
CÉAD MÍLE FÁILTE!
Bon dia i bona hora!!!
Avui m’agradaria explicar-vos quatre coses sobre el gaèlic irlandès. De moment el meu nivell d’irlandès és baix, però em fa il·lusió compartir amb vosaltres el que estic aprenent. La veritat és que em sembla una llengua molt interessant. És força diferent de la resta de llengües que he estudiat fins ara, però he vist que si te l’ensenyen bé i tens ganes d’aprendre, no és difícil. Només és qüestió de ser constant, com amb totes les llengües. Bé, doncs, comencem!
ALFABET
L’alfabet irlandès té les següents lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, l, m, n, o, p, r, s, t, u. La resta de lletres (j, k, q, v, w, x, y, z) s’estan introduint gradualment a través dels manlleus.
ORDRE
Una cosa que és molt important saber quan comencem a aprendre una llengua és l’ordre dels components de la frase. En català, l’ordre neutre és subjecte + verb + complements. En irlandès, però, és verb + subjecte + complements. Vegem-ne uns quants exemples:
- CATALÀ: Ella beu llet, IRLANDÈS: Ólann (‘beu’) sí (‘ella’) bainne (‘llet’).
- CATALÀ: Ells llegeixen llibres, IRLANDÈS: Léann (‘llegeixen’) siad (‘ells’) leabhair (‘llibres’).
- CATALÀ: L’home menja una poma, IRLANDÈS: Itheann (‘menja’) an fear (‘l’home’) úll (una poma).
SER
El verb ser té dues formes: bí i an chopail. Utilitzem bí quan descrivim una cosa o una persona, per exemple: Tá sí ard (‘Ella és alta’). En canvi, utilitzem an chopail (‘la còpula’) quan presentem una cosa o una persona, quan diem què és, per exemple: Is bean í (‘Ella és una dona’) o Is úll é (‘Això és una poma’).
BÍ
Tá mé/Táim | Jo soc |
Tá tú | Tu ets |
Tá sé | Ell/això és |
Tá sí | Ella/això és |
Tá muid/Táimid | Nosaltres som |
Tá sibh | Vosaltres sou |
Tá siad | Ells/elles són |
Noteu que tá + mé (‘jo’) = táim i que tá + muid (‘nosaltres’) = táimid.
AN CHOPAIL
Is … mé | Jo soc |
Is … tú | Tu ets |
Is … é | Ell/això és |
Is … í | Ella/això és |
Is … sinn/muid | Nosaltres som |
Is … sibh | Vosaltres sou |
Is … iad | Ells són |
TENIR
És curiós perquè en irlandès no hi ha el verb tenir. Per a expressar aquesta idea fan servir el verb bí + la preposició ag. Si volem dir, per exemple, que el Pol té un llibre, direm Tá leabhar ag Pól. Aquesta frase literalment vol dir ‘Un llibre és en el Pol’, que és una manera força més indirecta i subtil de dir que el Pol té un llibre. Si en lloc del nom Pól tenim un pronom, llavors la preposició s’uneix al pronom i es crea un “pronom preposicional”. Per exemple, Jo tinc un llibre seria Tá leabhar agam. Les preposicions combinades amb cadascun dels pronoms són les següents:
En mi | agam |
En tu | agat |
En ell | aige |
En ella | aici |
En nosaltres | againn |
En vosaltres | agaibh |
En ells | acu |
Vegem-ne alguns exemples més:
- Tá oráiste agam vol dir ‘Jo tinc una taronja’
- Tá pláta acu vol dir ‘Ells tenen un plat’
- Tá uisce agat vol dir ‘Tu tens aigua’
- Tá líomóid ag an mbean vol dir ‘La dona té una llimona’
ARTICLES
Pel que fa als articles, els qui sabem anglès hem d’anar amb compte a no confondre l’article an irlandès amb l’article an anglès. An en anglès és un article indefinit i vol dir ‘un/una’. En irlandès, en canvi, an és un article definit i vol dir ‘el/la’.
- Quan en anglès diríem a/an, en irlandès no hi posem cap article. Per exemple, a boy en irlandès és buachaill (sense article).
- L’equivalent irlandès de l’anglès The boy seria An buachaill. Si volem dir-ho en plural (‘els nois’), llavors utilitzem na: Na buachaillí vol dir ‘els nois’.
Bé, crec que per avui ja n’hi ha prou. Espero que el que he explicat us hagi semblat almenys una mica interessant. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!