He tingut la oportunitat de fer dos viatges a països llunyans i molt diferents. Un, Viêt Nam, amb més de dos mil anys d’història i cultura i havent patit invasions, guerres, colonitzacions, i un altre, també amb milers anys d’història, negats per els nous habitants que van arribar ara fa menys de 200 anys. No ha estat mai colonitzat, ni ha patit guerres; sí, un atac dels japonesos a Darwin durant la segona guerra mundial i que amb l’ajut dels americans van poder defensar el continent d’altres atacs i conservar la seva identitat com a nació independent dins la Commonwealth. Austràlia ha estat i és país de promeses, feina, futur, il.lusions, començar una nova vida.
”””Viêt Nam està en camí de voler ser una nació estable i emprenedora, i sobretot, sortir de la pobresa i la fam. De vietnamites n’hi han molts a Austràlia, però també de moltes altres nacions del món que van anar-hi per tenir un futur millor i moltes esperances. A Melbourne, per exemple, és on hi viuen més grecs després de la pròpia Grècia. Libanesos, italians, xinesos, coreans, japonesos, uruguaians, xilens, brasilers, catalans, portuguesos, espanyols, i sobretot anglosaxons vinguts d’Irlanda, Escòcia, Pais de Gal.les, Anglaterra.
Viatjar sola té avantatges; una llibertat d’escollir l’itinerari, apuntar-te a les excursions i visites que et semblen interessants, conviure amb persones d’altres nacionalitats i intercanviar opinions i conèixer les seves experiències i sobretot poder conversar amb persones del propi país. Cal, però, tenir un coneixement previ del terreny. Lluny de les Ciutats, el perill hi és. Ets un intrús que vol entrar on la natura és la reina, i cal anar en compte.
Austràlia és un continent on Europa sencera fins passat Moscou es pot encabir perfectament i encara et queda espai. Les distàncies són llarguíssimes i si no tens molt de temps, has d’agafar avions. Dins del país vaig pujar en 11 avions. És un país ideal per a gent jove; per anar-hi a treballar, estudiar i viatjar durant 4, 5 o 6 mesos, un o dos anys. Dónen moltes oportunitats de permisos de treball. Guanyen uns sous alts, per les feines que fan ( botigues en parcs nacionals, cambrers, serveis en hotels, tècnics, conductors de camions o transport públic ) i amb els diners estalviats, poden recórrer el país i tornar a casa. Així m’ho van explicar noies joves de França, Alemanya, Holanda i nois joves d’Itàlia, Anglaterra, Suècia, Noruega.
Curiosament vaig llegir que els fan falta pilots d’avions de passatgers i fins i tot en un vol van fer una crida per entrar-hi a treballar com a pilots amb sous alts i estabilitat. Durant la meva estada, vaig llegir que algunes companyies aéres de baix cost, van haver de cancel.lar vols, per manca de pilots !!
El viatge a aquest continent t’ofereix la possibilitat de viure i respirar una natura que a Europa ja quasi no tenim. Els monuments són els boscos, les muntanyes, el mar, el desert, els arbres, les flors, els animals, la llum, els coralls, els rius que aparèixen sobtadament en mig d’un desert, ocells amb uns càntics meravellosos, animals que no veus en cap altra continent. L’aire és net, rabiosament net. Les aigües dels rius, estanys, llacs, oceans, són transparents, brillants i segueixen el seu curs natural. Un inconvenient; és lluny, molt lluny. Desde Europa a Sydney, 22 a 23 hores de vol, sense comptar amb les escales tècniques ni el vol d’enllaç. I també és un continent salvatge, poc habitat per la duresa de la seva terra i els seus fenòmens meteorològics i naturals; pluges monsòniques, inundacions, sequeres, focs, tifons, corrents marines perilloses.
Les Ciutats són obertes, actives, vives … fins a les 7 de la tarda, on poca gent pots veure pels carrers, excepte els divendres nit, on sembla que tothom ha de sortir fins a ben entrada la matinada. Hi ha una vida cultural intensa i en les mirades dels seus habitants de cultures tant i tant diferents, però amb un sentiment australià molt arrelat, podia entreveure una satisfacció, un orgull, una alegria, per tot el que han aconseguit, encara que les seves arrels, la seva cultura del seu país llunyà sempre hi és present. Viuen l’esport intensament, i curiosament el seu esport nacional no és el rugby, ni la natació, ni la vela, és el criquet ( senyal inequívoca de la majoria anglosaxona)!! Són notícia de primera plana, quan l’equip d’Austràlia ha guanyat a l’Índia, o Pakistan. Tres o quatre díes de partit, avorrit pels que no entenem res de res d’aquest esport, però seguit apassionadament per els australians. Vaig trobar a faltar la vida al carrer, la vida de barri, la mesura del temps que vaig aprendre a Viêt Nam. M’agrada personalment aquesta foto de l’Uluru, novament, mentres feia la caminada per el seu voltant. Tant diferent vist d’aprop a com el veus de lluny. ”””
