Chào ông Viêt Nam

En una entrevista amb la BBC, el President Thein Sein, ha contestat les preguntes, molt incisives i directes per part del periodista, vorejant la línia roja, i finalment el periodista ha aconseguit que el President Thein Sein manifesti:
– El lideratge de Daw Aung San Suu Kyi depèn de la decisió del poble. Si el poble l’accepta, aleshores jo també hauré d’acceptar-la. 

Al llarg de l’entrevista, s’ha tocat el tema de canviar la constitució perque Daw Aung San Suu Kyi es pugui presentar a les properes eleccions de l’any 2015 i optar a la Presidència del govern de Birmània/Myanmar. Actualment no pot. Un article de la constitució aprovada l’any 2007 diu explícitament – no poden optar a participar en les eleccions generals del país els birmans casats amb estrangers  –.

Aquest article va ser inclòs, entre molts d’altres, intel.ligentment i de forma autoritària pels militars, per evitar que Daw Aung San Suu Kyi participés en possibles futures eleccions i no poder optar a la presidència del país. Voldria dir que la constitució es va aprovar en un referèndum trampós i gens democràtic, uns díes després que el cicló Nargis arrasés el delta de l’Irrawaddy i causés més de 150.000 morts i milions de desplaçats i damnificats. En aquelles circumstàncies, el govern, no va tenir cap mirament en convocar el referèndum. Evidentment el SI va guanyar ”per majoria absoluta”.

Implicitament U Thein Sein obre les portes a un canvi en la constitució, si és la voluntat del poble. Ens sona a alguna cosa ?? Un President d’un govern format per ex militars que han estat governant un país de manera absolutista i dictatorial al llarg de tres dècades, ens parla que respectarà la decisió del poble i no es nega a que la constitució es pugui canviar !! Una persona considerada ‘non-grata’ fa tot just dues setmanes.

En aquesta entrevista, malgrat la insistència del periodista en preguntar-li si està en disposició de demanar perdó al poble per tots aquests anys obscurs de dictadura, s’ha limitat a dir que treballen perque la democràcia entri al país, les reformes aniran arribant, treballo satisfactòriament amb Daw Aung San Suu Kyi, ens hem reunit a New York, no tinc cap problema amb ella, l’exèrcit ocupa la majoria d’escons del Parlament i continuaran tenint un paper important en les reformes democràtiques del país.

U Thein Sein acceptaria Daw Aung San Suu Kyi com a Presidenta del seu país …. canviant la constitució. Un canvi, i gran. Anirem fent el seguiment i a veure si els fets confirmen les paraules.

Oi que ès possible canviar la constitució ?  El president de Birmània/Myanmar U Thein Sein així ho ha manifestat. En una consulta o referèndum, la legitimitat del desig i la decisió del poble està per damunt de les regles constitucionals. La democràcia així ho concedeix.

Fotografia: Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki Moon i el President U Thein Sein. New York. setembre 2012.  UN Photo.

No haguéssim pogut mantenir aquesta conversa fa tot just uns mesos … Fins i tot ni tan sols dins el monestir. No sabíes mai si algú estava escoltant. Ara tot ha canviat. Aung San Suu Kyi és diputada després d’unes eleccions parcials netes. Tot és més obert, més lliure. No és perfecte, no, però la situació és millor.

Paraules llegides fa un parell de díes. No, no és tot perfecte, més aviat difícil. La violència a l’estat d’Arakan entre els anomenats Rohingya de religió musulmana i els arakanesos de religió budista és ara portada arreu del món. Un tema molt difícil, i Daw Aung San Suu Kyi no se’n salva per l’ambigüetat de les seves declaracions i el seu posicionament de no dir res.
Tot és molt complex i no gens fàcil d’establir una opinió i entendre el problema. Només es pot entendre que no es poden violar els drets humans ni s’ha d’utilitzar la violència. Una petita nació, amb 56 milions d’habitants, 137 ètnies diferents, una història convulsa, regnes absolutistes i dictatorials, guerres continuades i molta feina per els historiadors. Existeixen ‘moltes’ històries del país, moltes, i no de vegades cientificament comprovades ni estudiades.
En aquests revoltes a l’estat d’Arakan del propassat mes de maig (70 persones mortes i 100.000 desplaçats) encara avui quan llegeixes sobre aquest tema, sembla com si no haguéssin acabat, els morts continúen apareixent i la violència és allà. He vist fotografíes en articles de tot just fa uns díes, i que corresponen a les revoltes de l’any 1990 ! Perque a Birmània/Myanmar, quan mires una fotografia dels anys 90, sembla que sigui actual, no ha canviat res.
– Ací-

Llegeixo que el nom de Rohingya no correspòn a cap ètnia. Són bengalís que van anar entrant al regne d’Arrakan al llarg dels secles XI al XVI, i no hem de fer gaire cas ni dels períodes ni del nombre de persones. Sembla, per el que he anat llegint, que no va ser fins el secle XIX que aquest bengalís de religió musulmana van decidir anomenar-se Rohingya. És evident que la relació entre budistes i musulmans no és bona, i ho vaig poder copsar quan vaig ser a Sittwe ara fa un any, setembre 2011. Però hi havia respecte i tolerància. I sí crec poder afirmar que la Junta Militar que governa el país des de l’any 1962 en mà de ferro i sense cap mirament, s’ha aprofitat dels problemes dels Rohingya i els budistes d’Arakan per desviar l’atenció dels seus problemes amb la població, les revoltes amb les diferents ètnies i Aung San Suu Kyi. Cal tenir en compte també que els arakanesos mai s’han vist sota el poder dels birmans. Ells van ser un regne poderós durant molts secles.

Amics birmans, budistes, bona gent, lluitadors, insisteixen a dir que els Rohingya no són cap ètnia. Són bengalís arribats al seu país, però jo immediatament els responc que molt bé, però si viuen i treballen al seu país bé han de tenir papers i ser considerats com a ciutadans, cosa que actualment no ho són. Aung San Suu Kyi apela a una mancança en les lleis d’immigració. Zarganar, l’actor empresonat i alliberat forma part d’una comisió que s’ha posat en marxa tot just fa uns díes per poder acabar amb aquest problema. Bangla Desh i l’Índia ténen també molt a veure. Tot recau en Birmània/Myanmar. 

He començat aquest apunt parlant d’uns nous temps, que es pot parlar obertament.
He enviat diversos emails a una persona que viu a Sittwe, arakanès, budista. Encara estic esperant resposta. No saps mai qui pot estar llegint el teu e-mail! 

Fotografia: Mrauk U. Arakan/Rakhine. Setembre 2011. D. Wallace 

Fa una setmana va esclatar la violència a l’estat de Rakhine, al sudest de Birmània.
Una noia d’ètnia rakhine i religió budista va ser violada i assassinada, suposadament, per tres homes de religió musulmana. Desconec si els homes eren de l’ètnia rakhine o bamar. Un grup de budistes van assaltar un autobús i van assassinar onze persones, musulmans. Fa dos díes novament les revoltes en diferents poblets van causar la mort de sis persones. Els incendis de cases, van proliferar. Revenges entre musulmans i budistes.
El President Thein Sein ha declarat l’estat d’emergència i ha enviat forces de l’exèrcit a l’estat de Rakhine. Avui pel matí els enfrontaments s’han estès a Sittwe, la capital de l’Estat. Tot el país està trasbalsat. Una violència que no es vivia des de feia dècades ha esclatat.En aquest estat viuen els Rohynga, una minoria sense pàtria, sense casa, rebutjats per tothom. Clickeu ací. Bangla Desh és el país veí. Molta gent d’aquest país viuen i treballen a Sittwe il.legalment. A Sittwe conviuen diferents ètnies i religions, budistes, musulmans, cristians. El sentiment d’independència existeix. Els rakhine és l’ètnia majoritària, de religió budista theravada i els rohingya, minoritaris, són musulmans, descendents de perses, hindús i d’altres indrets asiàtics que es van establir a Rakhine a finals del secle X. És un estat on de sempre ha existit una olla a presió a punt d’esclatar.

Més d’un centenar de persones rakhine van ser a Shwedagon, Yangon, per resar i demanar la fí d’aquesta violència, gent de religió budista. Els musulmans van parlar amb Aung San Suu Kyi fa una setmana arran del primer esclat de violència. Tots, budistes i musulmans, van creure en ella en les ja llunyanes eleccions de l’any 1990 on van votar massivament per el seu partit.

Un membre de la generació del 88 i que recentment va ser alliberat de la presó, ha manifestat que hi ha un grup de gent, els Rohingya (grup ètnic no reconegut), que no són birmans, que van arribar de Bangla Desh i que el conflicte sempre hi serà. Un país estranger, Bangla Desh, també té la seva responsabilitat, ha manifestat aquesta persona.  Aquest poble ni és reconegut a Birmània ni tampoc a Bangla Desh.

Permeute-me expresar un pensament que vaig tenir quan vaig viatjar a Arakan/ Rakhine el mes de setembre de l’any passat. En els meus apunts ho vaig manifestar.
Sorpresa de veure en quin estat de pobresa viu la gent en aquesta part del país. Sorpresa de veure molta gent de Banglas Desh intentant sobreviure, fugits, del seu país.
Una mesquita quasi abandonada, però encara fent el servei de culte als musulmans que viuen a Sittwe. Una zona on no només conviuen els rakhine, també els kamein, khami, daingnet, mara, mro, thet i evidentment els bamar (birmans) que els rakhine consideren com ‘invasors’. Una sanitat quasi inexistent. Una represió per part del govern contundent. A Sittwe la revolució del safrà de l’any 2007 va ser molt important, i poc informada.

Han passat uns díes després del viatge llampec a Tailàndia. Vaig mirant les fotografíes i les mirades d’Aung San Suu Kyi. Quan va arribar a Yangon, la seva mirada denota pau, tranquil.litat, alegria, de tornar a ser a casa. Ha passat per moments molt complicats i sempre amb aquest ‘ai al cor’ si podré trepitjar terra birmana. Sí, ha tornat. Cada vegada més crec en uns lligams ‘especials’ entre el President Thein Sein i ella. És clar que una bona part de l’exèrcit i població ‘tycoon’ no els ha agradat gens ni mica aquest viatge i encara menys les seves declaracions davant una audiència tan important com van ser les més de 600 persones que van participar en el World Economic Forum del Sudest Asiàtic.

El seu discurs de quinze minuts i les seves respostes a les diferents preguntes, van fer trontollar a més d’un.

He fet un petit resum de tot el que he escoltat. Ara és fàcil poder veure els videos on ella parla sense embuts i sabent el què, quan i com ha de respondre.

—-  A qui beneficiaran aquests canvis de llibertat ? Representen un desenvolupament econòmic i social democràtic per el seu país ?

No volem, no desitgem inversions que provoquin més desigualtats. I no volem inversions només per uns quants privilegiats que ja ho són en l’actualitat.

Si no hi han reformes en el sistema judicial, no podem parlar d’obrir les portes als inversors. Sense aquestes reformes, no té cap sentit presumir de tenir ‘les millors lleis del món’.

Els demano el seu ajut, un ajut èticament possible, amb transparència. Ajudar a la gent.
Reflexionin de quina manera poden ajudar al meu país. Què és el millor. No volem ajuts a qualsevol preu. No pensin, si és possible, en obtenir grans beneficis. No és desitjable rebre els diners si això vol dir més corrupció i injustícies socials.

Necessitem inversions per infraestructures, però també en paral.lel per educació i sanitat. No tenim gaire temps. Fins ara el diner entrava al país i ningú sabía on seríen invertits aquests diners. Els projectes i les lleis ja eren fetes. Volem, necessitem, que hi hagi transparència i saber on van les inversions.

No hi ha feina. La gent jove no treballa. La formació no existeix. No necessitem graduats d’alt nivell. Necessitem que la gent tingui uns coneixements mínims per poder treballar.
La formació és vital. Un sistema de salut és prioritari. Hi han tantes coses per fer !

Crec que el President Thein Sein és home de paraula, però una mica d’escepticisme saludable estaria bé.—-

No havia llegit mai aquesta expresió : A little bit of healthy scepticism is in order.
Sí, és el meu, desde el primer dia que va sortir en llibertat del seu arrest domiciliari el mes de novembre de 2010. No té res a veure la parafernàlia que es pot llegir en la premsa occidental i la realitat del país. Cal posar les coses al seu lloc. Res és fàcil. Tothom es vol fer la fotografia al costat d’ella i avui he llegit que en el seu viatge a Europa, també anirà a Paris. Va recollint erxperiències i coneixerà aquest món, després de 24 anys entre les pareds de casa seva i durant alguns anys en llibertat vigilada, viatjant per el seu país. Abans de les eleccions quan va tornar per els poblets i ciutats fora de Yangon, va poder veure que ben poc ha canviat en aquests últims 15 a 17 anys.

Ja ho ha dit també: En el vol de Yangon a Bangkok el capità em va convidar a seure al seu costat. Vaig poder veure la lluminositat de Bangkok. Però aquesta llum jo abans ja l’havia vist, quan viatjava a Londres i quan l’avió s’enlairava de Yangon. Yangon tenia una vida i una llum igual que ara la té Bangkok, fa més de 24 anys. Avui Yangon està a les fosques, Bangkok no.

La setmana vinent serà a Europa: Ginebra, Oslo, Londres, Oxford, Dublin, Paris. El dia 14 de juny pronunciarà un discurs a la seu de l’Organització Internacional del Treball a Ginebra. Serà interessant.

Fotografia: Arribada a Yangon. AP Photo.

Des de les nou del matí centenars de persones, milers, esperàven veure i escoltar a Aung San Suu Kyi a la Clínica Mae Tao, Mae Sot (Tailàndia), frontera amb Birmània. Han esperat fins ben bé passades les dues de la tarda. No ha vingut. Tothom ha marxat trist, amoïnat, i amb una ràbia interna que es podia veure en les seves cares.

Després de visitar el camp de refugiats de Mae La tenia previst trobar-se amb la Dra Cynthia Maung i tot el personal de la Clínica Mae Tao. La gent l’esperava. Refugiats, malalts, infants, i no ha vingut. He rebut no fa gaire un e-mail directament de la clínica: les autoritats tailandeses no han autoritzat a Aung San Suu Kyi el seu desplaçament a la clínica i el retrobament amb la seva gent. Trist. Presions externes ? Sí. El President Thein Sein no li està agradant gens ni mica el periple de la ‘seva antiga presonera’ per terres tailandeses i s’ha queixat i molt. La resposta no s’ha fet esperar.

Por de l’esperança que causa en la gent ? Una trobada entre dues dones, la Dra Cynthia Maung i ella pot ser massa important. La doctora Maung va marxar, fugir, del règim militar l’any 1988 i no ha tornat més al seu país. No pot. 

Esperaré de rebre notícies més concretes. Aquest ha estat un flash d’última hora, perque jo esperava aquest retrobament i pensava en aquest moment històric. 

Sí ha pogut parlar amb la gent del camp de refugiats de Mae La, però suposadament ha tornat a Bangkok i no ha pogut continuar el seu viatge, programat i desitjat, fins a la clínica Mae Tao i una trobada amb dirigents ètnics.

Després del seu discurs davant més de 600 personalitats del món econòmic mundial, Aung San Suu Kyi va deixar molt clar les prioritats per el seu país i va rebaixar la eufòria envers la seva persona i l’optimisme d’aquesta ‘nova Birmània/Myanmar’. 

Continuarem comentant. El seu discurs dona molt de sí. Un parlament de vora 15 minuts, dit sense papers ni prompter. No li calen. Ho té tot dins la seva ment. Només necessita interlocutors que l’escoltin i després actuin.

Fotografia: Esperant a Aung San Suu Kyi. Clínica Mae Tao. AP Photo.

Arxiu: Clínica Mae Tao, octubre de 2009. En totes les dependències la fotografia sempre és present. Unity in Diversity – Unitat en la Diversitat. RG.

 

Dilluns a Mandalay. Més de 1.000 persones surten al carrer per protestar per els talls d’electricitat que pateixen cada dia. Crec que després de la revolta del safrà de l’any 2007, no s’havia vist cap manifestació. Homes i dones van sortir al carrer amb espelmes enceses. Es podia llegir en un cartell ‘Xina, torna’ns l’electricitat, perque el poble de Myanmar pugui viure’ .
La nova llei de manifestacions indica que s’ha de demanar autorització 5 díes abans i si no es compleix aquest requisit, poden patir fins a sis anys d’empresonament. La gent ha sortit al carrer sense permís.
Dilluns a Mandalay van ser detingudes sis persones del partit polític NLD.

Però aquesta protesta de Mandalay ha tingut ressó, i a Pegu, a Monywa i finalment a Yangon, la gent ha començat a manifestar-se per reclamar electricitat. La diferència és que l’exèrcit no ha intervingut. A veure …., esperarem aconteixements.

Quan viatges a Birmània si formes part d’un grup de turistes, l’al.lotjament és en hotels comfortables, de luxe o de primera, i malgrat tot, pot ser que pateixis talls d’electricitat.
De nit les ciutats no tenen enllumenat o molt poc. Tot és fosc. I si arribes en un poblet petit, el soroll d’un generador ens indica que la llum que es pot veure en una casa és gràcies a aquest aparell.

Sí, la gent va perdent la por. Surt al carrer. I des d’aquí encara miro el país amb escepticisme. Les mancances en educació i sanitat són enormes, greus, vergonyants.
Un altre signe de llibertat …… Aquest video apareix a You Tube. És la manifestació-protesta de Mandalay.

 

Divendres, 4 de maig, 8 del vespre, a l’Espai VilaWeb. Nervis abans de començar. Acabar de preparar la presentació (Key Note), tot a punt. Blocaires i no blocaires comencen a entrar. 

Txell Bonet, periodista, ens va parlar de l’avui de Birmània, després de les eleccions i de la presa de possessió del seu escó per part d’Aung San Suu Kyi. Ens va dir molt clar que no tot són flors i violes, i que de vegades les notícies que es poden llegir a la premsa occidental són ‘massa’ optimistes. No hem d’oblidar que el Parlament té una majoria absolutíssima de parlamentaris del partit del govern i un 25% està ocupat per militars.
Van ser unes paraules contundents i una informació de primera mà, necessària.

A continuació es va parlar de Birmània com a país, la seva història, on és, qui són i unes reflexions polítiques. També es va parlar de viatjar per el país fent el turista, quines són les meravelles que cal visitar i finalment la cooperació, el compromís amb el país, l’eix central de la xerrada.

Anna Argelich i Berta Grau de l’Associació JOFRAN Internacional van explicar aquest projecte Mingalaba, que tant estimem, i com després de tres anys és ja una realitat. El proper curs, 45 nens i nenes, de 3 a 5 anys, continuarà la seva escolarització en aquesta petita escola bressol en un poblet de la regió de Sagaing. 
—-  associació.jofran@gmail.com —-

Crec que tothom va escoltar de manera molt interessada de tot el que es parlava i van poder veure un parell de videos, un per introduïr el país, Postal de Birmània/Myanmar, i un altre de l’escola Mingalaba. També es van passar fotografíes i sobre la taula, uns llibres des de George Orwell, passant per Aung San Suu Kyi, Paul Strachan, Thant Myint-U i també dos mussolets que miraven fixament al públic i un petit elefant blanc. Una pilota per jugar a chinlon, el thanaka i al darrera la bandera de la NLD. Fora es va muntar una paradeta on la gent podia comprar mussolets, braçalets i collarets de jade i petits records de Birmània i recollir la butlleta per donar suport al projecte Mingalaba, si així ho creuen i ho desitgen..

Gràcies a tots. Aquests diners serveixen per continuar amb aquesta cooperació , avui, més important i necessària que mai. 
 

Va ser difícil poder resumir la història de Birmània/Myanmar en pocs minuts. Molt difícil. Era la primera vegada fent de conferenciant i a més amb les noves técniques. Crec que va estar prou bé. Avui repassant el que vaig dir i el que no vaig dir, i el tempo, penso que s’ha de millorar.

Però estic contenta. Hem parlat de Birmània. Hem ensenyat una mica el país, la seva cultura, la seva gent, els seus pobles. Hem tingut també una oportunitat d’expressar el nostre pensament crític, amb reserves, moltes, perque no vivim a Birmània/Myanmar i ells i elles són els únics propietaris del seu futur i del seu destí. Els ajudarem, i tant, però són ells i elles que han de decidir.

Però el que no farem mai es deixar de viatjar a Birmània, per compartir, per conversar, per aprendre, per continuar amb la tasca de fer funcionar una petita escola, de gaudir dels seus paisatges, de la gent, de respirar l’aire, de prendre un bany a les platges, de meditar, de gaudir del silenci de les pagodes i els temples, de comprar als mercats, de menjar un bon curry i un laphet, veure un gotet de ‘whisky de palmera’ i un te verd, navegar en barca per el riu Ayeryawaddy, o el Kaladan, veure les postes i sortides de sol a Bagan, a Mrauk U, a Ngapali, al llac Inle i a tants altres redols.

Vint-i-nou persones ens van acompanyar. Gràcies a tots. 
Gràcies a VilaWeb per deixar-nos entrar en aquest Espai únic i acollidor.
Gràcies Txell Bonet per haver compartit aquest temps amb nosaltres.

Parlar de Birmània és un gaudi i compartir-ho amb més gent, encara més. 

Fotografia: Espai VilaWeb

Fotografia Arxiu: Kuthodaw Paya – Mandalay. Una parella caminant per un futur millor.
Setembre 2009. RG. 

Ara que aquest país és a la portada un día sí i un altre també, vam decidir de fer una xerrada. I així sense voler-ho i a corre-cuita, demà passat a l’Espai VilaWeb intentarem explicar una mica la situació del país: Política, història, viatges i cooperació.
Birmània/Myanmar: Aires de Llibertat.
Divendres 4 de maig. Espai VilaWeb. 8 del vespre.

Gràcies VilaWeb per el vostre suport.

Avui precisament Daw Aung San Suu Kyi ocuparà el seu escó al Parlament del seu país, juntament amb els 43 membres del seu partit la NLD i que van guanyar en unes eleccions parcials el propassat dia 1 d’abril.
Fins ara no ho havíen fet. Per seure en aquests escons han de fer un jurament per ‘defensar’ la constitució aprovada de manera fraudulenta l’any 2008. Volíen canviar la paraula ‘salvaguardar’ amb la de ‘respectar’. 
El poble, els votants, no podíen entendre el per què. Ells i elles havíen anat a votar, sabíen que podríen obrir la finestra a la llibertat i fugir de la pobresa, una mica, deixar-la entreoberta. Ho saben. 
El poble, la majoria, que no viu a les grans Ciutats no saben que cada dia arriben personalitats polítiques de tot el món; David Cameron, Ban Ki Mon, primers ministres d’Austràlia, de la UE., de Noruega. Ara és un seguici. El World Bank, el FMI.
Daw Aung San Suu Kyi i la NLD han decidit entrar al Parlament perque la gent, el poble, els ha votat i no saben de la politica. El repte és difícil, molt. Però elles i ells han de fer el que el poble els han dit de fer. 

La cooperació amb aquest país ha de continuar. Els canvis, els aires de llibertat, són de moment polítics i no es veu res a l’horitzó de canvis per millorar, una miqueta, una miqueta, el sistema de salut (un dels pitjors del món), ni el sistema educatiu, ni millorar les condicions de vida. Una miqueta, només una miqueta. El repte és descomunal.

Per moltes coses, per treballar en un projecte de futur, per cooperar amb elles i ells,
una petita ONG del Vallès Oriental, Associació JOFRAN Internacional continuarà treballant i col.laborant, i tothom que desitgi viatjar a aquest pais meravellós pot fer-ho, és un destí, i saber de la seva situació política, de la seva història, de la seva gent, és una bona manera d’entendre de com intentar novament aconseguir la llibertat i la democràcia després de més de 60 anys de dictadura militar. Un país on conviuen 135 ètnies ha de ser per força un país amb una història complicada i ho ha estat.

L’important no és el que ens passa, sinó el que estàs disposat a fer amb el que hagi passat.  – Daw Aung San Suu Kyi –

La festa de l’any nou, el Thingyan, està arribant a la seva fí. Daw Aung San Suu Kyi ha pogut compartir amb la gent aquesta festa. Les fotografíes publicades fan goig. La seva expresió, el somriure, l’alegria és immensa. De totes he escollit la d’aquest apunt. Darrera la porta de casa seva des d’on parlava amb la gent tots els diumenges a la tarda abans de ser empresonada. Una porta que és tot un símbol de llibertat. He escollit aquesta fotografia perque la seva mirada, el seu somriure, expressen senzillament felicitat i placidesa.

El proper dia 23 d’abril Daw Aung San Suu Kyi i 44 persones més ocuparan els escons del Parlament guanyats en unes eleccions parcials que han tingut molt de ressó.
Aquest petit grup d’oposició suposa el 6% del total d’escons en aquest Parlament dominat per els militars.

És possible que el dia 23 d’abril Daw Aung San Suu Kyi i els 42 parlamentaris de la NLD, NO ocupin el seu escó.

No volen fer el Jurament de PROTEGIR LA CONSTITUCIÓ actual. Daw Aung San Suu Kyi va parlar-ne amb el President Thein Sein. Ella, el NLD i la majoria de la gent, volen canviar aquesta constitució aprovada de manera fraudulenta l’any 2008 i no l’accepten. És la seva lluita, de transmetre a la gent (ja ho han fet al llarg de la campanya) la informació del seus articles antidemocràtics i absolutistes, i ser crítics, i saber. En les properes eleccions generals de l’any 2015 el poble podrà votar amb més llibertat.  
El President Thein Sein, un militar transformat en civil, vol canviar el país i la primera prioritat ha estat la política. És el que és més mediàtic i el que li pot donar bons resultats. Llibertat de premsa, llibertat dels presoners polítics, llibertat d’expressió, canvi de moneda, noves col.laboracions amb països occidentals, obrir-se a Occident, canviar la llei perque el partit de la NLD pogués participar en les eleccions parcials.
En aquest punt és on s’aferra el partit de l’oposició. Si van canviar la llei perque poguéssin participar en unes eleccions parcials, també poden fer el mateix fent canviar el jurament per ocupar els escons.

Daw Aung San Suu Kyi va arribar a un acord amb el President Thein Sein. La llei encara no ha estat canviada. Els quaranta-tres parlamentaris no feran el jurament i si el fan, canviaran la paraula protegir la constitució per respectar fins que una majoria del poble decideixi viure en llibertat i democràcia i votar lliurement per un nou govern en les properes eleccions de l’any 2015.
Protegir la constitució vol dir que el 25% dels escons del parlament és en mans dels militars i que tenen tot el dret de prendre el poder i el govern en cas d’emergència, sense més. Per canviar els articles d’aquesta constitució es necessita el 75% de vots afirmatius del parlament.

El futur del país és encara del tot imprevisible, però amb certa llibertat i esperança per el poble. El Thingyan d’enguany ha estat molt diferent, molt.

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi a la porta de casa seva – 54, University Road, Yangon-. Reuters.

 

Des d’ahir dia 12 fins el dia 17 d’abril és la gran festa del país, l’entrada del Nou Any. La sequera s’ha acabat, i comença el període de pluges.

Us deixo aquest link – THINGYAN – un apunt que vaig escriure l’any 2010. La celebració d’enguany serà igual, les tradicions no s’han perdut, però sí que amb una gran diferència i en aquest apunt de l’any 2010 ho podreu constatar.
Al final d’aquest post no escriuré que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada. L’alegria de la gent serà diferent. Els somriures més oberts. Podran cantar les cançons de sempre sense por. Segurament hauran pogut arribar familiars de l’estranger.

Diumenge dia 15 havíem previst celebrar el Thingyan a la llera del riu Tenes. Teníem l’aigua assegurada per remullar-nos. La música també l’havíem escollit i l’assaig per ballar també era més que satisfactori. Una bona amiga en tornar de Yangon la setmana passada ens va portar ‘intendència’ directament del país. Tot era a punt, però hem fet cas de la meteorologia, i si hem de fer la festa a l’aire lliure entre ruixats, més aviat temperatures fredes i ventós, ho hem ajornat.

Els padauk, uns arbres que donen una fusta  molt apreciada, floreixen en aquests dates i vol dir que arribaran les pluges. En totes les celebracions aquesta flor és ben present.

Més de 800 presoners polítics encara són a la presó; milers de nens soldats encara són lluny de casa seva; la guerra entre ètnies i l’exèrcit del Govern no han acabat; el treball forçat encara és viu; els desplaçaments de pobles sencers és notícia; milers i milers d’infants no estàn escolaritzats. Canvis n’hi han molts, però encara queda molt camí per fer.
Avui arriba el primer ministre britànic de visita oficial, el senyor David Cameron. No ho sé de cert, però suposo que des de l’independència del país l’any 1948, cap representant del govern britànic ha posat els peus a Birmània. És clar que la secretària d’estat dels EE.UU. va visitar el país novembre de l’any passat, i tothom sap que els EE.UU. fan el primer pas i el Regne Unit el segon.
Però el Thingyan Festival ha començat i cal mirar endavant.

Desitjo un molt bon any a tot el poble de Birmània/Myanmar. Pot ser sí que enguany serà millor …….

Arxiu: Flor del Thingyan.

 

Alegria, eufòria, escepticisme, respirar. El partit National League for Democracy (NLD) ha guanyat 43 escons. Els altres dos escons són per el partit independentista Shan i l’altre per USDP, el partit del govern. El 6.4% del total del Parlament de Birmània en mans de l’oposició. Molt poca representació. Ara vé una llarga campanya fins l’any 2015.

Un canvi important: Des del 1r d’abril ja es pot canviar moneda als bancs. El canvi oficial, també per internet, és de 1US$ 818,- kyats o 1 Euro 1.045,- kyats. Els birmans que han marxat del seu país, estan contents. Podran enviar diners a casa i el canvi els és molt favorable, no com abans. – ACÍ –

La gent es pregunta on arriba la complicitat entre el President ex-militar, cap de la dictadura i el govern Thein Sein i Daw Aung San Suu Kyi, la líder de l’oposició, la persona que més estima el poble, la persona que fa molt poc era considerada ‘enemiga’ de Birmània. El primer pas està fet. Ha entrat al Parlament. Però el següent pas i l’altre i l’altre no saben si serán amunt o tornaran enrere.
Avui els EE.UU. han anunciat que rebaixaran les sancions econòmiques, no totes. Thein Sein busca que els països occidentals aixequin les sancions. La pobresa i el poc desenvolupament del país ho necessita, però abans hauria de donar l’ordre d’alliberament de tots els presoners polítics, dialogar amb les guerrilles dels Kachin, els Karen i els Shan, la reinserció dels nens soldats a casa les seves famílies i facilitar-los una educació, garantir uns mínims d’assistència sanitària, atorgar passaport als refugiats. I moltes més coses per fer, moltes.

La majoria de la gent que el diumenge passat va anar a votar ho van fer majoritàriament per Daw Aung San Suu Kyi, perque l’estimen, perque han escoltat les seves paraules, perque li tenen confiança, perque saben que sempre serà al seu costat.
Suu Kyi ha tirat del carro. Ha aconseguit que molta gent jove s’interessi novament per la política i vol que aquesta generació sigui la que participi en les eleccions de l’any 2015.
Sis dècades de dictadura vol dir la pèrdua de vàries generacions de dones i homes que no han tingut mai l’oportunitat de viure en llibertat, de tenir un pensament crític i expressar-lo dins el seu propi país. Els joves entre 17 i 22 anys són el futur. Coneixen molt bé les noves tecnologíes, les xarxes socials, se les empesquen per burlar la censura i poder conectar-se sense més. Malgrat no haver sortit mai del seu país saben el que hi ha fora fronteres.

Wah Theinka és un poblet molt petit dins la divisió de Kawhmu on Daw Aung San Suu Kyi va presentar candidatura i va guanyar amb el més del 86% dels vots. Per aquest indret va passar el fatídic cicló Nargis el mes de maig de 2007 on van morir més de 140.000 persones i més d’un milió de desplaçats. En aquests poblet i en altres de la zona viuen molta gent de l’ètnia Karen, enfrontats amb el Govern desde fa sis dècades en una de les guerriilles més llargues que encara existeixen al món. No lluiten aquí, és a la frontera amb Tailàndia, no gaire lluny de Mae Sot. La Dra Cynthia Maung, Premi Internacional de Catalunya, va instal.lar la clínica Mae Tao l’any 1990 on milers de ciutadans birmans acudeixen per rebre assistència sanitària. Ella és de l’ètnia Karen. Són majoritàriament cristians. Quan entres a la Clinica sempre veus un retrat de Daw Aung San Suu Kyi a la pared : Unity in Diversity – Unitat en la diversitat.

Daw Aye, de 95 anys, amb dret a votar. Viu en aquest poblet de Wah Theinka.
‘Daw Aung San Suu Kyi és una bona persona, és honesta. No espero res ja de la vida, però sí que demano llibertat i esperances per la joventut i les noves generacions.

Un camperol, no vol dir el nom, pare de 2 fills: Volem un canvi. El meu pare va ser camperol, arrossaire, com jo. No vull el mateix per els meus fills. He votat a Daw Aung San Suu Kyi perque sé que ella fera els possibles perque poguem viure millor.

Els anys 60 i 70 Birmània era el primer exportador i productor d’arròs del món. Singapur tot just començava a ser un referent econòmic d’Àsia i del món. Volia enmirallar-se en Rangoon. Avui Singapur és una potència econòmica. Rangoon és una Ciutat pobre, decadent.

Jo els diria als birmans, als camperols, a la gent jove, a tothom : Compte en voler canviar el cultiu de l’arròs i guanyar molts diners a Ciutat. El que necessiten és un lliure mercat per vendre l’arròs a un preu just, no vendre’l al govern . Compte amb els mercats, amb els voltors que s’aprofiten de la pobresa de la gent. Teniu recursos, molts, podeu ser autosuficients. Daw Aung San Suu Kyi ho sap. 
Més de seixanta anys de dictadura són molt difícils de superar. Però crec i confío en la gent de Birmània. Per davant uns anys, un temps, abans de lluitar en les eleccions generals de 2015.
Encara hi ha molt per fer, però ells i elles continúen i continuaran la seva lluita pacífica per tornar a ser un país sense pobresa i unes condicions de vida millors.
Pyiu Pyiu Thin, dona, 43 anys. Al capdavant de la lluita per ajudar la gent amb SIDA.
Phyo Zeya Thaw, alliberat del seu empresonament. Cantant de hip-hop. Escriptor.
Dues persones joves, que han guanyat un escó al costat de Daw Aung San Suu Kyi. Són les que coneixo, però són un exemple que aquest és el millor canvi. Joves d’unes generacions perdudes implicats en el desenvolupament del seu país i per sortir del pou de la pobresa, la corrupció, i la violència.

Fotografia: Joves votants del poblet de Wah Theinka, de l’ètnia Karen. El futur. Reuters.
 

La fotografia reflecteix en quines condiciones es desenvolupen aquestes eleccions parcials de tan sols 45 escons. Sense electricitat, fet habitual a Birmània. Quan tinguin llum natural, aleshores ja podran votar.
Mentrestant en un col.legi electoral a la circumscripció de Nyapyidaw, la nova capital del país, en el poble de Uttrathiri, de forma miraculosa, en el cens del dia anterior hi havía 908 noms de persones amb dret a vot. Aquest matí n’hi havíen 150 persones més.

A Hla Hla Win, divisió de Myaung Mya-Irrawaddy, en un cens de 20,200 persones en el dia d’ahir, avui pel matí s’ha reduït a 13,483 persones. Un noi de 10 anys manifesta que el seu nom és en una de les llistes.

Aye Thein coordinador de la campanya de la NLD (partit del que és Presidenta Daw Aung San Suu Kyi) ha manifestat que definitivament no són unes eleccions ni fiables ni justes.
No han pogut verificar les llistes i en molts col.legis electorals les paperetes de votació han estat manipulades amb cera.

Centenars de persones a la Ciutat de Taunggy protestant perque els seus noms no són a les llistes.

……. i al llarg del dia d’avui anirem rebent notícies en aquest sentit.

Els observadors estrangers autoritzats per la Junta MIlitar com reaccionaran ?

 

Daw Aung San Suu Kyi va arribar ahir a Kawhmu, la circumscripció electoral on ella ha presentat candidatura per guanyar un escó al Parlament del seu país. Avui eleccions parcials. El començament pausat d’un llarg camí fins les eleccions generals de 2015.
Suu Kyi té el coratge per arribar-hi.

Sí, avui sóc a Birmània. Recupero aquests dos videos amb fotografíes que vaig fer en el meu primer viatge a aquest país, any 2009. 

 

Si viatges a Birmània una de les situacions absurdes, difícils d’entendre i surrealista, és el canvi de moneda. De fet no és gaire difícil d’entendre. Ja saps on va a parar el diner ..
La seva moneda no està en lliure flotació i la controla el Govern.

Quan prepares el viatge a Birmània cal anar carregat de bitllets de US$ o Euros nous, acabats de fabricar. Millor emportar-te’n bitllets d’1 US $ pel tema propines. Guardeu les targetes de crèdit. No tenen cap valor ni s’utilitzen ni les accepten ni les volen. 
El canvi de moneda a Kyats (MKK) es fa o a l’hotel, o a la persona que ha vingut a cercar-te a l’aeroport, en una agència de viatges o a qualsevol persona pel carrer que s’ofereix a comprar-te els dòlars o els euros a un bon canvi.
No aneu als bancs. No hi ha canvi de moneda.
Normalment t’omplen de bitllets de 1.000 i 5.000 kyats. Compte, més d’una vegada si pagueu en kyats i els bitllets no són nous, tampoc te’ls accepten.

Ara passem a la història surrealista del canvi de moneda oficial i real.
Oficial: 1 Euro = 8,38 kyats.   1 Dòlar = 6.51 kyats. Canvi oficial, del Govern, el que veus en qualsevol pàgina a internet.
Real, canvi del carrer, el que veritablement compte:
1 Euro = 1.100 kyats.   1 Dòlar = 800,- kyats. Aproximadament, perque pots trobar-te canvis amb menys diners o amb més. De què depèn ? Qui fa el canvi de divises ?
L’únic cert és que la economia del país està sota mínims, no, més que sota mínims, en fallida total.

Es comenta que a partir de l’1 d’abril el govern ferà canvis i la lliure flotació del kyat serà ja un fet. Oficialment 1 US$ es canviarà a uns 800 kyats. Volen atreure inversors i començar a desfer aquest desgavell. Estarem a l’espera. Ja coneixeu el meu escepticisme ……

He trobat aquest video ‘Happy World’. Molt alliçonador i explica exactament el què passa en aquest país. Jo ho he viscut, igual que el protagonista, més d’una vegada. I no fa gaire temps, tot just ara fa cinc mesos, però si miro fotografíes de l’any 1996, no sabría dir si estan fetes l’any 2011. Pocs canvis ….. 

Diumenge 1 d’abril poden aparèixer més canvis i esperem uns anys de transició fins arribar a l’any 2015, eleccions generals. Aleshores sí que el poble birmà veurà si veritablement se’ls obre el cel i podran encarar un futur millor per els seus fills i filles.