Marta Garcia-Puig

Bon dia i bona hora!

Avui, tal com ja vaig dir a l’article anterior, redactaré un article sobre qüestions culturals de Xile. A Xile hi ha molts himnes: l’himne nacional (òbviament), els himnes de moltes universitats i els himnes de moltes ciutats i pobles. Pel que fa als volcans, en total hi ha 2.700 volcans a Xile! Us ho podeu creure? A mi em sembla increïble. De fet, entre els molts terratrèmols que tenen (perquè és un país molt sísmic) i les erupcions dels volcans, els xilens estan ben entretinguts. De fet, hi estan tan acostumats que noten una tremolor (un terratrèmol lleu) i segueixen dormint. També és cert que poden dormir tranquils perquè tots els edificis que s’han construït a partir dels anys seixanta són antisísmics.

Comencem!

1. UN BESO: comencem amb les salutacions. A Catalunya, quan quedem amb algú i saludem, fem dos petons. A Xile, en canvi, la gent només en fa un. Així, doncs, si saludeu un xilè o una xilena, cal que aneu amb compte i després del primer petó us atureu.
2. CIAO! A Xile quan la gent s’acomiada, utilitzen la paraula italiana ciao. No diuen mai adiós. O diuen ciao o diuen hasta luego. I en lloc de dir “Que vaya bien!”, diuen “Que esté/esten bien!” (segons si usen usted o ustedes).
3. USTED: Tot i que el tu també s’utilitza, l’usen molt menys que a Catalunya. A Catalunya, utilitzem el tu en la majoria de casos. Evidentment l’utilitzem amb família i amics, però molts cops fins i tot amb desconeguts i amb professors universita. Quan parles amb algú que et trobes pel carrer, és bastant habitual utilitzar el tu. Si parles amb el pare o la mare d’un amic i utilitzes vostè, de seguida et diuen que els tutegis. El tu s’utilitza pràcticament amb tothom. A Xile, en canvi, és al revés: s’utilitza el vostè pràcticament amb tothom. L’únic cas en què he vist que no s’utilitza és si parles amb el teu amic o amiga. En la resta de casos s’utilitza el vostè.
4. CAFÉ, TÉ Y MILO: a Xile la gent pren més te que cafè. I tant el te com el cafè el prenen només amb aigua. Per tant, el cafè americà (que jo personalment detesto amb totes les meves forces) és molt habitual. Jo, com a mediterrània que soc, mai no prenc cafè americà i prenc o bé un tallat o bé un cafè amb llet. I el te el prenc com els irlandesos i els anglesos: te negre amb llet. Així, doncs, quan em veien, a la gent li sorprenia la manera com jo prenc el te i el cafè. També cal dir que a Xile molta gent beu també mate, com a Argentina. I a la palla que usen per a beure li diuen bombilla! El Milo seria com el nostre Cola Cao.
5. EL VIEJITO PASCUERO: El Pare Noel a Xile s’anomena Viejito Pascuero. Segurament us semblarà estrany perquè és un personatge de l’època de les festes de Nadal i no pas de l’època de les festes de Pasqua. A Catalunya, les festes del mes de desembre s’anomenen Nadal i les festes del mes de març o abril (depèn de quan cau) s’anomenen Pasqua. A Xile, en canvi, utilitzen també la paraula Pascua per a les festes del mes de desembre, cosa que a mi em sembla que crea confusió i/o ambigüitat. Per això el Pare Noel és el Viejito Pascuero, i també per això allò que mengen per Nadal i que sembla un panettone es diu pan de pascua.
6. UN CORTADO: a Xile cal anar amb compte amb la paraula cortado. Com que sabem que un tallat en castellà es diu un cortado, si voleu prendre aquest tipus de cafè a Xile, segurament demanareu un cortado. Però llavors el que passarà és que us portaran un cafè amb llet. A Xile, si voleu demanar un tallat, heu de demanar un cortado chico. A Xile hi ha el cortado chico i el cortado grande. El cortado chico seria l’equivalent del cortado (tallat en català) i el cortado grande seria l’equivalent del café con leche (cafè amb llet en català).
7. TRADICIONS NADALENQUES: a Xile el 24 es celebra a la nit però no ho anomenen nochebuena; el dia 25 es festiu però no fan res (no fan un dinar de Nadal); el dia 26 es treballa perquè no celebren Sant Esteve (igual que a Espanya, que no ho celebren); el dia 31 es fa festa grossa i el dia 1 és festiu; el dia 6 de gener ells no celebren res (ni Reis Mags ni befana ni res), només desmunten l’arbre de Nadal. Cal dir que el que ells fan la nit de Cap d’Any és semblant però diferent. A Catalunya i a Espanya mengem els 12 grans de raïm amb les campanades, mentre que a Itàlia mengen llenties (no pas 12 llenties amb les campanades sinó un plat de llenties amb cullera) perquè diuen que porten diners. A Xile han adoptat tant la tradició espanyola com la tradició italiana, però les han modificades una mica. La gent que decideix fer els 12 grans de raïm els menja al ritme que vol, sense campanades, i la gent que decideix fer les llenties les llança enlaire o les menja.
8. Pel que fa al menjar, hi ha moltíssims plats típics, així que jo només n’esmentaré uns quants:

SOPAIPILLAS (és bàsicament pa fregit i al damunt hi poses el que tu vols):

CHARQUI (que és carn deshidratada):

COMPLETO (seria semblant a un hot dog però amb més ingredients, com ara tomàquet, alvocat, maionesa):

MOTE CON HUESILLO: és una beguda molt popular de Xile que consisteix en suc de préssec (jugo de durazno), blat (mote) i préssecs deshidratats (duraznos deshidratados, llamados huesillos).

9. PAPEL WC: una cosa que a mi m’ha sobtat molt és saber que a certs països de l’Amèrica del Sud, com ara Xile, hi ha molts llocs on no pots llençar el paper higiènic a dins del vàter i l’has de llençar a la paperera.

9. MAQUI: és una fruita xilena

9. EL COLECTIVO: una de les coses més curioses per mi és això. El colectivo és un taxi que funciona com si fos un bus. És a dir, té forma de taxi però té una ruta i unes parades establertes on la gent puja i baixa, igual que els nostres busos. I el preu és molt barat, com agafar el bus en el nostre cas. A Xile també tenen busos (s’anomenen la micro) i també tenen taxis com els nostres (anomenats taxis).

9. MANJAR: això és allò que en castellà anomenem dulce de leche i en català, almívar de llet. Per als xilens el manjar és com la xocolata per als catalans. Es veu que a l’Amèrica del Sud la xocolata és molt cara i, per tant, no és gaire habitual.
10. LOS MAPUCHES. Un dels pobles originaris de Xile és els maputxes. La RUKA és la casa tradicional dels maputxes. Avui ja no s’usa per a viure, però sí que segueixen fent-la servir per a fer diverses tasques, com ara fumar el charqui. Ruka significa ‘casa’ en mapudungu, que és la llengua dels maputxes. I el volcà Villarrica s’anomena RUKA PILLÁN, que en mapudungu significa ‘casa del diable’ (té la seva lògica perquè quan un volcà entra en erupció i llança lava és una cosa perillosa i vermella com el diable, que intenta fer mal!). Malauradament el mapudungu no s’ensenya a les escoles i la majoria de maputxes ni tan sols parlen entre ells en mapudungu. L’única cosa que sobreviu d’aquesta llengua són paraules soltes que els xilens posen enmig de les frases en espanyol. Per exemple, guata és una paraula maputxe que vol dir ‘barriga’ en espanyol i que els xilens usen quan parlen en espanyol xilè.

9. FERIA MAPUCHE: Quan vaig anar a Xile, vaig aprofitar per a anar a una fira maputxe. Cal destacar que tots els venedors d’aquest tipus de fira han de ser maputxes. Però els compradors no cal que ho siguin, tothom pot anar allà a comprar. De fet, s’anomenen mapuches perquè en mapudungu che significa ‘persona’ i mapu significa ‘país/terra’. Per tant, mapuche significa ‘persona autòctona’, ‘persona del país’ (per a diferenciar-se dels estrangers invasors). La mateixa lògica s’aplica al nom de la llengua: ells l’anomenen mapudungun (mapu significa ‘país/terra’ + dungun significa ‘parla’). Per tant, la parla de la gent autòctona és la llengua local, no pas la dels estrangers invasors.

aquesta és la bandera dels maputxes:

Si algun dia teniu l’honor d’assistir a una cerimònia maputxe, us explico una cosa que cal saber. Jo vaig assistir a una, però desconeixia això que us explicaré. Resulta que a les cerimònies maputxes ofereixen un got que van passant a tots els assistents amb una beguda típica: el muday (conté blat, aigua i mel). Si teniu al·lèrgies (com jo, per això vaig dir que no -perquè no en sabia els ingredients-) o teniu qualsevol altre motiu per a no beure la beguda que us ofereixen, el que heu de fer és donar-la dos cops (vessar-la dos cops a terra) a la terra. Per als maputxes, dir “no” és una ofensa i el que cal fer si no volem beure és això que acabo d’explicar, perquè donar la beguda a la terra és una manera d’agrair a la terra allò que ens ofereix.

15. HISTORIA SOBRE EL ESCUDO DE LA UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN: m’agradaria acabar l’article d’avui amb una història que m’ha agradat molt. És la història d’una ciutat anomenada Concepción. En aquesta ciutat hi ha una universitat (Universidad de Concepción) i a l’entrada del campus, a terra, hi ha l’escut d’aquesta universitat. I aquest escut té una història molt interessant. Es diu que si tu vols estudiar en un futur en aquesta universitat, no el pots trepitjar perquè, si el trepitges, mai no aconseguiràs accedir-hi i estudiar-hi. I si ets estudiant d’aquesta universitat, tampoc no el pots trepitjar perquè, si ho fas, mai no et graduaràs. Per tant, cal passar pel costat de l’escut. Tanmateix, el dia de la cerimònia de graduació els alumnes que es graduen es fan una foto amb el diploma a les mans trepitjant l’escut! Després de tants anys de no poder-lo trepitjar, ara sí que poden! I ho fan: això és el que fan el dia de la graduació. Es veu que aquesta història és ben sabuda per a tothom que viu en aquesta ciutat. De fet, fins i tot la gent que no té res a veure amb la universitat però viu allà i va a passejar pel campus (és un campus obert a tothom i molta gent va a passejar-hi com si passegessin per un parc qualsevol) no el trepitja i passa pel costat.

Bé, això és tot. Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa. Fins aviat!!!

Bon dia i bona hora!

Com ja sabeu, quan viatjo a un altre país m’agrada observar i aprendre coses sobre el país i, després, m’agrada plasmar-les per escrit en un article aquí al meu blog. Aquest cop el país en qüestió és Xile. Tot i que la llengua que tots els xilens parlen és el castellà, hi ha bastantes paraules que són diferents del castellà d’Espanya. Algunes d’aquestes venen del mapudungun, que és la llengua d’un dels pobles originaris (els maputxes). Així, doncs, en aquest article parlaré de les diferències entre el castellà d’Espanya i el castellà de Xile. Així, si un dia decidiu viatjar a Xile, tindreu un diccionari bàsic que us permetrà entendre a la gent. La veritat és que hi ha moltíssimes paraules i la llista seria molt llarga, però n’hi ha algunes que s’utilitzen molt més que d’altres. Per tant faré un recull de les paraules més utilitzades i que realment necessiteu saber. Com que aquest viatge m’ha proporcionat molt de material, el repartiré en dos articles. En aquest article crearé una mena de diccionari espanyol Xile – espanyol Espanya. Un altre dia, en un segon article, parlaré de qüestions culturals i tradicions xilenes. Som-hi!

1. QUEQUE = BIZCOCHO: si aneu a una botiga i veieu que venen queque, heu de saber que es refereixen a allò que nosaltres en castellà anomenem bizcocho (en català pa de pessic).
2. PÁRESE!: aquesta és molt graciosa. Jo un dia vaig demanar ajuda amb una cosa i la senyora em va dir “Párese!” i jo, evidentment, em vaig aturar. Perquè, en castellà, “Párese” significa ‘atura’t!’. Quan la dona em va veure aturada, va insistir i va fer un gest amb les mans que m’indicava que m’aixequés. Després, parlant amb una coneguda xilena, em va explicar que, en castellà de Xile, “párese!” vol dir ‘levántese!’. Així, doncs, PÁRESE (espanyol de Xile) = LEVÁNTESE (espanyol d’Espanya).
3. TORTILLA (de Rescoldo) = PAN. A Xile hi ha molts tipus de pa. Són un país que menja molt de pa. I un dels tipus de pa que hi ha s’anomena tortilla. És un pa bastant gros que es talla a llesques fines. Jo, el primer dia que em van dir si volia “tortilla”, pensava que em preguntaven si volia truita. Però no, em preguntaven si volia pa!
4. GUAGUA = BEBÉ. Si sentiu la paraula guagua, molt probablement pensareu en un gos, però no. Si sentiu una conversa entre dos xilens i sentiu que parlen de la guagua, estan parlant d’un bebè.
5. CHICOTEA LOS CARACOLES! = VENGA, RÁPIDO! Aquesta és una expressió molt usada i que es diu a Xile quan volen que algú faci una cosa ràpidament, que s’afanyi.
6. PO! Aquesta és una paraula que posen al final de moltes frases i que no té una traducció en castellà d’Espanya. L’única manera que dins del meu cap aconsegueixo traduir-ho és dient que és com si posessin un signe d’exclamació i que, com que oralment no podem escriure un signe d’exclamació, els xilens diuen la paraula “po”: per indicar que la frase és una frase exclamativa i que la volen emfatitzar. Per exemple, dir “Sí, po” és com dir “Sí!”. Un exemple en una frase és quan un metge que parla amb algú per telèfon perquè necessita saber on es pot trobar un medicament per a un pacient, exclama dient “En las farmacias no lo tienen, po!”. És com posar un signe d’exclamació al final de la frase. Això s’utilitza moltíssim i es pot utilitzar amb qualsevol frase que vulguem emfatitzar.
7. YA = OK/VALE! Si aneu a Xile, veureu que diuen ya tota l’estona. En castellà, quan tenim una conversa amb algú i volem dir que ho hem entès o hi estem d’acord, utilitzem ok o vale. A Xile, en canvi, en aquests casos usen ya.
8. OCUPAR=USAR. Si aneu a Xile, veureu que ningú no utilitza ni el verb usar ni el verb utilizar. Per exemple, imaginem que esteu parlant d’un objecte qualsevol. En lloc de dir “Nosotros no lo usamos. Si quieres, lo puedes utilizar”, a Xile diuen “Nosotros no lo ocupamos. Si quieres, lo puedes ocupar”. Per exemple, “ocupar una toalla” en lloc de “utilitzar/usar una toalla”. Ells utilitzen ocupar en totes les frases que nosaltres en castellà diríem amb el verb usar/utilizar.
9. …NO MÁS! En aquest cas, crec que la traducció més precisa és l’anglès GO AHEAD (do something). Per exemple, si algú pregunta “em puc dutxar?” per saber si l’altra persona necessita entrar al bany, en anglès et contestarien “go ahead, have a shower!”. Doncs a Xile et diuen “Dúchate no más!”. En castellà d’Espanya seria “adelante, dúchate!”, però en castellà d’Espanya no s’utilitza tant la paraula “adelante”. A Xile, en canvi, posen el “no más” a moltíssimes frases. I el significat del “no más” és que t’estan donant permís o t’estan animant a fer una certa cosa. Qualsevol cosa, en realitat, perquè l’utilitzen per a tot.
10. HARTO/A + substantiu = MUCHO/A + substantiu. Per exemple, nosaltres en castellà diríem MUCHA AGUA, però a Xile diuen HARTA AGUA. En castellà d’Espanya diuen MUCHO VINO, però a Xile diuen HARTO VINO. Cada cop que volen usar mucho/a amb un substantiu, sempre usen harto/a. Aquesta és una de les paraules que més utilitzen.
11. LENTES = GAFAS; GAFAS = GAFAS DE SOL. Quan nosaltres volem referir-nos a les ulleres, en castellà diem gafas. Però a Xile diuen lentes. En canvi, si a Xile volen referir-se a les ulleres de sol, diuen gafas.
12. LABIAL = PINTALABIOS. A Xile, quan parlen del pintallavis, diuen labial.
13. B LARGA = B ALTA. En castellà hi ha la be i la uve. Per a referir-se a la be, també es diu be alta. Doncs a Xile, en lloc de dir be alta, diuen be larga.
14. CHOCLO = MAÍZ. Si sentiu un xilè parlar de choclo, heu de saber que es refereixen al blat de moro (maíz). I els sentireu parlar molt sovint de choclo, perquè el mengen molt, l’utilitzen en molts plats.
15. PALTA = AGUACATE. Cal anar amb compte i no confondre palta (que en castellà d’Espanya és aguacate) amb plata (que en castellà d’Espanya és dinero).
16. FRUTILLA = FRESA. A Xile, per a referir-se a la maduixa, usen frutilla.
17. DURAZNO = MELOCOTÓN. A Xile no utilitzen la paraula melocotón, sinó que diuen durazno.
18. LAVAR LA LOZA = LAVAR LOS PLATOS. Recordeu que a Xile no pronuncien la z espanyola. Així, doncs, loza sona com losa en castellà d’Espanya.
19. HUEVÓN (Xile) = BOLUDO (Argentina). Tant en el cas de la paraula xilena com en el cas de la paraula argentina, la paraula té dos significats: un significat amistós i un significat d’insult. El to i el context ens diran quin dels dos significats és.
20. HUEVÁ (castellà de Xile) = DAIXONSES, DALLONSES (català). Aquesta paraula és la paraula més famosa de Xile i la que més significats té segons el context. Una huevá pot ser qualsevol cosa. A mi m’agrada molt aquesta paraula perquè he vist que es tracta d’una paraula comodí i que moltes llengües tenen. Per exemple, en català utilitzem daixonses o dallonses quan necessitem referir-nos a un objecte que no sabem com anomenar; en anglès, utilitzen thingy o thingummy; en italià, utilitzen coso.
21. PAPAS = PATATAS. Per tant, si aneu a un restaurant a Xile, en lloc de “patatas fritas”, heu de demanar “papas fritas”.
22. ZAPALLO = CALABAZA. Recordeu que els xilens ho pronuncien [sapallo].
23. ZAPALLO ITALIANO = CALABACÍN. És a dir, allò que en català anomenem carbassó. La diferència entre espanyol xilè i espanyol d’Espanya em recorda la diferència entre American English i British English. En el cas d’aquesta verdura, l’anglès americà utilitza la paraula italiana zucchini, mentre que l’anglès britànic utilitza la paraula francesa courgette. En el cas de l’espanyol de Xile, no utilitzen la paraula italiana, però sí que afegeixen l’adjectiu “italiano”.
24. LUCAS. A Xile la moneda que s’utilitza són els pesos chilenos, però també s’utilitza moltíssim la paraula lucas (malgrat no sigui el terme oficial). Per exemple, 1.000 pesos són 1 luca; 8.000 pesos són 8 lucas o 56.000 pesos són 56 lucas. Perquè us feu una idea de quants diners són, per a saber quants euros són, heu de treure tres zeros a la xifra (igual que passa amb les lucas!). És a dir, 1 euro són 1.000 pesos. Per tant, 1.000 pesos són aproximadament 1 euro; 8.000 pesos són 8 euros o 56.000 pesos són 56 euros. Per tant 1 luca = 1 euro.
25. ¿CACHAI? Això de seguida m’ha recordat a una paraula molt semblant que s’utilitza en català de manera informal. A vegades, en català utilitzem la paraula “capitxi?” (mala pronúncia de la paraula italiana capisci) per preguntar a algú si ha entès el que hem explicat. Normalment aquesta paraula en català va acompanyada d’un gest amb la mà. Doncs els xilens en aquests casos utilitzen cachai. En realitat és com si diguessin ‘entiendes?’, però ningú no diu entiendes, tothom diu cachai. Cachai?
26. CARABINEROS: Els Carabineros són la policia xilena. La veritat és que em recorda moltíssim a la policia italiana, que s’anomena Carabinieri.
27. ¿CÓMO CANCELA?=¿CÓMO PAGA? Frase que sempre utilitzen a les botigues.
28. COLACIÓN i ONCE. Si mireu els cartells dels restaurants, veureu que posa que tenen colaciones. Una colación és com un esmorzar de mig matí, com el que porten els nens a l’escola per a l’hora del pati. Per tant, a Xile els àpats són: desayuno, colación, almuerzo, once i/o cena. Once és semblant al tea a Irlanda. Si prens tea, és un àpat que menges a les 6h del vespre i que consisteix en una tassa de te i un petit entrepà o unes galetes.
29. HELADO=FRÍO. Si algú us diu que está muy helado, us està dient que ‘fa molt de fred’.
30. GUATA = BARRIGA.
31. AL TIRO = ENSEGUIDA. Per exemple, en espanyol d’Espanya es diu Nos vamos enseguida, però a Xile diuen Nos vamos al tiro.
32. MANEJAR = CONDUCIR. Per exemple, si volem preguntar a algú si sap conduir, en castellà diríem Sabes conducir?, però a Xile diuen Sabes manejar?
33. MEDIALUNA = CRUASÁN. A Xile, i crec que també a Argentina, si volen esmorzar un cafè i un croissant, demanen un café y una medialuna. A Madrid, en canvi, demanen un café y un cruasán. 
34. RESTAURANT = RESTAURANTE. Aquesta és la paraula que més em costa de processar. Em sembla estrany que en lloc de fer servir la paraula castellana restaurante, ho escriguin i ho diguin com en català (restaurant). Se’m fa estrany sentir una frase en castellà amb una paraula catalana enmig en un país de l’Amèrica del Sud.
35. LA PEGA = EL TRABAJO. Per exemple: “Vamos a la pega!” o bé “Hay que ir a la pega!”

Bé, això és tot. Espero que aquest petit diccionari us sigui útil si un dia decidiu viatjar a Xile. Tal com ja us he comentat, el proper article serà sobre cultura xilena. Fins aviat!