Chào ông Viêt Nam

Alegria, eufòria, escepticisme, respirar. El partit National League for Democracy (NLD) ha guanyat 43 escons. Els altres dos escons són per el partit independentista Shan i l’altre per USDP, el partit del govern. El 6.4% del total del Parlament de Birmània en mans de l’oposició. Molt poca representació. Ara vé una llarga campanya fins l’any 2015.

Un canvi important: Des del 1r d’abril ja es pot canviar moneda als bancs. El canvi oficial, també per internet, és de 1US$ 818,- kyats o 1 Euro 1.045,- kyats. Els birmans que han marxat del seu país, estan contents. Podran enviar diners a casa i el canvi els és molt favorable, no com abans. – ACÍ –

La gent es pregunta on arriba la complicitat entre el President ex-militar, cap de la dictadura i el govern Thein Sein i Daw Aung San Suu Kyi, la líder de l’oposició, la persona que més estima el poble, la persona que fa molt poc era considerada ‘enemiga’ de Birmània. El primer pas està fet. Ha entrat al Parlament. Però el següent pas i l’altre i l’altre no saben si serán amunt o tornaran enrere.
Avui els EE.UU. han anunciat que rebaixaran les sancions econòmiques, no totes. Thein Sein busca que els països occidentals aixequin les sancions. La pobresa i el poc desenvolupament del país ho necessita, però abans hauria de donar l’ordre d’alliberament de tots els presoners polítics, dialogar amb les guerrilles dels Kachin, els Karen i els Shan, la reinserció dels nens soldats a casa les seves famílies i facilitar-los una educació, garantir uns mínims d’assistència sanitària, atorgar passaport als refugiats. I moltes més coses per fer, moltes.

La majoria de la gent que el diumenge passat va anar a votar ho van fer majoritàriament per Daw Aung San Suu Kyi, perque l’estimen, perque han escoltat les seves paraules, perque li tenen confiança, perque saben que sempre serà al seu costat.
Suu Kyi ha tirat del carro. Ha aconseguit que molta gent jove s’interessi novament per la política i vol que aquesta generació sigui la que participi en les eleccions de l’any 2015.
Sis dècades de dictadura vol dir la pèrdua de vàries generacions de dones i homes que no han tingut mai l’oportunitat de viure en llibertat, de tenir un pensament crític i expressar-lo dins el seu propi país. Els joves entre 17 i 22 anys són el futur. Coneixen molt bé les noves tecnologíes, les xarxes socials, se les empesquen per burlar la censura i poder conectar-se sense més. Malgrat no haver sortit mai del seu país saben el que hi ha fora fronteres.

Wah Theinka és un poblet molt petit dins la divisió de Kawhmu on Daw Aung San Suu Kyi va presentar candidatura i va guanyar amb el més del 86% dels vots. Per aquest indret va passar el fatídic cicló Nargis el mes de maig de 2007 on van morir més de 140.000 persones i més d’un milió de desplaçats. En aquests poblet i en altres de la zona viuen molta gent de l’ètnia Karen, enfrontats amb el Govern desde fa sis dècades en una de les guerriilles més llargues que encara existeixen al món. No lluiten aquí, és a la frontera amb Tailàndia, no gaire lluny de Mae Sot. La Dra Cynthia Maung, Premi Internacional de Catalunya, va instal.lar la clínica Mae Tao l’any 1990 on milers de ciutadans birmans acudeixen per rebre assistència sanitària. Ella és de l’ètnia Karen. Són majoritàriament cristians. Quan entres a la Clinica sempre veus un retrat de Daw Aung San Suu Kyi a la pared : Unity in Diversity – Unitat en la diversitat.

Daw Aye, de 95 anys, amb dret a votar. Viu en aquest poblet de Wah Theinka.
‘Daw Aung San Suu Kyi és una bona persona, és honesta. No espero res ja de la vida, però sí que demano llibertat i esperances per la joventut i les noves generacions.

Un camperol, no vol dir el nom, pare de 2 fills: Volem un canvi. El meu pare va ser camperol, arrossaire, com jo. No vull el mateix per els meus fills. He votat a Daw Aung San Suu Kyi perque sé que ella fera els possibles perque poguem viure millor.

Els anys 60 i 70 Birmània era el primer exportador i productor d’arròs del món. Singapur tot just començava a ser un referent econòmic d’Àsia i del món. Volia enmirallar-se en Rangoon. Avui Singapur és una potència econòmica. Rangoon és una Ciutat pobre, decadent.

Jo els diria als birmans, als camperols, a la gent jove, a tothom : Compte en voler canviar el cultiu de l’arròs i guanyar molts diners a Ciutat. El que necessiten és un lliure mercat per vendre l’arròs a un preu just, no vendre’l al govern . Compte amb els mercats, amb els voltors que s’aprofiten de la pobresa de la gent. Teniu recursos, molts, podeu ser autosuficients. Daw Aung San Suu Kyi ho sap. 
Més de seixanta anys de dictadura són molt difícils de superar. Però crec i confío en la gent de Birmània. Per davant uns anys, un temps, abans de lluitar en les eleccions generals de 2015.
Encara hi ha molt per fer, però ells i elles continúen i continuaran la seva lluita pacífica per tornar a ser un país sense pobresa i unes condicions de vida millors.
Pyiu Pyiu Thin, dona, 43 anys. Al capdavant de la lluita per ajudar la gent amb SIDA.
Phyo Zeya Thaw, alliberat del seu empresonament. Cantant de hip-hop. Escriptor.
Dues persones joves, que han guanyat un escó al costat de Daw Aung San Suu Kyi. Són les que coneixo, però són un exemple que aquest és el millor canvi. Joves d’unes generacions perdudes implicats en el desenvolupament del seu país i per sortir del pou de la pobresa, la corrupció, i la violència.

Fotografia: Joves votants del poblet de Wah Theinka, de l’ètnia Karen. El futur. Reuters.