Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: errors

“TOC DE QUEDA” ÉS CORRECTE?

0

Bon dia i bona hora!!!

M’agradaria dedicar l’article d’avui a la llengua catalana. Com que els últims articles que he escrit eren sobre altres llengües, ara sento la necessitat d’escriure un article sobre el català. De fet, un dels principals motius per què escric aquest blog és la defensa de la meva llengua: la llengua catalana. Per a l’article d’avui he triat tres termes: *toc de queda, *parats i *guarderia. El primer d’aquests tres és un terme d’actualitat i, per això, penso que ara és el moment de parlar-ne. Som-hi, doncs!

*TOC DE QUEDA

Encara que els mitjans de comunicació catalans utilitzin aquest terme, no és correcte en català. Precisament l’objectiu de l’article d’avui és fer saber a tots els catalanoparlants que *toc de queda no és català genuí, és una castellanització del català (allò que molts anomenem catanyol).

Tradicionalment en català (abans de la castellanització del català) s’utilitzava la locució seny del lladre amb el significat de ‘l’obligació de quedar-se a casa a partir d’una hora determinada’. En aquesta locució, la paraula seny vol dir ‘campana’ (si consulteu el diccionari, veureu que és un dels significats de la paraula seny). I es deia així perquè a l’hora convinguda tocava el seny del lladre (és a dir, la campana del lladre) i a partir de llavors estava prohibit circular i es podia detenir els infractors, considerant-los delinqüents o lladres. Posteriorment, a partir dels inicis de la castellanització del català, va començar a utilitzar-se *toc de queda (traducció literal del toque de queda castellà) i seny del lladre va començar a recular.

En resum, *toc de queda és un castellanisme, no és català. Si el que volem és parlar la nostra llengua (i no pas una llengua que no és ni català ni castellà), hem de començar a dir que a les 22h cal ser a casa perquè comença el seny del lladre.

*PARATS

En català, quan es parla de desocupació, la paraula correcta és atur (no pas *paro). Per tant, les persones que estan a l’atur són aturats (i no pas *parats). Un dia mirant la tele em va semblar molt curiós veure que, en una mateixa notícia, es deia atur i *parats. En un cas deien la paraula correcta (atur) i en l’altre, no (*parats). Per tant, en català tenim atur i aturats.

*GUARDERIA

Encara que la gent digui *guarderia i fins i tot surti a la tele, no és correcte. Aquest és un cas que he après gràcies a una experta en educació infantil. Moltes vegades, quan es tracta de vocabulari especialitzat, cal que els experts de cada camp diguin què és correcte i què no ho és. En aquest cas, en català cal dir llar d’infants o escola bressol. *Guarderia no és correcte perquè els infants no es guarden! Cal dir llar d’infants o escola bressol perquè aquest lloc és un centre educatiu on les educadores eduquen i ensenyen els infants, no els guarden.

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i que us ajudi a conèixer i utilitzar millor la nostra estimada llengua. Us desitjo un molt bon Nadal… i recordeu: a les 22h ja hem de ser a casa perquè comença el seny del lladre!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

10 FALSOS AMICS ANGLÈS-ITALIÀ

2

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar alguns dels falsos amics que hi ha entre l’anglès i l’italià. Això us pot ser útil a aquells qui ja heu estudiat anglès i ara us poseu a estudiar italià, perquè així sabreu quines paraules, malgrat s’assemblin, no volen dir el mateix que en anglès. Evidentment no només n’hi ha 10, però jo n’he triat uns quants per no allargar-me massa. Trobareu més casos de falsos amics anglès-italià en un article anterior (Pepperoni o peperoni?). Som-hi!

CAUTION – CAUZIONE

En anglès, caution vol dir ‘precaució, cautela’. En italià hi ha una paraula molt semblant: cauzione. Cal anar amb compte, però, perquè cauzione no vol dir el mateix que caution. Cauzione vol dir ‘fiança’. Cauzione en anglès seria deposit i caution en italià seria attenzione. Així, doncs, vigilem perquè no tenen res a veure.

GYM – GINNASIO

Tot i que s’assemblin molt, no tenen res a veure. En italià, ginnasio es refereix als dos anys d’estudis secundaris que es cursen abans dels tres anys de liceo (equivalent al nostre batxillerat) o bé a l’edifici de l’institut on es cursen aquests dos anys. En anglès, gym es refereix al gimnàs. L’equivalent italià de gym és palestra i l’equivalent anglès de ginnasio seria high school.

LARGE – LARGO

Compte amb aquestes dues paraules! Large en anglès vol dir ‘gran’, com big. En italià, largo vol dir ‘ample’. Large en italià seria grande i largo en anglès seria wide. També cal vigilar amb el castellà: largo en castellà i largo en italià no són el mateix! Largo (castellà) és lungo en italià!

OCCUR – OCCORRERE

Aquests dos verbs tenen significats molt diferents: en italià occorrere vol dir ‘caldre’. Per exemple: Occorre pensarci prima (‘cal pensar-hi abans). En canvi, occur en anglès vol dir ‘succeir, passar’ (An accident has occured vol dir ‘hi ha hagut un accident’) o bé ‘acudir-se’ (it occured to me to ask him vol dir ‘se m’ha acudit preguntar-li-ho’). L’equivalent anglès de occorrere seria be necessary i l’equivalent italià de occur seria accadere (‘succeir’) o venire in mente (‘acudir-se’).

PARENTS – PARENTI

En anglès, parents són els pares. En canvi, en italià, parenti són els familiars. L’equivalent anglès de parenti és relatives i l’equivalent italià de parents és genitori.

PAVEMENT – PAVIMENTO

Pavement en anglès britànic és la ‘vorera’. Pavimento en italià, però, és el ‘terra’. L’equivalent anglès de pavimento seria floor i l’equivalent italià de pavement seria marciapiede.

RETAIN – RITENERE

Retain en anglès vol dir ‘retenir, conservar’ (Salespeople use the Web to retain customers) i ritenere en italià vol dir ‘pensar, considerar’ (Tutti lo ritenevano una brava persona). L’equivalent italià de retain seria conservare i l’equivalent anglès de ritenere seria consider o think.

RUMOUR – RUMORE

En anglès, a rumour és ‘un rumor’. En canvi, en italià, rumore vol dir ‘soroll’. L’equivalent italià de rumour és diceria, pettegolezzo i l’equivalent anglès de rumore és noise.

ROMANCE – ROMANZO

En anglès, romance és el mateix que romance en castellà. En italià, però, romanzo vol dir ‘novel·la’. Per tant, l’equivalent italià de romance seria storia d’amore i l’equivalent anglès de romanzo seria novel.

STAMP – STAMPA

En anglès, stamp és un nom que significa ‘segell’. En italià, la stampa és ‘la premsa’. Així, doncs, l’equivalent italià de stamp és francobollo i l’equivalent anglès de stampa és press.

 

Bé, espero que us hagi semblat interessant i que us serveixi per a no caure en els errors dels falsos amics. Bon any 2019 a tots i totes!!!

PREPARATS PER AL FIRST CERTIFICATE?

0

Bona nit i bona hora!!!

Avui crec que seria bona idea aprofitar l’article per a explicar uns quants errors força habituals. Els anys que fa que treballo de professora d’anglès m’han permès de veure quins errors acostumen a fer els estudiants d’anglès, sovint a causa d’una traducció literal del català o del castellà. He fet un recull dels errors que van fer els alumnes de First de l’acadèmia on treballo el dia de la simulació de speaking del FCE i he pensat que seria bona idea fer-ne un article, per ajudar altres estudiants d’anglès i evitar que cometin els mateixos errors.

STAY

Un error molt típic entre els alumnes d’anglès és utilitzar el verb to stay quan, en realitat, haurien d’utilitzar el verb to be. Malgrat els expliquem que to be vol dir ‘ser’ i ‘estar’, com que normalment tendeixen a traduir literalment, quan volen dir estar, utilitzen stay. Per exemple, si volen dir una frase com ara Estoy en el parque, diuen *I stay in the park. Això és un error, perquè el verb stay significa ‘quedar-se’. Per a dir ‘trobar-se en un lloc’, que seria el verb estar castellà (estoy aquí), cal utilitzar el verb to be. La frase correcta seria I am in the park. 

El verb stay, en canvi, s’utilitza en frases com ara Please, stay, don’t leave! (‘Si us plau, queda’t, no marxis’) o bé amb el significat de ‘quedar-se a dormir’: I am staying at a hotel tonight. 

LIKE

A l’hora d’utilitzar el verb like, els alumnes acostumen a fer-se un embolic: a vegades hi posen un infinitiu amb to, a vegades hi posen un infinitiu sense to i a vegades hi posen el gerundi. Amb el verb like, tenim dues opcions: infinitiu amb to (I like to get up early) o el gerundi (I like singing). El que no és correcte és dir *I like sing (infinitiu sense to). Tot i que la diferència no és gaire gran, hi ha una petita diferència de significat.

  • LIKE + GERUNDI: S’utilitza per a parlar de coses que ens agrada fer perquè les gaudim. El gerundi es refereix a una acció que gaudim. Per exemple, I like singing vol dir que jo gaudeixo cantant, que m’ho passo bé quan canto.
  • LIKE + INFINITIU: S’utilitza per a parlar d’accions que fem perquè ens aporten algun benefici, no pas perquè ens ho passem la mar de bé fent-les. Un bon exemple, crec jo, és el de I like to get up early because I can make the most of the day. Com podeu veure en aquest exemple, no és que jo gaudeixi llevant-me aviat (crec que a tothom li costa sortir del llit, sobretot a l’hivern perquè s’hi està molt bé), simplement ho faig perquè m’aporta un benefici (que aprofito el dia i això em fa sentir bé).

PASS (TEMPS)

El verb pass moltes vegades s’utilitza erròniament. Quan els alumnes volen dir ‘passar una estona amb els amics’, per exemple, utilitzen el verb *pass. Quan parlem de temps i volem dir que passem una estona fent alguna cosa, el que cal utilitzar és el verb spend + temps + gerundi. Exemples: I spend most of my time studying; We spent two hours watching TV; Yesterday I spent all morning sleeping. En casos com aquests és incorrecte utilitzar el verb pass.

Diferent seria dir Time passes. Aquest és un ús intransitiu del verb pass que sí que és correcte i és diferent del cas del paràgraf anterior.

IDIOM VS LANGUAGE 

Pel que veig, els estudiants d’anglès acostumen a confondre aquestes dues paraules i es pensen que són sinònimes. Com que en català i en castellà la paraula idioma i la paraula llengua són sinònimes, llavors pensen, erròniament, que en anglès també ho són. En anglès, un idiom és una frase feta, una expressió i language és un idioma/llengua. Així, doncs, vigileu i no digueu que l’anglès és un idiom! L’anglès, com qualsevol altra llengua, és un language!

ACTUALLY

Un fals amic molt comú és actually. Cada cop que a classe pregunto “Què vol dir actually?”, ningú no em diu la resposta correcta. Tothom diu el mateix: ‘actualment’. Doncs no vol dir ‘actualment’, actually vol dir ‘en realitat’. Per exemple, I decided to study French because I thought it would be easy, but it is actually quite difficult (‘Vaig decidir estudiar francès perquè pensava que seria fàcil, però en realitat és força difícil’). 

USED TO

Un error força habitual és utilitzar used to en present. A classe sempre explico que used to és una construcció que s’utilitza per a parlar d’hàbits que teníem en el passat però que ara ja no tenim. Tot i això, he notat que la utilitzen també en present. Crec que potser és degut a una traducció literal del català o del castellà. Com que en castellà (la majoria dels meus alumnes són castellanoparlants) el verb soler es pot utilitzar tant en present (No suelo beber alcohol, solo bebo en ocasiones especiales) com en passat (Cuando era pequeño solía beber zumo de tomate), suposo que llavors fan el mateix en anglès i diuen *I don’t use to drink alcohol. En anglès, la primera frase seria I don’t usually drink alcohol, I only drink on special occasions i la segona seria When I was little, I used to drink tomato juice.

FATHERS & SONS

He observat que en els exàmens orals acostumen a cometre aquests errors. Aquestes dues paraules existeixen, no són incorrectes de per si, però sí que és incorrecta la manera com les utilitzen. Quan aquell alumne em va dir fathers, es referia als ‘pares’, és a dir, al pare i la mare. En aquest cas, l’alumne hauria d’haver dit parents, ja que parents es refereix al pare i la mare. En anglès, si diem fathers, estem parlant de dos pares homes, cosa que només seria correcta si parléssim d’un matrimoni homosexual.

En el cas de sons, passa una cosa molt semblant: quan aquell alumne va voler parlar dels fills d’una parella, va dir sons. Sons existeix i és correcte, però només si ens referim a dos o més fills homes. En aquest cas, com que es referia als fills en genèric (nens i nenes), hauria d’haver dit children. Recordem que children és el plural de child (nen/a) i que, per tant, *childs i *childrens són incorrectes!

CONTAMINATION VS POLLUTION

Hem d’anar amb compte amb la paraula contamination. Existir existeix, però normalment quan els estudiants la utilitzen no és correcta. Quan volem parlar de la contaminació atmosfèrica causada pels cotxes, fàbriques, etc., parlem de pollution. En aquest cas és incorrecte utilitzar contamination. La paraula contamination o, encara millor, l’adjectiu contaminated es refereix per exemple al menjar contaminat o roba contaminada per una substància tòxica: My clothes are contaminated o bé All the food in the kitchen is contaminated. 

EXPLAIN

Aquest és un dels errors que més cops he corregit en els 9 anys que fa que ensenyo. La gent acostuma a utilitzar el verb explain tal com utilitzem el verb explicar en català i castellà. En català, per exemple, diríem L’Anna em va explicar el que li va passar o Explica’m com ha anat. En anglès, en aquestes frases no és correcte utilitzar explain, sinó que cal fer servir tell: Anne told me what happened to her o Tell me how it went. Explicar té dues possibles traduccions en anglès: tell o explain. Tell s’utilitza quan diem a algú una cosa que no sap; explain, en canvi, s’utilitza quan expliquem una cosa que no s’entén. Per exemple, el verb explain estaria ben utilitzat en frases com ara I don’t understand this exercise, can you explain it to me? o He explained how the machine worked. 

DEMAND

Hem d’anar amb molt de compte amb el verb demand en anglès. Si us plau, no utilitzeu demand quan vulgueu dir demanar. Demand en anglès és molt més fort que demanar, demand seria la traducció d’exigir. Si voleu dir demanar, en anglès cal dir ask for.

Espero que aquest article pugui ajudar altra gent que s’estigui preparant per presentar-se al First. Ànims i molta sort!!

 

 

Atenció! S’ha detectat un virus lingüístic!

0

Bona nit i bona hora!

Avui m’agradaria explicar certes diferències entre el català i el castellà, perquè hi ha molta interferència del castellà en el català que parlem i sovint no en som conscients. Així, doncs, l’objectiu de l’article d’avui és ajudar a detectar aquests “virus”, aquestes paraules o construccions que no són correctes, que no són català, sinó catanyol.

 

DIVENDRES – EL DIVENDRES

Cal prestar atenció a l’ús de l’article amb els dies de la setmana. Vindré divendres i Vindré el divendres no volen dir el mateix. Vindré divendres vol dir que hi anirem el divendres d’aquesta setmana (un divendres en concret), en canvi Vindré el divendres vol dir que hi aniré CADA divendres! En castellà és diferent, per això en català es fan força errors. Comparem-ho:

Vindré divendres = Vendré el viernes

Vindré el divendres = Vendré los lunes/todos los lunes

 

VESTIT

En castellà, tenen dues paraules per a dues coses diferents: un vestido és una cosa i un traje n’és una altra. En català, en canvi, no. En català, la paraula vestit té els dos significats: el de vestido i el de traje. Així, doncs, si volem dir una frase com ara El director lleva un traje muy elegante, en català hem de dir El director porta un vestit molt elegant. Si volem evitar confusions amb un possible vestit de dona, podem dir vestit d’home. Per tant, en català no és correcte dir *traje, *tratge o *trajo.

 

DESGUASSAR – DESBALLESTAR

Moltes vegades es parla de desguàs quan ens referim a cotxes perquè en castellà es diu desguace. Això, però, no és correcte.

En català, l’indret destinat al desballestament de vehicles es diu desballestador (en castellà, desguace) i el verb seria desballestar. En canvi, el desguàs és ‘un espai o una canonada que dona sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret’, per exemple el desguàs de la banyera o el desguàs d’un llac (en castellà, desagüe), i el verb seria desguassar.

 

BACTERI

Atenció! En català no parlem de *bacteries, sinó de bacteris! En castellà, aquest microorganisme és femení (bacteria), però en català és masculí (bacteri).

 

D’ESQUENA

En català, *d’esquenes no és correcte. Així, doncs, quan en castellà diuen de espaldas, en català cal dir d’esquena (singular!). Exemple: Vaig caure d’esquena i no pas *Vaig caure d’esquenes. 

 

POSPOSAR – AJORNAR

Posposar en català només vol dir ‘posar al darrere’. Per exemple: Posposeu el pronom al verb. Hem d’anar amb compte perquè en castellà postponer/posponer vol dir ‘no fer una cosa, deixar-la per a més endavant’. En català, en canvi, si volem dir que deixem per a més endavant una cosa, hem de dir ajornar. Per tant, amb el significat d’ajornar, no són correctes les formes *posposar i *aplaçar.

 

NUCLI ANTIC – BARRI ANTIC

Com que en castellà, quan es parla de la part més antiga d’una ciutat, es parla del casco antiguo, en català molta gent parla del *casc antic, però no és correcte. En català, aquesta part de la ciutat és el nucli antic o el barri antic.

 

ESCAIRE I CARTABÓ

Ull viu! Quan parlem d’aquests instruments de dibuix tècnic, per increïble que sembli, l’escaire (català) no és el mateix que la escuadra (castellà) i el cartabó (català) no és el mateix que el cartabón (castellà)! Precisament és el contrari: l’escaire és el que en castellà s’anomena el cartabón i la escuadra és el que en català s’anomena el cartabóCom que sé que costa de creure, si feu clic a escaire i a cartabó, trobareu l’entrada del diccionari castellà-català de l’Optimot on posa l’equivalent en castellà i podreu comprovar que no us enganyo. Si ho cerqueu al Termcat, també ho trobareu. Aquí teniu les imatges que ho demostren.

català:

castellà:    

 

ENGONALS

Com ja deveu saber, ingles en català són engonals, però atenció! En castellà són LAS ingles i en català, ELS engonals!

 

PICAR DE MANS

En castellà diuen dar palmas, però en català no *fem/donem palmes! En català, piquem de mans.

 

CARNI, ANORÈCTIC, DISLÈCTIC

He triat aquests adjectius que, aparentment, no tenen res a veure perquè acostumen a ser font d’errors. Com que en castellà es parla d’industrias cárnicas, en català es diu *indústries càrniques, però no és correcte. En català, són indústries càrnies, perquè l’adjectiu és carni i el femení és càrnia. Un altre error força freqüent és dir que una persona és *anorèxica: la paraula catalana és anorèctic/a. El mateix passa amb *dislèxic: en català es diu dislèctic/a.

 

TAL

La paraula tal causa bastanta confusió, per això he decidit explicar quins usos són correctes i quins no:

  • Quan volem referir-nos a una persona sense dir-ne el nom, en català diem en tal. Per tant, quan volem dir allò que en castellà és Fulanito y Menganito, en català hem de dir en tal i en tal altre.
  • En català, no és correcte dir *Ha trucat un tal Jordi. En català, hem de dir Ha trucat un cert Jordi. 
  • Tal qual és correcte en català. Per exemple: Deixa-ho tal qual.
  • En català també tenim l’expressió tal o tal; per exemple: No pretenem alterar les propietats de tal o tal producte.
  • També tenim l’expressió com a tal: En són els amos i actuen com a tals.
  • Tal també es fa servir quan no es recorda o no interessa detallar unes dades: Vindran en tal lloc a tal dia i tal hora.
  • En català, però, no està bé dir *tal i qual. És a dir, quan volem dir ‘etc.’, no és correcte dir *Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i qual; hauríem de dir Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i tal.
  • El que sí que és correcte és fer servir tal amb el significat de ‘semblant’. Per exemple: Diuen que el va insultar, però ella nega haver fet tal cosa (‘una cosa semblant’).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Bon cap de setmana!!! Fins aviat!!!

 

FALSOS AMICS CATALÀ-CASTELLÀ

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria comentar alguns falsos amics que hi ha entre el català i el castellà. N’ometré uns quants que són massa fàcils per a parlants nadius. Tanmateix, n’inclouré alguns que potser són obvis per a nosaltres, però que poden ser útils per a gent que està aprenent català i/o castellà. Vegem-los:

 

AFAMAT -ADA adj.

En català, aquest adjectiu vol dir ‘que té fam’, ‘que té gana’. Per exemple: En aquell país només hi veies misèria i gent afamada. En castellà, en canvi, aquest adjectiu vol dir ‘famós’. Per exemple: Se codea con afamados artistas.

AMASSAR v.

En català, el verb amassar s’utilitza en casos com ara Amassar una gran fortuna. En castellà, en canvi, té dos usos: el que acabem de dir i el de ‘fer la pasta per al pa’. En aquest cas, en català, utilitzem el verb pastar.

APRESSAR v.

En català, apressar vol dir ‘donar pressa a algú’. Per exemple: Es va apressar a fer-ho perquè se li acabava el termini. En castellà, apresar vol dir ‘capturar’. Per exemple: Apresaron a siete soldados.

BALDA m.

En català, és ‘una peça plana i llarga fixada al batent d’una porta o finestra que, fent-la encaixar, serveix per a assegurar-les després de tancades’. Exemple: Tanca la balda! En castellà, una balda és una ‘prestatgeria’.

BITXO m.

En català, el bitxo és aquella mena de pebrot petit que pica molt. Exemple: No posis més bitxo a l’arròs, que picarà massa. En castellà, en canvi, un bicho és una ‘bestiola’. Per exemple: Le picó un bicho en el tobillo. D’això, en català, en diem bestiola.

BODEGA f.

En català, és ‘l’espai interior d’una nau concebut per a posar-hi càrrega’. Per exemple: Ja ha posat les maletes a la bodega de l’avió. En castellà, però, té dos significats: aquest i el de ‘celler’. Per exemple: Me gustaría visitar una bodega de Jerez y catar sus famosos vinos. (Compte! En aquest cas, en català, utilitzem celler!)

CAMADA f.

En català, una camada és una ‘passa llarga, una gambada’. Exemple: Amb una camada va travessar el rierol. En castellà, en canvi, una camada és un ‘conjunt d’animals petits parits d’una sola vegada’. Exemple: Este cachorro procede de una camada de seis crías.

CIVADA f.

La civada és allò que en castellà es diu avena.  Exemple: Menjar civada és molt bo per a la salut. En canvi, la cebada en castellà és allò que en català s’anomena ordi. Exemple: La cebada es esencial en la producción cervecera.

COMETA f.

En català, les cometes són un signe de puntuació. Exemple: Les citacions van entre cometes. En castellà, en canvi, una cometa és un ‘estel’. Per exemple: Hizo volar una cometa en la playa.

DESCUIDAR-SE v.

En català, vol dir ‘oblidar-se’. Exemple: M’he descuidat la cartera a la feina. En castellà, en canvi, descuidarse vol dir ‘badar’. Exemple: Si me descuido, me cierran la puerta en las narices.

DESGUASSAR v.

En català, vol dir ‘treure l’aigua d’un lloc on és empantanada’. Exemple: Les pluges torrencials impedien desguassar tota l’aigua cap a la claveguera. En castellà, desguazar vol dir ‘desballestar’. Exemple: Después del accidente se tuvo que desguazar el coche.

LLIURAR(-SE) v.

En català, vol dir ‘donar(-se)’. Per exemple: Ja han lliurat la documentació. S’han lliurat a la bona vida. En castellà, librar(se) vol dir ‘deslliurar(-se)’. Per exemple: Lo libraron del cargo. Se libraron de un buen castigo. 

PLEGAR v.

En català, vol dir ‘interrompre la feina per reprendre-la l’endemà o a la tarda…’ i, a més, també vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Avui plego a les dues. Recorda’t de plegar la roba. En castellà, però, no té el primer significat, només vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Esta máquina sirve para plegar chapa.

RENTABLE adj.

En català, això vol dir ‘que es pot rentar’. Per exemple: Aquesta pintura és rentable, no deixa taques a la roba. En castellà, en canvi, vol dir ‘rendible, que dona un bon rendiment’. Per exemple: Vender ese género no resulta rentable.

(ES)TOVALLES f.

En català, les estovalles són ‘la peça de roba que es posa damunt la taula en parar-la’. Exemple: Les tovalles de coloraines alegren l’àpat. En castellà, en canvi, les toallas són ‘tovalloles’. Exemple: Se dejó olvidada la toalla en la ducha.

TASCA f.

En català, una tasca és ‘una feina que hem de fer, que se’ns ha assignat’. Exemple: La tasca de fitxar llibres és molt feixuga. En castellà, en canvi, vol dir ‘taverna’. Exemple: Pasaba la noche de tasca en tasca. 

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

DEL CATANYOL AL CATALÀ (II)

4

Bona nit i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català i comentar alguns errors que es fan habitualment a causa de la influència del castellà. Espero que sigui útil. (Quan una paraula o expressió porta un asterisc davant, vol dir que no és correcta).

 

*PRINGAR

Frases com ara Sempre em toca *pringar! són incorrectes. En català, *pringar no existeix. Per a expressar aquesta idea, en català fem servir tocar el rebre: Sempre em toca el rebre!

 

*LIAR

Aquest és un verb que se sent molt. Per exemple:

– *Tabac de liar no és correcte. En català, es diu tabac de cargolar.

– *Ja la tenim liada no és correcte. En català, es diu Ja la tenim armada.

Ara no puc parlar, *estic molt liat no és correcte. En català, estem enfeinats/ocupats/atabalats/desbordats

– *Vaig molt liat es pot canviar per Vaig de bòlit, que sí que és català.

 

*RABIETA o *PATALETA

Els nens catalans fan rebequeries, no pas *pataletes ni *rabietes.

 

*INALÀMBRIC

Exemple: un telèfon *inalàmbric. En català no és possible dir inalàmbric perquè ve de alambre (castellà), que en català és filferro. Per tant, els telèfons catalans són sense fils.

 

*ARREGLOS

Com que en català existeix el verb arreglar, suposo que és “normal” que les botigues diguin que *Es fan arreglos pensant-se que és correcte. Tanmateix, els cartells de les botigues haurien de dir Es fan retocs o bé Arreglem roba.

 

*SER GAFE i *TENIR GAFE

Frases com ara No vull jugar més amb tu, ets un *gafe! són incorrectes. Gafe no existeix en català. En casos com aquest hauríem de dir No vull jugar més amb tu, ets un malastruc! (o malastruga). Si tenim mala sort, en lloc de dir Quin *gafe que tinc avui! hauríem de dir Estic de pega, avui!

 

*QUE T’HI CAGUES!

Encara que totes les paraules d’aquesta expressió siguin catalanes, no és pròpia del català. En frases com ara És un fantasma *que t’hi cagues! hauríem de dir És un fantasma de ca l’ample!

 

*ESTAR CATXES

Si veiem un noi força musculat, en català no diem que *està catxes, en català està fort/quadrat. 

 

*TOCAIO

Si algú es diu igual que nosaltres, no és el nostre *tocaio, és el nostre homònim.

 

*ESTAR EMPANAT

*Estàs empanat! en català seria Estàs (ben) espès!

 

*EMPINADA

Quina pujada més *empinada! en català seria Quina pujada més costeruda/dreta!

 

*EMPAPAT

Si plou molt, no estem *empapats, sinó que estem (ben) xops/molls com un ànec.

 

*FER-SE EL SUEC

Frases com ara No cal que *et facis el suec que sé que hi ets. no són correctes. En català podem utilitzar fer l’orni o fer el sord o fer el desentès. Per tant, diríem No cal que facis l’orni que sé que hi ets, per exemple.

 

Crec que ja n’hi ha prou per avui, no? No us vull atabalar amb massa informació de cop. Aviat, uns quants casos més! 😉

(Informació extreta del llibre El catanyol es cura, de Pau Vidal.)

Com pronuncieu, per exemple, la paraula “acne”?

2

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar del català. Més concretament, de la pronúncia. En català, hi ha unes quantes paraules que pronunciem malament per culpa de la influència del castellà. Em refereixo al fet de pronunciar com a plana una paraula que, en realitat, és aguda, per exemple. Així, doncs, parlaré d’errors d’accentuació (oral, NO escrita), tot i que és un pèl complicat explicar la pronúncia per escrit, sense arxius d’àudio ni res. Per a explicar-vos com pronunciar una paraula (quina síl·laba cal pronunciar com a síl·laba tònica), el que faré és posar en majúscules la síl·laba tònica. Abans, però, m’agradaria aclarir que l’objectiu d’aquest article NO és corregir les vocals àtones (ja que són diferents en cada dialecte), només pretenc dir el que és correcte pel que fa a la síl·laba tònica. Les vocals àtones de què parlaré les diré segons el català central (però això no vol dir que els altres dialectes siguin incorrectes! També són estàndard). Espero que sigui prou entenedor. Si no, no dubteu a escriure un comentari en aquest article.

FUTBOL

Començarem per una de les més fàcils. Com la pronuncieu vosaltres: futBOL o FUTbol? Doncs, en català, es diu futBOL.

INTERVAL

Com la pronuncieu: interVAL o inTERval? La pronúncia correcta és interVAL (la e sona com una neutra).

MIL·LIGRAM

Vosaltres què dieu: mil·liGRAM o miL·LIgram? En català, es diu mil·liGRAM.

TIQUET

Vosaltres què dieu: TIquet o tiQUET? Doncs es pronuncia tiQUET.

ZURIC

Com pronuncieu el nom d’aquesta ciutat suïssa: ZUric o zuRIC? La pronúncia catalana és zuRIC.

ELIT

Quan us referiu a aquell ‘grup minoritari que manté una posició política, social, econòmica o cultural dominant en una societat’, què dieu: Elit o eLIT? Doncs es pronuncia eLIT (la e es pronuncia com una neutra).

IBERS

Sí, em refereixo als ‘individus d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia’. Com en dieu: Ibers o iBERS? La pronúncia és iBERS.

ATMOSFERA

Com ho dieu: atMOSfera o atmosFEra? Doncs, en català, es diu atmosFEra. Per tant, la o sona u.

TORTICOLI

Quan us fan mal les cervicals i no podeu ni moure el coll, què dieu que teniu? torTIcoli (pronunciant les o com si fossin u) o tortiCOli? Doncs els catalans tenim tortiCOli (la primera o sona u i la segona sona o).

INTERFON

Com en dieu, d’aquest aparell? interFON o inTERfon? Doncs la pronúncia correcta és inTERfon (la o sona u).

MARRÀQUEIX

Com pronuncieu el nom d’aquesta ciutat: marraQUEIX o maRRAqueix? Doncs tal com indica l’accent gràfic, es diu maRRAqueix.

MEDUL·LA

Quan parleu d’aquesta part del cos humà, com la pronuncieu: MEdul·la o meDUl·la? Doncs es diu meDUl·la (tant la e com la a sonen com a neutres).

OMÒPLAT

Continuem parlant de parts del cos. Què dieu: oMOplat o omoPLAT? Doncs es pronuncia oMOplat.

TERMÒSTAT

I aquest aparell? Com es diu: terMOStat o termosTAT? Doncs, tal com indica l’accent gràfic, es diu terMOStat.

DIÒPTRIES

Quan els miops comencem a parlar de la graduació de les ulleres, parlem de diopTRIes o de diOPtries? Doncs hauríem de dir diOPtries.

SAXOFON

Com en dieu, d’aquest instrument musical: saxoFON o saXOfon? Doncs la pronúncia més correcta és saxoFON.

PERÍODE

Quan parleu de temps, parleu de perIodes o de periOdes? Doncs es diu perIodes.

QUEFIR

Ara està molt de moda aquest tipus de “iogurt”: el QUEfir o el queFIR? Doncs, contràriament al que molts de nosaltres diem, és queFIR (la e sona com una neutra).

BARACK OBAMA

Com es diu l’expresident dels Estats Units? baRACK o BArack? Doncs es diu baRACK.

OTAN

Com es pronuncia la sigla de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord? oTAN o Otan? Doncs es diu oTAN (la o sona u).

ACNE

Per acabar, la millor de totes: com en diem, dels granets que ens surten a la cara quan som adolescents? ACne o acNE? Es diu ACne (la e sona com una neutra).

Aquests són només alguns exemples (els errors més habituals) de paraules que pronunciem malament a causa de la interferència del castellà. Espero que l’explicació hagi estat clara i que us hagi servit d’alguna cosa. Fins aviat!! Bon any nou!!!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

ERRORS FORÇA HABITUALS

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català; més concretament, a continuar explicant els errors que fem a causa de la gran influència del castellà sense ni tan sols ser-ne conscients. Avui n’explicaré uns quants més. Vegem-los:

 

 A NO SER QUE

En català, la construcció condicional a no ser que no és correcta. Una opció seria utilitzar la construcció si no és que + verb en indicatiu (No dimitiré si no és que m’ho demana el president.) o bé llevat que / a menys que + verb en subjuntiu (No dimitiré llevat que m’ho demani el president.)

 

NO M’ACLAREIXO O NO M’ACLARO

En català, quan intentem estudiar o entendre alguna cosa i ens costa, no podem dir no m’aclareixo o no m’aclaro, perquè són calcs incorrectes del castellà. En català, en aquests casos hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Amb tantes instruccions per fer anar l’aparell no m’hi entenc.

 

AFECTAR, APASSIONAR, ATABALAR, CONCERNIR, HORRORITZAR, INCOMODAR, INTERESSAR, PREOCUPAR…

Tots aquests verbs són transitius. Això vol dir que quan utilitzem un pronom amb aquests verbs, ha de ser el pronom de complement directe (i no pas el de complement indirecte). Així, doncs, quan ens referim a la tercera persona, hem de fer servir el, la, els o les (depenent de si és masculí singular, masculí plural…). Vegem-ne alguns exemples:

No la molestis que dorm (dona). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

No el molestis que dorm (home). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

Aquesta mesura no l’afecta (home/dona). És INCORRECTE DIR Aquesta mesura no li afecta.

 

AL RESPECTE

En català, només utilitzem al respecte en el sentit de Li va faltar al respecte. En canvi, no és correcte utilitzar al respecte en el sentit de ‘en aquest sentit’ o ‘pel que fa al cas’. Per exemple, hauríem de dir Jo li donaré les indicacions pel que fa al cas o bé Jo li donaré les indicacions en aquest sentit.

 

-ASI, -ESI, -ISI, -OSI, -USI

Les paraules que acaben en -asi, -esi, -isi, -osi, -usi han d’utilitzar-se sense s final quan ens referim al singular i amb s final quan ens referim al plural. És a dir, hem de dir M’he fet una anàlisi de sang (NO pas M’he fet una anàlisis de sang). En canvi, si volem parlar en plural, llavors direm Les anàlisis de sang no m’agraden gens. Com que en castellà aquest tipus de paraules porten s també quan estan en singular (un análisis), en català moltes vegades es comet l’error de posar la s final quan parlem en singular.

 

ANAR A + INFINITIU

En català, anar a + infinitiu no es pot fer servir per a indicar una acció que estem a punt de fer (futur). Una frase com ara Anem a parlar amb el nostre corresponsal a París només estaria bé si ens desplacéssim a París per parlar-hi. Si no és el cas, si no ens desplacem, llavors cal utilitzar el futur: Ara parlarem amb el nostre corresponsal a París.

Un altre exemple: la frase Anem a veure la repetició de la jugada és incorrecta, en aquest cas podríem dir Ara veurem la repetició de la jugada o bé Vegem la repetició de la jugada.

Tanmateix, cal tenir en compte que si parlem en passat, llavors anar a + infinitiu sempre és correcte, tant si ens desplacem com si no ens desplacem. Per exemple: M’asseia a taula i anava a dinar quan van trucar per telèfon (no hi ha desplaçament).

 

BODEGA

En català, la bodega NO és ‘el lloc on s’elabora i guarda el vi’, ni ‘el lloc on en venen’. D’això, en català, en diem celler. Aquest ús de bodega és un calc incorrecte del castellà. En català, la bodega és ‘la part d’una nau o una aeronau destinada a col·locar-hi la càrrega’. Per tant, en català, direm:

Vés al celler a comprar una ampolla de vi blanc.

Ja han posat les maletes a la bodega de l’avió.

 

CABEÇA D’ALLS

No, en aquest cas no es tracta de cap error. Precisament l’he inclosa en aquest article perquè és una paraula que sembla una castellanada, però no ho és en realitat. Cabeça s’assembla molt a la paraula castellana cabeza. Això no obstant, cabeça no té origen castellà, sinó que ve d’una variant llatina: capitia.

 

CALÇ o CALCI

Aquestes dues paraules sovint es confonen. Calç és el nom que donem a l’òxid de calci, un material molt usat en la construcció: Els paletes han barrejat la calç amb el ciment. El calci, en canvi, és allò que els nostres ossos necessiten.

Així, doncs, no direm frases com ara: Aquesta nena ha de prendre calç, perquè té els ossos molt fràgils. La manera correcta de dir-ho és: Aquesta nena ha de prendre calci, perquè té els ossos molt fràgils.

 

CARRERA, CURSA I CORREGUDA

Actualment, la paraula carrera figura al diccionari amb el significat d”acció de córrer en competició’, però és més correcte utilitzar la paraula cursa amb aquest significat. Per exemple: En Joan va participar en la cursa anual que organitza la federació.

Ara bé, hem de tenir en compte que quan NO es tracta de córrer en competició, la paraula adequada és correguda. Per exemple: Vaig haver de fer una correguda per agafar el tren.

 

CAURE, CALLAR, BAIXAR I PUJAR

Aquests quatre verbs no són pronominals, són intransitius. Això significa que el verb NO és caure’s, sinó caure. Per tant, en lloc de dir M’he caigut en baixar de l’autobús hem de dir He caigut en baixar de l’autobús. El mateix passa amb els altres tres verbs. Així, doncs, direm frases com ara Si no calleu, no sortireu al pati (NO pas Si no us calleu, no sortireu al pati).

 

COMPOSAR o COMPONDRE

Sovint aquests dos verbs s’utilitzen com a sinònims, però no ho són. Composar vol dir ‘imposar arbitràriament a algú una multa’, ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat’, ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Van composar els traginers per haver robat mercaderia.

Compondre, en canvi, significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’ i ‘crear, elaborar, confeccionar, arranjar’. Per tant, l’utilitzarem en frases com ara Es dedica a compondre cançons o bé Els membres que componen la família.

 

CONFORME

En català, conforme és un adjectiu invariable que apareix en frases com ara: No està conforme amb les instruccions que li han donat.

Ara bé, no és correcte utilitzar conforme ni l’expressió a mida que amb el significat de ‘a mesura que’, en aquests casos cal utilitzar a mesura que: A mesura que aneu acabant els exercicis, podeu sortir al pati.

 

(He extret gran part de la informació del llibre Diccionari de dubtes i barbarismes, de David Paloma i Albert Rico.)

Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

Del catanyol al català

0
Publicat el 7 de juny de 2016

Benvinguts de nou!!!

Feia temps que no escrivia i la veritat és que ho trobava a faltar. Avui parlaré del català, d’errors que es cometen habitualment i diré quina és la forma correcta, aquella pròpia del català i no pas del catanyol. Espero que us sembli interessant.

DISSECCIONAR*

El verb disseccionar no existeix en català, cal dir dissecar. Dissecar té més d’un significat:

1. vol dir ‘Obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l’anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica.’

2. vol dir ‘Analitzar minuciosament’. Dissecar un llibre, una obra d’art.

3. vol dir ‘Preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu.’

4. vol dir ‘L’erosió, obrir (valls i barrancs) en una superfície relativament uniforme o plana.’

Mai no podem fer servir disseccionar*!

 

QUIRÒFAN*

La paraula quiròfan* és molt difosa però és incorrecta! Encara que els especialistes la utilitzin, és incorrecta (és un calc del castellà). Així, doncs, en català cal dir sala d’operacions.

 

TU CREUS?*

Tot i que ho diem molt sovint, no és una expressió catalana. En català, quan responem a algú i volem dir el ¿tú crees? castellà, hem de dir vols dir?

 

EL PARO*

Quan parlem de la gent que no té feina, la cosa es complica una mica en català. Vegem si ho explico bé:

– Allò que en castellà es diu el paro, en català és l’atur. També podem dir desocupació, que, de fet, és més genuí en català i, per tant, preferible. En català, no és correcte dir paro*.

– L’equivalent català del castellà los parados; és a dir, la gent que està a l’atur, pot ser aturat, parat o desocupat. Fins fa poc parat es considerava incorrecte, però ara ja s’ha acceptat com a correcte. Tanmateix, encara que parat s’hagi acabat acceptant com a correcte, no ho és tant com aturat o desocupat (que són dues paraules més genuïnes en català). Per tant, és preferible dir aturat o desocupat.

 

REGISTRAR UN SOSPITÓS*

El verb registrar existeix en català, però no té el sentit de ‘Algú, examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc.’ En aquest cas, en català cal dir escorcollar: Escorcollar una casa, un armari, una nau. Sovint es comet aquest error per culpa del castellà, perquè en castellà escorcollar es diu registrar.

– Per a dir ‘inscriure en un registre’, hem d’utilitzar registrar/enregistrar. Per exemple: He enregistrat/He registrat la meva filla al padró municipal. 

– Amb el significat de ‘deixar constància d’un esdeveniment’ també podem fer servir enregistrar o registrar: Avui els diaris registren / enregistren un nou cas de fracàs escolar.

– Si volem dir ‘fixar o emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.), en un suport material adequat per poder reproduir-los quan calgui’, cal utilitzar el verb enregistrar: Van enregistrar el concert i l’altre dia el van retransmetre per la televisió.

– En el sentit de ‘detectar una cosa, observar’, cal utilitzar enregistrar. Per exemple: Durant el mes d’agost s’han enregistrat més casos de robatori.

 

GUARIR I CURAR

Sovint es confonen aquests dos verbs. Vegem-ne la diferència establerta per Fabra:

GUARIR vol dir ‘posar-se bo’. Per exemple: No cal que patiu, l’àvia guarirà de la pneumònia.

CURAR, en canvi, vol dir ‘tenir cura de’: Curar un malalt o curar el medi ambient, per exemple.

 

AGENDA APRETADA*

En català, no és correcte dir Tinc l’agenda molt apretada, bàsicament perquè el verb apretar no existeix en català. Així, doncs, en català diem Tinc l’agenda molt atapeïda.

El verb castellà apretar, en català té diversos equivalents segons el context:

PRÉMER (un gallet, el botó d’una màquina o aparell, una tecla, un timbre, un pedal).

PITJAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla, un pedal)

POLSAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla)

TOCAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla)

PICAR (un timbre, una tecla)

Exemples: La nena va picar el timbre. Pitja l’accelerador. El policia va prémer el gallet, però no va tocar el fugitiu. Prem el botó blau.

 

AMB MITJA HORA DE RETARD*

En català, podem dir Va arribar mitja hora tard, Va arribar amb retard o Va arribar amb un retard de mitja hora; però Va arribar amb mitja hora de retard* no sona bé en català. Tanmateix, de totes les opcions correctes abans esmentades, la millor és Va arribar mitja hora tard. 

 

PORTADA I COBERTA

No hem de confondre la portada d’un llibre amb la coberta d’un llibre. Totes dues són correctes, però són dues parts diferents d’un llibre. La portada és una de les pàgines del llibre, és la pàgina on figura l’autor, el títol i el peu d’impremta. La coberta, en canvi, és la part exterior de davant del llibre. 

 

 LES HORES

Quan escrivim l’hora, no és correcte escriure dos punts entre l’hora i els minuts (10:30 h). En català, escrivim un punt: 10.30 h.

LES SIGLES

Les sigles no porten ni punts ni espais. Per tant, és incorrecte escriure D.O.G.C. o D O G C, hem d’escriure DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

A més, cal destacar que les sigles no duen marca de plural, s’escriuen igual en singular que en plural. Per exemple, si parlem d’associacions de veïns, escriurem una AV / tres AV (NO escriurem tres AAVV). Només hi ha dos casos en què es dupliquen perquè estan consolidats per l’ús: PPCC (Països Catalans) i CCOO (Comissions Obreres). Per tant, no escriurem EEUU per referir-nos als Estats Units, sinó que escriurem EUA.

 

Això és tot, no us vull atabalar amb massa informació de cop. Espero que us hagi semblat interessant i/o útil. Fins aviat!!!

Com es diu “acuse de recibo” en català?

14

Benvinguts de nou!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llenguatge jurídic i administratiu català. Amb això no em refereixo al llenguatge que utilitzen els advocats i els jutges entre ells, sinó a un tipus de llenguatge que tota la ciutadania ha sentit o sentirà en algun moment de la seva vida. Tot seguit ho veurem amb més detall.

 

EXPOSA/SOL·LICITA

En molts documents escrits en català podem veure que la persona que escriu el text es refereix a si mateix amb la tercera persona del singular. És a dir, en lloc de dir Joan J. P., amb DNI XXXX… sol·licito… sovint trobem Joan J. P., amb DNI XXXX… sol·licita… Això no és correcte en català, és una còpia del llenguatge administratiu espanyol. En català, si el redactor del text parla de si mateix, ha d’utilitzar la primera persona (singular, si només és una persona, o plural, si es tracta de més d’una persona).

 

En/Na________________________

Estic segura que tots vosaltres ho heu vist algun cop, sobretot a les autoritzacions que els pares i mares signen perquè els seus fills puguin anar d’excursió amb l’escola o coses així. En català, hem d’evitar utilitzar tant En/Na com Don/a davant dels noms. Així, doncs, en lloc d’escriure En/Na Anna XXXX YYYYY simplement hem d’escriure Anna XXXX YYYYY.

 

FORMES IMPERSONALS

En els documents administratius catalans també hem d’evitar utilitzar les formes impersonals. Per exemple, no és correcte dir S’imposen les costes. Com ja hem dit, hem d’utilitzar la primera persona, perquè normalment la persona que redacta el document és la que fa l’acció en qüestió. Així, doncs, s’hauria d’escriure Imposo les costes.

 

EL RECEPTOR

A causa de la influència del castellà, en català veiem molts documents administratius que utilitzen el vostè per a dirigir-se al destinatari. Per exemple, (…) li notifico la resolució anterior. En català, hem de tractar el receptor de vós, tant si ens dirigim a una persona com a més d’una (que té la mateixa forma que el vosaltres). Per tant, hauríem de dir (…) us notifico la resolució anterior.

 

FÓRMULES D’AFALAC I SUBMISSIÓ

En català, cal que eliminem els verbs i expressions que denoten submissió i afalac, com ara Tinc l’honor de trametre... o bé Us prego que trameteu… En el primer cas, podríem simplement dir Trameto i, en el segon cas, Us demano que trameteu.

 

TRACTAMENTS PROTOCOL·LARIS

Potser alguns de vosaltres us pregunteu què és un tractament protocol·lari. Doncs es tracta de tractaments com ara Il·lustríssim/a, Sa Senyoria, Excel·lentíssim/a Senyor/a… Aquest tipus de tractaments només s’han d’utilitzar en documents molt solemnes (per exemple la invitació o el saluda) o a la capçalera o a la fi d’un document judicial. En qualsevol altre tipus de document administratiu, els hem d’eliminar. Per exemple, hem d’evitar dir Sa Senyoria per a referir-nos al jutge. Així, doncs, en lloc de dir En dono compte a Sa Senyoria, Antoni Ferrer hem de dir En dono compte al jutge, Antoni Ferrer.

 

Finalment, voldria acabar l’article amb un tema no menys important que els altres: la terminologia administrativa i jurídica catalana. La veritat és que, per desgràcia, hi ha molts calcs del castellà, molts termes que utilitzem; però que, en realitat, en català no existeixen (castellanades). Vegem com es diuen en català:

CASTELLÀ: puja a la llana _______________ CATALÀ: licitació al més dient

CASTELLÀ: pujar ______________________ CATALÀ: licitar

CASTELLÀ: alevosía ___________________ CATALÀ: traïdoria

CASTELLÀ: bastanteo __________________ CATALÀ: validació

CASTELLÀ: plazo ______________________ CATALÀ: termini

CASTELLÀ: emplazar ___________________ CATALÀ: citar

CASTELLÀ: personarse _________________ CATALÀ: presentar-se (a un lloc)

CASTELLÀ: acusar recibo _______________ CATALÀ: justificar la recepció

CASTELLÀ: acuse de recibo _____________ CATALÀ: justificant de recepció

CASTELLÀ: allanamiento de morada_______ CATALÀ: violació de domicili

CASTELLÀ: a destajo __________________ CATALÀ: a preu fet

CASTELLÀ: a los solos efectos __________ CATALÀ: únicament a l’efecte de

CASTELLÀ: a riesgo y ventura ___________ CATALÀ: a risc i perill

CASTELLÀ: abajofirmante ______________ CATALÀ: sotasignat/da

CASTELLÀ: aduanar __________________ CATALÀ: duanar

CASTELLÀ: afrontar un pago ___________ CATALÀ: atendre un pagament

CASTELLÀ: anticipo __________________ CATALÀ: bestreta

CASTELLÀ: búsqueda y captura _______ CATALÀ: crida i cerca

CASTELLÀ: apremiar _________________ CATALÀ: constrènyer

CASTELLÀ: bursátil __________________ CATALÀ: borsari

CASTELLÀ: cobertura del seguro________ CATALÀ: abast de l’assegurança

CASTELLÀ: cobro revertido ____________ CATALÀ: cobrament a destinació

CASTELLÀ: dar parte _________________ CATALÀ: notificar

CASTELLÀ: deshauciar _______________ CATALÀ: desnonar

CASTELLÀ: devengar _________________ CATALÀ: meritar

CASTELLÀ: dia de autos _______________ CATALÀ: dia dels fets

CASTELLÀ: IVA repercutido _____________ CATALÀ: IVA transferit

CASTELLÀ: parte _____________________ CATALÀ: comunicat

CASTELLÀ: partida de nacimiento ________ CATALÀ: certificat de naixement

CASTELLÀ: rentable ___________________ CATALÀ: rendible

CASTELLÀ: ruegos y preguntas __________ CATALÀ: torn obert de paraules

CASTELLÀ: sin ánimo de lucro ___________ CATALÀ: sense finalitat de lucre

CASTELLÀ: suma y sigue _______________ CATALÀ: ròssec

CASTELLÀ: vivienda ____________________ CATALÀ: habitatge

 

Aquests són només uns quants casos de termes que no diem correctament en català, com ara precs i preguntes en lloc de dir torn obert de paraules. He intentat posar-hi els casos dels termes més coneguts per no allargar massa l’article. Espero que us hagi estat útil. Fins aviat i bon carnaval!!!

Una plaga d’errors!!

6

Bon dia a tothom!! Disculpeu que hagi trigat dues setmanes a publicar, la veritat és que aquest any tinc moltíssima feina i a vegades em costa trobar temps per a trobar material i per a escriure un bon article. Avui m’agradaria dedicar l’article a mostrar-vos i a explicar-vos uns quants dels errors que qualsevol de nosaltres pot veure pel carrer, el que passa és que moltes vegades no ens hi fixem prou. Vegem-los!

 

IMG_5299 (1)

Aquest cartell es troba en un ferrocarril de la Generalitat i, com tots sabeu, ens està dient que hem de cedir aquest espai a pares i mares que duguin un cotxet. Fins aquí cap problema. El problema es troba en la traducció anglesa (preferential reserved), que no té sentit per a un angloparlant. En anglès, tenim dues opcions: Reserved space o bé Give preference to i al costat la imatge del cotxet.

 

 

IMG_3219

El forn de la Mami i Degustació són totalment correctes; el que passa és que si se suposa que estan escrivint en català, llavors no haurien de dir panadería! En català, no tenim panaderies, tenim forns de pa!

 

IMG_3242

En aquest cartell, tenim alguns problemes en les tres llengües.

– En primer lloc, en català no és recomanable utilitzar el possessiu per a objectes inanimats (Prohibit el seu ús excepte cas d’emergència). És a dir, en català es recomana utilitzar els possessius només quan ens referim a persones. Així i tot, fins i tot quan parlem de persones, el possessiu sempre és l’últim recurs; ja que el català és una llengua que no necessita quasi mai els possessius (al contrari de l’anglès, que els utilitza molt sovint). A més, falta un en abans de cas d’emergència. Per tant, en aquest cartell hauria de posar Prohibit utilitzar-lo excepte en cas d’emergència.

– En segon lloc, en castellà, ens faltaria en perquè acabi de sonar natural (paraula que, casualment, també falta a la frase catalana). Així, doncs, en lloc de dir Prohibido su uso salvo caso de emergencia, crec que sonaria més natural dir Prohibido su uso salvo en caso de emergencia. 

– En anglès, la frase Use forbidden except for emergency tampoc no sona natural. En aquest cas, en anglès, tenim diverses opcions: Use forbidden except in case of emergency / Do not use except in case of emergency / Only use in case of emergency. Qualsevol d’aquestes tres últimes opcions seria totalment normal i correcta per a un angloparlant.

 

IMG_5305

Aquesta targeta de presentació no tinc clar en quina llengua està escrita. Si està escrita en català, està malament; si està escrita en castellà, també està malament; i si està en italià, també està malament. La veritat és que em pregunto quina llengua parla la persona que l’ha escrita. Bé, suposo que ho deu haver escrit una persona italiana que no sap ni català ni castellà, però que ho ha volgut escriure en català o castellà. En fi, vegem-ne els errors:

– Suposem que el títol és en català (perquè posa gelatería i no pas heladería). La manera correcta d’escriure-la és L’autèntica gelateria-cafeteria italianano pas La auténtica gelatería caffettería italiana. 

– Si suposem que volien escriure-ho en castellà, haurien d’haver escrit: La auténtica heladería-cafetería italiana. 

– Si fos en italià (que no ho crec, perquè no som a Itàlia), hauria de posar: L’autentica gelateria-caffetteria italiana. 

A més, si mireu la lletra petita, també hi ha uns quants errors. Com que l’adreça l’han escrita en català (PLAÇA REVOLUCIÓ), GRACIA ha de dur accent: GRÀCIA. El mateix passa amb BORNE: com que l’adreça està en català, haurien d’escriure BORN. Finalment, si us fixeu en el paràgraf de la dreta, veureu que posa HELADOS ARTESADOS. Sincerament, jo no sé què són; crec que el que volen dir és HELADOS ARTESANOS. 

En fi, crec que mai no havia vist una targeta de presentació d’un establiment amb tants errors. Amb una targeta de presentació com aquesta no crec que donin gaire bona imatge.

 

IMG_3666

Sí, fa temps en vaig penjar una de semblant, però en aquest cas hi ha dos errors, no només un. Quins són? En primer lloc, en català és incorrecte dir AL en el sentit de ‘quan’; en aquest cas, en català hem de dir EN. Per exemple, En arribar a casa, vaig posar-me a llegir. En segon lloc, en el cas de travessar les vies, hauríem de dir travessar i no pas creuar. Encara que el verb creuar també tingui el significat de ‘travessar’, és preferible utilitzar travessar en el cas de carrers o vies.

 

IMG_4220

Aquest cartell està farcit d’errors! A veure si els trobeu tots! Primerament, cal recordar que, en català, les majúscules també s’accentuen. Així, doncs, hauríem de dir QUÈ ET FALTA I QUÈ ET SOBRA? Després, pel que veig, la persona que ha escrit aquest cartell tenia gana i s’ha menjat la r de la paraula oportunitats. Finalment, cal dir que, en català, no diem venta (castellà), sinó venda.

 

IMG_4223

En aquest cartell, que vaig trobar en una gelateria d’una ciutat que no anomenaré, hi ha un parell d’errors a la traducció anglesa. En primer lloc, en anglès diem to take (something) to (a place); per tant, en aquest cas hauríem de dir It is not allowed to take drinks and icecreams TO the terrace. L’altre error el trobem a l’última frase: Ask to the waiter. A més, en anglès, no utilitzem preposició després del verb ask (‘preguntar’). Així, doncs, hauríem de dir Ask the waiter, no pas Ask to the waiter. 

 

IMG_4363

Aquest cartell és un absolut desastre. Estic segura que ha estat traduït del castellà a la resta de llengües amb Google Translator, i aquí en tenim les conseqüències. Hi ha errors en quasi totes les llengües (l’única que se salva és el castellà, ja que és l’única que no ha estat escrita pel Google Translator).

– En anglès, The next will thank you no sona bé. En aquest cas, hauríem de dir The next person to use it will thank you. 

– En italià, està pràcticament tot malament. En primer lloc, polisci no existeix, es diu pulisci. Després, te ne seranno corati és totalment incorrecte; en italià, es diu te ne saranno grati. 

– En francès, douche no és masculí, és femení. Per tant, haurem de dir LA douche. A més, com que és una ordre, seria millor utilitzar Nettoyez en lloc de Nettoyer; tot i que nettoyer tampoc no és incorrecteFinalment, cal destacar que hi falta el pronom en: vous en remercie.

 

IMG_4961

Com podeu veure, aquest cartell està escrit en basc, castellà, francès i anglès. Evidentment, jo no em ficaré amb la traducció basca perquè és una llengua que desconec.

– Pel que fa al castellà, no està gaire ben escrit. Todo objeto de valor encontrado en las duchas, por favor entregad en recepción sona estrany. Primer de tot, cal dir que hi falta un pronom (en aquest cas lo). Tot i això, no acabaria de sonar perfectament natural. La millor opció seria dir Todo objeto de valor encontrado en las duchas debe ser entregado en recepción.

– En francès, hem de posar el verb trouver en futur (trouverez), perquè no sempre hi ha objectes de valor a les dutxes. A més, cal posar accent a la a de à la reception.

– En anglès, tampoc no acaba de sonar bé. La manera més natural de dir-ho seria: If you find any valuable personal belongings in the showers, please take them to reception.

 

IMG_5104

En aquest cartell només hi ha un error, i bastant obvi, segur que el veieu! Sí, en català no diem conserve, sinó conservi. Tanmateix, com que és un cartell dirigit a un públic general, hauríem d’utilitzar el vós, i no pas el vostè (que és una influència del castellà en aquests casos). Per acabar, cal dir que li falta una coma després de devolució. Així, doncs, la frase quedaria de la següent manera: Per a qualsevol canvi o devolució, conserveu l’embalatge i el tiquet de caixa. 

 

IMG_5119

En aquest cartell, com que posa Put your cigarette ends in ashtrays or bins, deduïm que el que volen expressar a la primera frase és ‘no embruteu la platja’. Don’t go up in smoke no té sentit en aquest cas. L’expressió Go up in smoke existeix, però vol dir ‘cremar-se’ o bé ‘destruir-se’; per exemple, The fire spread quickly and the house went up in smoke in a very short time. En el cas d’aquest cartell de la platja de Barcelona, crec que el que volen dir és ‘manteniu la platja neta i no llenceu les burilles a la sorra’. Per tant, en aquest cas haurien de dir Don’t dirty the beach / Keep the beach clean / Don’t let the beach go up in smoke (en aquest cas utilitzaríem el sentit figurat de go up in smoke; és a dir, ‘destruir-se’).

 

IMG_5121

Bé, aquest cartell no és molt alegre que diguem, però ens serveix per a explicar un error força típic. Molta gent utilitza el verb recolzar per a dir ‘donar suport a algú’. En català, recolzar vol dir ‘descansar el pes d’una cosa o d’una persona sobre un suport’. Així, doncs, utilitzarem el verb recolzar en casos com ara:

No et recolzis a la paret, que l’acabo de pintar! 

En canvi, si volem donar suport a algú, com és el cas d’aquest cartell, haurem de dir:

Suport en moments difícils.

– I un altre exemple seria: Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.

 

IMG_5136

Ja sé que aquesta imatge ha quedat una mica fosca, però hi posa ¡Tasta’l! En català, la normativa de l’IEC ens diu que no hem d’utilitzar signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase, no és propi del català. Així, doncs, en aquest cartell hauria de posar Tasta’l! De fet, l’única llengua que posa signes d’interrogació/exclamació a inici de frase de les cinc llengües que domino és el castellà. El català, l’italià, el francès i l’anglès no fan servir signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase. Per desgràcia, com que els catalans estem molt influenciats pel castellà, acabem fent servir coses pròpies del castellà que no són correctes en català quan parlem/escrivim en català. Però bé, espero que el meu blog us ajudi a no estar tan influenciats pel castellà i a utilitzar un català més genuí, més autèntic. Només així aconseguirem que sobrevisqui!

 

Bé, això és tot per avui. Gràcies per llegir-me. Espero que us hagi estat útil i que us hagi agradat! Fins aviat!!!

 

“Quin embolic! Ja t’ho dic!” (La Trinca)

2
Publicat el 6 de juny de 2015

Benvinguts/des de nou!!

Tal com deia La Trinca, els idiomes són un embolic! Quan en sabem dos o més, sobretot quan sabem tres o més llengües que s’assemblen, moltes vegades tenim la sensació que ja no sabem ni quina llengua parlem i, si no anem amb molt de compte, se’ns barregen. Avui parlaré d’aquest tema precisament i us exposaré paraules que, almenys a mi, m’han creat dubtes o coses que he confós per culpa de la semblança amb una altra llengua. M’agradaria compartir-les amb vosaltres perquè no us passi el que em va passar a mi. Vegem-les!

SUEUR – SOEUR

Aquestes dues paraules franceses s’assemblen moltíssim, però volen dir coses totalment diferents! la sueur és ‘la suor’ i la soeur vol dir ‘la germana’.

PRETENDRE

Aquest verb em va fer tornar boja! Per què? Doncs perquè existeix en català (pretendre), castellà (pretender), francès (prétendre), anglès (pretend) i italià (pretendere); però no vol dir el mateix en totes aquestes llengües! Anem a pams. En català i castellà vol dir ‘algú, perseguir una cosa a la qual creu tenir dret, a la qual aspira’, per exemple Aquell noi pretenia casar-se amb la filla del forner. En francès, en canvi, vol dir ‘afirmar’; per exemple Il prétend l’avoir vu dans la rue. En anglès, vol dir ‘fingir’: He pretends to be rich, but we all know that he isn’t. Finalment, en italià, vol dir el mateix que en català i en castellà (pretendere l’impossibile dai collaboratori), però també té el significat del francès (pretende di essere stato lui l’inventore). Oi que és un embolic?

DÉBILE

Aquesta paraula francesa no vol dir ‘dèbil’, compte! Débile vol dir ‘estúpid’, per exemple cette idée est vraiment débile! Per a dir dèbil (català), cal dir faible.

POURTANT

Aquesta paraula francesa és un fals amic molt típic. Qui no sàpiga francès deu pensar que vol dir ‘per tant’. Doncs no! Error típic i tòpic (que jo també, al principi, vaig cometre). Pourtant vol dir ‘tanmateix’, ‘però’. Per exemple, si volem dir “Té tots els diners que vol. Tanmateix, no en té mai prou”, haurem de dir “Il a tout l’argent qu’il veut. Pourtant, ça ne lui suffit pas.

ENTENDRE

Quan en català diem entendre, volem dir ‘comprendre’. En francès, el verb entendre també existeix, però no vol dir el mateix. Quan els francesos diuen entendre volen dir ‘percebre amb el sentit de l’oïda’. Per a dir entendre (català), en francès cal dir comprendre.

APPRENDRE

El verb aprendre català vol dir ‘adquirir la coneixença d’alguna cosa’. En francès, també vol dir ‘aprendre’, però també pot voler dir ‘ensenyar’. Així, doncs, segons el context haurem de deduir quin d’aquests dos significats té.

MOT – PARAULA

En català, tenim mot i paraula, que volen dir el mateix, però no s’utilitzen amb la mateixa freqüència. Mot s’utilitza molt poc, només en un context d’estudi de la llengua, l’utilitzen sobretot els filòlegs i els traductors. Paraula, és d’ús molt comú, tothom la fa servir.

En francès, en canvi, passa el contrari: mot vol dir ‘paraula’ i, per tant, s’utilitza moltíssim; però parole no vol dir ‘paraula’, s’utilitza per a referir-se a ‘la lletra d’una cançó’.

FERMER – FERMARE

En francès tenim el verb fermer, que vol dir ‘tancar’: Est-ce que je peux fermer la porte? En italià, hi ha un verb molt semblant però que no vol dir el mateix: fermare, que vol dir ‘aturar’. Per exemple, la fermata dell’autobus és ‘la parada del bus’.

S’ENNUYER

A mi aquest verb francès sempre em fa dubtar, perquè mai no recordo si té el mateix significat que annoy (anglès) o que annoiare (italià). Annoy vol dir ‘molestar’ i annoiare significa ‘avorrir’. Doncs en francès ennuyer es veu que té tant el significat de ‘molestar’ com el d”avorrir’ i també el de ‘preocupar’. En canvi, s’ennuyer només vol dir ‘avorrir-se’, com en italià annoiarsi.

SUPERFÍCIE

En català, castellà i italià es diu superfície (català) – superficie (castellà i italià), però en francès i en anglès, amb aquest significat hem de dir surface.

CONTINUAR

Aquest verb existeix en català, castellà, anglès, italià i francès; però s’utilitza de manera diferent quan va seguit d’un verb! Atenció!

– En català, va seguit de gerundi: Hem de continuar treballant.

– En castellà, passa el mateix que en català: Tenemos que continuar/seguir trabajando.

– En italià, hem d’utilitzar continuare + a + infinitiu: Domani continuerò a studiare.

– En anglès, pot anar seguit de gerundi o d’infinitiu, ambdues formes tenen el mateix significat: We should continue to write the composition/We should continue writing the composition.

– En francès, pot anar seguit de la preposició à o de la preposició de: Nous avons commencé à reconstruire la république/Nous avons commencé de reconstruire la république.

 

Bé, us deixo descansar una mica perquè sé que tot plegat és un embolic! Oi que sí? Fins aviat!!!

VEIEU ALGUN ERROR EN AQUEST CARTELL?

4
Publicat el 22 de maig de 2015

Bon dia a tothom!!!

Avui continuaré tractant les diferències entre certes paraules, paraules que normalment la gent confon i utilitza erròniament. En certa manera, aquest article és la continuació del que vaig titular AGULLETES O TIRETES. Som-hi doncs!

EMPROVAR – PROVAR – TASTAR

Aquests tres verbs signifiquen coses totalment diferents i no són intercanviables en cap cas. EMPROVAR s’utilitza quan ens posem una peça de roba en una botiga per veure si és de la nostra mida o si ens queda bé. Per exemple: Emprova’t aquest vestit, segur que et queda genial! PROVAR significa ‘utilitzar una cosa per a apreciar-ne el valor, si va bé o si és com cal’. Per exemple: No et va bé el boli? Prova aquest! o bé Si un mètode no et funciona, prova’n un altre. TASTAR, en canvi, vol dir ‘prendre una petita quantitat d’una beguda o d’un menjar per apreciar-ne el gust’. Per exemple: Tasta la sopa, que em sembla que no hi ha prou sal. També es pot fer servir en un sentit més figurat, per exemple: Ha tastat el poder i ja té molts fums. 

Així, doncs, en el cas de la fotografia, quin verb és el correcte? Tastar! És a dir, hi hauria de posar “Tasta les nostres especialitats”. A part d’aquest error, també cal dir que elaboració no porta ela geminada i que també hi manquen alguns accents.

ACLARIR – ACLARAR

Per exemple, si tinc un dubte, me l’han d’aclarir o aclarar? Què creieu? El verb *aclarar no existeix en català, és una castellanada. Així, doncs, si tenim dubte, haurem de dir al professor/a: em pot aclarir un dubte? 

Un altre cas problemàtic és quan volem dir que ‘no aconseguim entendre com una cosa funciona’. En aquest cas, molta gent diu *no m’hi aclaro. Aquesta frase també és una castellanada, en català hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Aquest mòbil que m’he comprat té tants botons que no m’hi entenc. Per a més informació, podeu consultar aquesta entrada de l’Optimot.

APUJAR – PUJAR

Si els productes s’encareixen, és perquè han pujat els preus o perquè han apujat els preus? Ambdós verbs existeixen en català, però s’utilitzen en casos diferents.

PUJAR vol dir ‘anar de baix a dalt’; per exemple: He pujat al segon pis. També podem utilitzar aquest verb amb un complement directe, però en aquest cas significa ‘desplaçar de dalt a baix algú o alguna cosa’. Per exemple: Puja el nen al cotxe! O també podem pujar les escales, òbviament.

APUJAR, en canvi, té un significat més figurat, no tan literal. Apujar vol dir ‘fer que una cosa sigui més alta, pujar-la a un nivell superior’. Per exemple: Els polítics han tornat a apujar els impostos!  o bé Quin fred! Apuja la calefacció, si us plau!  Més detalls en aquest enllaç.

ABOCAR – EVOCAR

Quina diferència hi ha entre aquests dos verbs? Doncs és ben senzill: ABOCAR vol dir ‘fer rajar el contingut d’un recipient i fer-lo passar d’aquest a un altre’. Per exemple: El lloc on s’aboquen les deixalles està ple. Per això el lloc destinat a ficar-hi les escombraries es diu abocador.

EVOCAR, en canvi, significa ‘cridar les ànimes dels morts a respondre’ o bé ‘portar alguna cosa a la memòria’. Per exemple: Ahir va evocar l’ànima de la seva germana. O amb l’altre significat: Aquest llibre m’evoca molts records.

ACOMPLIR – COMPLIR

ACOMPLIR només s’usa amb tasques. Per exemple: La comissió va acomplir els projectes que li havien encarregat. COMPLIR té diversos significats, però només esmentaré els més importants:

– Vol dir ‘realitzar una cosa que s’havia promès’. Per exemple: Va complir la seva promesa.

– També significa ‘fer anys’: Avui la Rosa compleix 5 anys.

– O bé quan ‘una predicció es fa realitat’: El que ens va dir la vident s’ha complert

– I també significa ‘fer el propi deure’. Per exemple: En Joan és un treballador que compleix.

COMPLET – COMPLERT

Aquestes dues paraules confonen bastant pel que es veu. Quina diferència hi ha? Doncs COMPLET vol dir que ‘està acabat, que té totes les parts’. Per exemple: Aquest joc de cartes no és complet, hi falten els vuits i els deus. O bé Les obres completes de Salvador Espriu.

COMPLERT, en canvi, si us hi heu fixat, és el participi del verb complir abans esmentat. Per exemple: El meu desig s’ha complert!

ACONDICIAR – CONDICIONAR – ACONDICIONAR

Quina diferència hi ha entre aquests tres verbs? Primer de tot, cal dir que el verb *acondicionar no existeix en català! Els altres dos són correctes, però s’utilitzen en casos diferents. Precisament per aquest motiu no és correcte dir *aire acondicionat, sinó que es diu aire condicionat. Vegem-ho!

ACONDICIAR vol dir ‘arranjar minuciosament’. Per exemple: Has d’acondiciar la teva habitació, això sembla un femer!

CONDICIONAR vol dir ‘posar condicions’ o bé ‘modificar el comportament d’algú’. Per exemple: La teva actitud em va condicionar molt.

AL·LUDIR – ELUDIR

La diferència entre aquests dos verbs és molt clara: AL·LUDIR vol dir ‘referir-se a alguna cosa o persona sense esmentar-la’. Per exemple: Em vaig donar per al·ludida. ELUDIR, en canvi, vol dir ‘evitar una dificultat o una obligació’. Per exemple: En Pere sempre eludeix les meves preguntes.

ANOMENAR – NOMENAR

ANOMENAR vol dir ‘donar nom’ o bé, si és pronominal (anomenar-se), ‘dir-se’. Per exemple: Com anomenarem aquest riu que acabem de descobrir? O també: Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors. NOMENAR vol dir ‘designar algú per a un càrrec o una funció’: L’han nomenat tresorer.

ASSENYALAR – SENYALAR

ASSENYALAR vol dir ‘mostrar amb el dit o fent qualsevol altre senyal’. Per exemple: Marina, no assenyalis la senyora amb el dit, és de mala educació! SENYALAR significa ‘fer o posar un senyal en algun lloc’. Per exemple: Abans que el nen vagi a la llar d’infants, li hem de senyalar la roba. També vol dir ‘fer una ferida que deixi un senyal’, per exemple: Ha quedat senyalat per tota la vida.

Espero que les explicacions hagin estat clares i entenedores i que us hagi estat útil. Fins la propera!!!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El català de TV3 segons Mònica Terribas

9
Publicat el 5 de gener de 2015

Avui m’agradaria parlar del català que utilitzen els mitjans de comunicació, tant escrits com orals. És un català correcte? Heu observat mai algun error? Tot seguit us presentaré alguns exemples d’errors que he trobat.

1. La primera acció que desenvoluparà Condis amb el suport de la UOC per divulgar la Candidatura entre els seus clients és posar al seu abast un centenar de receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les que, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats.

La construcció preposició + article + que és incorrecta, en casos com aquest hem d’usar preposició + què o bé preposició + el qual/la qual. Així, doncs, en aquesta frase hauríem de dir receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les quals, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. o bé receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb què, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.

2. A més de difondre les receptes de la cuina tradicional catalana que ha estudiat la UOC, Condis també té previst col·locar a gran part dels seus establiments de Catalunya amb expositors i flyers que inclouran les receptes de temporada que proposa aquest receptari, informació sobre la Candidatura i sobre la forma d’adherir-se a la mateixa.

Mateix/a no és un pronom, sempre ha d’acompanyar un nom. Només hi ha un cas en què s’utilitza com a pronom, quan el mateix vol dir ‘la mateixa cosa’: Sempre fas el mateix! A part d’aquest cas, mateix no s’ha d’utilitzar com a pronom per a referir-se a una cosa anteriorment esmentada. Així, doncs, s’han d’evitar frases com la de l’exemple 2. En el següent enllaç trobareu més exemples.

3. El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG, contempla tots aquests compromisos 

En català, els convenis no contemplen res perquè, que jo sàpiga, els convenis no tenen ulls. Contemplar vol dir ‘esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista’, per exemple contemplar els estels, contemplar el paisatge, contemplar una imatge. Quan parlem de lleis, podem utilitzar verbs com ara preveure: El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG preveu tots aquests compromisos.

4. No obstant, el tuit original ja corria com la pólvora i acumulava crítiques a dojo.

En castellà, diuen no obstante, però en català no. En català, hem de dir això no obstant o bé no obstant això. Hem de pensar que no obstant = malgrat. Oi que no diríem Malgrat, el tuit original ja corria… Doncs no obstant és com malgrat, no poden anar sols, sempre han d’anar acompanyats d’algun sintagma nominal: Malgrat les pluges, els excursionistes van continuar. / No obstant les pluges, els excursionistes van continuar. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: Optimot.

5. La xifra de parats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) es va situar al finalitzar el desembre del 2014 en 4,4 milions de persones.

En català, no hi ha parats perquè no tenim paro, tenim atur. Així, doncs, a Catalunya tenim aturats, no pas parats.

Finalment, avui m’agradaria destacar les paraules de Mònica Terribas quan encara era directora de TV3. En una entrevista a Crònica.cat del 6 de gener de 2010, quan se li va preguntar si el nivell de la llengua que reben els televidents de TV3 era suficientment correcte,  va respondre un rotund no i va afegir: Els nostres periodistes, els nostres professionals, els nostres artistes estan treballant molt més fora, estan parlant molt més en altres llengües, i no només en castellà, sinó també en francès, en anglès, i quan treballen en català, alguns d’ells fa temps que ja no hi treballaven. I d’altres diguem que el seu àmbit natural d’expressió i d’audició és el castellà. I això empobreix molt la qualitat de la nostra llengua. 

Què pretén dir amb això? Que parlar llengües estrangeres és una excusa vàlida per a no parlar català correctament? No hi ha periodistes capaços d’utilitzar un català correcte a Catalunya? Perquè, si n’hi ha, crec que són aquests els qui haurien de treballar a TV3, la televisió de Catalunya, no pas els qui no en són capaços. Amb aquestes paraules, Mònica Terribas està dient que les altres llengües que els periodistes parlen són més importants que el català; és a dir, per a ella és més important que els seus periodistes parlin bé l’anglès i el francès que no pas el català. I jo em pregunto: Als directors dels mitjans de comunicació francesos, també els és igual que els seus periodistes cometin errors en francès? I als directors de mitjans de comunicació anglesos, els és igual que els seus periodistes cometin errors en anglès?

Finalment, voldria afegir que, en aquesta entrevista, Mònica Terribas afirma que TV3 no pot ser la televisió dels Països Catalans, perquè no té ni l’estructura ni està creada per ser-ho. Què us sembla? Llavors, quina televisió ha de ser la nostra?

(Informació extreta del llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de Rosa Calafat.)

 

OVER AND OVER AGAIN

2

Bon dia! Avui m’agradaria parlar d’errors que sento dir molt sovint als meus alumnes. Es tracta d’errors molt habituals aquí Catalunya, i potser aniria bé parlar-ne per a poder-los evitar. Espero que ho trobeu interessant i que us sigui útil!

NO SUBJECT

Crec que l’error més comú és ometre el subjecte de la frase. Com que tant en català com en castellà normalment no diem el subjecte, quan els meus alumnes parlen en anglès també l’ometen. En anglès, però, és obligatori dir-lo. Però per què en anglès l’hem de dir i, en canvi, en català i castellà no? Molt senzill, perquè en les nostres llengües cada persona (jo, tu, ell…) té una forma verbal diferent, però en anglès no. En anglès, totes les persones utilitzen la mateixa forma verbal excepte la 3ª del singular (no sempre, però). Així, doncs, si dic Have bought a car qui m’escolta no sap si l’he comprat jo, nosaltres, ells…

ACADEMY

El segon error més comú que m’he trobat és que quasi tothom diu I go to an English academy. En anglès, per dir acadèmia d’idiomes hem de dir languages school, no pas languages academy. Una academy no és una acadèmia d’idiomes, és una organització que pretén protegir un art, un idioma, una ciència o una escola/universitat on s’ensenya una determinada professió, com ara la police academy (per a ser policia) o the Royal Academy of Dramatic Art (per a ser actor/actriu).

PERSONS

Un altre error que no em canso mai de corregir és persons. Per a dir persones/gent, en anglès hem de dir people: One person, two people, ten people… Persons existeix, però és molt formal i només s’utilitza en contextos legals.

CHILDRENS

No sé per què, però sembla que els costi entendre que nen és child i que nens és children, perquè sempre diuen childrens per a dir nens.

HOMEWORKS

El mateix passa amb els deures: Per a dir deures diuen homeworks, per més que els diguis que és homework i que no té plural. Encara que hàgim de fer més d’un exercici, direm homework.

FUN vs FUNNY

Com que en català divertit pot voler dir tant ‘entretingut’ com ‘graciós’, quan els meus alumnes volen dir que una cosa fa que s’ho passin bé, diuen que és funny. Però funny només vol dir ‘graciós, una cosa que et fa riure’, entretingut seria fun. Per exemple:
Ballar és divertit es diu Dancing is fun (no funny, perquè no ens fa riure), en canvi Aquest acudit és molt diverit és This joke is very funny! (perquè l’acudit sí que fa riure).

HE HAS A BLACK HAIR

Una cosa que no paro de sentir és A black hair, A long hair, etc. Quan parlem dels cabells d’una persona, no podem utilitzar A, perquè A vol dir 1 i ningú té només un sol cabell (excepte si està a punt de quedar-se totalment calb, que no seria el cas). Per tant hem de dir: She has long hair. Cada vegada que fan aquest error els dic això i es posen a riure. Espero que algun dia, a part de riure, ho memoritzin i no tornin a dir-ho.

THE LAST YEAR/ THE LAST WEEK

Fins que no dominem una llengua, es tendeix a calcar l’estructura de la llengua materna. A més, he notat que als meus estudiants els costa entendre que cada llengua és un món i que, encara que en castellà/català una cosa es digui de tal manera, en les altres llengües no ha de ser necessàriament així. Per tant, quan volen dir La setmana passada vaig anar a París, diuen The last week I went to Paris en lloc de dir Last week I went to Paris.

THE TRAVEL

Quan parlen d’un viatge que van fer quan estaven de vacances, la majoria d’ells utilitzen travel per a referir-se al ‘viatge’ i diuen the travel was very boring. Tanmateix, travel no és un nom, és un verb! Així, doncs, podem dir I love travelling o bé I would like to travel more, per exemple. Si volem parlar del trajecte, podem dir journey o trip: It’s a three-hour journey from Barcelona to Dublin, per exemple.

MEET WITH FRIENDS

Finalment, un altre error molt comú és dir On Sunday I met with my friends. Evidentment aquest error també és degut a la influència del català i del castellà. Quan quedem amb algú, en anglès diem meet someone (sense WITH).

Per acabar, voldria remarcar que els errors no són una tràgedia si s’utilitzen per a aprendre. L’important per a millorar en un idioma (com en qualsevol altre aspecte) és fixar-se en els errors comesos, entendre’ls i repassar-los per no tornar a cometre’ls. Només millorarem si aprenem dels errors. Ànims i  fins aviat!

 

 

Publicat dins de CATALÀ - ANGLÈS, General i etiquetada amb , | Deixa un comentari