Birmània/Myanmar: Impresions
Tot és molt complex i no gens fàcil d’establir una opinió i entendre el problema. Només es pot entendre que no es poden violar els drets humans ni s’ha d’utilitzar la violència. Una petita nació, amb 56 milions d’habitants, 137 ètnies diferents, una història convulsa, regnes absolutistes i dictatorials, guerres continuades i molta feina per els historiadors. Existeixen ‘moltes’ històries del país, moltes, i no de vegades cientificament comprovades ni estudiades.
En aquests revoltes a l’estat d’Arakan del propassat mes de maig (70 persones mortes i 100.000 desplaçats) encara avui quan llegeixes sobre aquest tema, sembla com si no haguéssin acabat, els morts continúen apareixent i la violència és allà. He vist fotografíes en articles de tot just fa uns díes, i que corresponen a les revoltes de l’any 1990 ! Perque a Birmània/Myanmar, quan mires una fotografia dels anys 90, sembla que sigui actual, no ha canviat res.
– Ací-
Llegeixo que el nom de Rohingya no correspòn a cap ètnia. Són bengalís que van anar entrant al regne d’Arrakan al llarg dels secles XI al XVI, i no hem de fer gaire cas ni dels períodes ni del nombre de persones. Sembla, per el que he anat llegint, que no va ser fins el secle XIX que aquest bengalís de religió musulmana van decidir anomenar-se Rohingya. És evident que la relació entre budistes i musulmans no és bona, i ho vaig poder copsar quan vaig ser a Sittwe ara fa un any, setembre 2011. Però hi havia respecte i tolerància. I sí crec poder afirmar que la Junta Militar que governa el país des de l’any 1962 en mà de ferro i sense cap mirament, s’ha aprofitat dels problemes dels Rohingya i els budistes d’Arakan per desviar l’atenció dels seus problemes amb la població, les revoltes amb les diferents ètnies i Aung San Suu Kyi. Cal tenir en compte també que els arakanesos mai s’han vist sota el poder dels birmans. Ells van ser un regne poderós durant molts secles.
Amics birmans, budistes, bona gent, lluitadors, insisteixen a dir que els Rohingya no són cap ètnia. Són bengalís arribats al seu país, però jo immediatament els responc que molt bé, però si viuen i treballen al seu país bé han de tenir papers i ser considerats com a ciutadans, cosa que actualment no ho són. Aung San Suu Kyi apela a una mancança en les lleis d’immigració. Zarganar, l’actor empresonat i alliberat forma part d’una comisió que s’ha posat en marxa tot just fa uns díes per poder acabar amb aquest problema. Bangla Desh i l’Índia ténen també molt a veure. Tot recau en Birmània/Myanmar.
He començat aquest apunt parlant d’uns nous temps, que es pot parlar obertament.
He enviat diversos emails a una persona que viu a Sittwe, arakanès, budista. Encara estic esperant resposta. No saps mai qui pot estar llegint el teu e-mail!
Fotografia: Mrauk U. Arakan/Rakhine. Setembre 2011. D. Wallace