O CAMIÑO
Benvinguts i benvingudes!!!
Com han anat les vacances? Espero que hàgiu pogut descansar. Jo acabo de tornar de fer el Camí de Sant Jaume (O camiño de Santiago en gallec) i gràcies a això he estat a Galícia. Encara no hi havia anat mai i tenia ganes de descobrir la seva llengua i cultura. Així, doncs, avui parlarem de la llengua i cultura gallegues. Ja aviso que no soc pas una experta en gallec, però m’agrada aprendre i interessar-me per altres llengües (sobretot si es tracta de llengües minoritàries, perquè moltes vegades se les infravalora i no em sembla just).
Comencem per la part lingüística:
| CATALÀ | GALLEC | CASTELLÀ |
| hola | ola! | hola |
| bon dia | bo día | buenos días |
| adeu | adeus / abur | adiós |
| moltes gràcies | moitas grazas | muchas gracias |
| la | a | la |
| el | o | el |
| les | as | las |
| els | os | los |
| en el | no | en el |
| en la | na | en la |
| del, dels | do, dos | del, de los |
| de la, de les | da, das | de la, de las |
| pel | polo | por el |
| per la | pola | por la |
| en un | nun | en un |
| en una | nunha | en una |
| amb el | co | con el |
| amb la | coa | con la |
| meu, meva | meu, miña | mío, mía |
| teu, teva | teu, túa | tuyo, tuya |
| seu, seva | seu, súa | suyo, suya |
| nostre, nostra | noso, nosa | nuestro, nuestra |
| vostre, vostra | voso, vosa | vuestro, vuestra |
| seu, seva | seu, súa | suyo, suya |
| o | ou | o |
| i | e | y |
| -tat (actualitat, oportunitat, quantitat, intensitat) | -dade (actualidade, oportunidade, cantidade, intensidade) | -dad (actualidad, oportunidad, cantidad, intensidad) |
| -ions (condicions, recomanacions, opinions) | -ións (condicións, recomendacións, opinións) | -iones (condiciones, recomendaciones, opiniones) |
| dilluns | luns | lunes |
| dimarts | martes | martes |
| dimecres | mércores | miércoles |
| dijous | xoves | jueves |
| divendres | venres | viernes |
| dissabte | sábado | sábado |
| diumenge | domingo | domingo |
| tancat | pechado | cerrado |
| arribar | chegar | llegar |
| llençar a les escombraries | tirar ao lixo | tirar a la basura |
| es poden observar | pódense observar | se pueden observar |
| només | só | solo |
| diari | xornal | periódico |
| ajudar | axudar | ayudar |
| un paisatge | unha paisaxe | un paisaje |
| jocs infantils | xogos infantís | juegos infantiles |
| nens | nenos | niños |
| 12 anys d’edat | 12 anos de idade | 12 años de edad |
| centre de salut | centro de saúde | centro de salud |
| més | máis | más |
| plaça | praza | plaza |
| carrer | rúa | calle |
| fer | facer | hacer |
| formatge | queixo | queso |
| ajuntament | concello | ayuntamiento |
| sortida | saída | salida |
| església | igrexa | iglesia |
| font | fonte | fuente |
| pont | ponte | puente |
- És curiós veure que en gallec hola no porta h. En català i en castellà, en canvi, sí que porta h.
- Em sembla interessant veure que una de les expressions de comiat gallegues s’assembla força al català adeu, i l’altra, al basc agur.
- Si ens hi fixem, a diferència del català i del castellà els articles en gallec no porten l (a, o, as, os).
- Encara que siguin iguals, el da italià és diferent del da gallec. En italià da és una preposició; en gallec, però, és la suma de la preposició + l’article femení.
- Pel que fa als possessius, alguns s’assemblen als possessius catalans (meu, teu, seu), i altres, als italians (tua, sua).
- En el cas dels dies de la setmana, el català és totalment diferent del gallec i del castellà. El gallec, en canvi, té alguns dies de la setmana que són molt semblants al castellà.
- Si ens fixem en el vocabulari, hi ha paraules totalment diferents del català i del castellà (pechado, lixo, xornal, rúa, etc.) i també hi ha paraules que recorden el català o el castellà (tirar, axudar, paisaxe, etc.). El cas de rúa és com el francès rue i sembla que quan el castellà té –ue– i el català té –o-, el gallec fa com el català (fonte, ponte). Però atenció: també hi ha diferències de gènere! Per exemple, en gallec ponte és femení!
- Atenció: segons la Real Academia Galega, és un castellanisme utilitzar la paraula axuntamento quan ens referim a l’edifici de l’ajuntament. En aquest cas cal dir concello.
- Finalment, m’agradaria destacar que hi ha casos en què el gallec afegeix el pronom feble al darrere del verb i el català i el castellà no ho fan: pódense observar.
Us passo unes quantes fotos de cartells en gallec:
Com que tothom coneix la tarta de Santiago i l’empanada gallega, passaré directament a parlar d’altres coses típiques gallegues.
FORMATGES
A Galícia hi ha quatre formatges típics que cal destacar:
San Simón da Costa
Tetilla gallega
Arzúa-Ulloa
Cebreiro
Aquest últim formatge és com el nostre mató i també es menja amb mel (queixo con mel).
VINS
Galícia també és terra de vins. N’hi ha quatre que cal destacar: Ribeira Sacra, l’Albariño, el Monterrei i el Ribeiro.
ZORZA
La zorza és carn tallada a daus amb pebre vermell, orenga i all.
RAXO
El raxo és llom adobat.
HÓRREO
En aquest cas no es tracta de menjar. El hórreo és una construcció agrícola destinada a assecar el blat de moro. Com podeu veure no toca el terra, s’ha construït sobre pilars per tal d’evitar l’entrada de ratolins i de la humitat.
Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa interessant. Fins aviat!!!