Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: correcció

Agulletes o tiretes?

2
Publicat el 3 d'abril de 2015

Bon dia i bona hora!!

Com podeu veure, Endavant els idiomes no fa vacances per setmana santa! Avui m’agradaria aclarir alguns errors que sovint es cometen sia per culpa del castellà sia per culpa de l’homofonia. Sigui com sigui, crec que us pot ser útil per a diferenciar certs mots. Vegem-los tot seguit! (el * significa que aquella paraula no existeix en català o que aquell ús no és correcte.)

AGULLETES – TIRETES

Si fem esport, el dia següent tenim…? agulletes? tiretes? Cap de les dues! Agulletes* és un calc del castellà agujetas i les tiretes són aquells adhesius que ens enganxem a la pell quan ens fem un tall o una ferida. Si fem esport, el dia següent direm que tenim punxades, fiblades o que estem baldats, per exemple.

CANTERA – PEDRERA – PLANTER

És curiós perquè en el món dels esports, moltes vegades hem sentit dir els jugadors de la cantera… o bé els jugadors de la pedrera… I la veritat és que no sé d’on ho han tret. En català, la cantera són ‘les ganes de cantar’ o bé ‘una pedra grossa’, i la pedrera només és ‘el lloc d’on es treu la pedra’. Exemples:

– Les pedreres de Carrara són famoses pel seu marbre.

Des que m’he llevat m’ha agafat cantera i encara ara taral·larejo!

En canvi, si ens referim al ‘conjunt dels equips inferiors d’un club integrat per diversos equips, que tenen com a objectiu proporcionar esportistes al primer equip’, hem de dir el planter. Exemple:

Aquests dos jugadors són del planter.

MEDIR – MESURAR – AMIDAR

Què us semblen aquests tres verbs? Ull viu, medir* no és correcte en català! Els altres dos sí que ho són, però tenen significats diferents. Amidar vol dir ‘prendre les mides d’alguna cosa’ i mesurar, en canvi, té dos significats: 1 ‘determinar qualsevol dimensió d’una cosa’ o 2 ‘una cosa, tenir una determinada dimensió’. Exemples: 

– Hem d’amidar la taula per saber si ens cabrà al pis.

L’armari mesura dos metres d’alçària (significat 2 de mesurar)

Ja he mesurat la farina!

GUIXETA – TAQUILLA

Aquesta és una discussió que hi va haver fa temps. Abans es deia que taquilla no era correcte perquè és com el castellà taquilla i es creia que era un calc (hipercorrecció), que s’havia de dir guixeta; però no, més aviat al contrari. És a dir, taquilla no és un calc, existeix en català, i guixeta sí que és un calc, un calc del francès guichet!

Però compte! no confonguem la taquilla amb un armariet! En català taquilla vol dir ‘lloc on es compren entrades o bitllets’, per exemple la taquilla del teatre, del cinema, del tren, etc. En canvi, és incorrecte utilitzar taquilla* per a referir-se als armariets que hi ha a l’escola o al gimnàs per a guardar objectes personals!

EIXUGAR(-SE)ASSECAR(-SE)SECAR

Quina diferència hi ha entre aquestes tres paraules? Doncs bé, per començar secar* no existeix en català. Assecar i eixugar són correctes, però diferents: assecar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa que en té per naturalesa’ o bé ‘treure la humitat d’una cosa sense passar-hi res per sobre’ i eixugar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa mullada passant-hi quelcom que s’emporti la humitat’. Exemples:

Estendré la tovallola perquè s’assequi. (no passem cap drap per assecar-la)

Si continua fent tanta calor, els rius sassecaran.

Eixuga’t les mans després de rentar-te-les. (passem una tovallola per treure’n la humitat)

DEPORTESPORT

Què és el deport? un calc del castellà deporte? No, senyor! En català, deport existeix i vol dir ‘recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure’. I esport ja sabeu què vol dir! Aquesta és una confusió que fan les àvies (almenys la meva!). Quan diuen que algú fa esport, diuen que fa molt deport*! En el cas de les àvies, fan aquest error per culpa de la influència que va tenir el castellà durant el franquisme.

AFIXARFIXAR

Aquest és un error molt comú. Moltes vegades veiem cartells on posa: Prohibit fixar* cartells. Aquesta frase és incorrecta! Hauria de ser Prohibit afixar cartells. Perquè? Doncs perquè afixar vol dir ‘clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc.’ o bé ‘adjuntar (un afix) a un radical o a un mot.’ En el cas de la prohibició que dèiem, ens referim al primer significat del verb afixar. Fixar, en canvi, simplement significa ‘fer que una cosa no es mogui d’un lloc determinat’. Exemples:

La família va fixar la seva residència a Manresa. 

Fixar un pal a terra

Afixar el sufix -esa al radical de l’adjectiu pobre.

– No afixis cap paper a la meva paret!

ACCESSIBLEASSEQUIBLE

La diferència entre aquests dos mots potser és la més complicada d’explicar. Accessible vol dir ‘de fàcil accés’ o ‘persona de tracte fàcil’ i assequible vol dir ‘que es pot obtenir sense dificultat’. El significat d’aquests dos és molt pròxim i és normal que es confonguin, però es recomana limitar l’ús d’accessible a les persones. Exemples:

El rècord dels cent metres lliures és assequible per a un atleta com ell.

– És un professor seriós, però molt accessible.

RENDIBLE – RENTABLE

Ara parlarem d’economia. En aquest sector, la renda (no pas la renta*) és ‘el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer’ i el verb corresponent és rendir. Per tant, l’adjectiu corresponent és rendible, no pas rentable*! En economia, no és correcte l’ús dels mots rentabilitat* o rentabilitzar*, perquè en català no existeixen; direm rendibilitat i rendibilitzar.

Tanmateix, si estem parlant de neteja, llavors sí que hem d’utilitzar l’adjectiu rentable, perquè vol dir ‘que pot ser rentat’.

ASSENTAR – SENTARASSEURE – SEURE

El verb sentar* en català no existeix. En català, tenim els verbs assentar, asseure i seure. Vegem quina diferència hi ha: assentar vol dir ‘establir els fonaments d’alguna cosa’ i se sol fer servir seguit de noms com ara bases, condicions, hipòtesi, precedent, premisses, principis, teoria, tesisSeure vol dir ‘estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut’ i és un verb intransitiu (no té complement directe). Asseure (i asseure’s) es refereixen a una acció encara no acomplerta. Asseure vol dir ‘fer seure algú altre’ i necessita complement directe i asseure’s vol dir ‘començar a seure’. Exemples:

On puc seure?

– Vaig asseure el nen al costat de la mare.

– Asseu-te, si us plau!

Espero que us hagi estat útil, un altre dia us en diré més! Fins aviat i bones vacances!

 

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

EL SÍNDROME O LA SÍNDROME?

9
Publicat el 25 de juny de 2014
Avui em dedicaré a parlar d’uns quants errors que la gent fa en català. Comencem pel títol: és el síndrome de Down o la síndrome de Down? Doncs és LA síndrome de Down, perquè síndrome és femení.Ara fixem-nos en la fotografia que he posat de portada… Sí, és racó, i no pas recó. En el cas de síndrome, si ho diem malament és degut a una influència del castellà (en castellà síndrome és masculí), però i recó? Per què hi ha gent que escriu recó? En castellà, no diem recón o rencón, sinó rincón! Si voleu saber d’on ve, continueu llegint i ho descobrireu!

RACÓ vs RECÓ

Aquesta paraula prové de l’àrab rukún, i en català gairebé sempre s’ha escrit amb a, racó. Així ho demostren els diccionaris dels segles XV, XVI, XVII, XVIII i XIX. Després, durant les primeres dècades del segle XX, es va generalitzar la grafia amb e (recó), però a partir de la segona edició del diccionari de Pompeu Fabra (1954) aquesta forma es va abandonar definitivament i es va tornar a utilitzar racó.

DOBLE GÈNERE I DOBLE SIGNIFICAT

Hi ha alguns noms que canvien de significat si canvien de gènere, per exemple:

– EL CANAL: és ‘una obra destinada a conduir masses d’aigua derivades de rius, de torrents, de llacs, etc.’ Exemple: El canal de Panamà
– LA CANAL: és un ‘c
onducte llarg, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid. La canal del safareig. 

– EL CÒLERA: és ‘una malaltia’. Exemple: Aquell noi té el còlera.
– LA CÒLERA: és ‘una irritació violenta contra algú’. Exemple: No deixis que la còlera et domini.

UN EDITORIAL: és ‘un article’. Exemple: He llegit un editorial molt interessant aquesta setmana, no recordo a quin diari era.
UNA EDITORIAL: és ‘una empresa editora’. Exemple: L’editorial planeta és la més famosa pel que fa a la literatura castellana. 

– EL FI: és ‘la finalitat’. Exemple: El fi justifica els mitjans.
– LA FI:  és ‘el final’. Exemple: A la fi de l’any t’adonaràs del progrés que has fet.
Aquestes dues paraules sovint es confonen, perquè el fin (castellà) vol dir la fi en català, i la finalidad (castellà) seria el fi en català i suposo que això crea confusió.

– EL LLUM: és ‘un aparell que fa llum’. Exemple: Apaga el llum, si us plau!
– LA LLUM: és ‘la claror’. Exemple: Aquest pis no té molta llum.
Aquí el castellà diria la luz, per exemple Apaga la luz! i, en català, hauríem de dir Apaga el llum!

– EL PUDOR: és ‘la vergonya’. Exemple: No té gens de pudor.
– LA PUDOR: és ‘la mala olor’. Exemple: Aquesta habitació fa pudor de cremat, què ha passat?

– EL VALL: és ‘una excavació’. Exemple: A l’extrem de ponent hi ha un vall de 2 metres de fondària. 
– LA VALL: és ‘una depressió recorreguda per aigua’. Exemple: La Vall d’en Bas.

– EL CLAU: és ‘un objecte que es clava’. Exemple: Amb un cop de martell vaig aconseguir clavar el clau.
– LA CLAU: és ‘un objecte que serveix per a obrir portes’. Exemple: M’he deixat les claus de casa al cotxe! 

– UN FULL: és ‘un tros de paper i serveix per a escriure-hi’. Exemple: No puc acabar l’examen, m’he quedat sense fulls.
– UNA FULLA: és ‘un òrgan que neix de la tija d’una planta’. Exemple: A la tardor, cauen les fulles dels arbres.

Aquí el castellà també provoca confusions. Com que en castellà un full és una hoja, hi ha gent catalana que diu Em deixes una fulla? quan en realitat estan parlant de fulls.
CONFUSIONS DE GÈNERE

NOMS MASCULINS 
Ull viu! Els noms següents són masculins, no pas femenins!

– ELS afores: En Pere viu als afores de Vilafranca.
– UN avantatge: Ser ric té molts avantatges.
– EL corrent: Avui fa molt corrent d’aire.
– EL costum: Els costums canvien d’un país a l’altre.
– EL llegum: El llegum és molt sa.
– UN pendent: Va caure rodolant pel pendent.
– EL senyal: A l’autoescola t’ensenyen els senyals de trànsit.
– EL titella: De petita tenia molts titelles. 

En casos com aquests, a vegades la confusió és deguda a la influència del castellà, però a vegades crec que és deguda a la semblança entre la sonoritat de molt de corrent i molta corrent. És a dir, en català, quan pronunciem molt de sona com si diguéssim molta i, és clar, jo crec que això fa que la gent pensi que casos com aquest són femenins i que s’escriu molta corrent en lloc de molt de corrent.

NOMS FEMENINS
Atenció! Els noms següents són femenins!

– UNA anàlisi (i no pas anàlisis, que és plural!). Compte perquè en castellà és masculí i porta s final encara que sigui singular! En català, en canvi, en singular no porta s final i és femení! Exemple: Avui m’han fet una anàlisi de sang. 
– LA cercavila: Ahir van fer la cercavila de la Festa Major.
– LA suor: No m’agrada l’estiu perquè no suporto la suor!
– UNA esplendor: El sol estava en la seva més gran esplendor. 
– LES postres: Les postres eren boníssimes! Moltes gràcies!

Així, doncs, com podeu veure, en català moltes vegades ens equivoquem amb el gènere d’algunes paraules i, per tant, cal anar amb compte. Espero que us hagi servit d’alguna cosa i que ho hàgiu entès bé. Ja sabeu que si mai teniu algun dubte, podeu escriure un comentari i us el contestaré.

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

XERRADA ENDAVANT ELS IDIOMES AL CNL DE L’ALT PENEDÈS I EL GARRAF

5
Publicat el 29 de maig de 2014

Em complau informar-vos que el proper divendres 13 de juny a les 10h donaré una xerrada sobre el català correcte i sobre diferències entre cultures a la seu del Consorci per a la Normalització Lingüística de l’Alt Penedès-Garraf

Allà podreu preguntar-me tots els dubtes que tingueu pel que fa al català correcte i també podreu fer aportacions sobre diferències culturals interessants. Us animo a venir, hi esteu tots convidats!

A partir del dia 2 de juny us podeu inscriure al Servei de Català de Vilanova i la Geltrú (INSCRIPCIÓ GRATUÏTA):

De dilluns a divendres, de 10 a 14 hores.
C/ Rasa del Miquelet, 16 – Vilanova i la Geltrú – Tel. 93 811 57 73 – vngcat@cpnl.cat

Per a més informació: web del CNL Alt Penedès – Garraf

Ho organitza: CNL de l’Alt Penedès i el Garraf (SC del Garraf i Vilanova i la Geltrú).

LA SESSIÓ ESTÀ OBERTA A TOTS ELS CATALANOPARLANTS (NADIUS O NO) QUE VULGUIN CONTINUAR APRENENT! US HI ESPERO!

 

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

SALVEM EL CATALÀ!

8
Publicat el 1 de maig de 2014
Avui m’agradaria parlar d’errors molt comuns relacionats amb les preposicions. Aquests errors es deuen a la influència del castellà, els catalans hem calcat l’estructura del castellà i ha arribat un punt que tothom creu que és correcte.A la imatge de l’article ja trobem un error, sabeu quin és? PER la tarda! En castellà diuen POR la mañana, POR la tarde i POR la noche; però en català hem de dir Al matí, A la tarda i A la nit.

Vegem altres tipus d’errors:

PREPOSICIONS A / EN

Quan parlem d’un lloc, hem d’utilitzar A en els casos següents:

– amb els topònims: Sóc a Vic
– amb l’article definit (el, la, els, les): Seure a la cadira
– amb els interrogatius (quin, quina): A quina classe estudies?

En canvi, utilitzarem EN:

– amb els demostratius (aquest, aquell): En aquesta habitació va néixer Gaudí.
– amb els indefinits (un, algun): Dormirem en un hotel de Tarragona.

Tanmateix, si el lloc és figurat, preferim la preposició EN:

Aquest factor és clau en el tractament de la malaltia.

COMPLEMENT DIRECTE

En català, els únics casos de complement directe introduïts per la preposició A són els següents: 

– amb els pronoms personals forts: Tu em mires a mi.
– amb tothom, tots o el qual: És molt bona persona, sempre ajuda a tothom.
– casos en què es pot confondre el subjecte amb el complement directe: El perseguia com el gat a la rata.

En la resta de casos, que són la majoria, el complement directe NO porta preposició. Així, doncs, no direm:

Aquest matí he vist a la Maria, hem de dir Aquest matí he vist la Maria.
La coneixes, a la senyora Pons?, hem de dir La coneixes, la senyora Pons?
Ja heu pujat al malalt al cotxe?, hem de dir Ja heu pujat el malalt al cotxe?
Abraça a ton pare de part meva, hem de dir Abraça ton pare de part meva.
Avui he somiat amb l’examen de dijous, hem de dir Avui he somiat l’examen de dijous.

CAIGUDA DE LA PREPOSICIÓ

En català, davant de que no posem preposició. Per tant, és incorrecte escriure:

Vaig tenir la sensació de que queia!, hem de dir Vaig tenir la sensació que queia!
Hem parlat de que demà plourà, hem de dir Hem parlat que demà plourà.

CANVI DE PREPOSICIÓ

Hi ha verbs que requereixen una determinada preposició; per exemple, el verb pensar porta en: Penso en tu. Però si van seguits d’un infinitiu en lloc d’anar seguits d’una cosa, hem de canviar la preposició: No he pensat a fer-ho.

La majoria de verbs que porten en quan van seguits d’una cosa, porten a quan van seguits d’infinitiu, per exemple:

Coincidim en moltes coses, però Tots els partits polítics coincideixen a dir que la situació és greu.
Vaig interessar-me molt en aquell tema, però Estic molt interessada a rebre aquesta publicació
S’obstina en l’error, però S’obstina a negar-ho.

Altres verbs van seguits de la preposició amb quan introdueixen una cosa, però quan van seguits d’infinitiu utilitzen la preposició de:

El van amenaçar amb l’expulsió, però El vaig amenaçar de treure’l si no callava.
Vés amb compte amb els cotxes, però Vés amb compte de no caure.

GUST/ OLOR/ PUDOR DE…

Molta gent utilitzar aquests noms amb la preposició A:

Aquest pastís té gust a llimona.
Sento olor a roses.
Fa pudor a cremat.

però és incorrecte, és un calc del castellà. Així, doncs, en català cal dir utilitzar la preposició DE:

– Aquest pastís té gust de llimona
– Sento olor de roses.
– Fa pudor de cremat.

Com podeu comprovar, en català fem molts errors, i molts d’aquests erors són deguts a una excessiva influència del castellà sobre el català. Espero que aquests articles serveixin per a fer-nos veure que la nostra llengua està molt més malmesa del que creiem, i que també contribueixin a la recuperació del català de debò, el català no malmès.

 

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

REMEIS PER AL CATANYOL

4
Suposo que heu vist molts cartells d’aquest tipus. Doncs bé, en català és incorrecte dir No utilitzar, és un error degut a la influència del castellà. En castellà, per a donar una ordre negativa s’utilitza no + infinitiu. En català, en canvi, s’ha d’usar no + 2a persona del plural. Per tant, en el cas de l’ascensor de la foto, la frase correcta és No l’utilitzeu en cas d’emergència. Per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics com ara rètols i avisos, se sol utilitzar la segona persona del plural de l’imperatiu; és a dir, el tractament de vós (no pas el de vostè o vostès): estireu, empenyeu, no creueu les vies, etc. A més, no ens oblidem del pronom que substitueix a ascensor: el!Per desgràcia, en català hi ha bastants verbs que s’utilitzen de manera incorrecta. Tot seguit, en veurem uns quants casos:

HI HA QUE / TENIR QUE / TENIR DE / SER PRECÍS

Deveu haver notat que molta gent utilitza aquestes construccions per a expressar obligació, per exemple: Hi ha que estudiar molt; Tinc que estudiar o bé Tinc d’estudiar i Per a aprovar és precís estudiar molt. Les construccions hi ha que, tenir que i tenir de no existeixen en català; ser precís, en canvi, sí que existeix, però té un significat molt diferent: l’adjectiu precís vol dir ‘exactament determinat o definit, no equívoc’. Per exemple, podríem dir frases com ara El metge va fer un diagnòstic precís (és a dir, amb precisió).

En català, tenim moltes perífrasis i construccions que expressen obligació:

Haver de + infinitiu: Divendres he d’entregar un treball.

Deure + infinitiu: L’ésser humà deu menjar per viure.

Cal + infinitiu: Cal menjar a poc a poc.

Ser necessari: És necessari menjar a poc a poc.

S’ha de + infinitiu: S’ha de respectar el medi ambient.

QUINA HORA ÉS? NO HO SÉ, SERAN LES QUATRE

Segur que heu sentit diàlegs d’aquest tipus. En aquest cas, el futur no s’utilitza com a futur pròpiament dit, sinó que s’utilitza per a expressar probabilitat: Exemples: Aquest regal serà de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, serà en una reunió de feina; No sé quin preu té, serà 10 euros aproximadamentTanmateix, aquest ús del futur és incorrecte, per a expressar probabilitat una opció és el verb deure + infinitiu. Així, doncs, aquestes frases s’haurien de formular de la següent manera: Aquest regal deu ser de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, deu ser en una reunió de feina; No sé quin preu té, deu ser 10 euros aproximadament. Curiosament, l’italià s’assembla al castellà, perquè també expressa probabilitat amb el futur: che ore sono? boh, saranno le dieci! L’anglès, en canvi, fa com el català, utilitza el verb deure (must): She must be quite rich, because she bought a ferrari! Un altre recurs per a expressar probabilitat és amb l’adverbi potser: Potser no contesta perquè està enfeinada.

EL CONÈIXER BÉ DIFERENTS IDIOMES OBRE MOLTES PORTES

Llevat de casos molt concrets, no es pot posar article davant d’un infinitiu (el conèixer). En casos així, cal dir Conèixer bé diferents idiomes obre moltes portes o bé Saber molta història no et dóna dret a tractar-me així.

GERUNDI

Aquest és un dels grans temes, el gerundi s’utilitza molt més sovint del que s’hauria d’utilitzar. A continuació, us faré una llista de tots els usos erronis del gerundi:

– Quan expressa una acció posterior a l’acció del verb principal: Va caure trencant-se la cama. Evidentment, primer caiem i després ens trenquem la cama, per tant no podem usar el verb trencar en gerundi. La frase correcta seria Va caure i es va trencar la cama.

– Quan equival a una oració subordinada amb el valor d’un adjectiu: El Govern ha aprovat un decret regulant els estudis universitaris (vol dir un decret que regula els estudis universitaris).

– Quan expressa la finalitat: Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns (hauria de ser per defensar els veïns).

– Quan equival a una frase amb la conjunció i: El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament. Aquí el que es vol dir és que El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament. 


DE + INFINITIU

En català, no tenim la combinació de + infinitiu per a dir una condició, per exemple: D’haver-ho sabut, no hi hauria anat. En casos així hem de dir Si ho hagués sabut, no hi hauria anat.  

PORTAR + GERUNDI

Quan volem expressar la durada d’una acció, no és correcte dir Porto tres hores esperant-te o Porto cinc anys treballant aquí. Això és un calc de l’expressió castellana llevo (tanto tiempo) haciendo (tal cosa).  Així, doncs, en català correcte hem de dir Fa tres hores que t’espero o bé Fa cinc anys que treballo aquí. 

 

 

AI, SI JOAN XURIGUERA AIXEQUÉS EL CAP!

12
Publicat el 8 de març de 2014
Segur que molts de vosaltres heu vist mil cops aquest cartell per Barcelona, però segurament molt pocs us deveu haver adonat dels dos errors garrafals que hi ha.En primer lloc, veiem la frase Fes-te’n soci d’ Aldees infantils SOS. No us grinyola una mica? Doncs sí, aquí sobra el pronom en ( ‘n ), perquè ja posa d’Aldees infantils SOS, per tant el pronom sobra i la frase hauria de ser Fes-te’n soci. Els pronoms serveixen per a substituir noms o sintagmes nominals i els posem per no repetir una cosa que ja hem dit. Per exemple, si ja he dit que vull comprar pomes i algú em vol preguntar quantes en vull, em dirà quantes en vol?; on el pronom en substitueix pomes. Per tant, si dic en no dic pomes. En aquest cartell passa el mateix: si poso el pronom en, no he de posar d’Aldees infantils SOS.

El segon error i el més greu és Trucan’s. Com molts ja sabeu, el pronom que es refereix a nosaltres és ens. Quan aquest pronom va darrere d’un verb que acaba en vocal, per no tenir dues vocals juntes traiem la e del pronom i ens queda ‘ns, oi? Per tant, si ho ajuntem al verb Truca ens queda Truca’ns, i no pas Trucan’s! Ull viu!

A part d’aquest cartell, avui m’agradaria parlar d’altres errors de morfologia verbal molt comuns que esgarrifarien el pobre Joan Xuriguera, l’autor del llibre verd de verbs catalans que tothom que ha estudiat català té a casa:

1. SAPIGUÉS, SAPIGUESSIS, SAPIGUÉS, SAPIGUÉSSIM, SAPIGUÉSSIU, SAPIGUESSIN I SAPIGUT: Quants de vosaltres heu dit o heu sentit dir coses com ara si ho hagués sapigut, no li hauria dit això! o bé si ho sapigués, t’ho diria? Doncs no són correctes! Sapigués, sapiguessis, etc. no són formes verbals correctes en català. En català, el present de subjuntiu del verb saber és sàpiga, sàpigues…, però l’imperfet de subjuntiu és sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabéssiu, sabessin i el participi és sabut, no pas sapigut.

2. QUEPO (present), CAPIGUÉS, CAPIGUESSIS, CAPIGUÉS, CAPIGUÉSSIM, CAPIGUÉSSIU, CAPIGUESSIN I CAPIGUT: Igual que passa amb el verb saber, l’imperfet de subjuntiu i el participi del verb cabre que molts hem utilitzat no és correcte, cal dir si hi cabés ho posaria dins de la bossa o no hi ha cabut, en comptes de capigués i capigut. Així, doncs, l’imperfet de subjuntiu del verb cabre és cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin; i el participi és cabut.

3. BEGUENT, RIGUENT: És incorrecte dir no et passis tot el dia beguent o ens vam passar tota la tarda riguent. En lloc de beguent hem de dir bevent i en comptes de riguent direm rient.

4. POGUER, SAPIGUER: Els verbs poguer i sapiguer són incorrectes, en català tenim els verbs poder i saber. Així, doncs, quan algú ens pregunti per què no hem fet una cosa, no direm ho sento, no vaig poguer, sinó no vaig poder.

5. CONEIXO, CONEIXI: Frases com ara No el coneixo gaire, només l’he vist un dia o bé quan el coneixi millor, potser li dic de quedar són incorrectes! Coneixo i coneixi no existeixen, hem de dir jo conec i quan el conegui millor

6. FAGI, FAGIS, FAGI I FAGIN: Molta gent diu quan fagi els deures o quan et fagis gran... però no és correcte, el present de subjuntiu en català del verb fer és faci, facis, faci, fem, feu, facin.  

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Test del català correcte: T’hi apuntes?

11
Avui m’agradaria proposar-vos un joc. Com ja sabeu, un tema que m’interessa molt és el catanyol (els barbarismes). Recordeu què són? Un barbarisme és una paraula d’ús comú, sobretot a la llengua oral, però que no és correcta/no existeix en català. Quasi tots els barbarismes que hi ha en català són deguts a la gran influència de la llengua castellana. En altres paraules, són paraules castellanes que la gent copia quan parla en català sense adonar-se que són paraules castellanes, no pas catalanes.
Així, doncs, us he preparat un petit joc en forma de test! Vegem com funciona:
 
Tot seguit us posaré unes quantes frases per completar. A cadascuna d’aquestes oracions, hi trobareu un barbarisme (paraula incorrecta) i heu d’intentar esbrinar la paraula catalana correcta per a cada cas. Per donar-vos un cop de mà i principalment perquè sàpigueu quines paraules són incorrectes, us he posat entre parèntesis el barbarisme (paraula incorrecta) en qüestió. Per a comprovar si el que creieu és correcte, només s’ha de clicar damunt de “resposta”. Si heu encertat, guanyeu un punt. El màxim són 14 punts.
 
L’objectiu d’aquesta “prova” és informar-vos de quins barbarismes hi ha en la llengua catalana, perquè la majoria de nosaltres utilitza moltes d’aquestes paraules sense saber que són incorrectes. Espero que gràcies a aquest petit joc pugueu aprendre unes quantes coses de la nostra llengua! Ja m’informareu del resultat!

 Ànims i molta sort!

TEST DEL CATALÀ CORRECTE

1. En dos anys va  _____________ el patrimoni familiar. (INCORRECTE: derrotxar) resposta

2. Calla, no siguis _____________ ! (INCORRECTE: aiguafestes) resposta

3. Va parlar sense pensar i  després va ___________ – se d’haver-ho fet. (INCORRECTE: arrepentir-se) resposta

4. Fa molta calor aquí dins! Pots engegar l’aire ___________, si us plau? (INCORRECTE: acondicionat) resposta

5. Ella no hi volia anar, la hi van haver d’ ____________ (INCORRECTE: arrastrar) resposta

6. Deixa’m en pau! No m’ _____________ (INCORRECTE: agobiarresposta

7. Puc deixar-ho aquí? És que no cap a la ____________ (INCORRECTE: bolso) resposta
8. Li agrada molt ____________, sempre parla dels premis que ha guanyat. (INCORRECTE: fardar) resposta

9. Mare meva, quin home més _____________, no para de voler-te ajudar! (INCORRECTE: empalagós) resposta

10. Al costat de casa han posat una ___________, es veu que volen reformar la façana (INCORRECTE: andami) resposta

11. On és el _____________? He de penjar un quadre. (INCORRECTE: taladro)
resposta

12. Llegeix aquesta novel·la, segur que no et  _____________!  (INCORRECTE: decepcionar) resposta

13. Necessito una ___________ per a la tauleta de nit. (INCORRECTE: làmpara) resposta

14. M’he fet un ____________ al turmell (INCORRECTE: esguinç) resposta

Publicat dins de CATALÀ - CASTELLÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Els famosos martells dels trens

5
El CATANYOL, del qual vaig parlar l’últim dia, és tan present a les nostres vides que estem envoltats de cartells farcits d’errors, de coses inexistents en CATALÀ i que, per tant, estan escrits en un català calcat paraula per paraula del castellà. Perquè vegeu que no sóc una exagerada i que realment els errors són moltíssims, de tant en tant dedicaré els meus articles a explicar els errors que hi ha als cartells que veiem pel carrer.

Avui començaré per un cartell que tots aquells qui heu agafat un tren de rodalies coneixeu, el del famós “martell trencacristalls”!
 
– Per començar, el títol ja és incorrecte. Sí, la paraula cristall en català existeix, però el material al qual es refereix aquest cartell és vidre, no pas cristall! El cristall és ‘un vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.’

– A més, no duu guionet. Així, doncs, hem d’escriure trencavidres, no pas trenca-vidres. Trencavidres és un mot compost format per mots catalans, per tant no ha de dur guió. Els únics mots compostos que la normativa diu que han de dur guionet són els numerals compostos (vint-i-dos), els compostos que comencen amb el nom d’un nom cardinal (sud-oest), els compostos repetitius (baliga-balaga), els compostos que són manlleus no adaptats (agnus-dei) i algunes expressions singulars com ara abans-d’ahir.

–  En català l’imperatiu dirigit al públic general no es forma amb l’infinitiu com en castellà; per exemple: no fumar, en català es diu no fumeu. És a dir, en català utilitzem la forma del vosaltres o del vós. Per tant, en aquest cartell hauria de posar “Trenqueu aquest vidre…”.

– Finalment, en aquest cas hauria de ser per, no per a: “Trenqueu aquest vidre per accedir al martell.” El tema del per i per a és un dels més complicats i controvertits de la llengua catalana, ja que hi ha molts casos i només els filòlegs i els traductors els saben tots. És un tema tan complicat que fins i tot alguns lingüístes han decidit d’utilitzar sempre per davant d’infinitiu (òbviament per estalviar-se de recordar tots els casos i simplificar-se la vida). Jo, però, sóc dels lingüístes que pensen que hem de conservar la diferenciació dels usos de per i per a que té la llengua catalana. En aquest cas, el subjecte de trencar i d’ accedir és el mateix i podríem substituir el per per amb la intenció de, per tant toca posar per.

Per acabar, i deixant de banda les qüestions lingüístiques, no trobeu que aquest cartell no té gaire sentit? Reflexionem-hi, si us plau: resulta que primer hem de trencar el vidre que cobreix el cartell i després, agafar el martell trencavidres. Per tant, la qüestió que sorgeix és: amb què trenquem el vidre? d’un cop de puny? I un cop hem aconseguit de trencar el vidre miraculosament, per a què serveix el martell trencavidres si ja hem trencat el vidre? Quan sàpigueu la resposta, expliqueu-me-la, si us plau, us ho agrairé molt! 
  
  

 

Publicat dins de CATALÀ - CASTELLÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari

CATALÀ O CATANYOL?

12
Estic segura que tots vosaltres heu sentit i heu dit algun cop expressions com ara algo és algo, qui molt abarca poc apreta; i les paraules tonto, recado, agulletes i aire acondicionat, entre d’altres. Doncs resulta que tot això que acabo de dir no és correcte en català, en català no existeixen aquestes paraules/expressions. Són alguns exemples d’allò que els lingüístes anomenem barbarismes. Els barbarismes són paraules o expressions inexistents en la llengua catalana, però que són d’ús freqüent per culpa de la gran influència que el castellà ha exercit (i encara exerceix) sobre el català. És a dir, són traduccions literals del castellà, no són paraules o expressions catalanes. Tot seguit, us n’exposaré uns quants exemples:-  TONTO: els catalans no som tontos, en tot cas som ximples/beneits/burros/estúpids.

RECADO: Quan anem a comprar alguna cosa, no anem a fer un recado. Si anem a comprar una cosa que algú altre ens ha encarregat, llavors anem a fer un encàrrec. Si, en canvi, ningú ens ho ha demanat i simplement parlem d’una ‘cosa a fer que exigeix d’anar en algun indret més o menys apartat d’on ens trobem’, llavors diem que anem a fer una diligència.

AGULLETES: Quan hem fet molt d’esport i, com a conseqüència, ens fa mal tot el cos, no hem de dir que tenim agulletes (traducció literal del castellà tengo agujetas). S’ha estès el rumor que la manera correcta de dir-ho en català és dir tinc tiretes, però això tampoc no és correcte. Una tireta és ‘aquell objecte que ens enganxem a una part del cos quan ens tallem o ens fem una ferida’. Així, doncs, en català, quan ens fa mal tot el cos després de fer esport podem dir: estic cruixit/da, estic baldat/da o bé sento punxades/fiblades per tot el cos.

AIRE ACONDICIONAT: A casa, a les biblioteques, a les botigues, etc. no hi ha aire acondicionat, hi ha aire condicionat. En aquest cas, el català no funciona com el castellà (aire acondicionado), sinó com l’anglès (air conditioning) i com l’italià (aria condizionata), és a dir, sense a.

– ALGO ÉS ALGO!: Tots coneixeu aquesta expressió, que és l’equivalent del castellà algo es algo!. Doncs en català no és correcte dir en català hem de dir millor això que res! El mot algo en català no és correcte, s’ha de dir alguna cosa. Hi ha gent que, per evitar de dir algo, diuen quelcom. Quelcom no és incorrecte, és una paraula absolutament catalana; però és molt formal i, per tant, en una conversa informal entre amics no és adequat utilitzar-la, és millor dir alguna cosauna cosa, depèn de la frase.

– QUI MOLT ABARCA POC APRETAQuan volem expressar la idea que ‘no es pot saber molt sobre molts temes, que qui intenta tenir coneixements de moltes coses acaba sabent poc de cadascún dels temes i, per tant, no és expert en res’ se sol dir qui molt abarca poc apreta, però en català no existeix ni el verb abarcar ni el verb apretar. El que en castellà es diu abarcar, en català és abastar, per exemple no puc abastar tanta feina. A més, el verb apretar tampoc no existeix en català: per dir que ‘exercim certa pressió sobre un objecte’, es pot dir prémer (una tecla, el gallet, etc.) o pitjar (un botó, un pedal, una tecla…). En el cas de l’expressió castellana quien mucho abarca poco aprieta, en català es diu qui molt abraça poc estreny.

Aquests són només alguns exemples de CATANYOL (= català + espanyol. És a dir, de català mal parlat, d’un català inexistent i incorrecte perquè està traduït literalment del castellà). En realitat, n’hi ha molts més; però crec que serà millor dosificar-los en diversos articles per no avorrir-vos. Espero que us hagi semblat interessant i que us hagi estat útil.Després de dir tot això, crec que seria convenient preguntar-se: “parlo català o parlo catanyol?”. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.