Chào ông Viêt Nam

Han passat uns díes després del viatge llampec a Tailàndia. Vaig mirant les fotografíes i les mirades d’Aung San Suu Kyi. Quan va arribar a Yangon, la seva mirada denota pau, tranquil.litat, alegria, de tornar a ser a casa. Ha passat per moments molt complicats i sempre amb aquest ‘ai al cor’ si podré trepitjar terra birmana. Sí, ha tornat. Cada vegada més crec en uns lligams ‘especials’ entre el President Thein Sein i ella. És clar que una bona part de l’exèrcit i població ‘tycoon’ no els ha agradat gens ni mica aquest viatge i encara menys les seves declaracions davant una audiència tan important com van ser les més de 600 persones que van participar en el World Economic Forum del Sudest Asiàtic.

El seu discurs de quinze minuts i les seves respostes a les diferents preguntes, van fer trontollar a més d’un.

He fet un petit resum de tot el que he escoltat. Ara és fàcil poder veure els videos on ella parla sense embuts i sabent el què, quan i com ha de respondre.

—-  A qui beneficiaran aquests canvis de llibertat ? Representen un desenvolupament econòmic i social democràtic per el seu país ?

No volem, no desitgem inversions que provoquin més desigualtats. I no volem inversions només per uns quants privilegiats que ja ho són en l’actualitat.

Si no hi han reformes en el sistema judicial, no podem parlar d’obrir les portes als inversors. Sense aquestes reformes, no té cap sentit presumir de tenir ‘les millors lleis del món’.

Els demano el seu ajut, un ajut èticament possible, amb transparència. Ajudar a la gent.
Reflexionin de quina manera poden ajudar al meu país. Què és el millor. No volem ajuts a qualsevol preu. No pensin, si és possible, en obtenir grans beneficis. No és desitjable rebre els diners si això vol dir més corrupció i injustícies socials.

Necessitem inversions per infraestructures, però també en paral.lel per educació i sanitat. No tenim gaire temps. Fins ara el diner entrava al país i ningú sabía on seríen invertits aquests diners. Els projectes i les lleis ja eren fetes. Volem, necessitem, que hi hagi transparència i saber on van les inversions.

No hi ha feina. La gent jove no treballa. La formació no existeix. No necessitem graduats d’alt nivell. Necessitem que la gent tingui uns coneixements mínims per poder treballar.
La formació és vital. Un sistema de salut és prioritari. Hi han tantes coses per fer !

Crec que el President Thein Sein és home de paraula, però una mica d’escepticisme saludable estaria bé.—-

No havia llegit mai aquesta expresió : A little bit of healthy scepticism is in order.
Sí, és el meu, desde el primer dia que va sortir en llibertat del seu arrest domiciliari el mes de novembre de 2010. No té res a veure la parafernàlia que es pot llegir en la premsa occidental i la realitat del país. Cal posar les coses al seu lloc. Res és fàcil. Tothom es vol fer la fotografia al costat d’ella i avui he llegit que en el seu viatge a Europa, també anirà a Paris. Va recollint erxperiències i coneixerà aquest món, després de 24 anys entre les pareds de casa seva i durant alguns anys en llibertat vigilada, viatjant per el seu país. Abans de les eleccions quan va tornar per els poblets i ciutats fora de Yangon, va poder veure que ben poc ha canviat en aquests últims 15 a 17 anys.

Ja ho ha dit també: En el vol de Yangon a Bangkok el capità em va convidar a seure al seu costat. Vaig poder veure la lluminositat de Bangkok. Però aquesta llum jo abans ja l’havia vist, quan viatjava a Londres i quan l’avió s’enlairava de Yangon. Yangon tenia una vida i una llum igual que ara la té Bangkok, fa més de 24 anys. Avui Yangon està a les fosques, Bangkok no.

La setmana vinent serà a Europa: Ginebra, Oslo, Londres, Oxford, Dublin, Paris. El dia 14 de juny pronunciarà un discurs a la seu de l’Organització Internacional del Treball a Ginebra. Serà interessant.

Fotografia: Arribada a Yangon. AP Photo.