Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

TOT ÉS RELATIU

0
Publicat el 18 d'abril de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article als pronoms relatius. Últimament he observat certes similituds i diferències entre les llengües que conec pel que fa a aquest tema i m’han semblat curioses. Així, doncs, avui m’agradaria compartir-les amb vosaltres.

 

QUI

En llatí, quan el pronom relatiu fa la funció de subjecte dins de l’oració subordinada i és masculí, s’utilitza el pronom relatiu qui, encara que es tracti d’un objecte i no pas d’una persona. Per exemple: liber qui in meis manibus est (‘el llibre que és a les meves mans’). En canvi, quan el pronom relatiu fa la funció de CD dins de la subordinada i és masculí, s’utilitza quem. Per exemple: puer quem vidi (‘el nen que vaig veure’).

Curiosament, això de fer servir qui en funció de subjecte d’una oració de relatiu adjectiva per a coses i per a persones és una cosa que només ha mantingut el francès. En català, castellà i italià, en canvi, qui mai no s’usa per a coses (per exemple: El pis que volem llogar). De fet, el francès ho ha conservat de manera gairebé idèntica: qui per al subjecte (C’est une ville qui a eu des noms différents) i que per al CD (Istanbul est une ville que j’aime). L’única diferència entre el llatí i el francès en aquest cas és que el pronom relatiu del llatí té tres formes (una per al masculí, una per al femení i una per al neutre) i el francès només en té una.

 

CUIUS

En llatí, per al genitiu (que es traduiria per ‘de + nom’) tenim cuius. Per exemple: Puer cuius patrem iuvabamus est miser (‘el nen el pare del qual ajudàvem és desafortunat’). Doncs l’única llengua que ha mantingut aquesta paraula gairebé intacta és el castellà (cuyo): El partido cuyo candidato sea más votado será el ganador. 

 

CUI

En llatí, per al cas datiu (CI) s’utilitza la paraula cui. Per exemple: Puella cui librum dat est bella (‘La nena a qui dona el llibre és bonica’). L’italià és l’única llengua que ha conservat aquest pronom intacte: La persona cui ti riferisci è mia amica.

 

Una cosa que em sembla força curiosa és el pronom relatiu del francès. En francès, aquest pronom no només s’utilitza per a lloc (La Turquie est un pays j’habite depuis 10 ans), també per a temps (Il faisait chaud l’année je suis arrivé en Turquie). De fet, és l’única llengua que l’utilitza amb valor temporal. És curiós perquè les gramàtiques de les tres llengües restants (català, castellà i italià) especifiquen que és incorrecte utilitzar on, donde i dove (les respectives traduccions de ) amb valor temporal. Tot plegat em fa pensar que probablement es tracta d’una influència del francès. En català diríem L’any que / en què / en el qual va néixer el meu fill hi va haver molts incendis forestals; en castellà dirien Fueron años en (los) que / durante los cuales se pasaron calamidades; i en italià seria Il giorno in cui ci siamo visti mi sono dimenticato di dirti quella cosa.

 

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Bon cap de setmana!!!