omero és d’ús estrictament literari. Fora de la literatura, s’utilitza spalla.

D’ONDE

En italià, per dir D’on vens? diem Da dove vieni? Doncs resulta que Manzoni, en lloc de dir da dove, diu d’onde. Suposo que a vosaltres també us recorda al castellà donde, però cal tenir en compte que en italià donde (molt rarament, d’onde) ja no s’utilitza. Per a dir donde (castellà) cal dir dove.

MARAVIGLIA

En aquest cas només és un petit detall el que canvia: en italià actual (excepte a la Toscana) es diu meraviglia (‘meravella’), però a la literatura antiga hi podem trobar maraviglia.

EGLI

Les gramàtiques tradicionals italianes diuen que cal fer servir els pronoms egli (‘ell’), ella (‘ella’), essi (‘ells’) quan fan de subjecte i que cal utilitzar lui (‘ell’), lei (‘ella’) i loro (‘ells’) quan fan de complement. Tanmateix, avui gairebé ningú no fa servir egli, ella i essi com a subjecte. Això ha fet que fins i tot algunes gramàtiques i llibres de text de la llengua italiana ja utilitzin lui, lei i loro.

COSTUI

En italià antic o a la literatura, hi trobem la forma costui amb el significat de questa persona (‘aquesta persona’), normalment amb un to despectiu. Avui ja no s’utilitza gaire.

ANDERÒ

Em va semblar curiós veure que en lloc de andrò, futur de la primera persona del singular del verb andare (‘anar’), Manzoni escriu anderò. Si consultem la Treccani, veiem que ens diu que anderò és un variant menys habitual de andrò.

DESINARE

A la Toscana, en lloc de dir pranzare (‘dinar’), diuen desinare. Pel que fa a l’etimologia, ve del francès antic disner ‘trencar el dejuni, desdejunar’. Aquest verb és regional, no s’utilitza per tot Itàlia. Com que Manzoni va escriure la seva novel·la en la llengua de la Toscana (que és el que després va convertir-se en italià), no és estrany que utilitzés el verb desinare.

QUIVI

No, no em refereixo a la fruita. En italià literari, podem trobar-nos amb la paraula quivi, que equivaldria a (‘allà’)

SUR

En italià antic s’utilitzava sur per dir su (‘a sobre’), per exemple: dalla benda usciva sur una tempia una ciocchettina di neri capelli. Actualment ja no s’utilitza, avui es diu su. M’ha sorprès i m’ha recordat el francès, que casualment utilitza la preposició sur amb aquest significat.

AMPOLLA

En aquesta novel·la de Manzoni, s’utilitza la paraula ampolla per a referir-se a una ampolla de vi. En italià actual la paraula ampolla existeix, però ja no es fa servir per a referir-se a l’ampolla de vi (seria una bottiglia di vino). Avui ampolla només es fa servir per denominar una ampolleta petita o flascó de perfum o d’essència.

VERMIGLIO

En italià, vermell es diu rosso. Tanmateix, en un llenguatge literari i en el món de la moda podem trobar vermiglio, que és un to fort de vermell.

STROMENTO

Un altre detall ortogràfic que em va sorprendre és stromento. En italià, per dir instrument, escrivim strumento. En italià antic, però, s’escrivia stromento; això explica per què apareix escrit d’aquesta manera a l’obra de Manzoni.

CAPO

En italià, normalment (excepte a la Toscana) s’utilitza testa amb el significat de ‘cap’ (part del cos). Curiosament en català és justament a l’inrevés: tant cap com testa existeixen, però testa no s’utilitza gairebé mai.

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant o, com a mínim, curiós. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

 

COME SONO E COME STO

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui és el torn de l’italià. Avui m’agradaria explicar unes quantes expressions que s’utilitzen força (almenys entre la gent jove del nord d’Itàlia).

SE LA FA SOTTO

Si diem que algú se la fa sotto, vol dir que aquesta persona es caga de por/es caga a les calces.

SONO NEL PANICO

Si tens pànic, en italià hauries de dir Sono nel panico.

È FUORI DI SÉ

Diem È fuori di sé quan algú no raona. En català, diem està fora de si.

MI DÀ SUI NERVI

Si alguna cosa ti dà sui nervi, vol dir que et posa nerviós, que et fa sortir de polleguera

CHE BRONTOLONE CHE SEI!

Seria l’equivalent italià de Sempre et queixes!

STO SCLERANDO

Diem sto sclerando quan, per exemple, estem en una situació difícil i ens estem tornant bojos. És sinònim de andare fuori di testa.

SONO IN COMA

Quan tenim molta son, podem dir Sono in coma. En català, diríem Estic mort/a.

SONO A PEZZI / SONO K.O.

Si hem tingut un dia dur i estem rebentats, podem dir qualsevol d’aquestes dues expressions. La segona es pronuncia [kapa o], no pas [kao].

TI HA DATO DI VOLTA IL CERVELLO?

Això ho diem a algú quan diu alguna cosa que ens sembla esbojarrada. Seria com dir Que t’has tornat boig? o, més col·loquialment, T’has fumat alguna cosa?

AVERE LA LUNA STORTA

Si algú està de mal humor (o de mala lluna), diem que ha la luna storta.

ALZARSI COL PIEDE SBAGLIATO

Si ja comencem malament el dia, en italià diuen alzarsi col piede sbagliato. En català, en canvi, diem llevar-se amb el peu esquerre.

SONO ARRIVATO/A AL LIMITE

Si ja estem farts de certa situació, en italià podem dir Sono arrivata al límite! En català, diríem Ja no puc més! 

SEI INCORREGGIBILE!

En italià, per a dir No tens remei! cal dir Sei incorreggibile!

TIRARSELA

Quan una persona se la tira, vol dir que té molts fums.

SONO NEL TUNNEL

Es diu quan no podem parar de fer X cosa. Per exemple, si m’hagués viciat a la sèrie Game of Thrones (no és el cas), podria dir Sono nel tunnel di Game of Thrones. En català, diríem Hi estic enganxada/aviciada.

AVERE LA PELLE D’OCA

Quan tenim fred o por, diem que una cosa ens posa la pell de gallina. En italià, però, no es tracta d’una gallina, sinó d’una oca: avere la pelle d’oca.

 

Espero que us hagi semblat interessant i útil. A mi m’agraden molt les expressions i, sobretot, m’agrada comparar-les amb les d’altres llengües. Fins aviat!!!

Caffè macchiato, latte macchiato, espresso… Què són exactament?

0

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar dels tipus de cafè italians i comparar-los amb els d’aquí perquè us ajudi a saber exactament què demaneu si un dia aneu a Itàlia o a un restaurant italià. Hi inclouré només els tipus de cafè principals, perquè hi ha mil subtipus i altres tipus de cafè que són típics d’una regió o ciutat concreta.

CAFFÈ ESPRESSO

Espresso

El caffè espresso italià és el que aquí anomenem un cafè sol. És cafè sol en una tassa petita de tallat.

 

CAFFÈ RISTRETTO

Ristretto

El caffè ristretto és com un caffè espresso però amb encara menys quantitat de cafè! És un cafè sol molt concentrat. Hi ha tan poca quantitat de cafè que és literalment un cul de tasseta. És un tipus de cafè molt típic d’Itàlia i que es demana molt allà.

 

CAFFÈ CORRETTO

Caffè Corretto

El caffè corretto és com un espresso però amb alcohol! Normalment s’hi posa grappa, però també pot ser que hi posin una altra beguda alcohòlica.

 

CAFFÈ MACCHIATO

Macchiato

El caffè macchiato és com un espresso però amb una mica de llet. Aquest tipus de cafè seria l’equivalent del nostre tallat. Si el comparem amb el tallat català, el caffè macchiato té una mica menys de llet de la que hi posem nosaltres, però és el més semblant que podem trobar al tallat. Precisament per això es diu caffè macchiato (‘cafè tacat’), perquè només hi ha una mica de llet. Aquesta mica de llet, però, pot ser freda o bé calenta. Si voleu que la llet sigui calenta, heu de demanar un macchiato caldo i si voleu que sigui freda, heu de dir un macchiato freddo.

 

LATTE MACCHIATO

Risultati immagini per latte macchiato

Com podeu veure, aquest tipus de cafè es serveix en un got diferent dels anteriors, en aquest got gros i llarg. El latte macchiato conté molta llet i només una mica de cafè i escuma, no és meitat cafè – meitat llet com el nostre cafè amb llet. De fet, el nom literalment vol dir ‘llet tacada’, perquè és “llet tacada amb una mica de cafè”.

 

UN CAFFÈ LATTE

Caffellatte

El caffè latte (o caffelatte) se serveix en una tassa de cafè amb llet i seria el que aquí anomenem cafè amb llet. És meitat cafè – meitat llet i no porta escuma.

 

UN CAPPUCCINO

aaa-cappuccino

El cappuccino és com el caffè latte però amb escuma. Això de posar xocolata en pols per sobre és opcional, no sempre se n’hi posa. A més, cal dir que, a Itàlia, el cappuccino sempre es pren a l’hora d’esmorzar, ningú no pren un cappuccino després de dinar o més tard! Així que, si aneu a Itàlia i no voleu fer el ridícul, ja sabeu quan demanar-lo 😉

Pel que fa a l’etimologia del nom cappuccino, que vol dir literalment ‘caputxeta’, diuen que té a veure amb el frare caputxí Marco D’Aviano. Segons diuen, després de la derrota de l’Imperi Otomà, els turcs es van deixar sacs plens de cafè (que era la seva beguda tradicional) i quan aquest frare el va tastar, el va trobar massa amarg i decidí afegir-hi una mica de llet. Aquesta nova beguda era d’un color marronós, com el del seu hàbit, vet aquí l’origen del nom.

Risultati immagini per cornetto al cioccolato

Si, a part d’un cafè, també voleu demanar un croissant, en italià es diu brioche (al nord d’Itàlia) o cornetto. Per exemple, si voleu un croissant de xocolata, heu de demanar un cornetto al cioccolato o bé una brioche al cioccolato.

Si voleu un cafè descafeinat, heu de dir decaffeinato (o deca). No he inclòs ni el mocaccino, ni el frappuccino, ni el caffè americano perquè tots aquests tipus no són típics italians, són cafès estrangers.

Espero que us sigui útil i que ara ja sapigueu què demanar quan aneu a Itàlia. Fins aviat!!!

HEU VIST MAI AQUESTES PARAULES?

13
Publicat el 5 de març de 2016

Bon dia i bona hora!!!

Aquesta setmana m’agradaria parlar d’unes paraules que he trobat gràcies al llibre La vida extraordinària d’en Jaumó Rabadà, de Josep Mª Folch i Torres. És un llibre que recomano molt, perquè és una història realment commovedora. Voldria dir que em va sorprendre molt el fet que Folch i Torres fos una persona tan humil. No ho dic perquè l’hagi conegut o perquè m’ho hagin explicat, sinó perquè el pròleg que va escriure en aquest llibre demostra que, malgrat ser un dels millors escriptors catalans, era molt humil i no creia pas que els seus llibres fossin gran cosa. Increïble.

Dit això, després d’aquesta breu introducció, us explico de què tractarà aquest article. Resulta que el llibre que he llegit és una edició que es va publicar el 1968. Hem de tenir en compte que aquest llibre va ser publicat encara en temps de dictadura, època en què el català va patir molt. Així, doncs, no criticaré les faltes d’ortografia que hi ha, sinó que parlaré d’una cosa que em sembla molt més interessant: de paraules que a finals dels anys seixanta s’utilitzaven, però que avui ja no es troben en la literatura actual i que, curiosament, em recorden a paraules franceses o italianes. Vegem-les:

PAÜRA

Sabeu què vol dir? ‘gran por’. Quan vaig llegir aquest llibre, va ser la primera vegada que la vaig veure. Vaig deduir-ne el significat pel context; però, sobretot, perquè és quasi igual que la paraula italiana paura, que vol dir ‘por’. Em va impactar veure que, en català, tenim una paraula gairebé igual a la italiana per a dir ‘por’. Curiosament, la paraula paüra en català és un arcaisme, però la paraula paura en italià és ben actual. Segons el diccionari etimològic, és molt probable que aquesta paraula hagi arribat al català a través de l’italià.

 

CAPIR

Aquest verb vol dir ‘entendre’. Vet aquí una altra paraula gairebé igual que la italiana actual: capire (‘entendre’). Actualment, en català, ja no se sent dir capir; el més habitual és dir entendre o comprendre. Aquesta, a l’igual de l’anterior, també ens ha arribat a través de l’italià.

 

OCCIR

Aquest verb vol dir ‘matar’. Curiosament, de nou, s’assembla molt a la paraula italiana uccidere, que té el mateix significat. Si no sabés italià, m’hauria costat més deduir-ne el significat. Aquesta ens va arribar del llatí vulgar *aucidĕre.

 

COL·LACIÓ

Segons el DIEC, aquesta paraula vol dir ‘apat lleuger’. Quan la vaig llegir, immediatament vaig pensar en la paraula italiana colazione, que vol dir ‘esmorzar’ (substantiu, no el verb). No sé si hi ha alguna zona de parla catalana que encara l’utilitzi, però jo mai no l’havia vista ni sentida. Aquesta ve del llatí, i com que l’italià és la llengua romànica que s’ha mantingut més propera al llatí, no m’estranya pas que l’italià tingui la paraula colazione dins del seu repertori lingüístic actual.

 

APRÈS

Segons el DIEC, s’escriu amb accent tancat (aprés), però jo l’escric tal com l’he vista al llibre. Els qui sabeu francès podeu deduir-ne fàcilment el significat: ‘després’ (en francès, després es diu après). Sí, curiosament aquí tenim un altre cas d’una paraula arcaica en català; però que, en canvi, s’usa molt en una altra llengua romànica. Aquesta paraula ens ha arribat del llatí ăd prĕsse.

PREST (A FER ALGUNA COSA)

Prest vol dir el mateix que la paraula francesa prêt: ‘preparat’. L’accent circumflex en francès indica que antigament hi havia una s (prest > prêt), així que era igual que en català: prest. Em sembla molt curiós que en català també tinguem aquesta paraula, però que ja no s’utilitzi. Aquesta paraula ve del llatí praestus.

 

FAISÓ

Sabeu què vol dir? El que els francesos anomenen façon: ‘manera’. En català actual ja no s’utilitza; en francès, en canvi, sí. Aquesta paraula en català té una altra forma alternativa: faiçó, que ve del llatí factio.

 

FERMAR (UN IMPULS)

Depèn de la llengua que hàgiu estudiat, podríeu pensar que vol dir una cosa o una altra. Si heu estudiat francès, probablement deveu pensar que vol dir ‘tancar’, perquè en francès fermer vol dir ‘tancar’. Els qui sapigueu italià, en canvi, deveu pensar que vol dir ‘aturar’. Doncs, segons el DCVB, és un italianisme:

“|| 3. (italianisme) Aturar; cast. parar. Fermí’m o aturí’m o stiguí segur: Astiti, Esteve Eleg. g 5 vo. La processó se ferma en cada iglésia per cantar los mutets, Ciuffo Folkl Alg.”

 

REVENIR

Quan vaig llegir aquella frase, no tenia ni idea de què volia dir revenir, perquè l’únic significat que té per a mi és ‘tornar a venir’. De seguida, però, em va recordar al verb revenir francès i vaig entendre, gràcies a això i al context, que volia dir ‘tornar en si’. En francès, un dels significats que té és ‘recuperar-se de’:

“♦ Revenir (d’un état physique ou moral altéré). Se remettre de. Revenir de son évanouissement, d’une maladie.”

Ara l’he cercat al DIEC i he vist que, efectivament, en català, també té el significat de ‘tornar en si’.

 

QUISCÚ

Aquesta paraula només l’he trobada al DCVB i vol dir ‘algú’. Suposo que és tan poc usual que no apareix ni al DIEC ni al diccionari.cat. Efectivament, significa el que vaig deduir gràcies a una barreja estranya de francès i català: quelqu’un (francès ‘algú’) i algú. Aquesta és potser la paraula més estranya (almenys per a mi) que m’he trobat en aquest llibre. Aquesta ve del llatí quisque ūnu.

 

AIMAVA

Segons el DCVB, aimar vol dir ‘estimar’ i, tal com es pot deduir, va arribar a la nostra llengua a través del francès (encara actual) aimer.

“1. AIMAR v. tr.
|| 1. Tenir amor; cast. amar. «Les nines de Muntanya | si’n fan de bon aimar» (cançó pop. de Llofriu). Qui fortment aymaua a la sua sor, Boades Feyts 63. Pera aymar a qui tant aymo | ja no tinch prou gran lo cor, Verdaguer Idilis. Etim.: del llatí amāre, mat. sign., per via del fr. aimer.”

 

A VOLTES

Aquesta diria que, de totes les paraules que he inclòs en aquest article, és la que més em sona. És a dir, no és que la senti sovint, però sí que em sonava que, en català, teníem la paraula volta per a dir ‘vegada’. El que em sembla interessant és que, en italià, la manera habitual de dir a vegades és a volte (sense s final perquè la e en italià indica femení plural).

 

En resum, com podeu veure, hi ha paraules catalanes que s’assemblen molt a paraules franceses i italianes, però això no és l’important. L’important és fixar-se que, curiosament, la paraula francesa o italiana és d’ús corrent i actual i que, en canvi, en català són paraules arcaiques que ja no s’utilitzen (o, si més no, molt rarament). Cal adonar-se de les diferències entre les llengües romàniques, no només de les similituds; altrament, es molt fàcil cometre errors. Espero que us hagi semblat interessant, gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

Tirare il pacco

2

Benvinguts de nou!! Avui m’agradaria dedicar l’article a les frases fetes i expressions italianes. Tot seguit, us explicaré algunes de les expressions que conec i que trobo útils i us en donaré, si n’hi ha, l’equivalent català. Per començar, fixem-nos en l’expressió que hi ha al títol:

TIRARE PACCO / DARE BUCA

Aquesta expressió es diu una mica diferent segons la zona o la persona. Quan hem quedat amb algú, però al final aquesta persona no es presenta a la cita, podem dir que mi ha dato buca o que mi ha tirato pacco. En català, en canvi, direm que m’ha deixat plantat/da.

ABBASSARE LA CRESTA

Aquesta expressió es refereix a una persona que té molts fums i si algú li abbassa la cresta, vol dir que ‘li abaixa fums’. Pel que fa a l’origen, tal com podeu deduir, ve del comportament que tenen els galls amb un adversari.

ANDARE IN FRANTUMI / A ROTOLI

Quan una cosa va in frantumi o a rotoli, pot voler dir que ‘s’ha fet miques’ (literalment) o bé, en un sentit figurat, que ‘se n’ha anat en orris’. Ex: Ha mandato a rotoli l’azienda.

ANDARE AL SODO / AL DUNQUE

Això equival a ‘anar al gra’ en català, per exemple: Ho parlato con Daniella e sono andato dritto al sodo: le ho detto che non voglio più vederla. El contrari d’aquesta expressió seria menare il can per l’aia, que seria com ‘fugir d’estudi, divagar’

CHI NASCE TONDO NON MUORE QUADRATO

Ara mateix no se m’acut cap equivalent en català per a aquesta dita, potser no n’hi ha. S’usa per a afirmar que la gent no canvia mai, que el caràcter o la manera de pensar de la gent no es pot modificar.

CHIARO E TONDO

Quan diem alguna cosa chiaro e tondo, vol dir que la diem clar i català! Per exemple: Ti ho detto chiaro e tondo che stasera non esci!

FARSI UNA RAGIONE

Farsi una ragione vol dir ‘fer-se’n la idea’. Ara us poso un exemple perquè crec que serà més clar: Non ti amo più, fattene una ragione! Això vol dir ‘Ja no t’estimo, vés fent-te’n la idea!’

CI PENSO IO!

Si volem oferir la nostra ajuda a algú i volem dir-li que no es preocupi, que ja ho farem nosaltres (la tasca que sigui), podem dir ci penso io!, que equival a ‘ja me n’ocupo jo!’

COSÌ SU DUE PIEDI

Si, quan estem parlant amb algú, li fem una pregunta que l’agafa desprevingut, en català ens diria home, així en fred… no sé què dir-te. En italià, en canvi, ens dirà così, su due piedi, non so cosa dire.

DATI UNA CALMATA!

Quan parlem amb algú i aquesta persona s’altera més del compte, en italià li diem: dati una calmata! En català, en canvi, podem dir tranquil eh!, tranquil·litza’t! o calma’t!

DATI UNA MOSSA

Si li diem a algú dati una mossa!, li estem dient espavila! 

È PROPRIO LA MIA GIORNATA!

Si avui és un d’aquells dies que tot et surt malament, pots dir è proprio la mia giornata! Òbviament és una frase irònica, perquè evidentment ens queixem. En català, en canvi, diem Avui no és el meu dia!

ESSERE DI LARGHE VEDUTE

Si algú és di larghe vedute, vol dir que té una mentalitat oberta, tolerant.

FAI IL BRAVO!

Aquesta frase, la diuen molt les mares als seus fills quan són petits: Fai il bravo! (que vol dir ‘porta’t bé!’)

FARNE A MENO

Fare a meno di qualcosa vol dir ‘viure sense tal cosa’. Per exemple, jo diria: Non posso fare a meno del cioccolato!

FARE LA PREDICA

La predica és el discurs que  fan els sacerdots; és a dir, el sermó. Tanmateix, tant predica com sermó també s’utilitzen per a referir-se a un discurs avorrit que algú ens fa, normalment els pares quan ens renyen. Ex: Non mi fare la solita predica!

SCENDERE IN PIAZZA

Aquesta expressió s’utilitza molt als diaris per a dir que hi ha hagut una manifestació. Per exemple, podem dir Centinaia di studenti sono scesi in piazza per protestare contro la riforma X.

PER FILO E PER SEGNO

Aquesta és l’expressió italiana equivalent al nostre fil per randa. Ex: Ti sei sposata? cavolo, raccontami tutto per filo e per segno!

 

Espero que us hagi semblat interessant i útil, fins a la propera!

PARAULES SIAMESES

6
Publicat el 30 d'agost de 2014

Què vull dir amb aquest títol? Evidentment, com us podeu imaginar, és una metàfora. Resulta que en filologia existeix un concepte que es diu col·locació (conegut en anglès com a collocation). Una col·locació és una combinació de mots que sempre van junts, com els germans siamesos. Per exemple, quan en català volem dir que una cosa és completament nova, què diem? Nou de trinca, exacte! Oi que no diem nou de botiga, nou brillant o qualsevol altra cosa? Per tant, podem dir que nou de trinca és una col·locació, perquè són paraules que han d’anar juntes: amb nou hem de posar de trinca, no podem posar el que vulguem. Avui m’agradaria dir-vos algunes col·locacions en italià i el seu equivalent en català.

NUOVO DI ZECCA

En italià, per a dir que una cosa és totalment nova hem de dir que és nuovo di zecca. Així, doncs, nuovo di zecca equival a nou de trinca en català. Però per què es diu nuovo di zecca i no una altra cosa? Doncs resulta que la zecca és el taller on es fabriquen les monedes i els bitllets italians. Per consegüent, es diu que una moneda és nuova di zecca perquè acaba de sortir de la zecca i, per tant, és nova. Després, aquesta col·locació també s’ha utilitzat per a referir-se a altres objectes nous, no només per a parlar de monedes o de bitllets. Més informació a: Nuovo di zecca

En català, sabeu per què diem nou de trinca? No, no s’ho ha inventat La Trinca! Trincar-la vol dir ‘botar la pilota’ i el lloc on es juga a pilota és el trinquet. En altres temps, les pilotes eren boles boterudes, però quan es tiraven a terra unes quantes vegades prenien una forma esfèrica. Així, doncs, es podia saber si una pilota havia estat trincada o no. Això va donar lloc a la frase ser nou de trinca (és a dir, que no havia estat trincat, no havia estat utilitzat). Més informació a: Nou de trinca

POVERO IN CANNA

En italià, quan una persona és molt pobra diuen que és povero in canna. Per què canna (‘canya’) s’associa amb ser pobre? La Treccani explica que hi ha diverses hipòtesis:

D’una banda, hi ha qui afirma que ve de temps antics en què els pobres que demanaven almoina caminaven repenjats en una canya. D’altra banda, Manuzzi deia que s’associa la canya a la pobresa perquè la canya, segons ell, és pobra perquè és buida. A més, hi ha qui es refereix a la Bíblia i diu que ve de la descripció que Mateu fa de Crist.

En català, en canvi, què diem per dir que algú és molt pobre? Que és més pobre que una rataNo sé per què diem aquesta expressió, per què associem la pobresa amb les rates. Si ens hi fixem, també associem la rata amb l’avarícia: ets un rataDe fet, és normal que associem una característica negativa com la pobresa a un animal com una rata, ja que és un animal que no ens agrada i, per tant, no li atribuirem característiques positives com ara la bellesa. Oi que no diríeu mai és guapo com una rata? No, és clar, perquè les rates no ens agraden.

VIVO E VEGETO

Aquesta és una expressió que em fa molta gràcia, sobretot l’equivalent castellà. Vegeto en italià vol dir ‘que té bon aspecte i que gaudeix de bona salut’. Aquest adjectiu ve del llatí vegetus, que deriva del verb llatí vegere. Aquest verb ja no existeix en italià i volia dir ‘ser vivaç’, però el significat s’ha conservat en la paraula vegeto en aquesta expressió i per parlar de plantes que tenen bon aspecte. Treccani 

En castellà, l’equivalent seria vivito y coleando. En català, en canvi, podem dir que està fresc com una rosa.

Em sembla interessant veure les diferents associacions que fem en cadascuna d’aquestes llengües per dir que una persona gaudeix de bona salut. En català la comparem amb una rosa, en castellà diem que dóna cops de cua i en italià la comparem amb una planta… curiós. Per què creieu que diem rosa? Jo crec que té molt de sentit que ho associem a una rosa, perquè aquesta flor té molt bon aspecte quan “gaudeix de bona salut” i no està pansida i, per tant, si volem dir que algú té bon aspecte i bona salut, té molt de sentit que ens recordi a una rosa i no pas a una pedra, no?

STANCO MORTO

En italià, per dir que estem molt cansats diem stanco morto (stanco vol dir ‘cansat’); és a dir, que estàs mort de tant de cansament. En català, curiosament també fem aquesta associació d’idees i diem que estic mort per dir que estic baldat, l’única diferència és que no hi afegim la paraula cansat. 

SANO E SALVO

En italià, per dir que s’ha arribat a algun lloc sa i estalvi (o sa i salv) es diu sano e salvo. Aquesta és una associació que no té molt de misteri: si arribem sencers a casa, estem sans i també fora de perill (salv i estalvi volen dir ‘fora de perill’). Curiosament, aquests dos últims adjectius no els utilitzem en cap altre cas que no sigui el d’aquesta expressió.

FREDDO CANE

En italià, per dir que fa molt de fred diuen que fa un freddo cane (‘fa un fred gos’, literalment). Segurament us deveu preguntar per què diuen cane i no un altre animal o una altra cosa. Actualment, el gos és el principal animal de companyia de l’ésser humà, però no sempre ha estat així. Fa molts anys, els gossos mai no residien amb els amos a dins de la llar, perquè tenien malalties infeccioses que no es podien guarir amb la facilitat que avui curem moltes malalties. Així, doncs, es deixaven a fora lligats i amb poc menjar (així eren encara més agressius amb possibles intrusos.

En català, diem que fa un fred que pela. Suposo que diem pelar perquè el fred és tan fort que és com si ens arranqués la pell.

En castellà, també es pot dir que hace un frío que pela, però també tenen l’expressió de perros, que vol dir ‘horrorós, terrible’ i, per tant, poden dir que hace un frío de perros. Però la qüestió és: Per què s’associa els gossos a una cosa terrible? Pot ser que tingui un origen astronòmic: Hi ha una constel·lació que es diu Canis Maior (canis vol dir ‘gos, ca’) i canícula (‘gosseta’) designa l’estrella Sírius. Així, doncs, la temporada més calorosa de l’any s’anomena canícula i d’aquí que es comencés a anomenar aquestes jornades días del perro i, posteriorment, es va començar a dir hace un tiempo de perros i fins i tot tener un día de perros, que no té cap relació amb la meteorologia.

Font 1 i Font 2

Com podeu veure, tot en aquesta vida té un perquè, fins i tot en les llengües. Res és perquè sí. M’agradaria que aquest article us fes pensar i que us despertés una curiositat sana per a esbrinar el perquè de moltes altres expressions, siguin en la llengua que siguin.

CADA LLENGUA ÉS UNA VISIÓ DIFERENT DEL MÓN

6
Avui m’agradaria dedicar l’article a les expressions i als proverbis italians. N’hi ha moltíssims, però avui us en presentaré uns quants. Per explicar-los, diré la corresponent traducció en català. En alguns casos també els traduiré al castellà i/o a l’anglès. Espero que us agradi i que us sigui útil.
CHI DI SPADA FERISCE DI SPADA PERISCEAquesta equival al català ull per ull, dent per dent. En castellà, és igual: ojo por ojo, diente por diente.

CHI LA DURA LA VINCE

Aquesta dita ens diu que amb constància podem aconseguir qualsevol cosa. En català, diem Qui cerca troba. En castellà, en canvi, diuen Quien la sigue la consigue.

CHI NON RISICA NON ROSICA

Aquesta m’agrada molt perquè rima. El verb risicare és la forma toscana del verb italià rischiare (arriscar), i només s’usa en aquest proverbi. És curiós perquè la corresponent dita catalana també rima: Qui no s’arrisca no pisca. A més, el verb piscar en català tampoc s’utilitza, només l’utilitzem en aquest proverbi.

CHI VA PIANO VA SANO E VA LONTANO

Significa que cal fer-ho tot a poc a poc. En català, diem De mica en mica s’omple la pica per dir que si fem les coses a poc a poc, les farem bé. També podem dir A poc a poc i bona lletra! En castellà, en canvi, pensen en “vestir-se” i diuen Vísteme despacio que tengo prisa. En anglès, es diu More haste, less speed.

L’ERBA DEL VICINO È SEMPRE PIÙ VERDE

Aquesta expressió significa el que en català diem Sempre volem el que no tenim, per això en italià diuen que ‘l’herba del veí sempre és més verda’ (literalment); és a dir, que sempre volem el que tenen els altres. En anglès, curiosament, també utilitzen la mateixa metàfora i diuen The grass is always greener on the other side (of the fence). La part entre parèntesis és opcional.

MAL COMUNE, MEZZO GAUDIO

Aquesta equival a l’expressió castellana Mal de muchos, consuelo de tontos. En català, l’expressió correcta és Mal de molts, conhort de boigs. El verb conhortar significa ‘consolar-se’.

OGNUNO TIRA L’ACQUA AL SUO MULINO

Això equival a escombrar cap a casa, que diem els catalans, o bé fer anar l’aigua al seu molí. En castellà, en canvi, es diu barrer hacia/para dentro.

CHI DORME NON PIGLIA PESCI

Aquesta expressió em sembla molt divertida. Vol dir que Qui matina fa farina; és a dir, que no s’ha de perdre temps, perquè si perds temps al final no faràs res. També podem dir Qui no s’espavila no fila. En castellà, tenim A quien madruga, Dios le ayuda o bé No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy. En anglès, en canvi, parlen d’ocells i cucs: the early bird catches the worm o Don’t leave for tomorrow what you can do today.

AVERE IL PROSCIUTTO SUGLI OCCHI

Fa gràcia perquè, segons els italians, si no t’adones d’una cosa òbvia, és perquè tens pernil a sobre dels ulls. En canvi, segons els catalans, si una persona no veu una cosa molt evident, diem que té un pa a l’ull (tenir un pa a l’ull) i no pas pernil.

Com podeu veure, totes les cultures volen expressar les mateixes idees, però ho fan de manera diferent, amb diferents metàfores o expressions. Per exemple, tant catalans com italians expressen en la seva pròpia llengua que una persona no s’adona d’una cosa molt evident, però els italians pensen en pernil i els catalans, en pa. Això demostra que cada llengua expressa una manera diferent d’entendre i d’interpretar el món i que, tal com diu la hipòtesi de la relativitat lingüística de Sapir-Whorf, la llengua materna que cadascú té determina la manera d’interpretar el món que ens envolta. És a dir, cada llengua implica una manera diferent d’interpretar la realitat.

 

fine settimana o weekend?

9
No, no he escrit el concepte cap de setmana en italià (fine settimana) i en anglès (weekend), totes dues coses són en italià. No és broma! Avui voldria parlar-vos de la influència que l’anglès exerceix de manera molt diferent en dues llengües aparentment semblants (i subratllo l’ “aparentment”. Per a més informació, consulteu l’article Germanes, però no bessones a la web http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/251665).

D’una banda, l’italià és una llengua molt flexible que ha agafat moltíssimes paraules de l’anglès i que no en canvia mai l’ortografia, les escriu exactament igual que l’anglès. A més, normalment també les pronuncia de la mateixa manera que l’anglès. De l’altra, el català és una llengua força més conservadora i amb una normativa més forta, com el castellà, i el que fa és o bé no agafa la paraula anglesa o bé l’adapta a l’ortografia catalana. Vegem-ne alguns exemples, així ho podreu entendre millor (posaré en majúscula la paraula no italiana, és a dir, anglesa):

1.  Italià: “Cosa fai questo WEEKEND?” (escrit i pronunciat igual que en anglès. En italià, també existeix un equivalent italià, fine settimana, però la paraula anglesa s’usa tant o més que l’italiana) = Català: Què faràs aquest cap de setmana?
2. Italià: “Posso connettermi alla tua WIFI?” (Pronunciat i escrit exactament com en anglès [buaifai], no pas [buifi] com es diu en català o en castellà) = Català: “Em puc connectar a la teva WIFI?” (Pronunciat [buifi], no com en anglès)

3. Italià: “Il mio COMPUTER non funziona”  (Escrit igual i pronunciat de manera molt semblant, [compiuter], un pèl diferent que en anglès, que seria [compiuta] aproximadament) = Català: “El meu ordinador no funciona”

4. Italià: “Da piccola guardavo la HEIDI” (Escrit i pronunciat exactament com es fa en la llengua original, en aquest cas l’alemany: [aidi]) = Català: “De petita mirava la Heidi” (pronuncia adaptada al castellà: [jeidi])

5.Italià: “Dammi una CHANCE!” (Escrit i pronunciat exactament com en anglès, la qual cosa produeix un efecte “pijo-còmic-sorprenent” a orelles d’un català força contundent, ja que en italià existeix la paraula opportunità que, però, no s’utilitza pas tant) = Català: “Dóna’m una altra oportunitat!”

6.Italià: “Alessio è laureato in DESIGN” (escrit i pronunciat exactament com en anglès, [disaign] = Català: “L’Aleix té la carrera de disseny”

7.Italià: “Ci facciamo uno SHOT?” (escrit i pronunciat igual que en anglès, [xot]) = Català: “Ens prenem un xopet?” (el famós chupito castellà)

8.Italià: “Connettiti con il nome utente e la PASSWORD” (escrit igual i pronunciat exactament com en anglès) = Català: “Connecteu-vos amb el nom d’usuari i la contrasenya”

9.Italià: “domani farò SHOPPING” (pronunciat i escrit exactament com en anglès, però amb accent italià. En anglès és go shopping)= Català: “demà aniré a comprar” (que en castellà seria ir de compras)

10.Italià: “studentessa universitaria si offre come BABYSITTER” (tot igual que en anglès) = Català: “estudiant universitària s’ofereix com a cangur”

 

Publicat dins de CATALÀ - ITALIÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’APPARENZA INGANNA (Les aparences enganyen III)

2

Avui parlaré de les diferències que hi ha entre el català/el castellà i l’italià. Tot i això, cal dir que els exemples que us posaré no són ni de bon tros totes les diferències que hi ha entre les llengües esmentades, només en són un resum molt resumit (són sobretot coses de nivell principiant); ja que, òbviament, no es pot posar en un article breu el contingut dels llibres dels 6 nivells d’una llengua. Malauradament, l’apartat de fonètica no us el puc explicar bé perquè faria falta que em sentíssiu pronunciar els sons.

VERBS:

A. En italià, no és correcte dir a me mi piace il cioccolato; en català, en canvi, sí que es pot dir A MI M’agrada la xocolata. En italià, es pot dir A ME piace il cioccolato o bé MI piace il cioccolato. Aquest és un dels errors més comuns que fan els catalanoparlants i els castellanoparlants quan comencen a aprendre italià: diuen a me mi piace.

B. Cambiare macchina en català és canviar DE cotxe.

C. Chiamare Anna en català és trucar A l’Anna.

D. L’italià té dos auxiliars per al passat, com el francès: essere i avere (en català són ser i haver); en canvi, el català i el castellà només en tenen un: haver. Exemples: 1. mi SONO alzata (sono = sóc), en català és m’HE llevat; 2. Anna È andata al cinema (è = és), però nosaltres diem l’Anna HA anat al cine; 3. Marco È dimagrito di 2 chili  seria el Marc s’HA aprimat dos quilos.

E. En italià, s’usa SER + adjectiu, per exemple: sono (=sóc) stanco; però en català és ESTAR + adjectiu: estic cansat, estic content, etc.

PREPOSICIONS:

A. Vado IN tabaccheria / DAL tabaccaio en català és vaig A L’estanc.

B. En català i en castellà, tenim la preposició de, la qual correspon en italià a di o da, depèn del cas. Per exemple: 1. dipende DA te en català és depèn DE tu;  2. facile DA dire en català és fàcil DE dir; 3. una commedia DI Dario Fo i en català és una comèdia DE Dario Fo; 4. è roba DA matti! en català és és DE bojos!

C. En català, sempre diem després DE: després de dinar, després de classe, etc. En italià, en canvi, no es pot dir dopo di (‘després de’): si va seguit d’un nom s’usa dopo + nom: dopo la lezione. Si va acompanyat d’un verb, també va sense di i, a més, el verb no és en infinitiu, sinó en un temps compost: dopo aver pranzato (vol dir ‘després de dinar’, i no pas dopo di pranzare, que seria la traducció literal de ‘després de dinar’ i és absolutament incorrecte).

E. Penso A te en català és penso EN tu.

F. Credo DI sì/DI no en català és crec QUE sí/QUE no.

FONÈTICA:

A. Com que en italià hi ha molt poques paraules que portin accent, quan ets principiant a l’hora de pronunciar-les comets molts errors, perquè fins que no les sents pronunciar no pots saber si són planes o esdrúixoles; per tant, la pronúncia no la pots deduir a partir de l’escriptura (poso en negreta la síl•laba tònica): giocavo (jo jugava), giocavamo (jugàvem), parlavate (parlàveu), mandorle (ametlles), abito a Venezia (visc a Venècia).

B. Consonants italianes problemàtiques perquè tenen un so que en català i que en castellà no existeix: G (gente, giorno), dobles consonants (oggi, cassa, letto, nonno, castello...), V (venire, vi vedete), Z (grazie, canzone), R de principi paraula (rosso, Roma). A més, molts castellanoparlants tenen el problema afegit de la S sonora (quan hi ha una sola s enmig de dues vocals, que els italians pronuncien com els catalans): casa, così… Aquests són els casos que he vist que costen molt de pronunciar a tothom qui comença a estudiar italià (jo inclosa en el seu moment), es triga anys a pronunciar-les correctament. Les dobles consonants, sobretot, costen molt de detectar quan les sents, per això inclús a nivells avançats a vegades dubtes si una paraula s’escriu amb doble consonant o no.

DIFERÈNCIES D’ÚS DELS MODES VERBALS:

A. La més destacable i la més difícil de dominar del tot (fins i tot quan es té el nivell C2) és el congiuntivo (subjuntiu), que no s’usa igual que en català i en castellà: 1.  Anche se non È (‘és’, indicatiuobbligatorio, lo farò lo stesso; en català diem encara que no SIGUI (subjuntiu) obligatori, ho faré igualment. 2. Come VUOI (‘vols’, indicatiu) és com VULGUIS (subjuntiu) 3. Penso che Marco SIA (‘sigui’, subjuntiu) molto gentile correspon a crec que el Marc ÉS (indicatiu) molt amable.

DIFERÈNCIES EN L’ESTRUCTURA DE LA FRASE:

A. Posició dels adverbis: sempre, anche, soltanto… En italià, van després del verb, en canvi en català i castellà van davant del verb: vado SEMPRE in palestra és SEMPRE vaig al gimnàs; mi piacciono ANCHE le mele és TAMBÉ m’agraden les pomes; voglio SOLTANTO una fetta di torta és NOMÉS vull un tall de pastís.

Així, doncs, qui afirmava que “l’italià és fàcil perquè és igual que el català i el castellà llevat d’algunes parauletes” ha pogut comprovar que no és pas cert. Cada llengua té una estructura i unes normes diferents de la resta, mil excepcions i hi ha una infinitat de frases possibles; i precisament quan es tracta de llengües de la mateixa família, s’ha d’estar encara més atent a les diferències que hi ha (i n’hi ha moltes!), perquè no són tan visibles a primera vista com en el cas de llengües molt diferents entre si. Per tant, qui no es fixi en tots aquests detalls, cometrà errors com ara cambio di macchina i, per consegüent, no parlarà italià, parlarà una llengua inexistent.

Publicat dins de CATALÀ - ITALIÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari

GERMANES, PERÒ NO BESSONES

8

Avui parlaré de l’evolució del català i de l’italià, de com han evolucionat respecte al llatí. Malgrat ser llengües germanes, han evolucionat de maneres diferents i, per tant, veiem que hi ha paraules catalanes que tenen un equivalent molt semblant en italià, però que no té la mateixa freqüència d’ús. L’estudi de les llengües romàniques posa de manifest que l’italià és la llengua romànica que s’ha mantingut més semblant al llatí. Una prova d’això és que certes paraules italianes tenen un equivalent pràcticament idèntic en català, però que no té el mateix ús: la paraula italiana és d’ús comú i, en canvi, la catalana ha esdevingut arcaica (que ja no s’utilitza) o molt literària. Vegem-ne alguns exemples:

 

Intitulare (verb llatí)

És un verb que significa ‘posar un títol, especialment a un llibre’ i que ha originat els mots intitular (català) i intitolarsi (italià). En italià, el verb intitolarsi és el verb més usat per a referir-se al títol d’un llibre; en canvi, en català, intitular ha caigut en desús, no s’utilitza pràcticament mai, i ha estat substituïda per titular: L’obra es titula “Hamlet”.

 

Cape?re (verb llatí)

Aquesta paraula llatina significa ‘entendre’. En català, a part d’ entendre, també existeix el verb capir (que probablement prové de l’italià), però és un verb que ja no s’utilitza. En italià, en canvi, el verb capire és d’ús molt comú.

 

Strata (nom llatí)

Aquest substantiu vol dir ‘carretera’ i, en català, ha originat el mot estrada, però és una paraula antiga que pràcticament ja no s’usa. En italià, en canvi, la paraula strada s’utilitza diàriament per a referir-se al ‘lloc per on passen els cotxes’.

 

Mentire (verb llatí)

El verb esmentat en català correspon a mentir i en italià a mentire. Primer de tot, observem que la forma italiana és més semblant al llatí que la catalana. A més, resulta curiós veure que català i italià han evolucionat en direcció contrària: en ambdues llengües aquest verb té dues possibles conjugacions, però l’italià n’ha triat una i el català n’ha triat l’altra. En català, mentir es pot conjugar o menteixo, menteixes, menteix, etc. o bé mento, ments, ment, etc.; però actualment només s’utilitza la primera conjugació (menteixo, menteixes, etc.), l’altra s’ha perdut. En italià, ha passat just el contrari: de les dues conjugacions de mentire que encara recullen els diccionaris (o bé mentisco, mentisci, mentisce, etc. o bé mento, menti, mente, etc.), els nadius ja només en coneixen la segona (mento, menti, etc.).

Publicat dins de CATALÀ - ITALIÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari