Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Despertar a Uluru-Kata Tjuta

Primavera al desert, al Parc d’Uluru i Kata Tjuta. Són els noms de les dues muntanyes que aparèixen en mig d’un desert i ara se’ls anomena per el seu nom aborígen. Fa uns anys la muntanya Uluru era coneguda com Ayers Rock i Kata Tjuta com les Olgas. L’any 1980 es va construïr un complex turístic al mig del camí entre les dues formacions muntanyoses i que s’anomena Yulara o per millor coneixement dels visitants – Ayers Rock Resort. Els seus habitants, Anangu, viuen en una petita comunitat que s’anomena Mutitjulu. Cal una autorització per entrar-hi. Als turistes en viatges organitzats no se’ls permet anar-hi, si no s’ha demanat aquesta autorització.
”Però individualment si es demana , pots anar a Mutitjulu i compartir el teu temps amb els Anangu que poden explicar-te les seves històries. Al mes d’octubre de 1985 se’ls va reconèixer com a propietaris d’aquestes terres i ara comparteixen la propietat del parc. També pots visitar el centre cultural Uluru – Kata Tjuta on pots veure una exposició interessant sobre els veritables habitants d’aquest desert i on pots veure, llegir, comprar tota mena d’objectes que la indústria del turisme posa a disposició dels visitants. Cal dir, que amb molt de respecte. Existeix també una empresa anomenada Anangu Tours, i són ells mateixos els que poden ensenyar-te Uluru i Kata Tjuta i explicar-te les seves llegendes, dites Tjukurpa i que els anglosaxons han traduït com ‘Dreamtime’ – temps de somnis. De fet, temps de somni, és la seva història com a poble que mai al llarg dels milers i milers anys han escrit, però sí explicat generació rera generació per poder sobreviure i seguir vivint com a comunitat organitzada. En aquest temps de somni expliquen amb una total i absoluta concreció on pots trobar aigua, on pots trobar menjar, on pots trobar herbes medicinals, com utilitzar el foc, i ho reflecteixen amb les pintures que et trobes dins a qualsevol cova. No tinc encara un coneixement profond d’aquest poble, on conviuen moltíssims grups tribals, però poc a poc ho aniré esbrinant. De moment, hom pensa que anar a visitar un desert on podràs veure aquesta roca extranya, val la pena ? És impactant i una meravella de la natura. Quan ets al seu costat i comences a caminar i l’envoltes, rumies i et preguntes ; que hi fa aquí, sòlida, desafiant, vigilant, amb els seus 348 metres d’alçada i una circumferència aproximada de 9 kilòmetres. I com poden crèixer i viure tantes i tantes flors i plantes i ocells i cotorres, llangardaixos de tota mena, cangurs …. 25 espècies de mamífers, 178 espècies d’ocells i 75 espècies de rèptils i 5 mamífers que han vingut de fora, i en aquest eco sistema, conviuen també milers i milers d’insectes. Sobretot les mosques ……. Mai he percebut el contacte de tantes mosques com a Uluru. Perdoneu aquesta expressió; emprenyadores com cap altra al món. I un consell per a futurs visitants, compreu-vos una xarxa que et poses com a capell i et protegeix d’aquests insectes que poden acabar amb la teva paciència. Jo el portava i era l’enveja de tota la resta de turistes ….. podia caminar sense espantar-les continuament amb la mà i gaudir cada moment … acompanyada, fent volades al meu entorn, però elles i jo ens vam avenir i acceptar sense problemes ….. La fotografia està presa tot just el sol va sortir amb una llum esplendorosa i en un ambient sec, calurós, net i que ens dóna la visió d’uns colors de la terra sorprenents. Continuarem parlant del desert, de les flors, dels animals, dels ocells i també de les notícies de Viêt Nam que ja han començat a arribar. Bon diumenge a tothom ! ‘


  1. Que , com a muntanya, és molt poqueta cosa, però allí , com a única altura es veu majestuosa i una vertadera muntanya. Quin goig de color roig!. Bona nit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.