Marta Garcia-Puig

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria donar una ullada als verbs ésser i haver en llatí i comparar-los amb les llengües romàniques que conec (català, castellà, italià i francès) per tal de veure’n les semblances i les diferències. Des que he començat a estudiar llatí, sempre em fixo i comparo el llatí amb la resta de llengües per veure l’evolució de les llengües romàniques.

VERB SUM

El verb sum és el verb ésser llatí. El que em sembla curiós és que en un temps verbal s’assembla molt a una de les llengües i que en un altre temps verbal s’assembla molt a una altra. El català, però, sembla que és la llengua que més ha canviat respecte al llatí. Vegem-ho:

VERB SUM EN PRESENT: sum, es, est, sumus, estis, sunt. El català, el castellà i l’italià han canviat una mica respecte al llatí, però el francès s’ha mantingut molt semblant al llatí. Francès: suis, es, est, sommes, êtes, sont. 

VERB SUM EN IMPERFET: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant. De totes quatre llengües la que s’ha mantingut més fidel al llatí és el castellà, que és quasi idèntic: era, eras, era, eramos, erais, eran.

VERB SUM EN FUTUR: ero, eris, erit, erimus, eritis, erunt. Aquí ve la part divertida i curiosa. La primera persona de l’italià és exactament la mateixa que la del llatí (ero), però en italià significa ‘jo era’ i en llatí significa ‘jo seré’! La segona persona de l’italià també s’ha mantingut gairebé igual, però passa el mateix: en italià és passat i en llatí és futur! La veritat és que confon molt quan ja saps italià i et poses a aprendre llatí. Italià (imperfet!): ero, eri, era, eravamo, eravate, erano.

VERB SUM EN PERFET: fui, fuisti, fuit, fuimus, fuistis, fuerunt. Aquest temps verbal s’ha mantingut força semblant en totes les llengües, però la llengua que s’ha mantingut més fidel és el castellà: fui, fuiste, fue, fuimos, fuisteis, fueron.

VERB HABEO

En llatí, aquest verb es conjuga habeo, habes, habet, habemus, habetis, habent i vol dir ‘tenir’! Segurament deveu pensar que l’anglès have ve d’aquí, oi? Doncs no! Per més que s’assembli en forma i significat al verb have anglès, el verb anglès no ve del llatí habeo. En llatí, no hi ha l’auxiliar haver, per tant habeo només significa ‘tenir’. Aquest significat de possessió l’han conservat només l’italià (avere = ‘tenir’) i el francès (avoir = ‘tenir’).

A més, en llatí tenim tenere (‘sostenir’) i habere (‘tenir’). Doncs aquests dos verbs han conservat els corresponents significats en italià (tenere – avere) i en francès (tenir – avoir). A més del significat de possessió, el verb haver en italià (avere) i en francès (avoir) també s’utilitza com a auxiliar. En català i castellà, en canvi, el verb haver només s’utilitza com a auxiliar. Així, doncs, compararem el verb llatí habeo amb l’italià i el francès.

VERB HABEO EN PRESENT: habeo, habes, habet, habemus, habetis, habent. En francès ha canviat molt i en italià també ha canviat força, tot i que menys que el francès. Francès: ai, as, a, avons, avez, ont. Italià: ho, hai, ha, abbiamo, avete, hanno. 

VERB HABEO EN IMPERFET: habebam, habebas, habebat, habebamus, habebatis, habebant. El verb en francès ha canviat bastant, però en italià es manté força semblant.  Francès: avais, avais, avait, avions, aviez, avaient. Italià: avevo, avevi, aveva, avevamo, avevate, avevano. Però atenció: les dues primeres persones de l’imperfet de l’italià (avevo, avevi) s’assemblen a les dues primeres del futur en llatí: habebo, habebis! En el cas de l’imperfet, tant l’italià com el francès han perdut la lletra h, però el català i el castellà l’han conservada en l’auxiliar haver.

VERB HABEO EN FUTUR: habebo, habebis, habebit, habebimus, habebitis, habebunt. En el cas del futur, tant l’italià com el francès han canviat força. Italià: avrò, avrai, avrà, avremo, avrete, avranno. Francès: aurai, auras, aura, aurons, aurez, auront. L’italià i el francès en el futur utilitzen la lletra r, cosa que no fa pas el llatí (el qual fa servir dues lletres b).

VERB HABEO EN PERFET: habui, habuisti, habuit, habuimus, habuistis, habuerunt. El francès ha canviat totalment i l’italià ha canviat força. Francès: eus, eus, eut, eûmes, eûtes, eurent. Italià: ebbi, avesti, ebbe, avemmo, aveste, ebbero. Com podeu veure, l’italià conserva força tant la segona persona singular com la segona persona plural. Les altres persones, en canvi, han canviat força.

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa. Fins aviat!!!

Bon dia a tots i totes!!!

Com ja sabeu, estic aprenent gaèlic irlandès i de tant en tant em trobo amb una paraula que em recorda una altra paraula d’una altra llengua però que en realitat no vol dir el mateix. Això és el que s’anomena falsos amics (false friends en anglès). Avui, doncs, us esmentaré uns quants falsos amics que he observat a classe d’irlandès.

1 ANOCHT

Oi que aquesta paraula us recorda anoche en castellà? A mi també, però no! Anocht no és anoche en castellà. Anocht, en irlandès, vol dir ‘aquesta nit’. Així, doncs, anoche en castellà vol dir ‘ahir a la nit’ però anocht en irlandès vol dir ‘aquesta nit’. Quin embolic, oi? Em sembla molt curiós que totes dues paraules facin referència a una nit, però que en una llengua sigui la nit del dia en qüestió i en l’altra llengua sigui la nit del dia anterior.

2 CARA

Aquí sí que hi ha un bon embolic, ja que és un fals amic en diverses llengües però amb significats diferents! D’una banda, cara en català i castellà vol dir ‘face’ en anglès. D’altra banda, en italià cara és un adjectiu femení (caro/cara) que té diversos significats en anglès: ‘expensive’, ‘beloved’, ‘dear’ (forma de salutació utilitzada en cartes o correus en anglès) i ‘kind’. En irlandès, però, el significat és més semblant al significat italià que no pas al significat català i castellà, però no és exactament igual.

És a dir, la semblança que hi ha entre la paraula irlandesa i la paraula italiana és que ambdues s’utilitzen a l’inici d’una carta: en italià es comença dient “Caro Marco” o “Cara Maria” (que volen dir ‘Dear Marco’ i ‘Dear Maria’ en anglès respectivament) i en irlandès es comença amb “A Dhónail, a chara” (que vol dir ‘Dear Donald’ en anglès).  Tanmateix, en irlandès cara és un substantiu que vol dir ‘friend’ en anglès (mo chara vol dir ‘my friend’), però en italià ‘friend’ seria amico/amica.

3 COS

Sí, la paraula cos també existeix en irlandès i s’escriu i es pronuncia exactament igual que en català, però no vol dir exactament el mateix. En català cos vol dir ‘body’ en anglès, però en irlandès cos vol dir ‘leg/foot’ en anglès! Em sembla molt curiós i interessant que la paraula sigui exactament la mateixa, que en totes dues llengües sigui una paraula que fa referència al cos humà però que en una llengua es refereixi al cos en si (català) i que en l’altra llengua es refereixi a una part concreta del cos (irlandès). Curiós, oi?

4 FALSA

Com ja sabeu, en català aquest adjectiu s’utilitza per a descriure la personalitat d’algú. Una persona falsa en català i en castellà és una persona que no és sincera (fake en anglès). En irlandès, però, si diem que una persona és falsa, estem dient que és una persona gandula (lazy en anglès).

5 GÚNA

Aquesta és una paraula que sempre em confon per culpa de l’italià. Això de parlar diverses llengües a vegades és un bon embolic! Resulta que en italià gonna vol dir ‘faldilla’, però en irlandès gúna vol dir ‘vestit’. El que confon molt és que les dues paraules són molt semblants i que, a més, ambdues llengües es refereixen a una peça de roba però a una peça de roba diferent! Si gúna fos, per exemple, un aliment i gonna, en canvi, una peça de roba, no causaria tanta confusió.

6 ÚLL

Què creieu que vol dir? Penseu que vol dir ‘ull’ en català? Doncs no! Úll en irlandès vol dir ‘poma’ en català! Tal com us deia, aquesta paraula no em confon tant perquè els significats de les dues llengües són totalment diferents. En canvi, el cas de gúna/gonna sí que em crea confusió perquè són significats semblants. Tot i que no em confongui, em sembla molt curiós veure que la paraula irlandesa és gairebé igual que la paraula catalana (amb l’única diferència de l’accent), però que el significat és completament diferent.

7 TEACH

Si la veiem escrita, la paraula irlandesa teach és idèntica a la paraula anglesa teach, però la pronunciació i el significat són completament diferents. Curiós oi? En anglès, teach vol dir ‘ensenyar’ i es pronuncia [titx]; en irlandès, en canvi, teach vol dir ‘casa’ i es pronuncia [txaj] (amb el so de la j castellana).

8 ALBAIN

Quin país creieu que és? Albània, oi? Doncs no! Albain en irlandès vol dir ‘Escòcia’! Com es diu, doncs, Albània en irlandès? Albáin. És a dir: Albain vol dir ‘Escòcia’ i Albáin vol dir ‘Albània’. Com veieu, un simple accent canvia totalment el significat.

9 MÁRTA

Oi que us recorda el meu nom? Doncs no, en irlandès Márta és el nom d’un dels mesos de l’any: el mes de ‘març’. Com veieu, un simple accent ho canvia tot.

10 ISPÍNÍ

A mi aquesta paraula, cada cop que la veig, em recorda la paraula espinacs, tant en català (espinacs) com en anglès (spinach), però no vol dir això. En irlandès, ispíní vol dir ‘salsitxes’. Com veieu, totes dues paraules (la catalana i la irlandesa) fan referència a aliments, però es refereixen a aliments diferents!

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i curiós. Ja sabeu que a mi m’agrada molt comparar les diverses llengües que conec i veure’n les diferències i les semblances. Espero que a vosaltres també us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article als pronoms relatius. Últimament he observat certes similituds i diferències entre les llengües que conec pel que fa a aquest tema i m’han semblat curioses. Així, doncs, avui m’agradaria compartir-les amb vosaltres.

QUI

En llatí, quan el pronom relatiu fa la funció de subjecte dins de l’oració subordinada i és masculí, s’utilitza el pronom relatiu qui, encara que es tracti d’un objecte i no pas d’una persona. Per exemple: liber qui in meis manibus est (‘el llibre que és a les meves mans’). En canvi, quan el pronom relatiu fa la funció de CD dins de la subordinada i és masculí, s’utilitza quem. Per exemple: puer quem vidi (‘el nen que vaig veure’).

Curiosament, això de fer servir qui en funció de subjecte d’una oració de relatiu adjectiva per a coses i per a persones és una cosa que només ha mantingut el francès. En català, castellà i italià, en canvi, qui mai no s’usa per a coses (per exemple: El pis que volem llogar). De fet, el francès ho ha conservat de manera gairebé idèntica: qui per al subjecte (C’est une ville qui a eu des noms différents) i que per al CD (Istanbul est une ville que j’aime). L’única diferència entre el llatí i el francès en aquest cas és que el pronom relatiu del llatí té tres formes (una per al masculí, una per al femení i una per al neutre) i el francès només en té una.

CUIUS

En llatí, per al genitiu (que es traduiria per ‘de + nom’) tenim cuius. Per exemple: Puer cuius patrem iuvabamus est miser (‘el nen el pare del qual ajudàvem és desafortunat’). Doncs l’única llengua que ha mantingut aquesta paraula gairebé intacta és el castellà (cuyo): El partido cuyo candidato sea más votado será el ganador. 

CUI

En llatí, per al cas datiu (CI) s’utilitza la paraula cui. Per exemple: Puella cui librum dat est bella (‘La nena a qui dona el llibre és bonica’). L’italià és l’única llengua que ha conservat aquest pronom intacte: La persona cui ti riferisci è mia amica.

OÙ

Una cosa que em sembla força curiosa és el pronom relatiu où del francès. En francès, aquest pronom no només s’utilitza per a lloc (La Turquie est un pays où j’habite depuis 10 ans), també per a temps (Il faisait chaud l’année où je suis arrivé en Turquie). De fet, és l’única llengua que l’utilitza amb valor temporal. És curiós perquè les gramàtiques de les tres llengües restants (català, castellà i italià) especifiquen que és incorrecte utilitzar on, donde i dove (les respectives traduccions de où) amb valor temporal. Tot plegat em fa pensar que probablement es tracta d’una influència del francès. En català diríem L’any que / en què / en el qual va néixer el meu fill hi va haver molts incendis forestals; en castellà dirien Fueron años en (los) que / durante los cuales se pasaron calamidades; i en italià seria Il giorno in cui ci siamo visti mi sono dimenticato di dirti quella cosa.

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Bon cap de setmana!!!

Bon dia i bona hora!!!

Com van (o han anat) les vacances? Jo he anat de viatge a Estònia i a Letònia i m’agradaria compartir amb vosaltres el que he après sobre aquests dos països. Com que (afortunadament) he descobert força coses, tinc massa material per a un sol article. Així, doncs, el que faré serà dividir-ho en dos: en aquest article parlaré de les llengües (l’estonià i el letó) i a l’altre, d’història i de cultura.

Tot seguit, compararé les paraules que he après en aquestes llengües amb la mateixa paraula en altres llengües perquè pugueu veure com són. Abans de començar cal dir que tot i ser llengües veïnes, pertanyen a famílies diferents. L’estonià és una de les llengües uralianes, com el finès, i el letó és una llengua bàltica. Al títol he posat bàltic perquè aquestes llengües es troben als països bàltics. No soc una experta en aquestes llengües, però he intentat aprendre algunes paraules per tenir una idea de com són. Som-hi, doncs!

CATALÀ aigua – CASTELLÀ agua – ANGLÈS water – ITALIÀ acqua – FRANCÈS eau – LETÓ ūdens – ESTONIÀ vesi

Aquí podem veure que el letó i l’estonià no són gaire semblants i que és una paraula que canvia bastant d’una llengua a l’altra (a part del català, el castellà i l’italià, que en aquest cas s’assemblen). Atenció! En letó, hi ha moltes paraules que acaben en –s però són en singular!

CATALÀ tomàquet – CASTELLÀ tomate – ANGLÈS tomato – ITALIÀ pomodoro –  FRANCÈS tomate – LETÓ tomāts – ESTONIÀ tomat

Em sembla curiós veure que totes les llengües ho diuen pràcticament igual excepte l’italià.

CATALÀ ceba – CASTELLÀ cebolla – ANGLÈS onion – ITALIÀ cipolla – FRANCÈS oignon – LETÓ sīpols – ESTONIÀ sibul

Em sembla interessant remarcar la proximitat entre llengües. D’una banda, el francès i l’anglès s’assemblen. D’altra banda, totes les altres llengües s’assemblen força també: comencen per c- o s- i tenen una b o una p a la segona síl·laba.

CATALÀ cogombre – CASTELLÀ pepino – ANGLÈS cucumber – FRANCÈS concombre – ITALIÀ cetriolo – LETÓ gurķis – ESTONIÀ kurk

Curiosament, el català, l’anglès i el francès s’assemblen força, però cadascuna de les altres llengües té una forma diferent.

CATALÀ pebrot – CASTELLÀ pimiento – ANGLÈS pepper – ITALIÀ peperone – FRANCÈS poivron – LETÓ paprika – ESTONIÀ paprika

És curiós perquè aquí l’estonià i el letó coincideixen. Potser ambdues llengües han agafat aquesta paraula de l’hongarès.

CATALÀ cafè – CASTELLÀ café – ANGLÈS coffee – FRANCÈS café – ITALIÀ caffè – LETÓ kafija – ESTONIÀ kohv

Curiosament, és una paraula que, pel que es veu, no canvia gaire d’una llengua a l’altra. Encara que el letó i l’estonià s’escriguin diferent que en les altres llengües, no són gaire diferents perquè mantenen el so [k] i la [f] (suposant que la v de l’estonià soni com una f o almenys com una v llavidental).

CATALÀ formatge – CASTE queso – ANGLÈS cheese – ITALIÀ formaggio – FRANCÈS fromage – LETÓ siers – ESTONIÀ juust

D’una banda, el català, l’italià i el francès s’assemblen. Les altres quatre (castellà, anglès, letó i estonià), en canvi, no tenen res a veure: cadascuna és força diferent de les altres.

CATALÀ llet – CASTELLÀ leche – ANGLÈS milk – ITALIÀ latte – FRANCÈS lait – LETÓ piens – ESTONIÀ piim

En aquest cas les llengües romàniques s’assemblen bastant, l’anglès no s’assembla a cap de les altres sis, i l’estonià i el letó s’assemblen una mica.

CATALÀ sucre – CASTELLÀ azúcar – ANGLÈS sugar – ITALIÀ zucchero – FRANCÈS sucre – LETÓ cukurs – ESTONIÀ suhkur 

Aquí el català i el francès s’escriuen igual i l’anglès s’assembla força a aquestes dues llengües. D’altra banda, el castellà, l’italià, el letó i l’estonià no s’assemblen gaire.

CATALÀ maduixa – CASTELLÀ fresa – ANGLÈS strawberry – ITALIÀ fragola – FRANCÈS fraise – LETÓ zemene – ESTONIÀ maasikas

Curiosament, el català no s’assembla gaire a cap de les llengües romàniques aquí exposades; és més, en tot cas s’assembla més a l’estonià que a les altres llengües. El castellà s’assembla força al francès; l’italià, en canvi, no s’hi assembla tant. Finalment, l’anglès i el letó són totalment diferents de la resta. Atenció! La paraula estoniana és singular encara que acabi en –s!

CATALÀ poma – CASTELLÀ manzana – ANGLÈS apple – ITALIÀ mela – FRANCÈS pomme – LETÓ ābols – ESTONIÀ õun

En aquest cas el català i el francès s’assemblen, però l’italià i el castellà són força diferents. D’altra banda, l’anglès i el letó s’assemblen una mica. L’estonià, en canvi, és totalment diferent de la resta.

CATALÀ gelat – CASTELLÀ helado – ANGLÈS ice cream – ITALIÀ gelato – FRANCÈS glace – LETÓ saldējums – ESTONIÀ jäätis

D’una banda, tenim l’italià i el català, que s’assemblen força. El francès ja no s’hi assembla tant i en castellà la g es converteix en h. En canvi, l’anglès, el letó i l’estonià són totalment diferents.

CATALÀ dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge   – CASTELLÀ lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo                      – ANGLÈS Monday, Tuesday, Wednesday, Thursday, Friday, Saturday, Sunday              – ITALIÀ lunedì, martedì, mercoledì, giovedì, venerdì, sabato, domenica                          – FRANCÈS lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, samedi, dimanche                            – LETÓ pirmdiena, otrdiena, trešdiena, ceturtdiena, piektdiena, sestdiena, svetdiena       – ESTONIÀ esmaspäev, teisipäev, kolmapäev, neljapäev, reede, laupäev, pühapäev

Si ens hi fixem, la paraula dia de cada llengua apareix en els dies catalans (di-, del català dia), anglesos (-day, de l’anglès day), italians (-dì, de l’italià dì), letons (-diena, del letó diena) i estonians (-päev, de l’estonià päev). En canvi, en castellà i en francès la paraula dia (día en castellà i jour en francès) no està inclosa en el nom dels dies de la setmana. Interessant, no?

Espero que l’article d’avui us hagi semblant interessant o curiós i que hàgiu après alguna cosa sobre l’estonià i el letó. Fins aviat!!!!

Benvinguts i benvingudes de nou!!!

Perdoneu el retard, ja sé que fa dues setmanes que hauria d’haver publicat, però és que aquestes últimes tres setmanes he treballat moltes més hores de les que normalment treballo i no he tingut temps per a actualitzar el blog. Bé, doncs, avui toca parlar del francès. En aquest article us explicaré unes quantes expressions i algunes paraules col·loquials que us poden ser útils. Espero que us sembli interessant!

J’EN METTRAIS MA MAIN AU FEU

Expressió utilitzada per a mostrar que s’està convençut d’una cosa. En català, tenim una expressió gairebé igual (posar la mà al foc). També hi ha l’expressió J’en mettrais ma main à couper, que vol dir el mateix. En anglès, diríem I’d swear to it.

C’EST CLAIR COMME DE L’EAU DE ROCHE

Aquesta expressió seria l’equivalent de la nostra ser més clar que l’aigua. En anglès, seria It’s crystal clear.

MON OEIL!

Aquesta expressió no té res a veure amb ull viu! S’utilitza per a dir que no ens creiem allò que aquella persona ens acaba de dir. Seria com dir que no ens ho creurem si no ho veiem. Curiosament, en anglès hi ha una expressió idèntica que significa el mateix: My eye! (També My foot!) És bastant possible que l’expressió anglesa vingui de la francesa. En català, en aquest cas podríem dir i un be negre amb potes rosses!

QUAND LES POULES AURONT DES DENTS

Això vol dir ‘mai’. Per exemple: «— Quand te marieras-tu, toi ?
— Quand les poules auront des dents.»

En anglès diuen And pigs might fly! En català, en canvi, diem Quan les vaques volin. Em sembla curiós veure que l’idea de volar apareix en l’expressió catalana i l’anglesa i que, en canvi, no hi apareix en francès. L’única diferència entre l’expressió anglesa i la catalana és l’animal.

AVOIR LA TCHATCHE

En català hi ha diverses expressions per a expressar aquesta idea: Tenir el tel de la llengua ben tallat/tenir molta parola/tenir la paraula fàcil. En castellà, en diuen tener labia. En anglès, es diu have the gift of the gab.

AVOIR UNE LANGUE  DE VIPÈRE

En aquest cas no es tracta d’una virtut, sinó que descriu una persona que malparla dels altres. També hi ha una altra variant: être mauvaise langue. En català, podem dir tenir una llengua viperina o ser un malallengua, entre altres. En anglès, podem dir have a sharp tongue. 

C’EST DU BARATIN

En català, podríem dir alguna cosa com ara No em vinguis amb romanços/històries. Seria com es todo palabrería en castellà. En anglès, es diu smooth talk.

LE FLIC

En francès col·loquial, un flic és un policier (‘policia’). També hi ha una altra paraula col·loquial que vol dir ‘policia’: un poulet.

LE FRIC

Atenció, no confonguem fric amb flic! No seria gaire estrany confondre aquestes dues paraules perquè només canvia una lletra! I no, fric no vol dir “friqui”, sinó que és la manera col·loquial de dir argent (‘diners’).

LE MEC ET LA MEUF

Un mec és un homme/garçon i una meuf és una femme. Meuf és una paraula que pertany a un tipus d’argot anomenat verlan. Els mots verlan són mots formats mitjançant la inversió de les síl·labes. Per exemple, si canviem l’ordre de les síl·labes de la paraula bizarre, obtindrem la paraula zarbi.

TAFFER

Taffer és l’equivalent col·loquial del verb travailler. Seria com pencar en català.

KIFFER

Kiffer és un sinònim col·loquial del verb aimer (‘agradar’).

ÊTRE VÉNÈRE

Vénère vol dir énervé (‘nerviós’). Com podeu veure, aquest mot també és verlan.

ÊTRE OUF

Es tracta d’un altre cas de verlan: ouf vol dir fou (‘increïble’).

FAIRE LA TEUF

Faire la teuf vol dir faire la fête.

Espero que us hagi agradat! Fins aviat!!! Bon cap de setmana!!

Benvingudes i benvinguts!!!

Avui m’agradaria comparar les cinc llengües que conec. L’objectiu d’aquest article és ajudar a tots aquells qui estiguin aprenent una (o més) d’aquestes llengües, perquè és molt fàcil que se’ns barregin i que acabem cometent errors com els que explicaré a continuació.

PERDRE

En català i castellà, utilitzem aquest verb tant per a dir He perdut el boli (en el sentit de ‘no trobar’) com per a dir He perdut el tren (en el sentit de ‘no aconseguir agafar un mitjà de transport’). En italià, és com en català i castellà: utilitzen perdere per als dos casos. En anglès i francès, en canvi, és diferent. Els qui sabeu anglès, ja deveu saber que l’anglès té dos verbs diferents, un per a cadascun d’aquests dos significats (lose: I lost my pen, miss: I missed the train). En francès, també tenen dos verbs: perdre i rater: perdre seria l’equivalent de lose i rater seria l’equivalent de miss. Així, doncs, en francès direm J’ai perdu mon stylo i J’ai raté mon train.

COMA (signe de puntuació) 

Em sembla curiós veure que el nom d’aquest signe de puntuació és igual en català, castellà i anglès i que, en canvi, l’italià i el francès són totalment diferents de la resta i pràcticament iguals entre si. Vegem-ho:

Català: coma, castellà: coma, anglès: comma, italià: virgola, francès: virgule.

SOROLL

Aquesta paraula és totalment diferent en cadascuna d’aquestes cinc llengües! I atenció, que no ens fem un embolic amb l’italià! Ara explicaré per què.

Català: soroll, castellà: ruido, anglès: noise, italià: rumore, francès: bruit.

ULL VIU! L’italià rumore no vol dir ‘rumor’ (català)! Com ja hem dit, rumore en italià vol dir ‘soroll’! El que en català i castellà anomenem rumor, en francès es diu rumeur (femení!), en anglès es diu rumour i en italià es diu voce!

CONTAMINACIÓ

Atenció, perquè allò que en català anomenem contaminació i en castellà contaminación, en la resta de llengües no es diu igual! En anglès, es diu pollution; en francès, es diu pollution però pronunciat “a la francesa”; en italià, es diu inquinamento.

FILMAR UNA PEL·LÍCULA

En català i castellà, podem utilitzar tant el verb filmar com el verb rodar per a referir-nos a la gravació d’una pel·lícula. En anglès, diuen film. En italià i francès, en canvi, diuen ‘girar’: tourner un film (francès) i girare un film (italià).

AFFAIRE

Compte amb aquesta paraula francesa, no la confonguem amb l’anglès affair! En francès, affaire no té el significat de love affair! Per a dir love affair, en francès cal dir aventure amoureuse.

MENTRE

Es tendeix a creure que totes les llengües llatines tenen paraules similars; però, com podeu veure, en molts casos no és així. Una altra prova d’això és que mentre en francès no s’assembla en res a les altres llengües. En castellà, es diu mientras; en italià, es diu mentre; però en francès, es diu pendant que!

NET

Em sembla curiós veure que aquesta paraula canvia totalment d’una llengua a l’altra. En català, es diu net; en castellà, es diu limpio; en italià, es diu pulito; en francès, es diu propre; en anglès, es diu clean.

EMBRASSER

Compte amb aquest verb francès! Actualment, el verb embrasser vol dir ‘besar algú’, no pas ‘abraçar’! Atenció: no digueu J’ai baisé François perquè actualment baiser (quelqu’un) vol dir ‘mantenir relacions sexuals amb algú’ i és vulgar. Si volem dir abraçar (algú), en francès hauríem de dir prendre dans ses bras.

RELAXAR-SE

Curiosament, aquest verb és força semblant en totes aquestes llengües excepte en francès. En català, diem relaxar-se; en castellà, es diu relajarse; en italià, rilassarsi; en anglès, relax; en francès, però, es diu se détendre.

LES BONBONS

Atenció! En francès, le bonbon no és un bombó, és un caramel! En canvi, un bombó en francès és un chocolat! Si ens hi fixem, el català i el castellà són iguals entre si i les altres tres llengües són força iguals entre si:

Català: bombó, castellà: bombón, anglès: chocolate, francès: chocolat, italià: cioccolatino.

LA GYM

En francès, la gym no vol dir ‘el gimnàs’! La gym vol dir ‘la gimnàstica’. En canvi, quan els francesos diuen le gymnas, es refereixen a l’edifici que nosaltres anomenem poliesportiu. En canvi, el que nosaltres anomenem gimnàs, en francès és une salle de sport.

CAMINAR

Em sembla curiós veure que aquest verb és molt semblant en totes les llengües romàniques (que conec, òbviament) excepte en francès:

català: caminar, castellà: caminar, italià: camminare, francès: marcher.

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de les festes i tradicions franceses i comparar-les amb els respectius equivalents (si n’hi ha) a Catalunya, Itàlia i Irlanda. Trobo que és interessant veure les diferències entre països, sobretot si celebren la mateixa festa però de manera diferent. Vegem-ne uns quants exemples!

L’ÉPIPHANIE

L’épiphanie es celebra el primer diumenge del mes de gener; així, doncs, la data varia d’un any a l’altre. Per exemple, aquest any ha estat el dia 3 i l’any que ve serà el 8 de gener. Aquest dia, a França, es menja la galette des rois (que seria el nostre tortell de reis. Vegeu la imatge de més amunt). Hi ha una diferència molt interessant entre França i Catalunya: A França, qui troba la fava (o figureta) es “converteix en rei”. A Catalunya, en canvi, hi ha dues coses dins del tortell: la fava i el rei. Qui troba la fava és a qui li toca pagar el tortell i qui troba el rei és qui es “converteix en rei”.

A Itàlia també tenen l’epifania el dia 6 de gener, però allà no vénen els Reis Mags, sinó que ve la Befana (una bruixa que porta caramels als nens que s’han portat bé i carbó als qui s’han portat malament).

A Irlanda, malgrat ser un país catòlic, el dia 6 no es celebra; és a dir, no vénen ni els reis ni la Befana ni ningú. Almenys actualment és un dia laborable normal i corrent.

POISSON D’AVRIL

A França, l’1 d’abril és el dia del poisson d’avril! Tal com podeu veure en aquest dibuix, aquest dia s’enganxen peixos de paper a l’esquena de la gent per fer broma i també es diuen mentides als amics o familiars intentant que se les creguin. És l’equivalent francès del nostre Dia dels Sants Innocents, però amb dues diferències: ells enganxen un peix de paper a l’esquena i nosaltres, en canvi, hi enganxem una llufa; ells ho celebren el dia 1 d’abril i a Catalunya, en canvi, és el dia 28 de desembre.

El que trobo curiós és que sembla que siguem els únics que ho celebrem el dia 28 de desembre, perquè tant els italians com els irlandesos també ho celebren el dia 1 d’abril (a Itàlia es diu pesce d’aprile i a Irlanda s’anomena April Fools’ Day).

PÂQUES

Pâques és Pasqua en francès. Durant aquests dies, a França, els han de cercar al jardí o a dins de casa ous o animals de xocolata que estan amagats. En italià, Pasqua es diu Pasqua (igual) i durant aquest període es mengen dolços típics com ara la colomba i hi ha la tradició de regalar ous de xocolata als nens. En anglès, Pasqua es diu Easter i, allà es regalen Easter eggs. A Irlanda, quan els nens reben els Easter eggs, se’ls mengen amb moltes ganes perquè han estat quaranta dies (Lent) sense menjar xocolata, per exemple. Lent (‘quaresma’) és molt important allà: tant adults com nens deixen de menjar o fer alguna cosa (fumar, per exemple, en el cas dels adults). A Catalunya, per Pasqua, també es regalen ous de xocolata, però nosaltres tenim una altra cosa que no he vist als altres països: la mona. Per als lectors no catalans, explicaré què és: és un pastís, semblant als d’aniversari (tot i que avui també pot ser una figura de xocolata com ara una casa) amb alguna figureta a sobre. Aquí en teniu una fotografia:

FÊTE DE LA MUSIQUE

A França, el 21 de juny és la Fête de la musique (‘festa de la música’). En certa manera, aquesta festa ha substituït, almenys en algunes regions, la festa de Sant Joan (la Saint-Jean). Fa anys a França també es celebrava Sant Joan amb fogueres i tot això, però avui ja no es fa. Aquí Catalunya, el 21 de juny no és un dia molt celebrat tot i que, pel que es veu, és el Dia de la Música. A Itàlia i a Irlanda tampoc no és un dia gaire celebrat.

 FÊTE NATIONALE FRANÇAISE

El dia 14 de juliol els francesos celebren el seu dia nacional. A Itàlia, el seu dia és el dia 2 de juny, tot i que el dia 25 d’abril també és molt important perquè celebren que es van alliberar del feixisme. A Catalunya, l’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Per als lectors no catalans, si cliqueu aquí podeu escoltar l’himne nacional de Catalunya, es diu Els Segadors. A Irlanda, el 17 de març celebren Saint Patrick’s Day i és festiu.

NOËL

Noël vol dir ‘nadal’ en francès. En italià, es diu Natale. En anglès, es diu Christmas.

Si ens fixem en l’etimologia, en català, Nadal ve del verb néixer. Pel que fa al francès Noël, ve del llatí natalis. I, evidentment, l’italià Natale ve de natalis. Em sembla important destacar que la paraula anglesa és totalment diferent de la de les altres llengües, no comença amb na– o no-. Abans de mirar l’etimologia, a simple vista, podem veure que la paraula Christmas ve de Christ (‘Crist’; és a dir, Jesucrist). Si comprovem l’etimologia, veiem que era fàcil de deduir: Christmas ve de Christ + mass (que vol dir ‘missa’); és a dir, ‘la missa de Crist’. Quina conclusió en podem extreure, de mirar l’etimologia de les diverses llengües? Doncs és interessant observar que en anglès presten més atenció a Crist i que les llengües romàniques, en canvi, es focalitzen més en el naixement.

LA SAINT-NICOLAS

És una tradició que hi havia en alguns llocs de França, sobretot abans que s’estengués tant el Pare Noel americà. Segons explica Le Figaro, aquest sant baixava del cel la nit del 5 al 6 de desembre i portava regals i gominoles i el company de Saint Nicolas, el Père Fouettard castigava els nens que s’havien portat malament.

A Itàlia, el Babbo Natale porta regals als nens la nit del dia 24, però els nens els obren el dia 25 al matí, com fan a Irlanda amb Santa Claus.

A Catalunya, abans que es celebrés la tradició americana del Pare Noel, aquí ja teníem (i encara tenim!) el tió de Nadal. El dia 24 després de sopar, els nens catalans fan cagar el tió, tal com es veu al següent dibuix:

LE JOUR DE L’AN

En català, le jour de l’an es diu Cap d’Any (1 de gener). En italià, és Capodanno. En anglès, en diuen New Year’s Day.

LA SAINT-VALENTIN

Pel que es veu, a França també es celebra Sant Valentí (la Saint-Valentin) i és vista una mica com un negoci (podeu llegir aquí l’article de Le Figaro). A Irlanda es celebra Saint Valentine’s Day, el dia dels enamorats. A Itàlia, es coneix com a San Valentino.

A Catalunya, en canvi, abans que hi arribés Sant Valentí (tradició forana), nosaltres ja teníem Sant Jordi! Per als catalans, el dia dels enamorats i de l’amor en general és Sant Jordi, un dels dies més esperats i més celebrats de l’any!

LA SAINT-SYLVESTRE

El dia 31 de desembre en francès es diu la Saint Sylvestre. En anglès, es diu New Year’s Eve i a Irlanda van al bar a prendre unes cerveses i canten Auld lange syne. A Itàlia, es diu San Silvestro (curiosament igual que en francès). A Catalunya, en canvi, aquella nit es diu nit de Cap d’Any. Si no volem fer referència només a la nit sinó a tot el dia, podem dir vigília de Cap d’Any. ATENCIÓ: nit vella* és incorrecte!!!

Bé, això és tot, espero que us hagi agradat o semblat interessant. A reveure!!!

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

• En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  
• En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
• En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
• El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
• En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
• El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
• En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
• El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
• El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

• El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
• L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
• En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
• L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
• El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

• El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
• L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
• En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
• L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servir –ßig en lloc de -zig).
• El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (sept – septante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
• En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!

Bon dia a tothom!! Disculpeu que hagi trigat dues setmanes a publicar, la veritat és que aquest any tinc moltíssima feina i a vegades em costa trobar temps per a trobar material i per a escriure un bon article. Avui m’agradaria dedicar l’article a mostrar-vos i a explicar-vos uns quants dels errors que qualsevol de nosaltres pot veure pel carrer, el que passa és que moltes vegades no ens hi fixem prou. Vegem-los!

Aquest cartell es troba en un ferrocarril de la Generalitat i, com tots sabeu, ens està dient que hem de cedir aquest espai a pares i mares que duguin un cotxet. Fins aquí cap problema. El problema es troba en la traducció anglesa (preferential reserved), que no té sentit per a un angloparlant. En anglès, tenim dues opcions: Reserved space o bé Give preference to i al costat la imatge del cotxet.

El forn de la Mami i Degustació són totalment correctes; el que passa és que si se suposa que estan escrivint en català, llavors no haurien de dir panadería! En català, no tenim panaderies, tenim forns de pa!

En aquest cartell, tenim alguns problemes en les tres llengües.

– En primer lloc, en català no és recomanable utilitzar el possessiu per a objectes inanimats (Prohibit el seu ús excepte cas d’emergència). És a dir, en català es recomana utilitzar els possessius només quan ens referim a persones. Així i tot, fins i tot quan parlem de persones, el possessiu sempre és l’últim recurs; ja que el català és una llengua que no necessita quasi mai els possessius (al contrari de l’anglès, que els utilitza molt sovint). A més, falta un en abans de cas d’emergència. Per tant, en aquest cartell hauria de posar Prohibit utilitzar-lo excepte en cas d’emergència.

– En segon lloc, en castellà, ens faltaria en perquè acabi de sonar natural (paraula que, casualment, també falta a la frase catalana). Així, doncs, en lloc de dir Prohibido su uso salvo caso de emergencia, crec que sonaria més natural dir Prohibido su uso salvo en caso de emergencia. 

– En anglès, la frase Use forbidden except for emergency tampoc no sona natural. En aquest cas, en anglès, tenim diverses opcions: Use forbidden except in case of emergency / Do not use except in case of emergency / Only use in case of emergency. Qualsevol d’aquestes tres últimes opcions seria totalment normal i correcta per a un angloparlant.

Aquesta targeta de presentació no tinc clar en quina llengua està escrita. Si està escrita en català, està malament; si està escrita en castellà, també està malament; i si està en italià, també està malament. La veritat és que em pregunto quina llengua parla la persona que l’ha escrita. Bé, suposo que ho deu haver escrit una persona italiana que no sap ni català ni castellà, però que ho ha volgut escriure en català o castellà. En fi, vegem-ne els errors:

– Suposem que el títol és en català (perquè posa gelatería i no pas heladería). La manera correcta d’escriure-la és L’autèntica gelateria-cafeteria italiana, no pas La auténtica gelatería caffettería italiana. 

– Si suposem que volien escriure-ho en castellà, haurien d’haver escrit: La auténtica heladería-cafetería italiana. 

– Si fos en italià (que no ho crec, perquè no som a Itàlia), hauria de posar: L’autentica gelateria-caffetteria italiana. 

A més, si mireu la lletra petita, també hi ha uns quants errors. Com que l’adreça l’han escrita en català (PLAÇA REVOLUCIÓ), GRACIA ha de dur accent: GRÀCIA. El mateix passa amb BORNE: com que l’adreça està en català, haurien d’escriure BORN. Finalment, si us fixeu en el paràgraf de la dreta, veureu que posa HELADOS ARTESADOS. Sincerament, jo no sé què són; crec que el que volen dir és HELADOS ARTESANOS. 

En fi, crec que mai no havia vist una targeta de presentació d’un establiment amb tants errors. Amb una targeta de presentació com aquesta no crec que donin gaire bona imatge.

Sí, fa temps en vaig penjar una de semblant, però en aquest cas hi ha dos errors, no només un. Quins són? En primer lloc, en català és incorrecte dir AL en el sentit de ‘quan’; en aquest cas, en català hem de dir EN. Per exemple, En arribar a casa, vaig posar-me a llegir. En segon lloc, en el cas de travessar les vies, hauríem de dir travessar i no pas creuar. Encara que el verb creuar també tingui el significat de ‘travessar’, és preferible utilitzar travessar en el cas de carrers o vies.

Aquest cartell està farcit d’errors! A veure si els trobeu tots! Primerament, cal recordar que, en català, les majúscules també s’accentuen. Així, doncs, hauríem de dir QUÈ ET FALTA I QUÈ ET SOBRA? Després, pel que veig, la persona que ha escrit aquest cartell tenia gana i s’ha menjat la r de la paraula oportunitats. Finalment, cal dir que, en català, no diem venta (castellà), sinó venda.

En aquest cartell, que vaig trobar en una gelateria d’una ciutat que no anomenaré, hi ha un parell d’errors a la traducció anglesa. En primer lloc, en anglès diem to take (something) to (a place); per tant, en aquest cas hauríem de dir It is not allowed to take drinks and icecreams TO the terrace. L’altre error el trobem a l’última frase: Ask to the waiter. A més, en anglès, no utilitzem preposició després del verb ask (‘preguntar’). Així, doncs, hauríem de dir Ask the waiter, no pas Ask to the waiter. 

Aquest cartell és un absolut desastre. Estic segura que ha estat traduït del castellà a la resta de llengües amb Google Translator, i aquí en tenim les conseqüències. Hi ha errors en quasi totes les llengües (l’única que se salva és el castellà, ja que és l’única que no ha estat escrita pel Google Translator).

– En anglès, The next will thank you no sona bé. En aquest cas, hauríem de dir The next person to use it will thank you. 

– En italià, està pràcticament tot malament. En primer lloc, polisci no existeix, es diu pulisci. Després, te ne seranno corati és totalment incorrecte; en italià, es diu te ne saranno grati. 

– En francès, douche no és masculí, és femení. Per tant, haurem de dir LA douche. A més, com que és una ordre, seria millor utilitzar Nettoyez en lloc de Nettoyer; tot i que nettoyer tampoc no és incorrecte. Finalment, cal destacar que hi falta el pronom en: vous en remercie.

Com podeu veure, aquest cartell està escrit en basc, castellà, francès i anglès. Evidentment, jo no em ficaré amb la traducció basca perquè és una llengua que desconec.

– Pel que fa al castellà, no està gaire ben escrit. Todo objeto de valor encontrado en las duchas, por favor entregad en recepción sona estrany. Primer de tot, cal dir que hi falta un pronom (en aquest cas lo). Tot i això, no acabaria de sonar perfectament natural. La millor opció seria dir Todo objeto de valor encontrado en las duchas debe ser entregado en recepción.

– En francès, hem de posar el verb trouver en futur (trouverez), perquè no sempre hi ha objectes de valor a les dutxes. A més, cal posar accent a la a de à la reception.

– En anglès, tampoc no acaba de sonar bé. La manera més natural de dir-ho seria: If you find any valuable personal belongings in the showers, please take them to reception.

En aquest cartell només hi ha un error, i bastant obvi, segur que el veieu! Sí, en català no diem conserve, sinó conservi. Tanmateix, com que és un cartell dirigit a un públic general, hauríem d’utilitzar el vós, i no pas el vostè (que és una influència del castellà en aquests casos). Per acabar, cal dir que li falta una coma després de devolució. Així, doncs, la frase quedaria de la següent manera: Per a qualsevol canvi o devolució, conserveu l’embalatge i el tiquet de caixa. 

En aquest cartell, com que posa Put your cigarette ends in ashtrays or bins, deduïm que el que volen expressar a la primera frase és ‘no embruteu la platja’. Don’t go up in smoke no té sentit en aquest cas. L’expressió Go up in smoke existeix, però vol dir ‘cremar-se’ o bé ‘destruir-se’; per exemple, The fire spread quickly and the house went up in smoke in a very short time. En el cas d’aquest cartell de la platja de Barcelona, crec que el que volen dir és ‘manteniu la platja neta i no llenceu les burilles a la sorra’. Per tant, en aquest cas haurien de dir Don’t dirty the beach / Keep the beach clean / Don’t let the beach go up in smoke (en aquest cas utilitzaríem el sentit figurat de go up in smoke; és a dir, ‘destruir-se’).

Bé, aquest cartell no és molt alegre que diguem, però ens serveix per a explicar un error força típic. Molta gent utilitza el verb recolzar per a dir ‘donar suport a algú’. En català, recolzar vol dir ‘descansar el pes d’una cosa o d’una persona sobre un suport’. Així, doncs, utilitzarem el verb recolzar en casos com ara:

– No et recolzis a la paret, que l’acabo de pintar! 

En canvi, si volem donar suport a algú, com és el cas d’aquest cartell, haurem de dir:

– Suport en moments difícils.

– I un altre exemple seria: Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.

Ja sé que aquesta imatge ha quedat una mica fosca, però hi posa ¡Tasta’l! En català, la normativa de l’IEC ens diu que no hem d’utilitzar signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase, no és propi del català. Així, doncs, en aquest cartell hauria de posar Tasta’l! De fet, l’única llengua que posa signes d’interrogació/exclamació a inici de frase de les cinc llengües que domino és el castellà. El català, l’italià, el francès i l’anglès no fan servir signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase. Per desgràcia, com que els catalans estem molt influenciats pel castellà, acabem fent servir coses pròpies del castellà que no són correctes en català quan parlem/escrivim en català. Però bé, espero que el meu blog us ajudi a no estar tan influenciats pel castellà i a utilitzar un català més genuí, més autèntic. Només així aconseguirem que sobrevisqui!

Bé, això és tot per avui. Gràcies per llegir-me. Espero que us hagi estat útil i que us hagi agradat! Fins aviat!!!

Benvinguts de nou!

Aquest article és la segona part de Diccionari il·lustrat multilingüe! Així, doncs, avui continuaré mostrant-vos les fotografies que vaig fer i traduiré el corresponent vocabulari a les llengües que conec.

Em sembla interessant veure que, d’una banda, el català, el castellà, el francès i l’italià tenen una certa semblança i que, de l’altra, l’anglès, l’alemany, el danès i el suec s’assemblen una mica entre si.

CATALÀ: llet              CASTELLÀ: leche              FRANCÈS: lait            ITALIÀ: latte

ANGLÈS: milk           ALEMANY: Milch               DANÈS: mælk             SUEC: mjölk

No sé vosaltres, però a mi Miesmuschel em recorda a la paraula catalana musclo.

CATALÀ: musclo               CASTELLÀ: mejillón           ITALIÀ: cozza          FRANCÈS: moule             ANGLÈS: mussel                ALEMANY: Miesmuschel

El català, l’italià i el francès s’assemblen força, però el castellà en aquest cas és totalment diferent. Em sembla curiós perquè la paraula alemanya em recorda molt a la castellana queso.

CATALÀ: formatge             CASTELLÀ: queso             ITALIÀ: formaggio        FRANCÈS: fromage           ANGLÈS: cheese               ALEMANY: Käse

Em sembla interessant veure que l’anglès s’assembla al català, al castellà i a l’italià; en canvi, l’alemany s’assembla al francès.

CATALÀ: llimona                 CASTELLÀ: limón              ITALIÀ: limone              FRANCÈS: citron                ANGLÈS: lemon                 ALEMANY: Zitrone

Curiosament, la paraula catalana s’assembla a la francesa però no a la castellana ni a la italiana. En canvi, la paraula anglesa i l’alemanya s’assemblen força entre si i també s’assemblen una mica al danès però, sobretot, al suec.

CATALÀ: poma                     CASTELLÀ: manzana            ITALIÀ: mela           FRANCÈS: pomme               ANGLÈS: apple                    ALEMANY: Apfel               DANÈS: æble                       SUEC: äpple

Com podem veure, d’una banda, l’alemany i l’anglès són molt semblants entre si. D’altra banda, el català, el castellà, l’italià i el francès sembla que tinguin el mateix origen en aquest cas.

CATALÀ: avellanes      CASTELLÀ: avellanas          ITALIÀ: nocciole                 FRANCÈS: noisettes ANGLÈS: hazelnuts         ALEMANY: Haselnüsse

Aquesta és una paraula que en totes les llengües excepte el castellà és pràcticament igual.

CATALÀ: olives           CASTELLÀ: aceitunas           ITALIÀ: olive               FRANCÈS: olives        ANGLÈS: olives                    ALEMANY: Oliven

Em sembla curiós que en català s’utilitzi la mateixa paraula que en alemany i que en anglès, almenys a Irlanda, no vulgui dir el mateix. A Irlanda, un anorak és una jaqueta, però no és gruixuda.

CATALÀ: anorac               CASTELLÀ: anorak            ITALIÀ: giacca a vento  FRANCÈS: doudoune      ALEMANY: Anorak            ENGLISH: padded jacket

Aquesta és una paraula que em sembla molt curiosa. D’una banda, l’italià, el castellà sudamericà i l’anglès americà s’assemblen entre si (cellulare, cell phone i celular). D’altra banda, l’anglès britànic, el català i el castellà d’Espanya s’assemblen entre si (mòbil, móvil, mobile). Finalment, el francès es queda sol (és a dir, no s’assembla a cap altra llengua) i l’alemany ha agafat una paraula de l’anglès que els anglesos no fan servir per a referir-se al telèfon mòbil (en anglès, si una cosa és handy, vol dir que ‘ho tens a mà’).

CATALÀ: mòbil      CASTELLÀ: móvil      CASTELLÀ SUDAMERICÀ: celular       ITALIÀ: cellulare   FRANCÈS: portable     ANGLÈS BRITÀNIC: mobile (phone) ANGLÈS AMERICÀ: cell phone                ALEMANY: Handy

Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla a les llengües romàniques i no pas a l’anglès. Suposo que l’alemany deu haver agafat aquesta paraula del francès douche i la deu haver adaptada a l’ortografia alemanya.

CATALÀ: dutxa             CASTELLÀ: ducha         ITALIÀ: doccia                       FRANCÈS: douche       ANGLÈS: shower           ALEMANY: Dusche

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant! Gaudiu del que queda del cap de setmana! Fins aviat!!!

Com que he passat uns quants dies a Suïssa on (en teoria) la gent sap alemany i/o italià i/o francès, se m’ha acudit de comparar el vocabulari, o més ben dit el lèxic, d’aquestes llengües amb el català i el castellà. Som-hi doncs!

DER PINSEL

Aquest cas em sembla molt curiós: En alemany, per a dir ‘pinzell’, es diu Pinsel! La veritat és que la paraula alemanya s’assembla molt a la catalana i, en canvi, no s’assembla tant a l’anglesa, a la italiana o fins i tot a la francesa.

CATALÀ: pinzell      CASTELLÀ: pincel         ANGLÈS: (paint)brush                      ITALIÀ: pennello   ALEMANY: Pinsel     FRANCÈS: pinceau

DIE TASCHENLAMPE

Aquest és un cas molt curiós, perquè en alemany Tasche vol dir ‘butxaca’ i curiosament  és quasi igual que l’italià es diu tasca! Per tant, die Taschenlampe és ‘una llanterna que pots dur a la butxaca’ En català, també tenim la paraula tasca, però no vol dir ‘butxaca’. En català, una tasca és ‘un treball que has de fer’. En anglès, en canvi, es diu pocket, en català diem butxaca i en francès és poche. Com podeu veure, la paraula alemanya s’assembla molt a la italiana. També és curiós veure que la paraula anglesa s’assembla a la francesa, segurament deu venir del francès.

CATALÀ: butxaca     CASTELLÀ: bolsillo     ANGLÈS: pocket    ITALIÀ: tasca   FRANCÈS: poche   ALEMANY: Tasche

DER NACHTTISH – DER SCHREIBTISCH

En aquest dibuix podem veure que taula en alemany és tisch. Segons el tipus de taula, però, a davant s’hi enganxa una altra paraula. Per exemple, Nachttisch és una ‘tauleta de nit’, ja que nacht vol dir ‘nit’ i tisch vol dir ‘taula’. En italià, en canvi, l’anomenen comodino. El català i el castellà funcionen com l’alemany, ja que les tres llengües diuen que és una ‘taula de nit’ (nachttisch, tauleta de nit i mesita de noche). En anglès britànic diem bedside table (que literalment vol dir ‘taula del costat del llit’), però en anglès americà l’anomenen night table, com l’alemany, el català i el castellà.

Si, en lloc de ser una tauleta de nit, és una taula que fem servir per a escriure, en alemany diuen Schreibtisch (tisch = ‘taula’ + schreiben = ‘escriure’). El verb schreiben em recorda molt a l’italià scrivere i em sobta que, en canvi, és molt diferent de l’anglès write. En català diem escriptori, en castellà escritorio, en italià scrivania, en francès bureau i en anglès, desk. Observem que la paraula catalana, la castellana i la italiana s’assemblen força i que l’anglesa i la francesa ja són més diferents. Tanmateix, cal dir que la paraula desk és bastant moderna, durant la generació dels avis es deia writing table.

DIE ANANAS

Aquí podem veure que la pinya, tant en italià com en alemany, es diu Ananas. En anglès, en canvi, en diuen pineapple! Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla més a l’italià que a l’anglès…

CATALÀ: pinya       CASTELLÀ: piña          ITALIÀ: ananas          FRANCÈS: ananas     ANGLÈS: pineapple   ALEMANY: ananas

DIE ORANGE

L’origen del nom orange és força curiós. Es veu que el nom anglès orange va ser el resultat del que els anglosaxons van entendre quan van trobar-se amb els espanyols que duien taronges. Els espanyols van dir “naranja” i els anglosaxons ho van entendre com  “an orange”; és a dir, van confondre la “n” inicial amb la “n” de l’article indefinit anglès an. Em pregunto d’on deu sortir la “t” de la paraula catalana taronja…

CATALÀ: taronja         CASTELLÀ: naranja          ITALIÀ: arancia      FRANCÈS: orange  ANGLÈS: orange        ALEMANY: Orange

DIE BUTTER, DER ZUCKER

En el cas de la mantega, em sembla curiós veure com el català i el castellà s’assemblen (mantega – mantequilla), que l’anglès i l’alemany també s’assemblen entre elles (butter – Butter) i que el francès i l’italià s’assemblen entre elles (beurre – burro).

En el cas del sucre, la paraula alemanya em recorda molt a la italiana:

CATALÀ: sucre            CASTELLÀ: azúcar       ITALIÀ: zucchero    FRANCÈS: sucre     ANGLÈS: sugar           ALEMANY: Zucker

DIE LUPE

En el cas de la lupa, també em sembla interessant comprovar que la paraula alemanya s’assembla molt més a la paraula catalana i a la castellana que no pas a l’anglesa. En català, lupa ve del francès loupe, i probablement l’alemany també la va agafar del francès (no oblidem que l’oest de Suïssa i l’oest d’Alemanya toquen a França).

CATALÀ: lupa      CASTELLÀ: lupa      ITALIÀ: lente d’ingrandimento     FRANCÈS:loupe     ALEMANY: Lupe    ANGLÈS: magnifying glass

DER RASIERAPPARAT

Crec que la paraula alemanya Rasierapparat deu venir del verb llatí (i encara existent en italià) radere, que vol dir ‘afeitar’, de la mateixa manera que l’italià i el francès.

CATALÀ: màquina d’afaitar     CASTELLÀ: máquina/maquinilla d’afeitar        ANGLÈS: razor   FRANCÈS: rasoir        ITALIÀ: rasoio        ALEMANY: Rasierapparat

DER FÖN

M’agradaria parlar de l’eixugacabells. Fa temps vaig descobrir que en italià, a part d’anomenar-lo asciugacapelli, també en diuen phon. En aquell moment vaig pensar que devia venir de l’anglès, perquè els italians fan servir moltes paraules angleses (malgrat que a mi no em sonava que la paraula phone es fes servir en anglès per a anomenar l’eixugacabells). Al final vaig descobrir que no, que en anglès l’únic mot que hi ha per a anomenar aquest objecte és hair-drier i per tant em va quedar el misteri de la paraula phon en italià, ja que es veu clarament que no és una paraula italiana. Ara que he descobert com es diu en alemany, per fi ja entenc d’on ha sortit la paraula phon en italià: de l’alemany Fön!!

CATALÀ: eixugacabells/assecador (però la més correcta és eixugacabells)    CASTELLÀ: secador    ITALIÀ: asciugacapelli/phon/fon    FRANCÈS: sèche-cheveux   ANGLÈS: hair-drier      ALEMANY: Fön

DER TEELÖFFEL – DER ESSLÖFFEL

Pel que fa a les culleres, cada llengua té la seva manera de distingir la petita de la grossa. En català, diem cullereta per a la petita i cullera (sopera) per a referir-nos a la grossa. En italià, simplement fan el diminutiu de la paraula cucchiaio -> cucchiaino, que seria com dir cullera -> cullereta. En anglès, diferencien entre la teaspoon (‘cullera per al te’; és a dir, la cullereta) i la soup spoon. En alemany, fan el mateix que l’anglès: diferencien la Teelöffel (que és la traducció literal de la teaspoon en l’anglès) i la Esslöffel (que és la cullera per a menjar, ja que el verb Essen vol dir ‘menjar’).

DIE BANK

Aquesta és la paraula que més m’ha sorprès. En català, a això li diem banc, que és la mateixa paraula que fem servir per a referir-nos a la institució que ens deixa diners i on tenim el compte corrent. El castellà fa el mateix: el banco tant pot ser La Caixa com pot ser el banc d’un parc. Altres llengües (anglès i italià), en canvi, no fan servir la mateixa paraula per a aquests dos significats:

ANGLÈS: bench (on seiem) i bank (institució)

ITALIÀ: panchina (on seiem) i banca (institució)

Curiosament, l’alemany fa exactament com el català i el castellà: fa servir la mateixa paraula per a aquests dos significats (Bank).

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, de vocabulari! Així que de moment us deixaré tranquils. El mes d’agost estaré de vacances viatjant amunt i avall i no podré escriure al blog. Per tant, us desitjo un molt bon estiu i unes molt bones vacances (als qui en tingueu)!!! Ens retrobem al setembre, d’acord? Fins aviat!!!!

Benvinguts de nou!

Avui m’agradaria explicar-vos algunes cosetes que he descobert i que he trobat curioses i interessants, sobretot pel que fa a l’etimologia de certes paraules. No és que sigui una experta en etimologia, simplement és un tema que em crida molt l’atenció i sobre el qual m’agrada aprendre. Espero que a vosaltres també us sembli interessant!

Per què les CÈL·LULES i els CROMOSOMES es diuen així i no d’una altra manera? D’on vénen aquests dos noms?

Sabeu per què les cèl·lules es diuen així? Fa segles, quan la ciència no estava ni de bon tros tan avançada com ara, es desconeixia el funcionament del cos humà. Durant el Renaixement, es va començar a estudiar l’anatomia del cos humà i, gràcies a la Universitat de Pàdua, es van produir avenços molt significatius. Després de l’estudi de l’anatomia, es va voler anar més enllà i descobrir com funcionava el cos humà. Fins a l’any 1665 no es va descobrir l’existència de les cèl·lules. Aquell any, Robert Hooke va construir ell mateix un nou tipus de microscopi i va decidir utilitzar-lo per a observar els detalls més petits, i abans desconeguts, de la natura.

Amb aquest microscopi, Hooke va observar amb atenció l’escorça d’una alzina surera. Gràcies al microscopi, Hooke va veure-hi uns petits quadradets que li recordaven les habitacions d’un monestir, les quals en anglès es deien cells. Per tant, com que aquells quadradets s’assemblaven a aquestes habitacions, va decidir anomenar-los cells (‘cèl·lules’). Tanmateix, en aquell moment, Hooke encara desconeixia quina funció biològica tenien les cèl·lules. En aquella època ningú no es va adonar de la importància de les cèl·lules i aquest concepte va continuar sent un misteri durant els 200 anys següents.

Aquesta imatge és el que Hooke va veure a través del seu microscopi quan va observar aquella làmina d’alzina surera. Va ser publicada per primer cop al llibre Micrographia, de Robert Hooke (1665).

Finalment, a mitjan segle XIX, es va reprendre el concepte de les cèl·lules. En aquell moment es va descobrir que hi havia cèl·lules en tots els éssers vius! Llavors van tornar a examinar-les amb un microscopi i es van adonar que les cèl·lules es subdividien. Així, doncs, el microscopi va revelar dues grans veritats sobre la vida en el nostre planeta: en primer lloc, que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i, en segon lloc, que les cèl·lules provenen d’altres cèl·lules. Entendre les cèl·lules volia dir entendre la vida. Tanmateix, encara quedava un bon camí per a recórrer. Fins i tot amb el millor microscopi, tot el que es podia veure era el nucli de la cèl·lula en una mena de massa translúcida.

Per consegüent, llavors es van adonar que calia fer que allò invisible esdevingués visible. Com ho van fer? Van tenyir les cèl·lules; és a dir, van abocar una mena de colorant/tinta a les cèl·lules. Gràcies a això, en aquella massa translúcida, on no semblava haver-hi res, van aparèixer diverses estructures! El descobriment més destacat va ser que, en el nucli, hi van veure cromosomes! O més ben dit, allò que avui coneixem com a cromosomes. Chromosomes vol dir ‘coloured bodies’; és a dir, ‘cosos de color‘. Per què els van anomenar així? Doncs perquè gràcies als colorants que van abocar a les cèl·lules van poder veure els cromosomes.

(Informació extreta del documental de la BBC The story of science (5 of 6): What is the secret of life?)

DETERGENTE – DETERSIVO

En castellà, quan parlem de detergente, ens referim al líquid o a la pols que utilitzem per a rentar la roba. En italià, detergente també existeix, però vol dir una cosa diferent.

Detergente en italià és una paraula genèrica que es refereix a qualsevol producte que serveixi per a netejar. Per exemple, el bagnoschiuma (‘gel de bany’) i la liscivia (‘lleixiu’) es consideren detergente. Així, doncs, si en italià ens volem referir al líquid que utilitzem per a rentar la roba, haurem de dir detersivo.

CAL·LIGRAFIA

Tothom sap què vol dir fer cal·ligrafia perquè molts de nosaltres n’hem hagut de fer a l’escola de petits, però sabeu d’on ve el nom? -grafia ve del grec graphḗ, que vol dir ‘escriptura’; per això la grafologia és ‘la ciència que estudia el caràcter de les persones a través de l’escriptura’. Cal·li- ve del grec kállos, que significa ‘bellesa’. Per tant, la cal·ligrafia és ‘l’art d’escriure de manera bella’. Interessant, no?

Per què, en anglès, armari es diu WARDROBE?

L’anglès és, tal com sempre dic als meus alumnes, una llengua molt lògica. Què vull dir amb això? Doncs em refereixo sobretot al vocabulari que tenen, sobretot a les paraules compostes, que en tenen moltes. Per exemple, la bedroom és ‘l’habitació (room) del llit (bed)’, el toothbrush és el ‘raspall (brush) de dents (tooth)’, el hairdryer és ‘l’assecador’ (hair = cabells + dryer = “eixugador”), la bedside table és la ‘tauleta (table) del costat (side) del llit (bed)’; és a dir, ‘tauleta de nit’, etc. Qualsevol paraula composta que trobis en anglès tindrà lògica.

Així, doncs, un dia que estava dient als alumnes com dir armari en anglès, em vaig  preguntar per què wardrobe vol dir ‘armari per a la roba’. No li trobava la lògica, perquè roba en anglès és clothes, i no pas robe. Després d’investigar una mica, he descobert el perquè: wardrobe ve del Old North French warderobe (Old French garderobe). Warder = ‘desar’ i robe = ‘peça de roba’; per tant, wardrobe és un ‘armari per a desar la roba’. En l’anglès actual, robe només té el significat de ‘peça de roba llarga que es porta en ocasions especials (per exemple, la túnica negra que duen els jutges) i el significat de ‘barnús’ si diem bathrobe/robe.

Per acabar d’embolicar una mica més la troca, en italià, el mot roba existeix, però no vol dir el mateix que en català! Roba és com dir ‘coses’. Per exemple: Prendi la tua roba e vattene! vol dir ‘agafa les teves coses i fot el camp!’ Tanmateix, també té altres significats segons la frase i el context en què es trobi; per exemple, Ma che roba! seria la resposta que un italià donaria quan li expliquen una cosa que li sembla sorprenent/increïble, seria com dir ‘caram!’ o ‘mare meva!’

Bé, espero que sempre continueu sent Curioso come una biscia / Curioso come un gatto (‘persones amb molta curiositat i ganes d’aprendre’) i que si alguna cosa piques your curiosity (‘us pica la curiositat’), investigueu sobre el tema, perquè així mai no deixareu d’aprendre! Salut i fins aviat!

Benvinguts/des de nou!!

Tal com deia La Trinca, els idiomes són un embolic! Quan en sabem dos o més, sobretot quan sabem tres o més llengües que s’assemblen, moltes vegades tenim la sensació que ja no sabem ni quina llengua parlem i, si no anem amb molt de compte, se’ns barregen. Avui parlaré d’aquest tema precisament i us exposaré paraules que, almenys a mi, m’han creat dubtes o coses que he confós per culpa de la semblança amb una altra llengua. M’agradaria compartir-les amb vosaltres perquè no us passi el que em va passar a mi. Vegem-les!

SUEUR – SOEUR

Aquestes dues paraules franceses s’assemblen moltíssim, però volen dir coses totalment diferents! la sueur és ‘la suor’ i la soeur vol dir ‘la germana’.

PRETENDRE

Aquest verb em va fer tornar boja! Per què? Doncs perquè existeix en català (pretendre), castellà (pretender), francès (prétendre), anglès (pretend) i italià (pretendere); però no vol dir el mateix en totes aquestes llengües! Anem a pams. En català i castellà vol dir ‘algú, perseguir una cosa a la qual creu tenir dret, a la qual aspira’, per exemple Aquell noi pretenia casar-se amb la filla del forner. En francès, en canvi, vol dir ‘afirmar’; per exemple Il prétend l’avoir vu dans la rue. En anglès, vol dir ‘fingir’: He pretends to be rich, but we all know that he isn’t. Finalment, en italià, vol dir el mateix que en català i en castellà (pretendere l’impossibile dai collaboratori), però també té el significat del francès (pretende di essere stato lui l’inventore). Oi que és un embolic?

DÉBILE

Aquesta paraula francesa no vol dir ‘dèbil’, compte! Débile vol dir ‘estúpid’, per exemple cette idée est vraiment débile! Per a dir dèbil (català), cal dir faible.

POURTANT

Aquesta paraula francesa és un fals amic molt típic. Qui no sàpiga francès deu pensar que vol dir ‘per tant’. Doncs no! Error típic i tòpic (que jo també, al principi, vaig cometre). Pourtant vol dir ‘tanmateix’, ‘però’. Per exemple, si volem dir “Té tots els diners que vol. Tanmateix, no en té mai prou”, haurem de dir “Il a tout l’argent qu’il veut. Pourtant, ça ne lui suffit pas.”

ENTENDRE

Quan en català diem entendre, volem dir ‘comprendre’. En francès, el verb entendre també existeix, però no vol dir el mateix. Quan els francesos diuen entendre volen dir ‘percebre amb el sentit de l’oïda’. Per a dir entendre (català), en francès cal dir comprendre.

APPRENDRE

El verb aprendre català vol dir ‘adquirir la coneixença d’alguna cosa’. En francès, també vol dir ‘aprendre’, però també pot voler dir ‘ensenyar’. Així, doncs, segons el context haurem de deduir quin d’aquests dos significats té.

MOT – PARAULA

En català, tenim mot i paraula, que volen dir el mateix, però no s’utilitzen amb la mateixa freqüència. Mot s’utilitza molt poc, només en un context d’estudi de la llengua, l’utilitzen sobretot els filòlegs i els traductors. Paraula, és d’ús molt comú, tothom la fa servir.

En francès, en canvi, passa el contrari: mot vol dir ‘paraula’ i, per tant, s’utilitza moltíssim; però parole no vol dir ‘paraula’, s’utilitza per a referir-se a ‘la lletra d’una cançó’.

FERMER – FERMARE

En francès tenim el verb fermer, que vol dir ‘tancar’: Est-ce que je peux fermer la porte? En italià, hi ha un verb molt semblant però que no vol dir el mateix: fermare, que vol dir ‘aturar’. Per exemple, la fermata dell’autobus és ‘la parada del bus’.

S’ENNUYER

A mi aquest verb francès sempre em fa dubtar, perquè mai no recordo si té el mateix significat que annoy (anglès) o que annoiare (italià). Annoy vol dir ‘molestar’ i annoiare significa ‘avorrir’. Doncs en francès ennuyer es veu que té tant el significat de ‘molestar’ com el d”avorrir’ i també el de ‘preocupar’. En canvi, s’ennuyer només vol dir ‘avorrir-se’, com en italià annoiarsi.

SUPERFÍCIE

En català, castellà i italià es diu superfície (català) – superficie (castellà i italià), però en francès i en anglès, amb aquest significat hem de dir surface.

CONTINUAR

Aquest verb existeix en català, castellà, anglès, italià i francès; però s’utilitza de manera diferent quan va seguit d’un verb! Atenció!

– En català, va seguit de gerundi: Hem de continuar treballant.

– En castellà, passa el mateix que en català: Tenemos que continuar/seguir trabajando.

– En italià, hem d’utilitzar continuare + a + infinitiu: Domani continuerò a studiare.

– En anglès, pot anar seguit de gerundi o d’infinitiu, ambdues formes tenen el mateix significat: We should continue to write the composition/We should continue writing the composition.

– En francès, pot anar seguit de la preposició à o de la preposició de: Nous avons commencé à reconstruire la république/Nous avons commencé de reconstruire la république.

Bé, us deixo descansar una mica perquè sé que tot plegat és un embolic! Oi que sí? Fins aviat!!!

Sabíeu que el venecià té paraules en comú amb el català? Vegem-ne alguns exemples:

– En italià, per dir ‘massa’ diuen troppo (que no s’hi assembla gens); en castellà, diuen demasiado (que tampoc s’hi assembla); en venecià, en canvi, diuen massa! Exactament com en català!

– Un altre exemple és la paraula catalana got, que en venecià és gotto. Curiosament, només s’assembla a la paraula catalana, perquè en castellà és vaso i en italià és bicchiere.

– La 3a persona singular del verb voler, vol, en venecià és exactament igual: vol. En italià, en canvi, diuen vuole (o vuol).

– En venecià, per dir fora també diuen fora. En italià, en canvi, es diu fuori i en castellà, com ja sabeu, fuera.

– L’adjectiu femení bona en venecià també és bona. En italià, en canvi, diuen buona i en castellà, buena.

Sabíeu que l’adjectiu culte acaba amb e perquè si s’hagués decidit escriure cult sonaria com cul? Per tant, en Pompeu Fabra va decidir que l’ortografia fos culte.

Sabíeu que fil per randa en anglès és by heart, en italià és a memoria, en castellà és de pe a pa/al dedillo i que en francès és par coeur?

Sabíeu que sobtadament en anglès es diu cold turkey? Sí, cold turkey no vol dir ‘gall dindi fred’! S’usa sobretot per a parlar de deixar alguna cosa de cop, com ara deixar de fumar. Exemple: she quit cold turkey. En italià, en aquest cas diríem di punto in bianco.

Sabíeu que fregir i fry en anglès no és el mateix? Fa poc vaig descobrir que si volem dir ‘fregir’, hem de dir deep fry. En canvi, si volem dir ‘fer a la planxa’, llavors sí que hem d’utilitzar el verb fry. Jo pensava que per dir ‘a la planxa’ havíem de dir grilled, però es veu que grilled seria a la brasa o gratinat.

Sabíeu que per dir ‘de cop i volta’, en català també podem dir d’improvís, que en castellà  podem dir de improviso, però que en italià hem de dir ALL’improvviso? En anglès, en canvi, es diu suddenly o all of a sudden. Si filem prim, en anglès, per dir que una cosa ha succeït de sobte i que, a més, nosaltres no ens ho esperàvem, podem dir que va passar out of the blue i en italià, que va passar di punto in bianco.

Finalment, m’agradaria acabar amb la traducció d’una fruita que porta uns quants maldecaps quan la vols traduir, la pruna. Primer hem de saber si és seca o no. Si no és seca, en català, diem pruna; en castellà, diuen ciruela; en anglès, diuen plum; en italià, diuen prugna; i en francès, diuen prune. En canvi, si és seca, en català diem pruna seca; en castellà, diuen ciruela pasa; en anglès, diuen prune; en italià, diuen prugna secca; i en francès, diuen pruneau. No és un embolic tot plegat?

Avui estic inspirada i m’agradaria fer una entrada una mica diferent. Avui m’agradaria dir-vos unes quantes frases de cançons o citacions que m’han fet pensar i que m’han ajudat en algun moment de la vida. Quina relació tenen amb els idiomes? doncs que estan en diferents idiomes: català, castellà, anglès, italià i francès. Espero que us agradi, commoguin o que com a mínim us facin reflexionar. O potser també serviran d’inspiració a algú altre…

CITACIONS

“La belleza está en los ojos del que mira.”

“La vida es el interminable ensayo de una obra que nunca se estrenará.” (Amélie)

“Meglio aver rimorsi che rimpianti.”

“Le persone non fanno i viaggi, sono i viaggi che fanno le persone.”

“Dels errors, se n’aprèn.”

“Si em preocupo no m’ocupo.”

“Fa més qui vol que qui pot.”

“Sabem el que som, però no el que podem ser.” (Hamlet, de W. Shakespeare)

“El destino es el que baraja las cartas, pero somos nosotros los que jugamos.”

”I’ve always believed that if you put in the work, the results will come. I don’t do things half-heartedly. Because I know if I do, then I can expect half-hearted results.” (Michael Jordan).”

“I libri e la mente funzionano solo se sono aperti” (James Dewar)

“Ever tried, ever failed. No matter. Try again. Fail again. Fail better.” (Samuel Beckett)

“Love makes us act like we are fools” (Moulin Rouge)

FRAGMENTS DE CANÇONS

“Non esistono leggi in amore, basta essere quello che sei. Lascia aperta la porta del cuore, vedrai che una donna è già in cerca di te.” (Marco Ferradini – Teorema)

“Tu non rinunciare mai, credi in te, ascolta il tuo cuore, fai quel che dice anche se fa soffrire (…) Mai, tu non mollare mai, rimani come sei, insegui il tuo destino, perché tutto il dolore che hai dentro non potrà mai cancellare il tuo cammino.” (Laura Pausini – Ascolta il tuo cuore)

“Marca el teu ritme, no cal pensar tant, de què et protegeixes? Sempre esperes temps millors, potser ja han arribat. (…) Tothom et parla del bé i del mal, massa paraules, mitges veritats. Busca el teu centre i el món tot sol començarà a girar, busca respostes.” (Sopa de Cabra – Deixa’m dir una cosa)

“Je n’ai aucune envie de dire ce que je ne pense pas (…) Dans ce grand cirque la comédie ne me changera pas, je n’ai jamais eu peur de devoir tourner le dos. Et dans ce bal, les masques, les clowns ne m’impressionnent pas, je peux jouer s’il le faut.” (Shy’m – Je suis moi)

“Non esistono leggi in amore, basta essere quello che sei. Lascia aperta la porta del cuore, vedrai che una donna è già in cerca di te.” (Marco Ferradini – Teorema)