De vegades hi ha casualitats que et porten a fer coses que no tenies gens previstes. I avui me n’ha passat una, d’aquestes casualitats. Si vàreu llegir l’apunt d’ahir (aquest) dedicat a la proposta que el blocaire Xavier Mir va fer l’any 2006 perquè durant una setmana tots els textos que es publiquessin a la
En aquest trajecte que ens està portant al final feliç de la separació d’España i la creació d’un estat nou i sense reminiscències “a la turca” com el que patim ara, val la pena aturar-nos de tant en tant i recordar les petites (i, de vegades, no tan petites) fites que ens han portat gradualment
Avui fa cent anys (*) que Josep Pla va començar a escriure en un modest quadern de tapes grises un dietari que ha esdevingut un clàssic de la nostra literatura. El 8 de març de 1918, com un símbol d’entrada al món dels adults ja que aquell dia complia vint-i-un anys, hi va fer la
La gent de Xarxa de Mots, a la bona feina de la qual he dedicat nombroses referències en aquestes Totxanes, em va enviar la setmana passada a través del seu servei Minimàlia –l’arxiu de pensaments breus i frases cèlebres que cada dia de dilluns a divendres fan arribar als seus seguidors– aquesta frase del poeta J.V. Foix (vegeu
Aquesta entrevista que li vaig fer a Xavier Mateu la va publicar Vilaweb el dimarts 5 de setembre. Podeu veure-la fent clic aquí o llegir-la íntegra a continuació: La nit que Franco va sentir parlar català a TVE Xavier Mateu (Barcelona, 1941) diu que és una persona tímida i tastaolletes. És una manera de
(La sèrie comença aquí) El correu començava així: “Benvolgut Joan Josep. Remenant per la xarxa he trobat el teu “me’n recordo” del 2013 on m’esmentes i voldria agrair-t’ho. Estic embrancat en la tasca d’escriure alguna cosa respecte el concurs ja que gairebé no es troba res enlloc…” Després m’explicava que havia recollit prou material sobre el
No fa gaire parlava en aquest mateix Bloc de la condició d’ampolles llançades al mar amb un missatge a l’interior que tenen molts dels tres mil i escaig apunts que des de fa una pila d’anys –demà passat, divendres, en farà tretze, precisament– porto escrits a les Totxanes. Ara us parlaré d’un d’aquests casos. El
Vistos els temps que corren, cada dia que passa trobo més a faltar la veu clarivident, honesta i desacomplexada del mestre Ramon Barnils. Ahir es complien setze anys de la seva mort i la bona gent del portal “Catorze” li va dedicar un article (que podeu llegir aquí) digne de ser llegit íntegrament i divulgat per
Quan sóc a la ratlla dels 3.100 apunts publicats en aquest Bloc des de l’any 2004 algú em comenta si estic cansat d’explicar tantes batalletes. Sorprès li responc que en absolut. Que gens, vaja. I quan m’interesso per les raons de la seva pregunta em diu que aquests darrers dies li sembla que ha baixat
En un món en què Internet sembla un element imprescindible a l’hora de fixar les relacions entre persones i col·lectius s’agraeixen molt les oportunitats de veure’s les cares amb la gent amb qui habitualment es tenen tractes a través d’una pantalla. Aquest era, sens dubte, un dels al·licients per apuntar-se a la Trobada de Blocaires
Era ja fosc quan vàrem arribar (*) a Ca les Senyoretes d’Otos (recordo novament al lector barceloní que aquest nom l’ha de pronunciar amb la primera “o” ben oberta), punt de trobada per a tots els assistents a la Trobada de Blocaires de Vilaweb. Allí ens esperaven els bons amics Joan Olivares, l’amo de la
(A tall de subtítol dolent, molt dolent: NO PARLO ENCARA D’OTOS… PERÒ HI POSO MOLTES FOTOS!) Per mitjà de la bona gent de Vilaweb de la zona de la Vall d’Albaida la setmana passada es va organitzar en aquelles contrades una Trobada de Blocaires a la qual vaig assistir. Gràcies a això he pogut conèixer el
Per primera vegada des de la seva estrena el juny de 2004 i després de 2.989 apunts publicats aquest Bloc es permet una novetat: tancar per vacances tot el mes d’agost. Un tancament, però, relatiu perquè he deixat programats per cada un dels cinc dilluns del mes un apunt de la sèrie “La ronya del
(La sèrie comença aquí) Tot el que he explicat fins ara pot servir per al noranta-cinc per cent de persones de la meva edat susceptibles de començar a escriure un Bloc. No cal buscar grans transcendències per posar-s’hi, ben al al contrari. L’escriptura a la xarxa (i també la que no està destinada a la
(La sèrie comença aquí) ¿Per què mantinc des de fa dotze anys un Bloc? La resposta a aquesta pregunta té una versió curta i una de més llarga. La versió curta diu que ho faig, senzillament, per “hobby”. Perquè sóc aficionat a escriure de la mateixa manera que a altres persones els agrada fer fotografies,