Marta Garcia-Puig

Bon dia i bona hora!

Com ja sabeu, quan viatjo a un altre país m’agrada observar i aprendre coses sobre el país i, després, m’agrada plasmar-les per escrit en un article aquí al meu blog. Aquest cop el país en qüestió és Xile. Tot i que la llengua que tots els xilens parlen és el castellà, hi ha bastantes paraules que són diferents del castellà d’Espanya. Algunes d’aquestes venen del mapudungun, que és la llengua d’un dels pobles originaris (els maputxes). Així, doncs, en aquest article parlaré de les diferències entre el castellà d’Espanya i el castellà de Xile. Així, si un dia decidiu viatjar a Xile, tindreu un diccionari bàsic que us permetrà entendre a la gent. La veritat és que hi ha moltíssimes paraules i la llista seria molt llarga, però n’hi ha algunes que s’utilitzen molt més que d’altres. Per tant faré un recull de les paraules més utilitzades i que realment necessiteu saber. Com que aquest viatge m’ha proporcionat molt de material, el repartiré en dos articles. En aquest article crearé una mena de diccionari espanyol Xile – espanyol Espanya. Un altre dia, en un segon article, parlaré de qüestions culturals i tradicions xilenes. Som-hi!

1. QUEQUE = BIZCOCHO: si aneu a una botiga i veieu que venen queque, heu de saber que es refereixen a allò que nosaltres en castellà anomenem bizcocho (en català pa de pessic).
2. PÁRESE!: aquesta és molt graciosa. Jo un dia vaig demanar ajuda amb una cosa i la senyora em va dir “Párese!” i jo, evidentment, em vaig aturar. Perquè, en castellà, “Párese” significa ‘atura’t!’. Quan la dona em va veure aturada, va insistir i va fer un gest amb les mans que m’indicava que m’aixequés. Després, parlant amb una coneguda xilena, em va explicar que, en castellà de Xile, “párese!” vol dir ‘levántese!’. Així, doncs, PÁRESE (espanyol de Xile) = LEVÁNTESE (espanyol d’Espanya).
3. TORTILLA (de Rescoldo) = PAN. A Xile hi ha molts tipus de pa. Són un país que menja molt de pa. I un dels tipus de pa que hi ha s’anomena tortilla. És un pa bastant gros que es talla a llesques fines. Jo, el primer dia que em van dir si volia “tortilla”, pensava que em preguntaven si volia truita. Però no, em preguntaven si volia pa!
4. GUAGUA = BEBÉ. Si sentiu la paraula guagua, molt probablement pensareu en un gos, però no. Si sentiu una conversa entre dos xilens i sentiu que parlen de la guagua, estan parlant d’un bebè.
5. CHICOTEA LOS CARACOLES! = VENGA, RÁPIDO! Aquesta és una expressió molt usada i que es diu a Xile quan volen que algú faci una cosa ràpidament, que s’afanyi.
6. PO! Aquesta és una paraula que posen al final de moltes frases i que no té una traducció en castellà d’Espanya. L’única manera que dins del meu cap aconsegueixo traduir-ho és dient que és com si posessin un signe d’exclamació i que, com que oralment no podem escriure un signe d’exclamació, els xilens diuen la paraula “po”: per indicar que la frase és una frase exclamativa i que la volen emfatitzar. Per exemple, dir “Sí, po” és com dir “Sí!”. Un exemple en una frase és quan un metge que parla amb algú per telèfon perquè necessita saber on es pot trobar un medicament per a un pacient, exclama dient “En las farmacias no lo tienen, po!”. És com posar un signe d’exclamació al final de la frase. Això s’utilitza moltíssim i es pot utilitzar amb qualsevol frase que vulguem emfatitzar.
7. YA = OK/VALE! Si aneu a Xile, veureu que diuen ya tota l’estona. En castellà, quan tenim una conversa amb algú i volem dir que ho hem entès o hi estem d’acord, utilitzem ok o vale. A Xile, en canvi, en aquests casos usen ya.
8. OCUPAR=USAR. Si aneu a Xile, veureu que ningú no utilitza ni el verb usar ni el verb utilizar. Per exemple, imaginem que esteu parlant d’un objecte qualsevol. En lloc de dir “Nosotros no lo usamos. Si quieres, lo puedes utilizar”, a Xile diuen “Nosotros no lo ocupamos. Si quieres, lo puedes ocupar”. Per exemple, “ocupar una toalla” en lloc de “utilitzar/usar una toalla”. Ells utilitzen ocupar en totes les frases que nosaltres en castellà diríem amb el verb usar/utilizar.
9. …NO MÁS! En aquest cas, crec que la traducció més precisa és l’anglès GO AHEAD (do something). Per exemple, si algú pregunta “em puc dutxar?” per saber si l’altra persona necessita entrar al bany, en anglès et contestarien “go ahead, have a shower!”. Doncs a Xile et diuen “Dúchate no más!”. En castellà d’Espanya seria “adelante, dúchate!”, però en castellà d’Espanya no s’utilitza tant la paraula “adelante”. A Xile, en canvi, posen el “no más” a moltíssimes frases. I el significat del “no más” és que t’estan donant permís o t’estan animant a fer una certa cosa. Qualsevol cosa, en realitat, perquè l’utilitzen per a tot.
10. HARTO/A + substantiu = MUCHO/A + substantiu. Per exemple, nosaltres en castellà diríem MUCHA AGUA, però a Xile diuen HARTA AGUA. En castellà d’Espanya diuen MUCHO VINO, però a Xile diuen HARTO VINO. Cada cop que volen usar mucho/a amb un substantiu, sempre usen harto/a. Aquesta és una de les paraules que més utilitzen.
11. LENTES = GAFAS; GAFAS = GAFAS DE SOL. Quan nosaltres volem referir-nos a les ulleres, en castellà diem gafas. Però a Xile diuen lentes. En canvi, si a Xile volen referir-se a les ulleres de sol, diuen gafas.
12. LABIAL = PINTALABIOS. A Xile, quan parlen del pintallavis, diuen labial.
13. B LARGA = B ALTA. En castellà hi ha la be i la uve. Per a referir-se a la be, també es diu be alta. Doncs a Xile, en lloc de dir be alta, diuen be larga.
14. CHOCLO = MAÍZ. Si sentiu un xilè parlar de choclo, heu de saber que es refereixen al blat de moro (maíz). I els sentireu parlar molt sovint de choclo, perquè el mengen molt, l’utilitzen en molts plats.
15. PALTA = AGUACATE. Cal anar amb compte i no confondre palta (que en castellà d’Espanya és aguacate) amb plata (que en castellà d’Espanya és dinero).
16. FRUTILLA = FRESA. A Xile, per a referir-se a la maduixa, usen frutilla.
17. DURAZNO = MELOCOTÓN. A Xile no utilitzen la paraula melocotón, sinó que diuen durazno.
18. LAVAR LA LOZA = LAVAR LOS PLATOS. Recordeu que a Xile no pronuncien la z espanyola. Així, doncs, loza sona com losa en castellà d’Espanya.
19. HUEVÓN (Xile) = BOLUDO (Argentina). Tant en el cas de la paraula xilena com en el cas de la paraula argentina, la paraula té dos significats: un significat amistós i un significat d’insult. El to i el context ens diran quin dels dos significats és.
20. HUEVÁ (castellà de Xile) = DAIXONSES, DALLONSES (català). Aquesta paraula és la paraula més famosa de Xile i la que més significats té segons el context. Una huevá pot ser qualsevol cosa. A mi m’agrada molt aquesta paraula perquè he vist que es tracta d’una paraula comodí i que moltes llengües tenen. Per exemple, en català utilitzem daixonses o dallonses quan necessitem referir-nos a un objecte que no sabem com anomenar; en anglès, utilitzen thingy o thingummy; en italià, utilitzen coso.
21. PAPAS = PATATAS. Per tant, si aneu a un restaurant a Xile, en lloc de “patatas fritas”, heu de demanar “papas fritas”.
22. ZAPALLO = CALABAZA. Recordeu que els xilens ho pronuncien [sapallo].
23. ZAPALLO ITALIANO = CALABACÍN. És a dir, allò que en català anomenem carbassó. La diferència entre espanyol xilè i espanyol d’Espanya em recorda la diferència entre American English i British English. En el cas d’aquesta verdura, l’anglès americà utilitza la paraula italiana zucchini, mentre que l’anglès britànic utilitza la paraula francesa courgette. En el cas de l’espanyol de Xile, no utilitzen la paraula italiana, però sí que afegeixen l’adjectiu “italiano”.
24. LUCAS. A Xile la moneda que s’utilitza són els pesos chilenos, però també s’utilitza moltíssim la paraula lucas (malgrat no sigui el terme oficial). Per exemple, 1.000 pesos són 1 luca; 8.000 pesos són 8 lucas o 56.000 pesos són 56 lucas. Perquè us feu una idea de quants diners són, per a saber quants euros són, heu de treure tres zeros a la xifra (igual que passa amb les lucas!). És a dir, 1 euro són 1.000 pesos. Per tant, 1.000 pesos són aproximadament 1 euro; 8.000 pesos són 8 euros o 56.000 pesos són 56 euros. Per tant 1 luca = 1 euro.
25. ¿CACHAI? Això de seguida m’ha recordat a una paraula molt semblant que s’utilitza en català de manera informal. A vegades, en català utilitzem la paraula “capitxi?” (mala pronúncia de la paraula italiana capisci) per preguntar a algú si ha entès el que hem explicat. Normalment aquesta paraula en català va acompanyada d’un gest amb la mà. Doncs els xilens en aquests casos utilitzen cachai. En realitat és com si diguessin ‘entiendes?’, però ningú no diu entiendes, tothom diu cachai. Cachai?
26. CARABINEROS: Els Carabineros són la policia xilena. La veritat és que em recorda moltíssim a la policia italiana, que s’anomena Carabinieri.
27. ¿CÓMO CANCELA?=¿CÓMO PAGA? Frase que sempre utilitzen a les botigues.
28. COLACIÓN i ONCE. Si mireu els cartells dels restaurants, veureu que posa que tenen colaciones. Una colación és com un esmorzar de mig matí, com el que porten els nens a l’escola per a l’hora del pati. Per tant, a Xile els àpats són: desayuno, colación, almuerzo, once i/o cena. Once és semblant al tea a Irlanda. Si prens tea, és un àpat que menges a les 6h del vespre i que consisteix en una tassa de te i un petit entrepà o unes galetes.
29. HELADO=FRÍO. Si algú us diu que está muy helado, us està dient que ‘fa molt de fred’.
30. GUATA = BARRIGA.
31. AL TIRO = ENSEGUIDA. Per exemple, en espanyol d’Espanya es diu Nos vamos enseguida, però a Xile diuen Nos vamos al tiro.
32. MANEJAR = CONDUCIR. Per exemple, si volem preguntar a algú si sap conduir, en castellà diríem Sabes conducir?, però a Xile diuen Sabes manejar?
33. MEDIALUNA = CRUASÁN. A Xile, i crec que també a Argentina, si volen esmorzar un cafè i un croissant, demanen un café y una medialuna. A Madrid, en canvi, demanen un café y un cruasán. 
34. RESTAURANT = RESTAURANTE. Aquesta és la paraula que més em costa de processar. Em sembla estrany que en lloc de fer servir la paraula castellana restaurante, ho escriguin i ho diguin com en català (restaurant). Se’m fa estrany sentir una frase en castellà amb una paraula catalana enmig en un país de l’Amèrica del Sud.
35. LA PEGA = EL TRABAJO. Per exemple: “Vamos a la pega!” o bé “Hay que ir a la pega!”

Bé, això és tot. Espero que aquest petit diccionari us sigui útil si un dia decidiu viatjar a Xile. Tal com ja us he comentat, el proper article serà sobre cultura xilena. Fins aviat!