Chào ông Viêt Nam

Ja he tornat del meu llarg viatge. De fet encara no estic mentalment dins la franja d’horari del meu país. Vaig arribar el propassat dia 1 de novembre cap al vespre, després de més de 24 hores de viatge. Austràlia és un continent immens; Tasmània una illa plena de bellesa amb una natura que et fa venir esgarrifances. Vaig ser amb els nostres amics de Vilaweb a Melbourne, en Josep i la Antònia, i també en Joaquim. I avui llegeixo al diari de Vilaweb-Melbourne, que Uluru té una altra visió, l’aigua cau per les seves escletxes després d’uns aiguats sorprenents i intensos.
”Jo vaig marxar d’Uluru plovent, i la sensació de sentir com cauen les gotes de pluja en mig d’aquest desert amb una terra d’un color vermell intens, em va fer obrir els sentits. La olor també era extranya, diferent. I aqui teniu una de les moltes fotografies que he fet durant el meu viatge, on podeu veure aquestes escletxes d’Uluru, sense aigua i ara me les puc imaginar fermament vives i alegres. Poc a poc, sense presses, m’aniré posant al dia i organitzant novament la meva vida. Ja he rebut notícies de Hue, de l’hospital i també dels amics a Viêt Nam. El meu bloc de notes de viatge es ple i moltes coses per explicar. Torno a ser a casa i ja puc tornar a obrir aquesta finestra que em dona la oportunitat de poder llegir i disfrutar dels blocaires amics i de les blocaires amigues ( i ara sí amb la ”ç”, escrita correctament ! ) ”