L'Hereu Riera

Divendres: toca relat sinistre del Consell de Ministres.

El Gobierno ens fa saber, als habitants de Discolàndia, que està disposat a dialogar…, sempre que sigui seguint el seu guió, és clar. El ministre d’Exteriors avisa que ficarà mà a les ambaixades catalanes (la categoria de tals els hi dóna ell mateix, de facto, i ho fa, per Tutatis!, tot fent mans i mànigues perquè no ho siguin de iure) perquè, diu, la representació exterior d’Espanya (això és, a l’estranger de fora, com deia un conegut de la meva joventut) ha de ser, com tot a Espanya, una única unitat… Mentre fica el dit a l’ull a lo Mourinho, però, amb l’altra mà ens dóna els consabidos copets a l’esquena: aquesta maniobra que promou, el titular de la diplomàcia espanyola, no ha de ser pas causa d’oprobi ni de mal rotllo, ens fa saber ell mateix, amb aquella cara de llimones agres que gasta. Gràcies, maco!
Mentrestant, el Govern avisa les farmàcies del país que no pot pagar-los uns dinerons que els deu, es veu, i els diu que es calcin, perquè no podrà pagar-los fins d’aquí a uns mesos. I per fer-ho es veu que haurà de recórrer al crèdit oficial…, que haurà/haurem de pagar, presumiblement, amb interessos. El Gobierno, doncs, continua tan tranquil fent negoci extra amb els calés de l’esquilada sistemàtica que ens aplica puntualment: no solament els cobra amb tota impunitat i gran alegria, sinó que en treu rendiment –de nou a costa nostra, no faltaria sinó– amb tota la barra i amb una gran elegància.
I un detallet més del bon rotllo i de la bona amistat que impera entre el Miniimperi i la Colònia catalana: aquest cap de setmana es disputa a Oviedo, Astúries, la Copa del Rei d’hoquei sobre patins, en la qual participen sis equips catalans. Segons l’informatiu radiofònic que escoltava aquesta tarda, a part de cardar-se de fred (el pavelló té vidres trencats, i la temperatura a l’interior del recinte no arribava als 10 graus centígrads), els equips participants (ço és, catalans) s’han hagut de pagar ells mateixos les despeses… de desplaçament! El rei d’Espanya i el príncep d’Astúries, pare i fill, lligant cordills i fent amics i creant campechanía i bon rotllo entre els súbdits de la part nord-oriental del Regne…!

Tornem a l’exterior, però, del collons de Regne. No recordo qui (em sembla molt que la senyora Sanxis-Camatx, un dia que tenia un munt de micros a davant) va advertir els catalans que asomarse al exterior d’Espanya és perillós: tant ho és, que comportaria automàticament anar a petar a l’exterior d’Europa, i que fora d’Europa hi fa, va dir, “molt de fred”.
És un cartutx més dels que està (mal)gastant atropelladament la Nación amiga per tal que, via acolloniment, els catalans es repensin això de tocar pirandó de la dolça llar, on estan oficialment tan calentons (d’orelles, sobretot). Aquest cartutx, però, com tots els altres que estan essent sistemàticament desactivats des de Catalunya, també té la pólvora mullada. El Col·lectiu Wilson ens ho ensenya en el text i el vídeo següents; trieu el que més us abelleixi, que la conclusió és la mateixa: “El problema no és si formarem part d’Europa, el problema és no tenir veu ni vot a les institucions europees i mundials; i això només ho podrem aconseguir tenint el nostre propi Estat”, senyor ministre d’Asuntos Exteriores.

«En cas d’independència, ‘Espanya possiblement podria impedir que Catalunya formés part de la UE (…), però no podrà vetar que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE per tal de formar part del mercat únic des del primer dia, ni podrà evitar que els ciutadans circulin lliurement per l’espai Schengen o que les empreses i els ciutadans catalans facin servir l’euro’. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi ‘Europa, Europa‘ publicat el novembre passat per la Iniciativa Wilson, de què són part els catedràtics Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí, Gerard Padró, Xavier Sala i Martín i Jaume Ventura.

»Ara la iniciativa The Catalan Project ha resumit en un vídeo els arguments que s’exposaven en aquest article.

Què diu el Col·lectiu Wilson

»Espanya pot tenir efectivament capacitat de vetar l’ingrés de Catalunya a la UE, però no d’impedir que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE, ni la lliure circulació de persones per l’espai Schengen, segons l’article del Col·lectiu Wilson.

»’Des del punt de vista de la Iniciativa Wilson, creiem que les amenaces espanyoles no són del tot creïbles per dues raons. Primera, la capacitat d’Espanya d’exercir aquest vet dependrà molt de si és intervinguda econòmicament’, diuen.

»I afegeixen: ‘Arribat el moment, no els interessaria fer-ho. Espanya té el problema que els economistes anomenem ‘inconsistència temporal’. D’entrada, els interessa dir que posaran el vet, però un cop fet el referèndum, els interessarà tot el contrari, perquè per exportar a Europa han de passar per Catalunya i voldran que Catalunya assumeixi una part proporcional del deute de l’administració central espanyola’.

»Sobre la circulació de mercaderies, ‘fins i tot en el cas que Espanya s’entossudís a expulsar Catalunya de la Unió Europea, no podria evitar que Catalunya signés tractats de lliure comerç amb la UE i, per tant, les empreses catalanes podrien exportar a Europa amb la mateixa llibertat, drets i obligacions amb què ho fan ara.’

»I en relació amb la circulació de persones, ‘si bé Espanya podria vetar l’accés de Catalunya a l’espai Schengen, els catalans hi tindrien accés en la seva condició de ciutadans espanyols’. Perquè ‘l’article 11.2 de la constitució espanyola que diu que cap ciutadà espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. Per tant, com que el govern espanyol no podria suprimir la nacionalitat espanyola dels ciutadans de Catalunya, aquests podrien viatjar des de Catalunya a qualsevol país de l’espai Schengen’. En tindrien prou de portar el passaport o el DNI espanyol. I seria per una situació transitòria.

»I quant a l’euro, ‘com que no hi ha manera d’evitar que un país faci servir la moneda que més li convingui, les amenaces que Catalunya serà expulsada de l’euro no tenen gens de sentit’».

[Font: VilaWeb]